Els que hem estudiat a l’Institut Espanyol de Batxillerat recordem a l’escriptor Mariano José de Larra que va denunciar amb aquella frase del «Vuelva usted mañana» la insuportable burocràcia funcionarial espanyola de principis del segle XIX. He volgut recordar Larra i la seva definició dels funcionaris com aquells que treballen poc i malament per posar en evidència que aquesta crítica tan verenuda seria avui molt injusta si es dirigeix a tot el col·lectiu de treballadors de l’Administració Pública.

I això és el que estan fent alguns aquí per justificar les retallades salarials: ficar tots els treballadors i treballadores públics en un mateix sac, sense tenir en compte que els funcionaris no són només els qui es dediquen a la tasca administrativa al Govern, als Comuns o a les entitats parapúbliques. També ho són metges o mestres, per posar dos exemples de professionals que tenen a les seves mans el nostre futur o els dels nostres fills.

La consolidació de l’estereotip sobre els funcionaris com si fossin uns ganduls i acomodats recalcitrants no és acceptable. Però en el context de la crisi actual, aquesta campanya, del més pur estil populista d’extrema dreta, adreçada a criminalitzar tot el col·lectiu, s’amaneix amb el missatge que són uns privilegiats.

Vull dir aquí que no tinc cap mena de dubte que hi ha fonament per a segons quines valoracions. Ho he comprovat empíricament, en l’exercici de responsabilitats de Govern, del 1990 al 1992 i del 2009 al 2011.

Que sobreviuen en l’Administració empleats públics, gens modèlics, és una evidència de la qual poden donar fe els seus propis companys. Però hem de reconèixer que són molts més els funcionaris que clamen contra els excessos d’alguns col·legues i la seva falta de compromís.

Hi ha multitud de funcionaris, amb vocació i compromís de servei públic, desaprofitats i desanimats en una estructura de l’Administració Pública que és urgent de reformar.

L’Administració Pública andorrana s’assembla al que han definit A. Castiñeira i J. M. Lozano, professors d’Esade (Universitat Ramon Llull) parlant de la situació a Catalunya: «Una administració en la qual massa sovint, com se sol dir, si treballes bé no passa res, i si treballes malament, tampoc». Però passar d’aquesta evidència a desacreditar-los professionalment i presentar-los com una tropa de ganduls insolidaris és lleig, molt lleig.

En l’Administració Pública andorrana els professionals amb vocació de servei públic no són ganduls. A Andorra, com arreu d’Europa, al centre de l’ofensiva ideològica neoliberal hi ha dos elements a destruir.

D’una banda, el primer, el concepte mateix de públic, perquè el nou capitalisme desacomplexat vol colonitzar espais fins ara vedats com la sanitat pública, universal i de qualitat. D’altra banda, el segon, el concepte de servidor públic.

En aquesta mena de paradigma d’home nou neoliberal, que la CEA i l’EFA ventilen periòdicament, qualsevol rastre o indici de seguretat del lloc de treball o regulació en les relacions laborals, representa una mena de subversió que cal eradicar. Per això la campanya global contra el funcionariat tracta de criminalitzar el col·lectiu.

Llegiu els discursos que es pronuncien des dels faristols de la CEA, l’EFA i la Cambra de Comerç: privilegis, seguretats, inflexibilitat, són conceptes escampats a fi de posar-hi en contra una massa creixent de desposseïts de drets, per iniciar una veritable cacera de bruixes contra un sector (docents, metges, bombers, policies, administratius…) que invoquen un món de protecció laboral avui subjecta a l’amatema neoliberal.

Es tracta de permetre’n així l’aïllament i el desmantellament.

