Ignasi Faura és advocat en exercici, especialista en dret mercantil, societari i d'entitats de l'economia social i dret del consum. És soci fundador i president del despatx FGC ADVOCATS, SCCL, cooperativa de treball formada per advocats experts en Dret privat, mercantil i de l'economia social. La Cristina R. Grau és també advocada socia de FGC ADVOCATS, SCCL i, junatment amb Ignasi Faura, han estat els assessors del Partit Socialdemòcrata per a elaborar la proposició de Llei per regular les cooperatives al Principat.

–Si fos un empresari andorrà, ¿quin motius podria tenir per escollir una societat cooperativa, en comptes d'una societat anònima o limitada?

–I.F: Depèn del que vulgui fer. Si vols tirar endavant un projecte formant un equip i molt participatiu, el model d'empresa que has de fer ha de ser una cooperativa, perquè es basa precisament en condicions de democràcia interna profunda, i d'un repartiment d'excedents també en proporció al que tothom hi aporta. No es regula en funció del capital que s'aporta, sinó en funció del treball o del esforç que aporta cada soci en el projecte cooperatiu. Des d'aquest punt de vista, és un model ideal per fer projectes nous amb equips il·lusionats. La diferència principal és que si tu et vols enriquir, és millor un societat mercantil, perquè tu t'endus els beneficis en la forma del capital que pots aportar. La cooperativa és per construir projectes i riqueses, però amb un alt nivell de compartir. Pel fet de fer en comú hi ha un tractament fiscal més favorable, perquè aportes amb interès del col·lectiu i de la comunitat.

–¿Quines seran les avantatges fiscals de les cooperatives?

–C.R.G: S'han proposat unes mesures fiscals diferents, que només una d'elles és avantatge fiscal, i les altres són unes mesures d'ajustament tècnic per la manera diferent de funcionar de la cooperativa. La cooperativa està pensada en un projecte col·lectiu, i t'obliga a generar un patrimoni col·lectiu, què és el fons de reserva. En cas de dissolució quedaria en el conjunt del moviment cooperatiu (se li pot transferir a un altre cooperativa o associació de cooperatives). Aquets fons de reserva que han de fer totes les societats, i que a la cooperativa són sempre col·lectius, el que hem fet és que hi hagi una minoració de la base de tributació del 50%. Si aportes mil euros, que són beneficis o guanys que has obtingut, només pagaries per 500. Aquesta reducció es fa perquè és un patrimoni que es pot utilitzar col·lectivament, però no hi ha una propietat. Per tant, no és ben bé una bonificació fiscal. Per altra banda, la voluntat no és que hi hagi treballadors, sinó que s'integren com a socis, per tant, la retribució també és considera una despesa específica. I finalment, hi ha d'haver un fons per a la formació del socis o el foment del cooperativisme, aquesta part encara que sigui un guany, es considera com a despesa, perquè la gastaràs l'any següent. Per tant, hi ha una norma tècnica d'ajust que és anticipar un any la consideració de la despesa. Sí que és una mica més favorable, però també és d'ajustament, perquè t'obliguen a gastar-te el 10% en el fons. Així doncs, només hi ha una proposta de bonificació que va en la línia d'altres propostes societàries en l'impost de societats del Principat, que és que un cop hem fet aquests ajustos específics, la única fórmula de foment d'aquesta forma societària (perquè aporta uns valors de repartiment més equitatiu de la riquesa) és una reducció de la base de tributació del 80%, que és la mateixa que hi ha en altres formes societàries en l'impost de societats.

–¿Quins són els sectors econòmics d'Andorra que més podrien trobar en la cooperativa una bona opció?

–I.F: Si agafem Europa com a referència, pràcticament tots els sectors. Per exemple en el comerç, s'agrupen tres o deu comerciants per fer compres en comú; la figura és una cooperativa de compres, on la cooperativa fa tot una part de la gestió, i la part del negoci i la venda al menor la fa directament cada soci que forma part de la cooperativa. N'hi ha d'hostaleria, d'agràries, etc. La pot fer servir qualsevol sector que associant-se amb altres vulgui millorar.

–C.R.G: De fet, a Andorra en tenien una, la que avui en dia és la societat limitada Cooperativa interurbana de transport, originàriament té el nom perquè ho era. El que passa és que amb la Llei de societats de capital, es va obligar a que qualsevol societat que no sigui anònima o laboral, obligatòriament s'ha de col·lectivar per accions, que vol dir que el soci respon amb el seu patrimoni com si fos un soci individual.

–És un mínim de tres persones, però també és necessari un capital mínim.

