El Partit Socialdemòcrata va informar, ahir, que el conseller de l'oposició socialdemòcrata d'Encamp, Joan Sans, ha sol·licitat al cònsol major, Jordi Mas, una còpia de l'àudio de la sessió de Consell de Comú del 4 d'octubre. En aquella sessió hi va haver una disputa entre el conseller de l'oposició i el cònsol menor d'Encamp, Jordi Torres, i algunes de les expressions no van constar en l'acta. En la següent sessió de Consell de Comú els socialdemòcrates van demanar que s'incorporessin les intervencions suprimides a l'acta, però aquesta es va aprovar tal qual, i per aquest motiu sol·liciten poder tenir l'enregistrament.

Durant la sessió de Consell de Comú d'Encamp del 4 d'octubre els consellers de la minoria d'Encamp van denunciar la contractació d'un assessor de Recursos Humans. Les queixes dels socialdemòcrates van derivar en una discussió amb el cònsol major, Jordi Mas, i el cònsol menor, Jordi Torres. Durant el debat, el cònsol menor va acusar a Joan Sans de «manca de cintura política» i de «barrejar naps i cols». A l'acta de la sessió no es van incloure aquestes intervencions, i en la sessió següent el socialdemòcrata va reclamar que s'incloguessin, però la majoria va decidir aprovar l'acta sense fer-hi les noves aportacions.

En vista que la majoria comunal no va voler tenir en compte aquesta demanda dels socialdemòcrates, Sans ha sol·licitat al cònsol major que li lliuri una còpia de l'enregistrament de l'àudio de la sessió en concret. La petició ha de ser resolta en un termini inferior a dos mesos.

Catalina, la dona d’un jueu convers que va viure a Castella al segle XV, menjava arròs a totes hores i era famosa per recomanar-lo a tothom. Quan estava a punt de morir, els seus veïns li deien a l’orella: “Que si vols arròs, Catalina!” i ella, tan malament com estava, no els feia ni cas. Des d’aleshores, aquesta frase s’utilitza per deixar en evidència aquells que no escolten. És una frase que resumeix a la perfecció l’actitud que està mantenint el Govern de DA davant els petits i mitjans empresaris i els professionals d’aquest país. Davant la incertesa i el neguit en què viuen aquests col·lectius, l’única resposta de DA és posar-se uns taps a les orelles i mirar cap a l’altra banda.

Crèdits tous per a emprenedors, joves empresaris i projectes innovadors, crèdits tous per a rehabilitació d’habitatges, pla de reactivació del comerç, paquet de mesures de reactivació econòmica, entre les quals lluita contra l’intrusisme empresarial, exempcions fiscals per a la creació de noves empreses, incentius per a la implantació d’energies renovables, reducció del termini de creació de determinats comerços a cinc dies. Aquestes són algunes de les mesures per fer front a la crisi que es van implantar durant el Govern socialdemòcrata.

Posteriorment, en la legislatura actual, des de l’oposició, el grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat un paquet de disset mesures de reactivació que DA ha llençat a la brossa votant en contra la presa en consideració. Entre totes les mesures, destaquen l’obligació del Govern i les parapúbliques de pagar als proveïdors en un termini màxim de 55 dies i subvencions econòmiques per a l’adquisició de vehicles menys contaminants.

Els socialdemòcrates creiem fermament que hi ha mesures puntuals que poden ajudar a reactivar l’economia o, com a mínim, a fer la crisi més suportable.

Contràriament, en gairebé dinou mesos de Govern de DA, amb una situació econòmica del país molt més greu, ens trobem que les iniciatives per ajudar les petites i mitjanes empreses i els professionals del país es redueixen a les que ja estaven en marxa o que s’havien previst o planifi cat durant el Govern socialdemòcrata. Una prova més de la manca d’idees del Govern de DA.

El dia de la presentació de l’informe 2011 de la Cambra de Comerç, el senyor cap de Govern, en un llarguíssim discurs va comentar que el seu Govern optava per reformes estructurals en lloc d’impulsar accions concretes i puntuals per ajudar les empreses del país. El temps està demostrant que el Govern de DA no fa ni una cosa ni l’altra. Les reformes són per ara interessades i estan mal plantejades (per exemple el projecte estrella, la llei d’inversió estrangera, és una llei totalment opaca en la qual només cal la signatura del ministre d’Economia de torn per decidir si una inversió s’autoritza o no).

