El diccionari de la llengua catalana defineix la política com “el conjunt de teories sobre el govern de la societat i d’activitats pràctiques relacionades amb la gestió dels afers públics”. Des que he entrat en el món polític acostumo a sentir gent que m’afirmen no interessar-se per la política i aquesta afirmació m’ha fet i em fa reflexionar molt.

¿Quins són aquests afers públics que tracta la polí­tica?

No els citaré tots per no allargar-me massa, però sí uns quants d’ells: la sanitat, les jubilacions, polítiques fiscals, funcionament de l’administració, les campanyes de turisme, les beques dels estudiants, subvencions a entitats esportives, l’atur, l’economia, les qüestions socials...

¿Aquestes qüestions no interessen? No crec que per aquí vagi la cosa.

El que sí que entenc és que molts ciutadans no tenen temps ni ganes d’estar tot el dia pendents de les actuacions del Govern, els comuns o el Consell General. Molts no tenen ganes d’entrar en política activa per manca de temps o d’interès, per por de manifestar les seves opinions i per moltes altres raons.

Tot això és evidentment respectable, però el que és trist, al meu entendre, és aquest desprestigi tan gran que pateix ara la classe política, segurament justificat en molts casos però que ha fet que arribem a una situació que em preocupa molt.

Sentim al carrer que certes actuacions institucionals no agraden, però pocs fan el pas d’implicar-se a canviar les coses. Per sort o per desgràcia, l’única manera de canviar les coses és des de dins, buscant formar part dels òrgans decisoris que ens ha donat la democràcia.

Aleshores em pregunto... ¿què falla? ¿Què cal fer per canviar aquesta situació de manera que torni l’interès per implicar-se, per tenir ganes de treballar pel país?

Potser perquè és un món que conec bé, se m’acut repetidament que una de les vies que podrien ajudar seria la via de l’educació. Parlar-ne més amb els joves als centres educatius, enfortir els programes podria ser una manera de restablir la legitimitat de la democràcia. I llavors em ve al cap que potser no es potencia més perquè això no interessa a alguns.

El Consell General dels Joves va néixer l’any 2002 amb la voluntat de fer protagonistes de la vida política els alumnes de 3r o 4t curs de segona ensenyança de tots els centres.

Aquest és un projecte que té com a finalitat atansar els joves a la important tasca que desenvolupa el legislador, ja que els alumnes segueixen tot el procés des del moment que entra un projecte al Consell General fins que s’aprova la llei. Un altre objectiu és aconseguir un canal adequat que permeti als joves donar a conèixer les seves idees.

Quant el primer objectiu, malauradament els joves que han participat en l’edició d’enguany han tastat una de les cares més amargues i ingrates de la política, aquella en la qual el treball de mesos per elaborar una proposició de llei és llençat a les escombraries sense ni possibilitat de debatre-la. Aquest és el cas de la proposició de llei per a la regulació de l’avortament. Un text que curiosament va ser el més votat entre els mateixos alumnes perquè fos inclòs entre la selecció del jurat. Però no va ser l’únic, ja que també podríem fer referència a les proposicions de llei que manifestaven la voluntat de no deixar ningú sense cobertura sanitària, una altra que volia millorar la qualitat de vida de les persones més vulnerables, bancs d’aliments, creació d’un nou impost per a ajudes socials, ajudes per a l’accés a l’habitatge, propostes de millora de la democràcia a través de llistes obertes, iniciativa legislativa popular o referèndum.

Desgraciadament els joves han topat amb el mur de Demòcrates per Andorra, que diu “no” a qualsevol debat sobre temes sensibles. Però independentment dels temes en qüestió, el que és més greu i lamentable és que DA impedeixi als nostres joves debatre aquells temes que ells consideren més importants. Una pràctica inadmissible que demostra el tarannà dels demòcrates. Naturalment, els socialdemòcrates ens vam oposar a aquest vet.

Respecte al segon objectiu del Consell General dels Joves, és evident que l’actitud de DA impedeix als joves de gaudir d’un canal adequat per donar a conèixer les seves idees. Si ja són pocs els instruments de què disposen els nostres joves per participar activament en la política del seu país, mal favor els fem si deixem sense sentit i buit de contingut un dels pocs canals que fins avui dia els permetien exposar la seva opinió sobre els temes de l’actualitat política d’Andorra. En lloc de treballar per oferir més vies perquè els joves participin en la vida política del seu país, DA opta per silenciar un petit altaveu com és el Consell General dels Joves. Mal favor estan fent a la democràcia del nostre país.

