La direcció del Partit Socialdemòcrata (PS) va acusar ahir el Govern de fer una “gestió irresponsable del sistema de pensions, tant del sector públic com del privat”, en paraules del vocal de l’executiva i exministre de Finances Pere López. Els socialdemòcrates, que van fer una crida a “la serenor”, van recordar que durant el seu mandat legislatiu van plantejar canvis en la Funció Pública, incloses les jubilacions, i van arribar a uns principis d’acord amb els representants sindicals dels funcionaris que eren “un excel·lent punt de partida perquè el Govern actual el continués”. López va assegurar que “la situació no és tan preocupant com se’ns vol vendre, ni en les pensions de la CASS ni en les dels funcionaris”. Tant López com el president del partit, Víctor Naudi, van culpar l’executiu de fer “alarmisme”. I Naudi va afirmar, a més, que “constantment aquest Govern, amb les seves reformes, al final està ajudant determinats sectors econòmics”.

Els dos exministres consideren que el Govern de DA “està generant una certa fractura entre treballadors públics i del sector privat”. I tot i reconèixer que “cal racionalitzar les pensions”, també van fer una crida a “respectar els drets. I, si pot ser, a ampliar-los”. Naudi va assegurar que l’executiu actua “a patacades” i “sense projecte”. I, al seu entendre, és clar que amb projectes com el de l’heliport, la Llei de residències passives o, ara, amb la reforma de les pensions que s’està plantejant “s’ajuden determinats sectors econòmics”. Naudi va anar més enllà. I va afegir-hi que amb la remodelació de les jubilacions “s’afavoreix les asseguradores, i una entitat bancària que està especialitzada en plans de pensions”. El PS lamenta, a més, que totes les negociacions i canvis que es projecten es duen a terme sense el nomenament “d’un secretari d’Estat de la Funció Pública, necessari per llei”. Sobre la manifestació de dilluns, Naudi va afirmar que “és del tot lícita” però “no en farem cap utilització política”, per la qual cosa “oficialment” no li donen suport.

La sessió de consell de comú d’An dorra la Vella d’ahir va tenir com a eix central la rebaixa de la cessió de terreny en sòl urbà consolidat al 0%. La majoria comunal va defensar aquesta rebaixa i el grup de Demòcrates per Andorra (DA) els va donar suport, mentre que el grup socialdemòcrata s’hi va manifestar totalment en contra.

De fet, el conseller del PS Marc Cornella va indicar que “si només se’n beneficien unes poques finques, s’alimenta el nostre temor que sigui un vestit fet a mida”. A aquesta insinuació diversos membres de la majoria i també els de l’oposició de DA es van defensar rebutjant aquestes “calúmnies” i la cònsol major, Rosa Ferrer, va afegir que Cornella havia “insinuat que aquest Comú és corrupte, i només puc dir que cree el ladrón que todos son de su condición”.

La cònsol major va advertir al conseller que “van fort i se’ls poden girar en contra les acusacions” i també li va dir que “calumniar des de la ignorància és molt fàcil”.

Els consellers socialdemòcrates al Comú de Sant Julià de Lòria consideren que la majoria utilitza les societats públiques com a “subterfugi” per contractar personal. I esmenten dos casos en què la corporació s’ha emparat en el reglament d’aquestes entitats per tirar pel dret sense haver de fer públic un edicte, que és obligatori per a les administracions. Es tracta de la contractació d’un responsable de comunicació de Naturlàndia i dels eventuals d’estiu.

Quant al primer cas, la minoria remarca la falta de coherència de Camprabassa, ja que mentre que va fer un edicte públic per contractar cuidadors d’animals, el responsable de comunicació es va triar a dit. Respecte a les feines eventuals durant l’estiu, algunes de les societats públiques van informar de les places a través del seu web mentre que en d’altres aquesta informació no es va arribar a donar ni per aquesta via. Les queixes de l’oposició, però, van més enllà ja que tenen coneixement que també es van fer contractacions a dit.

Els consellers socialdemòcrates creuen que en els dos casos s’hauria d’haver fet un procés de selecció obert i amb uns criteris d’accés concrets. Així, recorden la complicada situació en què estan els treballadors del sector de la comunicació i els esforços que han de fer els joves per estudiar a Espanya i França. El fet és que pels dos mesos d’estiu es van ocupar 25 eventuals a Sasectur i 38 a Camprabassa. Els consellers del PS van deixar clar que “no diem que no s’hagin de donar ajudes a aquests joves”, però rebutgen que a través d’això es facin tractes de favor encoberts.

