El Consell General d'Andorra decidirà el 29 de maig si pren en consideració la reforma de la llei del matrimoni per tal de permetre el casament entre persones del mateix sexe. L'actual llei es va reformar el 1995 per permetre les unions civils i des de llavors no ha tingut cap reforma ni s'ha variat. Ara, arran d'una petició popular assumida pel Partit Socialdemòcrata, a l'oposició, la proposta de reforma ha arribat al parlament andorrà. Demòcrates per Andorra, partit al govern, hi ha donat el vist-i-plau, però amb matisos, amb el principal escull de com s'anomenarà la unió entre persones del mateix sexe.

El procediment d'un vidu, casat amb un home a Espanya, demanant a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) que se li reconegués la pensió de viudetat, és el punt de partida de la iniciativa popular duta per quatre advocats andorrans perquè s'hi permeti el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Els quatre advocats, entre ells Maite Bourgeaud, van engegar una campanya de recollida de signatures per veure què opinava la societat andorrana sobre el fet de reformar la llei de matrimoni. Bourgeaud explica que després de reunir-se amb els grups parlamentaris i institucions, i amb unes tres mil signatures favorables recollides, 'va ésser el grup socialdemòcrata el que va recollir el guant i va presentar la proposta de modificació de llei'.

Segons Bourgeaud, la nova proposta de llei pot tenir 'un problema institucional, però mai constitucional' perquè, segons que explica, la nova llei el que fa és obeir la constitució: 'És la constitució, la que ens obliga a no discriminar.' En aquest punt, Bourgeaud es pregunta: 'Per què el matrimoni, que és compromís de mútua protecció entre dues persones, no el poden assumir dues persones d'idèntic sexe?' En aquest sentit, i en contra del que s'ha dit a Andorra que era una campanya per desestabilitzar el coprincipat, Bourgeaud afirma que 'és una campanya pro drets humans i pro constitució'.

L'escull més gran amb què es pot trobar la proposta de llei és en el nom que tindrien les unions del mateix sexe. Mentre que el Partit Socialdemòcrata defensa que la unió ha de dir-se matrimoni, el partit al govern defensa que per no ferir sensibilitats se n'hauria de dir d'una altra manera. En aquest sentit, Bourgeaud ha dit que 'com es pot dir a un mateix contracte de dues maneres diferents en funció de si els personatges són un home i una dona o dos homes o dos dones, això jurídicament és una barbaritat, no pot ser i no serà'.

La parlamentària del grup socialdemòcrata Mariona González ha explicat que la proposta de llei que van presentar 'és molt senzilla i on només es toquen tres articles de l'actual llei'. González explica que en comptes de referir-se al fet que el matrimoni és la unió d'home i dona, els socialdemòcrates proposen dir dues persones; en comptes de parlar de marit i muller proposen dir-ne consorts, i on la llei diu que l'infant concebut en matrimoni té per pare el marit proposen dir que és fill del cònjuge o parella estable. En aquest sentit, González afirma que volen 'modificar la llei de matrimoni perquè dient el mateix sigui vàlid per a les parelles del mateix sexe'.

La consellera socialdemòcrata explica que no han pogut arribar a cap consens amb Demòcrates per Andorra perquè els van dir 'que la paraula matrimoni no els agradava'. Tot i això, el govern, en mans de DA, ha emès el criteri favorable en relació amb la proposta de llei, que encara trobant algun matís, l'ha acceptat en la seva totalitat. El que podria passar és que el govern de Demòcrates per Andorra acceptés reformar la llei, però que el seu grup al consell general votés en contra que es debati la llei al consell general.

El cap de govern, Antoni Martí, en una entrevista a la SER Andorra, ha afirmat que 'la proposició de llei dels socialdemòcrates és millorable, des d'un punt de les garanties jurídiques, més enllà que sigui matrimoni o unió civil, en referència a les adopcions i uns altres temes que el criteri de govern recull'.

