Diumenge a la tarda. Reunió dels candidats d’Encamp a les eleccions generals amb en Joan Sans, el nostre conseller de comú. Plantegem de quina manera podem fer que torni a ser el poble que era fa deu o quinze anys. Com podem fer que torni a tenir vida un poble que bullia a l’estiu i a l’hivern amb una avinguda farcida de comerços i que era una referència nacional. Com podem recuperar una par­ròquia que va ser rica i pròspera? Quatre anys de Govern demòcrata i tres anys de comú del mateix color han demostrat la incapacitat dels taronja de fer remuntar la parròquia. Ni tan sols una mica. I no tan sols no han aconseguit cert creixement, sinó que l’han abandonat totalment. Mai Encamp i el Pas de la Casa havien estat tan oblidats. Lamentem l’estat general d’Encamp i el Pas, lamentem que l’Estadi Nacional no s’hagués construït a Prada de Moles, així com molts altres greuges que hem patit. Però som positius, a poc a poc anem fem propostes sempre defugint del clàssic “reactivarem el comerç de la parròquia”. No és el nostre estil perquè no vol dir res. El comerç no podrà remuntar tan fàcilment, està massa deprimit. Busquem altres fórmules que indirectament el facin créixer. Tres o quatre voltes de taula i arribem a la següent conclusió: cal trobar una fórmula per atraure visitants i així a poc a poc tornarà la vida al poble. I la trobem. La cultura. Volem convertir Encamp en un centre de referència de la cultura. Volem potenciar i promocionar els museus que ja tenim: Casa Cristo, Museu de l’Automòbil i Museu de l’Electricitat. Volem crear el Museu de la Ràdio a l’edifici de Radio Andorra amb una sala de concerts, volem portar el ministeri de Cultura a un reformat Hotel Rosaleda, juntament amb la biblioteca nacional i les múltiples activitats culturals. Volem exposar el fons artístic i històric del Govern a la sala d’exposicions del mateix hotel. I finalment construirem l’Arxiu Nacional a Encamp, on l’important no serà l’edifici, sinó el contingut, i la nostra història documental tindrà un espai digne i segur. Tornarà a ser poble de parada. Tornarà a tenir vida. I els encampadans tornarem a estar orgullosos de viure al cor d’Andorra. I ho farem conjuntament amb la ciutadania. S’acaba la reunió. Ens anem a sopar satisfets de tenir clar què volem per a Encamp. Així som PS + Verds + IC + I.

La número dos de la llista nacional de la coalició progressista formada pel PS+Verds+IC+Independents, Rosa Gili, va agafar ahir el relleu al candidat, Pere López, per tractar les propostes que presenta la formació en relació a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) i fent especial incidència en les pensions. Gili va mostrar el desacord que ja va fer palès el PS amb la modificació de la llei de la CASS que entrarà en vigor l’1 de març, just coincidint amb el dia de les eleccions.

Per a la número dos de la formació, la modificació «és nefasta» i ha arribat «en el pitjor moment», fent referència a la situació de bona part de la població del país per la crisi econòmica. La proposta principal que presenta Junts és tornar a modificar la llei de la CASS, perquè consideren que amb els canvis «hi haurà retallades que afectaran als drets de les persones» i això «va en contra d’un país capdavanter». La intenció de la coalició progressista és «treballar de seguida que puguem» perquè hi ha persones que «han de viure amb unes quantitats molt inferiors» a les que es requereixen per un país amb un nivell de vida com el d’Andorra.

Propostes concretes // Entre les propostes concretes Gili va destacar, en relació a les pensions de jubilació, que les incrementaran en funció de l’IPC. A més, va afegir que des de la formació volen garantir que les persones que hagin treballat 20 anys rebin la meitat del salari mínim, fent un increment progressiu per cada any de més treballat, amb el límit situat als 40 anys i percebent la mateixa quantitat en la que es marqui el salari mínim.

