El grup parlamentari socialdemòcrata va entrar ahir a tràmit al Consell General una proposició de llei per modificar la Llei de l’impost general indirecte (IGI) perquè el sector financer pagui igual que abans de l’entrada en vigor d’aquest impost. La proposta dels socialdemòcrates és que estiguin gravats el conjunt de productes financers amb un tipus del 5,5% i no només les comissions com fins ara, que estan gravades amb un 9,5%. El text vol garantir que el canvi no repercutirà negativament en els usuaris i, en aquest sentit, conté una disposició transitòria per garantir que la seva entrada en vigor no pot comportar la modificació de les condicions financeres vigents en aquest moment.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, i el primer secretari del PS, Pere López, van comparèixer ahir conjuntament en roda de premsa per explicar el contingut de la proposició de llei. Rios va afirmar que la proposició de llei és fruit del treball conjunt entre el grup parlamentari i el partit, i que si es feia la presentació a la seu del PS era per demostrar “una vegada més” la “bona sintonia” que hi ha entre el grup parlamentari i el partit. Segons va explicar el president del grup socialdemòcrata, l’impacte que pot tenir la disminució de la recaptació de l’IGI bancari en relació amb les projeccions que s’havien fet és important si es compara, per exemple, amb el dèficit de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS).

Rios va assenyalar que la proposició de llei té dos objectius bàsicament: el primer, que la modificació no comporti cap increment dels serveis contractats avui en dia pels clients i, el segon, que el canvi sigui assumible per la banca, “com a sector important que és de la nostra economia”.

El text entrat a tràmit parlamentari consta de tan sols cinc articles, una disposició transitòria i dues disposicions finals. Un dels aspectes destacables de la proposició de llei és que es passa de gravar únicament les comissions, “fet que va ser el gran triomf del grup demòcrata en el moment de l’aprovació de la Llei de l’IGI”, a gravar tots els productes financers, que “és el que nosaltres sempre vam defensar”.

D’altra banda, el tipus, que actualment és del 9,5% i només afecta les comissions, passaria a ser del 5,5% per a la totalitat de les operacions, “amb la qual cosa calculem que s’obtindria la mateixa recaptació que abans que s’aprovés aquest nou impost”. Tot i així, els socialdemòcrates entenen que cal ser molt “prudents” perquè a hores d’ara no disposen de dades fiables per determinar amb exactitud quin és el tipus necessari per mantenir la recaptació de l’IGI bancari al mateix nivell que el que s’ingressava amb l’ISI. “És evident que el Govern disposa de dades internes molt més fiables que poden corroborar si aquest tipus és el correcte o hauria de ser una mica més alt o més baix. En tot cas, és un punt de partida i el percentatge que finalment s’apliqui no serà el nostre cavall de batalla”, va manifestar Rios. El president del grup socialdemòcrata va insistir que la modificació no ha de comportar increments en els serveis contrac tats pels usuaris, tot i que per assegurar aquest punt s’incorpora una disposició transitòria que ho determina de manera expressa. “Això no vol dir que demà els nous serveis no puguin tenir uns preus superiors, però això seria pel mateix mercat”, va puntualitzar Rios.

Per la seva banda, López va manifestar que en un temps en què les finances públiques, tant les del Govern com les dels comuns, es caracteritzen pel dèficit crònic que arrosseguen i en què es volen aplicar “retallades” en l’àmbit social, a través per exemple de la nova Llei de la CASS, no es pot permetre que un dels sectors més importants de l’economia del país vegi reduïda la seva contribució a les arques públiques “de manera significativa”. Segons es pot llegir en l’exposició de motius de la proposició de llei, “la situació actual representa un benefici tributari per al sector bancari que, a la vegada, no ha repercutit en una disminució dels costos de les operacions financeres per als clients-ciutadans”.

Les previsions que fan els socialdemòcrates basant-se en les dades de liquidació de què disposen, corresponents als nou primers mesos de l’any 2013, és que al llarg de l’any passat el Govern haurà deixat d’ingressar uns 20 milions d’euros per aquest concepte respecte del 2012. “Vista la inoperància del Govern i de la majoria demòcrata davant d’aquesta situació, ens ha semblat que no ens podíem quedar de braços plegats i per això creiem que s’ha de corregir de la manera més ràpida possible”, va indicar López. El primer secretari del PS va recordar que la contribució del sector financer a les arques públiques ha disminuït “de forma substancial” pel fet que només les comissions estan gravades.

D’altra banda, López va assenyalar, igual que va fer Rios, que la proposició no pot suposar cap increment dels costos dels serveis financers que els ciutadans tenen actualment contractats. Segons va argumentar, es tracta d’una “bona solució tècnica a un problema que té el país, encara que evidentment sigui esmenable i revisable”.

