COMUNICAT DE PREMSA

El Grup socialdemòcrata envia l’informe amb eventuals inconstitucionalitats de la modificació de la llei del patrimoni cultural als serveis dels coprínceps

El president del Grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha tramés una carta als coprínceps d’Andorra, François Hollande i Joan Enric Vives, en el què se’ls hi fa arribar una còpia d’un informe sobre eventuals inconstitucionalitats de la Llei de modificació de la Llei 9/2003, del 12 de juny, del patrimoni cultural d' Andorra, aprovada per majoria el 24 de juliol del 2014 pel Consell General amb el vot contrari dels socialdemòcrates.

En la missiva, s’apunta que segons el que disposen els articles 45.2 i 46.1.e de la Constitució del Principat d'Andorra els Coprínceps conjuntament o separadament, i de manera voluntària, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional amb missatge raonat per sol •licitar un dictamen previ a fi que aquest es pronunciï sobre la constitucionalitat d 'una llei aprovada pel Consell General abans de sancionar-la i promulgar-la.

Es per això que, abans de la seva sanció i promulgació, els socialdemòcrates “hem volgut posar en el seu coneixement possibles vulneracions al nostre entendre de la Constitució” en la citada modificació de la llei del patrimoni cultural. Una Llei que per altra banda “considerem que posa en perill el nostre ric patrimoni cultural al reduir les exigències de protecció establertes a la Llei 9/2003 del patrimoni cultural d' Andorra”, s’afegeix en la missiva.

Recordar que segons estableix la Constitució, els coprínceps han de sancionar i promulgar les lleis i n'han d'ordenar la publicació no abans de vuit dies i no més tard de quinze després de la seva aprovació al Consell General. En aquest període els coprínceps, conjuntament o separadament, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional amb missatge raonat a fi que aquest es pronunciï sobre la seva constitucionalitat.

Andorra la Vella, 29 de juliol del 2014

El Partit Socialdemòcrata vol reactivar la comissió de joves amb una nova imatge i una nova embranzida motivats pel sistemàtic incompliment del govern de DA de totes les promeses programàtiques relacionades amb el jovent.

Lamenten, en primer lloc, la impossibilitat d'entrada al mercat laboral, les dificultats per emancipar-se i la manca d'al·licients professionals i personals que obliga molts joves a marxar del país.

Proposen, treballant conjuntament amb altres associacions i entitats vinculades amb el col·lectiu, reactivar el Fòrum Nacional de la Joventut i que l'executiu tingui en consideració els temes que sorgeixin del Consell de Joves. Un òrgan, denuncien, al qual s'ha vetat tractar segons quins afers.

Veure article original

Ja han passat més de 15 dies i el nostre Govern dels millors encara no ha fet cap declaració condemnant el genocidi del poble palestí per part del govern israelià.

L’Alta Comissionada de les Nacions Unides pels Drets Humans, Navi Pillay, recorda que els atacs israelians han causat la mort de més de 600 palestins (entre ells almenys 147 nens i 47 dones), el 74% dels quals eren civils. També informa que 29 soldats i 2 civils israelians han mort durant aquest temps a l’operació Marge Protector.

Pillay en la seva declaració al Consell de Drets Humans de l’ONU denuncia que els atacs perpetrats per l’exèrcit israelià a Gaza podrien constituir crims de guerra.

L’alta Comissionada va qualificar d’“inacceptable” que es llancin coets des d’àrees densament poblades, com presumiblement fa el grup islamista Hamàs. En canvi, la llei internacional és clara: les accions d’una part no absolen l’altra de la seva responsabilitat de respectar les seves obligacions segons la llei internacional.

Recordem que el detonant d’aquesta ofensiva militar va ser el segrest i assassinat a Cisjordània de tres adolescents israelians per part dels palestins. Com a resposta un adolescent palestí de 16 anys va ser segrestat i cremat viu en un atac de represàlia per part d’extremistes jueus.