A banda de les pensions per jubilació, Gili va confirmar que tenen la intenció de modificar les prestacions per invalidesa i viduïtat «per fer-les dignes, no com ara», a més de recuperar «la situació anterior» pel que fa a les prestacions d’incapacitat temporal. Pel que fa a sanitat en relació amb la CASS, una de les propostes concretes que va presentar Gili és que cada persona hagi de cobrir només la part que li pertoca dels medicaments. D’aquesta forma no caldrà que cobreixi també la part que, posteriorment, li retornaria la CASS.

La número dos de la formació va parlar de la voluntat d’implantar l’assegurança d’atur contributiva que «ja fa molts anys que la teníem que haver fet», i va recordar que des del PS ja la van presentar «vàries vegades en forma d’esmenes». Gili també va assegurar que aniria adreçada a tothom, tant andorrans de nacionalitat com residents, perquè «és important que el país funcioni amb tothom» que hi viu.

Per tal de cobrir i finançar totes aquestes despeses, Junts proposa un increment de les cotitzacions d’un 1% pel 2016 i d’un altre 1% pel 2017. Gili va recordar que cal tenir en compte que a Andorra «el que estem pagant ara és un 12%» una xifra molt inferior a la mitjana de la OCDE, que se situa en un 19,6%. França i Espanya cotitzen el 28% i el 29%, per tant, Gili considera que «encara tenim marge».

El sistema fiscal (o també anomenat fiscalitat) és la forma en què es regulen els impostos en un país.

La seva definició és un dels elements clau que determina la política d’un país i de l’orientació política dels seus governants a l’hora d’implantar-lo o bé de modificar-lo.

Es diu que els sistemes fiscals són més o menys justos en la mesura de la contribució que fan els ciutadans al finançament de l’Estat i si es fa en una proporció més propera o menys als ingressos obtinguts.

Per aquest motiu, per exemple, els impostos sobre la renda de la majoria de països tenen una escala progressiva de tipus; d’aquesta manera, a mesura que augmenten els ingressos, també augmenta el percentatge dels ingressos que s’han de pagar a l’Estat.

En l’impost sobre la renda implantat per Toni Martí només hi ha un únic tipus igual per a tots (un cop superat el mínim que no tributa) del 10%, fet que estableix ja d’entrada un sistema fiscal que és poc just pel que he exposat abans. Però a més, cal que tots els ciutadans que paguen els seus impostos ja sigui per la via de l’impost de societats o de l’impost de la renda al 10% sàpiguen que aquells que més tenen es poden acollir a determinades figures jurídiques en l’impost de societats que els permet tributar en alguns casos el 2%, en alguns altres l’1,5% i en d’altres fins i tot el 0%; sí, sí el 0%! A la vegada, els ciutadans han de saber que quan es reparteixen beneficis des d’aquestes formes jurídiques els seus titulars tampoc tributen.

És a dir, aquells que poden estructurar els seus beneficis en formes com ara els OIC, les SICAV o bé altres règims especials previstos en l’impost de societats paguen un màxim d’impostos del 2% dels seus beneficis i alguns d’ells no paguen absolutament cap impost.

Us sembla aquest un sistema fiscal just? Us semblen justificades les retallades socials, les rebaixes en l’import de les pensions, les retallades sanitàries, les esportives, en les ajudes a entitats culturals i un llarg etcètera... quan aquells que més guanyen no paguen ni pagaran impostos amb Toni Martí?

Però encara hi ha –tot i que sembli impossible– més. Amb les modificacions fetes per DA en el sistema de tributació de les entitats financeres, aquestes han passat a pagar uns 20 milions d’euros d’impostos menys l’any 2013 respecte dels que van pagar l’any 2012. Una xifra multimilionària de menys ingressos per a l’Estat que deixa petites les múltiples retallades fetes per DA en pensions, prestacions socials, atencions sanitàries i mèdiques, subvencions esportives i culturals...

Els partits de dretes, com ara el Partit Popular a Espanya o l’UMP a França porten en els seus programes sistemes fiscals progressius. És a dir, la política fiscal de Toni Martí és més de dretes que la del PP o de l’UMP, molt més!

