El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, ha presentat quatre reserves d'esmena al projecte de llei de l'impost de les persones físiques (IRPF) per tal d'assolir un impost «més senzill, just i equitatiu», tal com indiquen en un comunicat.

En aquest sentit, el polític encampadà ha contactat amb el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, per mantenir una reunió conjunta que faci possible l'aprovació de les reserves d'esmena.

El comunicat socialdemòcrata assenyala que en les reserves defensen el caràcter progressiu de l'impost mitjançant dues vies. D'una banda, s'introdueix una reducció sobre la base imposable en concepte de mínim personal que deixa exempt un import de 30.000 euros (el qual s'incrementa a 40.000 euros en alguns casos) i d'altres reduccions addicionals per compensar les càrregues familiars de l'obligat tributari.

D'altra banda, s'estableixen dos tipus impositius que s'apliquen per trams, en funció del nivell de renda obtinguda.

En aquest sentit, en el primer dels trams la base de liquidació estarà compresa entre zero i deu vegades el salari mínim interprofessional anual i se li aplicarà a la base de liquidació un tipus del 10%. Mentrestant, al tram de base de liquidació igual o superior a deu vegades el salari mínim interprofessional anual se li aplicarà a la base de liquidació un tipus del 20%, segons s'explica en el comunicat socialdemòcrata.

Reduccions // A més, els socialdemòcrates defensen un augment de la reducció de 750 euros a 2.500 euros per als obligats tributaris que tinguin un descendent que sigui menor de 25 anys així com per a cada ascendent que sigui major de 65 anys sempre i quan es pugui acreditar que conviuen amb l'obligat tributari o en depenen i no percebin rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional anual.

Una vegada presentades les reserves d'esmena al registre del Consell General, Rios s'ha posat en contacte amb el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, per tal de mantenir una reunió en els propers dies amb l'objectiu d'arribar a una entesa sobre les reserves d'esmena.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat un total de 31 esmenes al projecte de llei de la Justícia, 13 al de procediment judicial i 9 al de codi de procediment penal. Entre les més destacades, la consellera general Mariona González, assenyala la modificació que preveu que els sous dels membres del Consell Superior de la Justícia s'hagin de fixar per llei, igual que ja s'estableix amb els salaris dels batlles i magistrats, i estableix un termini d'un any per aprovar aquesta normativa.

La consellera socialdemòcrata Mariona González ha explicat que 'hem presentat algunes esmenes per fer canvis o millorar definicions, però que en general el text del projecte de llei de la Justícia els sembla bé.

Una de les esmenes que han presentat és la que vol que els salaris dels membres del Consell Superior de la Justícia es fixin a través de la llei corresponent de retribucions que afecta a batlles i magistrats. Segons els socialdemòcrates cal equiparar el mecanisme de fixar les retribucions dels batlles i magistrats als membres del Consell Superior de la Justícia. A més, segons ha opinat la consellera Mariona González, els hagués semblat convenient que la llei que fixi aquestes remuneracions s'hagués presentat conjuntament al projecte de llei de la Justícia, però com que no ha estat així proposen, via esmena, que es doni un termini d'un any per presentar aquesta llei.

D'altra banda, pel que fa als casos en què els batlles i magistrats s'han d'abstenir, que segons el projecte de llei són aquells que afecten al matrimoni o fins al quart grau de cosanguinitat, els socialdemòcrates inclouen també el parentiu per afinitat, és a dir, la família de la parella, amb qualsevol de les parts, el seu advocat o el representant del Ministeri Fiscal.

Des del PS també s'ha esmenat el text perquè el dret a disposar d'un advocat d'ofici es doni a les persones que demostren una situació econòmica desfavorable, en lloc del terme 'pobresa' que fa servir el text original. Segons González això es fa per evitar 'el caràcter pejoratiu del terme i precisar que la causa que genera aquest benefici és de tipus econòmic i no altre'.

També en els casos de procediments civils o contenciosos seguits en matèria de Seguretat Social la intervenció dels advocats inscrits al Col·legi d'Advocats és necessària. Els socialdemòcrates han esmenat que en les resolucions favorables als justiciables, el Tribunal pugui imposar les costes judicials inclosos els honoraris d'advocat a la CASS.

D'altra banda, els socialdemòcrates també han esmenat el fet que les excedències amb reserva de plaça que poden demanar els batlles i magistrats incloguin els supòsits de conciliació familiar, com per exemple l'acollida d'un infant o haver de cuidar d'un familiar malalt.