El dia 22 de juliol l’exèrcit d’Israel va bombardejar la seu de dos mitjans de comunicació (al-Jazeera i l’agència de notícies americana AP), diverses mesquites i una escola de l’ONU utilitzada com a refugi de civils. Aquests bombardejos han destruït i perjudicat milers d’edificis públics i privats, entre els quals es troben equipaments construïts i finançats per ONG i agències de cooperació governamentals. Les plantes i els dipòsits d’aigua potable han estat bombardejats. El resultat: 600.000 persones no reben aigua regularment i estan a prop de patir una crisi alimentària. Gairebé no hi ha llet per als infants i hi ha una falta molt gran de menjar per als menors de cinc anys. Com que les fronteres estan tancades ja no arriba menjar d’Israel i la gent no pot sortir de casa per por als atacs.

Des del 12 de juny Israel ha detingut més de 1.200 palestins a Cisjordània i Jerusalem. També es compten 100.000 desplaçats.

Actes que resten sense cap imputació.

El repudi internacional de les accions sagnants d’Israel no para de créixer, però el Govern andor­rà queda mut... Ja sabem la poca influència internacional que té el nostre estimat petit país, però això no impedeix que aportem el nostre gra de sorra per afegir-nos a la comunitat internacional i exigir un alto el foc immediat. També el final del bloqueig israelià, l’obertura per Egipte del Pas de Rafah que permeti als dos milions d’habitants de Gaza poder escapar del bloqueig israelià i que finalment es pugui crear un Estat Palestí i fer que definitivament Israel compleixi les resolucions de l’ONU (incomplertes 26 vegades entre les quals 5 d’elles clau).

La població de Gaza mereix tenir drets humans? Tampoc els infants?

El Consell General ha pres en consideració la proposició de llei de societats cooperatives presentada pel grup parlamentari socialdemòcrata. Tots han coincidit en el benefici que poden crear en activitats com ara la ramaderia o el sector servei i en la creació de llocs de treball. Tot i així han anunciat que presentaran esmenes per millorar el text en l'encaix de les cooperatives en el marc impositiu, els sectors afectats o el drets del treballadors.

Tant el Govern com els grups parlamentaris han coincidit en la conveniència de crear la figura de les cooperatives, una figura que pot beneficiar sectors relacionats amb els sector primari i de serveis i les activitats socials i crear llocs de treball.

“El Govern considera que els prinicpis i valors del cooperativisme torben una perfecta cabuda en la societat andorrana
Tot i el suport, el Govern creu que s'haurà d'ajustar el text en aspectes com ara els sectors als quals s'obrirà la possibilitat de crear cooperatives, l'encaix en la normativa impositiva vigent, el respecte dels drets dels treballadors o dels socis.

“Volem escoltar totes les opinions al respecte perquè volem una llei de cooperatives que es voti per unanimitat. És per això que encara que no compartit totes les apreciacions del Govern en el seu criteri, les respctem”, ha dit la consellera socialdemòcrata Rosa Gili.

DA i grup mitx han donat suport a la iniciativa tot i anunciar que hi presentaran esmenes. Els demòcrates han exposat la preocupació per les qüestions que afecten els ciutadans.

“No és una exclusivitat del grup socialdemòcrata preocupar-se per l’economia productiva. De cap manera permeto que es digui públicament que des del Govern s’està incentivant l’economia especulativa i només s’està preocupat per preservar els grans patrimonis de pagar IRPF”, ha afirmat la consellera demòcrata, Olga Adellach.

Des del grup mixt es creu que les cooperatives han de tenir un paper essencial en el sector de serveis i social, en la integració de les dones i els discapacitats i en les polítiques d'igualtat.

Veure article original

Ahir, a la sessió del Consell General, es va aprovar la modificació presentada pels comuns de la Llei del patrimoni del 2003. Una proposició de llei a la qual ni el nostre grup socialdemòcrata ni el grup mixt no vam donar suport. Una llei aprovada pel muscle de la majoria absoluta de DA.

