El Consell General ha pres en consideració la proposició de llei de societats cooperatives presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata. Tots han coincidit en el benefici que poden crear en activitats com ara la ramaderia o el sector servei i en la creació de llocs de treball. Tot i així han anunciat que presentaran esmenes per millorar el text en l'encaix de les cooperatives en el marc impositiu, els sectors afectats o el drets del treballadors.

Tant el Govern com els grups parlamentaris han coincidit en la conveniència de crear la figura de les cooperatives, una figura que pot beneficiar sectors relacionats amb els sector primari i de serveis i les activitats socials i crear llocs de treball.

“El Govern considera que els prinicpis i valors del cooperativisme torben una perfecta cabuda en la societat andorrana
Tot i el suport, el Govern creu que s'haurà d'ajustar el text en aspectes com ara els sectors als quals s'obrirà la possibilitat de crear cooperatives, l'encaix en la normativa impositiva vigent, el respecte dels drets dels treballadors o dels socis.

“Volem escoltar totes les opinions al respecte perquè volem una llei de cooperatives que es voti per unanimitat. És per això que encara que no compartit totes les apreciacions del Govern en el seu criteri, les respctem”, ha dit la consellera socialdemòcrata Rosa Gili.

DA i grup mitx han donat suport a la iniciativa tot i anunciar que hi presentaran esmenes. Els demòcrates han exposat la preocupació per les qüestions que afecten els ciutadans.

“No és una exclusivitat del grup socialdemòcrata preocupar-se per l’economia productiva. De cap manera permeto que es digui públicament que des del Govern s’està incentivant l’economia especulativa i només s’està preocupat per preservar els grans patrimonis de pagar IRPF”, ha afirmat la consellera demòcrata, Olga Adellach.

Des del grup mixt es creu que les cooperatives han de tenir un paper essencial en el sector de serveis i social, en la integració de les dones i els discapacitats i en les polítiques d'igualtat.

Veure article original

Ahir, a la sessió del Consell General, es va aprovar la modificació presentada pels comuns de la Llei del patrimoni del 2003. Una proposició de llei a la qual ni el nostre grup socialdemòcrata ni el grup mixt no vam donar suport. Una llei aprovada pel muscle de la majoria absoluta de DA.

Aquesta modificació a la Llei del patrimoni ha estat proposada amb la presumpta justificació de desbloquejar els projectes d’entorns de protecció dels béns d’interès cultural, però a la pràctica suposarà la desprotecció de molts dels nostres monuments. I així ho ha denunciat ICOMOS. Com també ho va denunciar ahir la meva companya Rosa Gili al Consell amb tots els arguments que demostren que el nostre patrimoni estarà en perill. Tot i que el cap de Govern i DA van intentar defensar aquesta modificació, no se’n van sortir.

Perquè per a DA, es tracta d’assegurar-se el suport de les majories comunals actuals a les pròximes eleccions generals cedint-los competències. Perquè ¿com s’entén que, en ple debat sobre el cost del manteniment de vuit administracions amb serveis duplicats, es faci una cessió que obligarà els set comuns a dotar-se de nous recursos econòmics i personals com arquitectes o tècnics?

Per tal de preservar el nostre patrimoni, els socialdemòcrates hem decidit fer arribar un informe que detecta fins a tres eventuals inconstitucionalitats de la llei als serveis dels Coprínceps, els quals tenen la potestat de sol·licitar al Tribunal Constitucional un dictamen previ de constitucionalitat abans de la seva sanció i promulgació.

Paral·lelament, hem estès la mà a tots els consellers sensibles a la conservació del patrimoni, en especial als del grup mixt, per tal de sumar esforços i poder presentar un recurs de constitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.

Perquè per als socialdemòcrates el patrimoni cultural és un valor preuat i ningú no té el dret de posar-lo en perill, ho devem als nostres avantpassats i als nostres descendents. I per tant, farem el possible per evitar que per motius electoralistes es posi en perill el nostre patrimoni.

El Consell General d'avui sotmet a examen i votació la proposició de Llei de modificació del patrimoni cultural d'Andorra. Una llei que, com ja ha dit reiterades vegades i des del primer moment el grup socialdemòcrata, «desprotegirà» el patrimoni del país, «té indicis d'inconstitucionalitat», i amb la qual està «totament en contra». De fet, «no som els únics que hi estàvem en desacord. Tots recordem l'opinió del ministre de Cultura, tot i que per raons electorals o electoralistes hagi acabat claudicant».

