El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), David Rios, va lamentar ahir «la celebració de cent dies de desgovern» d’ença que Antoni Martí jurava el seu càrrec com a cap del Govern el passat 1 d’abril, tot denunciant la manca d’«avenços positius» en el que portem de legislatura. El president del Grup parlamentari Mixt i membre del PS, Pere López, se sumava a la demanda tot carregant contra la «incapacitat de reaccionar» davant del context «crític» en què el Principat es troba immers. A una «situació realment preocupant», Pérez sumava la «desinformació» a què se sotmet a la ciutadania tant en l’afer BPA com pel que fa a l’acord d’associació amb la Unió Europea. En aquest sentit, apressava l’Executiu per a la consecució «d’un pacte d’Estat imprescindible» en què «ha d’incloure la resta de grups parlamentaris» invariablement malgrat la compartició de dossiers «no sigui del seu estil».
Aquestes valoracions es desprenen d’una «llarga llista de greuges» que ambdós components socialdemòcrates van desglossar només en part, tot destacant la manca d’empresa de «mesures legislatives» –que, a més, «arriben a deshora»–, d’una banda i, de l’altra, un repartiment de carteres «no basant en criteris tècnics ni en les necessitats socials» sinó «en compensacions polítiques pel suport rebut» durant les eleccions, a més de la «descompensació» existent entre carteres ministerials.
Rios ressaltava el desequilibri entre competències tot basant-se en el «súperministeri» d’un àmbit amb «la rellevància de la Salut» i malgrat «l’important dèficit en Sanitat» existent i la inclusió, dins d’aquesta mateixa cartera, d’una tasca feixuga com són les transferències i competències comunals. Va seguir justificant la «pèssima gestió» en la «divisió de l’àmbit econòmic entre quatre ministeris quan hauria de ser un front potent».
A l’impuls de «projectes inexistents» o que arriben «a destemps» denunciat pel secretari del partit, López sumava la passivitat davant dels «imputs» més enllà «de les qüestions que se li imposen», tot posant l’exemple dels tres reglaments aprovats sota demanda del Moneyval.
Tots dos membres van demanar «accions» no només per redreçar l’economia i «fer costat a les famílies que ho necessiten» sinó tot mantenint la ciutadania més informada i recobrant la plaça financera i la reputació d’Andorra a nivell internacional, objectius que veuen fora de l’abast de Martí.
Veure article original