Si ja de per si haver de demanar una ajuda social és un tràngol per a qualsevol persona, desgraciadament a partir d’ara a aquest difícil procés s’hi haurà de sumar la investigació de les rendes de tota la seva família (pares, fills, avis, néts, germans...). Només si després de l’anàlisi dels seus comptes bancaris els seus familiars demostren que no la poden ajudar, només aleshores l’Estat concedirà la prestació econòmica. I a més, els familiars que es neguin a donar l’ajuda hauran de determinar quina quantitat deuran a l’Estat signant un reconeixement de deute a cadascun d’ells. Encara que sembli increïble, això serà així.

I serà així perquè, tal com vaig explicar dilluns passat en aquest mateix espai d’opinió, els socialdemòcrates ens hem quedat sols en la defensa de l’Estat social que proclama la Constitució d’Andorra després de l’aprovació de la Llei de serveis socials i sociosanitaris amb 22 vots favorables (19 del grup demòcrata i 3 del grup mixt). Els tres vots en contra dels socialdemòcrates no van poder frenar aquesta tremenda injustícia social.

Dilluns també explicava que s’ha aprovat una llei de serveis socials i sociosanitaris que impulsa l’abdicació per part de l’Estat del principi de responsabilitat pública. Per tant, es defuig atribuir a l’Estat la condició de primer responsable i garant en la provisió i el finançament d’aquests serveis en perjudici de familiars que no convisquin amb el sol·licitant de la prestació i d’altres persones obligades externes al nucli familiar. ¿I què vol dir això?

Vol dir que el Govern de DA ja no caldrà que faci una agència tributària donat que ja tindrem el departament de Benestar. Hauran de crear una agència d’investigació amb comptabilitat en la mesura que els treballadors socials hauran de dedicar més temps a investigar l’existència de possibles obligats i a calcular no sé quants llindars i barems patrimonials que a realitzar treball social, que és, en definitiva i al nostre entendre, la tasca en què aquests professionals haurien d’ocupar principalment les seves jornades de treball. Això és el que estableix la llei en qüestió.

Un cop fet això hauran de determinar quin és l’ajut que ha de rebre el sol·licitant de la prestació de cada familiar obligat i, en el cas que aquests es neguin a prestar l’ajuda, com deia, hauran de determinar quina quantitat deuran a l’Estat signant un reconeixement de deute a cadascun d’ells. Tot plegat un sistema sense cap sentit que afegeix un conjunt de complicacions prescindibles.

Curiosament DA només aixeca el secret bancari a l’hora de donar ajudes socials. Sembla que vulguin crear la figura del defraudador social. En canvi, per a altres defraudadors molt més abundants, perillosos i costosos per a l’Estat, el secret bancari estarà ben vist i els continuarà protegint.

Les societats es mesuren pel seu tractament a les persones més vulnerables, i el tracte que se’ls dóna a través d’aquesta llei de serveis socials i sociosanitaris no és el més adient segons el nostre entendre. Han volgut posar un mur
a la demanda d’ajudes socials. ¿Quantes persones gosaran demanar ajudes si per accedir-hi seran investigades les seves vides i les dels seus familiars?

Sabem que les ajudes socials són diners públics, de la mateixa manera que també són diners públics els que serveixen per atorgar ajudes a l’agricultura, la ramaderia, els ajuts a l’estudi, els ajuts dels programes Renova i Engega... En canvi, en aquests casos no es té en compte tants familiars, o no, obligats. No estem en contra d’aquests ajuts, però la barra de mesurar i les exigències per donar aquestes ajudes hauria de ser la mateixa que en les ajudes socials i sociosanitàries.

Demòcrates per Andorra justifica aquestes dures condicions per accedir a les ajudes per una qüestió de sostenibilitat del sistema. Però veient el pressupost del Govern i les seves liquidacions estem convençuts que actualment ja és un sistema sostenible i fins avui només es tenia en compte els familiars del nucli familiar de convivència. I sobre la base que aquesta llei no introdueix ni cap prestació ni cap servei garantit nou, no veiem per què no hauria de continuar sent sostenible. DA ha volgut convertir el sistema de serveis socials i sociosanitaris en un sistema assistencialista de beneficència amb criteris economicistes.