Les empreses del país estan abandonades. Les petites i mitjanes empreses i els professionals han de fer mans i mànigues per superar el dia a dia en el marc d’aquesta crisi. El Govern de DA no fa ni preveu res per reactivar l’economia i estar al costat dels nostres empresaris.

A l’altre costat de la balança, observem amb sorpresa que aquest mateix Govern que oblida els petits empresaris d’Andorra rep amb tots els honors i aplaudiments una petita companyia estrangera que està estudiant establir-se al nostre país. S’organitza una roda de premsa triomfal i es convoquen totes les federacions i associacions esportives a escoltar les bondats del seu producte. El Govern de DA no promociona les empreses del país i, a sobre, fa de comercial a petites empreses estrangeres.

Els socialdemòcrates no estem pas en contra de la promoció de la inversió estrangera, sempre que sigui proporcionada i proporcional a l’interès general del país. El que no podem acceptar és que el Govern abandoni les empreses del país a la seva sort. Encara que se n’oblidin els que manen al nostre país i malgrat que no ho vulguin veure des de la tercera planta de l’edifici administratiu del Govern, a Andorra també tenim emprenedors, innovadors i empreses joves. I ens preguntem: ¿on queda aquella famosa frase d’Antoni Martí que s’havia de governar pels 70.000 habitants d’Andorra?

El diputat socialista portuguès Paulo Pisco ha visitat el Principat i s’ha reunit amb els integrants del col·lectiu de residents portuguesos per copsar les seves inquietuds. Pisco va lamentar especialment que gairebé un any després que es tanqués la delegació diplomàtica de Portugal a Andorra a causa de les retallades pressupostàries, encara no s’hagi fet efectiva l’obertura de la secció consular promesa. I va carregar contra l’executiu de Lisboa. “No és admissible que un any després del tancament del consolat no hi hagi encara atenció”, va afirmar,  tot recordant que s’està pagant el lloguer d’un local i els funcionaris adscrits. “És una manca de respecte envers la comunitat portuguesa, que ara s’ha de desplaçar a Barcelona, perdent dies de feina”, va denunciar.

Pisco va oferir una roda de premsa a la seu de l’oficina parlamentària socialdemòcrata, al costat de Jaume Bartumeu. El president del grup parlamentari del PS va explicar que acollia “un company de la Internacional Socialista i un amic personal”. El diputat de l’oposició portuguesa va indicar que la seva formació es va posicionar en contra del tancament de l’ambaixada perquè “Andorra és un país petit però la comunitat portuguesa té una gran importància”, i va instar l’executiu de Lisboa que “arregli això ràpidament perquè és una decisió sense costos, una decisió administrativa”.

El diputat també va lamentar que la designació de Jose Manuel da Silva com a cònsol honorari hagi deixat orfe el càrrec de conseller de les comunitats portugueses i va animar el col·lectiu a coordinar-se per poder fer-se sentir, ja que no es podrà escollir un nou conseller fins d’aquí un any. En aquest sentit, va indicar que de les seves trobades amb residents havia copsat la demanda que s’avanci cap a una negociació d’un conveni de no doble imposició perquè “hi ha molts empresaris portuguesos que es volen instal·lar aquí i hi ha el problema de la doble tributació”. Tanmateix, va recollir la sol·licitud de poder participar en les eleccions comunals –“se senten ciutadans d’aquest país”, va indicar Pisco– i que l’ensenyament de la llengua portuguesa esdevingui curricular.

La presidenta del Club d’empresaris portuguesos, Patricia Bragança, que es va trobar amb Pisco dissabte, va indicar que “és una mica lamentable” que la secció consular encara no estigui oberta físicament i va expressar el desig que estigui operativa abans de final d’any. Bragança també va demanar al Govern que col·loqui el CDI amb Portugal entre les seves prioritats.