Aquesta modificació a la Llei del patrimoni ha estat proposada amb la presumpta justificació de desbloquejar els projectes d’entorns de protecció dels béns d’interès cultural, però a la pràctica suposarà la desprotecció de molts dels nostres monuments. I així ho ha denunciat ICOMOS. Com també ho va denunciar ahir la meva companya Rosa Gili al Consell amb tots els arguments que demostren que el nostre patrimoni estarà en perill. Tot i que el cap de Govern i DA van intentar defensar aquesta modificació, no se’n van sortir.

Perquè per a DA, es tracta d’assegurar-se el suport de les majories comunals actuals a les pròximes eleccions generals cedint-los competències. Perquè ¿com s’entén que, en ple debat sobre el cost del manteniment de vuit administracions amb serveis duplicats, es faci una cessió que obligarà els set comuns a dotar-se de nous recursos econòmics i personals com arquitectes o tècnics?

Per tal de preservar el nostre patrimoni, els socialdemòcrates hem decidit fer arribar un informe que detecta fins a tres eventuals inconstitucionalitats de la llei als serveis dels Coprínceps, els quals tenen la potestat de sol·licitar al Tribunal Constitucional un dictamen previ de constitucionalitat abans de la seva sanció i promulgació.

Paral·lelament, hem estès la mà a tots els consellers sensibles a la conservació del patrimoni, en especial als del grup mixt, per tal de sumar esforços i poder presentar un recurs de constitucionalitat davant del Tribunal Constitucional.

Perquè per als socialdemòcrates el patrimoni cultural és un valor preuat i ningú no té el dret de posar-lo en perill, ho devem als nostres avantpassats i als nostres descendents. I per tant, farem el possible per evitar que per motius electoralistes es posi en perill el nostre patrimoni.

Anne-Sophie Leclère, ex-cap de llista del Front National francès a les eleccions municipals a la commune de Rethel (Ardennes), va penjar a la seva pàgina Facebook un fotomuntatge que mostrava d'un costat un mico i de l'altre la ministra Christiane Taubira amb les llegendes «a 18 mesos» i «ara».

Aquest acudit racista li ha valgut ésser condemnada a nou mesos de presó i cinc anys de inelegibilitat.

La condemna a Leclère s'ha basat en el que diu l'article 24 de la llei francesa del 29 de juliol de 1881 sobre la llibertat de premsa.

A Andorra, aquestes bromes surten gratis, com s'ha vist en els comentaris antisemites que hem tingut l'ocasió de llegir amb motiu de l'agressió a un noi jueu fa uns mesos.

Surten gratis, i continuaran sortint gratis un cop promulgada la llei de «protecció civil als drets a la intimitat, a l'honor i a la pròpia imatge» que ha presentat el Grup Parlamentari Demòcrata i que ha rebut en els àmbits de la professió periodística el sobrenom de llei mordassa.

Em diran que no és aquest l'objectiu de la proposició de llei del Grup Parlamentari de DA. La intimitat, l'honor i la pròpia imatge que volen auto-protegir els consellers de DA no és la de la gent del carrer, ni la dels grups de persones que reben ofenses i insults per raó del seu origen o la seva pertinença a una ètnia, una nació, una raça o una religió.

La iniciativa dels consellers de DA està molt inscrita en el codi genètic d'una certa classe política i social andorrana i en les seves turmentoses relacions amb el dret (dels altres) a la informació i a la llibertat d'expressió.

Proves històriques escandaloses d'aquesta al·lèrgia dels prohoms andorrans a les llibertats d'opinió i d'informació n'hem tingut a l'època anterior a la Constitució. No cal res més que recordar els vergonyosos episodis de la declaració per part del Consell General de persona non grata del periodista de Midi Libre, Maurice Vincent i Cuvelier i que alguns consellers generals van intentar repetir, el gener de 1974, amb el corresponsal de l'agència Efe a Andorra Gualbert Osorio.

