Divendres de la setmana passada concloïa el darrer debat d’orientació política de la legislatura. Un debat que vam preparar a fons i en el qual ens vam marcar dos objectius. El primer, denunciar les grans decepcions provocades per l’onada taronja el 2011 i el segon, fer balanç de la nostra feina com a oposició al Consell General. De les decepcions de DA no en parlaré en aquest article però vam fer constar que l’Andorra de la majoria absoluta dels 22 consellers ha estat incapaç de transformar Andor­ra i creiem que ni tan sols s’han posat els fonaments per a una transformació futura.

Per altra banda, la feina del grup parlamentari socialdemòcrata ha estat important, i aniré més enllà de dir que fem oposició constructiva. Hem fet i estem fent una oposició crítica. El matís és important perquè mentre defugim el perill de caure en un suport incondicional a les iniciatives de Govern i del grup que li dóna suport, la nostra oposició valora les iniciatives positives de la majoria però és contundent en la defensa dels nostres valors. Per això vam defensar i defensem amb energia les nostres propostes de reactivació econòmica que DA va rebutjar, les nostres propostes en matèria de drets i llibertats i les nostres propostes defensa de l’estat del benestar.

Preparar un debat d’orientació i viure’l és una activitat intensa, per a mi de les tasques més exigents com a conseller. És un dels dos debats importants de l’any, juntament amb el pressupost, però a diferència d’aquest, fins que no s’ha escoltat el cap de Govern no es pot tancar. En menys de 24 h s’han d’acabar de polir les diferents parts i respondre al seu discurs. Finalment les intervencions de rèplica serveixen per rematar, o no, la tasca.

I de tot plegat, el que als socialdemòcrates ens va semblar més decebedor van ser dues qüestions. D’una banda la incapacitat del Govern de DA per reactivar l’economia i generar llocs de treball. Avui Andorra té més aturats que quan van entrar a governar els demòcrates. I de l’altra, que el cap de Govern no va dedicar ni un segon a parlar de drets i llibertats de les persones ni durant la seva intervenció inicial ni durant el torn de rèplica. Això ho diu tot. És una prova clara del que no és una prioritat per a DA.

En el moment que es publica aquesta columna, el Copríncep francès, François Hollande, està de visita oficial a Andorra. Una visita àmplia que li permet visitar el Consell General i el Govern, però també visitar cadascuna de les nostres parròquies. Un excel·lent detall del Copríncep que demostra sensibilitat i ganes de conèixer el nostre país sobre el terreny, les nostres institucions, la nostra gent, les nostres il·lusions i decepcions.

El nostre Copríncep francès està visitant Andorra en un moment clau de la legislatura de DA. Un moment en el qual els grans traços ja estan dibuixats sobre el llenç i aquests ja permeten intuir com quedarà l’obra al seu acabament, d’aquí a menys d’un any.

Una legislatura marcada pel nul avançament en drets de les persones amb el no a la despenalització de l’avortament en els tres supòsits internacionalment reconeguts, amb equilibris insostenibles com la fórmula del més difícil encara del matrimoni per a tothom que no passa d’unions civils o amb la imposició de la llei mordassa per retallar la llibertat d’expressió i imposar l’autocensura als mitjans de comunicació.

Una legislatura marcada pels retrocessos en el nostre incipient Estat del benestar amb les retallades contundents a la Llei de la CASS o la inhumana rentada de mans de l’Estat amb la llei d’ajudes i serveis socials per a les persones que més ho necessiten. Una legislatura marcada per l’augment de les desigualtats amb lleis que afavoreixen els grans i els de fora, promoció i suport total a les inversions estrangeres i menysteniment pel talent de casa, minses mesures de reactivació econòmica, inversions en asfalt i rotondes, la Llei de l’IGI a mida per al sector bancari i financer, la renegociació del deute amb emissions de deute públic exclusives per a les entitats bancàries o l’IRPF i les famoses Sicav.

Aquest és l’esbós de la legislatura que es trobarà el nostre Copríncep francès quan visiti el nostre país, esbós que si tinc l’ocasió, li mostraré. Un esbós que s’acabarà de dibuixar el 19 de juny vinent amb l’inici del darrer debat d’orientació política de la legislatura. Estic intrigat de com DA provarà de fer la volta a la truita.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat 19 esmenes a la proposició de llei qualificada de protecció civil als drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge presentada pel grup demòcrata. Els socialdemòcrates consideren que “el rol de les lleis ha de ser sempre protegir la part més feble i, en aquest cas, sembla més aviat que es vulgui el contrari amb les dramàtiques conseqüències d’una autocensura potencial dels mitjans de comunicació que afectaria greument el nostre sistema democràtic”, segons un comunicat fet públic ahir.