¿Com volem doncs que els joves i grans s’interessin per la política si es veten els temes que plantegen? ¿Quin exemple estem donant als joves de la política? I el que és curiós del cas és que la censura arriba dels que repetidament s’omplen la boca de discursos en què sovint apareix el lema de “treballar per les properes generacions”. La realitat sovint contradiu aquestes paraules i aquí ens trobem davant d’un bon exemple. DA fa callar els nostres joves. DA silencia la veu del present i del futur d’Andorra. Aquesta és la seva visió de país.

Dijous passat escrivia en aquesta tribuna un article en què intentava posar en evidència la voluntat del Govern de DA de fer alarmisme amb el nostre sistema públic de seguretat social. La fórmula és senzilla. Els demòcrates intencionadament han impulsat el discurs de la por sobre la “suposada” insostenibilitat econòmica de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) per d’una banda avalar sense costos polítics unes brutals retallades socials i, de l’altra, permetre la contractació d’assegurances privades de jubilació. Fa uns dies em referia a l’estudi elaborat per l’empresa Vincles del grup d’assegurances del banc Crèdit Andorrà, el qual establia unes prediccions catastrofistes que el mateix Govern –via pressupost de l’Estat– ja corregia per a les previsions més properes en el temps.

I com deia, no és la primera vegada que, aquí i a fora, els bancs que tenen negoci en el sector de les asseguradores anuncien la fi del sistema públic de pensions. Un altre exemple el trobem a l’any 1997, quan la CASS i BIBM van publicar conjuntament un estudi que assegurava que l’any 2008 les despeses per pensions serien superiors als ingressos totals. Va arribar l’any 2008 i, abans que entrés en vigor la nova Llei de la Seguretat Social, els ingressos superaven àmpliament les despeses i, un cop la nova llei va entrar en vigor, els superàvits de la branca jubilació han estat més grans encara. Curiosament –o no– en l’estudi de Vincles no es fa cap referència a aquests antecedents.

Aquests estudis comparteixen, a més dels més negres pronòstics per a la sostenibilitat de les pensions, una clara ideologia dels seus autors, que estableixen intencionadament les adequades hipòtesis de partida que els permetin arribar als resultats que busquen. El resultat no és un altre que el d’arribar a la conclusió –repetida mediàticament de forma incessant– que la CASS farà fallida si no es prenen segons quines mesures.

Que quedi clar per a totes i tots els assegurats que un pla de pensions privat no és res més que l’estalvi acumulat d’aquell que pot anar fent guardiola al llarg de la seva vida. I que aquests estalvis estaran finançats per una entitat financera que els invertirà en el mercat segons els seus propis criteris. Uns fons que l’Estat no garanteix i que aquesta crisi ha demostrat que poden tenir grans pèrdues, sobretot per als petits estalviadors i cotitzants. Són molts els fons de pensions privats arreu del món que han fet fallida i han deixat en la ruïna els jubilats que hi havien confiat.

Arribats a aquest punt i, davant de la falta d’arguments, DA acusa els socialdemòcrates de voler apujar les cotitzacions en un moment que la situació econòmica ofega els negocis i les famílies. Ara volen fer passar el missatge que l’oposició només volem que la població pagui més a la CASS. Davant d’aquesta situació, cal explicar a la ciutadania la realitat del nostre sistema de seguretat social abans d’esbombar discursos trets de context que només busquen dinamitar les propostes polítiques del PS que únicament pretenen salvaguardar les pensions de jubilació de tots i totes.

¿Quina és la situació al nostre país? La branca de jubilació de la CASS disposa de reserves relativament importants (més de 900 milions d’euros) en comparació amb altres països i, per tant, disposem d’un marge de maniobra molt més ampli. El percentatge que paguem a la CASS per la branca de jubilació (10%) també és molt baix en comparació amb altres països. Amb la modificació de la Llei de la CASS que proposa DA, aquest percentatge s’incrementarà fins al 12%. Una mesura que compartim plenament ja que cal anar adaptant-se a l’esperança de vida actual i, cosa més important, cal conscienciar la gent que per assegurar la viabilitat de les pensions a mitjà i llarg termini s’haurà de cotitzar més.

