Els joves del país demanen que es tingui en compte la seva opinió a l’hora de prendre decisions polítiques, i no només en aquelles qüestions que els afecten directament sinó també en la resta. Així es dedueix del debat que va organitzar ahir el Consell General sobre la participació dels joves en política amb motiu de la celebració del Dia internacional de la democràcia, promoguda per la Unió Interparlamentària (UIP).

Els representants de les seccions joves de Demòcrates per Andorra (Jordi Ribes); el Partit Socialdemòcrata (Carles Perea); Socialdemocràcia i Progrés d’An­dorra (Jordi Torres) i Verds d’Andorra (Rebeca Roger) van coincidir que hi ha una desafecció per la política en general a la societat i que és més gran entre la joventut, motiu pel qual s’han de prendre iniciatives per redreçar aquesta situació. En aquest sentit van considerar, per exemple, que les associacions, moltes de les quals es consideren apolítiques, poden ser una bona via perquè hi hagi un augment de la participació dels joves en les decisions.

El síndic general, Vicenç Mateu, va admetre durant la presentació del debat que hi ha un “cert recel” dels ciutadans en relació a la política “i potser més entre els joves”. Per això va indicar que “mai es fa prou” per augmentar la participació en política d’aquest segment de la població. “Els joves no només són el futur sinó també el present i la seva participació enforteix la democràcia”, va dir Mateu. Ahir també es va inaugurar al Consell General l’exposició L’acció parlamentària al servei de la pau i la democràcia.

Serà el candidat del renovat PS, encara que abans ha de superar un procés d'elecció de primàries amb un rival, Alex Rossell, que ha reconegut que la seva candidatura cerca bàsicament aportar debat intern i animar el partit a fer propostes i engrescar als ciutadans. Com exministre de Finances té clar com s'han d'enfocar els impostos i renega del futur IRPF perquè el considera injust.

–Com valorà el procés de primàries, amb 80 persones que n'han participat?

–Per força s'ha de fer una reflexió global de tot el procés, vam fer una convocatòria dins del partit perquè els companys que volguessin s'hi poguessin presentar amb antelació suficient. Per primera vegada a Andorra s'ha celebrat un procés de primàries amb llum i taquígrafs, obert a la ciutadania. N'hem d'estar altament orgullosos, és un procés històric. Són les primeres que s'han fet com ho fan els partits de les democràcies més avançades, amb transparència i obertes.

–I pel que fa al volum d'inscripcions?

–És lògic que ens hagués agradat més participació, però hem de ser conscients en quins paràmetres es mou la política andorrana i que el model d'inscripció no era relativament senzill. El PS és el partit que té més militants, i no sé si hi ha gaires partits a Andorra que tinguin més de 80 militants. No es pot parlar de fracàs, i el procés vist en global, com a primera experiència, el partit ha d'estar internament i de portes a enfora orgullós.

–David Rios va manifestar que el calendari no ha estat el més idoni.

–Les primàries estaven inicialment previstes de setembre a novembre. Com que el cap de Govern no ha estat massa clar sobre el calendari electoral ens va semblar arriscat fer aquest procés al setembre, que ens porta quatre mesos, i ens anàvem al mes de desembre a tenir candidat. Si les eleccions són a l'abril/maig, cap problema, però davant els dubtes d'un avançament electoral el PS per responsabilitat no podia arribar a l'últim moment amb una precipitació en el procés de primàries i ha de tenir el candidat abans. Això ens ha forçat a un procés de primàries amb l'estiu pel mig.

–S'entén que aquesta fórmula que heu estrenat s'aplicarà de forma periòdica, o les primàries es limiten només al candidat a cap de Govern?

–Vull proposar en el proper congrés amb el suport dels companys que van fer les ponències per al procés de primària per a cap de Govern, que aquest sistema també es promogui dins dels comitès locals. El que està clar és que l'obertura a la ciutadania és un fet que s'acabarà consolidant. Volem un partit més obert, més situat al carrer, que les decisions no emanin només del partit polític sinó que el ciutadà, encara que no militi, també se'l faci seu. Per tant, de cara a futures eleccions als comuns en els comitès locals més amplis, proposaré que també es plantegi. S'ha d'anar per aquesta via. Alguns candidats a cònsols també es triaran pel procés de primàries.

