La consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat una bateria de preguntes a què el Govern haurà de respondre per escrit relatives a la implantació del Pla estratègic per a la renovació i millora del sistema educatiu andorrà (Permsea). Entre d’altres, Gili demana informació sobre l’estat actual d’execució del projecte o la valoració d’aquest per part dels agents implicats, alumnes, docents i pares.

El Permsea, iniciat pel ministeri d’Educació el curs 2010-2011, s’ha implantat el curs 2013-2014. Concretament, l’octubre del 2013 es presentava el pla d’estudis de segona ensenyança, tot renovant el marc curricular de l’ensenyament obligatori del sistema educatiu andorrà, segons recorden els socialdemòcrates. Des del PS posen en relleu que davant “de la poca informació que ha transcendit sobre la implantació d’aquest pla”, Gili formula fins a set preguntes per conèixer l’estat actual d’execució del projecte.

La consellera socialdemòcrata també pregunta sobre l’estat en què estan els treballs adjudicats el 2011 a l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació, que tenia l’encàrrec d’elaborar el disseny curricular base i el seu desplegament per a la segona ensenyança, així com la segona fase del desenvolupament del pla docent.

Finalment, pregunta el termini d’implantació del Permsea a primera ensenyança i a bat­xillerat.

Veure article original

La consellera general del Grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat una bateria de preguntes al Consell General perquè el Govern expliqui en quin estat es troba la implementació del Pla estratègic per a la renovació i millora del sistema educatiu andorrà (Permsea). Gili demana sobre l'estat actual d'execució de l'esmentat projecte o la valoració del mateix per part dels agents implicats, alumnes, docents i pares, entre altres. A la sol·licitud el PS apunta que davant «la poca informació que ha transcendit sobre la implementació d'aquest pla» la consellera planteja set preguntes per conèixer l'estat d'execució.

Els socialdemòcrates van argumentar en un comunicat que «a grans trets, es passa d'un programa en què l'alumne assoleix determinats objectius a un programa en què l'alumne desenvolupa determinades competències», però manifesten que disposen de poca informació sobre l'execució del projecte.

Per això la consellera Rosa Gili pregunta si s'està fent l'avaluació d'aquesta implementació, quin és l'estat actual d'executació, la valoració que en fan els alumnes, docents i pares; si s'ha previst una anàlisi sistemàtica a posteriori, quants i quins recursos s'estan dedicant a la implantació del Permsea a la segona ensenyança, l'estadi en què es troba el disseny curricular base i el seu desplegament per a la segona ensenyança, així com de la segona fase del desenvolupament del pla docent; i, finalment, quan es preveu aplicar el Permsea als alumnes de primera ensenyança i batxillerat. El grup parlamentari del PS va demanar que les preguntes siguin respostes per escrit.

Veure article original

L’activitat comercial a casa nostra ha marcat en bona part la història econòmica del nostre país. El desenvolupament del comerç els anys 60 i 70 va marcar l’inici de l’An- dor­ra moderna que avui gaudim. Un procés que hem vist de ben a prop tots aquells que hem crescut o bé hem passat moltes hores darrere d’un taulell o bé repartint gènero. Dit en paraules més planeres som el que hem sigut els dar­rers anys gràcies, en molt bona part, als nostres comerciants i a la gent que ha treballat al sector turístic.

L’activitat comercial i l’oferta d’oci turístic segueix sent la principal activitat econòmica a Andorra, ja que representa al voltant d’un 35% del nostre PIB i és la principal font d’ingressos per a la nostra administració. La qualitat del treball, la professionalitat, l’esforç i les hores destinades –sovint en caps de setmana, festius i vespres/nits– per part de milers de ciutadanes i ciutadans ens ha permès assolir els nivells de prosperitat i benestar als quals hem arribat.

La principal preocupació del Partit Socialdemòcrata no és altra que generar creixement en l’activitat productiva del nostre país i conseqüentment, llocs de treball. Per això estem treballant (mitjançant una comissió creada a tal efecte en el darrer congrés) en una proposició de llei per a la millora i promoció de l’activitat comercial recollint aquells temes que preocupen els nostres comerciants i persones que treballen al sector turístic. La disminució del cost de les comissions bancàries en els pagaments electrònics, la simplificació i abaratiment dels costos en la importació de mercaderia, i la reducció del termini de preavís per a la rescissió dels contractes de lloguer són alguns dels elements principals de la iniciativa en la qual estem treballant.

