Actualment Andorra no contempla la creació de societats cooperatives, tot i que l'última modificació de la Llei de societats la va impulsar el Govern fa poc més d'un any. Vist aquest «buit legal», el PS va presentar ahir la proposició de Llei de cooperatives, amb l'objectiu de «donar suport als treballadors i a l'economia productiva», tal i com va explicar ahir el president del grup socialdemòcrata, David Rios. Rios va voler subratllar que «mentre el Govern està incentivat per l'economia especulativa, per les Sicav i preocupat per preservar els grans patrimonis del pagament de l'IRPF», des del PS «intentem el contrari» i «ens preocupem per buscar mesures de reactivació econòmica». En aquest sentit, la Llei de cooperatives «és una fórmula que pot anar bé en el context de crisi actual i pot ser una fórmula interessants pels treballadors que s'han quedat a l'atur». Com a exemples de cooperatives que existeixen en els països veïns, Rios va parlar de les cooperatives d'agricultors o les de persones amb discapacitats, com és el cas de la cooperativa catalana La Fageda, però també «és una bona fórmula «per als joves i un format ideal per a emprenedors». En el cas d'Andorra, Rios va dir que per exemple seria una bona opció per Sabors i Aromes.

El president del grup va destacar els conceptes de «democràcia interna» i el fet de que «els interessos col·lectius estiguin per sobre dels privats» com a característiques de les cooperatives i va parlar de una bona opció per aquells que creuen en un «canvi de model econòmic». A més, el PS proposa en la Llei que les cooperatives tinguin deduccions fiscals, «ja que l'economia especulativa en té, que també se'n beneficiï l'economia social». Així doncs, estipula que el fons obligatori per a l'educació i formació que haurà de tenir la cooperativa estigui declarat com a despesa, per tant, que es dedueixi de la base de tributació, a més de modificar la llei de l'impost de societats establint una deducció del 50% sobre la base de tributació.

FONS PER LA FORMACIÓ // El PS ha decidit incloure en la Llei la obligatorietat que les cooperatives destinin un 10% del seu rendiment net anual a un fons obligatori per a l'educació i promoció cooperativa. «Aquests fons són per assegurar que els socis tindran una formació o suport en l'àmbit de la seva activitat que els permetrà desenvolupar-se», va explicar Rios, i també per «la promoció de la filosofia cooperativista». Així doncs, implica que en cas de dissolució de la societat, «el fons s'ha de donar a un altra cooperativa».

TIPOLOGIES I ÒRGANS // L'única condició per crear una cooperativa serà que hi hagi un mínim de tres socis, a banda de les altres obligatorietats que venen establertes per la Llei de societats, ja que «la constitució, dissolució i incorporació de nous socis» serà la mateixa que en qualsevol altra societat.

La Llei contempla tres tipus de societat cooperativa: la de treball associat (la implicació del soci és com a persona que aporta un capital per adquirir la condició de sòcia i com a persona que aporta el seu treball), com podria ser «una cooperativa de treballs domèstics»; la de serveis: on l'objectiu és augmentar la renda dels socis, més destinada a petits empresaris o treballadors per compte propi, «com podria ser una cooperativa d'agricultors»; i finalment la de consum: que té com objectiu estalviar en les rendes, «com per exemple una associació de pares o un conjunt d'associacions de pares que es constitueixen en cooperativa per comprar productes a més baix preu». Les cooperatives estan constituïdes per una assemblea general, en la qual tots els socis tenen un vot (independentment del capital d'entrada de cadascun, ja que no està ponderat segons les accions que tinguin), un consell rector (que és el que exerceix com a govern) i l'auditoria interna, la qual realitza un informe de comptes anuals.

La consellera socialdemòcrata, Rosa Gili, va informar ahir que demà a les 20.30 hores faran una xerrada al Centre Cultural Lauredià, amb l'objectiu d'explicar públicament la Llei i per tal que «hi pugui assistir tota persona que vulgui aclarir dubtes». Comptarà amb la presència de l'advocat Ignasi de Fabra que ha estat un dels assessors per elaborar la Llei, i l'Albert Riera, director de la cooperativa catalana de La Fageda, que explicarà el seu cas d'èxit.

