El conseller socialdemòcrata al Comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, parla de la manca de transparència de la majoria. Defensa la necessitat de donar a conèixer la realitat de Naturlàndia, que ha disparat l’endeutament de la corporació. Denuncia que això no s’ha traduït en un element dinamitzador i que afecta la capacitat d’invertir per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

A diferència d’altres parròquies, a Sant Julià la relació entre majoria i oposició és molt crispada.
Em sorprèn molt, en el sentit més negatiu de la paraula, perquè en el tracte de tu a tu la relació no és així. Hi ha vegades que sembla que hi ha un ambient cordial, però a l’hora de plasmar això en una feina política, quan cadascú pren la posició de governar o fer el control segons el mandat de les eleccions, es passa a ser enemics polítics. Tu ets aquell que m’ho criticaràs tot i tu ets aquell a qui ho haig de criticar tot. Aquest ambient enrarit fa que sigui molt complicat treballar. Des del primer dia no ens han passat la informació i no s’ha avançat en aquest sentit. Hi ha hagut un color polític que té majoria absoluta i que ha treballat unilateralment, sense demanar-nos l’opinió per a res.

Les crítiques de la minoria són molt mal rebudes.
És clar que són mal rebudes. I més quan ja comencem a veure que de moment qui té raó som nosaltres, els que estem presentant la situació a la ciutadania ja que ells no ho fan. És clar que no és agradable sentir com el Rossend Areny diu que això s’enfonsa, però tots els documents que ens arriben així ho indiquen.

De fet, ja des del principi no se’ls va convidar a participar en el consell d’administració de Naturlàndia.
Els consellers de la minoria en el darrer mandat van formar-ne part. És una decisió política. La cònsol major és la presidenta i qui pren les decisions. No podem fer res davant d’això, però ja s’intuïa com aniria la cosa en aquesta qüestió.

¿Preveu fer alguna acció perquè es respongui a les demandes d’informació com ha fet el conseller Josep Roig?
El problema és que la informació més sensible sobre la qual demanem respostes és com està realment la situació a Camprabassa. Quan veiem que el consell d’administració mateix diu amén a tot sense qüestionar res, tampoc se’ls deu donar la informació que deuen demanar. Perquè el pla de viabilitat és una eina per negociar amb els bancs les pòlisses de crèdit, per exemple. Sí que podria anar jo també a la Batllia. Però hem estat a l’expectativa de veure com reacciona la justícia a una demanda entrada pel company Roig i veiem que tampoc en treuen l’aigua clara. Per tant, ¿fins a quin punt hem d’esmerçar esforços quan els podríem esmerçar en una altra cosa? Cooperant. Que ens expliquin la situació.

Però això no ha passat fins ara.
Això no passarà. Però quan veus que els membres del consell d’administració tampoc es mouen, i són persones que hi han invertit, vol dir que va molt bé la cosa o va tan malament que ho encobreixen i mai se sabrà res, perquè són ells mateixos. Per tant, ¿per què anar a la justícia si no és una fórmula eficaç o és a molt llarg termini?

¿Quan diu que són ells mateixos vol dir la gent que va impulsar Naturlàndia?
Sí. Mútua Elèctrica té un paquet d’accions dels més importants dels privats i el seu vicepresident és també cònsol menor. I entre els accionistes hi ha molta gent del seu color polític. Potser estan tranquils perquè la situació és bona. Però en aquest cas, ¿què costaria passar la informació?

Des de Naturlàndia es diu que el projecte té viabilitat però a llarg termini.
Només vull recordar que el cònsol menor del mandat anterior va dir que avui el preu de les accions es multiplicaria, però la realitat és que s’ha reduït. I això no ho va negar el cònsol menor i vicepresident de Mútua Elèctrica, que ha fet un estudi que indica que l’acció que potser en valia deu ara en val cinc i mig.