Els empresaris i ciutadans que treballem dur per tirar endavant les nostres economies domèstiques i que paguem els nostres impostos no podem estar d’acord de cap manera amb un sistema fiscal emparat per la dissimulació, la manca de transparència i el màrqueting polític. Toni Martí ha implantat el més injust dels models fiscals que conec. Un model en què els que més paguen són les classes mitjanes, els que més tenen tributen poc o no tributen gens, i als que menys tenen se’ls retallen drets i prestacions per manca de recursos.

Aquest és el model de país que voleu? El dia 1 de març teniu la decisió a les vostres mans.

Per això des de la candidatura de PS+Verds+Iniciativa Ciutadana+Independents proposem incrementar el mínim que no tributa des dels 24.000 als 30.000 euros per no gravar les rendes i salaris de les classes mitjanes; introduir un segon tipus impositiu del 20% a partir de les rendes superiors a 120.000 euros a l’any i fer que els repartiments de beneficis dels OIC, SICAV i altres règims especials en l’impost de societats tributin al mateix tipus que ho estem fent la resta de ciutadans.

De tots vosaltres depèn que Andorra avanci, en aquest cas cap a un model fiscal just i equitatiu.

El Partit Socialdemò­crata+Verds+Iniciativa Ciutadana+Independents (PS+Verds+IC+I) creu que cal redirigir les formacions ocupacionals que ofereix el Servei d’Ocupació cap a sectors econòmics que poden ser creadors de llocs de treball en el futur, avançant-se així a les necessitats que s’originaran. El candidat a cap de Govern de la coalició, Pere López, va assenyalar alguns nous nínxols de mercat, com ara els relacionats amb el medi ambient i l’atenció a la dependència, uns camps que ara són marginals al Principat però que les polítiques que planteja la formació en aquest àmbit preveuen impulsar.

En aquest sentit va remarcar que l’economia verda és un sector generador d’ocupació, al mateix temps que pot oferir una “imatge poderosa” d’Andorra a l’exterior. Per aquest motiu creu que cal apostar-hi formant treballadors. El mateix passa amb tot el que fa referència a les activitats de muntanya i el turisme rural. Quant a l’atenció a les persones, López va recordar que en el programa electoral hi figura un pla nacional d’atenció a la dependència, en el qual s’aposta per l’atenció a domicili en detriment de la inversió en centres residencials, una proposta també creadora de llocs de treball.

Tot i així, el candidat de la coalició de centreesquerra va acceptar que “som realistes” i davant les dificultats amb què es poden trobar les persones d’edat més avançada per reorientar-se laboralment després de perdre la feina es proposa la creació d’una borsa de prestació d’atur contributiva, que s’articularia com una nova branca de la CASS. López va indicar que no es pot deixar sense cobertura gent que ha treballat molts anys al servei del país i abocar-los així a una “vida marginal”.

Així mateix, i amb l’objectiu de facilitar la incorporació dels joves al món laboral, es preveu impulsar un servei d’ocupació juvenil, a través del qual s’establirien programes de col·laboració amb empreses i administracions per formar el col·lectiu.

Tot això aniria acompanyat d’una política migratòria que limitaria cada cop més l’arribada de treballadors de fora, tenint en compte que hi ha gent aturada al Principat. López va explicar que les quotes han de ser “sostenibles”, permetent al sector turístic cobrir les necessitats de personal que requereix per la temporada d’estiu i hivern. Va afegir, però, que posant èmfasi en la formació (com ara en llengües o relacionada amb les pistes o la muntanya), a mitjà-llarg termini moltes feines es podrien anar cobrint amb professionals del país. També es vol crear una oficina d’atenció a l’immigrant per facilitar les gestions i l’orientació.

Per altra banda, el candidat del PS+Verds+IC+I va posar en relleu que la coalició farà arribar a totes les llars el programa electoral perquè tots els ciutadans, tinguin o no dret a vot, no es quedin al marge del debat polític. López va remarcar que aquesta també és una proposta que diferencia la candidatura i respon a la voluntat de cohesionar la societat.