Veure article original

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, creu que el tancament de l'exercici 2013 que va exposar ahir el Govern i que presenta un superàvit de 15 milions no és real, ja que s'ha aconseguit amb una aportació extraordinària de 40 milions dels fons d'Andorra Telecom. El president del grup parlamentari demòcrata,

Ladislau Baró, en canvi, valora favorablement la liquidació pressupostària del 2013. Creu que el dèficit és "lleuger" i que està en la línia que s'havia marcat.

Veure el vídeo relacionat

Els socialdemòcrates han complert el compromís polític que van adquirir al seu últim congrés del passat mes de març i ahir el seu grup parlamentari va entrar a tràmit una proposició de llei perquè sigui possible el matrimoni de persones del mateix sexe. Les conselleres generals Rosa Gili i Mariona González van explicar el contingut de la iniciativa, que es materialitza després que no hagi estat possible una proposta conjunta de totes les forces presents a la cambra legislativa.

L’objectiu de la proposició de llei qualificada de modificació de la llei del matrimoni és garantir el que diu la mateixa Constitució a l’article 6, que afirma que totes les persones són iguals davant de la llei i que, entre altres aspectes, ningú no pot ser discriminat per qualsevol condició personal o social.

Tal com s’explica a l’exposició de motius del text, el legislador està obligat “a adaptar les lleis als nous temps i a les noves mentalitats del poble andorrà i del nostre coprincipat”. Segons va explicar Gili, la societat andorrana està avui dia “prou madura no només per afrontar aquest debat, sinó també per aprovar aquesta proposició de llei”. La prova d’això serien, segons va dir, les més de 2.800 signatures recollides en favor del matrimoni entre persones del mateix sexe a través d’una iniciativa impulsada per quatre advocats.

Aquesta maduresa social també es posaria de manifest en el resultat de la darrera enquesta del Centre de Recerca Sociològica (CRES), segons la qual el 70% dels andorrans i el 66% dels residents es van expressar a favor d’una llei d’aquest tipus. “Per això esperem i confiem que els grups parlamentaris presents al Consell General donaran suport a aquesta proposició de llei, perquè entenem que el poble ens està demanant tirar endavant aquest canvi. No s’entendria que no hi hagués aquest acord, ja que l’únic objectiu és defensar la igualtat de drets entre persones i no podem tancar els ulls a les reivindicacions dels ciutadans”, va afegir Gili.

Per la seva banda, Mariona González va explicar que si el seu grup ha decidit tirar endavant finalment la proposició de llei és perquè ja no s’avançava en els contactes amb els altres grups. Els socialdemòcrates entenen que perquè la igualtat sigui real el matrimoni ha de tenir el mateix nom per a tothom, motiu pel qual no estan d’acord a introduir el matrimoni gai a través de la reforma del Codi Civil, com, segons van explicar, estan estudiant els demòcrates. A banda, el grup no creu que, contràriament al que passa amb l’avortament, hi hagi d’haver una oposició del copríncep episcopal que es reguli aquesta qüestió.

Un dels advocats que van impulsar la recollida de signatures en favor del matrimoni de persones del mateix sexe, Manuel Pujadas, va ser present a la presentació de la proposició de llei i va felicitar el grup socialdemòcrata per la iniciativa i va lamentar que no s’hagi assolit el consens necessari entre totes les forces polítiques. Tot i així, va considerar que el consens “és factible”, ja sigui introduint esmenes al text o donant la possibilitat de vot lliure, secret i “en consciència” als consellers en una qüestió com aquesta. “Volem que s’arribi a un acord de consens sobre el text i sobre la manera de votar-lo i a partir d’aquí hi ha molt camí per recórrer”, va indicar Pujadas.

Pujadas va assenyalar que els canvis que es proposen són molt senzills perquè tan sols afecten tres articles de la Llei qualificada de matrimoni i que es tracta sobretot “d’una qüestió política i nosaltres el que volem és que aquest grup impulsi que tots els altres es moguin”. El lletrat va ressaltar la transcendència del fet que s’hagi presentat la proposició de llei en aquest àmbit “i perquè s’obre una segona fase del camí cap al consens i nosaltres apostem perquè s’hi arribi”. A més, segons va dir, “no es poden fer piruetes lingüístiques” en un assumpte com aquest.

El portaveu dels Verds d’An­dorra, Ricard de la Casa, també va mostrar el suport del seu partit a la proposició de llei. “Pensem que el que el PS ha fet avui és el que cal fer i de la manera que cal fer-ho”, va dir. “El que defensem és que tots els ciutadans siguin exactament iguals davant de la llei”, va afegir.