El grup socialdemòcrata afirma que està “molt preocupat” pels efectes lligats a l’aprovació futura d’aquesta llei. Més concretament, “ens preocupa el que podria semblar una primera obertura a la censura de la informació per la via de l’autocensura dels informadors, dels mitjans de comunicació, dels editors... en fi, de tots els operadors dels mitjans”. En aquest sentit, cal insistir que “aquest fet no és admissible en termes constitucionals perquè l’autocensura és una forma subtil però certa de la censura constitucionalment proscrita, amb el consegüent atemptat a les llibertats d’expressió, de comunicació i d’informació proclamades i protegides per l’article 12 de la nostra Constitució”.

En les esmenes, formulades per la consellera Rosa Gili, es remarca “que els drets que ara es volen reglamentar ja estan clarament i suficientment regulats”. En primer lloc i principalment, segons s’afirma, en via constitucional o, si es prefereix, per motius de vulneració de drets fonamentals, concretament dels articles 12 i 14 de la Carta Magna. Perquè aquests drets, segons els socialdemòcrates, són invocables directament davant els tribunals ordinaris que n’han de garantir la defensa en via jurisdiccional ordinària. I, si cal, utilitzant el procediment previst per l’article 41.1 de la Constitució que començant davant els tribunals ordinaris pot acabar davant el mateix Tribunal Constitu­cional.

Els socialdemòcrates recorden que, a la vegada, els drets a la intimitat, a l’honor i a la pròpia imatge estan protegits i sancionats en via penal a través dels articles 173-189 del Codi Penal en el títol IX, precisament intitulat “Delictes contra l’honor”, i en el títol X, precisament intitulat “Delictes contra la intimitat”. En resum, la regulació que es pretén aprovar representa “una pura redundància, que per tant resulta ser innecessària i només aconsegueix crear confusió, és a dir, inseguretat jurídica causada per la pluralitat de normes per garantir uns mateixos drets”.

Finalment, el grup parlamentari socialdemòcrata també posa de manifest que “resulta ineficient” l’intent de resoldre la col·lisió permanent entre dret a la informació i a la llibertat d’expressió i els tres drets que es pretenen protegir amb la proposició de llei, ja que “aquest és i serà sempre un conflicte permanent que només pot ser resolt cas per cas pels tribunals ordinaris o per la via extraordinària constitucional”.

Veure article original

La consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat una bateria de preguntes a què el Govern haurà de respondre per escrit relatives a la implantació del Pla estratègic per a la renovació i millora del sistema educatiu andorrà (Permsea). Entre d’altres, Gili demana informació sobre l’estat actual d’execució del projecte o la valoració d’aquest per part dels agents implicats, alumnes, docents i pares.

El Permsea, iniciat pel ministeri d’Educació el curs 2010-2011, s’ha implantat el curs 2013-2014. Concretament, l’octubre del 2013 es presentava el pla d’estudis de segona ensenyança, tot renovant el marc curricular de l’ensenyament obligatori del sistema educatiu andorrà, segons recorden els socialdemòcrates. Des del PS posen en relleu que davant “de la poca informació que ha transcendit sobre la implantació d’aquest pla”, Gili formula fins a set preguntes per conèixer l’estat actual d’execució del projecte.

La consellera socialdemòcrata també pregunta sobre l’estat en què estan els treballs adjudicats el 2011 a l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació, que tenia l’encàrrec d’elaborar el disseny curricular base i el seu desplegament per a la segona ensenyança, així com la segona fase del desenvolupament del pla docent.

Finalment, pregunta el termini d’implantació del Permsea a primera ensenyança i a bat­xillerat.

Veure article original

La consellera general del Grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat una bateria de preguntes al Consell General perquè el Govern expliqui en quin estat es troba la implementació del Pla estratègic per a la renovació i millora del sistema educatiu andorrà (Permsea). Gili demana sobre l'estat actual d'execució de l'esmentat projecte o la valoració del mateix per part dels agents implicats, alumnes, docents i pares, entre altres. A la sol·licitud el PS apunta que davant «la poca informació que ha transcendit sobre la implementació d'aquest pla» la consellera planteja set preguntes per conèixer l'estat d'execució.

