«Malgrat els reiterats anuncis de reformes per la creació d'empreses, Espanya segueix sent un dels països del món en què resulta més difícil posar en marxa un negoci. En concret, Espanya ocupa el lloc 136 dels 185 països examinats pel Banc Mundial en el seu informe Doing Busines 2013...». D'aquesta manera començava la crònica d'un (o d'una, ja que només signava amb les inicials, M.J.) periodista que ahir es feia ressò en un diari espanyol de l'informe esmentat.

Fa pocs dies podíem llegir en el mateix mitjà escrit les tribulacions d'un emprenedor que ha trigat dos anys per poder obrir el seu negoci –crec recordar que tenia alguna relació amb la producció ecològica d'oli o d'algun altre producte agrícola.

En aquest cas concret, el primer greuge que exposava era el referent a la multiplicitat d'administracions involucrades en la qüestió –municipi, diputació, govern autonòmic i govern central–, cadascuna amb les seves exigències i tramitacions particulars.

Sembla que a casa nostra s'ha començat a posar remei a aquest –fins fa poc–, també, mal endèmic. Malgrat això, encara hi ha molt camí per fer per facilitar als emprenedors l'obertura d'un negoci, i no només en el feréstec camp de les tramitacions, sinó també en altres qüestions inherents a les iniciatives: contractació de personal, estudis d'impacte, seguretat jurídica, protecció legal d'intangibles, seguretat fiscal o un llarg etcètera.

La seguretat, la claredat i la rapidesa són essencials per poder jugar en la lliga en la que, sembla, volem participar.

Pel que fa al lloc que Andorra ocupa a l'informe esmentat a l'inici, no és ni bo ni dolent, ja que no hi sortim. És cert que tampoc hi són els altres petits països d'Europa, però aquest és un magre consol.

Penso que seria positiu, per fer més gran l'onada d'inversió estrangera que s'espera properament, que –a qui li correspongui– es facin les gestions pertinents per poder-hi figurar en una propera edició, tot esperant que el lloc que ocupem sigui prou honorable.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha demanat, a través d’una petició d’informació for mulada per la consellera Mariona González, una còpia de l’informe Las prestaciones económicas reconocidas en el ámbito de la Seguridad Social de Andorra: análisis de las prestaciones por jubilación. Situación actual, problemática y propuestas alternativas, elaborat pels assessors espanyols Alicia de las Heras Camino i José Antonio Panizo Robles. Així ho va comunicar ahir a través d’un comunicat. Amb aquesta nova demanda d’informació, el grup parlamentari socialdemòcrata vol posar de manifest “la contradicció entre les actuacions del Govern de DA i els seus discursos”, en el sentit que “pretenen voler buscar encara un acord” amb els socialdemòcrates en relació amb la reforma de la CASS però, per contra, “amaguen informes que haurien d’haver tramès al Consell General”, sense que calgués la reclamació del PS.

El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar una nova demanda d’informació relacionada amb els estudis que s’han encomanat sobre les prestacions per jubilació de la CASS. Així ho va explicar ahir el partit, destacant que dimecres de la passada setmana es va fer la demanda, «d’acord amb les facultats que atorga als parlamentaris l’article 5 del Reglament del Consell General». 

Concretament, la consellera Mariona González va demanar que el Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social li faci arribar una còpia de l’estudi anomenat Las prestaciones económicas reconocidas en el ámbito de la Seguridad Social de Andorra: análisis de las prestacions por jubilación. Situación actual, problemática y propuestas alternativas. Aquest va estar elaborat pels assessors espanyols Alicia de las Heras Camino i José Antonio Panizo Robles.

Amb aquesta nova demanda d’informació, el grup parlamentari socialdemòcrata va posar de manifest «la contradicció entre les actuacions del Govern de DA i els seus discursos».

El PS va afirmar que la seva intenció es arribar a un punt en comú amb el Govern per a la seguretat social. Però, de la mateixa manera, denuncien que des de l’Executiu s’està ocultant part de la informació necessària per aquest procés, motiu que va desembocar en la presentació d’aquesta nova demanda.

