Al grup parlamentari socialdemòcrata no li agrada el projecte de llei de bases de l’ordenament tributari perquè, entre altres coses, voldria “un model més proper al ciutadà”. Tot i així, considera que era inviable presentar un text nou i ha intentat “millorar” tant com ha pogut el tex elaborat pel Govern amb un total de 127 esmenes. Les modificacions proposades tenen dos objectius: per una banda que l’Agència Tributària disposi dels mitjans per fer que tothom contribueixi en funció de la seva capacitat econòmica i, per una altra, augmentar les garanties per als obligats tributaris. “Volem una Agència Tributària útil i amb potestat inspectora perquè les liquidacions siguin correctes, però també que hi hagi unes garanties per als obligats tributaris”, va explicar el president del grup socialdemòcrata, David Rios.

Una de les esmenes dels socialdemòcrates proposa protegir béns de subsistència davant d’un embargament, per exemple, per frau fiscal. D’aquesta manera, no serien embargables els sous ni les pensions fins a l’import del salari mínim, augmentat en un 10% per cada membre de la unitat familiar i en un 15% en cas que un membre de la unitat familiar sigui discapacitat. Tampoc es podria embargar el domicili habitual de la família. En la mateixa línia de protecció del ciutadà, el grup pretén introduir un redactat més clar en l’article 71, que determina que l’administració tributària no podrà accedir al domicili de l’obligat tributari sense una autorització judicial o el permís per escrit del particular.

A més, els socialdemòcrates defensen que les mesures cautelars en les instruccions per frau fiscal siguin limitades en el temps i hagin d’estar ratificades pel director del departament. A banda, el grup de l’oposició vol també que aspectes com la data i el lloc de les inspeccions no s’hagin de regular per reglament i s’incloguin dins el text. Així, serà sempre l’inspector el que s’haurà de desplaçar per comprovar, per exemple, els llibres d’una empresa, i ho farà sempre en l’horari laboral de les oficines i amb la presència de l’obligat tributari. A més, l’inspector no podrà endur-se la documentació sinó que l’hauria de revisar al mateix lloc.

Una de les qüestions en què el grup socialdemòcrata no ha presentat esmenes és la referent al secret bancari i professional pel que fa a la informació tributària, aspectes en què es defensa que el text quedi com està. “Si l’Agència Tributària pot demanar informació fiscal a un enginyer o a un lampista, no entenem per què els advocats haurien d’estar protegits.” El Col·legi d’Advocats havia demanat que se’ls mantingués el secret professional en relació amb aquest àmbit.

Sí que proposen els socialdemòcrates, en canvi suprimir la possibilitat que es pugui aplicar un règim fiscal especial per a projectes estratègics. L’argumentació, en aquest cas, és que encara no és el moment perquè el marc impositiu és “poc madur” i els obligats tributaris podrien veure “negativament” que algunes empreses se’n poguessin beneficiar. Així mateix, el grup vol que se suprimeixi un apartat de l’article 67 que obliga a donar informació tributària encara que no hi hagi un requeriment individualitzat per part de l’administració tributària.

El grup socialdemòcrata ha presentat també una esmena incorporant la demanda dels comuns perquè la llei entri en vigor per a les corporacions locals a partir de l’1 de gener del 2015 i no des de la seva publicació. Així mateix, proposen introduir un canvi a l’article 68 per incloure els batlles entre les autoritats que estan obligades a notificar a l’Agència Tributària si observen que hi ha indicis de frau fiscal en els casos que instrueixin. De la mateixa manera, l’Agència Tributària també ho haurà de comunicar a l’autoritat judicial quan vegi indicis de qualsevol delicte en els casos que inspecciona.

Rios va explicar que el seu grup considera que el model d’“autoliquidació” pel qual ha optat el Govern “és un bon model per a Andorra” perquè requereix una administració de petites dimensions. Les esmenes del grup socialdemòcrata s’afegeixen a les 40 que va presentar el grup mixt. El conseller va recordar que el mateix grup demòcrata havia mostrat reticències en relació amb aquest projecte de llei, que tal com va explicar Rios, defineix “les regles del joc pel que fa a la recaptació” d’impostos. El parlamentari va dir també que les demandes de pròrrogues per presentar esmenes no han provocat un retard del projecte de llei perquè la comissió havia d’enllestir abans el text relatiu a l’IRPF.

