Actualment Andorra no contempla la creació de societats cooperatives, tot i que l'última modificació de la Llei de societats la va impulsar el Govern fa poc més d'un any. Vist aquest «buit legal», el PS va presentar ahir la proposició de Llei de cooperatives, amb l'objectiu de «donar suport als treballadors i a l'economia productiva», tal i com va explicar ahir el president del grup socialdemòcrata, David Rios. Rios va voler subratllar que «mentre el Govern està incentivat per l'economia especulativa, per les Sicav i preocupat per preservar els grans patrimonis del pagament de l'IRPF», des del PS «intentem el contrari» i «ens preocupem per buscar mesures de reactivació econòmica». En aquest sentit, la Llei de cooperatives «és una fórmula que pot anar bé en el context de crisi actual i pot ser una fórmula interessants pels treballadors que s'han quedat a l'atur». Com a exemples de cooperatives que existeixen en els països veïns, Rios va parlar de les cooperatives d'agricultors o les de persones amb discapacitats, com és el cas de la cooperativa catalana La Fageda, però també «és una bona fórmula «per als joves i un format ideal per a emprenedors». En el cas d'Andorra, Rios va dir que per exemple seria una bona opció per Sabors i Aromes.

El president del grup va destacar els conceptes de «democràcia interna» i el fet de que «els interessos col·lectius estiguin per sobre dels privats» com a característiques de les cooperatives i va parlar de una bona opció per aquells que creuen en un «canvi de model econòmic». A més, el PS proposa en la Llei que les cooperatives tinguin deduccions fiscals, «ja que l'economia especulativa en té, que també se'n beneficiï l'economia social». Així doncs, estipula que el fons obligatori per a l'educació i formació que haurà de tenir la cooperativa estigui declarat com a despesa, per tant, que es dedueixi de la base de tributació, a més de modificar la llei de l'impost de societats establint una deducció del 50% sobre la base de tributació.

FONS PER LA FORMACIÓ // El PS ha decidit incloure en la Llei la obligatorietat que les cooperatives destinin un 10% del seu rendiment net anual a un fons obligatori per a l'educació i promoció cooperativa. «Aquests fons són per assegurar que els socis tindran una formació o suport en l'àmbit de la seva activitat que els permetrà desenvolupar-se», va explicar Rios, i també per «la promoció de la filosofia cooperativista». Així doncs, implica que en cas de dissolució de la societat, «el fons s'ha de donar a un altra cooperativa».

TIPOLOGIES I ÒRGANS // L'única condició per crear una cooperativa serà que hi hagi un mínim de tres socis, a banda de les altres obligatorietats que venen establertes per la Llei de societats, ja que «la constitució, dissolució i incorporació de nous socis» serà la mateixa que en qualsevol altra societat.

La Llei contempla tres tipus de societat cooperativa: la de treball associat (la implicació del soci és com a persona que aporta un capital per adquirir la condició de sòcia i com a persona que aporta el seu treball), com podria ser «una cooperativa de treballs domèstics»; la de serveis: on l'objectiu és augmentar la renda dels socis, més destinada a petits empresaris o treballadors per compte propi, «com podria ser una cooperativa d'agricultors»; i finalment la de consum: que té com objectiu estalviar en les rendes, «com per exemple una associació de pares o un conjunt d'associacions de pares que es constitueixen en cooperativa per comprar productes a més baix preu». Les cooperatives estan constituïdes per una assemblea general, en la qual tots els socis tenen un vot (independentment del capital d'entrada de cadascun, ja que no està ponderat segons les accions que tinguin), un consell rector (que és el que exerceix com a govern) i l'auditoria interna, la qual realitza un informe de comptes anuals.

La consellera socialdemòcrata, Rosa Gili, va informar ahir que demà a les 20.30 hores faran una xerrada al Centre Cultural Lauredià, amb l'objectiu d'explicar públicament la Llei i per tal que «hi pugui assistir tota persona que vulgui aclarir dubtes». Comptarà amb la presència de l'advocat Ignasi de Fabra que ha estat un dels assessors per elaborar la Llei, i l'Albert Riera, director de la cooperativa catalana de La Fageda, que explicarà el seu cas d'èxit.