¿Creuen que la situació s’hauria d’explicar en una reunió de poble?
Hi ha un hermetisme total. Cal que davant les conteses electorals, com la de l’1 de març, la gent sàpiga que allò va malament. I allò ho ha inventat algú. Aquest algú es diu Josep Pintat, que casualment es presenta per a cap de Govern. I l’han votat. En una ocasió va convertir en eleccions plebiscitàries la seva reelecció com a cònsol major: la gent haurà dit que sí a Naturlàndia i sí al vial en el seu traçat. Va ser així i ho respecto. Però la gent que el va votar quan tot era un dibuix ara té dret a saber en què s’ha convertit aquell dibuix. No els ho diuen. I com que no hi ha cap informació, la gent continua votant. Amagar informació és suggestionar la gent a votar cap a una banda o altra. La gent veu que el Rossend només critica i que el Comú està donant feina. ¿Qui és el bo de la pel·lícula? Però si allò és una realitat amagada, la gent també ho ha de saber. I potser el Rossend no serà el dolent de la pel·lícula sinó el que ha fet saltar l’alarma.

¿Si hi hagués més transparència amb Naturlàndia el vot a les generals hauria estat diferent?
Durant la campanya, el tema de la nostra parròquia era el vial, que tothom coincideix que s’ha d’acabar. Però tothom va passar molt de puntetes per Naturlàndia. És una qüestió comunal però que es vol un projecte nacional, tal com ha dit la cònsol. Em va sorprendre que en els debats centrats en el territori ningú en parlés. Gilbert Saboya es va limitar a dir que hi ha una manca de transparència. Josep Majoral, que hi creu fermament, ho podria haver aprofitat, però no ho va fer. Josep Maria Cucalón va llançar el guant però ningú el va recollir. ¿Com és que ningú vol parlar de Naturlàndia? Això és simptomàtic. Tothom sap que és millor no parlar-ne.

L’impacte en les finances comunals ha estat molt negatiu.
Un impacte destructor absolut. Som l’únic comú que ha anat a l’inrevés de la resta. Tots els comuns tanquen pressupostos amb superàvits importants, complint les previsions. Tots han reduït deute, incrementant la partida d’inversions reals el 2015. Nosaltres tanquem amb pèrdues, augmentant el deute, i preveiem un pressupost 2015 amb la inversió real més baixa de la història del nostre mandat. Com a mínim això és per plantejar-se que alguna cosa està fent aquell projecte perquè anem al revés del món.

¿Corre el perill d’arribar al límit legal d’endeutament?
A l’inici del mandat estàvem a poc més del 60% i hem arribat a estar a poc més del 90%. Les xifres són tossudes. Les úniques que no menteixen.

Aquest endeutament també es pot entendre com a element reactivador de la par­ròquia.
Segur que és generador d’activitat pel que fa a la creació de llocs de treball. I també dóna feina als industrials, tot i que el problema és si cobren dins dels terminis. Però ens van prometre que seria el revulsiu econòmic de la parròquia. Que jo sàpiga, els números del Comú estan en caiguda en picat i els comerciants i hotelers et diuen que no noten res. Les botigues, les estan tancant. D’hotels, en queda el que queda. Si portes turistes a 17 quilòmetres del poble, el volum de negoci és allà i Sant Julià no en sortirà beneficiat.

¿I què cal fer amb Natur­làndia?
Si d’aquí uns mesos convencem la gent que ja n’hi ha prou i guanyem les eleccions, el primer que farem és una diagnosi de la situació. Veure què hi ha perquè no tenim la informació. Tot seguit, reunió de poble i informar la gent. Tant de bo que no haguem de confirmar les nostres sospites, però en cas que això passés obriríem un procés participatiu i organitzaríem taules amb tots els actors. I la gent que treballa a Naturlàndia no ha de patir. El que no farà un comú del nostre color polític és fer fora la gent. Es tracta de veure com reconduïm el projecte perquè no continuï sent un forat i pugui començar a recuperar-se. No serà una feina que es pugui fer en quatre anys ja que el forat és immens.

¿Hi ha alguna idea?
Potser les infraestructures es poden reaprofitar. Més que un zoo en altura, ¿per què no fem un centre de recuperació de fauna? Hi ha maneres de fer-ho que no costarien diners i el manteniment seria inferior. Però ara això seria fer volar coloms.

També ha criticat que amb les societats públiques s’escapa del control de l’administració.
És evident. Jo no estic a les societats i no sé com funcionen. És funcionar al marge del Comú. És una administració paral·lela. També les contractacions s’escapen del concurs públic. Això des­afavoreix la igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir a una plaça.