Val la pena recordar quins són els orígens històrics del funcionariat. Ho faré citant l’historiador Xavier Díez:

«L’estat modern imposà un model mitjançant el qual un conjunt de persones, seleccionades imparcialment pel seu mèrit i la seva capacitat, foren reclutades per fer funcionar amb més eficàcia la societat. Es volia evitar així que l’Estat es fragmentés en faccions, partits o grups de poder amb el risc de convertir el Govern en hostatge de personatges poderosos, en contínua disputa per l’hegemonia, com ja passava amb el feudalisme. O evitar esdevenir estats fallits com Mèxic o regions com Sicília, on grups mafiosos competeixen per obtenir un monopoli de poder».

L’historiador Díez segueix:

«En contraposició, una administració eficaç, servida per funcionaris honestos, ben formats i amb una remuneració acceptable, propicia un acatament ciutadà consensuat a la llei i al monopoli democràtic de la força».

En aquest escenari, al mig de la campanya de desprestigi contra el funcionariat andorrà, hem de recordar que bona part de la responsabilitat la tenen uns governants liberals que no només van convertir l’Administració en la seva particular empresa de treball temporal, per atendre una clientela electoral, sinó que van deixar que la massa laboral anés creixent fins a convertir-se en una gran estructura mal feta servir.

És ben cert que Andorra necessita una Administració Pública més àgil, transparent, respectuosa amb els ciutadans i ciutadanes i al seu servei. Per això els socialdemòcrates volem continuar treballant en la reforma de la Funció Pública però veiem amb preocupació que, en mig de la gran tensió provocada pel govern de DA, encara no es coneix quina proposta té per dur-la a terme ni, tampoc, se sap si ha previst un calendari per desenvolupar-la.

Però tot això requereix una cosa fonamental: el reconeixement, la valoració, la promoció i el prestigi del servei públic, dels servidors públics, és a dir dels funcionaris.

L’oposició socialdemòcrata ha tornat a llançar crítiques contra la política de contractació de personal feta per la majoria. En concret, acusen el gabinet encapçalat per Rosa Ferrer de fer contractacions a canvi de favors polítics.

Un dels casos que ha posat sobre la taula el conseller del PS Josep Vila ha estat el fet que s’hagi donat feina a una persona quan està jubilada. Vila va explicar que la corporació ha renovat un treballador que és funcionari i que ja supera els 65 anys. Per fer-ho, s’ha contractat com a eventual. Segons el conseller de l’oposició, actuacions com aquesta són clarament contràries a la llei de la funció pública i per aquest motiu considera que la majoria fa “el que els convé”.

La minoria comunal només coneix un cas d’aquestes característiques i expliquen que es tracta d’una plaça que es pot cobrir fàcilment ja que no requereix qualificació. Per aquest motiu, Vila remarca que qualsevol persona que està en atur la podria fer i per tant critica que s’estigui prenent la feina a altres persones que la necessiten, ja que, segons va explicar, la persona que avui ocupa aquesta plaça cobra el salari i la jubilació.

Davant d’aquesta realitat, el conseller socialdemòcrata va assenyalar que “si es continua inflant l’administració amb eventuals, ja ho veurem si no cal retallar més” en personal. Cal recordar que la cònsol major ha assegurat que després de la congelació del GAdA feta en l’últim mandat no farà falta impulsar noves rebaixes en les condicions salarials dels treballadors de la corporació.

Vila va destacar que en la comissió que es va constituir en l’anterior mandat per impulsar mesures anticrisi una de les qüestions que es van acordar va ser la no substitució dels treballadors que s’anessin jubilant. El conseller de la minoria socialdemòcrata argumenta que amb actuacions com l’exposada en personal la majoria s’està “saltant” els acords presos amb anterioritat. Així mateix, va remarcar que aquests tractes de favor “els paga el poble”.

El PS ha reclamat diverses vegades dades del volum de treballadors de la corporació. Tot i així, denuncien que fins ara no se’ls ha fet arribar cap mena d’informació. Vila va lamentar les dificultats per obtenir una resposta a les preguntes que han presentat.