El diputat del Partit Socialista portuguès, Paulo Pisco va visitar Andorra aquesta setmana passada, i ahir, va exposar les reflexions que li havien fet diferents representants de la comunitat portuguesa a Andorra, a la seu parlamentària de Jaume Batumeu. Pisco va dir que «el primer problema que m'ha portat a Andorra és que no s'acaba d'obrir el consulat cosa que no té cap sentit». Pisco va explicar que sempre va estar en contra de tancar la representació diplomàtica de Portugal a Andorra perquè «tot i que és un petit país, és molt significatiu per a Portugal i per a la comunitat portuguesa que hi viu». I va afegir que «el Govern portuguès ho hauria d'entendre i reconèixer que tancar la seva representació diplomàtica i consular ha estat un gran error». El diputat socialista que també és coordinador adjunt de la Comissió dels Negocis i de les Comunitats Portugueses a l'Estranger, va insistir en el despropòsit de tenir un consolat honorari i que els súbdits residents hagin de desplaçar-se a Barcelona per fer qualsevol tràmit administratiu prop del seu govern: «És inadmissible que un any després de tenir els locals llogats i els funcionaris contractats, el consolat no atengui els portuguesos residents a Andorra. És una pèrdua de temps que els actes consulars no es puguin fer aquí». I va afegir contundent que «és una falta de respecte» perquè quan un resident necessita renovar el carnet d'identitat o el passaport, o fer qualsevol altre tràmit, «s'ha de desplaçar a Barcelona, perdent un dia de treball i assumint la despesa que suposa». Pisco també es va mostrar preocupat per la representació de la comunitat portuguesa perquè «la nominació del consol honorari, José Manuel da Silva, crea un buit; la comunitat portuguesa ja no té la veu que tenia i que ara és la veu de l'Estat». Recordant que no és el mateix ser el representant de la comunitat que el representant del Govern, va insistir en la necessitat de tenir una veu per comunicar alhora amb les autoritats andorranes i les autoritats portugueses. Per últim, Pisco també es va fer ressò dels temes que interessen la comunitat portuguesa a Andorra.

Tractat de no doble imposició / El primer tema que interessa els empresaris és el tractat de no doble imposició entre Andorra i Portugal que «no només és interessant pels empresaris establerts sinó perquè moltes empreses portugueses estan interessades en venir». Les altres dues qüestions que preocupen els portuguesos residents són la possibilitat de votar a les eleccions comunals cosa, que Pisco va argumentar amb el Tractat de Maastricht i pel fet que «els meus conciutadans se senten integrats i voldrien participar en la gestió local, de la mateixa manera que hi participen amb el treball i pagant els impostos». L'altra gran eix de les converses que el diputat portuguès va mantenir a Andorra va ser la petició d'incloure l'ensenyament del portuguès a les aules.

La decisió del Govern portuguès de tancar l’ambaixada i el consolat a Andorra i deixar-hi un consolat honorari ha centrat la visita del diputat socialista Paulo Pisco al Principat. Pisco va criticar ahir el retard en l’obertura d’aquesta estructura i va quali car d’“enorme error” la reducció de representació consolar. D’una banda, considera que el consolat honorari no és su cient per atendre les necessitats, mentre que de l’altra va manifestar que és “inadmissible” que un any després del tancament de l’ambaixada encara no estigui en funcionament el consolat honorari. 

L’únic que falta, va exposar el diputat socialista, és la formació per poder realitzar actes de registre civil, com l’emissió de carnets d’identitat. Per això va demanar al Govern lusità “que surti de la letargia” per dur-la a terme.

Així, es va mostrar preocupat per la manca de representació de les comunitats portugueses després que José Manuel da Silva va ser nomenat cònsol honorari i va deixar vacant la plaça de conseller de les comunitats. Per poder escollir un nou càrrec per eleccions caldria esperar un any més, per la qual cosa insta les organitzacions de la comunitat lusitana a escollir un coordinador que les pugui representar.

Un altre aspecte que va valorar Pisco va ser la necessitat d’avançar la negociació per evitar la doble tributació.