–El model de partit clàssic està a la baixa, com també el fet que el ciutadà només pugui opinar cada quatre anys. Quin és el plantejament del PS?

–El volem contactar per a més coses, conèixer la seva opinió, i no cada quatre anys.

–De quina manera s'estructurarà aquest canal?

–La propera legislatura ens portarà una qüestió fonamental com és replantejar-nos el model d'estat. La nostra Constitució ha arribat a un nivell de maduresa en la que per manca de voluntat política per una banda, i perquè el marc constitucional no ho acaba de permetre, hem vist que hi ha qüestions que s'estan esgotant i no permeten assoliments a nivell fiscal, de medi ambient, de protecció del patrimoni cultural, del desplegament de determinats drets i llibertats... El partit està decidit a obrir un procés d'anàlisi i de debat que serà consultiu per conèixer l'opinió de la ciutadania. Farem mecanismes per a un intercanvi entre militants i no militants. L'única forma de fer política no és militar en un partit o votar cada quatre anys. Volem trencar aquest model de funcionar que ha allunyat la gent de la política. Pot haver-hi un fòrum de debat per a temes a gran termini; com volem Andorra d'aquí 15 anys.

–Com ha de ser aquesta Andorra?

–Si sóc candidat demanaré al meu partit una visió a gran termini i no solucions o trossos com està fent DA.

–També el sistema de copríncipat?

–Em refereixo a tot. Estic insatisfet del marc fiscal perquè no és just, de que hagin dubtes sobre qui ha de protegir el patrimoni cultural que és un dels llegats més preuats i es posi en risc per una batalla política entre Govern i comuns amb interessos particulars pel mig; estic preocupat per la falta d'una llei ambiental, també per la manca de determinats drets i llibertats. No és un punt concret. Imaginem una Andorra sense retallades socials, que vetlli pels seus interessos i que no fa regals milionaris als bancs en matèria fiscal que no corregeix. No ho focalitzaria únicament en la qüestió dels coprínceps.

–David Rios va llançar la proposta d'un referèndum.–És un dels elements que ha d'entrar dins d'aquest procés de reflexió. La societat està obligada a plantejar-s'ho de forma analítica. Com a partit ho hem de fer, sigui des de l'oposició o des del Govern. Però no es pot centrar tota l'acció política en aquest tema. La sobirania recau en el poble, i en alguns temes això no ha estat així. Hem de replantejar el nostre model d'Estat, però no només hi ha els coprínceps, sinó també els comuns, la funció pública, els serveis públics, la fiscalitat, el medi ambient, el patrimoni cultural. Cap d'ells els estem ara resolent de forma correcta.

–DA defensa tot el contrari?

–Hi ha hagut un retrocés en matèria social, en fiscalitat amb un IRPF altament injust, veiem molt perillós la protecció del patrimoni cultural. Estem anant enrere.

–Tornant a les primàries, Àlex Rossell reconeix que no és favorit. ¿Per què aquest joc?

–Sempre he manifestat la voluntat de dirigir el projecte socialdemòcrata cap a una acció de Govern. El PS per la tradició, el seu llegat i les persones amb pes ha de ser partit amb vocació de Govern. He dit molt clar que vull pilotar aquest projecte, sóc el primer secretari, tinc una trajectòria política darrera suficient; he estat al món comunal, al Govern, treballant al partit i al grup parlamentari, i em considero una persona capacitada. El militants votaran, ho faran de forma secreta, i aquesta és la virtut d'un procés democràtic.

–Pilotar aquesta nau es fer-ho en un moment delicat i complicat. Com passa a Espanya l'esquerra està fragmentada. Amb dos partits d'arrel socialdemòcrata es pot anar tan lluny com per tombar DA?

–Jo de partit socialdemòcrata només en veig un. No es pot considerar socialdemòcrata algú que ha votat a favor d'un IRPF com el que s'ha implantat, o que ha estat a favor de les retallades salvatges que s'han fet a les lleis de la CASS o sociosanitàries. Hi ha quasi una coalició de facto entre SDP i DA, i només cal recollir les intervencions més rellevants que han hagut en matèria econòmica, fiscal i social en els últims mesos. Força progressista amb voluntat aglutinadora com són nosaltres no en veig.

–I amb qui es veu, vostè?