Per tant, no podem sinó lamentar que no s’hagin acceptat els canvis que proposàvem els socialdemòcrates, que s’adreçaven a reforçar la condició de l’Estat com a primer garant en la provisió i el finançament d’aquests serveis, defugint la derivació d’aquesta responsabilitat a familiars que no formin part del nucli de convivència del sol·licitant.

També lamentem que les conselleres i els consellers de la majoria hagin impedit, tal com defensàvem nosaltres, que d’una banda es rebaixessin de set a cinc els anys de residència exigits per tenir dret a les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat i, de l’altra, que es rebaixessin de set a tres anys els anys de residència exigits per tenir dret a la prestació familiar per fill a càrrec. Uns canvis que entenem que eren necessaris i que no s’han volgut tenir en compte. Sens dubte un pas enrere. Ha quedat clar que DA no vol facilitar l’accés a les prestacions en qüestió. Com sempre, s’imposa el criteri economicista del servei públic.

Els socialdemòcrates també estem perplexos davant la negativa dels demòcrates a incloure en aquesta llei la prestació per desocupació involuntària, ja que pensem que es tracta d’una prestació específica que cobreix una contingència molt concreta d’importància fonamental en aquests moments. I em pregunto: ¿pot haver-hi una prestació econòmica més lligada que aquesta als serveis socials en un país on no existeix l’assegurança d’atur i on les persones que perden la feina es queden completament desprotegides?

En conclusió, DA –amb el beneplàcit del grup mixt– qüestiona les funcions de l’Estat social i relega els serveis socials a tenir un paper residual. En canvi, els socialdemòcrates lliguem el dret d’accés als serveis socials a la condició de ciutadà d’un Estat social i no a la condició de pobre. Per aquest motiu, quan tinguem la confiança de les ciutadanes i ciutadans d’Andorra modificarem aquesta llei per garantir un sistema d’ajudes socials humà i digne.

La consellera general socialdemòcrata, Rosa Gili, va entrar ahir una pregunta al Consell General per tenir informació de l'adjudicació de l'assessorament per a la reorganització del model no assistencial del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària. Segons van manifestar els socialdemòcrates, «lamentem la poca transparència amb què actua el Govern» i es van mostrar amoïnats perquè «la contractació d'un nou assessorament posa de manifest que malgrat DA va dir que la reforma sanitària era un tema prioritari, tres anys després encara no hi ha hagut cap avenç concret».

Els socialdemòcrates volen saber les raons que han portat a efectuar la contractació de l'empresa Arthur D-Little per un import de 300.000 euros per dur a terme l'elaboració del projecte d'optimització del model organitzatiu no assistencial del SAAS.

La pregunta s'ha realitzar perquè la respongui el Govern en la sessió de Consell General prevista pel proper 8 de maig.

Veure article original

Dijous passat, 24 d’abril, el Consell General va aprovar la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris amb 22 vots favorables (19 del grup demòcrata i 3 del grup mixt) i amb els tres vots en contra del grup parlamentari socialdemòcrata. Una vegada més (va succeir el mateix en la presa en consideració de la modificació de la Llei de la CASS, que impulsa unes retallades socials brutals i inhumanes) els socialdemòcrates ens hem quedat sols en la defensa de l’Estat social que proclama la Constitució d’Andorra.

Estem davant d’una llei que al nostre entendre hauria d’haver sigut un dels projectes més ambiciosos i estratègics d’aquesta legislatura i, per aquest motiu, és de cabdal importància que expliquem a totes les ciutadanes i ciutadans d’An­dorra per què hi hem votat en contra. No podem donar suport a aquest text per un conjunt d’arguments clars i contundents que tot seguit explicaré. Però, per sobre de tot, no ens és possible donar suport a una iniciativa política que impulsa l’abdicació per part de l’Estat del principi de responsabilitat pública. Estem doncs davant d’una llei que té un encaix molt difícil en l’Estat social que proclama la nostra Constitució i que complementa la Carta Social Europea, que Andorra va ratificar el 12 de novembre del 2004. I cal denunciar-ho sense embuts.

Amb l’aprovació d’aquesta llei, l’Estat abdicarà la seva responsabilitat en aquesta matèria i passarà a tenir un paper residual en perjudici de tot un seguit d’obligats, familiars o no, que hauran d’assumir una responsabilitat que, al nostre entendre, ha de recaure indefectiblement sobre l’Estat.