El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir una proposició de llei que farà possible la constitució d’un nou tipus de societat que l’actual legislació no preveu: la cooperativa. Els socialdemòcrates consideren que aquesta és una fórmula societària que pot ajudar a crear ocupació en un moment de crisi econòmica com l’actual. “Mentre uns estan preocupats per incentivar l’economia especulativa, defensar les Sicav i preservar fiscalment els grans patrimonis, nosaltres des del PS el que intentem és tot el contrari, i per això el que volem és estar al costat de l’economia productiva i de les persones que treballen per mantenir la seva feina i guanyar un salari”, va explicar el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, que va estar acompanyat per la consellera general Rosa Gili.

La proposta vol cobrir el “buit legislatiu” que hi ha en aquest àmbit i que impedeix que es pugui posar en marxa una cooperativa. Es tracta d’una tipologia nova de societat, amb personalitat jurídica pròpia i que associa persones físiques o jurídiques “que es proposen millorar la situació econòmica i social dels seus socis” i “amb democràcia interna”. Segons Rios, una de les característiques importants de les cooperatives és que “el servei mutu i l’aportació pecuniària de tots els socis tendeixen a millorar les relacions humanes i a posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular”.

Aquest tipus de societats, segons s’exposa a la proposició de llei, d’una quarantena d’articles, ha de tenir un mínim de tres socis i el 10% del rendiment anual net s’ha de destinar a un fons d’educació i promoció de les cooperatives. La proposició de llei preveu tres tipus de cooperatives: de treball associat, integrada per treballadors que fan la seva activitat; de serveis, que té l’objectiu d’incrementar la renda dels seus socis (per exemple, petits empresaris, treballadors per compte propi o agricultors), i de consum, que es constitueixen per estalviar en rendes (per exemple, una o diverses associacions de pares per comprar productes a més baix preu).

Tal com es diu en la memòria justificativa de la proposició de llei, la cooperativa “sorgeix sempre de la voluntat per des­envolupar un projecte d’interès comú, amb l’objectiu de viure millor, i no pas d’enriquir-se, a diferència de les societats de capital, que tenen com a norma l’obtenció del lucre mercantil”. Un aspecte també important és que aquestes societats es regeixen per la democràcia interna, amb un vot per cada soci.

Els socialdemòcrates volen que les cooperatives gaudeixin d’una fiscalitat especial que les afavoreixi. “De la mateixa manera que l’economia especulativa té una sèrie de beneficis fiscals, creiem que l’economia social, i en aquest cas les cooperatives, també ha de gaudir d’uns beneficis fiscals importants”, va indicar Rios. En aquest sentit, tindran una deducció del 50% sobre la base de tributació, de la qual es podrà deduir també com a despesa el 10% corresponent al fons d’educació. Rios va explicar que són molt comunes les cooperatives d’agricultors o de persones amb alguna discapacitat, però va recalcar que és “un format ideal també per a joves, emprenedors i professionals liberals”.

Rios va recordar que el seu grup ha estat reclamant mesures de reactivació al llarg de tota la legislatura “i no ens en hem sortit”. En aquest sentit, va lamentar una vegada més que la majoria demòcrata refusa el conjunt de divuit mesures que el grup socialdemòcrata va elaborar, “i ara trobem que, per exemple, el pla Engega és exactament igual a una de les propostes que vam fer nosaltres; en lloc de fomentar un paquet de mesures, es vol donar només ajudes en un sector molt concret”.

