“El Comú peca en els diagnòstics. No hi ha estudis que avalin les accions”
Els consellers del Partit Socialdemòcrata (PS) al Comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas, fan un repàs de la gestió de la majoria comunal. Lamenten que s’ha recorregut sovint a la improvisació i que ha faltat capacitat negociadora. Alerten que cal més atenció als barris, més enllà de Vivand, i de la pèrdua de centralitat de la parròquia en tot el que afecta la vall del Madriu.
Vivand és el projecte d’aquest mandat. ¿Com veuen l’evolució que està tenint?
Aleix Mañosas: És el principal projecte i no era al programa electoral de la majoria. Ara s’està en procés de constitució de l’associació. S’ha elaborat un esborrany d’estatuts i s’ha plantejat als comerciants si cal ajustar-los. Però no s’ha ofert als empresaris treballar conjuntament per fer una associació. S’està entrant amb mal peu i, com en altres aspectes, el missatge és que el Comú vol imposar una cosa i que els privats s’hi han d’ajustar. En les reunions per impulsar l’associació ha quedat palès que la part alta té una problemàtica diferent de la resta i va quedar en l’aire que hi hagués més d’una associació. Tampoc els hotelers i restauradors van mostrar gaire interès per afegir-s’hi, però els darrers avenços els desconeixem.
¿Creuen que serà possible posar-la en marxa?
Cèlia Vendrell: Com que el projecte l’han començat malament, el handicap que tenen amb l’associació és que per molt que la gent pugui veure que hi ha aspectes positius, amb la majoria actual costarà.
A.M.: És un projecte que ha nascut tort i és difícil redreçar-lo. Quan des del moment zero no hi ha la comunicació que cal amb els comerciants i se’ls gira l’esquena, és molt difícil que ara tothom estigui predisposat a tenir converses.
C.V.: Nosaltres vam llançar la idea de crear una associació mixta publicoprivada, perquè vam preveure que el Comú acabaria invertint molt en un tram de la parròquia en detriment de la resta. Això a la llarga pot portar conflictes amb els comerciants d’altres zones. Trobo correcta la proposta de destinar un euro per cada euro que hi aportin els empresaris fins a 150.000 euros, però que els comerciants s’hagin d’adherir a una associació de la qual no són els impulsors, d’un projecte que va néixer torçat i pel qual hi va haver enfrontaments entre escaldencs, és complicat amb l’actual equip comunal.
Una de les mancances que hi havia era la senyalització.
C.V.: És molt lluny del que hauria de ser. Se’ns va informar que se senyalitzarien els llocs emblemàtics de la parròquia, però no ho hem vist enlloc. No sabem per què no s’ha impulsat el pla previst: si és perquè volem reduir tant l’endeutament que no ho fem o per un problema de normativa dels cartells. Només s’han senyalitzat els aparcaments, però enlloc sabem on tenim el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, i el CIAM encara menys.
Més enllà de Vivand, ¿com veuen la política comercial del Comú?
C.V.: Han impulsat mesures tributàries per ajudar els negocis. Però trobem a faltar la primera hora gratuïta per a tothom als aparcaments comunals. Això facilitaria la mobilitat a la parròquia. A més, tot i la targeta AD+, els preus dels aparcaments són superiors als d’Andorra la Vella.
A.M.: Les accions s’han focalitzat molt en Vivand. No s’està promocionant, per exemple, fer excursions a la vall del Madriu o visites al centre antic d’Escaldes-Engordany. No veiem que hi hagi un interès fora de Vivand.
C.V.: Només al principi del mandat, el conseller de Turisme volia incidir en la part alta i es van fer fins i tot visites teatralitzades. Sembla que no van donar el resultat esperat, però cal veure si va fallar la promoció o que els horaris no eren encertats.
¿Creuen que cal potenciar el turisme de natura?
C.V.: Caldria que la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu promogués activitats.
A.M.: I aprofitar la marca Unesco. Tenim una zona patrimoni de la humanitat i no l’estem aprofitant.
¿Comparteixen que s’hagi fet el centre d’acollida del Madriu a Andorra la Vella?
A.M.: És un despropòsit. No té cap mena de sentit.