Però les opcions per aturar que aquesta modificació tiri endavant són cada vegada menys. Un recurs d'incostitucionalitat els tres consellers del PS no el poden presentar –per fer-ho s'ha de comptar com a mínim amb una cinquena part dels conseller –, és per això que han decidit recórrer als coprínceps perquè siguin aquests qui portin la llei al Tribunal Constitucional.

La consellera del PS, Rosa Gili, va explicar ahir que van demanar un segon informe del text final de la Llei que avui es votarà a un especialista en dret urbanístic «i continua mostrant indicis d'inconstitucionalitat». Per tant, «si avui s'aprova la Llei, l'enviarem als coprínceps perquè puguin demanar recurs previ d'inconstitucionalitat ». Aquests –un o els dos– tindran un màxim de 15 dies des d'avui –des de l'aprovació– per fer el recurs i portar el text al Tribunal Constitucional. Un procediment poc habitual però que ha tingut lloc diverses vegades des del 1993.

De totes maneres –i per si de cas els copínceps «descartessin» demanar el recurs– avui els consellers del PS «ens posarem a disposició per presentar el recurs al Tribunal Constitucional i estendrem la mà a tots els consellers amb sensibilitat per protegir el nostre patrimoni cultural perquè s'hi sumin».

INDICIS D'INCONSTITUCIONALITAT // El primer indici d'inconstitucionalitat que va ressaltar el PS «és l'atribució d'unes competències als comuns que no els hi pertoquen», i que, segons va subratllat Gili, «la Constitució deixa clar en l'article 34 que és potestat del Govern». A més, en cas que s'hagués decidit cedir les competències als comuns, «s'hauria d'haver fet a través de la modificació de la Llei qualificada de competències».

Un altre dels indicis d'inconsitucionalitat és «el fet de contemplar la possibilitat que les decisions es prenguin per ‘silenci positiu'. És a dir, una persona presenta un projecte, i si l'Administració no respon, el pot tirar endavant. Una excepcionalitat en la Llei d'urbanisme i en el codi de procediment de l'Administració».

A banda d'aquests punts, Gili va voler subratllar que aquesta llei «obrirà les portes a interpretacions segons la parròquia» i que l'obligació del Govern és «conservar el patrimoni per a les properes generacions», i més tenint en compte «que som un país turístic i és un dels nostres atractius».

ELS PROBLEMES DE LA LLEI DEL 2003 // Gili va explicar ahir que el PS està d'acord amb el contingut de la Llei del 2003 –que avui es modificarà–, tot i que «entenem que hi hagi gent molesta per la mala aplicació que se n'ha fet» i per «la manca de valentia» en prendre decisions per part de l'Administració. Són aquests dos motius els que haurien fet que «molts projectes estiguin bloquejats».

Així doncs, «que alguna cosa no ha anat bé durant aquests últims deu anys, ho veiem i ho entenem», però segons Gili si s'havia de fer una modificació, «la reflexió havia d'anar en aquest sentit» i potser, si era necessari, «dotar de més recursos econòmics al Ministeri de Cultura».

Icomos, l'organisme adscrit a la Unesco que vetlla per la protecció del patrimoni cultural, ja va denunciar el passat dilluns que «amb 20 metres de distància cautelar, queda clar que l'Estat no pot protegir un patrimoni que és de tots i que té l'obligació de transmetre a les generacions futures»i va afegir que serà vigilant en les accions que a partir d'ara puguin perjudicar el patrimoni, perquè si que pot presentar un recurs davant un acte administratiu. En aquest sentit, Gili, «tot i ser pocs i tenir pocs mitjans», es va sumar a la voluntat de «ser vigilants» des del Consell General i a través dels consellers socialdemòcrates als comuns.

CRITICA A LA SESSIÓ // La sessió del Consell General d'avui que començarà a les 10 del matí i que seguirà a la tarda, està composta per 11 punts. Entre aquest, temes tant importants com precisament la modificació de la Llei del patrimoni, les lleis de la Justícia o la Llei de la CASS. Gili va dir que «no és adequat tractar temes tan importants a finals de juliol» i va afegir que «tot i que DA diu que no hi haurà eleccions anticipades, les seves ganes de córrer tant porten a pensar el contrari».

El grup parlamentari socialdemòcrata pensa recórrer a totes les vies al seu abast per oposar-ser a la proposició de llei del patrimoni cultural presentada pels comuns, que com tot indica s’aprovarà en la sessió que celebra avui el Consell General. Els socialdemòcrates enviaran als coprínceps l’informe que van encarregar a un expert sobre el contingut final del text, que indica que hi ha diversos punts que no s’adiuen amb la Carta Magna. La intenció és que els coprínceps requereixin un dictamen previ d’inconstitucionalitat abans de sancionar la llei i que no tiri endavant. Una altra via que el grup podria utilitzar és la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat, tot i que en no disposar dels consellers suficients per fer-ho hauria de comptar amb el suport d’altres parlamentaris.