–C.R.G: Hi ha legislacions cooperatives que no tenen capital mínim però això a portat a falsejar projectes. Vam considerar que era millor posar un capital mínim, però no superior a les limitades, així que vam optar per als 3.000 euros.

–I.F : pot ser 3.000 o més, el que no pot ser és menys. Cada soci per entrar a la cooperativa aportarà la mateixa quantitat. El capital és variable en el número de socis que facin l'aportació mínima obligatòria.

–¿Quins problemes pot tenir una cooperativa?

–I.F: Els mateixos que qualsevol altre societat. Després està la governança, és diferent barallar-se pel control de participacions que pels vots i les majories que es fan. Sempre que els homes fem qualsevol activitat, apareixen divergències.

–Però el sistema assembleari, ¿No és més lent?

–I.F: El sistema assembleari no és un atribut de les cooperatives. La cooperativa té la obligació de fer una assemblea a l'any i les societats mercantils també. La diferència està en què un vot, una persona. Per tant, s'ha de negociar més, és més lent que si n'hi ha un que domina, sí; aquí està la importància de definir l'origen, si tu vols fer lo teu o vols treballar en equip.

–Andorra és un país caracteritzat pel liberalisme. ¿creuen que és un model que pot arrelar?

–I. F: Andorra té dos tradicions. La tradició econòmica lliberal, del benefici i guanyar-se bé la vida; però té un altre tradició, les dels comuns, de les propietats compartides a través del Comú. I això també forma part de la seva història. La filosofia de la cooperativa no va contra la lliberal, es tracta de deixar que cadascun s'organitzi com cregui que ho ha de fer. N'hi ha una que la manera d'organitzar és en base al capital i l'altre en base a les persones, aquesta és la diferència, ¿és una més lliberal que l'altre? No. Lliberal vol dir la llibertat d'actuar en l'àmbit del capital i de tots els sentits.

–C.R.G: És veritat que es creu cooperatives són una fórmula idònia en les èpoques de crisi, però no és ben bé així. Van néixer en plena eclosió del consumisme i els que no hi arribaven per una qüestió de poder adquisitiu, s'agrupaven per poder consumir. Una mica per això hi ha la idea que les cooperatives són unes comunes, un socialistes... i no és així. Hi ha cooperatives arreu del món, a Cambodja, a Estats Units i al Canadà. I Moltes, són moviments importants. No són sistemes antagònics, són diferents.

El Partit Socialdemòcrata ha posat en marxa un procés de primàries obertes, del qual n'ha de sortir el candidat a cap de Govern dels socialdemòcrates en les properes eleccions generals. Tal i com van informar ahir des del partit, ja ha finalitzat el treball de redacció del reglament de primàries obertes per part de la comissió d'Afers Jurídics del partit. És per això que el Comitè Executiu ha convocat un Comitè Directiu extraordinari per al proper dimarts 10 de juny, en el què es proposarà l'aprovació del citat reglament així com el calendari de primàries obertes i la composició de la seva comissió electoral.

El Comitè Executiu del PS va voler destacar ahir que estan complint amb el que es va acordar durant la celebració del darrer congrés de la formació, és a dir, que l'elecció del futur candidat del partit als comicis generals es fes mitjançant un procés «pioner, participatiu, transparent i obert a la ciutadania». Està obert a tots els andorrans, siguin o no del partit.

Una vegada s'hagi aprovat el reglament, el calendari i la comissió electoral per part del Comitè Directiu, el mateix 10 de juny s'iniciarà el període d'inscripció de candidatures que es finalitzarà el 16 de juny. Mentrestant, els candidats disposaran del 16 de juny fins al 23 del mateix mes per presentar els avals de la seva candidatura. Posteriorment, i després de la revisió dels avals de les candidatures per part de la comissió de primàries (24 de juny), se celebrarà un nou Comitè Directiu extraordinari el 25 de juny.

En el Comitè Directiu extraordinari del 25 de juny s'aprovaran les candidatures presentades. En el cas que només es presenti una candidatura, se sotmetrà a l'aprovació del Comitè Directiu i es proclamarà el candidat. En el cas que es presenti més d'una candidatura, «se sotmetran a votació les mateixes per part del Comitè Directiu i s'iniciarà la campanya electoral», van explicar.

SETEMBRE DE CAMPANYA ELECTORAL // El període de campanya electoral es durà a terme de l'1 al 26 de setembre. Amb anterioritat, del 26 de juny al 15 juliol es procedirà a la inscripció dels no militants del partit al cens electoral, validació i tancament del mateix.

Finalment, la formació va explicar que les eleccions se celebraran el dissabte 27 setembre en primera volta i, si escau, se celebrarà una nova elecció en segona volta el dissabte 4 d'octubre.

