L’aprovació de l’acta de la darrera sessió de consell del Comú d’Encamp va ser el punt més polèmic de la sessió d’ahir. Els socialdemòcrates van esmenar l’acta perquè hi van trobar a faltar diverses intervencions de la darrera sessió referents a la contractació d’un assessor en matèria de recursos humans. En aquella sessió el cònsol menor encampadà, Jordi Torres, va dir al conseller de l’oposició que tenia “falta de cintura política” i que barrejava “naps i cols”.

Tal i com va explicar Sans, des del PS van intentar que aquestes intervencions constessin a l’acta i ho van demanar a la majoria comunal, però aquests no les hi van voler incloure. Per Sans “és molt greu” l’omissió que s’ha fet i que no s’hagi volgut recti car. A més, va assegurar que es tracta d’una “mutilació” d’allò que els pot perjudicar, i que el que han fet és “silenciar dos consellers electes”. De fet, es va mostrar sorprès perquè mai s’havia donat aquesta situació en un consell de comú.

Sans va recordar a la majoria que com a conseller té el dret de demanar que constin en acta les seves intervencions i les dels altres consellers, i va criticar el cònsol major, Jordi Mas, per dir que no sap si té aquest dret o no.

Aquest fet va desencadenar que Sans, durant tota la sessió d’ahir, iniciés les seves intervencions  demanant que constessin en acta.

Tot aquest enrenou va provocar que l’execució pressupostària del tercer trimestre del 2012 quedés en un segon pla. En aquest sentit, i segons els números que es van presentar, té un resultat negatiu de -136.913 euros, que per tant fa preveure, segons el cònsol major, que “l’any s’acabarà en negatiu”.

En aquest sentit, el cònsol va explicar que tot i haver reduït les despeses, els ingressos han patit una davallada del 4,46%. Una conjuntura que per Mas explica per què s’està donant aquest resultat.

LLUM VERDA A LA CABECA
El consell de Comú d’Encamp va aprovar ahir el pla parcial de la urbanització de la Cabeca, en una franja paral·lela a la carretera que uneix Escaldes-Engordany i Encamp. Amb la part administrativa ja resolta, el director general de la promotora Arbres de Tardor, Joan Pla, va indicar que el següent pas és l’aprovació del projecte d’urbanització, que esperen que sigui en uns sis mesos, per poder començar a fer les obres mínimes de la urbanització, les d’accessos i vials, el 2013, i cap el 2014 començar la comercialització de les parcel·les perquè els compradors les construeixin. La inversió que farà Arbres de Tardor per urbanitzar és de 14 milions d’euros.

Es tracta d’un dels projectes més importants plantejats a Andorra, ja que es tracta d’una urbanització que inclou oci, comerç i zona residencial en un espai de 155.000 metres de superfície.

El grup parlamentari socialdemòcrata va entrar a la Sindicatura una pregunta per saber quins compromisos comporta l’acord assolit entre el Govern i el Cirque du Soleil. La pregunta, que va sortir publicada ahir dimecres al Butlletí del Consell General, l’ha fet la consellera socialdemòcrata Rosa Gili i té per objectiu conèixer quins càlculs econòmics ha fet el Govern per “considerar adient aquesta inversió”.

El que vol saber el Partit Socialdemòcrata amb aquesta pregunta a Sindicatura és què comporta la signatura del document anomenat Entesa de Desenvolupament Creatiu, que han fet el Govern i el Cirque du Soleil. S’ha de recordar que l’executiu vol destinar entre 2,2 i 2,5 milions d’euros a les actuacions d’aquesta companyia.

L’acord assolit entre el Govern i Cirque du Soleil perquè s’avaluï la possibilitat d’organitzar un espectacle especial per a Andor ra arribarà aquesta tarda al Consell General. Ho farà aprofitant la sessió de control a l’executiu que començarà a les quatre de la tarda i arran de la pregunta amb resposta oral que, sobre la qüestió, ha formulat la consellera Rosa Gili.