Per altra banda, el conseller del Comú de la capital va avançar que el PS participarà en la comissió on es tractaran les qüestions financeres i d’organització de la corporació. La voluntat de la majoria és crear una taula de treball que tingui la participació de DA i PS. Ferrer va indicar que òrgans com aquest són un exercici de transparència política i de treball conjunt.

El meu nom està relacionat amb el món polític i amb el món esportiu. Però avui agafo la ploma com a ciutadana indignada!

Estic indignada de veure com aquest Govern juga amb nosaltres i ens pren per idiotes. Penso que ja és hora de dir les coses com són, malgrat el malestar que aquest fet pugui crear.

Per tal de justificar les seves reformes, els que governen diuen que no fer-les seria irresponsable. Però totes les obres desmesurades per al nostre país… això no és irresponsable? L’heliport del Patapou tampoc? I dir en campanya que no posaran un IRPF més alt que un 5% per guanyar vots quan tots hem vist que no era factible!? Els primers irresponsables són ells i ho demostren cada dia. És per aquesta raó que fóra bo fer una llei perquè tot acte polític irresponsable pogués ser sancionat. Anem a fer un llistat d’algunes decisions irresponsables:

Irresponsabilitat a nivell sanitari.

No puc creure que es vulgui eliminar el servei d’urgències del Pas! Aquest servei va salvar la vida de la meva mare el dia que va tenir un atac cerebral. Sense aquest servei l’hauria perduda molt abans, i aquests mesos que vaig poder compartir amb ella abans que ens deixés els dec als metges que la van atendre al servei d’urgències del Pas. I la meva història no és l’única! Aquest servei és imprescindible! Convido la ministra a agafar el seu cotxe i pujar al Pas a conèixer la realitat d’aquest poble d’Andorra! Però no per fer-hi una visita flash, sinó perquè s’hi quedi alguns dies, en ple hivern, quan hi ha vacances! Eliminar les urgències és tornar enrere, tornar al segle passat! I espero que cada persona que vagi a urgències recordi que al seu país hi haurà gent discriminada a qui li trauran aquest dret a ser atès en les millors condicions si no rectifiquen els de dalt, els que prenen aquestes decisions! Sense parlar dels turistes que vindran i a qui no podrem oferir una atenció sanitària de qualitat. Eliminar urgències al Pas és responsable?

Irresponsabilitat a nivell de les ambulàncies

Què passa amb les ambulàncies? Un servei car i privat però que ens costa diners a tots!? També és deficitari, com les urgències, però aquest permet a algun andorrà amb facilitats econòmiques de fer créixer considerablement el seu compte bancari! Per tant no es treurà! Aquí no hi ha cap irresponsabilitat per part del Govern, oi? En moments de crisi, busqueu qui se’n beneficia i trobareu els culpables dels vostres mals! Volem noms de qui s’està enriquint a costa nostra, quan molts no aixequem el cap! I que aquestes persones tinguin com a mínim la decència de dimitir de Govern o comuns! Per tant, abans d’eliminar les urgències del Pas: ambulàncies privades fora!

Irresponsabilitat a nivell de les obres a la carretera

El túnel de les Dues Valires per exemple. Què maco oi? Però realment calia fer-lo tan gran? Andor­ra necessitava una autopista? “És clar que sí, i així el nostre amic que ocupa un càrrec institucional a qui hem adjudicat les obres s’enriquirà encara més i el que haurà de fer-ne el manteniment també!”–ens contestaran els polítics que van prendre la decisió en el seu moment. I la rotonda que està prevista davant de Govern? Realment és necessària? Segur que ens contestarà que “sí” el mateix que farà les obres! I les despeses de manteniment? Aquestes les pagaran els ciutadans…

Irresponsabilitat en les maneres de fer i en les formes a l’hora d’imposar les coses.