–Si sóc candidat tinc la voluntat de fer una gran aliança amb forces progressistes, i per tant parlar amb la gent dels Verds, amb AD800 i altres col·lectius. Veurem on arribem. Forces progressistes i socialdemòcrates no en veig dues, només una. Em sap greu. A l'altre força sí que alguns dels seus membres són d'origen socialdemòcrata però avui en dia estan fent política colze a colze amb DA i han deixat de banda absolutament la seva acció d'oposició i de control del Govern. És més, algunes de les discussions més grans al Consell General les han protagonitzat DA i el grup mixt contra el nostre grup parlamentari.

–Posem que DA no aconsegueix una majoria folgada. Veu com aliat a SDP?

–He sentit en algun Consell General a SDP parlar de fer alguna cosa en conjunt amb DA. A nosaltres ens correspon treballar segons el nostre llegat polític, renovar les formes de fer política. Ser més propers, dialogants i oberts. I per aquí van les primàries. Podem oferir un programa de Govern sòlid, avalat per la nostra experiència i l'únic que pugui ser considerat progressista. Ho dic obertament, i en el nostre projecte hi entra tothom, també els sindicats. Penso que serem capaços de fer-ho amb el nostre tarannà i crear una gran coalició de centre-esquerra.

–Ja hi som amb el centre, el desig de tothom. On situa al PS?

–Tot i que té posicionaments d'esquerra i que no hi ha ningú a la nostra esquerra, el PS ha de ser per força i per vocació de govern al centre-esquerra. Això no exclou que el PS sempre s'ha preocupat de les persones que estan aturades, amb dificultats socials, que hem defensat reformes socials. No rebaixarem la nostra vocació política per defensar a les persones que ho estan passant més malament i que es troben en una situació precària. La majoria de militants se senten còmodes en aquest espai.

–Lamentàveu la falta de claredat pel que fa al calendari electoral. Amb quines perspectives treballa el PS?

–El dia 28 de setembre tindrem candidat. A partir d'aquí aquest candidat ha d'iniciar els contactes, i ha de començar a treballar en el programa electoral. El que està clar és que no ens agafaran desprevinguts si finalment s'avancen les eleccions generals.

Ahir novament podíem llegir a les pàgines d’aquest diari un nou capítol de la discrepància i conflicte constant entre el Govern de DA i el grup parlamentari que teòricament li dóna suport.

M’estic referint a la improvisada proposta anomenada regla d’or plantejada pels consellers demòcrates. Es tracta d’una proposta molt poc madurada que, cal dir-ho clar, en el moment actual no té cap altra raó de ser que servir de justificació davant d’aquells votants de DA que se senten enganyats per la implantació de l’IRPF després d’haver repetit de totes les maneres possibles que ells no posarien aquest impost i que el PS sí que ho faria. Una forma molt instaurada a DA de fer política i que ens està portant al desgavell en què s’ha convertit aquesta legislatura.

El Govern qüestiona clarament la proposta legislativa en trets molt essencials i en el seu calendari d’aplicació. Posicions, així, diametralment oposades entre els consellers generals de DA i el Govern davant la que en teoria és la “gran proposta legislativa” del grup parlamentari demòcrata.

Des del Partit Socialdemòcrata ja hem exposat en diverses ocasions que si bé som favorables a posar límits a l’endeutament de l’Estat, en el context actual de modificació del marc fiscal i de redefinició de les polítiques socials i de benestar no es pot implantar de forma efectiva ni en l’àmbit de l’administració general ni de les administracions comunals. A curt termini, sense una previsió d’ingressos i despeses clara, es farà impossible complir els límits que estableix la proposició de llei.

Sobta també que es vulgui legislar a final de legislatura una mesura d’aquesta envergadura que pot bloquejar (per la incertesa de les dades) l’acció del Govern que pugui sortir de les properes eleccions generals. Estem davant d’una nova prova de com la suma d’interessos personals que representa DA no només no dóna resposta als problemes que tenen els ciutadans d’Andorra, sinó que en genera constantment de nous per al futur.

Em permeto fer un joc de paraules en el sentit que l’única regla d’or d’aquesta legislatura és el divorci evident i costant que es viu dins de les files de DA.

El 1974 la massa salarial del sistema financer andorrà representava el 4,16 % de la massa salarial total del país. El 2001 aquest percentatge havia pujat fins el 8,8 % i el 2011 ja havia assolit el 10,3 %.

