Després que s´hagi fet arribar el text sobre competències i transferències als blocs de l´oposició del Partit Socialdemócrata + independents els seus consellers han comparegut en roda de prensa per manifestar el seu desacord amb el fons i la forma del text. Diuen que és un text buit de contingut i esperen que comptin amb les seves propostes a la futura taula d´anàlisi que es vol crear.

El conseller del PS a Encamp, Joan Sans, creu que l'acord "és paper mullat perquè no avancem res, tornem a estar davant una declaració de bones intencions que no és la que esperàvem nosaltres".

Els consellers socialdemòcrates presents a l'oposició del comuns d'Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes- Engordany diuen que l´acord que han tancat els comuns i el Govern és buit i sense forma i que no s'han fet modificacions de gran abast. Així ho ha manifestat la consellera del PS a Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, qui ha dit que "en els temes més profunds podien fer-hi més i no s'ha fet".

Al seu entendre s´hauria de fer un replantejament i definir les transferències en base a les competències. En aquest sentit, Rosseny Areny es felicitava sobre la coincidència d'opinió amb els cònsols lauredians en el capítol de la congelació de transferències en dos anys. Es congratula "que al menys en aquest sentit els cònsols de Sant Julià han tingut la valentia d'anar en contra".

Consideren que la futura taula d´anàlisi que es vol fer hauria de comptar amb la seva participació d´acord amb la representació que els van donar els seus votants en les últimes eleccions i demanen que s´estengui el diàleg al Consell General.

Veure article original

Els consellers de les minories socialdemòcrates d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Encamp i Sant Julià de Lòria van fer públic ahir el seu “complet desacord” amb el pacte signat entre el Govern i els comuns per les competències i transferències, tant “pel fons com per la forma”.

Els integrants del PS van argumentar que es tracta “d’un document buit de contingut i que és paper mullat”, i lamenten que “s’ha perdut una oportunitat única” per abordar la qüestió. A més, van lamentar la manera com s’ha arribat al consens, remarcant que malgrat que “ens hem mostrat participatius i col·laboradors” han acabat trobant un document consensuat només en la reunió de cònsols, un òrgan que van assegurar que “no és legítim” per prendre aquest tipus de decisions.

“Es tracta d’una qüestió d’Estat i s’ha deixat en mans d’un organisme paral·lel no legitimat que s’escapa del control de les oposicions”, va manifestar el conseller lauredià, Rossend Areny, afegint que “és aberrant”. En aquest sentit, la consellera d’Escaldes, Cèlia Vendrell, va recordar que “qui modifica les lleis no és ni el Govern ni la reunió de cònsols”, i per tant “també s’han saltat el Consell General. Per a mi és el més delicat i denunciable”. Davant d’aquesta situació, tenen previst votar en contra del text un cop passi pels respectius consells de comú.

Taula de competències

Els representants de les minories del PS van assegurar que “exigirem” formar part de la taula nacional de competències per poder debatre la futura modificació de la Llei de competències i transferències. De fet, Vendrell va reconèixer que esperaven que es fes una modificació profunda de la llei, però que finalment “el que es toca són aquells temes que no molesten a ningú com el cens o la Llei electoral”. Els consellers van explicar que mantenen al calaix la proposta alternativa de modificació de la llei que formava part del triple acord proposat a Toni Martí. Una proposta que la consellera de la capital, Dolors Carmona, va definir com de “sentit comú” i que buscava “optimitzar recursos”. Segons va assenyalar Areny, “no estem tan allunyats de la proposta del ministre Antoni Riberaygua”. D’aquesta manera, va criticar el fet que “molts veuen els comuns com una cosa intocable” i que “alguns cònsols es creuen els reis del territori més proper i els fa urticària perdre competències”.