El grup parlamentari socialdemòcrata va presentar ahir una proposició de llei que farà possible la constitució d’un nou tipus de societat que l’actual legislació no preveu: la cooperativa. Els socialdemòcrates consideren que aquesta és una fórmula societària que pot ajudar a crear ocupació en un moment de crisi econòmica com l’actual. “Mentre uns estan preocupats per incentivar l’economia especulativa, defensar les Sicav i preservar fiscalment els grans patrimonis, nosaltres des del PS el que intentem és tot el contrari, i per això el que volem és estar al costat de l’economia productiva i de les persones que treballen per mantenir la seva feina i guanyar un salari”, va explicar el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, que va estar acompanyat per la consellera general Rosa Gili.

La proposta vol cobrir el “buit legislatiu” que hi ha en aquest àmbit i que impedeix que es pugui posar en marxa una cooperativa. Es tracta d’una tipologia nova de societat, amb personalitat jurídica pròpia i que associa persones físiques o jurídiques “que es proposen millorar la situació econòmica i social dels seus socis” i “amb democràcia interna”. Segons Rios, una de les característiques importants de les cooperatives és que “el servei mutu i l’aportació pecuniària de tots els socis tendeixen a millorar les relacions humanes i a posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular”.

Aquest tipus de societats, segons s’exposa a la proposició de llei, d’una quarantena d’articles, ha de tenir un mínim de tres socis i el 10% del rendiment anual net s’ha de destinar a un fons d’educació i promoció de les cooperatives. La proposició de llei preveu tres tipus de cooperatives: de treball associat, integrada per treballadors que fan la seva activitat; de serveis, que té l’objectiu d’incrementar la renda dels seus socis (per exemple, petits empresaris, treballadors per compte propi o agricultors), i de consum, que es constitueixen per estalviar en rendes (per exemple, una o diverses associacions de pares per comprar productes a més baix preu).

Tal com es diu en la memòria justificativa de la proposició de llei, la cooperativa “sorgeix sempre de la voluntat per des­envolupar un projecte d’interès comú, amb l’objectiu de viure millor, i no pas d’enriquir-se, a diferència de les societats de capital, que tenen com a norma l’obtenció del lucre mercantil”. Un aspecte també important és que aquestes societats es regeixen per la democràcia interna, amb un vot per cada soci.

Els socialdemòcrates volen que les cooperatives gaudeixin d’una fiscalitat especial que les afavoreixi. “De la mateixa manera que l’economia especulativa té una sèrie de beneficis fiscals, creiem que l’economia social, i en aquest cas les cooperatives, també ha de gaudir d’uns beneficis fiscals importants”, va indicar Rios. En aquest sentit, tindran una deducció del 50% sobre la base de tributació, de la qual es podrà deduir també com a despesa el 10% corresponent al fons d’educació. Rios va explicar que són molt comunes les cooperatives d’agricultors o de persones amb alguna discapacitat, però va recalcar que és “un format ideal també per a joves, emprenedors i professionals liberals”.

Rios va recordar que el seu grup ha estat reclamant mesures de reactivació al llarg de tota la legislatura “i no ens en hem sortit”. En aquest sentit, va lamentar una vegada més que la majoria demòcrata refusa el conjunt de divuit mesures que el grup socialdemòcrata va elaborar, “i ara trobem que, per exemple, el pla Engega és exactament igual a una de les propostes que vam fer nosaltres; en lloc de fomentar un paquet de mesures, es vol donar només ajudes en un sector molt concret”.