D’altra banda, proposarem al Govern que recuperi, i doti del pressupost necessari, les taules de turisme i de comerç que es van crear durant el Govern encapçalat pel PS per assolir la necessària concertació del sector comercial i l’administració tant per a la promoció a l’exterior com per a la implantació de plans de formació, capacitació i millora de la competitivitat destinats a les persones que treballen en el sector econòmic més important del nostre país. Perquè el comerç d’Andor­ra per al PS és una prioritat absoluta.

El PS prepara una proposició de llei de millora i promoció de l´activitat comercial. Pivota sobre quatre eixos, en especial, la reducció de les comissions de les targetes de crèdit o la simplificació dels tràmits per a petites importacions. D´altra banda, avui s´enviarà el reglament de primàries als militants.

Els socialdemòcrates esperen tenir enllestit en un parell de setmanes el text, que vol promocionar l´activitat comercial a partir de quatre eixos. El primer, la rebaixa de les comissions bancàries a l´ús de targetes de crèdit. Actualment són d´un zero i mig percent per a les andorranes i poden arribar al dos i mig en el cas de les estrangeres. La voluntat és ajustar-se al criteri de la Comissió Europea, que al febrer va limitar-les al 0,3%. El primer secretari del PS, Pere López, assegura que no es tracta "d'igualar o copiar", sinó d'aliniar-se "amb les diferents directives comunitàries".

El segon punt de la proposició és simplificar els tràmits duaners per a les petites importacions."No té sentit que per importar una peça de 30 euros s'acabin pagant 10 o 15 euros de tràmit duaner i això està succeint", assegura López. Considera que "no tot són grans expedicions comercials" i per això "hi ha petites operacions que han de merèixer un tracte especial".

Les altres mesures són tornar a situar el termini de preavís per deixar un local de lloguer en un mes i recuperar les taules de turisme i comerç.

D´altra banda, avui s´enviarà el reglament del procés de primàries a tots els militants. S´espera que el dia 10 es validi el calendari definitiu per escollir el candidat socialdemòcrata a cap de Govern.

Veure article original

La comissió d'economia del PS ha treballat en els últims mesos en una proposta per reactivar l'activitat i rebre les inquietuds dels comerciants. La proposició de llei de millora i promoció de l'activitat comercial, com se l'ha batejat de moment, conté quatre punts principals. El primer és legislar la reducció de costos per als establiments amb l'ús de targetes de crèdit i de dèbit. Ara per ara, la comissió és del 0,5% en les targetes andorranes i al voltant del 2% en les estrangeres, un percentatge aquest darrer ''prohibitiu'', segons el primer secretari del PS, Pere López, ja que ''a vegades es menja tot el marge comercial''. La voluntat és alinear-se amb el percentatge de les targetes locals i tendir cap al que marquen les directives europees, ha exposat.

El segon punt que vol regular són els tràmits duaners que s'han de fer per importar i exportar productes, sobretot quan es tracta de quantitats més petites. Com ha explicat López, actualment hi ha un cost fixe per a totes les operacions i creuen que les que tenen un volum petit haurien de tenir ''un tracte especial''.

El PS també vol reduir el termini de preavís per deixar un local comercial de lloguer. En la llei del pressupost es va ampliar a sis mesos i ara ho volen tornar a situar en un mes. Les raons que han adduït són que el termini actual suposa ''un fre per a l'obertura de nous comerços'' i que ''va comportar la disminució del preu dels locals''.

Per últim, López ha indicat que volen recuperar les taules de treball de turisme i comerç per fer campanyes de promoció fora del país i potenciar la formació i capacitació dels treballadors. Aquestes taules s'haurien de dotar de pressupost per poder dur a terme aquestes accions, ha assenyalat.

El termini previst pels socialdemòcrates per entrar a tràmit aquesta proposició és de dues setmanes i asseguren que estan oberts a tenir en compte les esmenes que es puguin presentar des d'altres grups, sobretot des de la majoria, ha dit la consellera general, Rosa Gili. A més, si es s'accepta aquesta proposició i la de les cooperatives creuen que hauran contribuït a canviat l'economia i a 'obrir l'aixeta'.

Procés de primàries

La secretaria d'organització i consellera general, Rosa Gili, ha informat que el partit ha elaborat ja un primer reglament per poder celebrar les eleccions primàries i que dimarts el Comitè directiu l'acabarà de tancar. Mentrestant s'enviarà el text als militants perquè el puguin consultar abans de dimarts. Gili ha assegurat que estan ''contents d'haver tirat endavant'' aquest procés que comença abans de l'estiu i s'estendrà fins passat l'estiu.