«Pretenen voler buscar encara un acord amb els socialdemòcrates en relació a la reforma de la CASS però amaguen informes que haurien d’haver tramès al Consell General sense que calgués al Grup parlamentari socialdemòcrata haver-ho de reclamar en l’exercici de la seva activitat de control al Govern», va denunciar el PS en un comunicat.

El grup parlamentari socialdemòcrata vol aprofitar la revisió dels estatuts de la societat pública Ràdio i Televisió d’Andorra (RTVA SA) per «assegurar la pluralitat dels mitjans públics». En declaracions a EL PERIÒDIC, el conseller general David Rios va explicar que la intenció dels socialdemòcrates va més enllà de la necessària actualització dels estatuts d’RTVA SA, anteriors a la Llei de societats, motiu pel qual han rescatat del calaix la Proposició de llei d’independència i qualitat de la radiodifusió i la televisió públiques, que el grup del PS va presentar l’abril del 2008 i que el Consell General d’aleshores va decidir no prendre en consideració.

És des de la primavera passada, i un cop els dos grups es van haver manifestat a favor de la supressió del Consell Andorrà de l’Audiovisual (CAA), que els consellers de la Comissió Legislativa d’Economia van començar a treballar conjuntament en la revisió de la Llei de la radiodifusió i televisió pública i de creació de la societat pública Ràdio i Televisió d’Andorra, SA, de 13 d’abril de 2000. Una revisió que va donar el seu primer fruit dijous passat, quan el Consell General va suprimir efectivament el CAA, eliminant el capítol IV sencer –on s’establia que el Consell Andorrà de l’Audiovisual era l’organisme assessor i consultiu del Govern i d’RTVA SA i es definia el seu funcionament– i modificant altres articles de l’esmentada llei.

De seguida, però, es va constatar la necessitat d’adaptar els estatuts d’RTVA SA, publicats en un annex de la Llei de la radiodifusió i la televisió pública, a la Llei 20/2007, del 18 d’octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. Aquest estiu, el grup demòcrata va lliurar als socialdemòcrates un document com a base de treball i va ser llavors que el grup del PS va manifestar la voluntat d’anar més enllà, en favor d’un major pluralisme dels mitjans de comunicació públics.

La presidenta de la Comissió Legislativa d’Economia, la consellera demòcrata Sílvia Calvó, assegura que el seu grup està obert a les propostes que puguin fer els socialdemòcrates «si són per millorar la ràdio i la televisió públiques». De fet, en el decurs de l’última sessió del Consell General, Calvó va recollir l’oferiment del conseller David Rios de treballar plegats en aquest sentit, encara que «de moment» no han vist cap proposta formal, negre sobre blanc, de l’oposició.

A PROPOSTA DEL CONSELL GENERAL / La Proposició de llei d’independència i qualitat de la radiodifusió i la televisió públiques, presentada pels socialdemòcrates l’any 2008, pretenia donar un paper més rellevant al Consell General, que elegiria els tres membres del Consell d’Administració d’RTVA SA «amb el vot favorable de les tres cinquenes parts dels membres». D’altra banda, el director general, en comptes de ser nomenat pel Govern, seria «nomenat pel Consell d’Administració, a proposta del Govern». Canvis, tots ells, amb l’objectiu d’assegurar que la ràdio i la televisió públiques «respecten els principis d’independència i qualitat».

Aquella proposició de llei és el punt de partida dels socialdemòcrates a l’hora d’encarar una reforma en profunditat d’RTVA. «Nosaltres no canviem de criteri si no és per ajustar-nos als nous temps», afirma Rios. El conseller socialdemòcrata confia que el treball conjunt en el marc de la Comissió d’Economia avanci ràpidament i que els resultats es materialitzin «ben aviat».