Aquí em refereixo als funcionaris. Govern juga a un joc brut fent passar els funcionaris com els responsables de la crisi, i com a tals, que paguin! Però els diners desapareguts no els han amagat els funcionaris! Retallades salarials, triennis, jubilació, …aviat la paga doble! Sí, la paga doble de Nadal la poden treure! I ho faran, no us oblideu que els andorrans han donat majoria absoluta a aquest Govern, han donat el poder absolut de fer el que volen als que fa anys que s’enriqueixen a costa de tots els treballadors! 2 de cada 3 funcionaris els van votar i aquesta és la manera que té Govern de donar les gràcies als seus votants! Indignant! Un acte responsable seria, per exemple, posar un impost del 75% a les grans fortunes, com ho ha fet el nostre copríncep francès! Un acte responsable i de valentia! D’aquesta manera pagarien els que més poden d’acord amb la nostra Constitució, que diu que s’ha de contribuir en funció de les nostres possibilitats!

Hi ha més coses irresponsables, com ara els ajuts per al foment de pràctiques ramaderes de muntanya distribuïts als andorrans més afortunats, o als inexistents impostos sobre terrenys en funció d’un cadastre rural…

Indignació! Vergonya! Són els sentiments que porto a dins quan veig el que passa, i penso que tot plegat és el resultat d’anys i anys de vots majoritaris a la dreta, els que ens han portat on som ara! I ja no em val la resposta “más vale malo conocido que bueno por conocer!” Ara ja els coneixem i sempre, sempre ens enganyen! És hora de reflexionar una mica sobre les conseqüències del nostre vot! És hora de ser responsables a l’hora de votar i deixar de mirar qui cau millor, qui riu més, qui té més diners o qui menteix millor. Mirem per nosaltres, mirem pels interessos de tots i no d’alguns! Mirem pel bé del nostre país i no peís, i pel manteniment d’una bona qualitat de vida per a tots i no només per a alguns!

Ara ens toca a nosaltres ser responsables, ja que el Govern no ho és! Desitjo que tothom recordi a l’hora de votar, d’aquí a dos anys, aquests moments difícils, aquestes retallades, aquests finals de mesos en negatiu, aquests acomiadaments… i el que falta per venir!

El Partit Socialdemòcrata considera que el pressupost del Govern per al 2013 “no respon al que el país necessita” ni tampoc al discurs públic de l’executiu demòcrata. L’exministre Pere López va destacar que la previsió d’ingressos “no és realista i suposa una reducció arti cial del dèficit”.

En aquest sentit va indicar que no es tenen en compte les últimes modi cacions del Govern en l’impost de societats, que fan que s’in in els impostos directes en 20 o 25 milions. López va recordar que “és la vella pràctica” que feien els governs anteriors al PS.

La formació també critica l’augment de les despeses de funcionament, que només en partides de relació especial creixen un 13%, va dir López. També creix en més del 80% el capítol de reunions, conferències i cursets; els desplaçaments i viatges, que pugen un 35%, o el capítol de protocol, que creix un 24%.

Per contra, baixen partides que creuen que haurien de tenir més pes, ja que sustenten l’Estat del benestar. Així, lamenten que disminueixin les inversions a l’hospital i les escoles, les transferències per al funcionament dels centres sanitaris i escolars i la universitat. López va afegir que l’increment de la partida de social no és per una voluntat política, sinó “per la situació a la qual s’ha de fer front i a la qual han contribuït”.

El PS també creu que la inversió és insu cient i destaca que no recull cap mesura de reactivació econòmica.