Sobre la congelació de les transferències, Carmona va deixar clar que és una qüestió que “no es pot tractar de forma aïllada” i que estaran “molt pendents” que aquesta decisió no afecti els serveis que s’ofereixen. Quant al posicionament del comú de Sant Julià, Areny va celebrar el rebuig a la congelació de les transferències. “Em congratulo que en aquest sentit hagi tingut la valentia d’anar contra el monocolor ideològic”, va afirmar.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, va presentar ahir les esmenes al projecte de llei de modificació de la Llei de l'Impost General Indirecte (IGI). Tal com van donar a conèixer en un comunicat de premsa, els socialdemòcrates proposen la inclusió d'una disposició transitòria que estableixi que «l'entrada en vigor del nou règim especial del sector financer definit en la present llei no pot comportar la modificació de les condicions financeres vigents en aquest moment. Al respecte s'entendrà que els imports dels serveis bancaris contractats fins a la data són en tots els casos amb IGI inclòs».

El comunicat remarca que «el passat 3 d'abril els vots en contra del grup demòcrata van evitar que prosperés la proposició de llei per modificar la Llei de l'Impost General Indirecte (IGI) del grup socialdemòcrata, que pretenia evitar la pèrdua de recaptació impositiva del sector financer, que al 2013 va ser inferior a la del 2012 en més de 20 milions d'euros segons la liquidació pressupostària del Govern».

Assumible per a la banca // Aquest text, continua el comunicat, «tenia com a objectiu que la modificació no comportés cap increment dels serveis contractats fins al moment pels clients i que el canvi fos assumible per a la banca». Precisament seguint aquesta línia, Rios ha presentat una esmena que preveu una nova disposició transitòria, tot destacant que «l'entrada en vigor del nou règim especial del sector financer definit en la present llei no pot comportar la modificació de les condicions financeres vigents en aquest moment. Al respecte s'entendrà que en l'import dels serveis bancaris contractats fins a la data són en tots els casos amb IGI inclòs».

D'aquesta manera, assegura Rios al comunicat, «es pretén que la modificació de la llei no comporti increments en els serveis contractats pels usuaris». Encara en relació al règim especial de l'IGI per al sector financer que contempla el projecte de llei, «el grup socialdemòcrata defensa la modificació de l'article 21 per tal que la deducció de les quotes suportades sigui només de l'1% de les quotes repercutides per al total de les operacions subjectes a l'impost, enlloc del 10% que estableix el text del Govern de DA». El comunicat també remarca que aquest canvi «busca incrementar al màxim possible la recaptació del règim especial del sector financer».

D'altra banda, «tal com ja es va proposar durant al debat del pressupost del 2014, els socialdemòcrates plantegen que el tipus especial de gravamen del 2,5% que es fixa per al transport per cable s'ampliï també al transport de passatgers, a les activitats culturals que no gaudeixin del tipus reduït o superreduït i a la comercialització d'objectes d'art, de col·lecció o d'antiguitat». En aquest sentit, Rios confia que «es tingui en compte aquest plantejament i que no es tiri a les escombraries la nostra proposta tal com ja va succeir en el debat dels comptes de l'Estat».

Finalment, de les 13 esmenes presentades, també destaca la que estableix l'eliminació de la disposició transitòria que estipula que durant l'exercici 2014 el Govern ha de traspassar als comuns els ingressos corresponents a la quota tributària estatal de l'impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries corresponent a les transmissions patrimonials subjectes a l'impost efectuades durant aquest mateix exercici.

En el mateix sentit, «es proposa l'eliminació de la disposició final segona que regula la modificació de l'article 8 de la de l'ITP que fixa un tipus de gravamen estatal de l'1% i en cas que els comuns establissin un tribut, hauria d'estar entre una forquilla del 0,5% i el 3%». Sobre aquesta qüestió, i tenint en compte que l'IGI és un impost estatal, el grup socialdemòcrata «entén que cal delimitar clarament els impostos d'àmbit estatal i els previstos per al finançament dels comuns en la Llei de les finances comunals». A més, la formació considera «que la fórmula mixta emprada no genera res més que confusió i complicació administrativa, i que respon únicament al fracàs de les negociacions amb els comuns en matèria de competències i transferències».