C.V.: La cònsol major d’Andorra la Vella de l’època va ser més forta que la cònsol major d’Escaldes i es va deixar endur la direcció i el centre d’interpretació quan, en l’anterior mandat, Antoni Martí va assegurar que Escaldes seria la porta d’entrada a la vall i el lloc que acolliria el centre d’interpretació de la vall. El centre hi és. Hi ha el CIAM. Però no s’està aprofitant i en canvi hem anat a gastar diners per acabar de condicionar un nou centre a Andorra la Vella quan el 80% de la vall es troba a Escaldes.
¿És una inversió perduda, el CIAM?
A.M.: No s’hi està traient gens de rendiment. És una obra que va valdre molts diners. Va ser la gran obra de final de mandat d’Antoni Martí i que havia de ser moltes coses que no ha acabat sent. I és més, encara ha perdut més atribucions de les que tenia amb el moviment de la directora. Avui és una sala amb quatre tauletes, de les quals tres i mig no funcionen, i que amb cinc minuts has acabat de visitar. Segur que d’afluència n’hi ha molta perquè a totes les escoles les fan passar pel CIAM, però realment no hi ha gaires visitants. Perquè ni anant en cotxe ni a peu no es veu. No s’està promocionant.
C.V.: El CIAM és com un regal bonic que decep perquè el manteniment no és el que hauria de ser i tampoc s’hi pot trobar cap producte de marxandatge.
¿Què caldria fer ara amb el CIAM?
C.V.: Tornar-hi a portar el centre d’acollida. El proper mandat, si nosaltres hi som, lluitarem perquè torni.
En algunes ocasions han denunciat que és complicat accedir a la informació i algunes demandes han molestat la majoria.
A.M.: Qualsevol dada que demanem més enllà del que ells consideren normal molesta. Va molestar que preguntéssim pels sous de la plantilla, per quants diners teníem bloquejats a BPA. O pel pressupost de la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu, que hem hagut de demanar quatre cops. És una informació que ha de saber el poble. No és un comú transparent. La majoria confon la transparència amb donar informació quan li’n demanes.
¿Es podien haver evitat els conflictes amb els funcionaris?
C.V.: Sí. Hi ha hagut conflictes per la retirada del complement de la CASS, per la imposició de la mútua als agents de circulació.
A.M.: Es podien haver evitat perquè el Comú d’Escaldes s’estava saltant a la torera feia anys la legislació vigent amb els agents de circulació. Partint d’aquí, ja no venia de sis mesos més i es podia haver treballat juntament amb el cos. Però no es va fer en cap cas i el Comú va imposar la mútua i va dir que si els agents no hi estaven d’acord podien anar a la Batllia. Això no és una pràctica correcta a l’hora de gestionar un comú.
¿Què li ha faltat a l’actual majoria?
C.V.: El que trobo a faltar en aquest comú és la manca d’estudis. No han fet estudis previs per fer Vivand, pel personal, pels cartells. El Comú peca en els diagnòstics. No hi ha estudis tècnics que avalin les accions que s’estan fent. Potser és que no hi creuen, en els estudis. Jo sí.
A.M.: Contràriament al que es feia fa anys al Govern, al qual es criticava l’elevada despesa en estudis, ara anem d’un extrem a l’altre. Per estalviar aquestes despeses, es deixen de fer. Això porta problemes perquè si amb Vivand s’haguessin fet els estudis previs s’hauria evitat el malestar a la parròquia i les costes en l’àmbit judicial. Perquè amb Vivand s’ha anat improvisant. Un exemple és el reglament de l’ocupació de la via pública, en què s’ha rebutjat incloure canvis de defectes que ja s’han detectat en un principi. Hi ha manca de previsió i deixadesa.
¿Repetiran duet a les properes eleccions comunals?
C.V.: Jo segurament aniré a les llistes.
¿Encapçalant la llista?
C.V.: No ho sé.
A.M.: Realment encara no hem parlat de llistes ni de noms. Ara estem acabant de confeccionar el programa i un cop el tinguem tancat ja veurem qui hi ha i qui no. A mi en particular m’agradaria perquè l’experiència al Comú ha estat molt grata, tot i que no sempre tens la informació que vols ni quan la vols.
¿Concorreran conjuntament amb altres formacions?
A.M.: Jo crec que si el PS per si sol pot fer una bona llista potser hauria d’anar sol. Però si a nivell del partit es creu que per sumar més esforços ens hem d’unir a altres persones o formacions haurà de ser sempre sobre la base del nostre programa, que és un programa progressista. Jo no entendria en cap cas fer una llista conjunta amb els liberals d’Escaldes. No crec en la idea d’anar tots en contra d’un partit, com va passar amb DA, que va néixer com una amalgama perquè el PS no tornés a governar. Una altra cosa és que tinguis un programa compartit, com hem fet fa poc amb la coalició Junts, que ha d’anar perdurant i a la qual es pot sumar gent.
