Ja fa dies que està en marxa el procés d’eleccions primàries per escollir el proper candidat a cap de Govern del Partit Socialdemòcrata. El comitè executiu del PS compleix el mandat del darrer congrés de la formació, en el qual es va acordar l’elecció del futur candidat del partit als comicis generals mitjançant un procés “pioner, participatiu, transparent i obert a la ciutadania”.

Pioner. Sense ànim de menystenir les diferents formes d’escollir el candidat a liderar un projecte de país per part d’un partit, els socialdemòcrates serem els primers a plantejar aquesta modalitat d’elecció a Andor­ra. Per aquest motiu, el sol fet de la celebració de les primàries per als socialdemòcrates ja és tot un èxit.

Participatiu. El reglament de primàries obertes a la ciutadania del PS s’ha basat en el desig de donar un impuls especial a la participació individual dels militants del Partit Socialdemòcrata garantint i defensant el dret de cada militant a escollir la candidata o el candidat a cap de Govern tot incorporant, per primera vegada, la participació més enllà de les fronteres del partit.

Transparent. El procés s’ha desenvolupat sobre la base d’un reglament de primàries obertes treballat internament per part de comissió d’afers jurídics del partit i posteriorment aprovat pel comitè directiu.

Obert. D’acord amb l’ideari que defensa el Partit Socialdemòcrata ha de ser la mateixa societat andorrana qui esculli, de forma conjunta amb la militància del partit, el nostre candidat o candidata a cap de Govern. Així va quedar reflectit a la ponència intitulada Primàries obertes a la ciutadania, aprovada en l’XI congrés del Partit Socialdemòcrata, de l’abril del 2013.

Com a primer secretari del Partit Socialdemòcrata animo tots i totes aquells conciutadans residents al nostre país i que es reconeixen en els valors progressistes i/o d’esquerres que s’inscriguin en el cens electoral per poder participar en el procés de primàries obertes.

Per a nosaltres, els socialdemòcrates, es tracta d’un pas important dins els objectius fixats pel partit en el dar­rer congrés de treballar cap a una forma de fer política més oberta, més transparent i més participativa.

La consellera del grup parlamentari socialdemòcrata, Mariona González, ha presentat una demanda d'informació en què sol·licita al Govern que li entregui una còpia del contracte d'adjudicació a l'empresa Vincles per dur a terme els treballs de valoració dels compromisos de jubilació de l'executiu en relació al projecte de llei qualificada de creació i regulació del pla de pensions de la funció pública. Així ho han fet públic en un comunicat en què expliquen que "tenim dubtes sobre un procés d'adjudicació opac i mancat de transparència" i en volen conèixer tots els detalls. En aquest sentit, els socialdemòcrates posen en relleu que l'"empresa en qüestió i el grup al qual pertany disposa d'una informació extraordinària i molt valuosa per a l'exercici de les seves activitats empresarials".

El comunicat assenyala que davant de "l'opacitat en què s'ha produït aquest procés d'adjudicació per part del Govern", a més del citat contracte, els socialdemòcrates reclamen el document de demanda de pressupost del Govern a l'empresa Vincles i a altres empreses per a l'elaboració de l'estudi actuarial i el plec de bases de condicions tècniques i administratives per a la realització de l'estudi actuarial.

D'altra banda, el grup socialdemòcrata denuncia que una "empresa relacionada amb una entitat bancària del país que manté vincles amb el ministre de Finances, disposi d'una informació privilegiada sobre els funcionaris de l'Administració que li permetrà optar a guanyar els concursos que es licitaran en cas que s'aprovi la llei". En aquest sentit, González també demana que se li entreguin les condicions sobre el tractament de les dades personals dels funcionaris per part de l'empresa Vincles, i el model de formulari en què els funcionaris accepten cedir les seves dades de retribució salarial, així com antiguitat o edat a una empresa externa per a l'elaboració de l'estudi actuarial.

El comunicat recorda que "Vincles va ser l'empresa encarregada de fer l'informe actuarial sobre les pensions de la CASS i ja disposa de les dades de tots els cotitzants d'Andorra" gràcies a aquest estudi. A més, afegeixen que "com ha quedat demostrat i reconegut pel propi Govern, es va equivocar enormement en les seves previsions".