Acte “pedagògic” sobre les cooperatives

El Partit Socialdemòcrata (PS) ha convocat un acte dimecres, a les 20.30 hores, al Centre Cultural Lauredià sota el títol de La llei de cooperatives, una oportunitat de futur. L’objectiu és donar a conèixer i explicar amb “vocació pedagògica” el model cooperativista. Hi intervindran l’advocat Ignasi Faura, advocat especialitzat en dret mercantil i d’entitats de l’economia social, que ha estat assessor en l’elaboració de la proposició de llei, i Albert Riera, director de relacions institucionals i comunicació de La Fageda, “un exemple d’èxit de cooperativa”.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat la proposició de llei per regular les cooperatives. L´objectiu és crear nous llocs de treball per oferir una alternativa econòmica als emprenedors. El text preveu deduccions fiscals per a aquest tipus de societats i que una part dels beneficis es destinin a la formació dels socis i la promoció del cooperativisme.

Donar suport a l'economia productiva en lloc de l'economia especulativa. Amb aquest argument ha presentat el grup socialdemòcrata la proposició de llei de les cooperatives, un tipus de societat que a dia d'avui no està regulada a Andorra. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha destacat el caràcter social de la llei, per la filosofia de fons que té el cooperativisme.

S'hi distingeixen tres tipus de cooperatives: les de treball associat; les de serveis i les de consum. Per constituir-ne una el text estableix un mínim de tres socis, amb un capital inicial similar al de les societats existents. La proposició també preveu deduccions fiscals per a les cooperatives i estableix que una part dels beneficis hagin des destinar-se al foment del cooperativisme.

Rios ha indicat que la cooperativa pot ser una bona fórmula no sols per a persones amb dificultats o per al sector agrícola, sinó també per a joves, emprenedors i professionals liberals. Dimecres al vespre se'n farà la presentació pública al Centre cultural lauredià, on personalitats del món cooperativista explicaran aquest model.

Veure article original

El Grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat dues preguntes al Govern, que haurà de respondre en la sessió del Consell General del 3 de juny. La primera d'elles, formulada pels consellers David Rios i Rosa Gili, és relativa al projecte de llei del fons de reserva de la CASS.

Tal i com va recordar Gili, al juny del 2013, durant el debat d'orientació política, es va aprovar una proposta de resolució presentada pel grup demòcrata, que encomanava a Govern que, abans de que finalitzés el 2013, entrés a tràmit parlamentari un Projecte de llei per regular la dotació i la constitució del fons de reserva de la CASS. Després de constatar el «retard en la presentació d'aquest text legislatiu i l'incompliment del compromís del Govern de DA davant del Consell General», Gili ha demanat explicacions sobre la tramitació legislativa.

La segona pregunta és degut a la manca de resposta a la demanda d'informació del setembre del 2013 de la consellera Mariona González, sobre els serveis d'assessorament i de relació especial a l'Administració general.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat dues preguntes al Govern, a què haurà de respondre en la sessió del Consell General que se celebrarà el 3 de juny. Una d’elles fa referència a la manca de resposta a la demanda d’informació de la consellera general Mariona González sobre els serveis d’assessorament i de relació especial a l’administració general, i l’altra és relativa al projecte de llei del fons de reserva de la CASS. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, pregunta al Govern per la demanda d’informació presentada per González, el 24 de setembre del 2013, “i que per ara no ha estat lliurada pel Govern”. Més concretament, González va sol·licitar “una relació de totes les persones físiques o jurídiques que han prestat serveis d’assessorament o de relació especial a l’administració general amb especificació de la periodicitat, de l’import de la retribució, de la imputació pressupostària dels imports pagats i, si escau, dels avantatges en espècie de què hagin pogut gaudir”. I és que el PS recorda que tot això no ha estat respost.

Veure article original

El passat 8 de maig, durant la sessió del Consell General de preguntes al Govern, el grup parlamentari socialdemòcrata es va interessar pels motius pels quals el nostre hospital no disposava d’un aparell de ressonància magnètica.

La ministra de Salut va defensar la situació referint-se al fet que l’hospital treballava en estreta col·laboració amb centres de radiologia privats. Sobre aquesta col·laboració privada no hi tindríem res a dir si no fos perquè sabem que aquest dispositiu no és suficient per respondre a les necessitats del país.