Com va dir el meu company de partit i amic, Esteve López, fent un símil futbolístic, no podem cobrar unes pensions de primera divisió si paguem unes pensions de tercera divisió. És més, ¿sabeu quin és el percentatge de despesa de l’Estat en pensions amb relació al PIB? Doncs poc més d’un 2% quan la mitjana de la Unió Europea se situa en el 10%. ¿No hi ha camí doncs per assegurar la viabilitat futura de la CASS? És en aquest context que el grup parlamentari socialdemòcrata vam presentar una esmena a la modificació de la Llei de la CASS en què proposem que el percentatge de cotització a la branca de jubilació de les persones assalariades pugi un punt a partir de l’1 de gener del 2016 i un altre punt a partir de l’1 de gener del 2017. Ho plantegem precisament a partir de l’any 2016 per evitar assumir aquest increment en els moments actuals de dificultats econòmiques. A més, si s’acceptés aquest augment, el percentatge de cotització per jubilació se situaria en un 14%, quan la mitjana dels països de l’OCDE és del 19,6% i en països com Espanya, França o Alemanya aquest índex és del 28,3%, 29,3% i 27,1%, respectivament. Per tant, inclús així estaríem cotitzant a uns nivells molt més baixos que els països de la Unió Europea.

Els socialdemòcrates defensem que hem de cotitzar –més– i invertir –millor– en el sistema públic de pensions i no pas en plans de pensions privats. Perquè si el que es pretén és que tant les empreses com els assegurats invertim més diners per tal de mantenir i assegurar el nostre nivell de vida habitual en arribar a l’edat de jubilació, ¿per què no fer-ho en el sistema públic de pensions, que està garantit per mandat constitucional?

¿Deu ser perquè obligar les empreses i els assegurats a contractar plans d’estalvi complementaris privats ens portaria que molt del nostre diner estalviat fos gestionat pels bancs, a través de fons d’inversió col·lectiva, sense cap garantia, millorant d’aquesta manera els comptes de resultat de beneficis d’aquests?

Aquest seria un sistema de pensions que ens costaria més car, i amb molt de risc ja que les nostres pensions dependrien de l’estabilitat financera del moment. Per tant, el pitjor risc per a qualsevol ciutadà seria no invertir en el nostre sistema públic garantit de seguretat social.

Aquesta vegada, i ja és el segon intent fallit, tampoc serà possible que el Consell General dels Joves abordi el tema de l’avortament. La majoria absoluta de què disposa Demòcrates per Andorra (DA) a la cambra parlamentària ho ha impedit. Així es va decidir durant la reunió d’ahir de la comissió legislativa d’Educació per seleccionar les proposicions de llei que es discutiran. La regulació de l’avortament en els tres supòsits bàsics havia estat preseleccionada entre les propostes possibles per al Consell dels Joves de mitjans de març, però no va passar el tall dels parlamentaris, que són els que finalment acorden les proposicions que es tramitaran. Tant el grup socialdemòcrata com el grup mixt es van mostrar a favor d’incloure aquesta proposició a l’ordre del dia, però com passa en el funcionament habitual de les comissions legislatives, finalment es va imposar el parer de la majoria.

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili va lamentar “que aquesta continuï sent una qüestió de la qual no es pugui parlar” per l’oposició del copríncep episcopal a acceptar una regulació d’aquest tipus en cas que s’aprovés al Consell General. “Que els joves proposin aquesta regulació sobre l’avortament posa de nou en evidència que és una qüestió que preocupa avui dia a la societat”, va indicar la parlamentària socialdemòcrata.

La proposició de llei considerava que la societat ha anat evolucionant i s’havia de regular l’avortament en uns casos concrets: quan hi hagi malformació física o psíquica del fetus, quan hi hagi risc per a la vida de la mare o el fetus, i si la mare ha estat violada. L’avortament hauria de tenir lloc en tot cas en un centre sanitari, públic i privat, practicat per un especialista i amb l’ajuda social i psicològica garantida pel Govern. A més, el text proposava que “probablement, per poder ser aprovada aquesta llei hauria de ser votada en un referèndum pel poble andorrà, ja que d’una altra manera seria censurada pel copríncep episcopal”.

El PS va expressar a finals del passat mes de gener al copríncep episcopal, Joan-Enric Vives, la voluntat de continuar defensant la despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics, així com la legalització del matrimoni civil entre persones del mateix sexe.