En relació amb la possible oposició del copríncep episcopal, el bisbe d'Urgell Joan-Enric Vives, els socialdemòcrates creuen que 'el copríncep és una institució i la defensa de la igualtat de les persones no pot ser impediment per cap institució de un país democràtic'. En aquest sentit, González diu que 'en la reforma de la llei del matrimoni del 1995 el copríncep episcopal no la va signar i n'hi va haver prou amb la signatura del copríncep francès, així que ara podria posar quelcom semblant'.

Per la seva banda, Joan-Enric Vives va deixar entreveure en una entrevista a la Ràdio Nacional d'Andorra que podria ser incompatible continuar essent cap d'Estat amb l'aprovació del Consell General de la reforma de la llei del matrimoni. Vives ha declarat que 'el Consell General veurà què ha de fer, però que l'església té una posició claríssima que és la de llei natural, té visió de llei natural'.

Les adopcions, problema de fons

La legalització del matrimoni homosexual té de rerefons el principal problema que arribaria posteriorment: el debat sobre si s'ha de permetre l'adopció a les parelles del mateix sexe o no. Mentre que els demòcrates serien majoritàriament partidaris de la legalització del matrimoni, quan es tracta d'autoritzar les adopcions la situació varia sensiblement. Hi ha una part dels consellers que s'hi oposen i recorden que hi ha una sèrie de països que directament són contraris a les adopcions internacionals quan es tracta de parelles homosexuals. Si els enllaços homosexuals quedessin finalment com a unions civils segurament tindrien vetat l'accés a les adopcions.

En aquest punt és on govern i partits tornen a topar amb el copríncep Vives, que en unes declaracions es va mostrar contrari a l'adopció de les parelles homosexuals i va afirmar que 'el món es pren amb molta lleugeresa les adopcions de parelles homosexuals quan és un qüestió poc investigada'.

Petició de residència de dona homosexual casada amb una andorrana

Divendres passat una dona resident va presentar una demanda de petició de nacionalitat andorrana al govern. Va fer la sol·licitud en concepte d'estar casada amb una persona andorrana, és a dir, apel·lant l'article 10 de la Llei de la nacionalitat. Bourgeaud explica que la diferència amb la resta de peticions és que per primera vegada la petició la fa una dona casada amb una altra dona.

La parella, totes dues de nacionalitat espanyola, viuen conjuntament a Andorra des del 2000. Fa poc temps una de les dues dones va adquirir la nacionalitat andorrana per residència contínua de vint anys. Ha estat ara la seva companya sentimental qui ha decidit fer també el pas, després d'haver residit al país més de tres anys, i sempre que superi l'examen d'assimilació.

Bourgeau confirma que ja té dsmunt la taula més d'un expedient de situacions semblants, o relacionades amb el registre civil que cal regularitzar, i així correspondre amb la realitat del país. L'advocada no dubta que govern es veurà obligat a acceptar l'expedient i concedir la nacionalitat andorrana a la demandant, i més comptant amb la jurisprudència generada pel cas del gai vidu que podrà rebre la pensió gràcies a la sentència del Tribunal Superior. Bourgeaud confia que 'les institucions donin resposta a la petició, sinó s'haurà d'anar per la via judicial'.

Veure article original

El Consejo General del Principado de Andorra decidirá el 29 de mayo si toma en consideración la reforma de la ley del matrimonio para permitir las bodas entre personas del mismo sexo. La actual ley fue reformada en 1995 para permitir las uniones civiles y desde entonces no ha sufrido ninguna reforma ni ha sido variada. Ahora, a raíz de una petición popular que ha sido asumida por el Partido Socialdemócrata, en la oposición, la propuesta de reforma ha llegado al parlamento andorrano. Demócratas por Andorra, partido en el gobierno, ha dado su visto bueno, pero con matices, con el principal escollo de cómo se llamará la unión entre personas del mismo sexo.

El procedimiento de un viudo, casado con un hombre en España, pidiendo a la Caja Andorrana de la Seguridad Social (CASS), el equivalente a la Seguridad Social española, que se le reconociera la pensión de viudedad, es el punto de partida de la iniciativa popular llevada por cuatro abogados andorranos para que se permita el matrimonio entre personas del mismo sexo en el Principado.