Els consellers socialdemòcrates de Sant Julià, segons van anunciar ahir els mateixos Rossend Areny i Josep Roig, han entrat dues demandes d’informació per garantir la transparència. La primera fa referència a la contractació dels tres cuidadors d’animals, i volen que es demostri que el procés “seguirà el seu curs de forma impecable”. En aquest sentit, demanen per la pròrroga de l’edicte, que només hauria de ser per als residents portuguesos, o els criteris, ja que des del PS van apuntar que hi ha persones que han estat descartades per no posseir permís d’armes, entre altres aspectes.

L’altra demanda fa referència al nomenament de la cap de gabinet dels cònsols després de ser contractada com a responsable de comunicació per a la societat Camprabassa. Sobre aquest punt volen saber si ha presentat la seva dimissió a Naturlàndia i si està previst substituir aquesta  gura amb una nova incorporació. A més, es pregunten com queda el departament de Comunicació del Comú i quines funcions tenen els seus membres.

Els consellers socialdemòcrates al Comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny i Josep Roig, van lamentar la poca transparència amb què actua la majoria en tot el que fa referència a les societats, en especial Naturlàndia (que té el 88% de capital públic). Dues qüestions que l’oposició va tornar a posar sobre la taula, i que han creat suspicàcia en els membres de la minoria, són el procés de contractació de tres cuidadors d’animals per a Naturlàndia (un dels candidats és el marit de la cònsol major) i el nomenament de la nova responsable de comunicació de l’ecoparc com a cap de gabinet dels cònsols.

Quant a la primera qüestió, els consellers remarquen la necessitat de demostrar que el procés de selecció és imparcial i per aquest motiu han fet arribar una demanda d’informació al Comú. Areny va destacar que hi ha alguns aspectes que no acaben de veure clars, com ara que s’hagi allargat el termini per presentar les candidatures per resoldre l’error que deixava fora els nacionals portuguesos, tenint en compte que el marit de la cònsol la va presentar en aquest nou període. El PS tampoc entén per què se’ls demana que sol·licitin per carta les bases de la convocatòria quan és un document públic. I és en aquest aspecte on van destacar que gran part dels cinquanta aspirants es van desestimar per no tenir el permís d’arma, un requisit que no consta als edictes però que podria estar a les bases. El PS també pregunta per l’empresa encarregada de la selecció, el procés utilitzat, informació dels candidats i del contracte.

Sobre la cap de gabinet dels cònsols, lamenten que no es donés a conèixer el nomenament a la minoria i que fins i tot en l’últim consell s’obviés l’acta de la junta de govern en què es va prendre l’acord. La majoria havia informat que aquesta persona ocupava el càrrec de responsable de comunicació a Camprabassa però poc després van saber de forma extraoficial que el Comú l’havia nomenat com a càrrec de relació especial. Roig va indicar que aquest cas demostra que les societats s’utilitzen a discreció per contractar personal i que la majoria incompleix el compromís de no contractar nous assalariats, i augmenta així la despesa.

El PS també vol saber si ha dimitit de Naturlàndia (ja que en cas contrari hi hauria una “incompatibilitat flagrant”). A més, Roig creu que seria un fet gravíssim si s’hagués contractat a través de la societat per fer tasques del Comú.

Els consellers socialdemòcrates del comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny i Jordi Roig, van fer públiques ahir les demandes d’informació que han fet al comú per conèixer els detalls de la incorporació de la fins ara cap de comunicació de Naturlàndia com a cap de gabinet dels cònsols, i dels criteris que s’han seguit per escollir els tres cuidadors d’animals per a Naturlàndia.

Els consellers del PS van demanar per les condicions contractuals de la cap de gabinet, ja que temen que la incorporació s’hagi fet a través de la societat Camprabassa per encobrir una nova contractació al comú. Roig i Areny van recriminar que es pugui fer ús d’aquesta via, i més tenint en compte que la majoria s’havia compromès a l’inici del mandat a no fer contractacions. “Si es contracta algú per al comú a través d’una societat entendríem que és un fet gravíssim i un comportament poc ètic”, va remarcar Roig, que va criticar que “s’infli el capítol de despeses”. També van preguntar per com quedarà l’organigrama en el departament de comunicació.

