Un estat d’ànim positiu és importantíssim en la curació de qualsevol malaltia. Qualsevol professional mèdic ho sap. Per això, ens rebel·lem contra el reglament de la CASS que obliga les persones en situació de baixa mèdica a quedar-se tancades a casa tots els dies de la setmana mentre duri la baixa, incloent-hi el cap de setmana. Podem entendre raons mèdiques que obliguin a romandre a casa però en cap cas raons administratives ho poden justificar. El reglament permet excepcions si el metge ho justifica però és clar que aquesta situació demana argumentació, tornant el procediment més feixuc, evidenciant que es busca la tendència a negar les sortides. El reglament permet absències justificades, però la condició és que siguin conegudes i comunicades prèviament per la CASS. No preveu imprevistos que obliguin a sortir de casa, com podria ser haver d’anar a buscar el nen amb febre a l’escola; però en el mateix apartat del reglament s’exposen les sancions en cas d’incompliment, que poden arribar a la suspensió o extinció de la prestació econòmica de la incapacitat temporal. Malauradament tots coneixem casos amb aplicacions i interpretacions de les lleis i reglaments excessivament estrictes, per part de la CASS; algunes vegades mancades de sentit comú i d’empatia cap als malalts. Sempre hem estat d’acord a utilitzar mesures de control contra les baixes fraudulentes, faltaria més; però entenem que no s’ha de fer de manera indiscriminada i en casos clars de baixa justificada. Al Consell vam qüestionar el que sembla més una mesura penal, com és la de l’arrest parcial diari, i que podria arribar a ser inconstitucional, com sembla que també assenyala una part important del col·lectiu mèdic. Val a dir que la resposta de la ministra no ens va agradar gens ni per la manca de justificació de la mesura presa ni pel to amenaçador i intolerant. Des del partit i grup parlamentari fa temps que demanem un canvi de dinàmica en la relació entre les institucions i els ciutadans. Estem convençuts que necessitem unes institucions amigables, que tinguin en ment ajudar els administrats a viure en un Estat de benestar i a estar en bona disposició de respectar les normatives. Això sí, penalitzant qui no respecta la legislació, però sempre argumentant i amb justícia, i més en el cas de la CASS ,que tracta sovint amb persones afeblides per l’edat i/o malaltia.