Los cuatro abogados, entre ellos Maite Bourgeaud, emprendieron una campaña de recogida de firmas para ver qué opinaba la sociedad andorrana sobre el hecho de reformar la ley de matrimonio. Bourgeaud explica que después de reunirse con los diferentes grupos parlamentarios e instituciones del Principado, y con unas 3.000 firmas favorables recogidas, "fue el grupo Socialdemócrata quien recogió el guante y presentó la propuesta de modificación de ley".

Según Bourgeaud, la nueva propuesta de ley puede tener "un problema institucional, pero nunca constitucional", ya que según explica, la nueva ley lo que hace es obedecer a la constitución porque "es la constitución la que nos obliga a no discriminar". En este punto, Bourgeaud, se pregunta "¿por qué el matrimonio, que es compromiso de mutua protección entre dos personas no pueden asumir dos personas de idéntico sexo?" . En este sentido, y en contra a lo que se ha dicho en Andorra que era una campaña para desestabilizar el coprincipado, Bourgeaud afirma que "esta es una campaña pro derechos humanos y pro constitución" .

El escollo más grande con que se puede encontrar la propuesta de ley es en el nombre que tendrían las uniones del mismo sexo. Mientras que el partido Socialdemócrata defiende que la unión debe decirse matrimonio, el partido en el gobierno defiende que para no herir sensibilidades se le debería dar otro nombre. En este sentido, Bourgeaud, ha dicho que "como se puede decir a un mismo contrato de dos formas diferentes en función de si los personajes son un hombre y una mujer o dos hombres o dos mujeres, esto jurídicamente es una barbaridad, no puede ser y no será".

La parlamentaria del grupo Socialdemócrata Mariona González explicó que la propuesta de ley que entraron "es muy sencilla y donde sólo se tocan tres artículos de la actual ley". González explica que en lugar de referirse a que el matrimonio es la unión de hombre y mujer los socialdemócratas proponen decir dos personas, en lugar de hablar de marido y mujer proponen decir consortes, y donde la ley dice que el niño concebido en matrimonio tiene por padre al marido proponen decir que es hijo del cónyuge o pareja estable. En este sentido, González, afirma que "quieren modificar la ley de matrimonio para diciendo lo mismo sea válido para las parejas del mismo sexo". La propuesta de ley fue aceptada por la sindicatura y por tanto ahora queda pendiente de que sea aceptada a trámite y tomarla en consideración por el consejo general, es decir, para que entre a debate en el consejo.

La consejera socialdemócrata explica que no han podido llegar a ningún consenso con Demócratas por Andorra (DA), ya que les dijeron "que la palabra matrimonio no les gustaba". Sin embargo, el gobierno, en manos de DA, ha emitido el Criterio favorable en relación a la propuesta de ley , que aún encontrando algún matiz, la ha aceptado en su totalidad. Lo que podría pasar es que el gobierno de Demócratas por Andorra aceptara reformar la ley, pero que su grupo en el consejo general votara en contra de que se debata la ley en el consejo general.

El jefe de gobierno, Antonio Martín, en una entrevista en la SER Andorra, ha afirmado que "la proposición de ley de los socialdemócratas es mejorable , desde un punto de las garantías jurídicas, más allá de que sea matrimonio o unión civil, en referencia a las adopciones y otros temas que el criterio de gobierno recoge".

En relación a la posible oposición del copríncipe episcopal, el Obispo de Urgell, Joan -Enric Vives, los socialdemócratas creen que "el copríncipe es una institución y la defensa de la igualdad de las personas no puede ser impedimento para ninguna institución de un país democrático". En este sentido, González dice que "en la reforma de la ley del matrimonio del '95 el copríncipe episcopal no la firmó y fue suficiente con la firma del copríncipe francés, así que ahora podría poner algo parecido".