I ha de recaure sobre l’Estat en virtut del principi de solidaritat social, que ha de consagrar l’evidència que és el conjunt de la societat qui ha de donar resposta a determinades disfuncions i desajustos que el seu propi funcionament provoca, i això vol dir, mitjançant la recerca dels recursos necessaris per al seu finançament, en observança del principi consagrat en l’article 37 de la nostra Constitució, que proclama que “totes les persones físiques i jurídiques contribuiran a les despeses públiques segons la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la Llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució justa de les càrregues fiscals”.

En contraposició a aquest principi constitucional, la llei impulsada per DA tracta d’eludir per tots els mitjans el finançament públic de serveis i prestacions bàsiques fent-lo recaure sobre tot el reguitzell de familiars i tercers obligats encara que no resideixin en el domicili del sol·licitant. En definitiva, s’estableix un model de serveis socials de tall liberal, oblidant que, en un Estat social, les prestacions socials es justifiquen com a drets derivats de la condició de ciutadà i no de la condició de pobre com sembla establir-se a la proposició de llei que votarem a continuació. Una proposició de llei que intenta traslladar-nos al segle XIX, quan de l’Estat no s’esperava cap acció positiva en favor del benestar social.

Per altra part, els socialdemòcrates entenem també que estan configurant un sistema que, intuïm, convertirà els treballadors socials en un híbrid d’investigadors-comptables, en la mesura que hauran de dedicar més temps a indagar l’existència de possibles obligats i a calcular no sé quants llindars que a realitzar treball social, que és, en definitiva i al nostre entendre, la tasca en què aquests professionals haurien d’ocupar principalment les seves jornades de treball.

Més concretament, no ens trobem davant d’un debat parcial sobre l’accés a un tipus concret de prestacions, sinó davant un debat conceptual sobre la implementació d’un model que tocarà el moll de l’os de la configuració global del sistema de serveis socials i sociosanitaris. I dijous passat va quedar palès que existeixen dos models contraposats en la matèria.

D’una banda, el model de DA, que aborda els serveis socials des de la perspectiva d’entendre’ls com un àmbit d’actuació adreçat exclusivament als més desafavorits, i de l’altra, el model del PS, que ho afronta des d’una perspectiva més global, la de la configuració del dret d’accés a aquests serveis com un dret subjectiu. I que quedi clar que aquest plantejament no té res a veure amb el fet que tothom hagi de tenir dret a tot, sinó a lligar-lo amb un dret de ciutadania de caràcter universal de què es beneficiaran totes aquelles persones que compleixin els requisits específics de les diferents prestacions que es regulen.

Però els dos models encara tenen una altra diferència irreconciliable: la forma de finançament d’aquests serveis. I és que en els principis inspiradors d’aquesta llei no s’ha inclòs el de la responsabilitat pública i s’ha optat pel de la coresponsabilitat. ¿Què significa això? Vol dir que DA defensa que l’Estat no s’erigeixi en el primer i principal responsable del finançament d’aquests serveis, sinó que passi a tenir un paper subsidiari en perjudici del mateix usuari i de tot un seguit d’obligats familiars, que són els que en primera instància estaran obligats a finançar el cost que derivi de la utilització d’aquests serveis per part del seu familiar “obligat”. Però no és tot; en determinats casos aquesta forçada i forçosa solidaritat familiar transcendirà el nucli familiar i afectarà familiars que no conviuen amb el beneficiari del servei o de la prestació, com ara els germans, néts i avis.

Per tant, ens trobem davant de dos posicionaments antagònics: el de Demòcrates per Andorra, que pensen que els serveis socials pertanyen a aquell univers de drets de segona categoria que l’Estat no té l’obligació de garantir i finançar. I el dels socialdemòcrates, que pensem que els serveis socials han de pujar a la categoria dels altres drets bàsics que creiem que ningú qüestiona (educació, salut i sistema públic de pensions) amb la corresponent obligació dels poders públics de desenvolupar-los en tota l’amplitud possible i de finançar-los amb absoluta suficiència.

En conclusió, malauradament s’ha aprovat una llei de serveis socials i sociosanitaris que impulsa l’abdicació per part de l’Estat del principi de responsabilitat pública, que té un encaix molt difícil en l’Estat social que proclama la nostra Constitució i que, en resum, desenvolupa un model de serveis socials que està a anys llum del model que defensem els socialdemòcrates.