Els 21 consellers de Demòcrates per Andorra van votar ahir que ‘no' a la presa en consideració de la proposició de Llei del PS per regular els matrimonis entre persones homosexuals, en front dels sis vots a favor del PS i dels consellers del grup mixt. No va ser una sorpresa, tal i com va admetre l'advocada Maite Bourgeaud en acabar la sessió del Consell General, però si una decepció, com la va qualificar la consellera socialdemòcrata Mariona Gonzàlez, que va concloure que, «una vegada més ha tornat a guanyar el criteri més conservador i intolerant» dins el grup de DA.

El president del grup demòcrata, Ladislau Baró, va ser l'encarregat de dir el perquè: pel nom , ja que «la nostra opció és denominar-les unions civils»i per la «necessitat de situar la modificació legislativa dins el marc de manera progressiva». González va respondre que «es pretén posar dos noms per un contracte idèntic» i que tenir una denominació diferent per raó de la seva orientació sexual, «és contrari al principi de no discriminació»: «quan una persona demana un certificat civil, serà com ser assenyalada amb el dit».

Baró va dir que «no amaguem el cap sota l'ala» i per això «aquest matí hem entrat a tràmit una proposició de Llei per la modificació de la Llei del matrimoni». Una proposició que pretén un «progrés gradual i en etapes» per no trencar els equilibris i consensos socials», més «prudent i evolutiva», però que el mateix Baró va admetre que era discriminatòria quan va assegurar que «és molt menys discriminatòria que l'actual» i quan va reconèixer que «es podria avançar més, sí, hi estic d'acord». El president del grup demòcrata va comparar-ho amb una qüestió de veure el got mig ple o mig buit, «no estarà a vessar, però no em pot dir que no és un avenç». González li va respondre que presentar una proposició de Llei en la qual s'admet que «hi ha menys discriminació, però n'hi continua havent, és una barbaritat».

«DISCRIMINATÒRIA» // «Ara deixo pujar els negres a l'autobús i més endavant els deixaré anar a la universitat». Bourgeaud es va mostrar indignada i va preguntar: «si veuen que hi ha una discriminació, ¿perquè no eliminar-la? ¿què vol dir progressiu?»: «això no és acceptable».

Bourgeau va dir que «el que no es pot fer és dir mentides a la població, i dir que és igual el que és diferent: igual menys el nom, igual menys el mateix accés a l'adopció». Així doncs, per l'advocada la proposta que ahir van anunciar els demòcrates «ja és la resposta de la mateixa discriminació».

Pels advocats, ahir només va ser una batalla, i «queda la gran batalla final, per a la igualtat de dret i per la dignitat de les persones, i aquesta els quatre gats estem segurs que la guanyarà Andorra», sigui en una etapa o dues, la segona de la qual per als advocats ja va començar ahir. Bourgeaud va dir que encara queda escoltar els arguments de l'altra part «perquè no al nom, perquè no directament a l'adopció» i va dir que «si fem les coses a mitges, generarà noves discussions». L'advocat Manel Pujades va afegir que «DA ens ha invitat a seguir, perquè diu gradualment. Perquè si avui és així, demà pot millorar. Seguirem lluitant i no ens cansaran, abans rebentarem», i va alertar al grup demòcrata que els sis consellers que van votar ahir a favor de la presa en consideració, poden presentar un recurs d'inconstitucionalitat a la llei pel fet que preveu una desigualtat.

Si la proposició és tant igual, «¿per què no s'ha admès a tràmit la proposició del PS?», va preguntar Pujades, «¿o és que es tracta d'una arrogància de la majoria de dir que com que volen altres debats sobre el codi civil, l'atorgament de la iniciativa ha de ser nostre? La cosa és prou important per evitar misèries humanes».

CODI CIVIL // Pujades no va ser l'únic que va tractar ahir DA d'arrogant. En el context de la presa en consideració de la Llei de successions, el president del grup mixt, Jaume Bartumeu, va criticar que «quatre consellers de DA, ells sols, han començat l'elaboració del codi civil andorrà per parts». Uns canvis que per a Bartumeu necessiten «un ampli acord polític i la participació de la societat civil». Bartumeu considera que DA ha tractat com «indígenes de les colònies d'abans» els «més de 400 juristes del país que no s'han tingut en compte» i va condemnar que es vulgui «patrimonialitzar i monopolitzar una qüestió cabdal, com l'elaboració d'un codi civil».Ladislau Baró i la consellera demòcrata Silvia Riva van defensar que la modificació s'havia dut a terme «modestament», va dir un, i «des de l'humilitat», l'altre. Bartumeu va respondre que «amb humiltat o modestament m'és igual. No ho han fet bé». Per això, el president va rebutjar la possibilitat de debatre la llei en comissió, ja que considera que abans s'hagués hagut de «fer una elaboració prèvia, on hi participés la societat civil, els professionals i els experts i que s'anés redactant». Bartumeu va lamentar que no s'hagi «contrastat» la posició del grup demòcrata amb juristes ni catedràtics, sinó que s'ha actuat amb «contundència i suficiència».