El coordinador del comitè local del Partit Socialdemòcrata a Canillo, Albert Torres, ha fet balanç de la feina de Josep Mandicó i David Palmitjavila durant el seu primer any de mandat. Malgrat que la formació no es troba dins la corporació en no haver presentat llista a les passades comunals, assegura que es fa un seguiment de les actuacions de la corporació que, diu, no deixa gaire marge per a la crítica perquè “el cònsol té les mans lligades”. Un aspecte on sí s’entén que cal millorar és en la gestió del Palau de Gel. Des de la formació socialdemòcrata es considera que la destitució, ara fa unes setmanes, de qui era el seu director, David Caubet, “no és la solució” als problemes  financers que travessa l’emblemàtica instal·lació canillenca.

“Eliminar el director pot suposar uns 50.000 o 60.000 euros l’any, però algú amb criteri professional ha de fer-ne les funcions”, apunta Torres, que entén que portar la gestió des de la comissió del mateix comú només ha de ser una sortida provisional i “transitòria”. Pel polític socialdemòcrata els problemes del Palau Gel s’han de buscar en  ltres despeses més enllà del sou del seu màxim responsable. “El problema gran és l’energia necessària per escalfar l’espai. En la resta, com ara els salaris del personal, no hi ha gaire marge”, apunta, per després xifrar en entre 400.000 i 450.000 euros l’any el que s’ha de destinar a l’electricitat i el gasoli de la instal·lació.
 
El que queda clar, a l’entendre del coordinador local socialdemòcrata, és que no es pot plantejar tancar el Palau. “És evident que no es pot fer”, referma Torres, que demana a la corporació actual que es treballi per tal de buscar fórmules “per gestionarlo amb criteris més eficients i racionals” i d’aquesta forma poder reduir el dèficit.

CÒNSOL AMB POC MARGE D’ACCIÓ
Sobre la resta d’actuacions de la corporació encapçalada per Mandicó i Palmitjavila, des de la formació socialdemòcrata es manifesta que poca crítica se’n pot per perquè “per sort o per desgràcia la tasca del comú és ara el dia a dia; els recursos són els que són”. I és que Torres assegura que el cònsol “pot pagar els talons i  poca cosa més”, i “faria el mateix fos del partit que fos”.

En aquest sentit, el coordinador del comitè local socialdemòcrata prefereix centrar els seus retrets en l’anterior corporació i, sobretot, en el que al seu entendre és el projecte que ha deixat hipotecat el comú: l’aparcament del Prat del Riu. “Parles amb la gent i la gran majoria opina que no s’hauria d’haver fet, fins i tot els consellers que ho van  votar”, assegura Albert Torres, que compara la situació que ha d’afrontar Josep Mandicó amb la que va encarar el seu partit en entrar al Govern després de guanyar les eleccions generals de l’any 2009. “Se l’ha trobat adjudicat igual que nosaltres ens vam trobar el túnel de les Dos Valires. La part grossa del projecte ja està feta”, recorda el màxim responsable canillenc de la formació.

Una de les poques idees que genera consens entre el Govern, l'oposició parlamentària, oposició extraparlamentària, ciutadans, etcètera és la de que cal deixar de banda les «obres faraòniques».

També al programa electoral de 2011 de DA podíem llegir al capítol Infraestructures: la justa mesura, les frases següents (pàg. 25): «La planificació de les inversions en infraestructures ha d'estar estretament lligada a la situació de les finances públiques i a la necessitat objectiva de l'equipament».

Sense explicitar-ho, sembla que els redactors del programa electoral tenien molt clar que el pla del PLA ni responia a necessitats, ni mai Andorra ha tingut els recursos per finançar-lo.

Jutgin vostès mateixos: segons el «pla de noves infraestructures viàries» abans de 2015 haurien d'estar acabades les següents infraestructures: el túnel d'Aixovall (25M€), el del Solà d'Andorra la Vella (150 M€), la desviació de La Massana (25M€) i altres actuacions fins a un cost total de 230 M€.

En un article publicat el juny de 2003 –quan el cap de Govern actual era president del Grup Parlamentari Liberal– vaig escriure un article sobre la proposta de Forné, allí entre altres coses deia que el Pla viari era «una proposta fantasiosa que és insostenible ambientalment, econòmicament i socialment».