El grup parlamentari socialdemòcrata valora molt positivament el criteri del Govern sobre la proposició de llei per regular el matrimoni entre parelles del mateix sexe.

El president del grup, David Rios, destaca que es comparteixi la necessitat de regular aquesta qüestió i, tot i admetre que es poden fer matisacions, creu que es poden resoldre amb esmenes.

Per aquest motiu, Rios creu que el grup demòcrata s´equivocaria si votés en contra la presa en consideració del text i decidís presentar la seva proposta.

Des del PS, a més, s´acusa els taronges de fer enginyeria lingüística per voler fer servir el terme 'unions civils' en comptes de matrimoni.

Veure article original

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, va presentar ahir les esmenes al projecte de llei de modificació de la Llei de l’impost general indirecte (IGI), segons va anunciar la formació en un comunicat.

Els socialdemòcrates proposen la inclusió d’una disposició transitòria que estableixi que “l’entrada en vigor del nou règim especial del sector financer definit en la present llei no pot comportar la modificació de les condicions financeres vigents en aquest moment. Respecte d’això s’entendrà que els imports dels serveis bancaris contrac­tats fins ara són en tots els casos amb IGI inclòs”.

Des del PS es recorda que el grup demòcrata va tombar la proposició de llei per modificar la Llei de l’impost general indirecte (IGI) del grup socialdemòcrata, que pretenia evitar la pèrdua de recaptació impositiva del sector financer, i que tenia l’objectiu que la modificació “no comportés cap increment dels serveis contractats fins ara pels clients i que el canvi fos assumible per la banca”. Per això, una de les esmenes estableix una nova disposició transitòria.

D’altra banda, “tal com ja es va proposar durant el debat del pressupost del 2014, els socialdemòcrates plantegen que el tipus especial de gravamen del 2,5% que es fixa per al transport per cable s’ampliï també al transport de passatgers, a les activitats culturals que no gaudeixin del tipus reduït o superreduït i a la comercialització d’objectes d’art, de col·lecció o d’antiguitat”.

Finalment, de les tretze esmenes presentades, el PS va destacar també la que estableix l’eliminació de la disposició transitòria que estipula que durant l’exercici 2014 el Govern ha de traspassar als comuns els ingressos corresponents a la quota tributària estatal de l’impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries corresponent a les transmissions patrimonials subjectes a l’impost realitzades durant aquest mateix exercici.

En la mateixa línia, els socialdemòcrates proposen l’eliminació de la disposició final segona que regula la modificació de l’article 8 de la de l’ITP, que fixa un tipus de gravamen estatal de l’1% i, en cas que els comuns establissin un tribut, hauria d’estar entre una forquilla del 0,5% i el 3%.

Agressions a la sortida d’una discoteca, botellons als parcs dels barris més cèntrics, sexe al carrer i drogues. Realitats que ocupen la premsa de fa algunes setmanes, que causen alarmisme i que ens sorprenen perquè no n’entenem el perquè. Perdó; més ben dit no volem entendre’l tot i ser una situació aparentment normalitzada per uns i censurada per uns altres. Massa gent hipòcrita! Actes concrets que els etiquetem a un sector de la societat específic per antonomàsia i vici social: els joves. Els mateixos joves estigmatitzats per una societat revellida que ens descuida i que ens ha deixat de banda.

Actualment i patèticament, la societat andorrana sap perfectament que el sector dels joves és una qüestió preocupant, però ningú hi posa remei. Qui primer té el recurs és l’administració; però la tisora econòmica ha acabat per afectar el sector més important de la societat com som els joves. Jugar a metges s’ha convertit en una cirurgia d’amputació pròpia.

Tècnics de joventut i de serveis socials que han de veure les seves actuacions cada cop més limitades per una qüestió econòmica. Joventut descuidada i sense lloc perquè es preocupen més de cuidar la imatge d’un país que no ens garanteix cap mena de futur, però paguem un postureig constant fora de les fronteres. ¿Per què descuidem el futur de la societat andorrana? ¿O no interessa a la part més arcaica d’Andorra?