Els socialdemòcrates van argumentar en un comunicat que «a grans trets, es passa d'un programa en què l'alumne assoleix determinats objectius a un programa en què l'alumne desenvolupa determinades competències», però manifesten que disposen de poca informació sobre l'execució del projecte.

Per això la consellera Rosa Gili pregunta si s'està fent l'avaluació d'aquesta implementació, quin és l'estat actual d'executació, la valoració que en fan els alumnes, docents i pares; si s'ha previst una anàlisi sistemàtica a posteriori, quants i quins recursos s'estan dedicant a la implantació del Permsea a la segona ensenyança, l'estadi en què es troba el disseny curricular base i el seu desplegament per a la segona ensenyança, així com de la segona fase del desenvolupament del pla docent; i, finalment, quan es preveu aplicar el Permsea als alumnes de primera ensenyança i batxillerat. El grup parlamentari del PS va demanar que les preguntes siguin respostes per escrit.

Veure article original

Els 21 consellers de Demòcrates per Andorra van votar ahir que ‘no' a la presa en consideració de la proposició de Llei del PS per regular els matrimonis entre persones homosexuals, en front dels sis vots a favor del PS i dels consellers del grup mixt. No va ser una sorpresa, tal i com va admetre l'advocada Maite Bourgeaud en acabar la sessió del Consell General, però si una decepció, com la va qualificar la consellera socialdemòcrata Mariona Gonzàlez, que va concloure que, «una vegada més ha tornat a guanyar el criteri més conservador i intolerant» dins el grup de DA.

El president del grup demòcrata, Ladislau Baró, va ser l'encarregat de dir el perquè: pel nom , ja que «la nostra opció és denominar-les unions civils»i per la «necessitat de situar la modificació legislativa dins el marc de manera progressiva». González va respondre que «es pretén posar dos noms per un contracte idèntic» i que tenir una denominació diferent per raó de la seva orientació sexual, «és contrari al principi de no discriminació»: «quan una persona demana un certificat civil, serà com ser assenyalada amb el dit».

Baró va dir que «no amaguem el cap sota l'ala» i per això «aquest matí hem entrat a tràmit una proposició de Llei per la modificació de la Llei del matrimoni». Una proposició que pretén un «progrés gradual i en etapes» per no trencar els equilibris i consensos socials», més «prudent i evolutiva», però que el mateix Baró va admetre que era discriminatòria quan va assegurar que «és molt menys discriminatòria que l'actual» i quan va reconèixer que «es podria avançar més, sí, hi estic d'acord». El president del grup demòcrata va comparar-ho amb una qüestió de veure el got mig ple o mig buit, «no estarà a vessar, però no em pot dir que no és un avenç». González li va respondre que presentar una proposició de Llei en la qual s'admet que «hi ha menys discriminació, però n'hi continua havent, és una barbaritat».

«DISCRIMINATÒRIA» // «Ara deixo pujar els negres a l'autobús i més endavant els deixaré anar a la universitat». Bourgeaud es va mostrar indignada i va preguntar: «si veuen que hi ha una discriminació, ¿perquè no eliminar-la? ¿què vol dir progressiu?»: «això no és acceptable».

Bourgeau va dir que «el que no es pot fer és dir mentides a la població, i dir que és igual el que és diferent: igual menys el nom, igual menys el mateix accés a l'adopció». Així doncs, per l'advocada la proposta que ahir van anunciar els demòcrates «ja és la resposta de la mateixa discriminació».

Pels advocats, ahir només va ser una batalla, i «queda la gran batalla final, per a la igualtat de dret i per la dignitat de les persones, i aquesta els quatre gats estem segurs que la guanyarà Andorra», sigui en una etapa o dues, la segona de la qual per als advocats ja va començar ahir. Bourgeaud va dir que encara queda escoltar els arguments de l'altra part «perquè no al nom, perquè no directament a l'adopció» i va dir que «si fem les coses a mitges, generarà noves discussions». L'advocat Manel Pujades va afegir que «DA ens ha invitat a seguir, perquè diu gradualment. Perquè si avui és així, demà pot millorar. Seguirem lluitant i no ens cansaran, abans rebentarem», i va alertar al grup demòcrata que els sis consellers que van votar ahir a favor de la presa en consideració, poden presentar un recurs d'inconstitucionalitat a la llei pel fet que preveu una desigualtat.