En concret, l’oposició inquireix per quins compromisos s’han acordat entre el Govern i la coneguda companyia artística i també els càlculs econòmics que han fet “considerar adient aquesta inversió”. Serà només un dels assumptes a tractar durant la sessió, on també s’abordarà la sortida de Saetde d’Ski Andorra arran de l’aplicació de l’IGI a les estacions de neu, els canvis en el projecte de construcció del nou estadi nacional, les mesures de reactivació que s’apliquen per a les petites i mitjanes empreses, la situació actual del Servei d’Ocupació o l’estat de les converses entre comuns i executiu per a la nova delimitació de competències.

D’altra banda, Sindicatura va admetre ahir la petició de pròrroga presentada pel grup socialdemòcrata en el període d’esmenes al pressupost per a l’any 2013. El nou termini finalitza el proper dia 19.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha entrat a la Sindicatura una pregunta per saber quins compromisos comporta l'acord assolit entre el Govern i el Cirque du Soleil. La pregunta, que apareix publicada al Butlletí del Consell General, té per objectiu esbrinar quins càlculs econòmics ha fet el Govern per «considerar adient aquesta inversió».

La consellera socialdemòcrata Rosa Gili ha entrar una pregunta per saber què comporta la signatura del document anomenat Entesa de Desenvolupament Creatiu que han dut a terme el Govern i el Cirque du Soleil.

D'altra banda, el Butlletí del Consell també va publicar l'admissió a tràmit del projecte de llei de crèdit extraordinari en concepte d'aportació extraordinària del Govern a la societat pública Ràdio i Televisió d'Andorra, per compensar pèrdues acumulades d'exercicis anteriors, i del suplement de crèdit per fer front a la transferència corrent que ha de finançar les despeses de personal en concepte d'extinció de contractes i altres despeses.

 

No és massa habitual que els membres del poder judicial hagin de recomanar al poder legislatiu que faci la seva feina, legislant o modificant la legislació vigent. Tampoc és massa normal. I no em refereixo, evidentment, a una suposada suplantació de funcions, sinó al fet que els jutges hagin de demanar, si us plau, als altres poders de l'Estat que promoguin unes reformes legislatives per corregir uns textos en vigor palesament injustos. Això és el que està passant a Espanya amb la qüestió del desnonament per impagament d'hipoteques. Si s'ha arribat a aquesta situació, no tinc cap dubte que el problema ha de ser molt greu.

Massa sovint els polítics que estan al poder refusen –se suposa que conscientment, perquè és impossible no adonar-se d'allò que succeeix al carrer– enfrontar-se a la realitat i prendre decisions. Siguin quins siguin els interessos que provoquen aquestes situacions, aquestes actuacions són absolutament reprovables. Les conseqüències que provoquen són les que es podrien esperar: desafecte als governants, malestar social, indignació.

La societat encara se sent més indefensa quan veu que els partits polítics, tant si estan al poder com si es miren les qüestions des de la barrera de l'oposició, obvien també massa sovint el debat sobre qüestions que els hi poden semblar «compromeses» i el pronunciament al respecte. En aquest cas les reaccions també estan cantades: desafecte a tota la classe política, «tots són iguals», «sempre miren pels mateixos». La ciutadania es mereix, per respecte, saber quines són les alternatives concretes que poden esperar a unes situacions ben definides que consideren negatives. Només la crítica i l'enfrontament, no són armes suficients per aportar solucions, calen propostes pensades, constructives i convincents.

La sort dels polítics és la mala memòria que gasten els ciutadans. Oblidar situacions negatives, o perdre el record de qui les va provocar o mantenir, segurament deu provocar una sensació positiva. I així anem.

El Grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir dues proposicions de llei relacionades amb el comerç: la «llargament reivindicada» llei del comerç i la llei de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic. Totes dues busquen regular l’activitat comercial, ja sigui de manera tradicional o a través de les xarxes de telecomunicacions, amb la voluntat de donar seguretat tant a usuaris com a proveïdors. Tant el president del grup, Jaume Bartumeu, com el conseller David Rios, es van posar a disposició de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i d’associacions de comerciants per millorar els textos.

Amb la proposició de llei del comerç es vol dotar d’un marc jurídic propi aquesta activitat segons els principis establerts en la Constitució: la llibertat d’empresa, la llibertat de preus i la defensa dels consumidors. I que això serveixi per «incidir en l’impuls de l’activitat econòmica» i en «l’adaptació a l’entorn europeu». Bartumeu va destacar tres aspectes del text: que assenta la publicitat del registre de comerç, la lluita contra l’intrusisme i la regulació de les vendes especials i rebaixes.

«No pot ser estar permanentment en rebaixes», va sentenciar el president del grup parlamentari socialdemòcrata, justificant la necessitat de regular les diferents vendes especials. En relació a les rebaixes, s’establiran per decret, després d’escoltar els comerços i els usuaris, determinant un calendari de rebaixes. Dins les temporades fixades pel Govern, els comerciants fixaran els períodes de rebaixes, i la seva durada no podrà ser inferior a una setmana ni més llarga que un mes. A part de les rebaixes, el text també vol regular les liquidacions, promocions, etcètera, i «intenta impedir que es compri mercaderia per fer rebaixes», és a dir, que estableix uns períodes durant els quals els productes rebaixats han d’haver estat a la venda prèviament a la campanya.

El text socialdemòcrata, que pren com a base el projecte de llei que el govern d’Albert Pintat va trametre i que per l’esgotament de la legislatura va caducar, introdueix conceptes com el comerç electrònic, la venda a distància i les vendes especials que es fan fora l’establiment comercial, com poden ser les fires.

A més, es deixa per al Govern l’adopció de mesures i el desenvolupament reglamentari de mecanismes en prevenció i lluita contra l’intrusisme. Igualment, és competència del Govern el control del compliment de la llei. Seran els serveis competents els que facin les inspeccions i verificacions necessàries.

En relació als preus, el text presentat pels socialdemòcrates estableix l’obligatorietat –amb excepcions per motius de seguretat , d’homogeneïtat o de la naturalesa del producte– d’exhibir el preu dels productes exposats. Així mateix, de manera genèrica s’estableix el principi de llibertat de preus, tot i que es reserva al Govern la potestat de fixar els preus per «fer possible, en el marc de l’economia de mercat, el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general». També es prohibeix la venda a un preu inferior al cost.

LLEI DEL COMERÇ ELECTRÒNIC / El segon text, la proposició de llei dels serveix de la societat de la informació i del comerç electrònic,té l’objectiu de «regular i donar resposta i seguretat jurídica a la creixent demanda de serveis comercials que es desenvolupen per les xarxes de telecomunicacions», resa l’exposició de motius. El text pretén «donar seguretat», va reiterar el conseller socialdemòcrata, David Rios, que va explicar que els aspectes que regularia el text són «internacionalment acceptats» i són per donar majori seguretat a «usuaris i proveïdors».

El text regula «temes clau del comerç on-line», va explicar Rios, que va especificar que en relació a la publicitat, el correu SPAM queda prohibit. Així mateix, es defineix el marc jurídic per a la signatura de contractes electrònics. El conseller també va comentar que es contempla la possibilitat que l’autoritat competent pugui tancar pàgines web o el seu accés quan no s’actuï d’acord amb la llei. Aquesta mesura vol evitar casos en què no s’actua de manera beneficiosa per l’usuari i malmet la imatge del comerç.

Per Rios, el text representa «un pas endavant en la protecció del consumidor», igual que ho fa, en gran mesura, la proposició de llei del comerç. De tota manera, Bartumeu va reconèixer que el «tercer peu» és la modificació de la llei de defensa del consumidor, un text en el què els socialdemòcrates treballen, segons va manifestar el president del grup parlamentari.