¿Comparteix les crítiques a Andorra Turisme per l’oblit de les zones comercials que no són Meritxell i Carlemany?
És evident que Andorra Turisme treballa per portar un turista extra allà on hi ha la vida. Potser no estic d’acord en com s’està fent, però és clar que s’ha de fer. Això, però, no ha de suposar deixar de banda la resta de parròquies, perquè també ens mereixem un cop de mà. Sant Julià de Lòria no té cap atractiu turístic a banda de Naturlàndia, que és a 17 quilòmetres, i l’ajuda del Govern ha estat casualment abans de les eleccions per assegurar la innivació artificial. Andorra Turisme sí que s’hauria pogut implicar més en aquest projecte, ja que hi és. En això em poso al costat de la cònsol.

¿Les accions de reactivació econòmica del Comú són encertades?
Se’ns diu que les fires ajuden a tancar els finals de mes de les botigues. Tot el que ajudi s’ha de continuar fent. Nosaltres també ho portàvem al programa. Però sí que han sorgit crítiques perquè totes les fires es fan en un mateix punt del poble. Hi ha altres parts deprimides que també s’haurien d’ajudar.

¿Les inversions a Naturlàndia perjudiquen el ciutadà?
Evidentment. Cada any s’ha destinat a Naturlàndia 1,5 milions d’euros. En canvi les inversions reals, que repercuteixen en la vida de cada dia de tota la població, han anat disminuint i d’1,2 milions pressupostats se n’acaba executant la meitat. Se sacrifica la inversió real en benefici de Camprabassa. Cal recordar que el Comú ha fet préstecs al banc per convertir-se després en banc per a la societat que gestiona el parc. Però com que una auditoria va recomanar que una part del deute de la societat desaparegués, es va decidir que 4 milions que deu Camprabassa al Comú es tornin en forma d’accions. El Comú és de tothom i aquests 4 milions els haurem d’assumir tots els ciutadans.

¿Aquesta gestió del diner públic ha provocat retallades en serveis?
El Trívium es va reconduir quan es va començar a invertir allà dalt. Jo rebo moltes queixes pel funcionament del centre esportiu, ja que en altres parròquies pagues menys i tens més prestacions. És cert que s’atorguen ajudes per a les ludoescoles i altres serveis, però ¿saps tot el que es pot fer en política social amb quatre milions? Naturlàndia va en detriment d’una millor qualitat de vida a Sant Julià de Lòria en molts aspectes.

Veure article relacionat

Quina papereta. Aquest és el primer pensament quan em poso davant de l’ordinador per escriure aquesta columna. Diumenge passat es van esvair molts dubtes, entre els quals el paper que faria la nostra coalició: Junts. En tot cas, quin tema desenvolupo? Reflexiono sobre l’abstenció creixent? Penso que en contra del que es diu, no sols tenim la culpa els polítics, la societat civil, la premsa, els opinadors, tots tenim la nostra responsabilitat. Cal que reflexionem sobre el perquè d’aquesta desafecció i establim estratègies per fer-hi front. Per la salut de la nostra democràcia, aquest és un tema que s’ha d’afrontar, encara que a alguns ja els vagi bé. Reflexiono sobre l’alt nombre de vots en blanc i nuls? Les quatre forces polítiques representades no han convençut un percentatge elevat d’electors que s’han mogut per dipositar el vot però no s’han decantat per cap d’elles. Aquest és un problema exclusiu de les candidatures i de la seva qualitat, tant de programa, com de persones com de comunicació. És un toc d’atenció que cadascú ha d’analitzar. Reflexiono sobre el nostre sistema electoral? Amb només un 37,0% dels vots vàlids Demòcrates per Andorra ha assolit una majoria absoluta de 15 consellers generals. El 23,6% de vots aconseguits per Junts suposaran 3 consellers. El nostre sistema electoral no és just ni proporcional. Pot semblar una excusa pels resultats però sols volia constatar-ho. En tot cas, a veure qui canvia el sistema electoral quan els guanyadors que el poden canviar han guanyat en base al sistema. Deixo de banda les reflexions i em decanto per agrair als mitjans de comunicació que han cobert la nostra campanya, als companys que aquests dies hem fet pinya per fer arribar el projecte a totes les cases del país, a tots els candidats que han representat la cara de Junts, la coalició de PS, Verds, IC i Independents. A tots els amics i familiars que ens han donat suport. I sobretot als 3.462 electors que han confiat en el nostre programa i candidats. Gràcies a ells seguirem treballant per reactivar l’economia i crear llocs de treball, defensar el nostre patrimoni cultural i natural i ampliar els drets i les llibertats de les persones. Moltes gràcies, perquè amb ells i el seu suport el nostre projecte és més viu que mai!