COMUNICAT DE PREMSA

El Grup Parlamentari Socialdemòcrata lamenta el retard i la manca de transparència en les obres del projecte de rotonda i pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany

Davant del retard, la passivitat i la manca de transparència del Govern al voltant del projecte de construcció d’una rotonda i un pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany, el president del Grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha presentat una bateria de preguntes per a ser respostes per escrit per l’executiu. Els socialdemòcrates lamenten que "el Govern de les rotondes" té totalment abandonada "una obra llargament reclamada per l'actual cap de Govern quan exercia de cònsol". A més, el retard en l’execució dels treballs està provocant "una extraordinària molèstia als veïns i vehicles que han de circular per aquest tram, inclosos els turistes". Es tracta d’una altra "obra faraònica de 3,5 milions d’euros" i, en aquest sentit, "lamentem el sobre cost generat pel retard".

Quins criteris es van valorar per l’adjudicació d’aquest projecte?; Quins són els requeriments tècnics i funcionals definits al plec de bases i que el projecte havia de complir?; Quina era la previsió de costos i de termini d’execució de l’obra?. Aquestes són algunes de les moltes preguntes que formula el president del Grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, en relació al procés d’encàrrec d’aquest projecte. Qüestions que romanen sense resposta davant “la passivitat habitual” del Govern de DA.

I és que al maig del 2009 el Govern en funcions adjudicava per 3’5 milions d’euros mitjançant edicte els treballs de la citada rotonda. Gairebé cinc anys després, l’obra en qüestió encara està pendent d’acabament i amb un pas alternatiu regulat per semàfors. Davant d’aquesta situació i, en relació a l’adjudicació de l’obra, Rios pregunta sobre el nombre d’empreses o UTE’s que es van presentar al concurs i les seves respectives ofertes econòmiques, sobre els criteris que es van emprar per prendre la decisió d’adjudicació i les valoracions finals de cadascuna de les ofertes.

Pel que respecta a l’estat actual de l’obra i la finalització de la mateixa, el president del Grup parlamentari socialdemòcrata demana explicacions sobre els motius de l’aturada així com del termini i l’import total previst pel seu acabament.

Andorra la Vella, 27 de febrer del 2014

El passat 20 de febrer el Partit Socialdemòcrata va organitzar una reunió informativa a la sala d’actes del Comú d’Escaldes-Engordany, en què sota el lema Evitem les retallades socials –i en un gest de responsabilitat política propi del principal partit de l’oposició que manté un compromís fidel amb la defensa dels drets socials– vam explicar a la ciutadania tot allò de què DA es nega a informar de manera transparent: les retallades socials que preveu la reforma de la Llei de la CASS.

Curiosament el mateix dia de la reunió, amb una maniobra de contorsionisme mediàtic que denota debilitat política, DA va contraprogramar una roda de premsa per acusar els socialdemòcrates de fer alarmisme amb la reforma de la CASS. Ara resulta que els demòcrates tenen dots divins ja que fan reacció del resultat d’una reunió que encara no ha tingut lloc. Però surrealismes al marge, el que és greu és l’anunci del president de DA, Carles Torralba, el qual va dir que ja explicaran la reforma de la seguretat social quan s’hagi aprovat. Ens trobem davant d’un nou mastegot a la transparència i, cosa pitjor, estem davant d’unes paraules que representen un insult a tots els ciutadans i ciutadanes d’Andorra. En altres paraules, Torralba va venir a dir que quan hagin fet totes les retallades socials i ja no es pugui fer res per frenar-les, aleshores ens les explicaran. Indignant.

Però tornem al fons de la qüestió: l’alarmisme. ¿Explicar als ciutadans les retallades en prestacions socials que preveu la reforma de la CASS és fer alarmisme? Confondre el dret a la informació que reconeix la nostra Constitució amb alarmisme és, si més no, sorprenent. I el pitjor de tot plegat és que curiosament DA és l’únic partit polític que està fent alarmisme amb el nostre sistema de seguretat social. I m’explico. Des del principi de legislatura, el Govern està impulsant la política de la por per la sostenibilitat econòmica de la CASS per aconseguir matar dos pardals d’un tret: tirar endavant una retallada de prestacions socials que paral·lelament permeti l’impuls de contractacions de sistemes de pensions privats i tot això avalat o justificat per una pretesa fallida econòmica del nostre sistema de seguretat social.

DA ens diu que “els diferents estudis actuarials sobre la viabilitat de la CASS assenyalen que la situació econòmica és insostenible”. I és clar, ens hem de preguntar si això és cert.

Per justificar aquestes brutals retallades el Govern argumenta que vénen avalades pels diferents estudis actuarials i les projeccions econòmiques sobre la branca de jubilació de la Seguretat Social que ha encomanat la CASS recentment, entre els quals l’elaborat per l’empresa Vincles del grup d’assegurances del banc Crèdit Andorrà.