Els més entesos s’omplen la boca dient que no sabem fer res. Per molts, tots som una generació de babaus incapaços de valdre’ns per nosaltres mateixos. De fet, no sé per què parlen per boca nostra, realment. Els joves hem demostrat tenir un nivell de maduresa encertat i és l’Estat qui ens ha vetat. L’Estat no ens facilita la sortida al nostre propi futur perquè té massa feina a taponar-lo. ¿No cal recordar la qüestió de l’avortament, oi? Tema d’interès unànime per a moltes escoles i joves estudiants, d’especial interès, i truncat per unes justificacions d’anar per casa.

Justament quan comencem l’escola, entrem en una cadena de muntatge que si per sort et modela un bon mestre pots arribar a començar a entendre i a pensar per tu mateix. Cadena de muntatge que t’ensenyen a obeir però no pas a pensar. Els nostres pares ens inculquen que hem d’estudiar per obtenir resultats acadèmics bons i titulacions universitàries per a un bon futur, esperançats de fer una bona inversió econòmica i afectiva.
I jo recalco: ¿quin futur?

Potser n’hi ha que encara no s’ho han plantejat, però jo sí. Jo vull un futur en què els joves donem un cop a la taula perquè se’ns escolti, perquè d’una vegada es deixi de jugar amb el futur de la societat i el nostre i no només per al beneplàcit d’uns quants. No puc lamentar-me d’un Estat que no m’ha donat la correcta joventut i adolescència perquè ja és tard, però sí que hi puc posar mitjans per arreglar-ho perquè deixi de passar. Reivindicar els meus drets i deures com a jove i posar en bona disposició el tresor que tan anhelen, el més fort de tots: l’or blanc.
El vot.

¿Pressions? Massa i no necessàries. Començant perquè els joves som incompresos a casa, perquè trobem més ajuda en els nostres amics que no en els pares. Els pares ens obliguen a continuar estudiant, o a buscar feina si alguns no hi tenim gaire facilitat. Cada cap de setmana o quasi cada dos per tres hem de demanar-los diners perquè, en no treballar, no som autosuficients. El jove no té diners; per tant, abans de sortir de festa ha de beure alcohol de garrafa, perquè surt molt més econòmic. En ser molts a repartir, sovint es barreja amb altres substàncies que t’ajuden a agafar més ràpid l’estat de felicitat eterna. Els que ja ho tenim dominat intentem emancipar-nos, però en no tenir una feina estable estem frustrats a casa fins als 30. Quina sort sortir de casa als 30!, ¿oi? Un jove discriminat socialment per la seva inexperiència, un jove sense sortida laboral a mesos o a anys vista té un accés fàcil com és l’alcohol, que, de vegades, produeix actes violents. Actes que no justifico però que entenc per la ràbia, el descontrol, la falta d’inversió educativa, d’inserció, de reeducació, prevenció i sensibilització per part de l’Estat.

El jove d’Andorra és i ha de ser fort, implacable, transformador i motivador. Eines que políticament no interessen. El jove ha de ser capaç de transformar aquesta realitat podrida; i ho és. Però la societat no creu en ell. Ell no creu en si mateix perquè continua censurat. Animo tots els joves a alçar les mans per a una societat com cal. ¿Sols? No! Ara més que mai ens hem d’unir per treure l’olor de naftalina d’una societat que no creu en el seu propi futur, que som tots nosaltres!