Resposta de DA

Per la seva banda, des de Demòcrates per Andorra es va reiterar que treballen per incloure les unions de parelles del mateix sexe dins una modificació àmplia del dret de família. Així, el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, va lamentar que l’oposició no hagi esperat a arribar a un acord per entrar una proposició conjunta per modificar el referit dret de família.

El president del grup demòcrata va assegurar que s’haurà d’analitzar la proposició entrada per l’oposició per valorar si es pot incloure en la legislació que el grup està treballant. Baró, a més, va remarcar “la importància de legislar en aquest àmbit”.

No hi ha hagut consens entre els tres grups parlamentaris, i, «complint el compromís polític» que va adquirir, el grup socialdemòcrata va entrar ahir a tràmit parlamentari una proposició de llei de modificació de la Llei del matrimoni de 1995 i del 2004, amb la finalitat d'acabar amb «el vedat d'accés al matrimoni» de les persones homosexuals i amb la «discriminació» que representa. Una modificació que, per altra banda, també regula un mandat constitucional, el del article 6, el qual obliga als poders públics a «crear les condicions per tal que la igualtat i la llibertat dels individus siguin reals i efectives», tal i com va explicar ahir la consella socialdemòcrata, Rosa Gili.

Gili va dir que «tenim clar que el legislador s'ha d'adaptar als nous temps» i en aquest sentit, «considerem que la societat andorrana està prou madura per dur a terme el canvi», tal i com demostren les més de 2.800 signatures recopilades pels quatre advocats que van impulsar la iniciativa i l'enquesta del CRES, «en la qual el 70% dels andorrans i el 66'7% de residents» van opinar a favor de la legalització del matrimoni gai. Així doncs, Gili va afegir que «no s'entendria que els altres grups parlamentaris no hi donessin suport» ja que «no podem tancar els ulls a una reivindicació ciutadana». La consellera socialdemòcrata, Mariona González, va afegir que «com a mínim que la prenguin en consideració».

EL COPRPRÍNCEP I EL CANVI DE NOM // Gonzàlez, per altra banda, va explicar que van esperar-se per presentar la proposició amb l'objectiu que les «converses» amb la majoria donessin fruit; però que «hi ha un moment en que les negociacions s'avancen o s'estanquen», i que fins a l'última conversa no s'havia aconseguit el consens perquè DA vol fer «una espècie d'arreglo al codi civil» fent un «canvi en la paraula», és a dir, «creant-ne una d'específica per als matrimonis homosexuals o canviant la paraula de matrimoni civil per tothom». Gili va explicar que en la seva visita al copríncep – juntament al president del GPS, David Rios – li van plantejar que volien presentar la proposició de llei i «ell ens va comentar la possibilitat de canviar-li el nom».

Des del PS defensen que «cal anomenar-ho d'una única manera per a tothom per evitar desigualtats», com també defensaven el nom de matrimoni civil, tal i com queda definit en la llei del 95, amb el canvi d'incloure «dues persones» en l'article 1 (en comptes d'un home i una dona) i «consorts» en l'article 11 (en comptes de marit i muller). Pel que fa a l'opinió del copríncep episcopal, «estem modificant i regulant el matrimoni civil i no religiós».

Llibertat de vot // Els advocats Manel Pujadas i Maite Bourgeaud van coincidir en felicitar el PS per haver presentat la proposició; Pujadas va lamentar que «no hi hagi hagut consens» però va dir que «en la segona fase encara és factible», o bé «sobre el text o sobre la manera de votar»; en aquest últim punt l'advocat es referia a defensar «la llibertat de consciència» i en l'opció del «vot secret», que segons Pujadas «nosaltres defensarem».

Bourgeaud va dir que ara «és el moment que el Consell demostri si es creu o no es creu la Constitució». Per altra banda, va dir que «inventar una paraula» per als matrimonis gais provocarà que aquests per qualsevol tramit administratiu «hagi d'evidenciar la seva condició sexual». Finalment, va dir que la lluita per la igualtat «no és patrimoni de ningú» – de cap grup polític ni de cap col·lectiu – sinó que és «la qualitat d'un poble». L'advocada diu que és «optimista» i va demanar que es fes «degudament i ràpid»,

També va assistir ahir al Consell General Ricard de la Casa, portaveu dels Verds, per «donar suport» a la iniciativa ja que «pensem exactament igual que ells».