Veure article original

La consellera del grup parlamentari socialdemòcrata, Mariona González, ha presentat una demanda d'informació en què sol·licita al Govern que li entregui una còpia del contracte d'adjudicació a l'empresa Vincles per dur a terme els treballs de valoració dels compromisos de jubilació de l'Executiu en relació al projecte de llei qualificada de creació i regulació del pla de pensions de la funció pública. El grup socialdemòcrata té «dubtes sobre un procés d'adjudicació opac i mancat de transparència» i en volen conèixer tots els detalls. En aquest sentit, els socialdemòcrates posen en relleu que l'«empresa en qüestió i el grup al qual pertany disposa d'una informació extraordinària i molt valuosa per a l'exercici de les seves activitats empresarials».

Per tot, el PS reclamen el document de demanda de pressupost del Govern a l'empresa Vincles i a altres empreses per a l'elaboració de l'estudi actuarial i el plec de bases de condicions tècniques i administratives.

D'altra banda, el grup socialdemòcrata denuncia que una «empresa relacionada amb una entitat bancària del país que manté vincles amb el ministre de Finances, Jordi Cinca, disposi d'una informació privilegiada sobre els funcionaris de l'Administració que li permetrà optar a guanyar els concursos que es licitaran en cas que s'aprovi la llei».

Finalment, el PS recorda que Vincles va ser l'encarregada de fer l'informe actuarial sobre les pensions de la CASS «i ja disposa de les dades de tots els cotitzants d'Andorra» gràcies a aquest estudi. A més, afegeixen que «com ha quedat demostrat i reconegut pel propi Govern, es va equivocar enormement en les seves previsions».

El PS ha presentat una pregunta parlamentària sobre les condicions d´adjudicació a l´empresa Vincles de la "Valoració actuarial dels compromisos de jubilació del Govern", que s´emmarcava en els treballs de redacció de la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris.

Mariona González, consellera general del PS, ja va criticar ahir en una entrevista a Ràdio i Televisió d'Andorra que aquesta empresa, que ha dut a terme també la memòria econòmica de la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris, estigui vinculada a un banc on ha treballat Jordi Cinca, actual ministre de Funció Pública.

Ara el PS fa un pas més enllà i ha entrat una pregunta parlamentària on demana, entre altres coses, el contracte d'adjudicació, les condicions sobre el tractament de les dades personals dels funcionaris i el formulari pel qual els empleats públics accepten cedir les dades de retribució salarial i altres elements a una empresa externa per fer aquesta auditoria.

A més, els socialdemòcrates requereixen a l'executiu l'informe intern del Govern d'adjudicació dels treballs pel qual es demostra que Vincles és la millor empresa per a la realització d'aquesta estudi actuarial.

Veure article original

Mariona González, consellera general socialdemòcrata, ha criticat que l'empresa que ha dut a terme la memòria econòmica de la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris estigui vinculada a un banc on ha treballat Jordi Cinca, actual ministre de Funció Pública. El PS i el grup mixt han demanat una pròrroga en el període per presentar esmenes a aquest text legal fins setembre.

El PS afirma que és políticament incorrecte que la memòria econòmica de la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris l´hagi elaborada una branca d'un grup bancari, que també va fer l´estudi actuarial de la CASS. Mariona González, consellera general del PS, a més, ha criticat altres connexions d'aquesta empresa.

“La memòria econòmica d’aquesta llei l’ha fet el grup Vincles, vinculat molt estretament a una entitat financera del país. Pensem que políticament és incorrecte i èticament no s’adiu gaire. I el grup també té vincles amb l’actual ministre de Finances”, assegura González.

El termini per presentar esmenes a aquest text legal acaba dijous vinent. Tant el PS com el grup mixt han demanat a Sindicatura que es prorrogui aquest període fins setembre, ja que han tingut poc temps per treballar la llei. En el cas del grup parlamentari mixt, en una carta al síndic, s'afirma que el necessitarà com a mínim juliol i agost per analitzar adequadament i amb l´assessorament escaient el text.

Considera que el projecte de llei té una vinculació directa amb el títol primer de la Constitució, en el punt que fa referència a la no retroactivitat de les disposicions amb efectes desfavorables.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata (PS), de la mà del seu primer secretari, Pere López, va acusar ahir directament la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, d’haver exercit fortes “pressions” perquè es modifiqués la Llei de patrimoni cultural per reduir de 100 a 20 metres l’entorn protegit.

Perquè, segons va exposar, “hi ha interès” de “determinats” cònsols –el socialdemòcrata només va esmentar explícitament Ferrer– i consellers generals perquè es reactivin alguns projectes constructius propers a edificis protegits i s’atorguin, així, llicències urbanístiques que han de repercutir en ingressos a les arques comunals.