Àlvar Valls va presentar unes «notes sobre la llibertat d'expressió i d'informació a Andorra» a les setenes jornades de la Societat Andorrana de Ciències. En el seu exposat l'Àlvar recordava el cas Dreyfus; Emile Zola va ser jutjat per publicar, el 13 de gener del 1898, el celebèrrim J'accuse i va ésser condemnat (amb la llei de premsa de 1881) a un any de presó i 3.000 francs de multa. Segurament el tribunal que el va condemnar, va dubtar de la veracitat de la informació publicada al diari l'Aurore pel degà dels periodistes francesos. Potser li van fer passar una prova similar a la que detalla l'article 7 de la proposició de llei del Grup Demòcrata: «a efectes de valorar la veracitat de la informació, es tindrà en compte la diligència desplegada per l'autor o responsable en la investigació dels fets publicats».

El cas es que anys desprès, es va poder provar que Dreyfus havia estat objecte de varis errors judicials i que el document que va servir per condemnar-lo era fals. Zola va tornar de l'exili, on havia fugit per escapolir de la presó en juny de 1899.

Les lleis mordassa no volen, en el fons, preservar els drets de tothom a la intimitat, a l'honor o a la pròpia imatge. El que volen es córrer una espessa cortina que faci opaca als ulls de la gent les activitats de la minoria dominant econòmica, social i políticament: els intocables.

Així, a Andorra continuarem sabent de l'existència de la micro-corrupció, però sense saber quins són els agents actius, els agents passius i l'import, micro o macro, de la malifeta.

La minoria que remena les cireres, uns cops dins i d'altres fora de la legalitat, ho continuarà fent; sabent que, a més del silenci de les «gorges profundes» de la Policia (que emmudeixen davant certs noms) i de la quietud de la fiscalia, tindran, a partir de l'aprovació de la llei, una premsa més atemorida i emmordassada.

Aquí no hi haurà (no pot haver, no ho permetrem!!!), ni escàndols immobiliaris, ni casos Bàrcenas, ni Gurtel, ni Liliane Bettencourt, ni Woerth, ni adjudicacions sospitoses d'ITV que van ser divulgats per la premsa catalana, encara que ?al principi? la «diligencia desplegada» pels investigadors pugui ser sempre valorada com minsa. Però sempre cal donar el primer pas, per a que vagi, poc a poc, apareixent la multiplicació de proves.

La llei andorrana també oblida; més bé, bandeja, un aspecte molt important i que segons la Constitució també hauria d'estar regulat per llei: el secret professional dels periodistes. ¿Com valorar la «diligència desplegada», sense posar en perill les fonts de la notícia?

Com diu Gualbert Osorio, portaveu de l'APCA (Associació de Professionals de la Comunicació d'Andorra) aquesta llei «no és ni necessària, ni democràtica».

Això si, els racistes anònims poden estar tranquils; la formació liderada per Ladislau Baró Solà, ocupada en la seva autoprotecció no ha tingut ni la delicadesa de pensar en altres casos flagrants ?aquests si cal perseguir i castigar? d'ofensa i d'insult. Els trolls racistes podran continuar utilitzant els comentaris digitals per insultar i ofendre les persones i grups «d'imatge multicolor»: gais, lesbianes, jueus, negres, portuguesos, sud-americans, nord-africans.... Però compte amb la gent pàl·lida i de pasta!!

El Consell General d'avui sotmet a examen i votació la proposició de Llei de modificació del patrimoni cultural d'Andorra. Una llei que, com ja ha dit reiterades vegades i des del primer moment el grup socialdemòcrata, «desprotegirà» el patrimoni del país, «té indicis d'inconstitucionalitat», i amb la qual està «totament en contra». De fet, «no som els únics que hi estàvem en desacord. Tots recordem l'opinió del ministre de Cultura, tot i que per raons electorals o electoralistes hagi acabat claudicant».

Però les opcions per aturar que aquesta modificació tiri endavant són cada vegada menys. Un recurs d'incostitucionalitat els tres consellers del PS no el poden presentar –per fer-ho s'ha de comptar com a mínim amb una cinquena part dels conseller –, és per això que han decidit recórrer als coprínceps perquè siguin aquests qui portin la llei al Tribunal Constitucional.