Segons ens consta, al nostre país, algunes proves que requereixen anestèsia, sedació o altres necessitats especials no es poden realitzar de manera ambulatòria als pacients, és a dir a les consultes privades. Per tant, en no disposar de l’equipament al nostre hospital, no podem fer aquestes proves als pacients del país.

Les consultes privades que disposen d’aquest aparell, per raons òbvies, no poden realitzar proves a pacients ingressats al servei d’unitat de cures intensives.

Tampoc ho poden fer en intervencions pediàtriques o altres que requereixin sedació, ni tampoc estan habilitades a actuar en casos d’urgències en no disposar de les infraestructures hospitalàries i professionals necessàries tenint en compte que en aquests casos pot haver-hi complicacions diverses que requereixin anestesistes, pediatres o qualsevol altre servei d’urgències.

També és greu que no es puguin realitzar ressonàncies magnètiques ni a les tardes, ni a les nits, ni els festius ni els caps de setmana per la senzilla raó, totalment legítima, que les consultes privades estan tancades. Resulta que en molts casos d’urgències en els quals seria més indicat fer una ressonància s’acaba fent un TAC per no disposar de l’aparell en el recinte hospitalari.

Cal saber que un aparell de ressonància magnètica és una eina de base per a múltiples diagnòstics. És una tècnica d’exploració radiològica que proporciona un contrast molt més gran entre els diferents teixits tous del cos que el que aporta la tomografia computada (TC), popularment coneguda com a TAC. Així doncs, és especialment útil en neurologia (per a patologies al cervell), l’aparell músculo-esquelètic, el sistema cardiovascular, i detecció i seguiment de càncers (oncologia). Per tant, per a algunes patologies, és un aparell que cal tenir disponible les 24 hores del dia en qualsevol hospital i encara més a Andorra, en el qual s’assisteix molts accidentats del món de l’esquí.

No entenem com pot ser que el nostre hospital, del qual tots podem ser usuaris en algun moment, no tingui els equipaments, entenem, necessaris. Per als nostres ciutadans, per als nostres turistes, per als nous inversors estrangers en els quals gastem tants recursos perquè vinguin a Andorra a disposar d’una sanitat de qualitat i ben equipada.

Davant d’aquesta situació, la senyora ministra ens va replicar dient que tampoc no disposàvem d’altres equipaments com poden ser un PET Scan o altres màquines de diagnòstic “innovadores”; donant a entendre que sempre hi haurà un nou equipament al mercat sanitari del qual no disposarem.

Cal dir que, en paraules de la mateixa ministra, cada any es practiquen 7.400 ressonàncies magnètiques a Andorra, cosa que no fa res més que demostrar-nos que aquest aparell és d’ús corrent en el món sanitari i que en cap cas estem parlant d’un prototip de l’enginyeria mèdica. Tampoc ens va convèncer l’argument que no sabríem on col·locar l’aparell dins del recinte hospitalari i el pseudoproblema que hauríem de fer formacions al nostre personal de radiologia.

Un aparell d’aquest tipus és car, sens dubte, però s’ha de tenir en compte que és una inversió amortitzable a mitjà termini gràcies als pagaments de les prestacions per part dels pacients.

Com a usuària, ser conscient d’aquesta mancança em preocupa i m’imagino que tota la ciutadania, un cop assabentada, ho veu igual; i malgrat que la senyora ministra no ho va reconèixer en la darrera sessió del Consell General, sabem que hi havia hagut, no fa tant temps, la voluntat d’adquirir aquest aparell i per raons que no han transcendit mai públicament aquesta compra no es va acabar concretant.

Disposar d’un sistema de sanitat públic eficient i de qualitat és una necessitat imprescindible en qualsevol país desenvolupat. El cost de la vida humana no ha de tenir preu i per tant entenem que en l’àmbit de la sanitat no ens podem permetre escatimar recursos. Parlem de mitjans tècnics que ens han de servir per salvar vides o en tot cas per actuar de manera immediata i posant tots els recursos disponibles en qualsevol urgència mèdica.