Acte “pedagògic” sobre les cooperatives

El Partit Socialdemòcrata (PS) ha convocat un acte dimecres, a les 20.30 hores, al Centre Cultural Lauredià sota el títol de La llei de cooperatives, una oportunitat de futur. L’objectiu és donar a conèixer i explicar amb “vocació pedagògica” el model cooperativista. Hi intervindran l’advocat Ignasi Faura, advocat especialitzat en dret mercantil i d’entitats de l’economia social, que ha estat assessor en l’elaboració de la proposició de llei, i Albert Riera, director de relacions institucionals i comunicació de La Fageda, “un exemple d’èxit de cooperativa”.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat la proposició de llei per regular les cooperatives. L´objectiu és crear nous llocs de treball per oferir una alternativa econòmica als emprenedors. El text preveu deduccions fiscals per a aquest tipus de societats i que una part dels beneficis es destinin a la formació dels socis i la promoció del cooperativisme.

Donar suport a l'economia productiva en lloc de l'economia especulativa. Amb aquest argument ha presentat el grup socialdemòcrata la proposició de llei de les cooperatives, un tipus de societat que a dia d'avui no està regulada a Andorra. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha destacat el caràcter social de la llei, per la filosofia de fons que té el cooperativisme.

S'hi distingeixen tres tipus de cooperatives: les de treball associat; les de serveis i les de consum. Per constituir-ne una el text estableix un mínim de tres socis, amb un capital inicial similar al de les societats existents. La proposició també preveu deduccions fiscals per a les cooperatives i estableix que una part dels beneficis hagin des destinar-se al foment del cooperativisme.

Rios ha indicat que la cooperativa pot ser una bona fórmula no sols per a persones amb dificultats o per al sector agrícola, sinó també per a joves, emprenedors i professionals liberals. Dimecres al vespre se'n farà la presentació pública al Centre cultural lauredià, on personalitats del món cooperativista explicaran aquest model.

Veure article original

El Grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat dues preguntes al Govern, que haurà de respondre en la sessió del Consell General del 3 de juny. La primera d'elles, formulada pels consellers David Rios i Rosa Gili, és relativa al projecte de llei del fons de reserva de la CASS.

Tal i com va recordar Gili, al juny del 2013, durant el debat d'orientació política, es va aprovar una proposta de resolució presentada pel grup demòcrata, que encomanava a Govern que, abans de que finalitzés el 2013, entrés a tràmit parlamentari un Projecte de llei per regular la dotació i la constitució del fons de reserva de la CASS. Després de constatar el «retard en la presentació d'aquest text legislatiu i l'incompliment del compromís del Govern de DA davant del Consell General», Gili ha demanat explicacions sobre la tramitació legislativa.

La segona pregunta és degut a la manca de resposta a la demanda d'informació del setembre del 2013 de la consellera Mariona González, sobre els serveis d'assessorament i de relació especial a l'Administració general.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat dues preguntes al Govern, a què haurà de respondre en la sessió del Consell General que se celebrarà el 3 de juny. Una d’elles fa referència a la manca de resposta a la demanda d’informació de la consellera general Mariona González sobre els serveis d’assessorament i de relació especial a l’administració general, i l’altra és relativa al projecte de llei del fons de reserva de la CASS. El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, pregunta al Govern per la demanda d’informació presentada per González, el 24 de setembre del 2013, “i que per ara no ha estat lliurada pel Govern”. Més concretament, González va sol·licitar “una relació de totes les persones físiques o jurídiques que han prestat serveis d’assessorament o de relació especial a l’administració general amb especificació de la periodicitat, de l’import de la retribució, de la imputació pressupostària dels imports pagats i, si escau, dels avantatges en espècie de què hagin pogut gaudir”. I és que el PS recorda que tot això no ha estat respost.

Veure article original

La consellera socialdemòcrata al Comú d'Andorra la Vella, Dolors Carmona, ha criticat que a la corporació hi hagi 'favoritismes' o 'actuacions en benefici de determinats sectors o persones'. Carmona assenyala que aquest és el primer punt de divergència que tenen amb la majoria comunal, i que tot i que consideren que són casos 'esporàdics', quan es donen 'et bull la sang' i 'intentes que es desemmascarin'. A més, la consellera lamenta que en algunes ocasions, quan qüestionen determinades actuacions reben 'respostes molt dures' que porten a certa tensió al Consell de Comú.