D’altra banda, i amb relació al concurs per contractar tres cuidadors d’animals per a l’ecoparc temàtic de Naturlàndia, els consellers van preguntar pels criteris a l’hora de seleccionar els candidats, perquè consideren que hi ha requisits del plec de bases que no queden clars, quins han estat els escollits (en cas que ja s’hagi pres la decisió) i els contractes que tindran. Areny i Roig van demanar transparència en aquest procés, i més tenint en compte que un dels candidats és la parella de la cònsol major, per garantir que hi ha hagut igualtat d’oportunitats.

Els consellers socialdemòcrates del Comú de Sant Julià van explicar ahir les dues demandes d’informació fetes al Comú sobre el procés de selecció per a contractar tres cuidadors per al futur Observatori d’animals de Naturlàndia, així com sobre el recent nomenament de la cap de gabinet dels cònsols després de ser contractada com a responsable de comunicació per a la societat Camprabassa. Amb aquestes demandes volen assegurar que els processos es fan seguint criteris de transparència, els mèrits i la igualtat d’oportunitats entre els candidats.

Pel que fa al primer procediment, volen que es demostri que el procés «seguirà el seu curs de forma impecable» en aspectes com la pròrroga que es va concedir en la presentació de candidatures per incloure-hi els residents portuguesos que no hi constaven en un principi i que, segons els socialdemòcrates, només hauria de ser vàlida per a aquest col·lectiu i no per als altres que ja van disposar del seu termini. En aquest temps de més, segons van apuntar, també hauria entrat la sol·licitud del marit de la cònsol per presentar-se a l’edicte, a qui veuen amb tot el dret a accedir-hi però respectant els terminis i els criteris de selecció.

Sobre aquest tema, el PS ha interpel·lat també sobre les proves que han hagut o han de passar els candidats, l’empresa encarregada de la selecció, el currículum dels candidats o el nombre de sol·licituds rebudes, entre altres.

L’objectiu de tot plegat és poder avaluar el procés i «dissipar» els dubtes raonables que hagin pogut sorgir o garantir la imparcialitat del mateix, segons va manifestar el conseller Rossend Areny. A més, asseguren que no saben en quin punt es troba el procés de selecció i si ja hi ha els tres noms dels candidats sobre la taula. va recollir l’ANA.

Nomenament de la cap de gabinet / En relació al nomenament de la cap de gabinet dels cònsols, van indicar que la contractació d’aquesta persona com a responsable de comunicació de Naturlàndia se’ls va comunicar després d’una petició seva i d’observar la seva presència al Comú. El fet de contractar-la a través d’una societat i no del Comú permet fer-ho sense obrir un concurs, el que consideren que deixa de banda altres professionals qualificats del Principat.

La valoració que en fan és que es demostra que s’utilitzen les societats «per contractar sense haver de passar control» i tenint en compte que Camprabassa té un 88% de capital públic van apuntat que els processos de contractació s’han de fer amb la màxima equitat, en funció dels mèrits dels candidats i el més transparents possible. Si s’entén que es va utilitzar la societat com una drecera per ocupar un càrrec de confiança al Comú es tractaria d’un fet «gravíssim» i un comportament «poc ètic», van afegir.

Quina diferència hi ha entre fer política des del si d’un partit i fer-la des de la minoria d’una corporació comunal? Doncs no gaire, la veritat. Així és com ho veiem, a dia d’avui.

És cert, però, que bona part de la culpa la té el nostre sistema electoral, que permet injustament que 693 lauredians –el 35% de les persones que van exercir el seu dret de vot les darreres eleccions comunals a la parròquia– només tinguin dret a dos representants comunals, el 16% dels membres electes que formem part del consell de comú. Estem en una democràcia, sí, però no representativa. Si més no, en l’àmbit comunal.