I demanar que l’hospital gaudeixi d’aquest servei no és fer alarmisme, és fer la nostra feina d’oposició responsable que té com a deure controlar les actuacions del Govern.

Només defensem una millora del sistema sanitari andorrà.

El Consell General d'Andorra decidirà el 29 de maig si pren en consideració la reforma de la llei del matrimoni per tal de permetre el casament entre persones del mateix sexe. L'actual llei es va reformar el 1995 per permetre les unions civils i des de llavors no ha tingut cap reforma ni s'ha variat. Ara, arran d'una petició popular assumida pel Partit Socialdemòcrata, a l'oposició, la proposta de reforma ha arribat al parlament andorrà. Demòcrates per Andorra, partit al govern, hi ha donat el vist-i-plau, però amb matisos, amb el principal escull de com s'anomenarà la unió entre persones del mateix sexe.

El procediment d'un vidu, casat amb un home a Espanya, demanant a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) que se li reconegués la pensió de viudetat, és el punt de partida de la iniciativa popular duta per quatre advocats andorrans perquè s'hi permeti el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Els quatre advocats, entre ells Maite Bourgeaud, van engegar una campanya de recollida de signatures per veure què opinava la societat andorrana sobre el fet de reformar la llei de matrimoni. Bourgeaud explica que després de reunir-se amb els grups parlamentaris i institucions, i amb unes tres mil signatures favorables recollides, 'va ésser el grup socialdemòcrata el que va recollir el guant i va presentar la proposta de modificació de llei'.

Segons Bourgeaud, la nova proposta de llei pot tenir 'un problema institucional, però mai constitucional' perquè, segons que explica, la nova llei el que fa és obeir la constitució: 'És la constitució, la que ens obliga a no discriminar.' En aquest punt, Bourgeaud es pregunta: 'Per què el matrimoni, que és compromís de mútua protecció entre dues persones, no el poden assumir dues persones d'idèntic sexe?' En aquest sentit, i en contra del que s'ha dit a Andorra que era una campanya per desestabilitzar el coprincipat, Bourgeaud afirma que 'és una campanya pro drets humans i pro constitució'.

L'escull més gran amb què es pot trobar la proposta de llei és en el nom que tindrien les unions del mateix sexe. Mentre que el Partit Socialdemòcrata defensa que la unió ha de dir-se matrimoni, el partit al govern defensa que per no ferir sensibilitats se n'hauria de dir d'una altra manera. En aquest sentit, Bourgeaud ha dit que 'com es pot dir a un mateix contracte de dues maneres diferents en funció de si els personatges són un home i una dona o dos homes o dos dones, això jurídicament és una barbaritat, no pot ser i no serà'.

La parlamentària del grup socialdemòcrata Mariona González ha explicat que la proposta de llei que van presentar 'és molt senzilla i on només es toquen tres articles de l'actual llei'. González explica que en comptes de referir-se al fet que el matrimoni és la unió d'home i dona, els socialdemòcrates proposen dir dues persones; en comptes de parlar de marit i muller proposen dir-ne consorts, i on la llei diu que l'infant concebut en matrimoni té per pare el marit proposen dir que és fill del cònjuge o parella estable. En aquest sentit, González afirma que volen 'modificar la llei de matrimoni perquè dient el mateix sigui vàlid per a les parelles del mateix sexe'.

La consellera socialdemòcrata explica que no han pogut arribar a cap consens amb Demòcrates per Andorra perquè els van dir 'que la paraula matrimoni no els agradava'. Tot i això, el govern, en mans de DA, ha emès el criteri favorable en relació amb la proposta de llei, que encara trobant algun matís, l'ha acceptat en la seva totalitat. El que podria passar és que el govern de Demòcrates per Andorra acceptés reformar la llei, però que el seu grup al consell general votés en contra que es debati la llei al consell general.

El cap de govern, Antoni Martí, en una entrevista a la SER Andorra, ha afirmat que 'la proposició de llei dels socialdemòcrates és millorable, des d'un punt de les garanties jurídiques, més enllà que sigui matrimoni o unió civil, en referència a les adopcions i uns altres temes que el criteri de govern recull'.