El Parlament d'Andorra ha rebutjat aquest dijous legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe. Els vots de Demòcrates per Andorra, el partit de govern, han tombat la iniciativa. Per primer cop a la història, però, el legislatiu andorrà ha debatut aquesta qüestió.

Tant el govern com l'oposició andorrana coincideixen que cal normalitzar aquests enllaços, però no s'han posat d'acord sobre si se'ls ha de dir matrimoni o només unió civil. Demòcrates per Andorra, el partit del govern, és partidari d'un pas intermedi que reconegui la validesa d'aquestes unions civils, però sense dir-ne matrimoni. De fet, aquest mateix dijous han presentat una proposició de llei de les unions civils, que estableix l'estat civil de "casats" per a les parelles homosexuals, però denominant-les "unions civils". Els socialdemòcrates, a l'oposició, demanaven que siguin considerats matrimonis amb els mateixos drets i deures dels formats per un home i una dona.

El debat polític ha sorgit a iniciativa del partit de l'oposició, però grups de gais i lesbianes del Principat fa temps que reclamen la igualtat de drets per a les parelles del mateix sexe. La societat, però, continua sent tradicional, i s'han de fer equilibris, també amb el coprincipat. Les lleis a Andorra han de ser firmades per un dels dos coprínceps: el president de França o el bisbe d'Urgell. I l'Església catòlica no considera matrimoni aquestes unions.

Veure article original

El grup parlamentari demòcrata va impedir ahir que es prengués en consideració la proposició de llei presentada pels socialdemòcrates que tenia com a objectiu fer possible el matrimoni civil entre persones del mateix sexe. Al mateix temps, però, el grup de la majoria va entrar a tràmit durant el matí una proposició de llei alternativa en aquest mateix àmbit. La diferència entre un text i l’altre és que el dels demòcrates defuig la paraula matrimoni i parla d’unió civil; això sí, a efectes pràctics amb els mateixos drets en un i altre cas i amb l’estat de civil de casats per a tots dos.

La consellera general del PS Mariona González va ser l’encarregada de defensar el text elaborat pel seu grup, la finalitat del qual, segons va dir, era acabar amb la discriminació existent avui en aquest àmbit i garantir la igualtat per a totes les persones, tal com estableix la Constitució. González va qualificar de “grotesc i absurd” que es vulgui donar dos noms diferents a un mateix tipus de contracte entre dues persones i va opinar que “un mateix nom també contribueix a donar seguretat jurídica”. La parlamentària socialdemòcrata va manifestar, al·ludint a una divisió del grup demòcrata sobre aquesta qüestió, que “el problema de fons són vostès, ja que han guanyat els intolerants; estan donant l’esquena a la tolerància que ha demostrat la societat andorrana”.

El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, va argumentar el rebuig a la proposició de llei dels socialdemòcrates dient que conté diverses “mancances, com va posar de manifest el criteri del Govern”, i va indicar que el seu grup perseverarà en el plantejament ja iniciat d’impulsar tota la regulació referent al dret de família, tot i que s’han vist abocats a presentar un text “amb les línies bàsiques referents a les unions”. Baró es va mostrar d’acord que es pot avançar més, però va defensar la proposta dels demòcrates perquè significa “un progrés gradual” en relació amb la situació actual. “No es pot negar que és un avenç, tot i que no definitiu”, va afegir.

El text de la majoria preveu també que les parelles del mateix sexe puguin adoptar, tot i que ho hauran de fer en dues fases, cosa que no preveia el text socialdemòcrata, segons va voler ressaltar Baró. Per la seva banda, el conseller Gerard Bàrcia, en nom del grup parlamentari mixt, va donar suport a la proposició socialdemòcrata i va incidir que utilitzar dos noms diferents per a la mateixa cosa suposaria vulnerar el dret a la igualtat contingut a la Cons­titució.

Entre els assistents a la sessió d’ahir hi havia dos dels advocats que van impulsar la recollida de firmes en favor del matrimoni entre persones del mateix sexe. Maite Bourgeaud va manifestar que no estava sorpresa per la votació perquè “es veia venir” i va dir que “no és acceptable en dret” que hi hagi dos noms per a un mateix contracte. Per la seva banda, Manuel Pujadas va lamentar que hagués prevalgut en la votació “la posició més conservadora” del grup demòcrata i va advertir que si s’aprova el text de DA hi podria haver un recurs d’inconstitucionalitat presentat per l’oposició.