De moment només compten amb la candidatura del primer secretari, Pere López, però com ha declarat Rosa Gili, han volgut donar prou temps perquè se'n puguin presentar altres.

Veure article original

Fruit de la feina que ha dut a terme una comissió específica i que ha recollit els neguits del sector, el Partit Socialdemòcrata (PS) ha elaborat una proposició de llei de millora i promoció de l’activitat comercial que en les properes setmanes entrarà a tràmit parlamentari. Aquest text s’estructura al voltant de quatre eixos, segons va detallar el primer secretari del PS, Pere López, la rebaixa del cost de les comissions de les targetes de crèdit, la simplificació dels tràmits per a la importació de mercaderia, la reducció dels terminis de preavís dels lloguers i la recuperació de les taules de turisme i comerç.

L’objectiu és reactivar l’activitat econòmica davant “la passivitat absoluta de la majoria”, segons López, que va detallar que el cost de les comissions bancàries ha anat creixent en els darrers anys al contrari del que ha passat als països de l’entorn, la qual cosa representa una repercussió negativa per al comerç del país. La intenció és que aquestes comissions poguessin anar “alineades” amb el que es vol impulsar a Europa, tot i que encara no hi ha un percentatge definit. “Ara el percentatge és prohibitiu i se’ls menja el marge comercial”, va concloure López.

D’altra banda, quant als tràmits en la importació, el primer secretari del PS va detallar que els transitaris cobren un import fix per a cada importació però que això no té sentit per a petites quantitats de mercaderia, com pot ser una peça de recanvi. D’aquesta manera es vol impulsar un “tracte especial” per a aquestes mercaderies d’escassa quantitat.

Pel que fa als terminis per al preavís dels lloguers dels locals comercials, López va recordar que el 2008 es va impulsar la rebaixa a un mes i que el Partit Socialdemòcrata ho va mantenir quan va governar. Aquest any, però, a través de la llei del pressupost, aquest temps previ a abandonar un local s’ha augmentat i consideren que això té una incidència important en l’obertura de nous negocis i també suposa un fre tant per a l’establiment de nova activitat com per als canvis de local en cas que el negoci volgués expandir-se. És per això que es vol tornar al període d’un mes.

A l’últim, la voluntat de la proposició de llei és també que es puguin reprendre les taules de turisme i comerç que va posar en marxa el PS, ja que, tal com va defensar López, eren una bona eina per a la concertació i l’objectiu seria, fins i tot, que poguessin comptar amb un pressupost propi perquè es poguessin materialitzar les propostes que consensuessin.

La consellera general socialdemòcrata i secretària d’organització de la formació, Rosa Gili, va exposar que un cop aquest text entri a tràmit estan “disposats” a treballar-lo de manera conjunta amb els grups parlamentaris, un cop s’ha realitzat el text a partir de les reunions amb el sector comercial.

Cal recordar que des del PS es va proposar ara fa uns dies un text per a la regulació de les cooperatives i que també s’emmarca en la voluntat de reactivar l’economia. Precisament ahir, Gili es mostrava satisfeta de l’acollida que ha tingut aquesta proposta i va recordar que el ministre d’Economia i Territori, Jordi Alcobé, va assistir a l’acte que el PS va organitzar per presentar el projecte i que va destacar que veia amb bons ulls la iniciativa, amb la qual cosa són optimistes que el projecte prosperi.

Primàries

Gili també es va referir al procés de primàries que ha iniciat el partit per escollir el candidat a cap de Govern en les pròximes eleccions generals i va recordar que es tracta d’una actuació que vol, d’una banda, potenciar la transparència i de l’altra fomentar la participació ciutadana. El calendari d’aquestes primàries, juntament amb el reglament seran validats dimarts que ve en el comitè directiu, després que l’executiva hagi aprovat el text. També s’ha fet arribar a tots els militants perquè el puguin analitzar abans de dimarts.

Gili va destacar que “de moment” no tenen coneixement que hi hagi cap més candidatura que la de López, però va afegir que s’ha donat temps perquè d’aquesta manera qui vulgui també en pugui presentar una.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata aposta decididament perquè el procés d’eleccions primàries per elegir el candidat per a les generals sigui totalment obert a la ciutadania. I això implica tothom. Andorrans... i no andorrans. El reglament dels comicis que el pròxim dimarts ha d’aprovar el comitè directiu de la formació inclou que els residents també puguin votar.