En relació amb la possible oposició del copríncep episcopal, el bisbe d'Urgell Joan-Enric Vives, els socialdemòcrates creuen que 'el copríncep és una institució i la defensa de la igualtat de les persones no pot ser impediment per cap institució de un país democràtic'. En aquest sentit, González diu que 'en la reforma de la llei del matrimoni del 1995 el copríncep episcopal no la va signar i n'hi va haver prou amb la signatura del copríncep francès, així que ara podria posar quelcom semblant'.

Per la seva banda, Joan-Enric Vives va deixar entreveure en una entrevista a la Ràdio Nacional d'Andorra que podria ser incompatible continuar essent cap d'Estat amb l'aprovació del Consell General de la reforma de la llei del matrimoni. Vives ha declarat que 'el Consell General veurà què ha de fer, però que l'església té una posició claríssima que és la de llei natural, té visió de llei natural'.

Les adopcions, problema de fons

La legalització del matrimoni homosexual té de rerefons el principal problema que arribaria posteriorment: el debat sobre si s'ha de permetre l'adopció a les parelles del mateix sexe o no. Mentre que els demòcrates serien majoritàriament partidaris de la legalització del matrimoni, quan es tracta d'autoritzar les adopcions la situació varia sensiblement. Hi ha una part dels consellers que s'hi oposen i recorden que hi ha una sèrie de països que directament són contraris a les adopcions internacionals quan es tracta de parelles homosexuals. Si els enllaços homosexuals quedessin finalment com a unions civils segurament tindrien vetat l'accés a les adopcions.

En aquest punt és on govern i partits tornen a topar amb el copríncep Vives, que en unes declaracions es va mostrar contrari a l'adopció de les parelles homosexuals i va afirmar que 'el món es pren amb molta lleugeresa les adopcions de parelles homosexuals quan és un qüestió poc investigada'.

Petició de residència de dona homosexual casada amb una andorrana

Divendres passat una dona resident va presentar una demanda de petició de nacionalitat andorrana al govern. Va fer la sol·licitud en concepte d'estar casada amb una persona andorrana, és a dir, apel·lant l'article 10 de la Llei de la nacionalitat. Bourgeaud explica que la diferència amb la resta de peticions és que per primera vegada la petició la fa una dona casada amb una altra dona.

La parella, totes dues de nacionalitat espanyola, viuen conjuntament a Andorra des del 2000. Fa poc temps una de les dues dones va adquirir la nacionalitat andorrana per residència contínua de vint anys. Ha estat ara la seva companya sentimental qui ha decidit fer també el pas, després d'haver residit al país més de tres anys, i sempre que superi l'examen d'assimilació.

Bourgeau confirma que ja té dsmunt la taula més d'un expedient de situacions semblants, o relacionades amb el registre civil que cal regularitzar, i així correspondre amb la realitat del país. L'advocada no dubta que govern es veurà obligat a acceptar l'expedient i concedir la nacionalitat andorrana a la demandant, i més comptant amb la jurisprudència generada pel cas del gai vidu que podrà rebre la pensió gràcies a la sentència del Tribunal Superior. Bourgeaud confia que 'les institucions donin resposta a la petició, sinó s'haurà d'anar per la via judicial'.

Veure article original

El Consejo General del Principado de Andorra decidirá el 29 de mayo si toma en consideración la reforma de la ley del matrimonio para permitir las bodas entre personas del mismo sexo. La actual ley fue reformada en 1995 para permitir las uniones civiles y desde entonces no ha sufrido ninguna reforma ni ha sido variada. Ahora, a raíz de una petición popular que ha sido asumida por el Partido Socialdemócrata, en la oposición, la propuesta de reforma ha llegado al parlamento andorrano. Demócratas por Andorra, partido en el gobierno, ha dado su visto bueno, pero con matices, con el principal escollo de cómo se llamará la unión entre personas del mismo sexo.