L’oposició reitera que el Govern ha improvisat sobre la reestructuració del transport sanitari

L’oposició va acusar ahir de nou el Govern d’improvisar pel que fa al transport sanitari. Els tres grups parlamentaris van donar suport al projecte de llei per permetre la contractació de cinc nous bombers per poder fer front a la reestructuració d’aquest servei. Això sí, tant el grup socialdemòcrata com el mixt no es van estalviar crítiques a l’executiu per la manca de planificació que veuen en aquest àmbit i per la tramitació del text per la via d’extrema urgència. El president del grup socialdemòcrata, David Rios, va opinar que de nou s’ha posat de manifest el “menysteniment” del Govern cap a la cambra parlamentària per utilitzar aquest procediment. Rios va recordar que els socialdemòcrates sempre s’havien pronunciat en contra de la privatització dels trasllats en ambulància i va demanar a l’executiu “la màxima sensibilitat” en un tema que pot suposar l’acomiadament d’una quinzena de persones. Per la seva banda, el president del grup mixt, Jaume Bartumeu, va indicar que el Govern “ha tingut dos anys i mig per planificar” aquesta reorganització, que segons va voler destacar significa la “marxa enrere” de la decisió que al seu dia van prendre els liberals. “Ho han fet al mode taronja, amb desordre i una certa improvisació”, va dir Bartumeu. El Consell va aprovar ahir també l’adhesió al Conveni sobre la diversitat biològica, fet a Rio de Janeiro el 5 de juny de 1992, i la ratificació del protocol opcional a la Convenció sobre els drets de l’infant relatiu a l’establiment d’un procediment de comunicacions.

Crítiques als demòcrates per fer sols la llei de successions

Els grups socialdemòcrata i mixt van expressar ahir el seu descontentament perquè no se’ls hagi tingut en compte a l’hora d’elaborar la proposició de llei de la successió per causa de mort. El president d’aquest últim, Jaume Bartumeu, es va referir a la necessitat de fer un debat obert sobre aquesta matèria, que segons va dir requereix consens i la participació de tota la societat. Per això va anunciar que el seu grup no serà “còmplice d’un frau intel·lectual”. Per la seva banda, la consellera socialdemòcrata Mariona González va qualificar d’“inadmissible” que DA hagi presentat la proposició de llei d’aquesta forma i va opinar que a tot arreu seria “escandalós” que es volgués legislar sobre aquesta matèria unilateralment. La presidenta de la comissió legislativa d’Interior, Sílvia Riva, va explicar que l’únic que ha pretès el seu grup és modernitzar la regulació existent en aquest àmbit i va convidar els grups de l’oposició a participar en l’elaboració del text presentant esmenes. “No hi haurà cap pressa a la comissió”, va dir.

Capacitat sancionadora per al Tribunal de Comptes

Majoria i oposició creuen que cal fer alguna cosa perquè es tinguin presents les recomanacions del Tribunal de Comptes sobre la comptabilitat d’algunes administracions. El president suplent del grup demòcrata, Daniel Armengol, es va mostrar favorable a dotar l’organisme, si cal, de capacitat sancionadora. El president del grup mixt, Jaume Bartumeu, va titllar de “grotesc” que cada any es repeteixin les recomanacions i mai no es compleixin. “No val votar lleis si no es compleixen”, va dir. Igualment, el president del grup socialdemòcrata, David Rios, va demanar també mesures correctores.

El cooperativisme és una realitat arreu del món. Segons dades de l’OIT (l’Organització Internacional del Treball), les cooperatives han creat més de cent milions de llocs de treball arreu del món. A Espanya hi ha més de 44.000 empreses cooperatives amb uns 650.000 llocs de treball. A França hi ha més de 24.000 empreses amb més de 320.000 llocs de treball. A països com Itàlia o Alemanya les cooperatives han generat al voltant d’un milió de llocs de treball a cada país. En altres realitats econòmiques més comparables a nos­altres com ara Xipre, les cooperatives representen 620 empreses i més de 5.000 llocs de treball, i a Luxemburg generen 2.000 llocs de treball.

Les cooperatives, a més d’aquesta rellevant aportació a l’economia, a través del seu funcionament, han introduït valors de col·laboració, sostenibilitat i de transparència a l’activitat econòmica. Valors totalment contraris als que fomenta l’economia especulativa.