El líder del PS i de la coalició Junts ha comentat les valoracions fetes ahir pel comitè directiu del partit.

Pere López admet que els resultats obtinguts estan per sota del que aspiraven, ja que esperaven obtenir quatre consellers generals i tenir més percentatge de vots. També ha afirmat que el partit està preocupat pel creixement de l'abstenció i fa autocrítica per no haver sabut arribar a part de l'electorat.

Veure vídeo original

Junts ha celebrat la reunió de poble d'Escaldes-Engordany amb la participació d'una cinquantena de persones

Al voltant de 50 persones han participat aquest dijous al vespre a la reunió de poble que ha convocat la coalició Junts, formada pel PS+Verds+Iniciativa Ciutadana+Independents, a Escaldes-Engordany, i que ha tingut lloc a la sala d'actes del Comú.

El candidat a cap de Govern, Pere López, i la número dos a la llista nacional, Rosa Gili, han volgut donar suport als companys de la llista escaldenca, encapçalada per Susanna Vela i Josep Mas, que han atès les preguntes dels assistents a una reunió de poble que ha estat dividida en dues parts, per una banda els parlaments dels candidats i per altra el torn de preguntes.

Una de les primeres qüestions plantejades pels ciutadans era la referida al seu dret a la informació, i López ha aprofitat per anunciar que des de la coalició Junts, han acordat que tots els candidats que aconsegueixin entrar al Consell General, faran una declaració de béns a l’inici i a la sortida de la legislatura, “i ho farem davant de notari”.

Els assistents a la reunió de poble han aprofitat la presència dels candidats per preguntar per temes com la salut, el medi ambient, l’esport, l’educació o el comerç, temes que preocupen als veïns d’Escaldes i que tant els dos caps de la llista nacional com els dos de la parroquial, han intentat respondre amb les seves propostes programàtiques.

Durant la seva intervenció, Rosa Gili, que ha reconegut estar en política “per canviar les injustícies”, ha carregat contra DA per “haver desaprofitat la majoria absolutíssima” perquè assegura que hagueren pogut millorar molt el país “ i per molt que diguin, el país està pitjor que fa quatre anys”.

Per la seva banda, el candidat escaldenc número set a la llista nacional, Jordi Font, també ha volgut estar present en aquest acte i ha aprofitat per mostrar la seva “indignació” amb els comuns. Segons ha explicat “reclamen més competències i algunes que se’ls han atribuït per llei, no les han complert”, posant com exemples el cens i el cadastre.

L’acte ha finalitzat amb una actuació musical del número onze a la llista nacional, Toni Fernández.

Veure article original

Coneix una mica més a Pere López, el candidat a cap de Govern de PS+Verds+IC+I .

Clica aquí per veure el vídeo publicat a Andorra Difusió.

Escollit amb un 75% dels vots durant les eleccions primàries que va celebrar el Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López és el candidat de la coalició progressista Junts, a la que s’hi han sumat els Verds, Iniciativa Ciutadana i Independents. Va ser ministre d’Economia durant el mandat de Jaume Bartumeu, i el més jove dels futuribles a cap de govern afirma que ara lidera un equip de persones compromeses amb Andorra i fermes defensores dels drets i les llibertats socials.

–Què pot aportar Pere López al país?
–Crec que el que puc aportar personalment i, evidentment amb el treball amb els companys, és capacitat de diàleg i d’entesa. Penso que ho hem demostrat i amb prudència puc dir que he demostrat que sé dialogar, escoltar i arribar a enteses. Moltes vegades la solució més bona es troba escoltant a cadascun dels col·lectius i ser capaç de canalitzar el que t’estan proposant. La ciutadania té ganes de participar i si aquesta participació produeix uns efectes i s’acaben reflectint en decisions polítiques, la gent té encara més ganes de participar. Els mèrits han de ser compartits amb la resta de forces polítiques i amb els ciutadans.