La política que segueix l'equip comunal d'Andorra la Vella no és gaire diferent, en algunes qüestions, a la que defensaria el grup socialdemòcrata, segons reconeix la consellera Dolors Carmona. Sobretot en matèria social Carmona destaca que la defensa del benestar i els serveis socials és compartida. No obstant, la consellera ha indicat a l'ANA que sí que hi ha 'determinats favoritismes o actuacions que són en benefici d'un determinat sector o agents o propietaris' que no comparteixen. Assegura que hi ha 'decisions compromeses' que no veuen bé i que 'et bull la sang'.

Així, la socialdemòcrata argumenta que quan veu determinades intencions 'intentes que es desemmascarin', i reconeix que 'en política sempre hi ha interessos al darrere, però si va en contra dels teus principis, el que vols és transparència i que es posin en evidència aquestes actuacions'.

Tot i això, Carmona no ha volgut posar cap exemple en concret que hagi detectat al Comú de la capital. Ha apuntat que 'hi ha moments en què ho penses i moments en què es contrasta, però és molt delicat'. En els casos que puguin contrastar aquests favoritismes assenyala que 'hem de buscar els canals per manifestar-ho', però que no seria ètic fer-ho a través d'una entrevista, sinó millor dir-ho directament al Consell de Comú.

No obstant, Carmona ha explicat que 'és difícil d'esbrinar perquè no sempre hi ha total transparència, però aleshores vas estirant del fil'. Així, ha assegurat que en algun cas s'ha sentit decebuda quan la corporació ha presentat una acció i 'se't ven una imatge i veus que hi havia altres interessos de privats'. La consellera, però, ha matisat que 'sortosament és esporàdicament', però que cal que hi hagi una oposició atenta per 'saber el que passa i el que es cou'.

En aquest sentit, però, Carmona reconeix que el paper d'oposició no és fàcil, i que en alguns casos 'm'adono que preguntes o demandes d'informació es viuen com un qüestionament, i en part ho són, però si realment hi ha transparència no hi ha d'haver cap problema'. No obstant, reconeix que 'et quedes en un desencís, i potser tens quatre preguntes a fer i n'acabes fent dues perquè veus que es respira un ambient de tensió', que segons la consellera 'no vols de cap manera arribar a la crispació perquè volem que les coses es facin de la manera més constructiva i cívica possible'.

Aquest ambient de tensió que assenyala Carmona s'ha viscut amb 'respostes molt dures' a determinats posicionaments, i això la porta a 'veure què té trascendencia i insistir-hi', però deixant de banda el que no és tan important, ja que considera que 'si no s'espera una resposta constructiva no val la pena, perquè la decisió està presa'. Això no vol dir, però, que deixi de fixar-se en els temes que veu malament, i assegura que 'no deixaré d'insistir i anar al fons en el que considero que és important'.

Veure article original 

Veure vídeo relacionat

Dimecres passat al vespre era a Barcelona escoltant els enèrgics i esperançadors discursos, entre altres, de Martin Schulz i de Manuel Valls. Dos socialdemòcrates que arreu d’Europa treballen com ho fem aquí els socialdemòcrates a Andorra per una societat més justa i solidària, respectuosa amb el medi ambient i plural; una Europa que vol apostar pel creixement i la creació de llocs de treball després d’anys d’errònies polítiques d’austeritat.

La línia política del Govern de DA és molt diferent. Emmarcada en el discurs de la por del Partit Popular Europeu el nostre Govern ha seguit el model de l’austeritat, de les retallades socials i sanitàries, el de la desprotecció (a punt d’arribar) del patrimoni natural i cultural, el que té en l’oblit els petits empresaris i professionals i també la dels retrocessos (o no avenços en el nostre cas) en matèria de drets i de llibertats.

Un model econòmic i social que ha asfixiat les economies més febles que ha comportat més atur, retrocessos molt importants en la prestació de serveis socials, l’encariment i la privatització de la sanitat i altres serveis públics, més desigualtat que mai i també l’aparició de discursos intolerants que semblaven ja superats.