L’anunci fet dilluns pel Comú d’Escaldes-Engordany de convertir l’avinguda Carlemany en zona per a vianants el 2013 ha comportat reaccions oposades en aquesta parròquia i a Andorra la Vella. Els consellers socialdemòcrates a la corporació escaldenca van expressar ahir el suport al projecte. La cap de l’oposició, Cèlia Vendrell, va afirmar que, tot i que no han participat en l’elaboració del pla, “estem a favor que l’avinguda sigui per a vianants” i “ens agrada” la proposta d’instal·lar el mateix paviment de la voravia a la zona de la calçada actual.

Vendrell va afegir, però, que “ens hauria agradat que això s’hagués fet fa tres anys, quan es va remodelar l’avinguda”, i estalviar-se així els 1,5 milions que caldrà invertir. La consellera de la minoria creu que en aquell moment hauria estat més econòmic, ja que ara cal desfer part de l’obra. A més, la compra de mobiliari urbà potser també hauria sortit a millor preu. Per aquest motiu es va preguntar per què no es va fer aleshores, ja que hauria estat més beneficiós per a les arques comunals, encara que desconeix si els comerciants ho haurien acceptat.

La consellera del PS va posar en relleu que Carlemany no és avui una artèria gaire transitada pels vehicles, ja que s’ha desviat molt trànsit amb l’establiment d’un sentit únic. També va afegir que l’ideal seria que la remodelació es fes de forma conjunta amb la capital, i per aquest motiu creu que s’hauria d’haver informat abans la parròquia veïna del projecte ja que el turista no diferencia entre les dues avingudes. Tot i així, va exposar que Escaldes ha d’avançar i per això no s’ha d’aturar a esperar a la capital.

L’anunci, però, ha caigut com un gerro d’aigua freda a Andorra la Vella i ahir el Comú ja va mantenir una reunió amb les associacions de comerciants (que van mostrar la seva sorpresa). En declaracions a la premsa abans de la trobada, el cònsol menor i conseller de Promoció Econòmica, Jordi Minguillón, va afirmar que el projecte d’Escaldes no farà canviar els plans de la capital. Així mateix, es va mostrar a l’espera de conèixer l’opinió dels botiguers de la parròquia.

Minguillón va recordar que empresaris i Comú fa temps que treballen en un projecte d’embelliment de Meritxell, que preveu ampliar les voreres i fer l’avinguda d’un sol sentit de circulació. Això oferiria una continuïtat amb l’avinguda Carlemany. Aquest pla es va donar a conèixer al juliol a Mobilitat i ja s’han fet diversos estudis.

El cònsol menor va recordar que aquesta solució és la que va rebre el suport dels comerciants i va afegir que si es proposa tancar Meritxell, a més de decidir quin tram es pacifica, les associacions de botiguers demanaran fer per a vianants la resta de zones comercials, i el Comú desconeix si això és viable. Minguillón també va recordar que els establiments que són fora de l’artèria temen que els canvis els afectin negativament i va lamentar que Escaldes hagi impulsat un projecte per separat quan el que cal és fer plans globals.

Ja fa uns dies que per una xarxa social d’internet circula el següent text: “Fem un propòsit: comprar els regals de Nadal a petites empreses i autònoms. La veïna que ven per catàleg o per internet, l’artesà que fa bijuteria, l’amiga que té una botiga al barri, el pastisser que fa els torrons artesans, el noi que té la paradeta del mercat… Fem que els diners arribin a persones comunes i no a grans multinacionals.

