En la darrera sessió del Consell General, el cap de Govern va afirmar que eren coneixedors de l’emissió d’una nota per part de la FinCEN des del dimecres 4 de març, en resposta a la pregunta que li vaig formular.
Era el primer cop que sentíem per boca del cap de Govern la data del 4 de març, com vaig expressar en el meu torn de rèplica sense ésser contestat pel cap de Govern sobre aquesta afirmació. Aquells que desitgin contrastar el que afirmo poden fer-ho ben fàcilment visionant la gravació de la sessió del Consell. Vaig fer molts intents en la sessió del Consell per obtenir més aclariments de la informació obtinguda en aquesta data.
Dins de la tònica que van caracteritzar les intervencions del Govern, les respostes van ser evasives i eludint en gran mesura allò que els consellers estàvem demanant, que en el moment actual no és una altra cosa que el que es demanen molts dels ciutadans del nostre país. Com és obvi, l’afirmació efectuada pel Cap de Govern és d’enorme rellevància per quan contradiu les tesis mantingudes fins aquell moment per part del Govern. Dimarts (amb gran encert i criteri) l’acabat d’escollir primer secretari del PS, David Rios, recordava que el Govern no havia informat els diferents partits de l’oposició de la comunicació de la FinCEN del dia 4 de març.
Interpel·lat sobre la qüestió, el ministre Cinca va faltar de forma absolutament inacceptable a la veritat afirmant que sí s’havia informat de la comunicació del 4 de març als grups de l’oposició.
El fet és de tal gravetat, que ahir va mobilitzar els tres partits integrants de l’oposició parlamentària per emetre un comunicat conjunt desmentint l’afirmació del ministre. Un fet (que han de saber) és absolutament extraordinari i excepcional, i que mostra clarament l’estat d’enuig en els parlamentaris de l’oposició provocat per les declaracions del ministre Cinca.
El Govern s’està atrapant en les seves pròpies explicacions i actuacions, i pel que sembla ha pensat que en lloc de començar a ser transparent i explicar la realitat dels fets, el millor era confondre l’opinió pública i mirar de desacreditar l’oposició. Tot plegat molt lamentable.