Si la proposició és tant igual, «¿per què no s'ha admès a tràmit la proposició del PS?», va preguntar Pujades, «¿o és que es tracta d'una arrogància de la majoria de dir que com que volen altres debats sobre el codi civil, l'atorgament de la iniciativa ha de ser nostre? La cosa és prou important per evitar misèries humanes».

CODI CIVIL // Pujades no va ser l'únic que va tractar ahir DA d'arrogant. En el context de la presa en consideració de la Llei de successions, el president del grup mixt, Jaume Bartumeu, va criticar que «quatre consellers de DA, ells sols, han començat l'elaboració del codi civil andorrà per parts». Uns canvis que per a Bartumeu necessiten «un ampli acord polític i la participació de la societat civil». Bartumeu considera que DA ha tractat com «indígenes de les colònies d'abans» els «més de 400 juristes del país que no s'han tingut en compte» i va condemnar que es vulgui «patrimonialitzar i monopolitzar una qüestió cabdal, com l'elaboració d'un codi civil».Ladislau Baró i la consellera demòcrata Silvia Riva van defensar que la modificació s'havia dut a terme «modestament», va dir un, i «des de l'humilitat», l'altre. Bartumeu va respondre que «amb humiltat o modestament m'és igual. No ho han fet bé». Per això, el president va rebutjar la possibilitat de debatre la llei en comissió, ja que considera que abans s'hagués hagut de «fer una elaboració prèvia, on hi participés la societat civil, els professionals i els experts i que s'anés redactant». Bartumeu va lamentar que no s'hagi «contrastat» la posició del grup demòcrata amb juristes ni catedràtics, sinó que s'ha actuat amb «contundència i suficiència».

El Parlament d'Andorra ha rebutjat aquest dijous legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe. Els vots de Demòcrates per Andorra, el partit de govern, han tombat la iniciativa. Per primer cop a la història, però, el legislatiu andorrà ha debatut aquesta qüestió.

Tant el govern com l'oposició andorrana coincideixen que cal normalitzar aquests enllaços, però no s'han posat d'acord sobre si se'ls ha de dir matrimoni o només unió civil. Demòcrates per Andorra, el partit del govern, és partidari d'un pas intermedi que reconegui la validesa d'aquestes unions civils, però sense dir-ne matrimoni. De fet, aquest mateix dijous han presentat una proposició de llei de les unions civils, que estableix l'estat civil de "casats" per a les parelles homosexuals, però denominant-les "unions civils". Els socialdemòcrates, a l'oposició, demanaven que siguin considerats matrimonis amb els mateixos drets i deures dels formats per un home i una dona.

El debat polític ha sorgit a iniciativa del partit de l'oposició, però grups de gais i lesbianes del Principat fa temps que reclamen la igualtat de drets per a les parelles del mateix sexe. La societat, però, continua sent tradicional, i s'han de fer equilibris, també amb el coprincipat. Les lleis a Andorra han de ser firmades per un dels dos coprínceps: el president de França o el bisbe d'Urgell. I l'Església catòlica no considera matrimoni aquestes unions.

Veure article original

El grup parlamentari demòcrata va impedir ahir que es prengués en consideració la proposició de llei presentada pels socialdemòcrates que tenia com a objectiu fer possible el matrimoni civil entre persones del mateix sexe. Al mateix temps, però, el grup de la majoria va entrar a tràmit durant el matí una proposició de llei alternativa en aquest mateix àmbit. La diferència entre un text i l’altre és que el dels demòcrates defuig la paraula matrimoni i parla d’unió civil; això sí, a efectes pràctics amb els mateixos drets en un i altre cas i amb l’estat de civil de casats per a tots dos.

La consellera general del PS Mariona González va ser l’encarregada de defensar el text elaborat pel seu grup, la finalitat del qual, segons va dir, era acabar amb la discriminació existent avui en aquest àmbit i garantir la igualtat per a totes les persones, tal com estableix la Constitució. González va qualificar de “grotesc i absurd” que es vulgui donar dos noms diferents a un mateix tipus de contracte entre dues persones i va opinar que “un mateix nom també contribueix a donar seguretat jurídica”. La parlamentària socialdemòcrata va manifestar, al·ludint a una divisió del grup demòcrata sobre aquesta qüestió, que “el problema de fons són vostès, ja que han guanyat els intolerants; estan donant l’esquena a la tolerància que ha demostrat la societat andorrana”.