Així, més persones tindran un millor Nadal. Si et sembla una bona proposta, copia-ho i enganxa-ho. Recolzem la nostra gent.” Veient que el Nadal s’apropa inexorablement, m’ha semblat molt adient que aquest missatge es propagui per les xarxes socials d’internet com una mena de virus imparable, que els usuaris van replicant un darrere l’altre i fan així que l’efecte piramidal arribi al màxim de gent. Desconec l’origen del missatge, possiblement forà, i entenc que en el cas d’Andorra es podria adaptar a la nostra idiosincràsia, però he volgut mantenir-lo respectant l’esperit original.

Al lector no li serà difícil adaptar-lo al nostre mercat. La crisi actual i les diferents mesures de contenció que apliquen actualment els governs (d’aquí i de fora) castiguen severament el consum i si no ho fan directament implanten una por que fa que el que té diners se’ls guardi esperant millors ocasions. En lloc de remuntar, les mesures de contenció entren en un cercle viciós que fan que es limiti el consum, les botigues venguin menys i, especialment, els petits i mitjans comerços ho acabin passant malament. ¿I els grans establiments? Seria irresponsable no reconèixer que la crisi també els afecta, però la seva dimensió i volum de negoci fa que puguin adaptar-se més fàcilment als temps que corren.

No podem obviar que des de sempre les crisis ofeguen els més petits i dèbils, ja siguin empreses o persones. Des de fa uns anys, hi ha una certa pràctica, justificada o no, de força ciutadans de sortir a comprar fora d’Andorra. Es viatja per adquirir productes manufacturats, alimentació, electrònica o d’altres. És clar que en primera instància els beneficiats directes són els consumidors, però a la llarga aquests ingressos dels comerciants forans es queden a l’estranger en lloc de quedar-se a Andorra, cosa que fa que aquests diners desapareguin del nostre circuit econòmic.

Segons les darreres dades del cens, els ciutadans que vivim a Andorra som al voltant de 70.000 persones, a les quals es podrien sumar els 13.000 habitants de la Seu d’Urgell i proximitats, així que esdevé un grup de consumidors potencials prou important. El curiós del cas és que molt sovint alguns polítics i associacions empresarials se n’obliden. Per exemple, és el cas del famós document Andorra té futur, elaborat per la Confederació Empresarial Andorrana, l’Empresa Familiar Andorrana i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i en el qual es recullen diferents propostes que, conjuntament, patronals i entitats creuen que poden ajudar la nostra economia a sortir de la crisi. Doncs bé, en cap de les propostes del document es parla sobre el “consum intern” o el “mercat intern” o alguna idea similar.

No apareix enlloc, com si no existís. Així com el client local pot solidaritzar-se i comprar al petit o mitjà comerç, o simplement comprar al país, aquest client local també vol rebre un bon tracte i un bon servei. Encara que hi ha casos notables d’èxit, el gruix del comerç hauria d’impulsar estratègies de conservació i potenciació del consum local. S’ha de fomentar la creació de sinergies bidireccionals. Els ciutadans d’Andorra hauríem de procurar consumir a Andorra, però per això el comerç local també hauria d’emprendre accions atractives que ens ajudessin a convèncer-nos. Els petits gestos poden ajudar moltes famílies del nostre país. Els socialdemòcrates donem suport al comerç del país. Sabem on comprarem els torrons aquest any. ¿I tu? ¿Et sumes al propòsit?

El grup parlamentari socialdemòcrata ha volgut donar resposta a una antiga demanda del sector comercial i ahir va entrar al registre del Consell General dues proposicions de llei, la primera de les quals del comerç i la segona de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic. Tal com va posar en relleu el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, amb la proposició de llei del comerç es pretén “aconseguir una normativa comercial que se situï en el marc jurídic establert a la Constitució” i que alhora estigui en consonància amb l’entorn europeu.

A més a més, va afegir que el text “vol incidir en l’impuls a l’activitat econòmica i ajudar els empresaris del sector del comerç en aquest constant procés d’adaptació a l’entorn europeu”.

Pel que fa al segon text, tal com va exposar el conseller general socialdemòcrata David Rios, vol donar seguretat jurídica als serveis comercials que es desenvolupen a través de les xarxes de telecomunicacions.