D’altra banda, el grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat tres preguntes amb caràcter d’urgència per ser contestades en la sessió del Consell General d’avui. El PS vol saber quantes sol·licituds d’informació en matèria fiscal s’han rebut d’Espanya, França i Portugal entre el maig del 2011 i el setembre del 2012. També es pregunta sobre el malestar de les entitats esportives, i quantes infraccions hi ha hagut per la setmana de l’isard.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va fer ahir un primer anàlisi del projecte de pressupost pel 2013 presentat pel Govern la setmana passada. «L’hem analitzat i estudiat, i el qualifiquem de molt decepcionant», va manifestar el vocal del comitè executiu Pere López, exministre d’Economia i Finances. Principalment són cinc motius els que porten els socialdemòcrates a fer aquesta valoració, que deixa entendre que moltes coses haurien de canviar perquè el seu grup parlamentari hi doni suport el dia que el text arribi al ple del Consell General. Entre les principals crítiques hi ha una previsió d’ingressos «inflada, no realista», en «no menys de 25 milions d’euros».

López va assegurar que la previsió d’ingressos està «inflada, no és realista». Va assegurar que aquesta «no es pot complir», i considera que l’actual ministre de Finances, Jordi Cinca, ja n’és conscient. El socialdemòcrata es va centrar, sobretot, en la previsió d’ingressos per impostos directes, que valora «clarament impossible». López apunta a que no s’han tingut en compte les modificacions introduïdes en els impostos directes i les deduccions que s’hi contemplen. Per tot, va calcular que aquesta partida està inflada «en no menys de 25 milions d’euros».

Però aquesta no és l’única crítica. El segon aspecte a modificar per apropar posicions hauria de ser la despesa de funcionament. El PS va criticar que no es reduís i que les partides que s’hi inclouen augmentin en el seu conjunt: tant la despesa de personal com el funcionament pròpiament dit. Així, López va exposar que la partida per fer front a les «relacions especials» –personal de confiança, demandes d’informes i estudis, etcètera, «sense edicte»– augmenta un 13,5% i se situa prop del milió d’euros; la destinada a reunions, conferències i cursets creix en un 82% i supera el milió d’euros; per a desplaçaments i viatges també es preveu un increment del 35%; i per a l’atenció protocol·lària, que López va definir com «actes i celebracions», augmenta també en un 24%.

Així mateix, els socialdemòcrates lamenten les «retallades de les partides l’Estat del Benestar». És a dir, «es retalla en sanitat i educació, pilars bàsics de l’Estat del Benestar tal i com l’entenem nosaltres». En aquest punt, López va reconèixer que hi ha un augment en les partides d’ajuts socials, però va recriminar que «no és per voluntat política», sinó que respon a la necessitat de fer front a l’augment dels aturats involuntaris, una situació que «han contribuït a generar». A més, va criticar la «insuficiència» de les partides destinades a la reactivació econòmica.»No veiem mesures de reactivació», va sentenciar, i justament la manca d’activitat econòmica és una de les «principals preocupacions» dels habitants del país.

Com a darrer punt de crítica, López va comentar la partida d’inversions, que malgrat incrementi, «l’esforç és insuficient», el nivell d’inversió és «molt per sota del que necessita el país», i també és inferior al volum pressupostat en els projectes del govern socialdemòcrata, va recordar l’exministre.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va qualificar ahir el pressupost elaborat pel Govern per a l’any vinent de “molt decebedor perquè no respon al que el país ne-cessita” i especialment perquè no recull mesures de reactivació econòmica. L’exministre d’Economia i Finances Pere López va comparèixer ahir en l’habitual roda de premsa, acompanyat per la primera secretària de la formació, Judith Salazar, per fer una valoració del projecte de pressupost per al 2013.

Un primer aspecte que no agrada als socialdemòcrates és que “s’han inflat els ingressos” en general i els procedents dels impostos directes, en particular, en aquest cas al voltant de 25 milions d’euros. Tampoc satisfà el PS “que es retalli en sanitat i educació”, els dos pilars fonamentals de l’Estat del benestar. En concret, segons López, es redueixen les inversions a l’hospital i també les partides per a les escoles i la universitat. El PS critica també que hi hagi partides que sí pugen, com són les relatives a la contractació de persones amb relació especial (13,8%), els desplaçaments i viatges (35%), reunions, conferències i cursets (82%) i protocol (24%).