Por su parte, el copríncipe episcopal y arzobispo de Urgell, Joan -Enric Vives, dejó entrever en una entrevista a la Radio Nacional de Andorra que podría ser incompatible continuar siendo jefe de Estado con la aprobación por parte del Consejo general de la reforma de la ley del matrimonio. Vives ha declarado que "el Consejo General verá que tiene que hacer, pero que la iglesia tiene una postura clarísima que es la de ley natural, tiene visión de ley natural".

Veure article original

La comissió legislativa de Finances i Pressupost, reunida ahir a la tarda, va aprovar donar suport a la proposta del Grup Parlamentari Socialdemòcrata d'aplicar un IGI reduït al transport públic, a les activitats culturals privades, a Caldea i a Naturlàndia. Després que fos rebutjada en el debat de l'IGI dins el pressupost, Demòcrates per Andorra ha canviat la seva postura en el marc del Projecte de llei de modificació de la Llei de l'IGI que el Govern va entrar sobretot per sol·lucionar la problemàtica de l'impost amb els bancs.

El president del grup socialdemòcrata, David Rios, va mostrar-se ahir molt satisfet amb la postura del grup taronja, després d'una llarga llista recent d'esmenes rebutjades presentades en d'altres lleis per part del seu grup parlamentari. Rios va assegurar que el text queda millorat amb la transacció de diversos articles. Així, l'IGI reduït al 2,5% s'aplicarà al transport per cable, seguint la reivindicació de les estacions d'esquí; al transport públic; a les entrades de cinema, teatre i d'altres espectacles organitzats per empres privades; i a les entrades de Caldea i de Naturlàndia. Finalment, ahir també es va decidir en el si de la comissió que la compravenda d'art i antiguitats quedi també a aquest percentatge del 2,5%, i no a l'1% que proposava el Govern al seu projecte de llei. Segons va manifestar la consellera general de demòcrates, Meritxell Mateu, «hem considerat que la rebaixa al 2,5% ja és substancial, ja que l'1% s'ha de reservar a productes de primera necessitat». Mateu també va justificar la resta de rebaixes al 2,5% proposades pel PS perquè ho consideren «coherent».

Bitllets de transport més barats // En relació al transport públic, Rios va manifestar que servirà com a mesura per «fomentar el seu ús» i que confien que un cop s'implanti «es rebaixin les tarifes o almenys es mantinguin durant molt de temps les actuals».

D'altra banda, i tot i que demòcrates es va mostrar partidari de donar suport als socialdemòcrates en tot el que fa referència a l'art, oci i transport públic, va desestimar la seva proposta d'IGI per al sector bancari, i es va decantar per la del Govern: només es podran deduir el 10% del repercutit.

El projecte de llei es tancarà dijous i es votarà al juny.

El conseller de PS+Indepen­dents al Comú d’Encamp, Joan Sans, va entrar ahir una demanda d’informació a la secretaria general de la corporació en relació amb la decisió del Comú de passar a cobrar la taxa sobre els indicadors publicitaris que hi ha a la via pública, segons va informar la formació socialdemòcrata en un comunicat.

Concretament, en la demanda, el conseller sol·licita que se li lliuri “la relació de comerços que encara no han donat d’alta els seus rètols, la documentació que ha generat l’acord que es va prendre per decidir que s’activés aquesta taxació i la documentació relacionada amb els procediments que s’han fet servir per prendre aquest acord”.

En aquest sentit, a l’oposició socialdemòcrata hi ha preocupació davant d’un canvi de criteri decidit per la majoria que no s’ha debatut en la comissió d’administració que és l’encarregada de la qüestió.

El conseller de Comú socialdemòcrata confia que la resposta a l’esmentada demanda d’informació serveixi d’una banda per esclarir la situació i, de l’altra, per garantir que el fet de passar a cobrar la taxa quan l’acord era que no s’aplicaria no es tracti d’una decisió política que tingui un afany recaptatori.

COMUNICAT DE PREMSA

Sans demana informació al Comú per esclarir el problema de la taxació dels comerços d’Encamp

El conseller de PS+Independents al Comú d’Encamp, Joan Sans, ha entrat avui una demanda d’informació a la Secretaria General de la corporació encampadana en relació a la decisió del comú d’Encamp de passar a cobrar la taxa sobre els indicadors publicitaris que hi ha a la via pública.