A la pàgina 450 del llibre encarregat i editat en 1974 pel Consell General, Estructura i perspectives de l'economia andorrana podíem llegir: «Un desenvolupament basat en gran part sobre el descabdellament financer per aportacions de l'estranger que entren per sortir (prenent el país com a plaça d'operacions) crea un tipus determinat de societat i de mentalitat. Únicament fóra admissible si la societat andorrana fos capaç de segregar elements prou forts per compensar-ho, mitjançant altres activitats de tipus industrial (com Liechtenstein), agrícola o de serveis (per exemple, culturals)».

Els autors del treball, dirigit pel professor Bricall, treien la conclusió que «per això sembla aconsellable no considerar aquest com un camí de preferència opcional, sinó com una possibilitat acceptada, però no inductora d'activitat a efectes de política econòmica. I sí, en canvi, com a font de possibles ingressos pressupostaris que, de tota manera, no el desencoratgin».

El 1974 la part del sector financer sobre el Producte Interior Brut andorrà era inferior al 7 %; avui està al voltant del 18 %. El comerç que era el sector més important contribuïa a la riquesa nacional en un 42%; avui representa poc més del 15 %.

Està clar que la crida a la prudència de l'equip Bricall no va ser escoltada i no per culpa d'aquell Consell General; com reconeixien els autors: «No hi ha cap esfera del poder públic –Consell general, Delegacions Permanents– que tingui possibilitats d'intervenir en la situació i l'evolució de les institucions creditícies», (pàg. 329).

Menys excusable ha estat, a partir de la Constitució, el laissez faire dels successius governs per a ordenar i regular el sector financer, de manera que no s'hagués arribat a l'actual situació d'hipertròfia.

I és que avui els actius de la banca andorrana, que el 1974 eren de poc més de dues vegades el PIB (amb el marge d'error de les dades de l'època), són més de sis vegades el PIB nacional; una proporció similar a les de Xipre abans del crack, comparable a la d'Irlanda o Malta i el doble de la del Regne Unit (tot i comptant amb el pes de la City). A la taula que il·lustra aquesta opinió i que va ser publicada per El País el 18 de març del 2013, es pot apreciar el pes del sector bancari als països de l'Eurozona. Totes aquestes dades ens obliguen a plantejar la necessitat de marcar-nos una política econòmica a mig termini que trenqui aquesta polarització indesitjable, no només pels compromisos amb els organismes internacionals i els països del nostre entorn, sinó també –i principalment– per raons internes de vulnerabilitat de la nostra economia.

Sense dubte, propugnar un canvi de model econòmic que posi límits a l'hegemonia del capital financer és molt més positiu pel futur del país que la crida del ministre Jordi Cinca a «fer pinya» per donar un suport incondicional a la sacrosanta «plaça financera».

El PS no es creu el cap de Govern quan parla de xifres per argumentar que l'economia es recupera. David Rios, president del grup parlamentari socialdemòcrata, ha criticat que Antoni Martí ocult, segons ell,i que molta gent ha hagut de marxar del país els últims anys. A més, avui ha dit que les negociacions del Govern amb Espanya per evitar la doble imposició arriben tard.

David Rios creu que el Govern no explica la veritat sobre la recuperació econòmica. Ho ha dit als micròfons de l'"Ara i aquí", on el cap de l'executiu explicava ahir que hi ha indicis que permeten albirar la fi de la crisi. El president del grup parlamentari socialdemòcrata lamenta que Antoni Martí no hagi posat l'accent en el fet que molts ciutadans s'han vist obligats a anar-se'n del país perquè no tenen feina. Rios ha declarat que "des que DA governa hi ha 6.600 persones menys de massa salarial, els ingressos com a massa salarial que hi havia abans que governessin Demòcrates per Andorra eren de 80 milions i ara son de 60, i el salari mitjà s'ha reduït en 200 euros". Segons Rios, aquesta és la realitat mentre que Martí manipula la informació "dient que hi ha brots verds".

Rios ha explicat que el Govern no ha informat el seu grup sobre les converses amb Rajoy i les negociacions per evitar la doble imposició. El PS creu que el CDI amb Espanya s'hauria d'haver signat fa temps perquè ara hi ha un afegit que en dificultarà la signatura, com és l'intercanvi automàtic d'informació.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata ha criticat la insistència de DA a voler aprovar la 'regla d'or' a final de legislatura, quan es tracta d'una llei que imposa unes condicions de gestió pressupostària que afectaran els governants següents.