Aquest estudi, datat del novembre del 2012, preveia, en les tres hipòtesis o escenaris que té en compte, el següent: que l’any 2012 la branca de jubilació tindria un superàvit d’entre 28,6 i 30,1 milions d’euros, superàvit que l’any 2013 oscil·laria entre els 28,9 milions (en la hipòtesi més optimista) i els 25,5 (en la hipòtesi més pessimista) i l’any següent, el 2014, entre els 20,7 i els 14,6.

Doncs malgrat la proximitat de les dates –és a dir fer previsions amb un parell de mesos o amb un o dos anys d’antelació–, l’estudi actuarial s’equivoca de forma espectacular. Segons la liquidació de comptes de la CASS, l’any 2012 el superàvit de la branca jubilació va ser de 41,7 milions d’euros. Per tant, aquesta xifra són 11,6 milions d’euros més del que preveia la hipòtesi més optimista de l’estudi actuarial. I si ens fixem en les dades que presentava el projecte de pressupost de l’any 2014 del Govern, l’estimació de superàvit per a l’any 2013 és de 34,2 milions d’euros (és a dir, 5,3 milions més que en la hipòtesi més optimista i 8,7 milions més que en la hipòtesi més pessimista). Mentrestant la previsió pressupostària per a l’any 2014 és d’un superàvit de 27 milions d’euros (és a dir, 7,7 milions més que els que ens diu l’empresa Vincles que es guanyaran en la hipòtesi més optimista i 12,4 milions més dels que ens diuen que es guanyaran en la hipòtesi més pessimista).

Com veieu, estem parlant de molts milions d’euros de diferència. ¿Com volen que ens puguem prendre seriosament l’estudi actuarial fet per una empresa privada vinculada al sector financer i d’assegurances per aconseguir que els ciutadans contractin plans privats de jubilació si les seves previsions immediates, les que es fan per al primer, segon i tercer any (no les que es fan amb 25 anys d’antelació!), s’equivoquen d’una manera tan espectacular i preveuen uns guanys de la branca de jubilació molt inferiors a la realitat? Calia alarmar la ciutadania per justificar la seva retallada, ¿oi? Calia posar la por al cos de tothom per aprimar el sistema públic de protecció social i engreixar el sistema privat de pensions, ¿oi?

I és que no és la primera vegada que, a Andorra o arreu, es demana a empreses estretament lligades al sector financer i de les assegurances privades que facin estudis actuarials sobre l’evolució de les pensions públiques de jubilació. Els resultats d’aquests estudis, com no podria ser d’una altra manera, sempre conclouen que els sistemes públics de pensions són insostenibles i que més aviat que tard entraran en crisi, per la qual cosa cal que la ciutadania comenci, ràpidament, a contractar alguna assegurança privada de jubilació. El negoci de les assegurances privades està en ràpida expansió i cal incentivar la població, amb una mica de por i algun estudi alarmista, a fer-lo créixer. Aquí a Andorra, a més de l’estudi de Vincles en tenim altres exemples. Però això ho deixo per a una altra ocasió ja que malauradament tindrem molt de temps per parlar d’aquests estudis intencionats.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha presentat una bateria de preguntes per ser respostes per escrit per l’Executiu, en les que posa en relleu 'el retard, la passivitat i la manca de transparència del Govern' al voltant del projecte de construcció d’una rotonda i un pont sobre el riu Valira del Nord a la sortida d’Escaldes-Engordany. Els socialdemòcrates lamenten que 'el Govern de les rotondes' té totalment abandonada 'una obra llargament reclamada per l'actual cap de Govern quan exercia de cònsol'. A més, afegeixen que el retard en l’execució dels treballs està provocant 'una extraordinària molèstia als veïns i vehicles que han de circular per aquest tram, inclosos els turistes'. En aquest sentit, indiquen que es tracta d’una altra 'obra faraònica de 3,5 milions d’euros' i lamenten 'el sobrecost generat pel retard'.

La bateria de preguntes presentades pels socialdemòcrates estan encaminades a saber quins criteris es van valorar per l’adjudicació d’aquest projecte; quins són els requeriments tècnics i funcionals definits al plec de bases i que el projecte havia de complir; i quina era la previsió de costos i de termini d’execució de l’obra.