COMUNICAT DE PREMSA

Gili pregunta al Govern sobre el retard en l’aprovació dels projectes de delimitació dels entorns de protecció d’onze béns d’interès cultural

La consellera general del Grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat una pregunta en declaració d'urgència perquè el Govern doni explicacions sobre el retard en l’aprovació dels projectes de delimitació dels entorns de protecció d’onze béns d’interès cultural.

El 19 de setembre de 2012 es van adjudicar els treballs pels estudis i la redacció dels projectes de delimitació de l’entorn de protecció dels béns següents: Sant Romà, castell de les Bons i els santuaris nou i vell de Meritxell. Posteriorment, el 29 de novembre del 2012, es van adjudicar els mateixos treballs per Sant Serni de Nagol i Sant Marc i Santa Maria d’Encamp. Finalment, l'11 de desembre del 2013 va arribar el torn de Sant Serni de Llorts, Santa Victòria i Sant Iscle de la Massana, casa Rossell, casa Areny-Plandolit i Sant Corneli d’Ordino.

Malgrat que els terminis d’execució dels treballs eren de 90 dies a partir de la notificació als adjudicataris, malauradament “de les primeres adjudicacions han passat 17 mesos i dels darrers, a la redacció d’aquesta nota, 103 dies i no se’n ha aprovat cap ni un”. Davant de “la inoperativitat i la deixadesa amb la què està actuant al Govern alhora d'aprovar els projectes de delimitació dels entorns de protecció dels béns d'interès cultural del nostre país”, la consellera Gili demana que s'expliquin els motius del retard en qüestió.


Andorra la Vella, 26 de març del 2014

El grup parlamentari socialdemòcrata insisteix que els noms de les persones físiques i jurídiques que presten serveis d’assessorament o de relació especial a l’administració han de ser públics. El parer del Govern, però, no és el mateix perquè per ara no ha volgut facilitar aquesta informació, tot i que al principi de legislatura sí que ho va fer. Per aquesta raó la consellera general socialdemòcrata Mariona González va demanar ahir l’empara del síndic general perquè el Govern lliuri finalment “de forma immediata” les dades que se li estan demanant des de la seu parlamentària. González considera que “la documentació sol·licitada no pot ser cap secret d’Estat”, ja que totes aquestes persones que presten serveis d’assessorament o de relació especial “són pagades amb diners públics i com a acte de transparència política aquestes dades haurien de ser de coneixement públic”.

La consellera socialdemòcrata recorda que a principis de la present legislatura la mateixa demanda va ser contestada pel Govern amb una llista de noms, cognoms i salaris. Per tant, “ja hi ha un precedent creat en aquesta qüestió”. El cert, però, és que l’executiu no ha respost a la nova petició i González “s’ha vist obligada a demanar l’empara del síndic general perquè el Govern entregui la documentació sol·licitada de forma immediata. González va explicar ahir que “quan no es lliura aquesta informació és que alguna cosa tenen a amagar”.

La parlamentària del PS va sol·licitar el 24 de setembre del 2013 “una relació de totes les persones físiques i jurídiques que han prestat serveis d’assessorament o de relació especial a l’administració general –que no hagin estat contractades mitjançant edicte–, amb especificació de la periodicitat, de l’import de la retribució, de la imputació pressupostària dels imports pagats i, si escau, dels avantatges en espècie de què hagin pogut gaudir”. El grup socialdemòcrata s’interessava també per “l’especificació del servei, departament o autoritat al qual han estat o estan encara adscrits de forma habitual, o al qual s’ha imputat la despesa, i això des del mes de febrer del 2012 fins al mes de setembre del 2013, tots dos inclosos”.

Segons informava ahir el grup socialdemòcrata en un comunicat, la consellera va rebre del cap de Govern el darrer dia del termini reglamentari, el 12 de novembre del 2013, la documentació en qüestió “com una pretesa resposta” a la demanda que havia fet. Tenint en compte que en la informació rebuda “es va obviar part de la informació sol·licitada”, González va fer una nova demanda el 13 de novembre del 2013, en la qual requeria “la mateixa documentació amb especificació dels noms i cognoms tant de les persones físiques com de les persones jurídiques”. “Malauradament, quatre mesos més tard, el grup socialdemòcrata encara no ha rebut resposta del cap de Govern i tampoc s’ha assignat cap data de termini d’entrega de la documentació sol·licitada”, s’afirma al comunicat.