Ja n’hi ha prou de perfumar l’olor de podrit. Jo sí que sumo pel canvi de societat en què el jove és respectat i valorat com hauria d’haver estat, a anys vista.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va tornar a insistir ahir, amb motiu de la celebració del Primer de Maig, Dia del treballador, en la necessitat que hi hagi una prestació per desocupació similar a la que existeix als països veïns. El primer secretari de la formació, Pere López, va recordar que “la realitat al nostre país és que hi ha persones que fa dos anys que estan a l’atur, moltes d’elles d’edat avançada, i que tenen moltes dificultats per trobar una feina, i a les quals s’està condemnant a viure en una situació de precarietat i depenent dels seus familiars”. Per aquesta raó, el dirigent socialdemòcrata considera que ja no n’hi ha prou amb la prestació per desocupació involuntària que funciona en aquests moments i que, com va recordar ahir, va posar en marxa l’any 2010 el Govern socialdemòcrata a través d’un reglament que tenia caràcter “transitori”.

El PS entén que el que cal ara, en un moment en què l’atur se situa al voltant del miler de persones i en què només unes 140 tenen dret a cobrar la prestació per desocupació, és crear una prestació de caràcter contributiu “estable” i de durada més llarga. Es tractaria, segons López, de posar en marxa una prestació que s’ha de crear per llei, una proposta que els socialdemòcrates ja van fer sense que prosperés al projecte de llei de la CASS i a la proposició de llei de serveis socials i sociosanitaris. Davant de la negativa del grup parlamentari demòcrata a introduir canvis en aquests textos legislatius que s’han elaborat darrerament i a aprovar aquestes propostes, López va indicar que “el que ens queda és mostrar el nostre descontentament i anunciar que per a les properes eleccions ho tornarem a portar al programa electoral”.

El PS va ser ahir l’únic partit polític o organització sindical que va fer alguna manifestació en relació amb el Primer de Maig, en què no es va celebrar cap pacte al país. López va insistir en la necessitatde reformar “amb caràcter d’urgència” la llei sindical per fer possible la creació d’organitzacions sindicals en l’àmbit privat, ja que la situació actual “comporta una asimetria important en les relacions entre empresaris i treballadors, fet que impossibilita, per exemple, la negociació de les condicions laborals”. El primer secretari del PS va voler recordar que els sindicats tenen en els països desenvolupats un paper “essencial” i més en un moment de crisi econòmica important i de precarietat en el món del treball com el que hi ha actualment.

En un 1 de Maig absolutament descafeïnat pel que fa a activitat sindical o reivindicativa per part de la societat andorrana, els únics que van aprofitar la jornada per llançar missatges en contra de la precarietat laboral que pateix bona part de la societat del país va ser el Partit Socialdemòcrata. Mitjançant el seu primer secretari, Pere López, van lamentar l'actual «asimetria» que es dóna entre empresari i treballador al sector privat, per l'absència de sindicats, delegats d'empresa o convenis col·lectius. En paral·lel, empitjora la situació dels aturats, cada vegada «de més llarga durada» i vivint de manera més precària. Una problemàtica que només es pot solucionar, al parer dels socialdemòcrates, establint per llei un subsidi d'atur, de manera contributiva (creant una quarta branca a la seguretat social) i que es pugui allargar més en el temps que la prestació actual, de sis mesos. En el cas de l'absència de sindicats, consideren que cal una reforma «amb caràcter d'urgència» de la llei, en vigor des del 2009.

«L'atur és la principal preocupació de la ciutadania», va recordar López, i els aturats superen el miler, a més de les 140 persones cobrant la prestació temporal. Quan el partit socialdemòcrata estava al Govern, es va establir la prestació per desocupació involuntària, però ahir López va voler recordar que era una mesura «transitòria», en forma de reglament, i que a més a més les coses no estaven tan malament com en l'actualitat. El PS ha intentat que l'atur fos implementat aprofitant l'entrada a tràmit de lleis com la de la CASS o la de serveis socials i sociosanitaris. Però com que s'han tombat les seves propostes i, tenint en compte que no tindria «sentit polític» fer un tercer intent, López ja va avançar ahir que portaran al seu programa electoral la creació d'una llei per regular l'atur.

Tal i com va defensar el primer secretari socialdemòcrata, la prestació actual és de sis mesos i cal que sigui de més llarga durada, tenint en compte l'augment de persones que superen l'any en el temps que fa que cerquen feina. López va lamentar que l'actual Govern plantegi que tots aquests casos s'acabin tractant des de la llei de serveis socials i sociosanitaris.