–Us sentiu més forts que al 2011?
–Ens sentim amb un projecte més cohesionat, més íntegre a nivell polític. Les persones que han tingut més rellevància política al PS des de l’inici, són amb nosaltres. I bona part dels rostres més coneguts i més vinculats a la política de centreesquerra estan amb nosaltres.

–Segons la resta de formacions no teniu un posicionament clar sobre si cal fer un referèndum a la ciutadania sobre l’acord d’associació. Ho pot aclarir per als electors?
–Reconec, jo en primera persona, que potser no ho he explicat bé. El que nosaltres diem és que, abans de fer aquest referèndum, cal preparar un dossier de la Unió Europea amb tots els detalls del que suposa aquesta negociació. Ens sembla que plantejar ara un referèndum portaria un vot absolutament apriorístic, perquè falta la informació detallada de què hi podem guanyar i quin són els riscos. Pensem que aquest referèndum ha d’arribar en el moment en el que aquest dossier sigui conegut i que, per tant, els ciutadans vagin a votar amb les coses clares.

–Comparat amb els tipus impositius de França i Espanya, l’IRPF andorrà és molt baix. Per què creieu que, tot i això, és injust?
–No volem augmentar la pressió sobre les classes mitjanes, al contrari. Proposem augmentar el mínim exempt dels 24.000 als 30.000 euros. Pensem que no té sentit carregar contra les classes mitjanes encara que sigui una quantitat petita. Els hi està traient capacitat de consum en l’economia interna perquè els diners que dediquen a pagar impostos els acaben retirant del conjunt del país. També és injust perquè hi ha una sèrie de mecanismes per a les persones que tenen més ingressos, que poden estructura figures com les sicav o els organismes d’inversió col·lectiva per a les quals l’impost de societats es paga en alguns casos al 2%, en d’altres a l’1,5% i fins i tot es pot arribar a pagar el 0%. Això ens sembla bé. El que reprovem és que quan es distribueixen dividends econòmics des d’aquestes figures a les persones que en són titulars, no paguen impost. És un tema de pura justícia que paguin igual que la resta. Hem de ser competitius respecte a la resta països, però també justos amb els treballadors de casa.

–És el millor moment ara per derogar la Llei de contenció de la despesa pública?
–Cal tenir en compte que aquest any ha entrat en vigor l’IRPF i que, per tant, als treballadors públics se’ls hi està demanant un doble esforç de contenció. No esperarem, en cas de governar, ni al següent pressupost per derogar-la.

–Andorra necessita l’obertura per avançar?
–El camí de l’obertura és un pas al qual no s’hi pot renunciar. Un model d’economia tancada i autàrquic és un model condemnat al fracàs. Andorra s’ha de centrar en el que és el comerç, el turisme i els petits empresaris. Les empreses del país no poden perdre competitivitat. L’obertura econòmica és un projecte en segon pla. És a dir, és una política que ha d’arribar amb el temps. És necessari l’acord, però no produeix un efectes immediats. Hi ha països que han fet la seva feina abans i ens porten avantatge. La confiança per rebre noves inversions requereix de temps i de que al Principat es vegi que tot això és efectiu.

–La sanitat pública ha de ser deficitària per força?
–No entenc el concepte de dèficit sanitari. És veritat que històricament amb una estructura de població molt jove, la part de cotització de la CASS que finança la sanitat era superior a la despesa. A mesura que la corba de població es va normalitzant i hi ha més gent gran, la sanitat produeix un dèficit. Però si no fos per la sanitat, l’educació o la protecció social, podríem dir que les polítiques d’Estat no tindria sentit. Hi ha una sèrie de factors que suposen diners però que són l’eix troncal dels serveis cap a les persones. La sanitat s’ha de reorganitzar, el pla estratègic del 2008 i els plans posteriors són compartits possiblement per tots els grups polítics: la introducció del metge de referència, de la facturació per processos... El que ha faltat és la capacitat de tirar endavant totes aquestes mesures. Estem disposat a tirar endavant tots aquests projectes i que passin del paper a l’acció, i jo diria que la majoria del col·lectiu sanitari hi està d’acord. La sanitat costa diners i no serem nosaltres els qui retallarem números de visites o limitarem les visites a qualsevol professional si realment hi ha la necessitat de fer-ho.