La consellera del PS, Rosa Gili, va explicar ahir que van demanar un segon informe del text final de la Llei que avui es votarà a un especialista en dret urbanístic «i continua mostrant indicis d'inconstitucionalitat». Per tant, «si avui s'aprova la Llei, l'enviarem als coprínceps perquè puguin demanar recurs previ d'inconstitucionalitat ». Aquests –un o els dos– tindran un màxim de 15 dies des d'avui –des de l'aprovació– per fer el recurs i portar el text al Tribunal Constitucional. Un procediment poc habitual però que ha tingut lloc diverses vegades des del 1993.

De totes maneres –i per si de cas els copínceps «descartessin» demanar el recurs– avui els consellers del PS «ens posarem a disposició per presentar el recurs al Tribunal Constitucional i estendrem la mà a tots els consellers amb sensibilitat per protegir el nostre patrimoni cultural perquè s'hi sumin».

INDICIS D'INCONSTITUCIONALITAT // El primer indici d'inconstitucionalitat que va ressaltar el PS «és l'atribució d'unes competències als comuns que no els hi pertoquen», i que, segons va subratllat Gili, «la Constitució deixa clar en l'article 34 que és potestat del Govern». A més, en cas que s'hagués decidit cedir les competències als comuns, «s'hauria d'haver fet a través de la modificació de la Llei qualificada de competències».

Un altre dels indicis d'inconsitucionalitat és «el fet de contemplar la possibilitat que les decisions es prenguin per ‘silenci positiu'. És a dir, una persona presenta un projecte, i si l'Administració no respon, el pot tirar endavant. Una excepcionalitat en la Llei d'urbanisme i en el codi de procediment de l'Administració».

A banda d'aquests punts, Gili va voler subratllar que aquesta llei «obrirà les portes a interpretacions segons la parròquia» i que l'obligació del Govern és «conservar el patrimoni per a les properes generacions», i més tenint en compte «que som un país turístic i és un dels nostres atractius».

ELS PROBLEMES DE LA LLEI DEL 2003 // Gili va explicar ahir que el PS està d'acord amb el contingut de la Llei del 2003 –que avui es modificarà–, tot i que «entenem que hi hagi gent molesta per la mala aplicació que se n'ha fet» i per «la manca de valentia» en prendre decisions per part de l'Administració. Són aquests dos motius els que haurien fet que «molts projectes estiguin bloquejats».

Així doncs, «que alguna cosa no ha anat bé durant aquests últims deu anys, ho veiem i ho entenem», però segons Gili si s'havia de fer una modificació, «la reflexió havia d'anar en aquest sentit» i potser, si era necessari, «dotar de més recursos econòmics al Ministeri de Cultura».

Icomos, l'organisme adscrit a la Unesco que vetlla per la protecció del patrimoni cultural, ja va denunciar el passat dilluns que «amb 20 metres de distància cautelar, queda clar que l'Estat no pot protegir un patrimoni que és de tots i que té l'obligació de transmetre a les generacions futures»i va afegir que serà vigilant en les accions que a partir d'ara puguin perjudicar el patrimoni, perquè si que pot presentar un recurs davant un acte administratiu. En aquest sentit, Gili, «tot i ser pocs i tenir pocs mitjans», es va sumar a la voluntat de «ser vigilants» des del Consell General i a través dels consellers socialdemòcrates als comuns.

CRITICA A LA SESSIÓ // La sessió del Consell General d'avui que començarà a les 10 del matí i que seguirà a la tarda, està composta per 11 punts. Entre aquest, temes tant importants com precisament la modificació de la Llei del patrimoni, les lleis de la Justícia o la Llei de la CASS. Gili va dir que «no és adequat tractar temes tan importants a finals de juliol» i va afegir que «tot i que DA diu que no hi haurà eleccions anticipades, les seves ganes de córrer tant porten a pensar el contrari».