 No sabem si els nostres veïns geogràfics tenen la mateixa sensació, però a casa nostra hi ha situacions en les quals hom podria arribar a pensar que la tasca de les minories és ingratament inútil.

Dubtàvem sobre si escriure un article opinant sobre el rol de les minories als nostres comuns, però la nostra darrera vivència com a membres d’una minoria –la socialdemòcrata al comú de Sant Julià de Lòria–fan que ens decantem per compartir amb els lectors com la desproporció en el mal tracte per part dels màxims mandataris lauredians és directament proporcional al desequilibri en el sistema de repartiment de consellers de la nostra Llei electoral.

Dimarts 17 de juliol passat, durant la celebració d’una sessió ordinària del consell del comú, els consellers de la minoria ens trobàvem defensant el dret dels treballadors de la corporació a decidir si volien que les seves hores extraordinàries fossin compensades amb temps o amb diners. Des de la majoria se’ns va respondre que la política d’austeritat econòmica impedia que les hores extraordinàries es poguessin compensar amb diners, a la qual cosa vam replicar que aquesta política d’austeritat no era l’aplicada per la Sra. cònsol major en la seva pretensió d’apujar-se el sou.

Al·ludir en el nostre argument a aquests fets certs per demostrar que la majoria comunal aplica un doble tracte a l’hora de posar en marxa les seves polítiques d’austeritat econòmica, ens va costar haver de suportar que els màxims mandataris de la parròquia vulneressin la nostra llibertat d’expressió legítima, en ser-nos denegat el torn de paraula.

Sortim d’aquella sessió amb una profunda sensació de tristesa, pel tracte tan desproporcionat com injust que ens han dispensat des de la taula dels cònsols, però amb la consciència d’haver estat a l’alçada de les circumstàncies.

Gairebé dos mesos més tard, en la darrera sessió del consell de comú del 4 d’octubre, observem que la transcripció de l’acta de la sessió anterior no s’ajusta a la realitat del que va passar el 17 de juliol. En aquest sentit, constatem que s’han obviat, entre d’altres elements que considerem importants, les ocasions en les quals se’ns denega el torn de paraula als consellers de la minoria. Intervenim per demanar a la Sra. cònsol que no s’aprovi l’acta fins que es revisi la seva transcripció i s’incloguin els elements que hi manquen. No demanem res d’extraordinari; tan sols que es repari l’error. Confiem que així es farà. Res no fa sospitar el contrari…

La resposta de la Sra. cònsol ens sembla llavors totalment inversemblant. Segons el seu parer, caldria haver notificat els “oblits” abans de la sessió plenària perquè aquests constessin en l’acta. Defecte de forma que, amb el reglament de funcionament dels comuns a la mà, la Sra. cònsol es treu de la màniga per esborrar el que va passar durant la sessió del dia 17. Com diuen els francesos, ni vu ni connu. Aquí no ha passat res. La majoria aprova l’acta tal com està, sense fer-hi constar les vegades en les quals se’ns denega el torn de paraula i es vulnera la nostra llibertat d’expressió.

Tenim el convenciment que no tots els consellers de la majoria estan d’acord amb aquesta manera de fer les coses. Mostra d’això és que la Sra. cònsol va haver de demanar de forma rotunda, almenys en dues ocasions, que els seus consellers aprovessin aquella acta mutilada deliberadament. Alguns ho van fer sense gaires cares de convicció.

Som conscients que el debat polític, amb la seva confrontació d’arguments i d’opinions, ha de ser enèrgic, vital, sincer, i ha de deixar marge per al consens, que en ocasions hi és. Però, amb el cor a la mà, creiem que és francament difícil arribar a aquests consensos quan es pateix la injustícia de les decisions de la majoria, o de la majoria de la majoria.

Si els abusos de poder, els atemptats a la llibertat d’expressió i la pèrdua de les bones maneres polítiques no poden constar degudament en les actes, almenys, que constin en les hemeroteques.