Més concretament, en la demanda d’informació Sans ha sol·licitat que se li lliuri “la relació de comerços que encara no han donat d’alta els seus rètols, la documentació que ha generat l’acord que es va prendre per decidir que s’activés aquesta taxació i la documentació relacionada amb els procediments que s’han fet servir per prendre aquest acord”. En aquest sentit, a l’oposició socialdemòcrata hi ha preocupació davant d’un canvi de criteri decidit per la majoria que no s’ha debatut en la comissió d’administració que és l’encarregada de la qüestió.

Per tant, Sans confia que la resposta a la citada demanda d’informació serveixi d’una banda per esclarir la situació i, de l’altra, per garantir que el fet de passar a cobrar la taxa quan l’acord era que no s’aplicaria no es tracti d’una decisió política que tingui un afany recaptatori.

Andorra la Vella, 20 de maig del 2014

El Partit Socialdemòcrata creu que a aquestes alçades de legislatura no és el moment de plantejar la Regla d'or, tal com es coneix la proposició de llei que prepara DA de sostenibilitat financera i d'estabilitat pressupostària. Així ho ha manifestat la consellera general Mariona González al programa Ara i Aquí de RNA on ha explicat que des del seu partit es mostrarien favorables a un text d'aquestes característiques però que consideren que ara no és el moment perquè la legislatura està massa avançada i perquè el sistema fiscal andorrà és massa jove.

Mariona González ha apuntat a la proximitat de les properes eleccions generals com un dels motius pels quals ara no seria el moment d'aplicar un text com el de la Regla d'or ja que ''d'aquí tres o quatre mesos'' ja es començarà amb la campanya electoral i a més hi ha ''un 'overbooking' de lleis que s'estan esperant al Consell General''.

La consellera socialdemòcrata, a més, considera que Andorra té ''un sistema fiscal molt jove'' amb un IRPF acabat d'aprovar i que no entrarà en vigor fins al 2015, i que per tant és difícil de fer previsions. En aquest sentit, González creu que cal esperar que el sistema maduri per veure com evoluciona.

Veure article original

El grup parlamentari socialdemòcrata ha acusat el ministeri de Salut i Benestar “d’improvisació” pel que fa a la reorganització del transport sanitari i ha manifestat que és “inadmissible” que no s’hagi informat els tècnics afectats per aquesta mesura, alguns dels quals podrien ser acomiadats. La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili es va entrevistar la setmana passada amb treballadors de les empreses privades afectades per la reestructuració, que suposa que els bombers tornaran a assumir bona part dels serveis que se’ls van treure ara fa uns sis anys.

Gili va recordar que el ministeri de Salut i Benestar ha tingut tres anys per prendre una decisió sobre aquest tema, però no ho ha fet i ha hagut de demanar pròrrogues al contracte firmat amb les empreses privades, com ja va deixar palès el seu grup en les preguntes que va entrar sobre aquesta qüestió al febrer passat. “Una vegada més es posa de manifest quina és la manera de fer del Govern de DA, que actua de nou amb una total improvisació en un tema que ja hauria d’haver solucionat fa temps”, va afirma la parlamentària del PS.

La consellera socialdemòcrata va indicar també que el contracte que es va firmar amb les empreses privades és “escandalós” en alguns dels seus punts. I és que, segons va considerar, és “surrealista" que en un contracte d’aquest tipus es prevegi, per exemple, que els treballadors hagin de passar de manera obligatòria a incorporar-se al Servei Andorra d’Atenció Sanitària (SAAS) o que sigui aquest mateix organisme el que s’hagi de fer càrrec de les indemnitzacions en el cas que hi hagi acomiadaments.