Veure article original

En Josep Maria té 62 anys i torna a la política com a independent dins la coalició de PS+Verds+IC després que deixés la seva militància al PS el 2011 per discrepàncies amb la direcció del partit que va ajudar a fundar. Està casat i té dues filles, dos néts i un tercer en camí.

–Com i quan es posa al món de la política?

–Vaig militar fa molts anys, des del 1968 al Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la meva joventut i fins que vaig fer el Servei Militar. No vaig tornar a fer política fins l'any 2000 que es va fundar el Partit Socialdemòcrata.

–Un referent polític d'Andorra?

–El primer cap de Govern constitucional que vam tenir: Òscar Ribas Reig.

–Un de fora?

–Hi ha dos persones que m'agradaria significar: els nostres Coprínceps François Mitterrand i Joan Martí Alanis que ens van portar la Constitució.

–Un company de files en el que confiï molt?

–Confio en tots els companys que tinc ara al PS, si no, no estaria on sóc ara mateix.

–Què li ha donat la política?

–A part de molta feina, poques satisfaccions perquè mai he estat en llocs elegibles. Però m'ha donat una cosa impagable, que és l'alegria de poder ajudar a millorar i modernitzar la nostra societat. També m'ha portat bons amics.

–Què li ha tret?

–Moltes hores de son i alguns diners, perquè en aquest país fer política costa diners.

–Perquè PS + Verds + IC i no una altra formació?

–Jo me n'alegro molt que després de 15 anys d'intentar fer coalició amb els Verds, en Pere López ha pogut aconseguir que el PS, els Verds i Iniciativa Ciutadana tinguin el seny i la rauxa de poder anar junts.

–Creu en aquesta Andorra?

–Jo penso que necessita canvis importants, i per això em presento a les eleccions.

–Què treballarà per canviar si arriba al Consell General?

–Hi ha dues coses: la reactivació econòmica, que és una de les preocupacions més grans de la nostra societat, i sobretot ajudar al petit empresari. I ajudar als treballadors a tenir més dignitat de la que tenen.

–Amb quins valors del seu partit se sent més identificat?

–Amb els valors socials perquè és el que sempre m'ha fet estar en política.

–Què vol canviar de la seva parròquia?

–Hi ha dues coses que s'han de tocar. S'hauria de canviar el projecte de Naturlandia i estudiar el projecte de la següent fase del Túnel de la Tàpia. Perquè el projecte actual l'únic que fa és traslladar la cua dos-cents metres més avall.

- És esportista?

–Als 62 anys ja no, jugo a petanca i faig una caminada cada dia. A la meva joventut feia espeleologia, escalada i molt muntanyisme.

–Quina música li agrada?

–Beatles i Rolling Stones.

–De què viu?

–Durant molts anys he tingut una empresa d'ascensors. Ara estic a l'atur.

La formació PS+Verds+IC+I s'ha compromès, en cas de governar el país, a crear una cobertura sanitària a la CASS per a les persones aturades sense dret a l'assegurança d'atur ni al subsidi d'atur. Dins de l'àmbit de benestar social, també modificaran la llei de serveis socials i sociosanitaris per eliminar la coresponsabilitat dels familiars més enllà del nucli de convivència.

Garanteixen que cap persona que hagi cotitzat més de 20 anys a Andorra percebi una pensió inferior al 50% del salari mínim ni que cap persona que hagi cotitzat 40 anys percebi una pensió inferior al salari mínim.

La formació liderada pel PS ha proposat al seu programa electoral crear una assegurança d'atur contributiva per a les persones que es quedin involuntàriament sense feina. En matèria de pensions, les revaloritzaran d'acord amb l'increment de l'IPC, però a més, augmentaran les cotitzacions en un 1% al 2016 i un 1% al 2017 per assegurar la viabilitat de les pensions, ja que, com diu el seu programa, a Andorra es cotitza al 12% i la mitjana de l'OCDE és del 19,6%.

Supressió de l'acomiadament sense causa

Segons el candidat a cap de Govern per la formació Junts, Pere López, el treball és una de les seves principals preocupacions. Entre les seves propostes, cal destacar la supressió de l'acomiadament sense causa.