Altres punts negatius que, segons el parer del PS, té el pressupost per a l’any vinent és que no redueix les despeses de funcionament i que, tot i que contempla més inversions que el d’aquest any, no són suficients i caldria fer “un esforç més gran” en aquest àmbit. I, per acabar, els socialdemòcrates destaquen que els comptes elaborats per al proper exercici no contenen mesures de reactivació econòmica i, per tant, no tenen en compte la principal preocupació de la ciutadania en aquests moments.

D’altra banda, el grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat a la Sindicatura, amb caràcter d’urgència, tres preguntes per ser contestades en la sessió de Consell d’avui. Els socialdemòcrates han demanat al Govern quantes sol·licituds d’informació en matèria fiscal s’han rebut procedents d’Espanya, de França i de Portugal entre el mes de maig del 2011 i el mes de setembre del 2012, i quantes han estat contestades positivament. També es vol saber el nombre de sol·licituds rebudes per poder avaluar quin és el volum de treball que comporta l’aplicació d’aquests acords bilaterals en matèria d’intercanvi d’informació fiscal.

En una segona pregunta el PS demana al Govern quina és la seva resposta al malestar manifestat per les entitats esportives sobre la política econòmica esportiva que s’està portant a terme. Finalment, se sol·licita informació sobre les infraccions que ha detectat el cos de banders durant la Setmana de caça de l’isard.

Fins a cinc motius va donar ahir el vocal de l’executiva del Partit Socialdemòcrata, Pere López, per qualificar de “decebedor” el projecte de pressupost per al 2013 enviat pel Govern al Consell General. El primer és que al seu entendre la previsió d’ingressos “està inflada”, especialment en el capítol del que l’executiu espera recaptar amb la imposició directa. Els comptes preveuen que les arques de l’Estat rebin per aquest concepte uns 72 milions d’euros, però el dirigent del PS va indicar que es quedarà molt per sota d’aquesta xifra.

En concret, uns 20 o 25 milions per sota. I és que segons López, que va ser ministre de Finances durant el Govern socialdemòcrata, el pressupost “no ha tingut en compte l’efecte de les bonificacions i deduccions introduïdes pel mateix executiu de DA”. Per tant, i malgrat que amb altres partides d’ingressos els seus càlculs serien similars als del gabinet que encapçala Toni Martí, la recaptació quedaria lluny de l’esperada i, per tant, “parlem d’una reducció fictícia del dèficit”, fet que va denunciar que “és una vella pràctica anterior al nostre govern”. Les crítiques al pressupost arriben a quatre motius més: l’escassa inversió, la “retallada de l’Estat del Benestar” en reduir les partides per a Salut i Educació, el fet de no portar “prou mesures de reactivació” i l’increment de la despesa de funcionament. Sobre aquest darrer punt, López va lamentar l’augment exagerat, segons la formació socialdemòcrata, d’algunes partides com la del personal de relació especial (de 861.000 a 970.000 euros), les reunions, conferències i cursos (de 577.000 euros a 1,054 milions) o la dels viatges (de 205.000 a 277.000 euros).

La consellera socialdemòcrata Sílvia Bonet ha formulat una demanda d’informació al Govern per conèixer l’abast de la proposta que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària ha formulat al ministeri de Salut i Benestar sobre l’organització del centre mèdic del Pas de la Casa. El grup parlamentari socialdemòcrata mostra la seva sorpresa pel “secretisme” del Govern, que, afegeixen, “no tramet al Consell General la informació adient perquè es puguin conèixer –i controlar– les actuacions del ministeri”.

La darrera sessió de consell de comú, els consellers de PS+Independents vam centrar el nostre neguit en un tema que malauradament, i ja hi estem massa habituats, no va tenir resposta ni per a nosaltres, ni per als ciutadans.