Veure article original

La sessió del Consell General del 24 d’abril del 2014 va ser un dia trist per a la família socialdemòcrata. Els tres consellers del grup mixt van unir els seus vots favorables amb Demòcrates per Andor­ra per aprovar primer la llei de l’impost sobre la renda de les persones físiques i després la llei de serveis socials i sociosanitaris. Únicament els vots de Mariona González, Rosa Gili i els meus van ser discordants.

Només el caos ideològic que regna a les files demòcrates pot justificar que en una mateixa sessió del Consell es puguin aprovar i defensar dues lleis tan conceptualment diferents. Per una banda, es va aprovar la llei de l’IRPF, que encara que defineixi un impost injust, no equitatiu i que no respecta l’article 37 de la Constitució, crea una nova obligació individual de tots els ciutadans a contribuir amb les nostres rendes al sosteniment de l’Estat. Per l’altra, es va aprovar la llei de serveis socials i sociosanitaris que pretén posar ordre al batibull d’ajudes i subvencions que es concedien fins ara a ciutadans sense suficients recursos. La llei aprovada determina que abans que l’Estat opti per concedir una ajuda, la persona necessitada haurà de demostrar que els seus pares, avis, fills, néts o germans no tenen capacitat econòmica per ajudar-la, encara que aquests visquin a París, Hong Kong o Alaska. Moltes persones decidiran no optar per aquest viacrucis que dinamita la dignitat de qualsevol ésser humà i que obliga a despullar tota la família de la persona necessitada.

Això és DA, laxa amb els seus (Sicav i organismes d’inversió col·lectiva perquè el capital fugi de l’IRPF o un IGI bancari per reduir en 20 milions la recaptació impositiva del sector) però forta amb els dèbils (rebentant la dignitat de la persona per donar-li una ajuda de 300 euros). DA amb el suport del grup mixt creen un nou deure individual dels ciutadans envers l’Estat, però amb la mateixa plomada eliminen un deure de l’Estat envers l’individu.

Dijous passat va ser un dia trist, però els socialdemòcrates seguirem defensant una modificació a l’IRPF per fer-lo just i equitatiu, i una modificació a la llei de serveis socials perquè sigui una llei humana amb els que més ho necessiten. I ho aconseguirem.

Al següent link podreu veure l'entrevista a David Rios, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0.

Va començar força light el debat per la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris presentada pel grup de demòcrates. Fins que la consellera de grup socialdemòcrata, Mariona Gonzàlez, va escalfar-se després d'unes declaracions de la consellera Celine Mandicó defensant el seu projecte de llei. González va lamentar una llei que implicarà un control molt rigorós de les economies familiars, quan algun d'aquests membres sol·liciti una ajuda al Govern i aquest actuï com a «sistema de beneficència». González va ironitzar amb la futura agència tributària i va assegurar que el país no la necessita, perquè «ja la tenim al departament de Benestar».

Segons la consellera socialdemòcrata, la nova llei farà que els treballadors socials facin una tasca investigadora per determinar si realment els familiars obligats (pares, fills i néts) no poden garantir la subsistència de l'afectat. «Fins i tot es possibilita l'aixecament bancari», perquè s'haurà de conèixer el sou de tots els familiars, va lamentar Gonzàlez, i crearà una nova figura, la del «defraudador social». Per aspectes com aquest, i també perquè consideren que, en general, la llei implica «l'abdicació del principi de responsabilitat pública de l'Estat», el Grup Parlamentari Socialdemòcrata va votar en contra d'aquesta llei.

Una llei que sí que va tenir el vot a favor del grup de demòcrates i del grup mixt, tot i que aquests darrers seguiran «de ben a prop la seva implantació», segons va manifestar la consellera Sílvia Bonet. Pel que fa als demòcrates, i contestant a González, Mandicó va titllar Gonzàlez d'«exagerada», assegurant que les investigacions ja es fan en l'actualitat i defensant una llei que es basa en la «corresponsabilitat per donar una atenció personalitzada i de qualitat».