Tal com va anunciar ja en roda de premsa, pretenen augmentar el salari mínim a la meitat del salari mitjà i en qualsevol cas per sobre dels 1.000 euros. A més, en matèria de treball, crearan programes formatius en àmbits específics com ara l'atenció a la dependència, la protecció del medi ambient i el desenvolupament d'activitats a la muntanya.

Defensen unes quotes d'immigració "sostenibles i coherents" amb les necessitats reals tant de les empreses com dels treballadors.

Creació de llocs de treball

En matèria laboral, proposen la creació d'una oficina per centralitzar tots els tràmits de caràcter econòmic i l'obertura de societats en un període d'entre 7 i 10 dies.

PS+Verds+IC+I es compromet en el seu programa a impulsar nous nínxols d'activitat econòmica en sectors com l'energia, el medi ambient, el sector d'atenció a la dependència i la gent gran, els projectes estratègics i nous productes turístics.

Reorientació de la gestió sanitària

Dels punts relatius a la salut i la sanitat, reorientaran la gestió sanitària perquè sigui liderada des del Ministeri de Salut, i modificaran l'estructura organitzativa del SAAS perquè sigui "més eficient, transparent i menys costosa".

Amb l'objectiu de millorar l'eficiència i racionalitzar la despesa sanitària, establiran un sistema de pagament a l'hospital per processos, crearan la història mèdica compartida, establiran una cartera de serveis i el metge de referència.

Acord d'associació amb la UE

PS+Verds+IC+I té previst iniciar el mandat d'associació amb la Unió Europea per tal d'assolir un bon acord comercial amb el mercat comú europeu sense entrar a formar-ne part, tot respectant les especificitats com a país.

Aprofundiran en el camí de la transparència i del compliment de les obligacions internacionals a nivell de lluita contra el blanqueig de diners i l'evasió fiscal. A més, potenciaran la participació en la Comunitat de Treball dels Pirineus.

Educació i joventut

Pel que fa a l'educació i la joventut, avaluaran el sistema educatiu per millorar-lo en allò que sigui necessari, per lluitar contra el fracàs escolar i per dotar els centres escolars i els seus professionals del reconeixement que es mereixen. Donaran estabilitat laboral als docents eventuals amb l'objectiu de garantir una major qualitat de l'ensenyament, i potenciaran l'aprenentatge de l'anglès, facilitant una estada a l'estranger al llarg de la segona ensenyança per a tots els alumnes.

En cas d'arribar a tenir influència en les decisions del Govern, els socialdemòcrates proposaran crear una borsa de treball específica per a joves al Servei d'Ocupació.

Modificació de l'IPRF

Segons han anunciat, modificaran l'IRPF perquè els que més tinguin més aportin i no carregui la pressió fiscal únicament a les classes mitjanes. Faran que tributin els beneficis distribuïts per Organismes d'Inversió Col·lectiva (OIC) i Societats d'Inversió de Capital Variable (SICAV).

En l'aspecte fiscal, instauraran una Agència tributaria única que assumirà les funcions de gestió i recaptació dels tributs nacionals i comunals, i desplegaran l'Agència tributària virtual per facilitar als ciutadans la realització dels tràmits fiscals.

Llei de competències i transferències dels comuns

Respecte al model d'Estat, tenen previst modificar la llei de competències i transferències dels comuns per clarificar el seu paper i el del Govern i perquè ofereixin prestacions més eficients a la ciutadania amb una despesa menor.

A més, volen reforçar les garanties ciutadanes en l'àmbit de la Justícia per buscar amb els col·lectius professionals concernits un grau més elevat d'independència i modernització del funcionament del poder judicial.

Reforma de la Llei de la Funció pública

Es comprometen a reformar la Llei de la Funció Pública per adaptar-la a les noves exigències del país, buscant un clima de treball que afavoreixi l'eficiència de l'Administració. A més, derogaran la Llei de mesures de contenció de la despesa pública en matèria de personal, per evitar el doble gravamen al qual se sotmet a alguns treballadors públics amb l'entrada en vigor de l'IRPF.