La consellera va recordar també que la quantitat que es destina ara a assessorament és més gran que la de principis de la legislatura, amb la qual cosa es dedueix que “d’un any a l’altre hi ha hagut un increment de sou” per a algunes de les persones que presten aquest servei. González va insistir que aquesta informació ha de ser pública, com passa en tots els països de l’àmbit europeu, i que en cap cas es tracta de dades personals.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat sis esmenes a la proposició de llei de modificació de la Llei de règim electoral i del referèndum elaborada pels demòcrates. Entre les esmenes presentades per la consellera general Mariona González, n’hi ha una que proposa suprimir el redactat del paràgraf 4 de l’exposició de motius, referent a la creació d’un registre electoral nacional que, “sense perjudici dels registres electorals comunals, ofereix una major seguretat jurídica als electors”. González ja havia manifestat al seu dia que els articles de la proposició de llei no feien cap referència a aquest registre i que, per tant, s’havia d’eliminar aquest paràgraf del text.

Una altra de les esmenes presentada pel grup socialdemòcrata pretén eliminar l’obligatorietat que consti el número de passaport dels electors a les llistes electorals que poden demanar de manera gratuïta les candidatures a les eleccions del Consell General o a les comunals. Així mateix, en una altra de les esmenes es demana que el reglament del vot per correu determini els terminis en què l’elector haurà de disposar de la informació que li facilitarà el Govern per poder utilitzar aquesta modalitat de vot.

Els socialdemòcrates també volen que s’afegeixi al text una disposició final que estableixi que el Govern haurà d’aprovar en el termini màxim de dos mesos a partir de l’entrada en vigor de la llei, els reglaments de desenvolupament que corresponguin.

COMUNICAT DE PREMSA

Gónzalez demana l'empara del Síndic perquè el Govern entregui la documentació sobre totes les persones que han prestat serveis d’assessorament o de relació especial a l’Administració general

La consellera general del Grup parlamentari socialdemòcrata, Mariona González, ha demanat aquest matí l'empara del Síndic General, Vicenç Mateu, per tal de que el Govern li entregui “de forma immediata” la documentació relativa als noms i cognoms tant de les persones físiques com de les persones jurídiques que han prestat serveis d’assessorament o de relació especial a l’Administració general. La consellera destaca que “la documentació sol•licitada no pot ser cap secret d’Estat”

El 24 de setembre del 2013 González va sol•licitar “una relació de totes les persones físiques o jurídiques que han prestat serveis d’assessorament o de relació especial a l’Administració general –que no hagin esta contractades mitjançant edicte–, amb especificació de la periodicitat, de l’import de la retribució, de la imputació pressupostària dels imports pagats i, si es dóna el cas, dels avantatges en espècie de què hagin pogut gaudir”. La consellera socialdemòcrata també va demanar “l'especificació del servei, departament o autoritat al qual han estat o estan encara adscrits de forma habitual, o al que s’ha imputat la despesa, i això des del mes de febrer del 2012 fins el mes de setembre del 2013 ambdós inclosos”.

El darrer dia del termini reglamentari, el 12 de novembre del 2013, González va rebre del Cap de Govern la documentació en qüestió “com a una pretesa resposta” a la demanda que va efectuar la consellera. Tenint en compte que en la informació rebuda “es va obviar part de la informació sol•licitada”, González va tramitar una nova demanda el 13 de novembre del 2013 on requeria “la mateixa documentació amb especificació dels noms i cognoms tant de les persones físiques com de les persones jurídiques” .

Malauradament, quatre mesos més tard, el Grup Socialdemòcrata encara no ha rebut resposta per part del cap de Govern i tampoc s’ha assignat cap data de termini d’entrega de la documentació sol•licitada. González entén que “la documentació sol•licitada no pot ser cap secret d’Estat, ja que totes les persones que presten serveis d’assessorament o de relació especial són pagades amb diners públics, i com acte de transparència política, aquestes dades haurien de ser de coneixement públic”. En aquest sentit, la consellera recorda que a principis de legislatura la mateixa demanda va ser resposta pel Govern amb una llista de noms, cognoms i salaris. Per tant, “ja hi ha un precedent creat en aquesta qüestió”.

Davant d'aquesta situació, González s'ha vist obligada a demanar l'empara del Síndic General perquè el Govern lliuri la documentació sol•licitada “de forma immediata”.