Dimecres passat, el Partit Socialdemòcrata va organitzar una conferència divulgativa sobre el món de les cooperatives. Un acte que, pel nombre de persones que hi va assistir, revela l’interès de la societat andorrana sobre aquest tipus de societats. Els que vam tenir l’ocasió de presenciar l’acte, vam poder conèixer aquest món fascinant de la mà de dos dels més grans experts en cooperativisme mundial, el Sr. Ignasi Fabra, advocat especialista en dret mercantil, societari i d’entitats de l’economia social, i el Sr. Albert Riera, director de comunicació i relacions institucionals de la cooperativa La Fageda.

Les possibilitats que s’obren amb la presentació per part del grup parlamentari socialdemòcrata de la proposició de llei de cooperatives d’Andorra, són enormes. Vivim en un entorn on aquest model té tradició i història; al Pirineu es van crear pioneres cooperatives lleteres i de consum. Però el món cooperatiu avui en dia abraça des de les formes tradicionals d’economia fins a models de negoci fonamentats en la innovació i les noves tecnologies, models especialment adequats per lluitar contra el gran atur juvenil actual.

Una vegada més els socialdemòcrates movem fitxa a favor de la reactivació econòmica i la lluita contra l’atur. I avancem en tres eixos: reactivació econòmica, drets de les persones i Estat del benestar.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va dir ahir que, com a primera lectura, la llei del joc els sembla «massa ambiciosa, ja que regula molts àmbits i introdueix molts debats»; una legislació que «a aquestes alçades ens sembla massa complexa», a més a més, «sobta una mica que un ministre que dimiteix deixi aquesta llei que sembla que requerirà de molta pedagogia i de parlar amb molts sectors econòmics que s'hi veuran implicats». Així doncs, «no estem convençuts que sigui el bon moment a nivell de legislatura ni amb un ministre que marxa, afrontar tots aquests petits debats que s'obren al voltant de la llei». López va explicar que el Grup Parlamentari Socialdemòcrata en farà un anàlisi més aprofundit i decidirà quines accions dur a terme.

Pel que fa el casino, «un dels molts fronts» que obra aquesta llei, el primer secretari socialdemòcrata considera que «el ministre ens hauria de proporcionar informació de com s'encabeix aquest projecte dins de les negociacions que pugui tenir Andorra amb els països veïns». Pels socialdemòcrates «tot allò que pugui representar avenços en l'oferta d'oci els hi sembla «interessant», sempre i quan «no suposi un retrocés a les negociacions que el nostre país ha d'afrontar». Respecte a la polèmica de deixar fumar al casino, López va dir que «representa modificar una legislació que fa poc que s'acaba d'aprovar» i va afegir que «a nosaltres ens agrada que les lleis tinguin estabilitat i perdurin i que no es modifiquin cada tres per quatre». Pel que fa a la marxa del ministre Riberaygua, López va dir que ha estat sens dubte «un fracàs», en el seu moment «es va vendre com un fixatge estrella per agafar alguns dels projectes més emblemàtics d'aquesta legislatura» i tantmateix, «és un ministre que ha marxat per la porta de darrera i gairebé amb tots els seus projectes inconclusos i alguns mal acabats, és a dir, marxa amb un balanç pràcticament zero de la seva gestió».

LLUITA CONTRA L'ATUR // El PS va presentar ahir al Centre Cultural Lauredià la proposició de Llei per legislar les cooperatives a Andorra. Hi van assistir personalitats polítiques i agents econòmics del país. López va explicar que aquesta Llei és «per lluitar contra l'atur» i una mesura per la reactivació econòmica. A més, les cooperatives «representen una filosofia que ens agrada i compatim» i és un model «que pot funcionar al nostre país». López va dir que han tingut un retorn positiu dels sectors sindicals i empresarials que han rebut bé aquesta proposta.

El Centre Cultural i de Congressos Lauredià va acollir ahir un acte organitzat pel Partit Socialdemòcrata (PS) per donar a conèixer la proposició de llei de cooperatives que el grup parlamentari ha entrat a tràmit al Consell. Tant els responsables del PS com els ponents convidats van coincidir que el cooperativisme és un model adient per crear ocupació no només en els sectors tradicionals, sinó també en els més innovadors.

El primer secretari del PS, Pere López, va recordar que una de les principals preocupacions del seu partit és la lluita contra l’atur i que la llei de cooperatives pot ajudar a crear ocupació. “Em sembla que és una aposta molt bona per al nostre país perquè el cooperativisme és una realitat arreu del món i que ha creat molts llocs de treball en els països del nostre entorn”, va manifestar López. I va esmentar casos concrets: a Xipre hi ha més de 5.000 llocs de treball en el món del cooperativisme, i a Luxemburg més de 2.000.