Ahir el Consell General va aprovar el projecte de llei l'impost sobre la renta de les persones físiques (IRPF) presentat pel Govern de Demòcrates per Andorra. Una votació en la que el Grup parlamentari socialdemòcrata ens vam abstenir. Davant del calat que tindrà per Andorra la posada en marxa d'aquest impost, és més necessari que mai que expliquem a totes les ciutadanes i ciutadans del nostre país perquè no hem donat suport al model d'IRPF que es va aprovar ahir.

Abans de tot vull deixar clar que sens dubte ahir va ser un dia important perquè finalment es va tirar endavant un impost que els socialdemòcrates venim defensant des de fa molts anys. Malgrat han negat la realitat inclús amagant-la en el propi programa electoral, finalment des de les files de DA han obert els ulls i ens han acabat donant la raó. Celebrem que vinguin al nostre terreny. Per fi han entès que Andorra amb un IRPF serà una Andorra millor.

Efectivament, Andorra amb un IRPF serà un país millor. Cal combatre amb valentia les veus alarmistes que hem sentit en els darrers mesos en contra d'aquesta figura impositiva. Veus que juguen a la política del cranc per buscar un redit electoral. Andorra necessita un IRPF perquè serà una eina que aportarà quatre grans beneficis al futur d'Andorra:

1) Serà un motor de l'activitat econòmica productiva

2) Serà una eina de cohesió social

3) Serà una font de finançament i de redistribució de la riquesa

4) Serà un element d'encaix amb els nostres veïns

Per als socialdemòcrates un dels aspectes fonamentals que no hem d'oblidar quan parlem d'impostos és entendre quin és el paper de la fiscalitat dins del model d'Estat que defensem. El model fiscal és un dels element essencials de qualsevol territori i els socialdemòcrates andorrans tenim clar des del principi que un model fiscal just i equitatiu és una irrenunciable necessitat per Andorra. I per què no hem donat suport a l'IRPF que proposa DA?

El projecte de llei que ahir es va aprovar amb 22 vots (19 vots de DA i 3 vots del grup Mixt) contempla la creació d'una nova figura impositiva directa que grava cinc tipus de renda.

Segons el model de DA, la base de tributació general la constitueixen la renda del treball, la renda d'activitats econòmiques i la renda del capital immobiliari. Mentrestant la base de tributació a l'estalvi està formada per les rendes del capital mobiliari i els guanys i pèrdues del capital que constitueixen.

La renda del treball té una pressió fiscal ben clara i definida i la retenció a l'origen i farà que els treballadors no es puguin escapar de contribuir el que marca la llei. La memòria econòmica que facilita el Govern juntament amb el projecte de llei, estima que la renda del treball suposarà una recaptació a grans trets de 8,3 milions d'euros. Lamentablement, les altres rendes no gaudeixen d'aquesta mateixa pressió fiscal gràcies a la creació d'exempcions i reduccions que les afavoreixen clarament.

En quant a la renda d'activitats econòmiques, DA just començar la legislatura es va apressar a incorporar deduccions que han fet que les estimacions de recaptació versus la recaptació real a l'any 2013 hagin estat d'únicament del 31,5%. La memòria econòmica estima que aquesta renda tindrà un impacte de 5,4 milions d'euros en la recaptació de l'IRPF. Segons la citada memòria econòmica, la recaptació per concepte de renda del capital immobiliari seria únicament de 602.500 euros.

Reconeixem la dificultat de fer un càlcul exacte de la recaptació prevista en valors absoluts. Però queda clar que les rendes del treball suposen el 58% d'aportació a la recaptació total, les rendes d'activitats econòmiques un 37,8% i finalment les rendes de capital immobiliari únicament el 4,2%.

La memòria econòmica justificant-se en la dificultat de trobar aquestes dades, no estima cap quantia a recaptar en concepte de rendes del capital mobiliari i dels guanys i pèrdues de capital que constitueixen la base de tributació de l'estalvi.

Però el pitjor és que DA ha volgut que els dividends estiguin exempts de tributació. I també han volgut que els rendiments provinents d'organismes d'inversió col·lectiva (coneguts com a OIC) i que tributen en l'impost de societats al 0%, així com els dividends provinents de les societats de gestió i inversió financera intragrup (les famoses SICAV) que tributen al 2% a l'impost de societats) estiguin exempts. Per tant obren una magnífica porta a que els beneficis d'aquests organismes no tributin ni a societats ni a rendes de persones físiques quan es converteixen en dividends. Gràcies a vostès, encara que els beneficis d'aquests organismes siguin milionaris tributaran 0€ a l'impost de societats i a l'IRPF quan es converteixin en dividends!