Per altra banda, l’oposició va tornar a lamentar la manca de transparència de la majoria ja que, pel que sembla, la persona responsable de comunicació de Naturlàndia assumeix tasques que no estan relacionades amb de l’ecoparc sinó amb el Comú. Davant d’aquests fets, la minoria remarca que cal ser escrupolós i rigorós en les contractacions ja que es tracta de diners públics i que l’opacitat no contribueix a la democràcia.

En aquest sentit entenen que les societats públiques permeten actuar de forma més àgil però deixen clar que “ens neguem que les societats serveixin de tapadora d’altres operacions”. I tot i que troben normal que un mandatari es vulgui rodejar de gent de confiança”, no conceben que s’asseguri d’una banda que no es farà cap contractació a nivell del Comú quan a la pràctica passa el contrari. Pels consellers de l’oposició, es tracta, fins que no es demostri el contrari, “d’aprofitar la legalitat per fer el que creus convenient en benefici propi”. Tot i així, la minoria espera que casos com aquests no siguin la tònica.

El Partit Socialdemòcrata (PS) de Sant Julià de Lòria està ultimant la proposta de reglament per establir la compensació de les hores extraordinàries als treballadors del comú. Els dos consellers de la minoria volen proposar que sigui el mateix empleat qui pugui triar com vol que se li paguin les hores treballades fora de l’horari laboral, “perquè es vegin defensats” els seus drets, va argumentar ahir el conseller Rossend Areny.

La proposta, que ja està quasi enllestida, la va exposar dilluns passat el socialdemòcrata Josep Roig als membres de la comissió d’Administració i Funció Pública. “Posarem el text a disposició de la majoria en espera que hi faci les seves esmenes, perquè considerem que el tema és prou important”, va incidir Areny. Amb tot, de moment es desconeix quina posició prendrà la majoria davant del text. Pel que fa a les formacions gratuïtes per als treballadors que s’impulsaran des del comú –el projecte el va anunciar dilluns el conseller d’UL Joan Antoni León–, des del PS van preferir no posicionar-se encara en espera d’analitzar a fons la proposta. “D’entrada tot el que estigui relacionat amb formació per al personal ens sembla molt bé, però volem estudiar el text al detall per acabar de pronunciar-nos”, va declarar Areny.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha entrat tres esmenes al projecte de llei del joc del bingo. El termini finalitzava ahir i tal com va explicar el conseller socialdemòcrata David Rios, una d’elles és per regular l’apartat del text que especifica que les persones que perceben ajuts socioeconòmics no poden entrar a les sales de bingo. Rios va exposar que tot i que comparteixen aquesta postura els ajuts «són molt diversos» i que per tant cal un reglament que especifiqui quins són exactament els ajuts que han d’impedir l’entrada a les sales i quins no.

Segons va manifestar el conseller socialdemòcrata, les tres esmenes presentades al projecte de llei del joc el bingo són «aspectes tècnics», ja que «en general estem d’acord amb la llei», però han volgut incloure alguns detalls, va informar l’ANA.

IMPOSTOS EN FUNCIÓ DE L’IPC // A més de l’esmena a la prohibició d’entrar al bingo en cas de rebre ajuts, una fa referència a l’import dels impostos que s’ha de pagar per les màquines de les sales de bingo, i consisteix a establir que aquest variï en funció de l’IPC. L’altra esmena, segons Rios, és només una correcció del text.

El grup parlamentari socialdemòcrata va entrar tres esmenes al projecte de llei del joc del bingo. Una és per regular l’apartat del text que especifica que les persones que perceben ajuts socioeconòmics no poden entrar a les sales de bingo. D’altra banda, DA i el PS van coincidir a presentar una esmena a la llei de col·legis professionals per obligar tots els professionals a col·legiar-se.

El Govern d’Andorra torna a apostar per una campanya turística milionària en la qual el principal reclam són uns sortejos de 6.000 euros per als compradors que s’hagin gastat més de 30 euros en un comerç del país.

Aquesta tardor es torna a repetir el mateix esquema que la campanya de primavera Alguna cosa es mou a Andorra. Una campanya turística de promoció del país basada exclusivament en uns sortejos. Això demostra clarament que, segons el Govern d’Andorra i Andorra Turisme, el nostre país no té res de més atractiu a oferir.

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra. La campanya de primavera, que va costar gairebé 1 milió d’euros, va ser un fracàs. No es va assolir cap dels objectius marcats pel ministeri. S’havia calculat un augment del 7% de turistes i no només no es va aconseguir sinó que van davallar un 1,8% respecte de l’any passat.