Veure article original

Al següent link podreu veure l'entrevista al primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, al programa Herrera en la Onda d'Onda Cero, en la seva edició del 09.09.2014.

El Partit Socialdemòcrata (PS) considera que la política turística, “amb inversions milionàries”, que s’està portant a terme no està donant els resultats esperats. El primer secretari del partit, Pere López, va insistir ahir de nou també en “la manca d’estratègia i de línia” del Govern i en la “disgregació d’accions sense retorn” que s’estan fent en aquest àmbit.

En aquest sentit, aquesta formació troba que l’organització de grans esdeveniments com el Cirque du Soleil o l’An­dorra Red Music, tot i ser molt costosos, no serveixen perquè vinguin “més turistes que facin més compres i que visitin els nostres museus”, i va criticar que bona part de les accions es deixin en mans de la iniciativa privada. “Festivals i espectacles d’aquest tipus es fan en molts llocs i millor, i creiem que hi ha una altra manera de competir turísticament”, va dir López.

El PS critica, a més, que aquestes accions s’estiguin fent sense tenir en compte “elements essencials i diferenciadors del nostre país com la natura i el patrimoni, i fins i tot les compres”. López va explicar que troben que hi ha “improvisació” en aquesta matèria i que el sector comercial participa poc en les iniciatives de promoció turística, contràriament al que passava durant la legislatura socialdemòcrata, en què s’havia aconseguit la seva “màxima implicació”, i que només es tenen en compte els eixos amb més afluència de visitants. “Invertir tants diners en els productes que s’estan fent ha de comportar uns resultats que repercuteixin en el conjunt de l’economia andorrana, i no estan arribant, ni abans ni ara”, va recalcar el primer secretari del PS.

López es va referir també ahir, a preguntes dels mitjans de comunicació, a la regla d’or, que va qualificar d’una “proposició de llei improvisada” i que “no té cap mena de sentit” en un moment en què encara s’està enllestint el nou marc fiscal i no estan clares les necessitats en matèria social. Segons va dir, és “poc legítim lligar les mans” dels futurs responsables polítics a final de la legislatura. El líder del PS creu que aquest text és per “reduir l’impacte” de l’IRPF en el sector més conservador dels demòcrates.

López va criticar també ahir el “poc costum” del cap de Govern, Antoni Martí, d’informar l’oposició sobre temes com l’entrevista mantinguda amb Rajoy a La Moncloa, tot i que espera que aviat doni informació sobre aquesta qüestió al president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios.

Possibles primàries també per a les comunals

El primer secretari del PS està “content” del procés de primàries, encara que la participació –uns 80 militants inscrits– sembli escassa. “La xifra no és el més rellevant”, va dir López, sinó el fet que per primera vegada es facin primàries a Andorra en un partit polític. La voluntat és que hi hagi un procés similar per elegir els candidats de les comunals “en alguns comitès locals”. La decisió correspondrà, però, al proper congrés que celebri el partit.

Els socialdemòcrates consideran equivocada i, alhora, improvitzada la política turística del Govern molt focalitzada en els grans esdeveniments com a reclam per atraure visitants. Segons va explicar ahir el primer secretari del PS, Pere López, el balanç d'aquests tres anys de legislatura de l'Executiu de Martí en aquest àmbit no pot ser positiu ja que «les línies d'actuació les han marcat les iniciatives empresarials».

La celebració de grans esdeveniments com el Cirque du Soleil o d'altres espectacles com ara Andorra Red Music no han comportat «més recursos pel sector econòmic del país». López va considerar que «en alguns moments sembla que la política turística a corre cuita la marquen determinats promotors que vénen a Andorra, presenten un projecte i el Govern el compra o el subscriu».

López va assegurar que aquest no hauria de ser el model turístic del país, que hauria d'estar basat principalment en les compres, la natura i el patrimoni cultural. A més va criticar que aquests espectacles «són molt costosos» i va afegir que «no tenen retorn» en l'economia del país, especialment en els sectors hoteler i comercial.