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata ha entrat a tràmit parlamentari la proposició de llei per modificar l'IGI bancari. Es vol que tots els productes financers tributin, i no sols les comissions bancàries com fins ara. Els socialdemòcrates també proposen una disposició transitòria per garantir que els bancs no puguin augmentar els serveis ja contractats arran d'aquest augment impositiu.

L'objectiu de la proposició socialdemòcrata és que es gravin amb tipus del 5,5% totes les operacions financeres, a fi que la recaptació per l'IGI bancari sigui similar a la que s'aconseguia amb l'ISI, sense que sigui un llast per la competitivitat de les entitats financeres. Per aquest motiu no s'enrocaran en el gravamen de l'impost.

Rios manté que la modificació de l'IGI bancari no suposarà cap augment per als serveis ja contractats per l'usuari. Per garantir-ho, la proposició de llei conté una disposició transitòria a aquest efecte.

Tot i que temen que el grup de DA no prenguin en consideració la proposta, els socialdemòcrates mantenen l'esperança que l'acceptin i es pugui debatre en comissió. Sí que esperen el suport del grup mixt, ja que la proposició està inspirada en una proposta similar preparada l'any 2010, quan tots els consellers formaven part del mateix partit.

Veure vídeo i article relacionat

“És inadmissible.” Així va qualificar David Rios la situació “d’incompatibilitat” en la qual, al seu entendre, es troben el vicepresident del grup parlamentari demòcrata, Daniel Armengol, i el ministre de Finances, Jordi Cinca. En el primer cas, el conseller del Partit Socialdemòcrata va  denunciar que participi en la comissió de Finances, “decidint les polítiques d’inversió”, quan és propietari d’una empresa “que viu de les adjudicacions del sector públic”. En el segon, va lamentar que el portaveu de l’executiu defensés l’adjudicació d’un estudi actuarial sobre la CASS a un banc “en el qual treballava”.

El president del grup socialdemòcrata va comparèixer per valorar el final de la negociació sobre el pressupost. Va mostrar-se crític amb el fet que els taronges “no han aprovat ni una” de les esmenes presentades. Una d’elles volia eliminar la limitació que, mitjançant la llei de mesures de reactivació del Govern Pintat, s’imposava als funcionaris que demanessin l’excedència per càr recs públics. Només se’ls guardava la plaça durant un mandat. Rios va explicar que DA havia justificat la seva decisió de mantenir la mesura tot adduint “incompatibilitats” que tenen els treballadors
públics, argument que, no ho va amagar, ha indignat el PS.

“Ens preguntem si és més incompatible un funcionari que fa política que un vicepresident de la comissió de Finances que té interessos directes en el cas que està defensant”, va manifestar en una al·lusió directa a Armengol. Rios va assegurar que la seva empresa “ha crescut via pressupostos de l’Estat” i va apuntar que “és una situació que s’ha de corregir el més ràpidament possible”.

EXEMPLES

El parlamentari encampadà va recordar com Armengol “en el debat d’orientació agraïa al ministre de Territori la política d’inversió quan el dia abans se li havien adjudicat 1,2 milions d’euros en obres a la seva empresa”. Per a Rios, el problema no és que hi hagi negocis que visquin sobretot de les contractacions públiques. “No hi estem en contra”, va afirmar. La clau de volta rau, va apuntar, en el fet que “un dels seus propietaris estigui decidint la política  ’inversions”, un fet que, va remarcar, “seria absolutament impensable a França o a Espanya”, i va lamentar que “aquí ho veiem com a natural”. El conseller del PS va comentar que “Andorra no és un Estat feudal on hi hagi dret de cuixa”.

Rios, però, no va dirigir les crítiques únicament cap a la bancada demòcrata. També va fer retrets a Jordi Cinca. “Per què un ministre de Finances defensa l’adjudicació d’un estudi actuarial sobre la CASS a l’entitat on treballava?”, es va preguntar. De fet, va recordar que aquesta situació, “ja la vam denunciar”. La solució a aquesta situació passaria, al seu entendre, per “corregir-ho amb una llei d’incompatibilitats”. I és que, recordant que l’origen de la polèmica estaria en les suposades contradiccions que patirien els funcionaris que vulguin accedir a un càrrec públic, va apostar per “fer una reflexió en conjunt”. Malgrat la denúncia feta ahir, el PS va avançar que no es preveu anar més enllà, per exemple, portant el tema a instàncies judicials. “No volem barrejar política i justícia. El que volem és que la ciutadania prengui consciència” d’una situació que, va criticar, “ha arribat a un nivell de naturalitat que fa que no ens amaguem de res”. I, va lamentar, la resta de consellers “no ens mereixem que la gent tingui dubtes sobre el que s’està fent a aquesta casa”.

Des del Diari es van demanar valoracions sobre aquesta denúncia al propi Armengol, que va declinar fer declaracions. Des de Govern tampoc no es va voler donar cap resposta.