Aquesta és la raó perquè considerem profundament injust el model d'IRPF que proposa Demòcrates per Andorra, un model que s'aparta del precepte de la Constitució. Un model que carrega com he demostrat fonamentalment contra les rendes del treball.

Malgrat estem convençuts que una Andorra amb IRPF serà una Andorra millor, no podem donar suport al model d'IRPF que ens proposa DA. No podem donar suport a un model d'IRPF que augmenta la càrrega fiscal en la majoria de ciutadans únicament per protegir les rendes més altes i els que més tenen. No podem donar suport a un model d'IRPF que ni és just ni equitatiu. No podem donar suport a un model d'IRPF que no respecta allò que diu la nostra Constitució. No podem donar suport a un model d'IRPF que recordem que DA no portava al seu programa electoral. Els socialdemòcrates diem «sí» a l'IRPF però diem «no» al model d'IRPF que proposa DA. En resum, ahir es va tancar en fals el cercle de la fiscalitat.

La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat nou esmenes al projecte de llei d'ajuts a l'estudi. Entres les esmenes presentades, els socialdemòcrates destaquen en un comunicat la que preveu la inclusió de «la beca salari» ja que no consideren «que sigui el moment de suprimir aquesta beca vista la situació de crisi actual».

El grup socialdemòcrata defensa que es mantingui la «beca salari» en el redactat del projecte de llei d'ajuts a l'estudi presentat pel Govern. La beca salari, que sí que estava inclosa en la llei d'ajuts a l'estudi del 2002, és un ajut econòmic d'un import màxim equivalent al salari mínim oficial anual. Aquesta beca té un caràcter extraordinari i només s'atorga a estudiants el possible sou dels quals sigui imprescindible per al manteniment de la seva família.

Els socialdemòcrates indiquen que per a l'obtenció d'aquest ajut s'haurà d'acreditar la necessitat ineludible de l'aportació salarial de l'estudiant, que caldrà corroborar amb un informe del ministeri competent en matèria de benestar social. Igualment, en aquest informe s'haurà de proposar l'import de la beca, que es determinarà en funció del resultat de l'avaluació de les necessitats familiars.

Els socialdemòcrates assenyalen que tot i que la memòria justificativa del projecte de llei en justifica l'eliminació considerant que ja en té la competència el ministeri encarregat de la salut i el benestar, ells assenyalen que «la nova cartera de serveis socials i sociosanitaris no contempla aquesta ajuda». Els socialdemòcrates també han inclòs un canvi perquè els estudiants puguin accedir a una beca encara que escullin el seu centre d'estudis a l'estranger independentment que la formació ja existeixi a Andorra. En relació als criteris per a l'obtenció d'una beca previstos a l'article 17 del projecte de llei, Gili defensa l'eliminació de la consideració de «parella de forma estable durant un període superior a un any» per accedir a les ajudes. En aquest sentit, considera que s'ha de tenir en compte que les persones que estan en aquesta situació no poden accedir a cap tipus de drets socials. En conseqüència, consideren «fora de lloc que aquest col·lectiu hagi de tenir les obligacions que se li volen atribuir en aquest text». A més, el grup socialdemòcrata també defensa que els estalvis dels sol·licitants no siguin considerats com a condició per a atorgar una ajuda.

COMUNICAT DE PREMSA

El Grup socialdemòcrata proposa que s’inclogui la beca salari en la llei d’ajuts a l’estudi

La consellera general del Grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat nou esmenes al projecte de llei d’ajuts a l’estudi. Entres les esmenes presentades destaca la que preveu la inclusió de “la beca salari” ja que “no considerem que sigui el moment de suprimir aquesta beca vista la situació de crisi actual”.

El Grup socialdemòcrata defensa que es mantingui la “beca salari” en el redactat del projecte de llei d’ajuts a l’estudi presentat pel Govern. La “beca salari” –que sí que estava inclosa en la llei d’ajuts a l’estudi del 2002- és un ajut econòmic d’un import màxim equivalent al salari mínim oficial anual. Aquesta beca té un caràcter extraordinari i només s’atorga a estudiants el possible sou dels quals sigui imprescindible per al manteniment de la seva família. Per a l’obtenció d’aquest ajut s’haurà d’acreditar la necessitat ineludible de l’aportació salarial de l’estudiant, que caldrà corroborar amb un informe del ministeri competent en matèria de benestar social. Igualment, en aquest informe s’haurà de proposar l’import de la beca, que es determinarà en funció del resultat de l’avaluació de les necessitats familiars.