Els socialdemòcrates recorden que al maig del 2009 el Govern en funcions adjudicava per 3,5 milions d’euros mitjançant un edicte els treballs de la rotonda i denuncien que gairebé cinc anys després, l’obra encara està pendent d’acabament i amb un pas alternatiu regulat per semàfors. Davant d’aquesta situació i, en relació a l’adjudicació de l’obra, Rios pregunta sobre el nombre d’empreses o UTE que es van presentar al concurs i les seves respectives ofertes econòmiques, sobre els criteris que es van emprar per prendre la decisió d’adjudicació i les valoracions finals de cadascuna de les ofertes.

Pel que fa a l’estat actual de l’obra i a la seva la finalització, Rios demana explicacions sobre els motius de l’aturada així com del termini i l’import total previst pel seu acabament.

Veure article original

Fa un parell de dies us explicava que mesures com la supressió de la branca de prestacions familiars i les brutals retallades que es volen aplicar a la branca general justifiquen per si soles l'oposició frontal dels socialdemòcrates a la reforma de la llei de seguretat social que està impulsant DA amb el beneplàcit del Grup Mixt. Una oposició que ha de quedar clar que no es justifica en tacticismes polítics sinó que està sustentada únicament en la defensa de la justícia social. I com deia, avui em vull referir a un conjunt de mesures que tindran com a conseqüència que els jubilats actuals i els futurs no vegin garantides les seves pensions.

¿Quines són aquestes mesures a què els socialdemòcrates ens oposem frontalment?

En primer lloc, l’eliminació del complement no contributiu de les pensions de jubilació. L’establiment d’aquests complements no contributius, finançats via transferència del pressupost general, va ser un dels nou punts acordats de forma explícita en l’acord polític de l’any 2005 entre socialdemòcrates, liberals i CDA+SXXI. Tot i que és una mesura d’abast limitat i que actualment beneficia a un nombre reduït d’assegurats, és de preveure que en un futur un nombre cada cop més important de persones que hagin cotitzat a la seguretat social entre 20 i 40 anys se'n puguin beneficar. D'aquesta manera, almenys se'ls podria garantir una pensió mínima que oscil•la entre el 50% del salari mínim per aquelles persones que han cotitzat 20 anys i el 100% del salari mínim per a aquelles persones que han cotitzat un mínim de 40 anys.

En segon lloc, no compartim la modificació de la forma de calcular l’import de la pensió de jubilació. El Govern ens proposa incrementar, a partir d’un determinat nivell de punts adquirits, el valor de venda dels punts de jubilació. Això vol dir que les persones que han cotitzat durant la seva vida a la CASS confiant -perquè així ho diu la Llei- que en el moment de la jubilació cobrarien una pensió d’un import determinat, cobraran un import més reduït. Vol dir, per tant, que afecta a una expectativa de dret que tenien moltes persones que van confiar en el sistema públic de pensions i que ara veuen com aquella expectativa, aquella pensió per la qual havien cotitzat, veurà reduït el seu import.

I en tercer lloc, i això és el més greu, el Govern proposa que es modifiqui radicalment el sistema d’actualització anual de l’import de les pensions. Fins ara les pensions de jubilació es revaloraven cada any d’acord amb l’Índex de Preus al Consum, l’IPC, de manera que els pensionistes no perdien poder adquisitiu. Ara el Govern s’inventa el que anomena “factor de sostenibilitat” per actualitzar l’import de les pensions i el valor de compra i venda dels punts de jubilació. Un factor de sostenibilitat que afecta no únicament les pensions que actualment perceben els jubilats, sinó també els punts adquirits per les persones que encara no han començat a cobrar la seva pensió de jubilació.

Aquest factor de sostenibilitat es calcula en base a una fórmula matemàtica, a un índex matemàtic, d’impossible comprensió per a la immensa majoria dels mortals. El que sí que s'entén, i el que cal que tots els ciutadans sàpiguen, és el que explica la memòria econòmica del projecte de llei presentat pel Govern: que si el seu factor de sostenibilitat hagués estat vigent l’any 2011, les pensions que cobren els nostres jubilats no s’haurien incrementat el mateix que van augmentar els preus al consum, és a dir un 2,5%, sinó que haurien disminuït un 3,56%.