UNA LLEI QUE NO SERVEIX PER A RES // En la compareixença de López, que en alguns moments semblava de precamanya, també va anunciar que al seu programa electoral portaran la necessària i «urgent» reforma de la llei sindical. Jornades com la d'ahir mostren que la situació és «bastant trista», va assegurar el socialdemòcrata. «Tenim una activitat sindical zero i en paral·lel moltes persones que ho estan passant malament», va manifestar.

López va plantejar que quan es va fer la llei, al 2008, «ja se sabia que no es crearien sindicats» al sector privat. L'«asimetria» entre empresaris i treballadors és elevada, tenint en compte que els primers, mitjançant les patronals, sí que estan ben representats. L'absència de sindicats es tradueix «en la impossibilitat de negociar les condicions laborals», va afegir.

Si ja de per si haver de demanar una ajuda social és un tràngol per a qualsevol persona, desgraciadament a partir d’ara a aquest difícil procés s’hi haurà de sumar la investigació de les rendes de tota la seva família (pares, fills, avis, néts, germans...). Només si després de l’anàlisi dels seus comptes bancaris els seus familiars demostren que no la poden ajudar, només aleshores l’Estat concedirà la prestació econòmica. I a més, els familiars que es neguin a donar l’ajuda hauran de determinar quina quantitat deuran a l’Estat signant un reconeixement de deute a cadascun d’ells. Encara que sembli increïble, això serà així.

I serà així perquè, tal com vaig explicar dilluns passat en aquest mateix espai d’opinió, els socialdemòcrates ens hem quedat sols en la defensa de l’Estat social que proclama la Constitució d’Andorra després de l’aprovació de la Llei de serveis socials i sociosanitaris amb 22 vots favorables (19 del grup demòcrata i 3 del grup mixt). Els tres vots en contra dels socialdemòcrates no van poder frenar aquesta tremenda injustícia social.

Dilluns també explicava que s’ha aprovat una llei de serveis socials i sociosanitaris que impulsa l’abdicació per part de l’Estat del principi de responsabilitat pública. Per tant, es defuig atribuir a l’Estat la condició de primer responsable i garant en la provisió i el finançament d’aquests serveis en perjudici de familiars que no convisquin amb el sol·licitant de la prestació i d’altres persones obligades externes al nucli familiar. ¿I què vol dir això?

Vol dir que el Govern de DA ja no caldrà que faci una agència tributària donat que ja tindrem el departament de Benestar. Hauran de crear una agència d’investigació amb comptabilitat en la mesura que els treballadors socials hauran de dedicar més temps a investigar l’existència de possibles obligats i a calcular no sé quants llindars i barems patrimonials que a realitzar treball social, que és, en definitiva i al nostre entendre, la tasca en què aquests professionals haurien d’ocupar principalment les seves jornades de treball. Això és el que estableix la llei en qüestió.

Un cop fet això hauran de determinar quin és l’ajut que ha de rebre el sol·licitant de la prestació de cada familiar obligat i, en el cas que aquests es neguin a prestar l’ajuda, com deia, hauran de determinar quina quantitat deuran a l’Estat signant un reconeixement de deute a cadascun d’ells. Tot plegat un sistema sense cap sentit que afegeix un conjunt de complicacions prescindibles.

Curiosament DA només aixeca el secret bancari a l’hora de donar ajudes socials. Sembla que vulguin crear la figura del defraudador social. En canvi, per a altres defraudadors molt més abundants, perillosos i costosos per a l’Estat, el secret bancari estarà ben vist i els continuarà protegint.

Les societats es mesuren pel seu tractament a les persones més vulnerables, i el tracte que se’ls dóna a través d’aquesta llei de serveis socials i sociosanitaris no és el més adient segons el nostre entendre. Han volgut posar un mur
a la demanda d’ajudes socials. ¿Quantes persones gosaran demanar ajudes si per accedir-hi seran investigades les seves vides i les dels seus familiars?