La consellera general Rosa Gili va recordar ahir que el grup socialdemòcrata ja es va oposar des d’un principi al text, votant en contra de la seva presa en consideració a l'inici del mes d’abril, i va reiterar que el ministre de Cultura “ha claudicat” davant dels comuns permetent aquesta reforma després que inicialment s’hi va pronunciar en contra. “La impressió que fa és que se li ha dit que callés, perquè per interessos polítics i electorals el que convé és una altra cosa”, va opinar Gili. Segons la parlamentària del PS, les modificacions que es fan a la llei actualment en vigor “obren la porta que es pugui perdre el nostre patrimoni cultural, quan el que hem de fer és preservar-lo per a les futures generacions”.

El grup socialdemòcrata va encarregar un informe sobre la proposició de llei que va donar com a resultat que hi havia diversos punts que podien considerar-se inconstitucionals i ara ha fet el mateix sobre el redactat final. La conclusió d’un especialista ha estat de nou la mateixa: que hi ha “molts indicis d’inconstitucionalitat”. Un dels aspectes que no serien constitucionals és el fet que es donin atribucions als comuns que, segons l’article 34 de la Constitució, corresponen en exclusiva al Govern. Per una altra banda, i molt lligat amb això, tampoc es podria donar més atribucions als comuns, com es vol fer, a través d’una llei ordinària, com és el cas, sinó que hauria de ser qualificada. “Entenem que com que estem tocant un dret fonamental i no ho fem de la manera que s’ha de fer, hi hauria indicis d’inconstitucionalitat”, va afirmar Gili.

Finalment, i com a tercera qüestió que seria inconstitucional, hi ha el fet que es fixi el silenci positiu de les corporacions locals quan es presenti un projecte. Aquest mecanisme seria una excepcionalitat contrària a la normativa urbanística i al Codi de l’administració. Per tot plegat, els socialdemòcrates confien que els coprínceps demanin un dictamen previ d’inconstitucionalitat. En cas que no sigui així, intentaran presentar un recurs d’inconstitucionalitat, però com que no arriben a la cinquena part dels parlamentaris necessària la intenció és “allargar la mà a tots aquells consellers generals que tinguin sensibilitat pel patrimoni”.

“No és el més ideal” una sessió tan densa

“Tot i que el cap de Govern ho ha negat en diverses ocasions, tot fa pensar que hi haurà eleccions anticipades.” Aquesta és l’opinió de la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili en relació amb les “presses” del Govern per aprovar tantes lleis en la sessió que celebra avui el Consell, que consta d’11 punts a l’ordre del dia. Per Gili, “no és el més ideal” incloure tants textos en un mateix ple –alguns de la importància de la llei de la CASS o la llei del patrimoni– i, a més, fer-ho a finals de juliol. Gili va reconèixer que es tracta d’un ordre del dia “carregadíssim” i “indigest per a tothom”. La intenció dels demòcrates, segons la parlamentària del PS, és avançar feina i donar per tancada la present legislatura.

Els socialdemòcrates han trobat tres punts d'inconstitucionalitat en la modificació de la llei de patrimoni cultural que es votarà demà. Segons un informe encarregat pel grup parlamentari, la modificació aniria en contra de la Carta Magna perquè atorga als comuns una potestat governamental. Per aquest motiu, el grup socialdemòcrata enviarà l'informe als Coprínceps per si volen demanar un informe previ de constitucionalitat i, com que ells no ho poden fer sols, faran una crida a la resta de consellers per si es volen afegir a presentar-ne un.

L'informe del catedràtic especialista en urbanisme consultat un cop tancades les esmenes a la proposició de llei troba tres indicis d'inconstitucionalitat en el text.

Un, perquè s'atorga als comuns una potestat que la Constitució dóna exclusivament al Govern; dos, perquè no es fa a través d'una llei qualificada, i tres, perquè s'instaura el silenci administratiu positiu, quan en la resta de matèries urbanístiques sempre és negatiu. Per això, el PS recorrerà als Coprínceps.

“Enviarem una còpia de l’informe del nostre assessor, perquè els Coprínceps tenen la potestat de demanar un dictamen previ de constitucionalitat abans de la sanció o promulgació d’una llei”, ha explicat la consellera Rosa Gili.