«UNIÓ DE PARELLES DEL MATEIX SEXE» // El grup parlamentari demòcrata va manifestar ahir a la tarda, mitjançant un comunicat de premsa, que volen «que s'incloguin les unions de parelles del mateix sexe dins una modificació àmplia del dret de família», confirmant doncs que la seva opció és no és parlar de matrimoni. Pel que fa la proposició del PS, Baró va dir que s'haurà d'analitzar per valorar si es pot incloure en la legislació demòcrata que s'està preparant, i ha remarcat la importància de legislar en aquest àmbit.

La proposició de llei per permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe s'ha registrat a la Sindicatura uns minuts abans de les quatre de la tarda.

Les dues conselleres generals socialdemòcrates ho han fet escortades per dos dels advocats impulsors de la recollida de signatures a favor del matrimoni homosexual: Maite Bourgeaud i Manuel Pujadas. Aquest darrer es posiciona en contra de les "piruetes lingüístiques" i creu que "els raonaments són poc sòlids en sentit contrari" a l'equiparació dels drets. Bourgeaud es mostra optimista i posa com a exemple la postura que es prendria en un cas de racisme: "Quan es discrimina un negre no és un problema del negre sinó de tots". En aquest sentit, espera "que aquesta reflexió es faci degudament i tots els grups reconeguin que tots som iguals i igual se li ha de dir de la mateixa manera".

També hi eren els representants de les comissions LGTB del PS i dels Verds d'Andorra, que hi donen suport. El portaveu del partit, Ricard de la Casa, creu que "s'ha de posar fil a l'agulla" i recorda que "els Verds fa anys que lluitem per aquests drets que, en realitat, són els de tots els ciutadans". Ha afegit que "el que el PS ha fet avui és fer el que cal i de la manera que cal fer-ho". Els impulsors de la recollida de signatures esperen que els consellers no estiguin subjectes a una disciplina de vot imposada pel partit i que votin amb llibertat de consciència.

Veure el vídeo relacionat

El PS manté que la banca va pagar en impostos estatals el 2012 49,2 milions d’euros, segons les liquidacions pressupostàries, mentre que els números que fa per al 2013 se situen en 28,5. Una diferència de 20 milions d’euros que es considera “escandalosa”. La diferència fonamental es troba en la recaptació comparada entre l’impost indirecte (ISI el 2012 i IGI el 2013). D’un any a l’altre es passa de 44,3 milions a 16,5 (tot i que els impostos no tenen res a veure perquè un taxava el volum de negoci i l’actual només les  comissions). Respecte a l’impost de societats (on el 2012 es pagava el 5% i el 2013 el 10%), la diferència és positiva per a l’any passat ja que de 4,9 s’ha passat a uns dotze milions (segons el càlcul socialdemòcrata). Sumant les dues magnituds el PS denuncia que l’aportació global bancària en impostos ha caigut un 43% entre el 2012 i el 2013, amb 20,7 milions menys en recaptació.

De les xifres aportades una és una simple estimació ja que no es disposa de la xifra oficial. Es tracta de l’impost de societats del 2013. En aquest cas, el PS ha fet una abstracció. S’espera que els bancs guanyin enguany uns 200 milions (podria estar més a prop dels 207) on s’ha de fer una taxació del 10% després de fer diferents deduccions. Els socialdemòcrates intueixen que els ajustos dels comptables faran que l’aportació baixi uns tres o quatre milions, més tres o quatre corresponents als impostos comunals que es poden deduir i un altre milió més per altres conceptes. Dels vint equivalents al 10% del benefici es quedarien en dotze.

LA VISIÓ DEL GOVERN

El ministeri de Finances ja ha presentat la modificació de l’impost general indirecte (IGI) per a la banca amb la intenció de reconduir la reducció d’ingressos que ha tingut lloc enguany. Per al Govern el principal problema es troba en uns cinc o sis milions d’euros de decalatge respecte al que es preveia que es podria recaptar per IGI bancari i el que finalment s’ha obtingut.

La clau de volta, segons Finances, es troba en les deduccions que s’han pogut fer de l’IGI que ells paguen (per exemple en la factura d’una subcontractació informàtica o una operació immobiliària), i que posteriorment es resten del que han d’abonar pel 9,5% que recapten de les comissions dels clients. Si es preveia que es deduïssin entre dos i tres milions, al final han estat 8,8. La solució per evitar que es reprodueixi passa ara per limitar la part que es poden deduir de l’IGI pagat a un 10% del total. Si l’any passat van ser 25,8 milions d’IGI pagat pels bancs tan sols s’haurien pogut descomptar 2,5, que hauria significat sis milions més per a l’Estat ja que se’n van deduir 8,8. Els comptes dels dos, al cap i a la fi, presenten discrepàncies notòries.