Segons les fonts del partit consultades, el text, elaborat per la comissió d’Afers Jurídics, posarà com a condició demostrar la residència “permanent i efectiva” al país, a banda d’inscriure’s en un cens específic i de pagar dos euros. També es demanarà signar un document de suport a la formació.

Pel que fa als candidats, aquests hauran de ser obligatòriament militants del PS, amb un mínim de sis mesos d’antiguitat, i estar al corrent del pagament de la quota. També hauran de presentar l’aval d’altres afiliats (només es podrà donar suport a un aspirant). És un dels detalls que encara s’ha d’acabar de tancar, però seria d’entre el 10 i el 15% del total de militants, fet que suposaria entre 20 i 30 signatures.

Un cop el comitè directiu aprovi el reglament, donarà inici el procés. Fins al 16 de juny, es podran fer les inscripcions i, fins al 23, hi haurà temps per presentar els avals. Serà el comitè directiu extraordinari previst per al dia 25 qui hagi d’aprovar les candidatures. Si només n’hi ha una, es proclamarà automàticament el cap de llista per a les pròximes generals. Si n’hi ha més de dues, s’iniciarà el compte enrere per a les primàries, que es faran al setembre.

En concret, entre el dia 1 i el 26 se celebrarà la campanya electoral. I el dissabte 27, les votacions. Si hi hagués més de dos candidats i cap d’ells obtingués el 50% dels vots aquell dia, es faria una segona volta el 4 d’octubre. El PS preveu un mínim de quatre punts de votació. Un de segur, a la seu del partit. Els altres, repartits per captar la participació de Sant Julià, la Massana i Ordino, i Encamp i Canillo. No es descarta una cinquena urna al Pas.

Els no militants del partit que hi vulguin votar hauran de sol·licitar prèviament la inscripció. Aquest tràmit es podrà realitzar entre el 26 de juny i el 15 de juliol.

El president de la formació, Vicenç Alay, es mostra confiat en el bon desenvolupament del procés. Ja se sap que Pere López, actual primer secretari, té intenció de fer candidatura però Alay admet que “estaria bé que n’hi hagués més d’una, tot i que és complicat”. Malgrat que això no sigui finalment possible, el dirigent socialdemòcrata defensa que “el més positiu és que existeix aquesta via oberta i democràtica”.

Nous devons surmonter notre rage et notre dégoût, nous devons les faire partager, afin d'élever et d'élargir notre action comme notre morale (René Char- Feuillets d'Hypnos).

La memòria ens diu que Pere Altimir Pintat, Ladislau Baró Sola, Jordi Cinca Mateos, Vicenç Mateu Zamora, Marc Vila Amigó ..... van ser els plançons de la reforma constitucional. Desprès, van desaparèixer de la vida política en una llarga becaina de dècada i mitja.

Mentre ells badallaven, Marc Forné va amansir els fervors (tebis) de modernització del país i va reconduir pels camins gatopardians –cap enrere– l'Andorra constitucional: si fa o no fa, en les coses importants, tot va seguir igual.

L'ensopiment dels plançons va ser recompensat pels restauradors de l'Andorra immòbil amb una, o dues, ambaixades per aquí, i algun càrrec a la Cort de Drets Humans, per allà.

Un palmero dels dormilegues –¿o van ser ells mateixos?– va tenir l'idea feliç de batejar-los amb el nom de «generació perduda»; que bonic! Bona part de la ciutadania –santa ingenuïtat!!– fins i tot, va arribar a creure que, amb aquesta prolongada migdiada col·lectiva, el país s'havia perdut quelcom.

La «generació» va haver de despertar el 2008; la reacció restauradora de Forné donava –al mateix temps que l'economia especulativa– senyals d'esgotament i demanava una contribució més activa dels pollets de 1993: la becaina s'havia acabat! El «príncep Salina», necessitava tots els falconeris per aturar qualsevol vel·leïtat de canvi, s'entén de canvi .... real.

El primer acte va consistir en la invocació del centre (contra els «perills» de l'esquerra), així van promoure i patentar un centre reformista que en poc menys de dos anys va demostrar que no era ni centre, ni reformista: capitanejats pel Sastre eren els mateixos de sempre, més radicalitzats, intolerants i trabucaires.

En el segon acte, la col·laboració dels Baró i companyia amb els que s'havien oposat a la Constitució, va passar a ser una subordinació pura i simple a les idees involucionistes de Toni Martí.