Tal com van anunciar en roda de premsa, suspendran l'entrada en vigor de la Llei de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública fins a l'inici del 2016 per obrir un procés de diàleg amb els treballadors públics, partint del principi de sostenibilitat del sistema de pensions.

Drets i llibertats

El Partit Socialdemòcrata ja ha mostrat en reiterades ocasions la seva intenció de modificar la llei de matrimoni per nomenar com a tal la unió de persones del mateix sexe, una idea que tornen a proposar en el seu programa electoral. A més, també es comprometen a despenalitzar l'avortament en els tres supòsits bàsics reconeguts a nivell internacional.

Respecte a l'accés a la nacionalitat, disminuiran el període de residència a deu anys per poder obtenir-la, i modificaran la legislació per tal de permetre que les persones amb cinc anys de residència puguin votar a les eleccions comunals.

Llei de patrimoni

En matèria cultural, modificaran la Llei de patrimoni per garantir la conservació dels béns d'interès cultural i els seus entorns. També han previst fer un nou Pla de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror, o crear un pla de dinamització de la xarxa museística nacional.

Protecció del medi ambient

Pel que fa a les normatives mediambientals, impulsaran una modificació de la Llei general d'ordenament del territori, que ordeni i simplifiqui la legislació sobre ordenació territorial, gestió urbanística, muntanya i paisatge.

També defensen una llei del canvi climàtic que inclogui els compromisos d'Andorra establerts en el Conveni marc de les Nacions Unides.

Suport a l'esport nacional

Finalment, un altre dels punts que destaquen al seu programa és l'esport. Finançaran l'esport nacional seguint uns criteris de subvenció equitatius per a tot tipus de federacions i clubs esportius petits amb bons projectes esportius.

També potenciaran l'esport amateur ampliant i diversificant les manifestacions esportives obertes a tothom i creant un calendari esportiu per evitar que se superposin les activitats.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata (PS)+Verds+Iniciativa Ciutadana (IC)+Independents incrementarà entre un 5% i un 10% les ajudes a les federacions esportives en cas que guanyi les properes eleccions generals de l’1 de març. El cap de la llista nacional i candidat a cap de Govern de la formació, Pere López, va recordar que durant els últims quatre anys de Govern demòcrata s’han reduït aquestes subvencions al voltant d’un 17%, fet que ha originat que les federacions estiguin en una situació complicada i no hagin pogut fer algunes activitats. A més, aquesta disminució de les partides destinades a les entitats ha generat que el rendiment de l’esport andorrà estigui “a la baixa” i amb uns resultats últimament que “no són gaire positius”.

L’objectiu de la coalició progressista en cas que tingui responsabilitats de govern és “capgirar la situació”, de manera que cadascuna de les federacions esportives rebi entre 3.000 i 10.000 euros de mitjana més que ara. Això suposaria un augment total de les subvencions d’entre 200.000 i 300.000 euros, segons López, quantitat “assumible” i que serviria per “donar oxigen a l’esport de base”. “Aquesta millora pot marcar la diferència per poder fer les coses bé en unes entitats que ho passen malament”, va argumentar López durant la presentació d’aquesta proposta en matèria esportiva. El candidat a cap de Govern va aprofitar també per anunciar que el programa en l’àmbit esportiu de la coalició serà “rellevant”.

Per la seva banda, el número 8 de la llista nacional, el president de la Federació Andorrana d’Atletisme, Eduard Ricard, que va comparèixer juntament amb López, va explicar que la situació actual és que per manca de pressupost alguns nens no poden sortir a l’exterior a competir, per falta de recursos suficients de les federacions. “Cal pensar que l’esport de base necessita escoles esportives, monitors, infraestructures, equipatges, viatges, competicions... Nosaltres volem ajudar perquè puguin fer-ho millor”, va manifestar. Per Ricard, “l’esport de base és educació en valors. Nosaltres apostem per l’educació esportiva com a forma de construir una societat més saludable i millor”.