Els Verds serien a la coalició.
A.M.: En principi no hi ha res que indiqui el contrari.
¿I amb SDP hi pot haver apropament?
A.M.: No ho sé. Personalment, però, no en sóc partidari perquè és molt difícil d’explicar quan un partit es parteix en dos. A les generals ja hi va haver una mica de confusió i encara acabaràs de confondre més si tornes a anar junts. Jo no ho veig, però cada comitè local decidirà.
¿Què pot suposar que els liberals sumin persones contràries a Vivand?
A.M.: És molt probable que a Escaldes ens trobem amb quatre llistes diferents: SDP, PS, DA i LdA –de forma individual o amb uns quants independents, que són els contraris a Vivand–. Perquè hi ha molta gent que ha vist que la idea de Vivand no està tan malament. És un descontentament personal, crec jo, per la mala gestió del procés més que en relació a la idea. ¿Que pot ser una diferència? No ho sé. El que puc dir és que l’únic partit que ha fet oposició i crítiques a l’actual corporació hem estat nosaltres. Ni SDP ni liberals no han fet declaracions sobre Escaldes. És molt fàcil i gratuït a quatre dies de les eleccions fer aquestes aliances i dir el que faràs.
¿Vivand penalitzarà DA?
A.M.: Crec que hi ha molts ítems –Vivand, agents de circulació i vall del Madriu– que podem reduir a un de sol, que és la manca de capacitat comunicativa de l’actual corporació. Per això, si repeteix un gran gruix de membres de l’actual majoria crec que estaran molt penalitzats. Perquè hem vist que hi ha tendència a la imposició i no al diàleg.
“S’inverteix al final del mandat per tapar mala gestió i que tens la parròquia enfadada”
¿Com valoren les inversions realitzades aquest mandat?
A.M.: En els tres primers pressupostos ja vam dir que hi trobàvem a faltar més inversions. Hi havia pendent d’acabar el tram final de l’avinguda Carlemany, que s’anava pressupostant i que s’anava ajornant amb diverses excuses. Finalment es va fer en l’any en què no s’havia pressupostat. Per això creiem que no calia tancar els exercicis amb tant superàvit, i fins i tot si calia es podia tirar una mica d’endeutament perquè som la parròquia que té més marge, i fer millores. Casualment, al pressupost del 2015 hi ha un volum important d’inversió, que nosaltres aplaudim. Creiem, però, que és molt electoralista fer-ho en l’últim any de mandat. Això passa a tot arreu.
¿Crea això descrèdit polític entre els ciutadans?
A.M.: Crea descrèdit polític i es tracta la població de rucs. Se’ns diu que no hi ha diners per fer inversions i quatre mesos després ens trobem al pressupost 3 milions d’inversió. En aquest període l’economia del Comú no ha canviat gaire. És la pràctica de fer coses boniques per tapar mala gestió, per tapar que tens la parròquia enfadada. És desviar l’atenció cap aquí.
¿S’ha oblidat invertir als barris?
A.M.: Fiter i Rossell, que és la zona amb més densitat de població, està bastant deixada de la mà de Déu. Fins fa poc no s’han arreglat les voravies. A més, el centre social que tenim a la zona cada cop s’està desproveint de més serveis. És un edifici que al seu dia va valdre els seus diners i que tenim mort de fàstic. A més, tenim la part alta d’Escaldes, en què tant el Comú com alguns privats haurien pogut arribar a fer més en els darrers deu anys. I ara els plantes Vivand sense mirar de fer actuacions perquè durant tot l’any la part alta tingui cert caliu. El nucli antic d’Escaldes està molt deixat. Cal rentar-li la cara. I això no cal que ho pagui tot el Comú perquè es pot utilitzar un sistema similar a l’arranjament de les cases del costat del CIAM que toquen al riu.
¿Hi falten aparcaments?
A.M.: Sembla que ara la seva realització és més propera. Nosaltres sempre ho hem defensat perquè és una manera que la gent s’aparqui a dalt i doni vida a la zona.
Veure article original
- Avís legal - I tu què pots fer?