“És evident que Ferrer ha pressionat perquè aquest projecte tirés endavant”, va declarar en una roda de premsa en què va mostrar-se profundament “preocupat” pel “retrocés” que ha patit la llei, i perquè es volen afavorir “clarament” interessos privats. El paper que haurien jugat tant la cònsol com determinats parlamentaris demòcrates fins i tot –seguint la tesi del PS– “han fet claudicar” el ministre de Cultura, Albert Esteve, que en un primer moment es va mostrar contrari a la modificació que es proposava dels entorns de protecció. Alhora, el socialdemòcrata, que durant anys va ser company de partit de Ferrer, va afirmar que la mandatària local i Demòcrates per Andorra de la capital van tancar “foscos pactes electorals” durant els comicis sense, però, entrar a concretar més. De la seva banda, Rosa Ferrer, preguntada pel Diari sobre les acusacions,va assegurar no tenir “res a dir”, perquè “això és un calumnia que algo queda”. “[López] parla sense saber del que parla”, va concloure, evidenciant un clar rerefons polític en tot plegat.

Les pensions dels funcionaris

D’altra banda, va qüestionar que després de tres anys de feina el Govern hagi entrat a tràmit parlamentari per la via d’urgència el projecte de llei de pla de pensions dels funcionaris. Creu que s’hauria de retirar el text “si no s’han respectat els procediments correctes”. No descarten una esmena a la totalitat després de reunir-se amb la plataforma.

Pere López, primer secretari del PS, aposta per presentar una esmena a la totalitat a la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris. Creu que el Govern l'hauria de retirar perquè, entre altres coses, no s'han complert els tràmits previstos. López també considera que els complements de responsabilitat afegida que atorga el Govern a alguns funcionaris són massa elevats, sobretot el del director de Tributs i Fronteres, Albert Hinojosa.

El PS creu que el Govern hauria de retirar la llei de reforma dels complements de pensió dels funcionaris i veu molt probable que el grup socialdemòcrata presenti una esmena a la totalitat. Considera que s'han saltat els procediments.

López també ha dit que durant el govern del PS no es van atorgar complements de responsabilitat afegida tan elevats com els que atorga l'actual executiu. Creu s'està utilitzant malament aquesta figura. En el cas d'Albert Hinojosa, director de Tributs, assegura que s'hauria d'haver convocat un concurs intern i que fa mal als ulls que cobri més que el cap de Govern.

Finalment, ha dit que demanaran al síndic que actuï perquè, diuen, el Govern no ha volgut fer públics els salaris dels assessors especials. Afirma que això és una manca de respecte als consellers del PS i a la ciutadania.

Veure article original

Sóc dels que creuen que els polítics han de ser propers als ciutadans. Penso que una de les raons de la desafecció per la política és l’allunyament dels polítics del contacte del carrer. La gent percep els polítics tancats a les seves gàbies opaques en les quals no se sap ben bé què passa a dins. Penso que els polítics estem obligats a ser transparents i per tant a utilitzar al màxim tot tipus d’eines que permetin un contacte directe entre els polítics i la ciutadania. I les xarxes socials permeten fer política de proximitat, diàlegs de tu a tu, però també, i és molt important, diàlegs atemporals i deslligats espacialment.

Tot i que a Andorra encara no som gaires polítics els que ens movem de manera fluïda per les xarxes, cada vegada som més. Però cadascú amb la seva personalitat. Els artesans gestionen personalment els seus perfils, els xerraires responen i dialoguen fins a l’extenuació, els senyorials fan que altres gestionin els seus perfils, l’esportista parla la major part del temps de futbol i els voyeurs només miren i escolten. Són diferents maneres d’utilitzar les xarxes socials, cap millor que l’altra, tot depèn de l’estil del polític, de la seva fe en el mitjà i dels seus recursos personals en la societat de la infor­mació.

Altres polítics no hi són, són els ni hi són ni se’ls espera, i no tenen cap mena de perfil a cap xarxa social. És evident que per fer política no és obligatori crear-se un perfil. Es poden guanyar eleccions sense fer cap mena d’aparició a les xarxes socials. Perquè seria pecar d’ingenu pensar que les xarxes socials substitueixen el contacte directe dels polítics amb la ciutadania. Com també la ciutadania ha de ser conscient que el món canvia i es transforma quan la gent es manifesta al carrer, quan es diposita un vot a l’urna, quan es dóna suport a manifestos o iniciatives legislatives populars. Hem arribat a pensar que el món es millora fent un retuit o un m’agrada asseguts còmodament al sofà.