Andorra la Vella, 25 de març del 2014

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata va entrar ahir al registre del Consell General dues preguntes orals per a ser respostes pel Govern durant la sessió plenària prevista per al dijous 27 de març. La primera fa referència al full de ruta previst pel Govern fins a final de legislatura. I la segona es refereix als terminis previstos per a l'acabament de les obres del projecte de rotonda i pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d'Escaldes-Engordany.

Pel que fa al full de ruta, el president del PS, David Rios, va demanar a l'Executiu que expliqui les lleis que preveu tramitar fins a final de la legislatura i que exposi quines són les prioritats abans que s'esgoti l'actual mandat així com el calendari d'aprovació i implantació de les iniciatives legislatives.

De la seva banda, la consellera general, Rosa Gili, va entrar una pregunta relativa als terminis previstos per a l'acabament de les obres del projecte de rotonda i pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d'Escaldes-Engordany. Gili pregunta al Govern sobre la data inicial prevista d'acabament d'aquestes obres en el moment de l'adjudicació i sobre quan es preveu que finalment es concloguin els treballs.

En relació a aquesta demanda, el Govern va assegurar la setmana passada en una roda de premsa posterior al Consell de Ministres que els treballs estarien definitivament enllestits a finals del proper mes de setembre.

COMUNICAT DE PREMSA

Rios pregunta pel full de ruta del Govern fins a final de legislatura

El Grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat aquest matí al registre del Consell General dues preguntes orals per a ser respostes per al Govern per a la sessió plenària prevista per al dijous 27 de març.

La primera de les preguntes, formulada pel president del Grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, fa referència al full de ruta previst pel Govern fins a final de legislatura. Més concretament, i tenint en compte que "a poc més d'un any pel final de l'actual legislatura, moltes de les reformes anunciades pel Govern resten incomplertes e indefinides", Rios demana a l'executiu que expliqui les lleis que preveu tramitar fins a final de la legislatura i que exposi quines són les prioritats abans de que s'esgoti l'actual mandat així com el calendari d'aprovació i implantació de les iniciatives legislatives.

De la seva banda, la consellera general, Rosa Gili, es refereix als terminis previstos per a l'acabament de les obres del projecte de rotonda i pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany. En aquest sentit, la consellera socialdemòcrata recorda que al maig del 2009 el Govern en funcions adjudicava per 3,5 milions d’euros mitjançant edicte els treballs de la citada rotonda i, gairebé cinc anys després, l’obra en qüestió encara està aturada, pendent d’acabament i amb un pas alternatiu regulat per semàfors. Davant d'aquesta situació, Gili pregunta al Govern sobre la data inicial prevista d'acabament d'aquestes obres en el moment de l'adjudicació i sobre quan es preveu que finalment es concloguin els treballs en qüestió.

Andorra la Vella, 18 de març del 2014

El grup parlamentari socialdemòcrata ha entrat aquest dimarts al registre del Consell General dues preguntes orals per a ser respostes pel Govern durant la sessió plenària prevista per al dijous 27 de març.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha entrat una pregunta per saber quin és el full de ruta previst pel Govern fins a final de legislatura. En aquest sentit, Rios demana a l'Executiu que expliqui les lleis que preveu tramitar fins a final de la legislatura i que exposi quines són les prioritats abans que s'esgoti l'actual mandat així com el calendari d'aprovació i implantació de les iniciatives legislatives.

De la seva banda, la consellera general, Rosa Gili, ha entrat una pregunta relativa als terminis previstos per a l'acabament de les obres del projecte de rotonda i pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany. Gili pregunta al Govern sobre la data inicial prevista d'acabament d'aquestes obres en el moment de l'adjudicació i sobre quan es preveu que finalment es concloguin els treballs.

Veure article original

COMUNICAT DE PREMSA

Gili demana els informes pericials encomanats pel SAAS i pel ministeri de Salut i Benestar en relació a la mort d'un nadó a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell el passat 5 de febrer

La consellera general del Grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat una demanda d'informació al Govern en la que sol•licita tots els informes pericials encomanats pel Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) i pel ministeri de Salut i Benestar en relació a la mort d'un nadó a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell el passat 5 de febrer.