El 24 d’abril farà un any que el grup parlamentari socialdemòcrata quedava reduït a tres consellers a causa de la marxa de tres dels seus membres al grup mixt. La fugida va ser traumàtica. Però la Mariona González, la Rosa Gili i jo mateix vam iniciar una nova etapa en la qual la responsabilitat i el treball han estat les nostres banderes. Fins avui, hem presentat 17 preguntes en les sessions de control al Govern, 20 preguntes escrites i gairebé 500 esmenes en diferents lleis. Una feina extensa que no hem fet sols. La nova etapa del grup parlamentari i el partit ha permès crear uns vincles com mai s’havien establert. Un treball en equip que permet afrontar el futur del PS amb esperança. Un partit que treballa per Andorra. Hem canviat a una manera de fer política més oberta i més propera al ciutadà. Aquesta nova manera d’afrontar els reptes per solucionar els greus problemes de la nostra societat i que deriven envers unes desigualtats cada vegada majors, ens fa més útils. Deixem enrere debats estèrils. Anem per feina. Una nova política que ens ha portat a votar a favor a 25 lleis, abstenir-nos en sis i votar en contra únicament en sis d’un total de 37. Oposició constructiva però defensant de manera sòlida els nostres principis: “reactivació econòmica i lluita contra l’atur”, “estat del benestar” i “lluita pels drets i llibertats de les persones”. Però anem més enllà, ara és l’hora de fer l’esforç final al darrer tram de legislatura. És per això que el PS ha ofert al Govern el triple acord per Andorra. Un acord per unir esforços sobre Europa. Les negociacions sobre intercanvi d’informació i l’acord d’associació, en cap cas, són temes tancats. Un acord per unir esforços sobre el nou marc fiscal i contràriament al que s’ha dit, tampoc ho tenim tancat. Hem d’assolir consensos perquè l’IRPF, llei de bases de l’ordenament tributari i altres s’aprovin al Consell per unanimitat. Finalment, un acord amb relació a les transferències i competències comunals. Un tema cabdal com aquest no l’haurien de decidir 16 persones d’un mateix color polític en un despatx a porta tancada. És el moment de la generositat, és el moment d’estendre la mà. És el moment de la nova política. Amb majúscules.

La sessió de control al Govern celebrada ahir al Consell General va tenir com a protagonistes el cap de Govern i el president del grup socialdemòcrata, David Rios. Aquest últim, va preguntar a l'Executiu pel seu full de ruta per al que queda de legislatura, quines lleis volen aprovar i quines d'aquestes són prioritàries, ja que, segons va insistir ahir Rios, «el Govern actua seguint un ritme d'improvisació total». El president del grup socialdemòcrata va voler recordar que «queden temes penjats» importants, entre ells va destacar l'heliport – «en el qual compartim que és un projecte important»–, la reforma de la Llei de la Funció Pública – «hi ha realment una preocupació que aquesta llei no hi sigui abans d'acabar la legislatura»– i el casino –«¿on està la Llei del joc?»–; a més, Rios també va destacar que, tal i com està anant el projecte de les competències dels comuns, «ens preocupa», com també ho fa la reforma de la CASS. Finalment, pel que fa als comptes de l'Estat, va criticar que «els únics que s'han vist beneficiats dels canvis són els assessors que se'ls hi ha apujat el salari, mentre que s'ha baixat el dels funcionaris».

El cap de Govern, en un to que Rios va qualificar «d'alterat», li va etzibar que «puc entendre que vostè dormi amb el manual del bon opositor a la tauleta de nit», però que no té raó en dir que l'Executiu no té full de ruta, ja que el PS va oferir un pacte en tres temes –IRPF, Europa i i competències– «com a mínim una part sí que les tenim clares, vostès i jo». Pel que fa a les «grans reformes», però, de les que va enumerar Martí que hi ha planificades, aprovades només hi ha la Llei d'inversió estrangera, tot i que «l'IRPF està apunt com també la Llei de bases de l'ordenament tributari» i el CDI amb França «pendent de ratificació». Pel que fa a reduir dèficit, Martí va destacar que «s'han pres mesures impopulars com baixar els salaris més alts de l'administració o reformar les pensions dels funcionaris» –aquesta última encara no s'ha pres. El cap de Govern va destacar que també s'està treballant en la reforma de la CASS i en agilitzar la Justícia (Llei de la carrera judicial). Finalment, com a pendents Martí va anomenar «la Llei de l'espai digital, la de patents i la de modificació dels estatuts d'Andorra Telecom», però no va voler dir quines seran les prioritats ni el calendari ja que considera que «es parlarà quan sigui el Debat d'Orientació», i amb condescendència va afegir que, degut a que «la capacitat legislativa és la que és» i que «hi ha comissions que estan bloquejades», «no diré tots els projectes» que l'Executiu té sobre la taula. Per concloure, el cap de Govern va parlar de que ara els temes prioritaris són «la fiscalitat de l'estalvi i el mandat de negociació amb la Unió Europea», i que, per tant «ja no és una qüestió de full de ruta». En aquest sentit, Martí va dir a Rios que el pacte proposat pel PS no calia, ja que «no cal fer pactes en qüestions ja assumides».