Anem a pams. Resulta que el comú ha contractat un treballador en condició de personal de relació especial per coordinar les actuacions en matèria de gestió de recursos humans i assessorar en les qüestions relacionades amb la gestió pública, a raó de 2.950 euros de salari net al mes, però sense definir les hores setmanals que hi destinarà (40 hores ja ens van assegurar que no).

Fins aquí va bé la cosa. El problema arriba quan des de l’oposició s’intenta demanar una mica d’informació sobre el contracte de treball, que no ens han donat, i com és possible que un treballador que ens ha d’assessorar en temes de recursos humans sigui soci fundador d’una empresa que també es dedica a aquesta feina i que, paral·lelament, també presta serveis al comú d’Encamp.

La resposta és la següent: com que el contracten com a assessor poden fer i desfer com volen i no hi ha cap problema d’incompatibilitat pel fet que formi part d’una empresa del sector.

Sí senyor cònsol, no hi ha cap problema. El problema real és que la junta de govern, segons diu l’acta, no ha acordat contractar un assessor, sinó que ha contractat aquesta persona com a personal de relació especial, que no és el mateix.

Per fer-ho més entenedor, i amb el seu permís, faré servir la terminologia de mercat:

– Personal de relació especial: té funcions de suport tècnic (o qualsevol altre concepte que no sigui assessorament!), és assalariat, treballa a ple temps i té dedicació exclusiva. El comú el dóna d’alta a la CASS.

– Assessor: tècnic extern que fa treballs d’assessorament per encàrrecs puntuals, no és assalariat, no forma part de la plantilla de casa comuna, treballa per a qui li dóna la gana i el comú no el dóna d’alta a la CASS.

Des del PS+Independents els demanem les condicions de contractació d’aquest treballador i des del comú se’ns respon que han contractat un assessor, i això, si l’acta de la junta de govern no està malament, no és veritat.

Com que no tenen resposta ens acusen de tot el que recullen els diaris: “manca d’elegància política” i “confondre naps amb cols”, perquè diuen que barregem la contractació de personal eventual amb la contractació d’un assessor. Jo diria que si algú barreja naps amb cols no som pas nosaltres!

Només cal fer un cop d’ull a les actes del consolat anterior, que són públiques, per veure que la resta de treballadors que treballen avui a casa comuna en la condició de personal de relació especial, no han gaudit, ni gaudeixen, ni gaudiran de les mateixes condicions de contractació de què ja està gaudint la nova incorporació. Tot el personal de relació especial que avui treballa al nostre comú va haver de superar un període de prova de sis mesos, treballa 40 hores o més a la setmana, i resulta que ara, de cop i volta, aquestes condicions han canviat.

I després de demostrar que aquest professional no ha estat contractat com a assessor, sinó com a personal de relació especial per assessorar els cònsols, què deu pensar ara el cònsol major del conflicte d’interessos que se li planteja en formar part activa d’una societat que es dedica, entre altres, a l’assessorament en matèria de recursos humans?

Ara, per esvair els dubtes de la població, només queda esperar si realment ens fan arribar el contracte promès perquè siguin públiques les condicions d’aquest nou treballador i confiar que, com a assalariat que és, el donin d’alta a la CASS.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha entrat a la Sindicatura una demanda d’informació al Govern per conèixer els detalls de la reorganització del centre mèdic del Pas de la Casa. En aquest sentit, la demanda formulada per la consellera Sílvia Bonet posa l’accent en saber els termes de la proposta que el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) ha fet al Ministeri de Salut en relació al centre mèdic del Pas.

El grup parlamentari manifesta que se sent «sobtat davant el secretisme que practica el govern de DA», ja que considera que no tramet al Consell General la informació adient «perquè es pugui conèixer –i controlar– les actuacions del ministeri en l’àmbit de la salut». En aquest sentit, van assenyalar que «aquesta manca de transparència» fa que el grup hagi d’emprar els mecanismes reglamentaris per a sol·licitar una informació «que el Govern hauria hagut de facilitar, d’entrada, al Consell General».