Des de que és cap de Govern, el mateix Antoni Martí ha qualificat de faraòniques les grans infraestructures viàries fetes els darrers anys.

De tanta coincidència de parers no podem més que felicitar-nos. Tanmateix, avui encara, la imposant presència de la maqueta que condensa gràficament els somnis megalòmans dels governs del PLA i que podem veure a l'entrada de l'edifici del Govern, ens recorda que DA no ha elaborat encara una planificació alternativa al pla «faraònic» de Forné.

Continua vigent, en conseqüència, el «pla sectorial de noves infraestructures viaries» de l'any 2003 i ratificat –desprès del període d'al·legacions el 20 d'abril de 2005.

Podem creure que el Pla ja és una relíquia del passat, «paper mullat» i que «de fet» aquest Pla ja està derogat; però no, sense cap acte administratiu «positiu» el Pla és vigent, genera, per tant unes obligacions als administrats i a l'Administració, té caràcter executiu i vincula la planificació comunal (els plans d'urbanisme parroquials). No ho dic jo, ho diu la Llei General d'Ordenament del Territori i Urbanisme.

El pla, es concreti o no en obres reals, no és cap ficció, te uns efectes jurídics reals sobre els plans d'urbanisme, sobre la propietat territorial i , en conseqüència, sobre l'economia del país.

Altra cosa és que, sense una nova eina de planificació viaria, les (poques) obres noves que es vagin executant perdin la coherència i l'eficàcia que, se suposa, tindrien si formessin part d'un pla preconcebut.

Ara bé, aquest nou Pla viari no pot fer-se amb els mateixos errors conceptuals que el de l'any 2003; perquè el problema no era només de «mesura», ni de recursos financers, era un problema de concepte i d'objectius.

A l'article que vaig escriure l'any 2003 exposava metodologia i objectius: «La base metodològica, per resoldre els diferents problemes que afecten la vida quotidiana comença per la diagnosi de la situació actual, de les previsions econòmiques, demogràfiques i de necessitats dels usuaris, de la capacitat i l'activitat dels poders públics per incidir en els comportaments dels particulars i del mercat, continua pel plantejament de noves possibilitats viables per resoldre els problemes detectats, i acaba per la selecció raonada, entre aquestes possibilitats, de la millor alternativa».

I continuava dient: «És urgent oposar una alternativa al model megalòman i inviable (...) Una alternativa que ha de proposar un pla viari global –potser seria millor dir un pla de desplaçaments urbans i interurbans– basat en la recerca d'un equilibri durador entre les necessitats socials en matèria de mobilitat i de desenvolupament econòmic, d'una banda, i la protecció ambiental i de la salut, de l'altra. Aquest pla ha de proposar objectius ambiciosos de disminució del tràfic automòbil, de desenvolupament del transport col·lectiu, de l'ús coordinat de totes les formes de desplaçaments, sobre tot per una assignació apropiada de la via pública als diferents usuaris que ultrapassi el monopoli de l'automòbil, amb la utilització de mitjans de transport més eficients energèticament i menys contaminants».

No he tingut mai vocació ni de predicador en el desert ni, molt menys, de profeta, però no em puc estar de repetir la conclusió de l'escrit de 2003: «Amb un pla alternatiu al del ministre Serra podríem estalviar molts quilometres de túnels, molts quilometres de carretera damunt la ribera dels rius, molta energia, molts impactes i molts diners».

Potser ara, el govern de DA serà capaç de fer de la necessitat virtut. Per demostrar-nos la sinceritat de la seva confessada aversió a les obres «faraòniques» no estaria de més un acte simbòlic com el de retirar la maqueta de l'entrada del edifici de Govern. El ministre del ram, podria solemnitzar aquesta retirada suggerint als organitzadors de la tradicional «crema del mai» de Canillo una petita innovació sobre el material combustible, i aprofitar la maqueta –si és que a més de faraònica no és tòxica– per alimentar la crema de l'avet.

Així, tots ens quedaríem més tranquils, convençuts que la temptació de recomençar les obres del pla faraònic està totalment descartada.