Els socialdemòcrates andorrans somiem en una Andorra on els que més tenen paguen més impostos, on les persones que fa mesos (o anys) que estan a l’atur en recerca de feina tenen una prestació de l’Estat, que aposta per la reactivació econòmica ajudant les petites i mitjanes empreses i creant nous mecanismes (com són les cooperatives) per a la creació de riquesa i per a la creació de llocs de treball, on no s’encareixen els medicaments i els tractaments sanitaris, on s’avança en l’assoliment de drets i llibertats fonamentals i on es manté l’Estat del benestar que tant va costar assolir en el passat.

Una Andorra que aposta també (juntament amb el creixement i la justícia social) per preservar dos elements essencials de la nostra identitat (avui amenaçats): el medi ambient i el nostre patrimoni cultural.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, i el vocal del comitè executiu i president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, David Rios, van assistir ahir a l'acte central de campanya dels candidats del PSC a les eleccions europees.

En la voluntat de continuar potenciant les relacions internacionals del PS, López i Rios van participar a un acte que va comptar amb les intervencions del primer secretari del PSC, Pere Navarro, dels candidats del PSC, Javi López i Esther Niubó, la candidata del PSOE, Elena Valenciano, el candidat dels socialistes europeus, Martin Schulz, l'expresident del Govern, Felipe González, el primer ministre francès, Manuel Valls, i el candidat socialista a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni. Abans de l'esdeveniment, López i Rios van reunir-se amb diferents representants del PSC, PSOE i del Partit Socialista Europeu. Després de l'acte, López va destacar que «Andorra viu un moment clau en la definició de les futures relacions amb la Unió Europea i, per tant, és fonamental que enfortim els llaços amb tots els socialistes europees perquè ens ajudin a assolir el millor acord per a Andorra i per als seus ciutadans».

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, i el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, han assistit avui a l’acte central de campanya dels candidats del PSC a les eleccions europees al pavelló olímpic de la Vall d’Hebron de Barcelona, convidats per la formació socialista catalana. Els dirigents socialdemòcrates consideren que una majoria progressista beneficiarà el futur acord d’associació entre Andorra i la UE, que de manera imminent s’haurà de negociar.



Després de l’acte, López va manifestar que “Andorra viu un moment clau en la definició de les futures relacions amb la Unió Europea i, per tant, és fonamental que enfortim els llaços amb tots els socialistes europeus perquè ens ajudin a assolir el millor acord per a Andorra i per als seus ciutadans”. En aquesta línia, el primer secretari del PS va destacar que “és molt important que el proper 25 de maig les ciutadanes i els ciutadans europeus donin suport al projecte socialista europeu, ja que estem convençuts que una majoria progressista beneficiarà el futur acord d’associació amb la UE”.

Per la seva banda, Rios va remarcar que “ha quedat molt clara la importància que tindrà el resultat de les eleccions del dia 25 per a les condicions de treball i vida de milions d’europeus, i per a la trajectòria del Partit Socialista Europeu (PSE), però també per a les polítiques que acabaran afectant Andorra, emanades d’organismes europeus”. López i Rios es van reunir abans de l’acte amb diferents representants socialistes.

El passat 8 de maig, durant la sessió del Consell General de preguntes al Govern, el grup parlamentari socialdemòcrata es va interessar pels motius pels quals el nostre hospital no disposava d’un aparell de ressonància magnètica.

La ministra de Salut va defensar la situació referint-se al fet que l’hospital treballava en estreta col·laboració amb centres de radiologia privats. Sobre aquesta col·laboració privada no hi tindríem res a dir si no fos perquè sabem que aquest dispositiu no és suficient per respondre a les necessitats del país.

Segons ens consta, al nostre país, algunes proves que requereixen anestèsia, sedació o altres necessitats especials no es poden realitzar de manera ambulatòria als pacients, és a dir a les consultes privades. Per tant, en no disposar de l’equipament al nostre hospital, no podem fer aquestes proves als pacients del país.