L’oposició critica la reducció de l’IGI de les estacions

El PS veu lògic reduir l’IGI a les estacions, però no a l’1%, i a més estenent aquesta reducció a més sectors. Així es va proposar a DA durant la negociació d’esmenes. En concret, es va apostar per crear un tipus reduït nou, del 2,5%, que a més beneficiés el transport públic, altres entitats turístiques com ara Caldea o Naturlandia, o activitats culturals com ara obres de teatre o cinema. David Rios va lamentar que els taronges refusessin la proposta, ja que, al seuentendre, s’ha acabat fent “un regal de Reis extraordinari”. I és que “acabaran pagant menys que amb l’ISI”, va afirmar el conseller socialdemòcrata. A més, va mostrarse crític “amb la manera de fer el canvi” i va recordar que amb l’IGI hi ha altres aspectes a tocar. “És escandalós el que s’està recaptant dels bancs”, va dir. Qui també va criticar la reducció de l’impost indirecte als dominis esquiables va ser Socialdemocràcia i Progrés. Mitjançant un comunicat, la plataforma va recordar que altres sectors clau també passen dificultats. “No s’hauria de rebaixar l’IGI per a ningú o hi hauria d’haver un IGI reduït per a tothom, que seria el més just”, van indicar, tot defensant que “calia un ampli debat públic.”

El Consell General ha tombat l'esmena a la totalitat presentada pel grup socialdemòcrata a la llei de reforma de la Seguretat Social. Els socialdemòcrates creuen que la proposta preveu unes retallades "inhumanes" i tant el grup mixt com DA i el Govern consideren que és un text legal necessari tot i que s'ha d'esmenar.

Segons el Partit Socialdemòcrata, la llei de reforma de la Seguretat Social és negativa i castiga la població, sobretot la més desafavorida. En la seva opinió, només preveu retallades dels drets socials i adverteix que les pensions de jubilació seran més baixes. La consellera general del PS, Mariona González, ha estat taxativa: "la disminució de l'import de les pensions que ens proposen és tan injusta, bèstia i inhumana que el Govern s'ha vist obligat a introduir uns complements no contributius, únicament si les persones invàlides continuen residint a Andorra". Segons el Govern, en canvi, és una reforma imprescindible i pot suposar un veritable canvi cultural. Opina que l'increment del dèficit de la CASS i la sostenibilitat de les pensions mereixen accions contundents com les que preveu aquesta proposició de llei. Es pregunta "què hauria passat si no haguéssim pres mesures urgents i importants i haguéssim deixat passar els dèficit i aquest creixement exponencial". Afirma que "dir la veritat" és posar sobre la taula "la situació de perill en què es troben les pensions sense alarmis-me però sí amb preocupació". DA ha afirmat que en el programa electoral ja havia avisat que hauria de prendre mesures per garantir que la CASS fos sostenible. Per la seva banda, Sílvia Bonet, consellera del grup mixt, ha assenyalat que la llei presenta llacunes importants i que, per això, hi han presentat 72 esmenes.

Veure article original

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat, a més de l’esmena a la totalitat, 31 esmenes al projecte de llei del pressupost. El president del grup, David Rios, va explicar que les esmenes volen “canviar el model d’inversió” que es proposa. Així, en lloc d’invertir en asfalt, és a dir,  carreteres i rotondes, els socialdemòcrates defensen que s’ha de fer en projectes que beneficiïn petits industrials, sobretot a través de la construcció i reforma d’edificis.

Es tracta, segons va indicar Rios, que els diners es gastin en infraestructures que permetin la creació de “valor afegit”. En aquesta línia es proposa, per exemple, la reconversió de l’hotel Rosaleda o de l’antiga caserna de bombers d’Andorra la Vella. En el primer cas es pretén donar un ús a l’edifici, un projecte per al qual preveuen un pressupost d’uns 900.000 euros, mentre que al segon es faria “un miniparc tecnològic” amb un import d’1.450.000 euros. Amb el nou model d’inversió s’aconseguiria, a més, segons va indicar Rios, rebaixar el dèficit previst, tot i que aquest no sigui l’objectiu principal. Els socialdemòcrates proposen també que el milió d’euros destinat a una nova infraestructura turística es destini a fer realitat l’estació d’autobusos nacional.

Per la seva banda, el grup parlamentari mixt ha presentat una esmena a la totalitat, i sis esmenes parcials, entre les quals cal destacar la supressió de la dotació d’un milió d’euros per a la creació d’una nova infraestructura per incrementar l’atractiu turístic, ja que consideren que es tracta d’un “projecte indeterminat, genèric i per tant indefinit”, un fet que qualifiquen de “burla al Consell General”.