A més, demà farà una crida a la resta de consellers perquè se sumin al seu grup parlamentari per demanar un informe previ d'inconstitucionalitat si els Coprínceps no ho fan, ja que per si sols no poden, en no arribar a una cinquena part de l'hemicicle. Gili ha acusat el Govern de claudicar davant DA pel canvi en la posició contrària inicial.

“El ministre al primer moment parla de manera tècnica i sincera. Quan diem claudicar ho diem en el sentit de dir ‘calla, que el que ens interessa políticament i electoralment és una altra cosa’”.

Els socialdemòcrates creuen que la proposició de llei de modificació de la llei de patrimoni presentada pels comuns afluixa els criteris de protecció del patrimoni, un fet que en pot provocar la pèrdua.

Veure article original

La consellera del grup parlamentari socialdemòcrata, Mariona González, ha presentat una demanda d'informació en què sol·licita al Govern que li entregui una còpia del contracte d'adjudicació a l'empresa Vincles per dur a terme els treballs de valoració dels compromisos de jubilació de l'executiu en relació al projecte de llei qualificada de creació i regulació del pla de pensions de la funció pública. Així ho han fet públic en un comunicat en què expliquen que "tenim dubtes sobre un procés d'adjudicació opac i mancat de transparència" i en volen conèixer tots els detalls. En aquest sentit, els socialdemòcrates posen en relleu que l'"empresa en qüestió i el grup al qual pertany disposa d'una informació extraordinària i molt valuosa per a l'exercici de les seves activitats empresarials".

El comunicat assenyala que davant de "l'opacitat en què s'ha produït aquest procés d'adjudicació per part del Govern", a més del citat contracte, els socialdemòcrates reclamen el document de demanda de pressupost del Govern a l'empresa Vincles i a altres empreses per a l'elaboració de l'estudi actuarial i el plec de bases de condicions tècniques i administratives per a la realització de l'estudi actuarial.

D'altra banda, el grup socialdemòcrata denuncia que una "empresa relacionada amb una entitat bancària del país que manté vincles amb el ministre de Finances, disposi d'una informació privilegiada sobre els funcionaris de l'Administració que li permetrà optar a guanyar els concursos que es licitaran en cas que s'aprovi la llei". En aquest sentit, González també demana que se li entreguin les condicions sobre el tractament de les dades personals dels funcionaris per part de l'empresa Vincles, i el model de formulari en què els funcionaris accepten cedir les seves dades de retribució salarial, així com antiguitat o edat a una empresa externa per a l'elaboració de l'estudi actuarial.

El comunicat recorda que "Vincles va ser l'empresa encarregada de fer l'informe actuarial sobre les pensions de la CASS i ja disposa de les dades de tots els cotitzants d'Andorra" gràcies a aquest estudi. A més, afegeixen que "com ha quedat demostrat i reconegut pel propi Govern, es va equivocar enormement en les seves previsions".

Veure article original

La consellera del grup parlamentari socialdemòcrata, Mariona González, ha presentat una demanda d'informació en què sol·licita al Govern que li entregui una còpia del contracte d'adjudicació a l'empresa Vincles per dur a terme els treballs de valoració dels compromisos de jubilació de l'Executiu en relació al projecte de llei qualificada de creació i regulació del pla de pensions de la funció pública. El grup socialdemòcrata té «dubtes sobre un procés d'adjudicació opac i mancat de transparència» i en volen conèixer tots els detalls. En aquest sentit, els socialdemòcrates posen en relleu que l'«empresa en qüestió i el grup al qual pertany disposa d'una informació extraordinària i molt valuosa per a l'exercici de les seves activitats empresarials».

Per tot, el PS reclamen el document de demanda de pressupost del Govern a l'empresa Vincles i a altres empreses per a l'elaboració de l'estudi actuarial i el plec de bases de condicions tècniques i administratives.

D'altra banda, el grup socialdemòcrata denuncia que una «empresa relacionada amb una entitat bancària del país que manté vincles amb el ministre de Finances, Jordi Cinca, disposi d'una informació privilegiada sobre els funcionaris de l'Administració que li permetrà optar a guanyar els concursos que es licitaran en cas que s'aprovi la llei».

Finalment, el PS recorda que Vincles va ser l'encarregada de fer l'informe actuarial sobre les pensions de la CASS «i ja disposa de les dades de tots els cotitzants d'Andorra» gràcies a aquest estudi. A més, afegeixen que «com ha quedat demostrat i reconegut pel propi Govern, es va equivocar enormement en les seves previsions».