–Creieu que és possible que les entitats bancàries acceptin una reducció de les comissions bancàries pels pagaments amb targetes als establiments?
–Ho creiem fermament perquè és el que s’està fent arreu. Ens hem inspirat en una directiva comunitària que es va aprovar a l’abril de l’any passat i que s’està implantant a tots els països. És un acord que arreu s’ha limitat per llei, és una pràctica habitual a tota la Unió Europea i, a més, té tot el sentit. Que ningú entengui que és anar contra els bancs, tot el contrari, però hem de protegir els petits comerciants especialment. Els hi estem retallant tant el marge que al final s’acabaran ofegant i acabarem perdent llocs de treball. Per nosaltres serà una de les primeres mesures que prendríem en cas que entrem a governar.

–Al vostre programa no teniu propostes sobre la doble nacionalitat.
–No portem cap proposta en concret sobre el tema perquè ens emmarquem en els acords que hem pres en els congressos del partit i aquesta és una qüestió que formalment no hem tractat ni hem debatut. Això sí, hi ha varis companys que s’han compromès a portar una ponència que tracti la doble nacionalitat passades les eleccions i serà un dels temes polítics importants que tindrem sobre la taula.

–Des del punt de vista d’un socialdemòcrata, com s’analitza que un bisbe sigui un dels coprínceps d’Andorra?
–Pensem que el coprincipat és un sistema que ha portat molta estabilitat a Andorra i un equilibri amb els dos països amb els quals tenim més vinculació. Pensem que tot el pes històric i d’aportacions mereix ser molt ben considerat. Per tant, no tenim cap mena de voluntat rupturista amb aquest sistema.

–Pere López es compromet a fer públics els seus béns davant de notari abans i després de la pròxima legislatura?
–Ho faré i, de fet, és un acord pres pel PS. Ja ho vaig fer quan vaig entrar de conseller de comú i de ministre i també en sortir. Tots els càrrecs electes ho farem.

L’aposta per avançar cap a una democràcia més participativa es va tornar a posar sobre la taula en la reunió de poble que el PS+Verds+IC+I va celebrar ahir a la nit a Ordino. Aquesta manera de fer política també es vol traslladar a les accions que impulsa el Govern en matèria turística en cas de guanyar les eleccions del proper 1 de març. La proposta de la coalició progressista és, com ja ha dit en diferents ocasions, crear una taula amb la participació del sector, ja que dels actors empresarials “també en poden sorgir accions i idees per a la desestacionalització”, va dir el candidat a cap de Govern, Pere López. Es tracta d’una forma de procedir totalment allunyada de la de Demòcrates per Andorra, va dir, en què “la promoció turística s’està decidint de forma quasi unipersonal”.

López tampoc comparteix les iniciatives impulsades en aquesta legislatura perquè “associant la imatge d’Andorra a un espectacle s’està renunciant al patrimoni cultural, la natura i la feina dels comerciants”. Per això aposta perquè la promoció d’esdeveniments sigui secundària i potenciar altres valors que la majoria de visitants desconeixen.

La trobada d’ahir va ser força participativa i va deixar palès que les qüestions que més preocupen als ciutadans són el futur de la CASS i l’acció dels partits polítics quan arriben al poder. Respecte al primer aspecte, el número nou de la llista nacional, Esteve López, va reiterar que la gent pot estar tranquil·la ja que la salut de la seguretat social és bona. El problema és que el Govern té interès que entitats privades d’assegurances facin negoci, va insistir. En aquest sentit va recordar que un estudi del 1996 ja preveia que el sistema col·lapsaria el 2008, però això no ha passat. Per garantir la viabilitat de la CASS, va recordar que la coalició aposta per incrementar dos punts les cotitzacions durant la propera legislatura. López va assenyalar que, a diferència d’altres formacions, PS+Verds+IC+I “no canvia de discurs segons l’auditori” i que és l’únic partit que inclou al programa aquest augment.