Aquesta setmana el SAAS va donar per tancada la investigació interna per esbrinar les causes de la mort d'un nadó a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell el passat 5 de febrer. Al mateix dia que comunicava aquesta decisió, la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, anunciava que la investigació encara no estava tancada. Davant "d'aquestes contradiccions i de la poca transparència amb què està informant el Govern sobre aquest trist cas", el Grup parlamentari socialdemòcrata s'ha vist obligat a demanar tots els informes pericials encomanats pel Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) i pel ministeri de Salut i Benestar en relació a la mort del nadó.
Gili també demana totes les actes del consell directiu del SAAS relacionats amb la investigació en qüestió. A la vegada i, davant de la gravetat del cas, el Grup socialdemòcrata confia que el Govern respongui amb la màxima celeritat a la demanda d'informació.

Andorra la Vella, 16 de març del 2014

La consellera general del PS, Rosa Gili, va enviar ahir una demanda a Sindicatura, per què el Govern li faci arribar tots els informes pericials encomanats pel Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) i pel Ministeri de Salut i Benestar en relació a la mort de la nena prematura a l'Hospital de Meritxell el passat 5 de febrer. Així com totes les actes del consell directiu del SAAS en relació a la investigació de l'afer. Gili va explicar també en un comunicat de premsa que «aquesta setmana el SAAS va donar per tancada la investigació interna per esbrinar les causes de la mort del nadó però el mateix dia, la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez va anunciar que la investigació no estava tancada». En opinió de Gili aquesta contradicció és suficient per justificar la demanda i va afegir que «davant d'aquestes contradiccions i de la poca transparència amb què està informant el Govern sobre aquest trist cas, el grup parlamentari socialdemòcrata s'ha vist obligat a demanar tots els informes pericials». Cosa que també va reiterar a l'ANA matisant que «les mesures preses en relació al cas han anat acompanyades d'explicacions dubtoses». Gili es vol fer una idea clara del que va succeir perquè «preocupa a moltíssima gent i és suficientment important per assabentar-nos de tot el que ha passat», va concloure.

Depurar responsabilitats // En quant a les actuacions que el SAAS i el Ministeri de Salut va encarregar per depurar la responsabilitat en els fets, Gili va argumentar que «no ens satisfan per la preocupació que encara es visualitza en la societat». I va afegir que algunes de les mesures preses són si més no «curioses». Gili va recordar que «es va destituir el cap de pediatria però per una reestructuració interna» i es va queixar de que «al grup parlamentari socialdemòcrata se li ha comentat el procediment de manera molt superficial». Per tot plegat, la consellera del PS va desitjar que «esperem que se'ns doni la documentació i a partir d'aquí valorarem el que farem i quin és el nostre punt de vista sobre les responsabilitats en l'afer». I no va obviar que «si hi ha informació rellevant o algun aspecte en el que creiem que cal aprofundir ho farem».

Deure moral // El pare de la nena prematura, Josep Lluís Criado, va reaccionar ahir a la voluntat del PS, dient que «no tenim cap problema perquè tingui els informes, al contrari, els agraïm que mostrin interès pel cas i que vulguin arribar fins al final, quan la percepció que tenim és que el SAAS i el Ministeri volen ofegar l'afer». I va afegir que «estem astorats de la línia que el SAAS i el Govern han agafat amb nosaltres quan van ser ells els primers en dir-nos que es tractava d'un afer molt greu». Criado va reiterar que «la primera negligència, i la més greu, és quan l'hospital es va fer càrrec de la nena, perquè és un hospital de nivell 2 i per tractar casos com el de la nostra filla hauria d'haver estat de nivell 3». I va anunciar que portarà l'afer a la jurisdicció penal perquè «és un problema moral que no només té a veure amb nosaltres sinó amb tota la societat». I desitjant que un cas com el seu no es torni a repetir mai més, va anunciar que demanarà una nova cita amb el cap de Govern perquè «volem que ens doni la seva versió dels últims esdeveniments».

Criado també es va referir a la contradicció entre el SAAS que dóna la investigació per tancada i la ministra Rodríguez que va dir que encara està oberta i va plantejar altres dubtes. «Sembla que l'informe encarregat pel SAAS a un pediatra només vulgui contradir el que va fer la neonatòloga», va argumentar i va explicar que «aquest informe no estava previst en un principi, però el més greu és que se li doni tanta importància quan la nostra filla, una prematura de 25 setmanes, havia de ser tractada per un neonatòleg i no per un pediatra». I va insistir en que encara no «tenim el peritatge del forense sobre trasllats; en lloc d'aquest informe ens han tramès un informe fet per un catedràtic que no té res a veure».