El tercer acte, l'estem vivint en el dia a dia de la legislatura: cap reforma de modernització del model econòmic, implantació d'un sistema fiscal injust i classista, marxa enrere en la reforma de les competències comunals i en la reforma de l'administració, abdicació de l'Estat en les polítiques públiques socials, sanitàries i sociosanitàries. Al mateix temps, anem rodant de manera imparable d'un model d'Estat democràtic en el qual la sobirania resideix (nominalment) en el poble, a un Estat de facto que té totes les característiques d'un Principat teocràtic en el qual el Príncep, una i altra vegada, veta els debats sobre drets i llibertats de les persones (avortament, matrimoni per a tothom, testament vital, etcètera). En aquest acte tercer, Ladislau Baró, Jordi Cinca, Vicenç Mateu, Marc Vila s'han convertit en fabricants dels arguments justificadors del retorn a l'absolutisme conservador i a un nou «estat pontifici».

L'Andorra desmemoriada que confiava il·lusionada en els homes de la «generació perduda» ha malgastat el seu temps; a l'hora de la veritat s'ha pogut veure que –tal com deia el Machado del passat efímer–, «aquests homes no són d'ahir ni de demà, sinó de mai; no són el fruit madur ni podrit, són una fruita vana, d'aquella (Andorra) que va passar i no ha estat».

Ja no cal esperar res d'ells, com no sigui que retornin a la seva improductiva migdiada.

Carmona considera que per activar la parròquia "i no gestionar només el dia a dia", cal fer que els ciutadans hi participin més activament. La consellera socialdemòcrata considera que una opció seria convocar "consultes populars", ja que aquest és un sistema "més democràtic, que anar a piular a l'un i a l'altre, a dir-li què vols, que necessites o que creus". També remarca que "hi ha col·lectius que es mouen i cal donar-los resposta, fomentar l'associacionisme i fer que realment la gent s'hi impliqui". En aquest sentit, veu molt positiu que "Andorra la Vella sigui de les poques parròquies que té una àrea de Participació Ciutadana" i creu que això cal aprofitar-ho.

La consellera de la minoria afegeix que "entenc que costa molt moure a la ciutadania per interessos col·lectius, però s'ha de començar a donar possibilitats, a crear eines de participació". En aquest sentit, creu que "si no es proposa des dels col·lectius o des de la ciutadania", l'administració ha de ser més proactiva i "proposar-los que s'associïn, que organitzin alguna activitat, demanar-los realment l'opinió i un cop es pren una decisió, implicar-los en el que s'ha decidit".

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata (PS) ha posat en marxa el procés de primàries obertes per escollir el candidat a cap de Govern d’aquesta formació política a les properes eleccions generals. Amb aquesta actuació, el comitè executiu del PS compleix el mandat del darrer congrés de la formació, en el qual es va acordar l’elecció del futur candidat del partit als comicis generals mitjançant un procés “pioner, participatiu, transparent i obert a la ciutadania”.

Un cop enllestit el treball de redacció del reglament de primàries obertes per part de la comissió d’Afers Jurídics del partit, el comitè executiu ha convocat un comitè directiu extraordinari previst per al dimarts 10 de juny, en què es proposarà l’aprovació d’aquest document, així com el calendari de primàries obertes i la composició de la comissió electoral d’aquestes.

Després que el comitè directiu hagi donat el vistiplau al reglament, al calendari i a la comissió electoral, el mateix 10 de juny s’iniciarà el període d’inscripció de candidatures, que finalitzarà el 16 de juny. Mentrestant, els candidats disposaran del 16 de juny fins al 23 de juny per presentar els avals de la seva candidatura. Posteriorment, i després de la revisió dels avals de les candidatures per part de la comissió de primàries (24 de juny), se celebrarà un nou comitè directiu extraordinari el 25 de juny. Serà en aquesta reunió de l’òrgan en què s’aprovaran les candidatures que s’hagin presentat. En el cas que només es presenti un aspirant, se sotmetrà a la ratificació del comitè directiu i es proclamarà el candidat. En el cas que es presenti més d’una candidatura, se sotmetran a votació per part del comitè directiu i s’iniciarà la campanya electoral.

El període de campanya electoral s’estendrà des de l’1 fins al 26 de setembre. Amb anterioritat, del 26 de juny al 15 juliol, les persones que no siguin militants del partit i que vulguin participar en aquest procés per elegir el candidat socialdemòcrata es podran inscriure al cens electo­ral i també es procedirà a la validació i el tancament d’aquest cens.

Finalment, les eleccions se celebraran el dissabte 27 de setembre en primera volta i, si escau, es durà a terme una nova votació en segona volta el dissabte 4 d’octubre.