Així, els principals punts que es recullen en la proposició de llei del comerç, segons va detallar Bartumeu, és la publicitat del registre de comerç, la lluita contra l’intrusisme i la regulació de vendes especials com ara les rebaixes, entre altres.

La llei s’estructura en cinc títols, el primer dels quals inclou disposicions generals relatives a l’objecte i a l’àmbit d’aplicació subjectiu de la llei i, sobretot, els requisits per a l’exercici del comerç, així com el procediment per lluitar contra l’intrusisme. També es contempla el règim d’autorització administrativa per a l’exercici del comerç i l’obertura d’establiments. En aquest sentit, cal destacar que se simplifiquen els tràmits que hi ha actualment. També es determina que el registre de comerç i indústria serà públic.

El títol dos aborda la publicitat comercial, els horaris i els preus. El títol tres regula els diferents tipus de venda; el quart, la responsabilitat dels comerciants, els drets dels consumidors i les garanties comercials, així com les inspeccions i, a la fi, el títol cinquè aborda la qüestió de les infraccions i les sancions.

Pel que fa a la qüestió de les rebaixes, el text presentat pel PS marca que el Govern fixarà a través d’un decret, com a mínim un cop a l’any, el calendari de les rebaixes, que podran ser diverses durant l’any. Dins aquestes temporades els comerciants podran determinar el període de rebaixes que volen dur a terme, la durada del qual no pot ser “inferior a una setmana ni superior a un mes per temporada”. Tal com va concretar Bartumeu, i com queda reflectit en el text, els productes objecte de la venda en rebaixes s’han d’haver inclòs amb anterioritat, durant un termini mínim d’un mes, en l’oferta habitual de vendes de l’establiment.

També es determinen els casos en què es podran fer liquidacions. Així, es fixa que o bé es podran fer en execució d’una decisió judicial o administrativa o pel cessament total o parcial de les activitats comercials; canvi d’activitat comercial o d’orientació del negoci; canvi d’establiment comercial o realització d’obres al mateix local que obliguen a tancar-lo temporalment o definitivament o, a la fi, qualsevol supòsit de força major que obstaculitzi el desenvolupament normal de l’activitat comercial.

El text també posa en relleu que la durada màxima de la venda en liquidació no pot ser superior a tres mesos, llevat del cas de cessament total de les activitats comercials, en què podrà durar fins a sis mesos.

La llei socialdemòcrata també determina la lluita contra l’intrusisme i es posa en relleu que el Govern adoptarà les mesures oportunes i desenvoluparà reglamentàriament els mecanismes necessaris en matèria de prevenció i lluita contra l’intrusisme. El president del grup socialdemòcrata va indicar que “sincerament” no considera necessari un text específic per lluitar contra aquest fenomen i va destacar que el Govern socialdemòcrata “va actuar fermament” contra aquesta pràctica.

El text també parla dels horaris comercials, i en aquest sentit es posa en relleu que, un cop l’any, i per decret, el Govern fixarà els dies de tancament obligatori dels establiments comercials, amb l’informe previ, no vinculant, de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis i de les associacions empresarials.

Pel que fa als preus, s’estipula la llibertat, tot i que preveient que l’executiu podrà fixar, amb l’audiència prèvia dels sectors afectats, el preu dels productes i serveis per fer possible “el desenvolupament equilibrat de la societat i el benestar general”.

A la fi, pel que fa a les infraccions, es consideren molt greus algunes com ara exercir activitats sense la sol·licitud d’autorització administrativa; realitzar activitat comercial els dies de tancament obligatori o portar a terme qualsevol activitat de venda especial sense disposar de l’autorització administrativa prèvia. La multa pot anar entre els 40.001 i els 100.000 euros.

Aquestes dues proposicions s’entregaran a la Cambra i les associacions comercials perquè hi facin les aportacions que creguin oportunes i Bartumeu es va mostrar optimista que aquests textos siguin tinguts en compte pel Govern.