El candidat també va arremetre contra DA, que ha trencat unilateralment el consens polític assolit el 2008 amb la reforma de la Llei de la CASS, un fet “molt greu” perquè trenca la idea d’estabilitat en les prestacions. Sobre aquesta qüestió, el candidat de la territorial d’Or­dino Víctor Iriarte va indicar que ha estat “el fet que DA guanyés per una majoria tan àmplia que li ha donat carta blanca”. Per això la coalició va remarcar la necessitat que el proper Consell General tingui més representació d’altres forces.

Quant a la preocupació dels ciutadans pel poc compliment de les promeses electorals, López va recordar que el PS mai ha tingut l’oportunitat de poder governar per majoria i defensar les seves idees. “No hem estat mai electoralistes”, va dir, a diferència de DA, que té “un programa que no es pot fer ni en 45 anys” quan ha executat una part ben petita del programa amb què es va presentar fa quatre anys.

Veure article original

La coalició Junts s'ha compromès a fer una llei que garantirà la transparència dels organismes públics i el dret dels ciutadans a la informació pública

La formació Junts ha iniciat la segona setmana de campanya electoral amb propostes en matèria de transparència i de lluita contra la corrupció. El candidat a cap de Govern, Pere López, ha assegurat que aquests elements els diferencien de la resta de candidatures "que no han parlat de cap d'aquests temes al llarg de la campanya".

El Partit Socialdemòcrata s'ha compromès a fer una llei que garantirà la transparència dels organismes públics i el dret dels ciutadans a la informació pública. En aquest sentit, crearan un portal web que reculli tots els salaris dels alts càrrecs i els contractes públics.

Entre les propostes de la coalició, cal destacar la modificació de la Llei de contractació pública per donar més transparència a totes les fases d'adjudicació. Segons López, "aquesta llei afectarà tot el procés d'avaluació de les diferents ofertes, els criteris d'avaluació, la publicació i el seguiment de la contractació".

Tanmateix, el PS+Verds+IC+I ha promès la modificació dels criteris de selecció per a l'accés a les places de l'administració pública, perquè els processos de selecció de nous treballadors siguin "més transparents i segurs".

Un altre dels mecanismes proposats per lluitar contra la corrupció serà la llei d'incompatibilitats de càrrecs públics amb l'activitat professional, perquè l'acció política es vegi lliure de la sospita d'interessos ocults dels representants polítics.

El candidat a cap de Govern ha considerat que "tot plegat fa un conjunt de mesures molt potents" de transparència de la gestió pública. López ha destacat la necessitat de tenir els mecanismes necessaris per lluitar contra la corrupció i anar més enllà de les recomanacions dels organismes internacionals, ja que "només així assegurarem la igualtat entre ciutadans i empresaris".

Veure article original

El míting central de Junts reuneix prop de 300 persones al complex esportiu d’Encamp

El míting central de la coalició progressista formada pel PS, els Verds, Iniciativa Ciutadana i Independents que es va celebrar ahir al complex esportiu d’Encamp va reunir a prop de 300 persones entre simpatitzants i candidats. Els organitzadors van aconseguir fer d’un acte polític que a priori es podria esperar avorrit, en un acte d’una hora i mitja dinàmic i amb algunes intervencions dignes de ser recordades. La més aclamada, sense dubte, la del número u de la coalició per Andorra la Vella, Joan Ramon Marina, qui va demostrar les seves dots comunicatives amb una complicitat i comunió amb els assistents que cap membre més de Junts va aconseguir.

Tots els número u de les llistes territorials va tenir quatre minuts per presentar varis dels apartats del programa electoral. Alguns d’ells, a més, van aprofitar per parlar de les respectives parròquies. Això sí, no tots els qui van intervenir van estar al mateix nivell, i és que en aquests casos l’experiència i sobretot la inexperiència juguen un paper molt important. El suport audiovisual va ajudar a donar el dinamisme i la modernització que necessitava, amb un vídeo inicial que va sorprendre als assistents i projectant els anuncis de televisió de les candidatures territorial abans de cadascuna de les intervencions.