El procedimiento de un viudo, casado con un hombre en España, pidiendo a la Caja Andorrana de la Seguridad Social (CASS), el equivalente a la Seguridad Social española, que se le reconociera la pensión de viudedad, es el punto de partida de la iniciativa popular llevada por cuatro abogados andorranos para que se permita el matrimonio entre personas del mismo sexo en el Principado.

Los cuatro abogados, entre ellos Maite Bourgeaud, emprendieron una campaña de recogida de firmas para ver qué opinaba la sociedad andorrana sobre el hecho de reformar la ley de matrimonio. Bourgeaud explica que después de reunirse con los diferentes grupos parlamentarios e instituciones del Principado, y con unas 3.000 firmas favorables recogidas, "fue el grupo Socialdemócrata quien recogió el guante y presentó la propuesta de modificación de ley".

Según Bourgeaud, la nueva propuesta de ley puede tener "un problema institucional, pero nunca constitucional", ya que según explica, la nueva ley lo que hace es obedecer a la constitución porque "es la constitución la que nos obliga a no discriminar". En este punto, Bourgeaud, se pregunta "¿por qué el matrimonio, que es compromiso de mutua protección entre dos personas no pueden asumir dos personas de idéntico sexo?" . En este sentido, y en contra a lo que se ha dicho en Andorra que era una campaña para desestabilizar el coprincipado, Bourgeaud afirma que "esta es una campaña pro derechos humanos y pro constitución" .

El escollo más grande con que se puede encontrar la propuesta de ley es en el nombre que tendrían las uniones del mismo sexo. Mientras que el partido Socialdemócrata defiende que la unión debe decirse matrimonio, el partido en el gobierno defiende que para no herir sensibilidades se le debería dar otro nombre. En este sentido, Bourgeaud, ha dicho que "como se puede decir a un mismo contrato de dos formas diferentes en función de si los personajes son un hombre y una mujer o dos hombres o dos mujeres, esto jurídicamente es una barbaridad, no puede ser y no será".

La parlamentaria del grupo Socialdemócrata Mariona González explicó que la propuesta de ley que entraron "es muy sencilla y donde sólo se tocan tres artículos de la actual ley". González explica que en lugar de referirse a que el matrimonio es la unión de hombre y mujer los socialdemócratas proponen decir dos personas, en lugar de hablar de marido y mujer proponen decir consortes, y donde la ley dice que el niño concebido en matrimonio tiene por padre al marido proponen decir que es hijo del cónyuge o pareja estable. En este sentido, González, afirma que "quieren modificar la ley de matrimonio para diciendo lo mismo sea válido para las parejas del mismo sexo". La propuesta de ley fue aceptada por la sindicatura y por tanto ahora queda pendiente de que sea aceptada a trámite y tomarla en consideración por el consejo general, es decir, para que entre a debate en el consejo.

La consejera socialdemócrata explica que no han podido llegar a ningún consenso con Demócratas por Andorra (DA), ya que les dijeron "que la palabra matrimonio no les gustaba". Sin embargo, el gobierno, en manos de DA, ha emitido el Criterio favorable en relación a la propuesta de ley , que aún encontrando algún matiz, la ha aceptado en su totalidad. Lo que podría pasar es que el gobierno de Demócratas por Andorra aceptara reformar la ley, pero que su grupo en el consejo general votara en contra de que se debata la ley en el consejo general.

El jefe de gobierno, Antonio Martín, en una entrevista en la SER Andorra, ha afirmado que "la proposición de ley de los socialdemócratas es mejorable , desde un punto de las garantías jurídicas, más allá de que sea matrimonio o unión civil, en referencia a las adopciones y otros temas que el criterio de gobierno recoge".

En relación a la posible oposición del copríncipe episcopal, el Obispo de Urgell, Joan -Enric Vives, los socialdemócratas creen que "el copríncipe es una institución y la defensa de la igualdad de las personas no puede ser impedimento para ninguna institución de un país democrático". En este sentido, González dice que "en la reforma de la ley del matrimonio del '95 el copríncipe episcopal no la firmó y fue suficiente con la firma del copríncipe francés, así que ahora podría poner algo parecido".

