La gent està cansada.

Cansada de la crisi, de les vagues, de no trobar feina, dels polítics, de discursos buits de contingut i de veritats amagades. Està tipa de juraments, de promeses –els més grans encara recorden aquells temps en què no en calien de juraments ni de promeses, en què quan algú et donava la seva paraula significava haver signat el contracte més segur. No sé si encara creu en alguna cosa, però segurament ja no creu en ningú. Han estat massa les mentides que ha hagut de suportar. Al final acaba per no creure ni en ella mateixa, ni en la seva capacitat per fer front a la situació.

La gent cerca solucions i no en troba. Ni per al petit problema ni per a la qüestió més transcendental. I es desanima. Acaba acceptant, resignada, de que la dita «qui dia passa, any empeny» haurà de regir la seva vida. Tanmateix, alguns –massa pocs– diuen que ja n’hi ha prou i gosen reaccionar. Però es troben amb que la seva reacció és utilitzada pels poders, fàctics i no fàctics, per amagar, per desviar l’atenció, per crear il·lusions individuals o col·lectives, que fan que quedin en un segon terme qüestions més greus i immediates. I, és clar, es tornen a sentir decebuts, a més de manipulats. I la situació es comença a convertir en preocupant i, potser, perillosa. Les radicalitzacions s’agreugen, els extremismes afloren i la raó deixa de ser present en algunes decisions.

El ciutadà sol ser molt sofert, però tot té un límit. Manar, governar, vol dir decidir –amb el risc d’equivocar-se. Si la decisió equivocada s’ha pres de bona fe i buscant l’interès general, és ben segur que podrà ser acceptada –pitjor és no decidir. Si obeeix a altres motius, o si ve provocada per la filosofia del «qui dia passa, any empeny», la reacció pot ser incontrolable.

A l’avenç de resultats de l’enquesta de setembre del Centre d’Investigacions Sociològiques d’Espanya, el principal problema que consideren els ciutadans és l’atur i el segon els de caire econòmic. El tercer lloc l’ocupa la classe política.

L’anterior director de Naturlàndia, Ricardo Masegosa, va rebre una indemnització en acabar la seva etapa a l’ecoparc. Així ho ha confirmatla majoria en la resposta a la demanda d’informació presentada per l’oposició al Comú lauredià. Després de tenir coneixement d’aquest fet, la minoria ha lamentat que no se n’hagi informat públicament tenint en compte que la quan-titat és “prou important” per parlar-ne, segons van assenyalar els consellers socialdemòcrates.

El fet que Masegosa rebés una indemnització els fa sospi-tar que va ser acomiadat, ja que en un acord amistós de rescis-sió de contracte només es pro-cedeix a la liquidació que correspongui.

Per altra banda, l’oposició també està treballant en dos reglaments relatius al personal del Comú. D’una banda estan elaborant un document que reglamentarà el sistema de compensació dels treballadors. El fet és que, tot i que la llei ho recull, la corporació encara no en disposa d’un. Els consellers de la minoria van indicar que aquest text permetrà donar se-guretat als assalariats de la corporació comunal.

Per altra banda, la majoria els ha ofert treballar de forma conjunta el reglament de formació de personal. El text té com a objectiu contribuir a ampliar les competències tècniques i professionals dels assalariats del Comú. Això comportarà que la corporació es faci càrrec del cost de les formacions dels empleats. L’oposició va indicar que això permetrà posar-se al nivell d’altres administracions, com altres comuns o el Govern. Al mateix temps, la minoria va celebrar que el conseller d’Administració i Funció Pública, Joan León, hagi apostat per treballar-ho de forma conjunta. En aquest sentit va destacar que “és una bona alternativa al procés de treball adoptat fins ara”, ja que ho consideren la “via ideal perquè tothom pugui dir-hi la seva”.

La consellera socialdemòcrata Sílvia Bonet ha fet arribar a Sindicatura una demanda d’informació al Govern mitjançant la qual exigeix que se li faci arribar una còpia de la proposta que el SAAS ha presentat al ministeri de Salut i Benestar d’una nova organització del centre mèdic del Pas de la Casa. El grup parlamentari a l’oposició es mostra “sobtat” pel “secretisme” que, al seu entendre, “practica el Govern de DA” en aquesta qüestió.

Des del PS s’acusa l’executiu de no trametre al Consell General la informació necessària “per conèixer i controlar” les actuacions del ministeri. És davant “aquesta manca de transparència” que el grup de l’oposició ha optat per recórrer “als mecanismes reglamentaris per sol·licitar una informació” que, entenen, s’hauria d’haver fet arribar de forma automàtica des de l’executiu al parlament.

El Consell General va aprovar ahir una nova modi cació de la Llei de la CASS, en aquest cas per ajornar  ns al 30 de juny l’obligació de cotitzar dels treballadors per compte propi, tal com es va preveure en la llei que va entrar en vigor el 2009. L’objectiu és donar temps al Govern a incloure dins la nova reforma que s’està fent “una revisió de la definició de les persones per compte propi que han de cotitzar, així com els nivells que han d’assumir”, després que hagin sorgit alguns problemes. Concretament, es volen revisar els casos de les societats inactives, si han de cotitzar els membres d’un consell d’administració que no obtenen un rendiment econòmic, o evitar que cotitzi per duplicat un assalariat o un jubilat que és alhora titular d’una empresa.

El grup socialdemòcrata va criticar la forma, ja que d’una banda lamenten que s’hagi optat per l’extrema urgència quan fa quatre anys que se sabia que l’1 de novembre entraria en vigor la mesura, i de l’altra perquè això no els ha permès presentar esmenes.