El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, va argumentar el rebuig a la proposició de llei dels socialdemòcrates dient que conté diverses “mancances, com va posar de manifest el criteri del Govern”, i va indicar que el seu grup perseverarà en el plantejament ja iniciat d’impulsar tota la regulació referent al dret de família, tot i que s’han vist abocats a presentar un text “amb les línies bàsiques referents a les unions”. Baró es va mostrar d’acord que es pot avançar més, però va defensar la proposta dels demòcrates perquè significa “un progrés gradual” en relació amb la situació actual. “No es pot negar que és un avenç, tot i que no definitiu”, va afegir.

El text de la majoria preveu també que les parelles del mateix sexe puguin adoptar, tot i que ho hauran de fer en dues fases, cosa que no preveia el text socialdemòcrata, segons va voler ressaltar Baró. Per la seva banda, el conseller Gerard Bàrcia, en nom del grup parlamentari mixt, va donar suport a la proposició socialdemòcrata i va incidir que utilitzar dos noms diferents per a la mateixa cosa suposaria vulnerar el dret a la igualtat contingut a la Cons­titució.

Entre els assistents a la sessió d’ahir hi havia dos dels advocats que van impulsar la recollida de firmes en favor del matrimoni entre persones del mateix sexe. Maite Bourgeaud va manifestar que no estava sorpresa per la votació perquè “es veia venir” i va dir que “no és acceptable en dret” que hi hagi dos noms per a un mateix contracte. Per la seva banda, Manuel Pujadas va lamentar que hagués prevalgut en la votació “la posició més conservadora” del grup demòcrata i va advertir que si s’aprova el text de DA hi podria haver un recurs d’inconstitucionalitat presentat per l’oposició.

L’oposició reitera que el Govern ha improvisat sobre la reestructuració del transport sanitari

L’oposició va acusar ahir de nou el Govern d’improvisar pel que fa al transport sanitari. Els tres grups parlamentaris van donar suport al projecte de llei per permetre la contractació de cinc nous bombers per poder fer front a la reestructuració d’aquest servei. Això sí, tant el grup socialdemòcrata com el mixt no es van estalviar crítiques a l’executiu per la manca de planificació que veuen en aquest àmbit i per la tramitació del text per la via d’extrema urgència. El president del grup socialdemòcrata, David Rios, va opinar que de nou s’ha posat de manifest el “menysteniment” del Govern cap a la cambra parlamentària per utilitzar aquest procediment. Rios va recordar que els socialdemòcrates sempre s’havien pronunciat en contra de la privatització dels trasllats en ambulància i va demanar a l’executiu “la màxima sensibilitat” en un tema que pot suposar l’acomiadament d’una quinzena de persones. Per la seva banda, el president del grup mixt, Jaume Bartumeu, va indicar que el Govern “ha tingut dos anys i mig per planificar” aquesta reorganització, que segons va voler destacar significa la “marxa enrere” de la decisió que al seu dia van prendre els liberals. “Ho han fet al mode taronja, amb desordre i una certa improvisació”, va dir Bartumeu. El Consell va aprovar ahir també l’adhesió al Conveni sobre la diversitat biològica, fet a Rio de Janeiro el 5 de juny de 1992, i la ratificació del protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a l’establiment d’un procediment de comunicacions.

Crítiques als demòcrates per fer sols la llei de successions

Els grups socialdemòcrata i mixt van expressar ahir el seu descontentament perquè no se’ls hagi tingut en compte a l’hora d’elaborar la proposició de llei de la successió per causa de mort. El president d’aquest últim, Jaume Bartumeu, es va referir a la necessitat de fer un debat obert sobre aquesta matèria, que segons va dir requereix consens i la participació de tota la societat. Per això va anunciar que el seu grup no serà “còmplice d’un frau intel·lectual”. Per la seva banda, la consellera socialdemòcrata Mariona González va qualificar d’“inadmissible” que DA hagi presentat la proposició de llei d’aquesta forma i va opinar que a tot arreu seria “escandalós” que es volgués legislar sobre aquesta matèria unilateralment. La presidenta de la comissió legislativa d’Interior, Sílvia Riva, va explicar que l’únic que ha pretès el seu grup és modernitzar la regulació existent en aquest àmbit i va convidar els grups de l’oposició a participar en l’elaboració del text presentant esmenes. “No hi haurà cap pressa a la comissió”, va dir.