El PS ha presentat una pregunta parlamentària sobre les condicions d´adjudicació a l´empresa Vincles de la "Valoració actuarial dels compromisos de jubilació del Govern", que s´emmarcava en els treballs de redacció de la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris.

Mariona González, consellera general del PS, ja va criticar ahir en una entrevista a Ràdio i Televisió d'Andorra que aquesta empresa, que ha dut a terme també la memòria econòmica de la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris, estigui vinculada a un banc on ha treballat Jordi Cinca, actual ministre de Funció Pública.

Ara el PS fa un pas més enllà i ha entrat una pregunta parlamentària on demana, entre altres coses, el contracte d'adjudicació, les condicions sobre el tractament de les dades personals dels funcionaris i el formulari pel qual els empleats públics accepten cedir les dades de retribució salarial i altres elements a una empresa externa per fer aquesta auditoria.

A més, els socialdemòcrates requereixen a l'executiu l'informe intern del Govern d'adjudicació dels treballs pel qual es demostra que Vincles és la millor empresa per a la realització d'aquesta estudi actuarial.

Veure article original

Mariona González, consellera general socialdemòcrata, ha criticat que l'empresa que ha dut a terme la memòria econòmica de la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris estigui vinculada a un banc on ha treballat Jordi Cinca, actual ministre de Funció Pública. El PS i el grup mixt han demanat una pròrroga en el període per presentar esmenes a aquest text legal fins setembre.

El PS afirma que és políticament incorrecte que la memòria econòmica de la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris l´hagi elaborada una branca d'un grup bancari, que també va fer l´estudi actuarial de la CASS. Mariona González, consellera general del PS, a més, ha criticat altres connexions d'aquesta empresa.

“La memòria econòmica d’aquesta llei l’ha fet el grup Vincles, vinculat molt estretament a una entitat financera del país. Pensem que políticament és incorrecte i èticament no s’adiu gaire. I el grup també té vincles amb l’actual ministre de Finances”, assegura González.

El termini per presentar esmenes a aquest text legal acaba dijous vinent. Tant el PS com el grup mixt han demanat a Sindicatura que es prorrogui aquest període fins setembre, ja que han tingut poc temps per treballar la llei. En el cas del grup parlamentari mixt, en una carta al síndic, s'afirma que el necessitarà com a mínim juliol i agost per analitzar adequadament i amb l´assessorament escaient el text.

Considera que el projecte de llei té una vinculació directa amb el títol primer de la Constitució, en el punt que fa referència a la no retroactivitat de les disposicions amb efectes desfavorables.

Veure article original

Sóc dels que creuen que els polítics han de ser propers als ciutadans. Penso que una de les raons de la desafecció per la política és l’allunyament dels polítics del contacte del carrer. La gent percep els polítics tancats a les seves gàbies opaques en les quals no se sap ben bé què passa a dins. Penso que els polítics estem obligats a ser transparents i per tant a utilitzar al màxim tot tipus d’eines que permetin un contacte directe entre els polítics i la ciutadania. I les xarxes socials permeten fer política de proximitat, diàlegs de tu a tu, però també, i és molt important, diàlegs atemporals i deslligats espacialment.

Tot i que a Andorra encara no som gaires polítics els que ens movem de manera fluïda per les xarxes, cada vegada som més. Però cadascú amb la seva personalitat. Els artesans gestionen personalment els seus perfils, els xerraires responen i dialoguen fins a l’extenuació, els senyorials fan que altres gestionin els seus perfils, l’esportista parla la major part del temps de futbol i els voyeurs només miren i escolten. Són diferents maneres d’utilitzar les xarxes socials, cap millor que l’altra, tot depèn de l’estil del polític, de la seva fe en el mitjà i dels seus recursos personals en la societat de la infor­mació.

Altres polítics no hi són, són els ni hi són ni se’ls espera, i no tenen cap mena de perfil a cap xarxa social. És evident que per fer política no és obligatori crear-se un perfil. Es poden guanyar eleccions sense fer cap mena d’aparició a les xarxes socials. Perquè seria pecar d’ingenu pensar que les xarxes socials substitueixen el contacte directe dels polítics amb la ciutadania. Com també la ciutadania ha de ser conscient que el món canvia i es transforma quan la gent es manifesta al carrer, quan es diposita un vot a l’urna, quan es dóna suport a manifestos o iniciatives legislatives populars. Hem arribat a pensar que el món es millora fent un retuit o un m’agrada asseguts còmodament al sofà.

Els polítics hem d’utilitzar les xarxes socials com una eina més de comunicació, de transparència, d’acostament, de servei públic, una eina més per estar a disposició dels ciutadans. Però com una eina més, ni més ni menys.