Durant la trobada amb els tècnics sanitaris, Gili va expressar la “solidaritat” del grup parlamentari socialdemòcrata als treballadors. El transport sanitari que defensen els socialdemòcrates és “el que sigui el millor i el més ràpid i eficient, i també el que resulti més barat per a l’Estat”. En aquest sentit, Gili va afirmar que el seu grup és favorable que els bombers recuperin els trasllats que ja feien fa uns anys. La consellera socialdemòcrata va explicar, però, que “és molt fort que els treballadors s’hagin d’assabentar per la premsa” sobre una reestructuració que els afectarà directament. “Aquestes no són maneres de fer les coses perquè s’està jugant amb el futur professional de moltes persones”, va afegir Gili.

El PS demana l’estudi sobre la fuita d’hidrocarburs

Rosa Gili ha entrat una demanda d’informació en què demana al Govern còpia de l’estudi diagnòstic consegüent a la fuita d’hidrocarburs del dipòsit del Col·legi Sagrada Família. Segons recorda, cal un estudi d’aquest tipus quan hi ha un abocament d’hidrocarburs per valorar la contaminació del terreny. Tot apunta, però, segons Gili, que el Govern no està fent el diagnòstic de la situació, “però adjudica de forma urgent el refibrat del dipòsit”.

La Constitució andorrana determina que els coprínceps, amb la contrasignatura del cap de Govern o, en el seu cas, del síndic general, assumeixen la responsabilitat política, sancionen i promulguen les lleis.

Un cop que el síndic general dóna compte de l'aprovació d'una llei als coprínceps, aquests n'han d'ordenar la publicació no abans de vuit dies i no més tard de quinze. En aquest període els coprínceps, conjuntament o separadament, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional amb missatge raonat a fi que aquest es pronunciï sobre la seva constitucionalitat.

Ara, voldria demanar excuses als senyors Jordi Gallardo i Eusebi Nomen per haver manllevat –amb algun matís– el títol i el començament d'aquest escrit d'un bloc publicat per ambdós en un diari andorrà d'àmplia difusió.

Tanmateix, aquí s'acaba el plagi. Perquè com vostès endevinen, no n'hi ha hagut entre la gent desvalguda, entre les víctimes futures de la llei de serveis socials i sociosanitaris cap que hagi pogut pagar uns experts per redactar un informe complet sobre els conflictes constitucionals d'aquesta llei.

No puc, per tant, posar a la seva disposició aquest informe; informes d'aquest tipus estan només a l'abast dels lobbys poderosos en la defensa dels seus interessos.

Però també és cert que si no volem que la Constitució sigui només una declaració de principis, qualsevol persona pot trobar conflictes entre el text articulat d'aquesta llei i el que diu la nostra Carta Magna. Aquesta, en el seu article primer estableix que «Andorra és un Estat independent, de Dret, Democràtic i Social». Però al grup parlamentari de DA li sobra el «social» i no vol sentir parlar de la responsabilitat pública que hauria de ser garantia del dret dels ciutadans i ciutadanes a l'accés als serveis socials i sociosanitaris.

Els representants genuïns de la dreta andorrana i els seus aliats, s'han acabat creient les converses monotemàtiques i les banalitats sobre els «assistits» que expliquen en privat en els seus sopars, en taules ben parades, en els que s'auto-feliciten dels seus èxits i critiquen el model social europeu. S'ha tornat a demostrar que les idees del pensament únic, floreixen entre les elits a les quals no els hi manca res. Unes elits a les quals el seu estatus econòmic i social els hi ha posat una bena als ulls i són incapaces de tenir una «visió estadística» de la desigualtat, de la pobresa, de les seves causes i de les seves conseqüències.

Prefereixen els consellers de DA –i els seus col·laboradors– creure's les foteses sobre els abusos generalitzats que «inevitablement» genera un sistema públic de serveis socials; així han adoptat la lluminosa idea de la «coresponsabilitat» entre poders públics i els beneficiaris i les seves famílies. Amb l'excusa d'uns comportaments fraudulents i insolidaris d'una minoria han volgut bastir un sistema de serveis socials que ni és públic, ni garanteix els drets que la Constitució reconeix en l'article 30.

Els coprínceps, tampoc no necessiten informes per a dubtar del caràcter regressiu d'aquesta llei.