Por su parte, el copríncipe episcopal y arzobispo de Urgell, Joan -Enric Vives, dejó entrever en una entrevista a la Radio Nacional de Andorra que podría ser incompatible continuar siendo jefe de Estado con la aprobación por parte del Consejo general de la reforma de la ley del matrimonio. Vives ha declarado que "el Consejo General verá que tiene que hacer, pero que la iglesia tiene una postura clarísima que es la de ley natural, tiene visión de ley natural".

Veure article original

La comissió legislativa de Finances i Pressupost, reunida ahir a la tarda, va aprovar donar suport a la proposta del Grup Parlamentari Socialdemòcrata d'aplicar un IGI reduït al transport públic, a les activitats culturals privades, a Caldea i a Naturlàndia. Després que fos rebutjada en el debat de l'IGI dins el pressupost, Demòcrates per Andorra ha canviat la seva postura en el marc del Projecte de llei de modificació de la Llei de l'IGI que el Govern va entrar sobretot per sol·lucionar la problemàtica de l'impost amb els bancs.

El president del grup socialdemòcrata, David Rios, va mostrar-se ahir molt satisfet amb la postura del grup taronja, després d'una llarga llista recent d'esmenes rebutjades presentades en d'altres lleis per part del seu grup parlamentari. Rios va assegurar que el text queda millorat amb la transacció de diversos articles. Així, l'IGI reduït al 2,5% s'aplicarà al transport per cable, seguint la reivindicació de les estacions d'esquí; al transport públic; a les entrades de cinema, teatre i d'altres espectacles organitzats per empres privades; i a les entrades de Caldea i de Naturlàndia. Finalment, ahir també es va decidir en el si de la comissió que la compravenda d'art i antiguitats quedi també a aquest percentatge del 2,5%, i no a l'1% que proposava el Govern al seu projecte de llei. Segons va manifestar la consellera general de demòcrates, Meritxell Mateu, «hem considerat que la rebaixa al 2,5% ja és substancial, ja que l'1% s'ha de reservar a productes de primera necessitat». Mateu també va justificar la resta de rebaixes al 2,5% proposades pel PS perquè ho consideren «coherent».

Bitllets de transport més barats // En relació al transport públic, Rios va manifestar que servirà com a mesura per «fomentar el seu ús» i que confien que un cop s'implanti «es rebaixin les tarifes o almenys es mantinguin durant molt de temps les actuals».

D'altra banda, i tot i que demòcrates es va mostrar partidari de donar suport als socialdemòcrates en tot el que fa referència a l'art, oci i transport públic, va desestimar la seva proposta d'IGI per al sector bancari, i es va decantar per la del Govern: només es podran deduir el 10% del repercutit.

El projecte de llei es tancarà dijous i es votarà al juny.

El Partit Socialdemòcrata creu que a aquestes alçades de legislatura no és el moment de plantejar la Regla d'or, tal com es coneix la proposició de llei que prepara DA de sostenibilitat financera i d'estabilitat pressupostària. Així ho ha manifestat la consellera general Mariona González al programa Ara i Aquí de RNA on ha explicat que des del seu partit es mostrarien favorables a un text d'aquestes característiques però que consideren que ara no és el moment perquè la legislatura està massa avançada i perquè el sistema fiscal andorrà és massa jove.

Mariona González ha apuntat a la proximitat de les properes eleccions generals com un dels motius pels quals ara no seria el moment d'aplicar un text com el de la Regla d'or ja que ''d'aquí tres o quatre mesos'' ja es començarà amb la campanya electoral i a més hi ha ''un 'overbooking' de lleis que s'estan esperant al Consell General''.

La consellera socialdemòcrata, a més, considera que Andorra té ''un sistema fiscal molt jove'' amb un IRPF acabat d'aprovar i que no entrarà en vigor fins al 2015, i que per tant és difícil de fer previsions. En aquest sentit, González creu que cal esperar que el sistema maduri per veure com evoluciona.

Veure article original