A banda, i fruit de la improvisació, es van denunciar molts problemes per l’ús que en feien els grans comerços, que la utilitzaven com un element de promoció pròpia, per la gestió de les butlletes que van fer alguns comerços, pels col·lapses circulatoris generats per les rues…

És un gran error de màrqueting associar un país i la marca Andorra a una campanya de sortejos. És una llàstima que pel Govern de DA el nostre país no tingui cap altre potencial d’atracció de visitants.

Estan venent un país de low cost amb una campanya turística que únicament atreu turisme de baix poder adquisitiu.

És impossible de creure que els visitants vindran a Andorra a comprar seduïts per la possibilitat que els toquin 6.000 euros. Ningú agafarà el cotxe i farà centenars de quilòmetres per venir a un país que només pot oferir un sorteig a canvi d’una compra.

Tot i així, la idea del sorteig de 6.000 euros per gastar a Andorra per haver fet una compra podria ser un premi per als nostres visitants, una forma d’agrair-los la seva confiança i perquè en parlin quan tornin cap a les seves cases. Els sortejos haurien de ser un complement secundari que ajudés al reclam principal, que hauria de ser la venda en positiu del nostre país i de la nostra plaça comercial. Hem de ser conscients que a Espanya o França un sorteig com aquest el fa una gasolinera o un magatzem comercial mitjà. És molt greu que estiguem venent el país a aquest nivell.

El pitjor de tot, però, és que el projecte estrella del Govern de DA, el de les inversions estrangeres, semblava que aniria acompanyat d’una promoció del país basada en la qualitat. I no està sent així. Cal projectar una imatge d’Andorra com a país excepcional i la marca Andorra com un distintiu de qualitat. Per atraure inversió cal ressaltar els aspectes positius del nostre país: paisatge, equipaments esportius, seguretat ciutadana, bona qualitat educativa, dies de sol a l’any, excel·lents pistes d’esquí… i fiscalitat reduïda en comparació dels països de l’entorn. En canvi, no deixa de ser curiós, i desastrós, que el Govern insisteixi i insisteixi a gastar-se milions i milions d’euros en l’emissió de centenars d’anuncis a la televisió i espais publicitaris per bombardejar els nostres possibles visitants –i inversors– amb una imatge de país low cost. Em pregunto si calia doblar el pressupost de turisme, per malbaratar la nostra imatge.

El Govern de DA torna a demostrar la seva improvisació en un projecte inconsistent amb la inexistència d’un full de ruta i, el pitjor de tot, d’un model de país. I després el cap de Govern espera que caiguin del cel inversions estrangeres que ens ajudin a sortir de la crisi i que creïn llocs de treball.










 

L’oposició al Comú de Sant Julià de Lòria va posar en qüestió la manera amb què s’han mancomunat els professors de música perquè docents de l’escola de les Valls del Nord ofereixin classes al Trivium. Ho va fer el conseller del PS Josep Roig després de la comissió de Cultura celebrada ahir. Roig va indicar que aquesta acció ha de comportar una reducció del cost de la contractació de professors, una qüestió que la consellera de Cultura, Maria Servat, no va aclarir.

Alhora, la minoria vol saber sota quina modalitat de contractació s’inclouran els nous docents procedents de l’escola de les Valls del Nord. Roig va argumentar que fi ns ara no ha vist cap edicte al BOPA en què es convoquin aquestes places i que, en tractar-se de diners públics, cal exposar per què s’ha optat per uns professionals i no altres.

Al mateix temps, el conseller va apuntar que la formació que impartiran els nous professors no serà igual que abans, ja que hi ha uns coneixements didàctics i una experiència professional que els manquen (tenint en compte la filosofia del Trivium). Per aquest motiu va concloure que “el Trivium serà diferent” i davant d’aquesta realitat va informar que ha demanat que la consellera de Cultura doni tota la informació sobre el centre en el proper consell de comú. La intenció és conèixer els fets ocorreguts des del juny, perquè tres mesos després que Servat assegurés que calia potenciar l’escola va anunciar una reforma severa, i quin serà el rol dels tutors a partir d’ara.

En la trobada d’ahir, l’oposició també va mostrar el seu descontentament perquè la majoria ha optat per trobar una solució de forma unilateral quan el PS havia demanat crear una taula de treball amb totes les parts implicades. En aquest sentit, Roig va afirmar que “un projecte amb un ampli suport no es pot tirar endavant tot sol”. En la reunió d’ahir Servat sí que va informar que els canvis haurien animat més gent a inscriure’s al centre. El conseller del PS va concloure que és greu que el Comú aposti més pel totxo que per la cultura, en referència a Naturlàndia.