Hem de recordar també que, actualment, l’import de les pensions de jubilació a Andorra, comparativament és molt més baix que als països del nostre entorn. És clar que també la cotització per a la branca de jubilació és molt més petita. Davant d'aquesta situació el Govern ens proposa augmentar molt lleugerament la cotització per jubilació, que passarà del 10 al 12% i suprimir les pensions mínimes de jubilació, disminuir l’import de les pensions que superin el 150% del salari mínim i disminuir dràsticament l’actualització anual de totes les pensions de jubilació. Aquestes mesures només faran més gran l’escletxa social entre Andorra i els països del nostre entorn geogràfic i polític. I això els socialdemòcrates no ho podem permetre.

No podem permetre, de cap de les maneres, que els jubilats actuals i els futurs no vegin garantides les seves pensions de jubilació. No podem permetre que s’eliminin les pensions mínimes de jubilació per a totes aquelles persones que han contribuït a finançar el sistema amb les seves cotitzacions socials durant molts anys. No podem permetre que es redueixi l’import de les pensions d’aquelles persones que han cotitzat al sistema públic confiant en què no serien estafades per l’Estat. No podem permetre que, cada any, mitjançant la Llei del pressupost, l’import de les pensions que cobren els nostres jubilats puguin anar minvant, no únicament en poder adquisitiu -com malauradament també passa a d’altres països- sinó també el seu import en xifres absolutes. En definitiva, no podem permetre que el Govern dels millors neoliberals es carregui el sistema públic de pensions convidant-nos, si volem tenir una pensió de jubilació digna, a contractar una assegurança privada. El que ens proposa el Govern no ho podem permetre perquè és una vergonya.

Per tots aquests motius, us torno a convidar a assistir a la reunió pública que organitzem els socialdemòcrates el proper dijous 20 de febrer a la sala d'actes del Comú d'Escaldes-Engordany per tal de què pugueu conèixer de primera mà les retallades socials que ens volen imposar i que, entre totes/s, hem d'evitar.

Moviments pel que fa a la regulació de les unions entre parelles del mateix sexe. Els grups parlamentaris de DA i PS es van trobar a principi de mes per explorar les possibilitats d'elaborar un text consensuat. Tot i que en la reunió no es va prendre cap decisió, els demòcrates confien a poder arribar a un acord. L'escull principal, però, és la denominació de les unions, que el PS vol anomenar matrimoni i que incomoda a DA.

Demòcrates i socialdemòcrates van reunir-se el 7 de febrer passat per tractar la legalització de les unions entre persones del mateix sexe. Els demòcrates estan elaborant una proposició de llei sobre el codi de família que també regularia aquesta mena d'unions.

Segons fonts del grup parlamentari de DA, es va demanar als socialdemòcrates treballar conjuntament aquest tema. Tot i que encara no els han fet arribar la proposta de text, confien que els socialdemòcrates acceptin la petició un cop hagin estudiat la proposició de llei.

Per la seva banda, els socialdemòcrates van deixar clar a la reunió quin és el seu posicionament pel que fa al casament entre parelles del mateix sexe: volen que s'anomenin 'matrimonis'. Els demòcrates, en canvi, pretenen anomenar-los 'unió' i evitar així un altre conflicte amb el Copríncep episcopal. La reunió, segons fonts socialdemòcrates, es va tancar sense cap decisió. Recordem que el PS va anunciar la intenció d'entrar una proposició de llei per regular els matrimonis homosexuals al març si els demòcrates no ho feien.

Des de DA esperen que els terminis no condicionin un hipotètic acord.

Veure article original

El passat 18 de desembre el socialdemòcrates vam presentar una esmena a la totalitat al projecte de llei de modificació de la llei de la seguretat social presentat pel Govern de DA. Una esmena a la totalitat que tenia com a únic objectiu evitar les grans retallades socials que preveu la reforma de la llei de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Una esmena a la totalitat que lamentablement no va prosperar per als previsibles vots en contra de la majoria demòcrata i sorprenentment també pels vots negatius del Grup Mixt, en una votació que va posar de manifest la poca sensibilitat social d'ambdós grups parlamentaris.

Cal que totes les ciutadanes i ciutadans d'Andorra sàpiguen que estem davant d'una reforma que retalla, de manera brutal, els nivells de protecció social de què gaudeixen fins ara els assegurats a la CASS. Estem davant d'uns canvis, d’inspiració clarament neoliberal, que tenen com a únic objectiu reduir la protecció social dels assegurats al sistema públic per afavorir que els ciutadans es vegin abocats a haver de contractar assegurances privades tant per cobrir les despeses sanitàries com la pensió de jubilació. Digue-m'ho clar, aquest projecte de llei pretén despullar el sistema públic de protecció social per vestir el sistema privat de pensions.