El grup parlamentari socialdemòcrata pensa recórrer a totes les vies al seu abast per oposar-ser a la proposició de llei del patrimoni cultural presentada pels comuns, que com tot indica s’aprovarà en la sessió que celebra avui el Consell General. Els socialdemòcrates enviaran als coprínceps l’informe que van encarregar a un expert sobre el contingut final del text, que indica que hi ha diversos punts que no s’adiuen amb la Carta Magna. La intenció és que els coprínceps requereixin un dictamen previ d’inconstitucionalitat abans de sancionar la llei i que no tiri endavant. Una altra via que el grup podria utilitzar és la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat, tot i que en no disposar dels consellers suficients per fer-ho hauria de comptar amb el suport d’altres parlamentaris.

La consellera general Rosa Gili va recordar ahir que el grup socialdemòcrata ja es va oposar des d’un principi al text, votant en contra de la seva presa en consideració a l'inici del mes d’abril, i va reiterar que el ministre de Cultura “ha claudicat” davant dels comuns permetent aquesta reforma després que inicialment s’hi va pronunciar en contra. “La impressió que fa és que se li ha dit que callés, perquè per interessos polítics i electorals el que convé és una altra cosa”, va opinar Gili. Segons la parlamentària del PS, les modificacions que es fan a la llei actualment en vigor “obren la porta que es pugui perdre el nostre patrimoni cultural, quan el que hem de fer és preservar-lo per a les futures generacions”.

El grup socialdemòcrata va encarregar un informe sobre la proposició de llei que va donar com a resultat que hi havia diversos punts que podien considerar-se inconstitucionals i ara ha fet el mateix sobre el redactat final. La conclusió d’un especialista ha estat de nou la mateixa: que hi ha “molts indicis d’inconstitucionalitat”. Un dels aspectes que no serien constitucionals és el fet que es donin atribucions als comuns que, segons l’article 34 de la Constitució, corresponen en exclusiva al Govern. Per una altra banda, i molt lligat amb això, tampoc es podria donar més atribucions als comuns, com es vol fer, a través d’una llei ordinària, com és el cas, sinó que hauria de ser qualificada. “Entenem que com que estem tocant un dret fonamental i no ho fem de la manera que s’ha de fer, hi hauria indicis d’inconstitucionalitat”, va afirmar Gili.

Finalment, i com a tercera qüestió que seria inconstitucional, hi ha el fet que es fixi el silenci positiu de les corporacions locals quan es presenti un projecte. Aquest mecanisme seria una excepcionalitat contrària a la normativa urbanística i al Codi de l’administració. Per tot plegat, els socialdemòcrates confien que els coprínceps demanin un dictamen previ d’inconstitucionalitat. En cas que no sigui així, intentaran presentar un recurs d’inconstitucionalitat, però com que no arriben a la cinquena part dels parlamentaris necessària la intenció és “allargar la mà a tots aquells consellers generals que tinguin sensibilitat pel patrimoni”.

“No és el més ideal” una sessió tan densa

“Tot i que el cap de Govern ho ha negat en diverses ocasions, tot fa pensar que hi haurà eleccions anticipades.” Aquesta és l’opinió de la consellera general socialdemòcrata Rosa Gili en relació amb les “presses” del Govern per aprovar tantes lleis en la sessió que celebra avui el Consell, que consta d’11 punts a l’ordre del dia. Per Gili, “no és el més ideal” incloure tants textos en un mateix ple –alguns de la importància de la llei de la CASS o la llei del patrimoni– i, a més, fer-ho a finals de juliol. Gili va reconèixer que es tracta d’un ordre del dia “carregadíssim” i “indigest per a tothom”. La intenció dels demòcrates, segons la parlamentària del PS, és avançar feina i donar per tancada la present legislatura.

Els socialdemòcrates han trobat tres punts d'inconstitucionalitat en la modificació de la llei de patrimoni cultural que es votarà demà. Segons un informe encarregat pel grup parlamentari, la modificació aniria en contra de la Carta Magna perquè atorga als comuns una potestat governamental. Per aquest motiu, el grup socialdemòcrata enviarà l'informe als Coprínceps per si volen demanar un informe previ de constitucionalitat i, com que ells no ho poden fer sols, faran una crida a la resta de consellers per si es volen afegir a presentar-ne un.