Sabem que les ajudes socials són diners públics, de la mateixa manera que també són diners públics els que serveixen per atorgar ajudes a l’agricultura, la ramaderia, els ajuts a l’estudi, els ajuts dels programes Renova i Engega... En canvi, en aquests casos no es té en compte tants familiars, o no, obligats. No estem en contra d’aquests ajuts, però la barra de mesurar i les exigències per donar aquestes ajudes hauria de ser la mateixa que en les ajudes socials i sociosanitàries.

Demòcrates per Andorra justifica aquestes dures condicions per accedir a les ajudes per una qüestió de sostenibilitat del sistema. Però veient el pressupost del Govern i les seves liquidacions estem convençuts que actualment ja és un sistema sostenible i fins avui només es tenia en compte els familiars del nucli familiar de convivència. I sobre la base que aquesta llei no introdueix ni cap prestació ni cap servei garantit nou, no veiem per què no hauria de continuar sent sostenible. DA ha volgut convertir el sistema de serveis socials i sociosanitaris en un sistema assistencialista de beneficència amb criteris economicistes.

Per tant, no podem sinó lamentar que no s’hagin acceptat els canvis que proposàvem els socialdemòcrates, que s’adreçaven a reforçar la condició de l’Estat com a primer garant en la provisió i el finançament d’aquests serveis, defugint la derivació d’aquesta responsabilitat a familiars que no formin part del nucli de convivència del sol·licitant.

També lamentem que les conselleres i els consellers de la majoria hagin impedit, tal com defensàvem nosaltres, que d’una banda es rebaixessin de set a cinc els anys de residència exigits per tenir dret a les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat i, de l’altra, que es rebaixessin de set a tres anys els anys de residència exigits per tenir dret a la prestació familiar per fill a càrrec. Uns canvis que entenem que eren necessaris i que no s’han volgut tenir en compte. Sens dubte un pas enrere. Ha quedat clar que DA no vol facilitar l’accés a les prestacions en qüestió. Com sempre, s’imposa el criteri economicista del servei públic.

Els socialdemòcrates també estem perplexos davant la negativa dels demòcrates a incloure en aquesta llei la prestació per desocupació involuntària, ja que pensem que es tracta d’una prestació específica que cobreix una contingència molt concreta d’importància fonamental en aquests moments. I em pregunto: ¿pot haver-hi una prestació econòmica més lligada que aquesta als serveis socials en un país on no existeix l’assegurança d’atur i on les persones que perden la feina es queden completament desprotegides?

En conclusió, DA –amb el beneplàcit del grup mixt– qüestiona les funcions de l’Estat social i relega els serveis socials a tenir un paper residual. En canvi, els socialdemòcrates lliguem el dret d’accés als serveis socials a la condició de ciutadà d’un Estat social i no a la condició de pobre. Per aquest motiu, quan tinguem la confiança de les ciutadanes i ciutadans d’Andorra modificarem aquesta llei per garantir un sistema d’ajudes socials humà i digne.

La consellera general socialdemòcrata, Rosa Gili, va entrar ahir una pregunta al Consell General per tenir informació de l'adjudicació de l'assessorament per a la reorganització del model no assistencial del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària. Segons van manifestar els socialdemòcrates, «lamentem la poca transparència amb què actua el Govern» i es van mostrar amoïnats perquè «la contractació d'un nou assessorament posa de manifest que malgrat DA va dir que la reforma sanitària era un tema prioritari, tres anys després encara no hi ha hagut cap avenç concret».

Els socialdemòcrates volen saber les raons que han portat a efectuar la contractació de l'empresa Arthur D-Little per un import de 300.000 euros per dur a terme l'elaboració del projecte d'optimització del model organitzatiu no assistencial del SAAS.

La pregunta s'ha realitzar perquè la respongui el Govern en la sessió de Consell General prevista pel proper 8 de maig.

Veure article original