Pel que fa al fons, la consellera socialdemòcrata Mariona González va lamentar que amb la moratòria es faci una diferència de tracte entre els assalariats i els treballadors per compte propi, trencant l’esperit de solidaritat que té la llei. González també va dir que aquesta mesura demostra o bé una falta de previsió o bé que el Govern “sempre intenta complaure els lobbies del poder econòmic, que ja fa molts dies que fa campanya a favor d’aquesta moratòria”. La consellera del PS també va lamentar que la moratòria sigui generalitzada i no només per als col·lectius afectats, i tem que això signi qui que es vol canviar el concepte de treballadors per compte propi.

Per la seva banda, el grup demòcrata va donar suport a la moratòria, i la consellera Olga Adellach va dir que són conscients que la via de l’extrema urgència s’ha de fer servir en ocasions limitades però que la mesura era necessària. Igualment, va donar suport a la reforma de la Llei de la CASS que està fent el Govern. De fet, la ministra de Salut va a afirmar que a finals d’any ja tindran enllestit el projecte de llei.

La moratòria es va aprovar amb els vots a favor dels 18 consellers demòcrates que van assistir a la sessió, 1 vot en contra i 4 abstencions. El vot en contra ha estat un error d’un conseller socialdemòcrata.

El grup parlamentari del PS va criticar ahir el fet que cada membre del cos de policia percebi anualment 3.120 euros a canvi de renunciar al dret a fer vaga. Així, el conseller general socialdemòcrata David Ríos va assegurar que, des del seu grup, entenen que “el dret a vaga no és una cosa que es pugui comprar o vendre així com així”. També va afirmar que els socialdemòcrates “desconeixien aquesta informació”, i que en tot cas “és una mesura que es va aprovar en el seu moment i a aquestes alçades no és hora de fer-ne més valoracions”. Preguntat sobre si caldria modificar aquest aspecte de la de la Llei del cos de policia del 2004, impulsada per l’aleshores ministre d’Interior, Josep Maria Cabanes, Ríos va dir que “en qualsevol cas, correspon al grup majoritari al Consell General encetar aquest debat”.

Des de DA, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, tampoc no va voler entrar en valoracions. “El que hi ha d’haver ara és una negociació entre el Govern i el cos de policia”, va dir, tot afegint-hi que “la nostra intenció no és, en aquests moments, interferir en un procés que ha de seguir el seu curs”.

Cal recordar que, tal com va publicar el Diari ahir, l’article 83.2 de la Llei que regula el cos de policia estableix que per compensar la renúncia al dret a fer vaga, cadascun dels agents percep una prima anual de 3.120 euros. Això equival, en cada membre del cos policial, a un total de tretze pagues de 240 euros.

La consellera general socialdemòcrata Sílvia Bonet ha presentat una demanda d’informació al Govern amb la fi nalitat d’obtenir una còpia del contracte d’objectius i mitjans que el ministeri de Salut i Benestar ha convingut amb el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) per aquest any.

Des del grup parlamentari socialdemòcrata assenyalen que consideren que l’executiu hauria d’haver tramès al Consell General aquest contracte, i ara formula aquesta pregunta perquè vol obtenir la informació necessària per “poder dur a terme, en condicions raonables”, la seva tasca constitucional de control de l’activitat del Govern en l’àmbit de l’assistència sanitària. La demanda d’informació es va entrar al registre del Consell General el 28 de setembre.

La consellera del PS Sílvia Bonet ha sol·licitat al Govern una còpia del contracte d’objectius i mitjans signat entre el ministeri de Salut i Benestar i el SAAS. L’oposició entén que aquest document hauria d’haver estat facilitat també al Consell.

El PS ja té a punt la llei sobre l’impost de la renda. La formació aposta per gravar amb un 10% aquelles persones que guanyin més de 40.000 euros anuals. La retenció s’aplicaria als ingressos per sobre d’aquesta barrera que, però, es calcularia no tan sols sumant el salari, sinó també altres conceptes, com ara els beneficis del capital o similars. A més, va avançar que, malgrat que en un principi s’apostarà per un únic tipus, la voluntat és que aquest pugui variar i ser progressiu (qui més guanya més paga) en una segona fase d’aplicació.

La formació va celebrar ahir un comitè directiu on es van avaluar els textos ja a punt sobre l’IRPF i sobre la llei del comerç. En tots dos casos, es va reiterar l’avís que, si en un termini raonable de temps el Govern o el grup de DA no han tramitat lleis sobre aquestes matèries, el PS prendrà la iniciativa. Ara per ara, i segons el president, Víctor Naudi, per “cortesia política” esperaran encara unes setmanes. Màxim fins al desembre o gener, això sí.

La primera secretària de la formació va posar en relleu “la urgència” de tenir complet el marc fiscal i va lamentar que el Govern estigui apostant per mesures de contenció abans de desplegar totes les fórmules recaptatòries. “Trobem il·legítim que s’estiguin retallant drets sense aplicar abans el que diu la Constitució, que tothom ha de pagar en funció de la seva capacitat econòmica”, va denunciar.

Sobre l’IRPF ultimat per la formació, Naudi i Salazar van explicar que els salaris baixos quedaran exempts i que anirà més enllà de gravar els sous. La primera secretària va avisar que, tot i que en un inici es prefereix “que sigui accessible i senzill” i, per tant, “ja estarem satisfets si aconseguim que es posi un 10% de tipus”, més endavant “s’haurà de parlar de la seva reforma per introduir una progressivitat”.