López va destacar que es tracta d’un model basat en la “sostenibilitat” i “la gestió democràtica de l’economia” que és vàlid tant per a les activitats més tradicionals com les agrícoles o les ramaderes, com per a altres més properes a la innovació o les noves tecnologies”. En aquest mateix sentit es va pronunciar un dels ponents de l’acte, Ignasi Faura, advocat especialista en dret mercantil i d’entitats de l’economia social i dret del consum, que va afirmar que el cooperativisme “està obert, com s’ha demostrat a Europa, a qualsevol àmbit d’activitat, sigui el del treball, el del comerç, l’hoteleria, l’oci o els serveis socials”. Faura va explicar que el projecte de llei presentat pels socialdemòcrates respon al marc de referència de “l’estatut europeu de cooperatives” i que habitualment als països desenvolupats la regulació del cooperativisme es fa a part de la llei de societats, com es vol fer a Andorra.

Un altre dels ponents va ser Albert Riera, director de relacions institucionals i comunicació de La Fageda, una cooperativa considerada com a exemple d’èxit que ha servit per donar ocupació a moltes persones amb discapacitats mentals. Riera va parlar dels beneficis que comporten les cooperatives “per crear sentit de pertinença i crear responsabilitat entre els seus socis” i va qualificar de “sorprenent” que a Andorra no hi hagi una llei que les reguli perquè el model té un segle i mig d’existència, tot i que va destacar que “mai és tard i el propòsit és molt raonable”. “Mentre hi hagi voluntat de treball en comú hi ha espai per a les cooperatives i n’hi ha de diversos tipus i també serveixen per a projectes emprenedors dels joves”, va afegir Riera.

López va indicar també ahir que entitats com l’USdA i la CEA, els màxims responsables de les quals van ser presents a l’acte d’ahir, han acollit favorablement el projecte de llei. El ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, en l’habitual roda de premsa del Govern, va valorar positivament la iniciativa dels socialdemòcrates per regular un model societari que encara no preveu la legislació. El ministre, que va assistir a l’acte d’ahir, va dir també que hi ha altres mancances en aquest àmbit, com la regulació de les UTE i de les mútues, malgrat l’avenç que s’ha fet en matèria societària.

López creu que no és el moment per a la llei del joc

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que “no és un bon moment” per entrar a tràmit una llei com la del joc, que troba “massa ambiciosa i que obre massa fronts” i, a més, “arriba tard”. Després d’una primera lectura del projecte de llei del joc i a l’espera d’una anàlisi més aprofundida pel grup parlamentari, el primer secretari del PS, Pere López, va indicar que és una “llei massa complexa” perquè es presenti a aquestes alçades de la legislatura. “Ens ha sorprès l’abast tan gran d’aquest projecte i també que un ministre que dimiteix deixi una llei que requerirà molta pedagogia”, va opinar López.

Segons el primer secretari del PS, el Govern hauria d’explicar, per exemple, com s’encabirà el casino en les converses que té Andorra amb els països veïns. “Tot el que sigui ampliar l’oferta d’oci ens pot semblar interessant sempre que no suposi una dificultat afegida a les negociacions importants que el nostre país ha d’afrontar”, va afegir el màxim responsable del PS. Sobre la possibilitat que es deixi fumar en el casino, si el text quedés tal com l’ha aprovat el Govern, López va afirmar que “falta maduresa i temps per analitzar els pros i els contres que això pot tenir”.

Els socialdemòcrates volen que també tinguin subvencions els partits sense representació

La consellera general Rosa Gili ha presentat 37 esmenes en representació del grup parlamentari socialdemòcrata a la proposició de llei qualificada de partits polítics. Una d’elles pretén garantir una subvenció anual als partits sense representació al Consell i els comuns per sufragar les despeses electorals i el seu funcionament. Només tindran dret a la subvenció, però, les forces que hagin obtingut un mínim del 5% dels vots en les eleccions generals i del 10% en les eleccions comunals. Els socialdemòcrates aposten també per eliminar del text la possibilitat que les persones jurídiques puguin fer donacions als partits polítics. L’objectiu, segons va indicar Gili, és que hi hagi “més transparència” en el finançament de les formacions polítiques.

Una bona part de les esmenes estan adreçades a donar compliment a les recomanacions del Grup d’Estats contra la Corrupció (Greco) del Consell d’Europa i a donar més competències al Tribunal de Comptes en la fiscalització de l’activitat econòmica dels partits polítics. A més, es proposa la derogació de la Llei qualificada de finançament electoral, afegint un nou capítol al text referent a aquesta matèria. El grup socialdemòcrata aposta també perquè no puguin estar afiliats als partits els membres del poder judicial ni del ministeri fiscal, i introdueix també una esmena perquè no es pugui estar afiliat a més d’un partit. També pretén que quedi clar que els partits només podran tenir ingressos d’origen nacional.