Els polítics hem d’utilitzar les xarxes socials com una eina més de comunicació, de transparència, d’acostament, de servei públic, una eina més per estar a disposició dels ciutadans. Però com una eina més, ni més ni menys.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que la reforma de la Llei de patrimoni cultural significa un “retrocés” pel que fa a la protecció dels béns culturals del país. En concret, els socialdemòcrates es mostren especialment crítics amb el fet que es redueixi de 100 a 20 metres el perímetre de protecció dels monuments. I és que veuen que darrere d’aquesta mesura hi ha “importants interessos urbanístics” perquè amb la nova regulació es podrà donar via lliure a projectes constructius que estan a l’espera de la modificació.

En aquest sentit, el primer secretari de la formació, Pere López, va recordar que “alguns cònsols s’han mogut molt” perquè els canvis que han proposat tirin endavant i, d’aquesta manera, s’incrementi la recaptació per les taxes de la construcció. López va esmentar en concret la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, de la qual va dir que “ha pressionat enormement” perquè la nova llei sigui una realitat i “ha provocat tensions entre el grup i el Govern” en aquesta qüestió. Com a conseqüència de totes aquestes pressions, segons López, el ministre de Cultura, Albert Esteve, “ha claudicat” i ha canviat d’opinió en relació amb la proposició de llei, “ja que inicialment s’hi havia pronunciat en contra”. El primer secretari va voler denunciar també que la majoria faci aquesta reforma “d’amagat, igual que d’altres” i sense que sigui al programa electoral de Demòcrates per Andorra (DA).

“S’està passant de manera discreta un tema essencial per al futur d’Andorra com és el patrimoni i el medi ambient”, va assenyalar López. “Per afavorir quatre projectes que poden suposar molts diners per a alguns propietaris de terrenys, ens acabarem carregant el futur del nostre país per sempre més, com ha passat en altres llocs al Pirineu o a la costa.”

López també es va referir al projecte de llei del pla de pensions de la funció pública, i va lamentar que “no hi hagi hagut cap mena de consens polític” al seu voltant. Segons va manifestar, els consellers generals hauran de demanar que el text es retiri si es comprova que no és un projecte de llei acompanyat del corresponent informe preceptiu de la comissió consultiva. “Els preceptes de la Llei de la funció pública s’han de complir”, va dir. López troba que s’està veient que “algú no fa bé les coses”.

El PS va obrir ahir el període perquè els no militants puguin formar part del cens per a les primàries del 27 de setembre. El termini finalitza el 22 d’agost.

El Partit Socialdemòcrata (PS) va aixecar ahir el teló del procés d’inscripció dels no militants –residents inclosos– per a les primàries del 27 de setembre, que disputaran el primer secretari, Pere López, i el membre de la directiva Alexandre Rossell. El PS ha decidit allargar el termini fins al 22 d’agost vinent, més d’un mes de l’inicialment previst, per d’aquesta manera “facilitar la participació als comicis”, segons va explicar el partit en un comunicat de premsa.

Per tal de passar a formar part del cens electoral, els interessats poden recollir la butlleta d’inscripció a la seu del PS. Juntament amb aquesta documentació, les persones que vulguin votar a les eleccions primàries també hauran de signar una declaració en la qual manifesten compartir els valors progressistes i d’esquerres, i hauran d’abonar un euro per al finançament dels comicis. Jaume Rifà, representant de la comissió de les primàries, va apuntar ahir que es tracta d’un “text estàndard que conté uns principis bàsics”, similar al que s’havia de firmar en el procés de primàries que s’ha obert al PSOE espanyol.

Rifà va explicar que, “en tractar-se d’un fet nou al país, es fa difícil predir quantes persones participaran en aquestes procés”. En tot cas, va destacar que des del PS “esperem que hi hagi el màxim d’implicació de gent que vulgui participar al debat i a les eleccions”. El representant de les primàries va posar en relleu que els comicis poden ser útils amb vista a captar nous militants. “El partit sempre ha estat obert als residents, per això permetem la militància a persones que no tenen el passaport”, va recordar Rifà. En aquest sentit, va dir que “és una manera d’integrar els ciutadans a la vida política del país”.

Avui mateix, la comissió de primàries reunirà els dos candidats per acabar de definir la campa­nya electoral, que s’iniciarà a començament de setembre.