El text presentat pel Govern de DA suprimeix del sistema públic de seguretat social la branca de prestacions familiars i no crea cap prestació per l’atur. En lloc d’avançar, el Govern de les millors retallades, ens proposa anar enrere, ens proposa suprimir les minses prestacions familiars que s'havia creat l'any 2008 amb un pacte d'Estat entre socialdemòcrates, liberals i CDA+SegleXXI. Certament, no ens queda cap dubte que estem davant el Govern del millors neoliberals, dels campions de les retallades als drets socials dels ciutadans.

A més de suprimir la branca de prestacions familiars, les retallades que es pretenen instaurar afecten tant a les prestacions de la branca general, com a les prestacions de la branca de jubilació. El Govern ens proposa reduir moltes de les prestacions, tant econòmiques com de reembossament, de la branca general. Així, entre d’altres retallades es proposa:

- Reduir, per via reglamentària, els percentatges de reembossament dels actes, productes o processos d’atenció sanitària. Actualment el percentatge de copagament està fixat, amb caràcter general, en el 25% de la tarifa. Amb la modificació proposada es pretén establir-lo en un percentatge que oscil•larà entre el 20% i el 50%.

- Augmentar, fins a 3 mesos de cotització en els sis darrers mesos o 6 mesos en els 24 darrers mesos, el període de carència per a tenir dret a una prestació econòmica per incapacitat temporal. Actualment es demanen 15 dies durant els darrers 25 dies. Aquesta mesura, profundament antisocial, deixarà sense cobertura durant bona part del temps que treballin a nombrosos treballadors temporers, a la nostra joventut i un llarg etcètera.

- Reduir l’import de la prestació econòmica per incapacitat temporal tant si es tracta d’una malaltia comuna com un accident de treball. En el cas de malaltia comuna es proposa reduir l’import de la prestació econòmica en un 4% durant els 18 primers mesos i en un 10 % a partir de 18 mesos. I en el cas d’accident laboral la reducció proposada és d’un 10% durant els 18 primers mesos i del 20% a partir de 18 mesos. La medicina del Govern per posar-se malalt serà molt dura.

- Limitar la compatibilitat en la percepció d’una pensió d’invalidesa amb altres pensions per tal de reduir el seu import.

- Incrementar notablement els graus de disminució per a tenir dret a una pensió d’invalidesa en els seus diferents graus i ampliar de manera molt important, especialment als treballadors menors de 22 anys i majors de 50 el període de cotització exigit per poder tenir dret a cobrar una pensió d’invalidesa.

- Reduir brutalment la base de càlcul per a determinar l’import de les pensions d’invalidesa per malaltia comuna. Actualment es pren com a base el salari mitjà de la persona assegurada dels 12 darrers mesos i es proposa que, es prengui en consideració els punts de jubilació adquirits i els que hauria pogut adquirir fins els 65 anys. El resultat és una disminució dramàtica de l’import de les pensions d’invalidesa.

- Reduir l’import de les pensions d’orfenesa i de viduïtat temporal. Actualment es calcula en base al salari cotitzat i es pretén que es passi a calcular d’acord amb els punts de jubilació adquirits.

Però si la supressió de la branca de prestacions familiars i les brutals retallades que es proposen en la branca general ja justificarien l'oposició frontal a la reforma plantejada per DA, el que pretén fer el Govern amb les pensions de jubilació representa una estafa per totes aquelles persones que han confiat en el sistema públic de pensions de jubilació. Estem davant unes mesures -que exposaré en un altre article- que portaran a situacions de pobresa i marginació els jubilats actuals i futurs. Unes mesures que cal que conegui tota la població perquè ens estem jugant el futur del nostre incipient Estat del Benestar.

Per tots aquests motius i en coherència amb l'oposició responsable que estem exercint, els socialdemòcrates us convidem a assistir a la reunió pública que organitzem el proper dijous 20 de febrer a la sala d'actes del Comú d'Escaldes-Engordany per tal de què pogueu conèixer de primera mà les retallades socials que ens volen imposar i que, entre totes/s, hem d'evitar.

Avui la consellera general, Rosa Gili Casals, ha participat a la tertúlia d'actualitat del programa La Rèplica d'ATV, en la que s'ha debatut sobre el cessament dels directors de la policia i l'actuació del Govern, les escoltes, la reforma de les jubilacions dels funcionaris i el cas del nadó mort a l'hospital.

Mitjançant el següent link podreu veure el vídeo del programa: La Rèplica 13/02/2014