Veure article original

Els números u i vuit a la llista nacional de PS+Verds+IC+I, Pere López i Eduard Ricard, han presentat una nova proposta programàtica per les eleccions generals. En aquesta ocasió, la formació s'ha compromès a incrementar entre un 5 i un 10% les ajudes a les federacions esportives, el que suposa un augment entre 200.000 i 300.000 euros.

Durant aquesta legislatura s'han anat reduint les ajudes a l'esport, cosa que Ricard considera injusta perquè "l'esport és la base de l'educació". Segons ha explicat, hi ha clubs que estan tenint complicacions per poder desenvolupar la seva activitat amb normalitat. Com a exemple, ha posat la Federació Andorrana d'Atletisme que té més de 250 nens i es veu obligada a fer una tria per poder participar en algunes competicions a fora del país, "per la dificultat de poder assumir els costos".

Segons el PS, aquestes ajudes suposaran entre 3.000 i 10.000 euros més, depenent de les federacions, i és per això que Pere López, està convençut que "donarem oxigen a l'esport de base i podran assumir sense problema les seves despeses".

Veure article original

La Mariona té 57 anys i en fa 14 que milita al Partit Socialdemòcrata. N'ha estat presidenta del 2005 al 2009 i ha estat tres cops consellera general (dos legislatures i mitja perquè la que vem manar nosaltres no ens la van deixar acabar), diu.

–Com i quan es posa al mon de la política?

–Quan vaig veure que es va crear el Partit Socialdemòcrata,com que vaig veure que eren els meus valors i els meus principis vaig enviar l'afiliació per fax. Era l'any 2001.

–Un referent polític d'Andorra?

–L'Esteve López.

–Un de fora?

–Més que per la política, pel moviment: Martin Luther King.

–Un company de files en el que confiï molt?

–M'agradaria recordar al company Francesc Casal a qui m'estimava molt, era un home brillant amb molts principis i va ser una pèrdua molt gran. I del present, crec que tots els companys som necessaris perquè entre tots fem gran el partit.

–Què li ha donat la política?

–De tot una mica, satisfaccions, alguna enrabiada i sobretot unes amistats molt bones que segur que si no hagués estat en política no hauria fet.

–Què li ha tret?

–M'ha tret alguna hora, sobretot amb el meu home, i també alguna nit dormin una mica menys del que caldria.

–Perquè PS+Verds+IC i no una altra formació?

–Perquè tot i que no coneixia la gent del PS quan em vaig sumar al projecte, ho vaig fer pel seus valors i els seus principis.

–Creu en aquesta Andorra?

–Jo crec en el potencial que té Andorra, té un potencial natural, patrimonial i de la seva gent impressionant. El que a vagades no he compartit són algunes de les polítiques que s'han dut a terme perquè penso que no s'ha sabut ser previsor.

–Què treballarà per canviar si arriba al Consell General?

–El meu objectiu personal serà la reactivació de l'economia, perquè ningú es quedi sense feina i els que no en tenen la trobin. També m'agradaria posar el meu gra de sorra a que la gent gran pugui viure dignament i no hagi de marxar del país; en definitiva ampliar l'estat del benestar.

–Amb quins valors del seu partit es sent més identificada?

–M'identifico amb les polítiques socialistes perquè un país ric com el nostre ha de ser un estat fort que distribueixi la riquesa perquè ningú es pugui quedar fora del sistema. Per tant, si he de destacar el valor que més comparteixo, és el de la solidaritat.

–Què vol canviar de la seva parròquia?

–S'hauria de fer una política global que tothom s'hi pugui veure inclòs, com en polítiques de turisme que no només afectin els eixos comercials sinó que puguin arribar a La Massana.

–És esportista?

–Faig aquagym a la piscina de la Massana.

–Quina música li agrada?

–El Rock and Roll, m'agrada escoltar-lo i ballar-lo.

–De què viu?

–Ara sóc consellera general però tinc una excedència a la meva plaça de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, on tornaria si no sortís escollida aquest cop.