El copríncep Vives sap que la finalitat de les institucions polítiques és «fer accessibles a les persones els béns necessaris –materials, culturals, morals i espirituals– per portar una vida veritablement humana». No hi ha cap excusa per a que l'Estat defugi d'aquesta responsabilitat.

També sap el copríncep-bisbe que, malgrat el que diu l'article 13 de la constitució, a Andorra no hi ha hagut mai una política de protecció de la família; quan va ratificar la Carta social europea, l'Estat andorrà o, millor dit, la dreta liberal que governava , va tenir la precaució de no ratificar el seu article 16, aquell que parla del «Dret de la família a una protecció social, jurídica i econòmica». Penso, que en la signatura de la Carta social, hauria estat un moment molt oportú per a que el copríncep-bisbe hagués reclamat als electes andorrans una mica més d'atenció a la família.

En quant l'altre copríncep, la primera sorpresa de François Hollande serà la d'assabentar-se que, a Andorra, vint anys desprès d'aprovada la Constitució, el dret dels ciutadans a l'accés als serveis socials i sociosanitaris no estigui encara garantit per llei.

Mentre a França, els socialistes parlen de millorar les cinc branques (família, salut, jubilacions, atur, accidents de treball i malalties professionals) del sistema de protecció social, organitzant la presa en càrrec col·lectiva de les noves necessitats individuals i familiars, els «reformadors» andorrans retrocedeixen a les pràctiques del segle XIX, per a que la família assumeixi les coses que l'Estat no vol fer.

Potser aquest no és un tema en el que la discussió hagi de donar masses tombs sobre la constitucionalitat de la llei, o sobre la legitimitat de voler involucrar els coprínceps per a que «prenguin partit». Potser tots defensem alternatives que caben en la nostra constitució; en tot cas, es demostra que avui, a Andorra, en el tema de la protecció social hi ha dues opcions polítiques, l'una neoliberal, extremista que no accepta que l'Estat hagi de garantir el dret a rebre els serveis socials i sociosanitaris i l'altra que opina que la primera raó de ser de l'Estat és la de produir i distribuir els béns públics amb criteris d'universalitat i igualtat.

La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Rosa Gili, ha entrat una demanda d'informació en la qual sol·licita al Govern que li faciliti una còpia de l'estudi diagnòstic conseqüent a la fuita d'hidrocarburs del dipòsit del Col·legi Sagrada Família.

En un comunicat, els socialdemòcrates recorden que el passat 9 d'abril es va fer públic al BOPA un edicte en què es comunicava l'adjudicació dels treballs de refibrat del dipòsit d'hidrocarburs del Col·legi Sagrada Família. En aquest sentit, assenyalen que quan hi ha un abocament d'hidrocarburs s'ha de fer un estudi de diagnosi de la situació inicial per tal de valorar si el terreny està o no contaminat i veure quines actuacions s'han de fer per restablir la situació. Segons les informacions consultades pels socialdemòcrates, tot apunta que «el Govern està incomplint la normativa ja que no està fent el diagnòstic de la situació però adjudica de forma urgent el refibrat del dipòsit». És per aquest motiu que Gili ha demanat la documentació.

Els socialdemòcrates indiquen que l'actuació de refibrat no és urgent ja que el dipòsit ja està buit, per tant ja no perd hidrocarbur i a més, si es vol actuar de forma correcta s'ha de comprovar que l'entorn del dipòsit no estigui contaminat. En conseqüència, aquesta comprovació de l'entorn «no es podrà fer si refibren ja que un cop refibrat no es pot actuar sobre l'entorn». Davant d'aquesta situació, el Grup Parlamentari Socialdemòcrata manifesta «la seva preocupació davant de la possibilitat que el Govern estigui fent cas omís de la normativa de sòls contaminants amb les afectacions que això pot tenir en la conservació del medi ambient». D'altra banda, Gili també lamenta que s'hagi fet l'adjudicació a l'abril quan les informacions apunten que s'hi està treballant des del mes de gener. A més, els socialdemòcrates qüestionen que el Govern hagi optat per una adjudicació directa, «el que significa que únicament ha existit una demanda de preus a unes empreses determinades».