Capacitat sancionadora per al Tribunal de Comptes

Majoria i oposició creuen que cal fer alguna cosa perquè es tinguin presents les recomanacions del Tribunal de Comptes sobre la comptabilitat d’algunes administracions. El president suplent del grup demòcrata, Daniel Armengol, es va mostrar favorable a dotar l’organisme, si cal, de capacitat sancionadora. El president del grup mixt, Jaume Bartumeu, va titllar de “grotesc” que cada any es repeteixin les recomanacions i mai no es compleixin. “No val votar lleis si no es compleixen”, va dir. Igualment, el president del grup socialdemòcrata, David Rios, va demanar també mesures correctores.

El cooperativisme és una realitat arreu del món. Segons dades de l’OIT (l’Organització Internacional del Treball), les cooperatives han creat més de cent milions de llocs de treball arreu del món. A Espanya hi ha més de 44.000 empreses cooperatives amb uns 650.000 llocs de treball. A França hi ha més de 24.000 empreses amb més de 320.000 llocs de treball. A països com Itàlia o Alemanya les cooperatives han generat al voltant d’un milió de llocs de treball a cada país. En altres realitats econòmiques més comparables a nos­altres com ara Xipre, les cooperatives representen 620 empreses i més de 5.000 llocs de treball, i a Luxemburg generen 2.000 llocs de treball.

Les cooperatives, a més d’aquesta rellevant aportació a l’economia, a través del seu funcionament, han introduït valors de col·laboració, sostenibilitat i de transparència a l’activitat econòmica. Valors totalment contraris als que fomenta l’economia especulativa.

Dimecres passat, el Partit Socialdemòcrata va organitzar una conferència divulgativa sobre el món de les cooperatives. Un acte que, pel nombre de persones que hi va assistir, revela l’interès de la societat andorrana sobre aquest tipus de societats. Els que vam tenir l’ocasió de presenciar l’acte, vam poder conèixer aquest món fascinant de la mà de dos dels més grans experts en cooperativisme mundial, el Sr. Ignasi Fabra, advocat especialista en dret mercantil, societari i d’entitats de l’economia social, i el Sr. Albert Riera, director de comunicació i relacions institucionals de la cooperativa La Fageda.

Les possibilitats que s’obren amb la presentació per part del grup parlamentari socialdemòcrata de la proposició de llei de cooperatives d’Andorra, són enormes. Vivim en un entorn on aquest model té tradició i història; al Pirineu es van crear pioneres cooperatives lleteres i de consum. Però el món cooperatiu avui en dia abraça des de les formes tradicionals d’economia fins a models de negoci fonamentats en la innovació i les noves tecnologies, models especialment adequats per lluitar contra el gran atur juvenil actual.

Una vegada més els socialdemòcrates movem fitxa a favor de la reactivació econòmica i la lluita contra l’atur. I avancem en tres eixos: reactivació econòmica, drets de les persones i Estat del benestar.

El grup socialdemòcrata proposa que les formacions polítiques que no obtinguin representació institucional, ja sigui al Consell General o als comuns, puguin tenir accés a la subvenció de representació que preveu la proposició de llei de partits a tràmit parlamentari.

Aquesta és una de les 32 esmenes que la bancada ha presentat al text, el conjunt de les quals persegueix, en paraules de la consellera Rosa Gili, “reforçar les recomanacions del GRECO i donar més transparència”.

El text tramitat per DA preveu el finançament públic per a aquells partits que tinguin algun dels membres escollits, mitjançant el que es coneix com a subvenció de representació. El text preveu 150 euros per cada escó al Consell, 50 per conseller comunal i 5 per vot rebut. Per tant, no preveu que les formacions que quedin fora de les institucions rebin res, fet que pretén canviar el PS amb la seva esmena. Els socialdemòcrates demanen que els partits sense representació tinguin l’opció de rebre aquest ajut per garantir el seu funcionament sempre que compleixin una sèrie de requisits, entre els quals caldria que haguessin obtingut un mínim del 5% dels vots emesos a les nacionals o del 10% a les comunals.

Per posar un exemple, amb el text original, Andorra pel Canvi, que va obtenir el 6,68% dels vots a les generals del 2011, no tindria subvenció. Si s’aprova l’esmena, en canvi, sí que hi accediria. El mateix cas es donaria amb el PS en les darreres comunals d’Ordino o a la Massana, ja que a les dues parròquies va superar el 10% dels vots però no va obtenir cap conseller comunal.

El grup socialdemòcrata comparteix la posició del mixt amb les donacions de persones jurídiques. Així, també reclama que es prohibeixin expressament.