Malgrat la memòria justificativa del projecte de llei en justifica l’eliminació considerant la competència del ministeri encarregat de la salut i el benestar, “la nova cartera de serveis socials i sociosanitaris no contempla aquesta ajuda”. A més, els socialdemòcrates assenyalen que “vista la situació de crisi actual, no considerem que sigui el moment de suprimir aquesta ajuda”.

D’altra banda, els socialdemòcrates també inclouen un canvi per tal de què els estudiants puguin accedir a una beca encara que escullin el seu centre d’estudis a l’estranger independentment que la formació ja existeixi a Andorra.

En relació als criteris per a l’obtenció d’una beca previstos a l’article 17 del projecte de llei, Gili defensa l’eliminació de la consideració de “parella de forma estable durant un període superior a un any” per accedir a les ajudes. S’ha de tenir en compte que les persones que estan en aquesta situació no poden accedir a cap tipus de drets socials. En conseqüència, “considerem fora de lloc que aquest col•lectiu hagi de tenir les obligacions que se li volen atribuir en aquest text”. A més, el Grup socialdemòcrata també defensa que els estalvis dels sol•licitants no siguin considerats com a condició per a atorgar una ajuda perquè “incloure aquest punt comporta una penalització injusta al petit estalviador”.

Finalment, la resta d’esmenes presentades aporten una major claredat a l’articulat del projecte de llei suprimint així confusions en el redactat original.


Andorra la Vella, 16 d’abril del 2014

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, s'ha reunit amb representants dels residents passius, que demanen que se’ls exclogui de l’aplicació de l’IRPF. Després de la trobada, Rios va explicar que el seu grup se “solidaritza” amb el col·lectiu i que aposta per modificar la llei en el futur i no pas pel desenvolupament reglamentari com va proposar el grup demòcrata. El conseller del PS va explicar que consideren que el reglament “no és la fórmula per regular una situació com aquesta perquè la inversió estrangera i els residents passius han de tenir una seguretat jurídica molt determinada, i en aquests moments no la tenen, de manera que no tan sols surt perjudicat el col·lectiu que ja està al país, sinó també el que vindrà”.

Per la seva banda, el portaveu dels residents passius, l’advocat suís Peter Miescher, va afirmar que havien sortit de la reunió “amb esperança”, tot i que entenen que no hi ha possibilitats de fer canvis en el projecte de llei que es vota el 24 d’abril. “Podem fer una nova llei per a la nostra situació”, va afegir.

Rios va indicar que possiblement el seu grup parlamentari acabarà votant en contra del projecte de llei de l’IRPF perquè de les 49 esmenes que han presentat “se n’han aprovat zero”. A més, els socialdemòcrates no han rebut resposta fins ara a la carta que van enviar al cap de Govern per buscar un acostament en aquesta qüestió. Segons va manifestar Rios, si no s’aproven algunes reserves d’esmena del seu grup, que busquen que l’impost sigui “més just”, “no el votarem perquè no és el nostre model d’IRPF”.

El president del grup socialdemòcrata va respondre també a l’exconseller Eusebi Nomen, que va manifestar diumenge que Europa no exigeix l’IRPF a Andorra per negociar un acord d’associació. “Mai hem dit que l’IRPF fos necessari per arribar a un acord d’associació amb Europa”, va afirmar. Rios va recordar, però, que sí que és un impost necessari perquè tothom contribueixi a l’erari públic en funció de les seves possibilitats i per acabar de definir el marc fiscal “i que França ratifiqui el CDI”.

A més, Rios va dir que estan al corrent de les negociacions amb la Unió Europea i sobre l’intercanvi automàtic de dades fiscals perquè els n’informa puntualment el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya. La postura del PS és avançar cap a la transparència en l’àmbit fiscal “sempre que tothom tingui les mateixes regles de joc”, tot i que l’entrada en vigor de l’acord s’hauria de fer en un temps “prudencial perquè el nostre sector financer s’hi pugui adequar”.