L'informe del catedràtic especialista en urbanisme consultat un cop tancades les esmenes a la proposició de llei troba tres indicis d'inconstitucionalitat en el text.

Un, perquè s'atorga als comuns una potestat que la Constitució dóna exclusivament al Govern; dos, perquè no es fa a través d'una llei qualificada, i tres, perquè s'instaura el silenci administratiu positiu, quan en la resta de matèries urbanístiques sempre és negatiu. Per això, el PS recorrerà als Coprínceps.

“Enviarem una còpia de l’informe del nostre assessor, perquè els Coprínceps tenen la potestat de demanar un dictamen previ de constitucionalitat abans de la sanció o promulgació d’una llei”, ha explicat la consellera Rosa Gili.

A més, demà farà una crida a la resta de consellers perquè se sumin al seu grup parlamentari per demanar un informe previ d'inconstitucionalitat si els Coprínceps no ho fan, ja que per si sols no poden, en no arribar a una cinquena part de l'hemicicle. Gili ha acusat el Govern de claudicar davant DA pel canvi en la posició contrària inicial.

“El ministre al primer moment parla de manera tècnica i sincera. Quan diem claudicar ho diem en el sentit de dir ‘calla, que el que ens interessa políticament i electoralment és una altra cosa’”.

Els socialdemòcrates creuen que la proposició de llei de modificació de la llei de patrimoni presentada pels comuns afluixa els criteris de protecció del patrimoni, un fet que en pot provocar la pèrdua.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata (PS) no està d’acord ni amb la forma ni amb el fons del projecte de llei qualificada del pla de pensions de la funció pública. Per aquesta raó el primer secretari de la formació, Pere López, creu que el grup parlamentari socialdemòcrata no tindrà més remei que acabar presentant una esmena a la totalitat al text.

Pel que fa al primer aspecte, el partit de l’oposició creu que no es compleix la Llei de funció pública ni la Llei del cos de policia. En aquest sentit, el PS considera que el procediment utilitzat no ha estat el correcte perquè faltaria l’informe preceptiu de la comissió consultiva en haver-se fet canvis al projecte de llei “sense haver informat tots els seus membres”. A més, faltaria també l’informe que ha de fer una comissió de la Policia quan es regulen aspectes relacionats amb el cos, una cosa que tampoc ha fet. “Creiem que el Govern i la Sindicatura no han anat prou amb cura, malgrat que la seva obligació és complir les lleis”, va dir López, després de la reunió que va mantenir ahir, juntament amb la consellera general Rosa Gili, amb representants de la Plataforma Sindical de Funcionaris.

El PS entén també que és “poc seriós i respectuós” amb els afectats i els consellers generals que després de més de tres anys en què no s’ha intentat el consens amb els partits de l’oposició ni amb els sindicats es vulgui ara aprovar aquest projecte de llei per la via d’urgència. López creu que difícilment el seu grup parlamentari tindrà a punt les esmenes al mes de setembre, motiu pel qual demanaran una pròrroga per allargar el període d’esmenes.

Els socialdemòcrates afirmen, pel que fa al fons de la qüestió, que s’ha de crear un pla de pensions, però van deixar clar que “no compartim l’alarmisme” que la majoria demòcrata ha fet sobre aquest tema “perquè hi ha solucions”. López va manifestar que la reforma havia de començar per la Llei de funció pública, regulant tots aquells aspectes que preocupen els funcionaris, com per exemple la mobilitat, i també la ciutadania. “Ens hauria de preocupar tenir una administració eficient i que treballi”, va opinar López.

En relació amb la sessió que el Consell celebrarà dijous, amb onze punts a l’ordre del dia, López va dir que donaran suport a la proposició de llei sobre les unions civils presentada pels demòcrates. López va argumentar que d’aquesta manera es tornarà a crear debat sobre aquesta qüestió i va defensar de nou que la unió entre persones del mateix sexe s’anomeni matrimoni.