Unes dades que quedaran reflectides quan es coneguin el nombre total de visitants i que «no són del tot bones». A tot això cal afegir a més que « les principals accions comercials se centralitzin als eixos d'Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, i no tenen en compte el comerç d'altres zones i parròquies».

López va reclamar que en el moment de dissenyar les línies turístiques es pugin implicar a tots els sectors, entitats, associacions o institucions del país.

PRIMÀRIES PS // El líder dels socialdemòcrates es va mostrar molt «content» pel procés de primàries engegat al seu partit, malgrat algunes opinions no massa favorables per part d'algun dels seus membres però que han de ser «molt acceptables».

López va admetre que «s'hagués pogut fer el procés amb un millor calendari», és a dir, evitant el mes d'agost, però va afegir que la dificultat per fomentar la participació també hagués estat alta. En aquest sentit va apuntar que en el proper congrés del partit es debatrà la possibilitat de traslladar el sistema de primàries a les eleccions comunals.

REGLA D'OR // En relació a la Regla d'or, que hauria d'entrar a tràmit parlamentari a mitjans de setembre, López va manifestar que «és una llei molt complexa i sense sentit en el context actual, en que el marc fiscal s'està desenvolupant». Al respecte va assegurar que aquest motiu fa que sigui «molt difícil calcular els ingressos i les despeses que el nostre país ha de tenir els propers anys».

El primer secretari del PS va considerar «poc legítim que el Govern de DA deixi per a finals de legislatura una llei que lliga de peus i mans». Va indicar, a més, que « s'ha impulsat per acontentar l'electorat de DA més conservador i més crític amb la implantació d'impostos» per tal de «minimitzar l'aprovació de l'IRPF» López va desitjar que «algú dins de DA tingui una mica de seny i la llei no s'aprovi».

REUNIÓ RAJOY-MARTÍ // El líder dels socialdemòcrates no va voler comentar la reunió que van mantenir dimarts passat el cap de Govern amb el president de l'executiu espanyol fins que el mateix Martí no els informi dels seus continguts ja que «siguem sent lleials respecte als grans temes de política exterior». López va indicar, tot i així, que «ens estranya» que el màxim responsable de l'executiu no s'hagi posat en contacte amb ells ni abans ni després de la celebració de la trobada.

Dilluns vinent és 8 de setembre, dia de Meritxell. Un dia festiu a Andorra on es barreja tradició, devoció i política. L’ordre dels tres factors i la seva ponderació és individual i ho determina cadascun dels andorrans.

A banda dels actes de celebració de la diada, els polítics comencem el curs. Desitjo que el lector avesat en política ja s’hagi matriculat a les assignatures que anunciava en aquesta mateixa columna fa quinze dies, concretament el 22 d’agost, perquè algunes d’elles han començat sense esperar a l’inici oficial del curs.

Pel que fa al Consell General, l’inici del curs vindrà marcat per disposar actualment a tràmit parlamentari de més de 30 iniciatives legislatives. Un autèntic embut legislatiu que ha provocat Demòcrates per Andorra i que ara pretén evacuar en quatre mesos. Arribar a final de legislatura amb aquest volum de feina per fer demostra fins a quin punt DA no tenia –ni té– cap mena de planificació ni full de ruta establert.

No s’entén de cap de les maneres el col·lapse legislatiu provocat per DA. I encara s’entén menys que el que era prioritari a principi de legislatura avui ja no ho és. Només en la proximitat de les eleccions generals i en la posada a punt de la màquina de comptar vots del cap de Govern es pot trobar una explicació. La famosa valentia pregonada amb discursos grandiloqüents sembla que ha quedat esmorteïda per la por a descontentar qui ara no toca.

En tot cas, els tres consellers del grup parlamentari socialdemòcrata ens comprometem a treballar en positiu per tirar endavant el màxim de lleis decisives i significatives que permetin millorar la nostra economia i crear ocupació, millorar els drets dels nostres ciutadans i millorar –ara ja hauríem de parlar de mantenir– el nostre incipient Estat del benestar. Garantirem un treball en positiu però mantindrem un esperit crític cap a polítiques i accions que no ajuden a l’interès general. Aquest ha estat el nostre tarannà durant tota la legislatura i així continuarà fins al final.

Desitjo una bona Diada de Meritxell a totes i tots els ciutadans d’Andorra, siguin creients, devots, polítics o qualsevol combinació de les tres.