Regulació de l’activitat comercial en línia
La proposició de llei del comerç electrònic determina, segons va exposar David Rios, que es puguin tancar les pàgines web o de prestacions de servei que suposin un perjudici per al client. El text regula els serveis comercials en línia i prohibeix l’enviament de comunicacions comercials si el destinatari no n’ha sol·licitat o autoritzat. A més, regula el règim jurídic de la contrac­tació per via electrònica, la informació exigida i la prova dels contractes, i fixa la venda de serveis i productes de comerços minoristes en línia. La supervisió dependrà del Govern, tal com queda establert al text.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Jaume Bartumeu, i el conseller general del PS, David Rios, van presentar ahir les dues proposicions de llei que han entrat al registre del Consell General per regular el comerç i els serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic. Totes dues s’han fet arribar també a les associacions de comerciants i a la Cambra de Comerç perquè hi puguin fer aportacions.

Bartumeu va posar en relleu que, pel que fa al primer text, es tracta d’una legislació “àmpliament demanada i reivindicada” pel comerç i pretén dotar Andorra d’una normativa comercial “que ens situï perfectament en el marc jurídic establert en la Constitució”. Així mateix, la normativa vol contribuir a donar un impuls a l’activitat econòmica i ajudar els empresaris “en el procés constant d’adaptació a l’entorn europeu”, segons va afegir.

Entre els punts essencials d’aquesta proposta hi ha l’establiment de diferents tipologies de venda, com les vendes especials, la venda a distància, l’ambulant i les promocionals, de saldos i en períodes de rebaixes, entre altres. Es determina que els comerciants hauran de fixar un període de rebaixes que ha de durar un mínim d’una setmana i un màxim d’un mes per temporada. A més, els productes que es venen en rebaixes s’han d’haver inclòs durant almenys un mes en l’oferta de l’establiment i no poden haver estat objecte de qualsevol altra promoció durant el mes anterior.

També s’indica que les vendes en liquidació es poden fer en cas de cessament total o parcial de les activitats comercials, pel canvi d’activitat o d’orientació d’un negoci, per canvi d’establiment o obres al local que obliguin a tancar temporal o definitivament i per causes de força major que obstaculitzin el desenvolupament normal de l’activitat comercial. Aquestes accions es podran dur a terme durant un termini màxim de tres mesos. D’altra banda, es prohibeix la venda piramidal o en cadena i la venda amb pèrdua, en què un producte es ven per un preu inferior al d’adquisició, excepte en la venda de saldos o liquidació.

Pel que fa als horaris, la proposta del PS es remet bàsicament a la Llei d’horaris comercials, segons la qual cada comerciant  xa lliurement l’horari d’obertura i de tancament del seu establiment; de la mateixa manera que, amb caràcter general, els comerciants tenen la llibertat de  xar el preu de venda dels seus productes, encara que el Govern també els pot  xar en alguns sectors. Un altre punt que va destacar Bartumeu és la lluita contra l’intrusisme, ja que insta el Govern a adoptar les mesures necessàries i desenvolupar els reglaments per a aquest. La proposta també dóna potestat d’inspecció i control als inspectors d’Economia. A més, tots els comerciants s’hauran d’inscriure al Registre de Comerç i Indústria, que serà públic. La proposició de llei del comerç preveu sancions de 40.001 a 100.000 euros o el tancament de l’establiment comercial per a les infraccions molt greus, com l’exercici de l’activitat sense autorització del Govern.

La proposició de llei del comerç electrònic presentada pel PS preveu que es puguin tancar les pàgines web o de prestacions de servei que suposin un perjudici per al client. La finalitat d’aquesta llei és donar seguretat jurídica als clients i proveïdors d’aquestes “noves pràctiques”. Entre altres aspectes, regula “temes clau dels serveis comercials en línia i prohibeix el correu no desitjat”.