Les cooperatives, un univers desconegut a Andorra. 54 anys. Casat i pare de tres fills. Es va formar a França i Alemanya i va passar per BASF i Winterthur abans de ser feliç a La Fageda. Ahir va fer una conferència convidat pel PS.

Què passa si ara apareix un japonès i es vol comprar La Fageda?
No ens ha passat, però el primer de tot és que s’haurien de quedar tots els treballadors.

Sigui pedagògic i expliqui per què si us plau.
Perquè els treballadors són els propietaris de l’empresa, són els que manen i els que gestionen la propietat.

Però alguna jerarquia hi deu haver.
Evidentment hi ha un consell rector i un comitè de direcció, però no són l’òrgan fonamental.

Quin és?
L’assemblea general. Allà els treballadors poden fer i desfer el que vulguin. Cada home té un vot, és absolutament democràtic. I si l’empresa no va bé i s’han de baixar el sou o treure’s la paga doble ho decideixen els mateixos treballadors.

Imagino que cal que els treballadors tinguin molta consciència col·lectiva, si no és impossible.
Cal un punt de generositat, amb egoismes una cooperativa no funciona.

La idea és tan rodona que sembla bucòlica, perquè La Fageda, a més, guanya diners i fa feina social.
El 60% de les persones que treballen amb nosaltres pateixen alguna discapacitat intel·lectual o malalties mentals i el fundador de l’empresa, Cristóbal Colon, sempre ha considerat que era molt important guanyar diners. Si l’empresa no tira endavant el projecte social no és viable.

I el treballador rendeix més en aquestes circumstàncies?
Sí. Hi ha un sentiment de responsabilitat i de pertinença. Estan orgullosíssims del que fan. A part, per a molts el treball és part de la seva teràpia. A veure, no som Lourdes, hi ha gent que té malalties cròniques i no es cura però sent que treballant el millor possible les coses aniran bé.

No és complicat gestionar una plantilla amb aquests condicionants?
Jo he treballat en empreses grans i et puc assegurar que a La Fageda hi ha més pau que en una multinacional.

Amb el currículum que té podrà comparar precisament.
I tant. Jo vaig treballar en una empresa important que va tancar fa poc per culpa de la cobdícia dels propietaris. Recordo haver fet 36 hores seguides.

I es guanya bé la vida?
Suficientment. Viure bé no és car. Per a mi va ser una elecció de vida. Els meus fills han nascut a la Garrotxa i hi estem molt bé.

Però la condició humana sempre ens porta a voler més...
Precisament una de les consignes de Cristóbal Colon és que no vendrem fora de Catalunya per no créixer més. Ell creu que la quantitat i la qualitat no són compatibles en el nostre producte. Colon sempre diu que el dia que els treballadors no sàpiguen el nom dels companys haurem de plegar.

El grup socialdemòcrata proposa que les formacions polítiques que no obtinguin representació institucional, ja sigui al Consell General o als comuns, puguin tenir accés a la subvenció de representació que preveu la proposició de llei de partits a tràmit parlamentari.

Aquesta és una de les 32 esmenes que la bancada ha presentat al text, el conjunt de les quals persegueix, en paraules de la consellera Rosa Gili, “reforçar les recomanacions del GRECO i donar més transparència”.

El text tramitat per DA preveu el finançament públic per a aquells partits que tinguin algun dels membres escollits, mitjançant el que es coneix com a subvenció de representació. El text preveu 150 euros per cada escó al Consell, 50 per conseller comunal i 5 per vot rebut. Per tant, no preveu que les formacions que quedin fora de les institucions rebin res, fet que pretén canviar el PS amb la seva esmena. Els socialdemòcrates demanen que els partits sense representació tinguin l’opció de rebre aquest ajut per garantir el seu funcionament sempre que compleixin una sèrie de requisits, entre els quals caldria que haguessin obtingut un mínim del 5% dels vots emesos a les nacionals o del 10% a les comunals.

Per posar un exemple, amb el text original, Andorra pel Canvi, que va obtenir el 6,68% dels vots a les generals del 2011, no tindria subvenció. Si s’aprova l’esmena, en canvi, sí que hi accediria. El mateix cas es donaria amb el PS en les darreres comunals d’Ordino o a la Massana, ja que a les dues parròquies va superar el 10% dels vots però no va obtenir cap conseller comunal.

El grup socialdemòcrata comparteix la posició del mixt amb les donacions de persones jurídiques. Així, també reclama que es prohibeixin expressament.