D’informació nova se’n va donar molt poca. S’havia parlat poc de la disminució del període per adquirir la nacionalitat que la formació vol deixar-lo en 10 anys, i en cinc anys de residència en una parròquia per poder exercir-hi el dret de vot; o de la voluntat de situar la Biblioteca Central i l’Arxiu Nacional a Encamp. Però en general, ningú es va sortir del guió marcat pel programa.

L’art de comunicar

La majoria van buscar un discurs emocional, amb «les persones sempre al centre de les polítiques», les «retallades socials i la campanya de la por de DA» com a punt de crítica general i amb «l’optimisme pel canvi i pel futur d’Andorra» com a conclusió final.

Quan la monotonia començava a fer acte de presència, va arribar el torn de Marina, qui va centrar el protagonisme fins i tot per sobre del candidat de la formació a cap de govern, Pere López, massa centrat en criticar la resta de formacions. Sense text i directe, va deixar veure un reguitzell de recursos comunicatius. Atrevit, directe i amb el punt d’humor necessari. La crítica a la legislatura de DA hi va ser, deixant alguna frases per recordar. Va comparar la coalició progressista amb un «huracà que va directe al Consell General», perquè «fa quatre anys que DA no obre les finestres ni ventila, i comença a fer pudor», a més de considerar que «han fet retrocedir el país amb retallades socials i ideològiques».

Això sí, li va tocar parlar sobre les propostes en educació, però es va quedar sense temps de dir gaire més que «l’educació és una inversió de futur».

Veure article original

PS+Verds+IC+I s'ha reunit amb una representació de l'Associació de Fallaires d'Andorra la Vella per escoltar les seves inquietuds i propostes, i presentar-los el programa cultural de la coalició

La formació Junts s'ha compromès a augmentar durant tota la legislatura el pressupost dedicat a cultura, que actualment és de l'1,3%, fins al 2% del total. Així ho ha assegurat la que va ser ministra de Cultura amb el Govern de Jaume Bartumeu i actual candidata pel Partit Socialdemòcrata a la parròquia d'Escaldes-Engordany, Susanna Vela.

PS+Verds+IC+I s'ha reunit aquest dissabte amb una representació de l'Associació de Fallaires d'Andorra la Vella per escoltar les seves inquietuds i propostes i presentar-los el programa cultural de la coalició. El candidat a cap de Govern, Pere López, ha recordat que la cultura és un dels punts principals del seu programa i "ha de ser un dels eixos de la cohesió i la identitat social".

En aquest sentit, Vela ha explicat que per portar endavant tot el que tenen previst en matèria de cultura, cal augmentar el pressupost i reduir-lo "per exemple en infraestructures que actualment són innecessàries". La candidata per Escaldes ha mostrat el compromís que pren la formació per modificar la Llei del patrimoni cultural per garantir la preservació dels béns d'interès cultural.

Una altra de les prioritats del PS+Verds+IC+I és impulsar programes de sensibilització per a les escoles i aconseguir que els joves estimin el patrimoni natural i cultural. En relació a aquesta conservació, Vela ha mostrat la seva preocupació per la Vall del Madriu-Perafita-Claror i ha assegurat que faran un nou Pla de gestió.

Per altra banda, també han fet referència a la dignitat dels continguts de l'Arxiu Nacional, ja que la coalició Junts considera que cal una planificació ordenada perquè els equipaments culturals puguin fer la seva funció.

A l'encontre amb els fallaires també hi ha participat el número dos d'Andorra la Vella, Jan Cartes, que ha posat l'accent en la creació d'un Consell Nacional de la Cultura i les Arts al qual estaran representats els diferents àmbits de la cultura.

Cartes ha insistit en la importància de la "bidireccionalitat entre la base i el Govern, no creiem en una política dirigista sinó de consens".

El candidat per la formació a la capital ha fet també referència a la promoció de l'ús social de la llengua amb la creació d'un renovat Departament de Política Lingüística, aglutinador de tots els recursos "actualment dispersos per tota la zona administrativa".

La reunió ha servit també per explicar altres mesures com un pla de dinamització de la xarxa museística o el foment de la creació artística.

Veure article original