La Llei de l'ordenament tributari és la clau de volta de tot el marc fiscal, «ja que defineix les regles del joc, com ha de ser la recaptació comú de tots els impostos» i, degut al nou marc fiscal, el PS està «a favor de que és reformuli en línies generals», i, tot i que el model proposat pel Govern «no és el model d'Agència Tributària que ens hagués agradat», – ja que «la volíem més propera als ciutadans i més col·laborativa», tal i com va explicar el president del grup socialdemòcrta, David Rios, – el PS ha presentat 127 esmenes «per intentar millorar-la». La majoria d'aquestes tenen com a objectiu, per una banda, «que l'Agència pugui garantir una bona actuació, sigui útil i tingui la potestat inspectora que li pertoca», i per altra banda «intentar augmentar les garanties dels drets de l'obligat tributari».

Una de les esmenes del PS a les quals Rios va voler incidir ahir fa referència al fet que la Llei preveu que el Govern pugui determinar un acord especial o règim fiscal especial «pels projectes estratègics que aquest considerin molt importants pel país», per exemple «abaixant l'impost de societats o acordant un retard per als pagaments d'impostos», ja sigui tant per a inversors del país com de fora. Rios va explicar que els socialdemòcrates no hi estan d'acord perquè «tenim un marc legal poc madur i les persones que han de pagar tots els impostos veurien malament un tracte especial». Tot i així, no vol dir que «d'aquí vuit o deu anys es puguin donar els casos d'acord especial».

APLICACIÓ DELS DOS SECRETS // Per altra banda, Rios va explicar que no han esmenat i per tant, que estan d'acord, en què s'elimini el secret bancari i el professional en informacions tributaries, ja que «entenem que si aquests s'apliquen en l'àmbit tributari seran instruments que impedeixin la feina de l'Agència Tributària». En aquest sentit, el president del grup socialdemòcrata va incidir en l'importància de no aplicar el secret professional i va fer referència a la queixa dels advocats responent que «ells han de col·laborar igual que ho fa un enginyer, un constructor o un lampista» pel que fa a informació fiscal.

DEFENSA DE L'OBLIGAT // Rios va explicar que també han introduït moltes esmenes per garantir els drets dels obligats». Entre elles, destaquen el fet que sigui necessari el consentiment de l'afectat o una odre judicial per inspeccionar el domicili particular – ja que «està protegit constitucionalment»–, i en el cas del domicili professional, que l'inspector sigui qui s'ha de desplaçar en horari d'oficina, en presència de l'obligat tributari i sense poder moure la documentació.

El PS també ha esmenat l'obligació de tots els ciutadans de donar informació tributària, especificant que ho facin quan se'ls hi requereix; en canvi, en el cas dels batlles introdueixen que aquests estiguin obligats a notificar a l'Agència Tributaria quan hi hagi indicis de frau fiscal.

El PS també ha esmenat per evitar que les mesures cautelars «s'allarguin en el temps»; és a dir, posar límits. Finalment,en matèria d'embargaments, els socialdemòcrates també han apostat per limitar-los; Rios va explicar ahir que «han de quedar garantits uns mínims de supervivència per a les famílies», i per aquest motiu, proposen no retirar l'equiparable al sou mínim interprofessional de l'obligat que hagi comés frau ni tampoc el domicili habitual.

A les 127 esmenes del PS cal sumar-hi les la quarantena del grup mixt i el centenar que faran els demòcrates, arribant fins a les 260 esmenes a la Llei de l'ordenament tributari; tot i aquets volum, Ladislau Baró, president del grup de DA, va dir que aquesta podria estar aprovada al juliol.