Les consultes privades que disposen d’aquest aparell, per raons òbvies, no poden realitzar proves a pacients ingressats al servei d’unitat de cures intensives.

Tampoc ho poden fer en intervencions pediàtriques o altres que requereixin sedació, ni tampoc estan habilitades a actuar en casos d’urgències en no disposar de les infraestructures hospitalàries i professionals necessàries tenint en compte que en aquests casos pot haver-hi complicacions diverses que requereixin anestesistes, pediatres o qualsevol altre servei d’urgències.

També és greu que no es puguin realitzar ressonàncies magnètiques ni a les tardes, ni a les nits, ni els festius ni els caps de setmana per la senzilla raó, totalment legítima, que les consultes privades estan tancades. Resulta que en molts casos d’urgències en els quals seria més indicat fer una ressonància s’acaba fent un TAC per no disposar de l’aparell en el recinte hospitalari.

Cal saber que un aparell de ressonància magnètica és una eina de base per a múltiples diagnòstics. És una tècnica d’exploració radiològica que proporciona un contrast molt més gran entre els diferents teixits tous del cos que el que aporta la tomografia computada (TC), popularment coneguda com a TAC. Així doncs, és especialment útil en neurologia (per a patologies al cervell), l’aparell músculo-esquelètic, el sistema cardiovascular, i detecció i seguiment de càncers (oncologia). Per tant, per a algunes patologies, és un aparell que cal tenir disponible les 24 hores del dia en qualsevol hospital i encara més a Andorra, en el qual s’assisteix molts accidentats del món de l’esquí.

No entenem com pot ser que el nostre hospital, del qual tots podem ser usuaris en algun moment, no tingui els equipaments, entenem, necessaris. Per als nostres ciutadans, per als nostres turistes, per als nous inversors estrangers en els quals gastem tants recursos perquè vinguin a Andorra a disposar d’una sanitat de qualitat i ben equipada.

Davant d’aquesta situació, la senyora ministra ens va replicar dient que tampoc no disposàvem d’altres equipaments com poden ser un PET Scan o altres màquines de diagnòstic “innovadores”; donant a entendre que sempre hi haurà un nou equipament al mercat sanitari del qual no disposarem.

Cal dir que, en paraules de la mateixa ministra, cada any es practiquen 7.400 ressonàncies magnètiques a Andorra, cosa que no fa res més que demostrar-nos que aquest aparell és d’ús corrent en el món sanitari i que en cap cas estem parlant d’un prototip de l’enginyeria mèdica. Tampoc ens va convèncer l’argument que no sabríem on col·locar l’aparell dins del recinte hospitalari i el pseudoproblema que hauríem de fer formacions al nostre personal de radiologia.

Un aparell d’aquest tipus és car, sens dubte, però s’ha de tenir en compte que és una inversió amortitzable a mitjà termini gràcies als pagaments de les prestacions per part dels pacients.

Com a usuària, ser conscient d’aquesta mancança em preocupa i m’imagino que tota la ciutadania, un cop assabentada, ho veu igual; i malgrat que la senyora ministra no ho va reconèixer en la darrera sessió del Consell General, sabem que hi havia hagut, no fa tant temps, la voluntat d’adquirir aquest aparell i per raons que no han transcendit mai públicament aquesta compra no es va acabar concretant.

Disposar d’un sistema de sanitat públic eficient i de qualitat és una necessitat imprescindible en qualsevol país desenvolupat. El cost de la vida humana no ha de tenir preu i per tant entenem que en l’àmbit de la sanitat no ens podem permetre escatimar recursos. Parlem de mitjans tècnics que ens han de servir per salvar vides o en tot cas per actuar de manera immediata i posant tots els recursos disponibles en qualsevol urgència mèdica.

I demanar que l’hospital gaudeixi d’aquest servei no és fer alarmisme, és fer la nostra feina d’oposició responsable que té com a deure controlar les actuacions del Govern.

Només defensem una millora del sistema sanitari andorrà.