 

L’oposició socialdemòcrata va dir ahir la seva sobre el cas Trivium en el marc de la comissió de Cultura del Comú lauredià, que no es convocava des del juny. D’entrada, el conseller Josep Roig va reclamar a la consellera del ram, Maria Servat, la inclusió a l’ordre del dia de la pròxima reunió del consell del Comú d’un punt per tractar específicament la gestió d’aquest espinós afer i explicar perquè Trivium va passar de tenir a l’abril un «futur esplendorós» a estar pràcticament «desnonada» tres mesos després. A més, i segons Roig, la majoria comunal va ignorar l’oferiment socialdemòcata de convocar una taula amb totes les parts implicades –pares, professors, tutors, comissió de Cultura i conseller de Finances– per mirar de reconduir la situació de l’escola d’arts escèniques i va optar per «tirar pel dret»: «El Comú sosté que l’afer està resolt, però ens consta que alguns pares estan descontents», diu el conseller progressista.

Finalment, la compareixença de Servat al consell del Comú servirà –si finalment es produeix– per dil·lucidar dos dels punts que el Comú encara no ha aclarit: d’una banda, el paper dels quatre tutors de Trivium –Gerard Claret, Ester Nadal, Guillermina Coll i Antoni Giménez– en el futur de l’escola; de l’altre, les condicions econòmiques dels tres nous professors contractats –Jordi Barceló, Ignasi Ribas i Alfred Llahí– fruit de la col·laboració –mancomuniació– amb l’escola de música del Comú de la Massana.

Llegint diàriament la premsa ens adonem, cada cop més sovint, de la situació econòmica, política i social en què vivim. Si fa no més de dos anys les notícies econòmiques estaven circumscrites a determinades pàgines dels diaris o a determinats suplements d’aquests, avui en dia, malauradament, una part cada cop més gran de la informació té un elevat contingut de tipus econòmic.

Aquests dies, amb una primera lectura ràpida, he llegit el darrer llibre del premi Nobel J. E. Stiglitz, El preu de la desigualtat, així com alguna de les múltiples entrevistes i els articles publicats a la premsa en referència amb aquesta obra.

He de reconèixer i confessar l’admiració que fa molts anys que sento per l’economista nord-americà, que segueixo des de mitjan dels 90 del segle passat en les seves diverses facetes i de qui incorporo, tot sovint, els seus postulats. El llibre, segons molts analistes, representa un nou esglaó en l’evolució dels treballs d’Stiglitz cap a un terreny que va molt més enllà del que la majoria dels seus col·legues assoleixen. En el seu cas és un treball evidentment econòmic, però alhora sociològic, polític, moral i fins i tot filosòfic.

Els seus postulats i les seves anàlisis en els diversos àmbits dels seus treballs, cada cop més i més globals, són certament fascinants, més enllà que es pugui estar d’acord o no amb el seu posicionament previ o final.

També em sorprèn la seva capacitat de sintetitzar el seu pensament, ja sigui en forma de conclusions de les seves obres que fa a través dels seus articles, o amb les respostes sovint molt concretes de les entrevistes. A més, el llibre en qüestió porta per subtítol “L’1% de la població té el que el 99% necessita”; les dades que el llibre presenta en relació amb aquest postulat són veritablement impressionants i segur que no deixen ningú indiferent.

El que més m’ha sorprès és el futur que augura en el marc econòmic, polític i social. Stiglitz anuncia el final del pacte que existeix entre l’1% i la classe mitjana. Una classe mitjana que, situada sovint en posicions de confort i benestar relatiu, ha permès que el que en el llibre defineix com l’“1%” imposi el seu model a través del seu poder financer, mediàtic i econòmic, i que ha esdevingut també polític.

Aquesta classe mitjana, en part destruïda i que se sent cada cop més enganyada, sembla que està sortint d’aquestes posicions de confort i comença a mostrar el seu descontentament. Jo hi he vist una esperança cap a un nou equilibri entre l’economia i la política, tot i el pessimisme de l’autor respecte de l’evolució de les desigualtats als Estats Units.

En aquest context, no hem d’oblidar que aquest “1%” ha estat el que ens ha fet creure que només hi havia una única via de sortida per a la crisi que estan vivint els nostres veïns europeus. Des l’inici de la crisi actual Stiglitz ha estat avisant que les polítiques d’austeritat només agreujarien aquesta situació. Avui, el que està passant a Grècia, a Espanya o al Regne Unit dóna un cop més la raó a l’autor.