També proposen suprimir del pressupost la partida de 275.000 euros d’adquisició d’accions del sector públic dins del projecte de l’Oficina del Joc, ja que posen en relleu que no  ’especifica “com, de quina manera i en virtut de quin muntatge jurídic es podrien adquirir accions d’un Consell Regulador Andorrà del Joc del qual es desconeix la fórmula jurídica”.

Una altra de les esmenes va adreçada a destinar 400.000 euros a l’atenció integral a les víctimes de violència de gènere. Aquests diners es traurien de la dotació per a famílies, que quedaria en 1,5 milions, mantenint la mateixa dotació per a atenció social però especificant molt més els diferents conceptes. En aquest sentit lamenten que en el pressupost no s’especifiquin més els conceptes en àmbits d’activitat “tan importants”. Les altres tres esmenes presentades pel grup mixt fan referència a despeses de personal.

COMUNICAT DE PREMSA

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata pregunta sobre el pagament del lloguer del Camp d'Esports d'Aixovall

La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat una pregunta en tràmit d'urgència per a la sessió del Consell General de demà dijous 5 de desembre relativa a l'estat en què es troben les negociacions entre el Govern i la família propietària dels terrenys del Camp d'Esports d'Aixovall pel contracte de lloguer de la instal•lació.

El 21 de gener d'aquest any, Gili va formular una pregunta escrita al Govern on demanava l'estat de les negociacions del contracte de lloguer dels terrenys de l'estadi d'Aixovall. El 18 d'abril, l'executiu responia que "actualment el Govern està negociant amb la família propietària un nou contracte de lloguer". D'ençà d'aquesta resposta, el Govern s'ha mantingut en silenci i es desconeix s'hi s'ha produït algun avançament en les negociacions en qüestió.

A la vegada, segons una informació apareguda a un mitjà de comunicació del país, semblaria que existeix la possibilitat que el Govern deixi de pagar les mensualitats pel lloguer del Camp d'Esports d'Aixovall a partir de l'1 de gener de l'any vinent. Davant d'aquesta "situació d'incertesa que pot provocar que 110 equips de futbol del país es quedin sense instal•lació esportiva en plena temporada", la consellera socialdemòcrata reclama a l'executiu que doni explicacions sobre aquesta problemàtica.

Recordem també que durant la sessió del Consell General prevista per demà el Grup Parlamentari Socialdemòcrata interpel•larà a l'executiu en relació als talls produïts als accessos amb França, a les actuacions de l'Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI) durant el 2013 i a la situació de les persones desocupades que tenen entre 40 i 59 anys.

Andorra la Vella, 4 de desembre del 2013

El grup parlamentari socialdemòcrata proposa crear una assegurança d’atur contributiva per a la qual les empreses aportarien el 0,75% i els treballadors el 0,25%. Es tracta d’una de les modificacions que volen introduir al projecte de llei de la CASS, al qual han presentat una esmena a la totalitat en considerar que el text fa “retallades brutals” i situa les prestacions “a un nivell de cobertura de fa deu anys”.

D’aquesta manera, es pretén afegir una nova branca a la seguretat social i posar Andorra al mateix nivell que els països de l’entorn europeu en aquest àmbit. La prestació que es rebria durant uns mesos en aquests casos es calcularia sobre la base del salari que s’hagués rebut en els dotze mesos anteriors –entre el 90% i el 75%– i els receptors no es podrien negar a seguir els cursos de formació ni refusar les ofertes de feina. “Si aquesta prestació s’hagués aprovat quan els socialdemòcrates la vam proposar per primer cop, avui dia tindríem una guardiola per pagar un dret adquirit com aquest”, va indicar la consellera general Mariona González.

Una altra novetat que es proposa és l’increment dels percentatges de cotització a la branca de vellesa, que seria del 13% el 2016 i del 14% el 2017 i, segons es recorda des del grup, encara estarien molt per sota dels que s’apliquen en països veïns. A més, s’aposta per posar en marxa un sistema arbitral per a determinades controvèrsies entre els afiliats i la CASS, i per introduir un article perquè hi hagi més transparència a la parapública.

Conscient que l’esmena a la totalitat no prosperarà, el grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat 110 esmenes amb propostes que troben “realistes i moderades, en contra de l’extremisme que mostra DA volent retallar drets”. Els socialdemòcrates s’oposen que el copagament dels usuaris, actualment fixat en el 25%, es pugui incrementar en alguns casos fins al 50%, i que aquest percentatge s’estableixi per reglament. També critiquen que s’endureixin les condicions per cobrar les baixes laborals, i les pensions de viudetat temporal i d’invalidesa.

Pel que fa a la branca de vellesa, el grup és especialment crític amb el fet que, si el text prospera tal com està, les pensions es revisin segons l’anomenat factor de sostenibilitat, que significarà, segons González, “que cada any els jubilats siguin més pobres”.