El primer secretari del PS, Pere López, ha criticat que el Govern no té clara quina és la marca Andorra i lamenta, en aquest sentit, que es gasti els diners en festivals com ara l'Andorra Red Music i espectacles com els del Cirque du Soleil. Per a López aquestes actuacions deixen de banda els elements diferenciadors del país, com ara les compres i la natura.

Al partit socialdemòcrata creuen que el Govern ha perdut el rumb a seguir en matèria de promoció turística. El seu primer secretari considera que els últims esdeveniments que s'han programat són més aviat fruit d'iniciatives privades o promotors que volen venir al país, i que, en canvi, no serveixen per lligar el Principat amb els seus elements més característics.

Segons López, festivals com ara l'Andorra Red Music potser acontenten part del sector hoteler, però en deixen de banda altres, com per exemple el comercial. Assegura que són esdeveniments que "arriben més per iniciativa privada que per una línia estratègica i no s'han sabut integrar en els elements diferencials d'Andorra, com les compres, la natura i el patrimoni cultural",

Els socialdemòcrates creuen, a més, que el Goven està fent poques accions per promocionar el comerç del país, i que les que fan es focalitzen només en els eixos amb més renom, i deixen de banda altres zones menys transitades. Per a López, l'estratègia turística del país passa per posar més èmfasi en els elements diferenciadors del Principat, com ara les compres, la natura i el patrimoni cultural.

Veure article original

L’estudi sobre la reforma del sistema andorrà de Seguretat Social de l’any 1997, dirigit pel Sr. Lluís Buey, director general de consultors de pensions del BBV, i finançat per Banc Internacional Banca Mora preveia que les despeses destinades a pensions superarien els ingressos l’any 2008, moment a partir del qual la CASS hauria de recórrer als fons de reserva per poder finançar la despesa compromesa en aquell moment en matèria de pensions.

Bé, la història ja la coneixem. El sistema no només no va entrar en situació de dèficit l’any 2008, sinó que, d’aleshores ençà, ha continuat acumulant reserves en quantitats significatives (les reserves actuals de la branca de jubilació superen els 1.000 milions d’euros) i això, malgrat la crisi econòmica dels darrers anys, que ha reduït de manera important el capítol dels ingressos a causa de la caiguda del nombre de cotitzants.

Aquests i altres estudis incideixen en una sola premissa: l’increment de l’esperança de vida i, com a conseqüència, el cobrament de més pensions durant més temps. Com abans esmentàvem, aquest argument resulta irrefutable. Però cal posar altres variables damunt la taula, com per exemple:

a) Els ingressos per cotització: són els recursos dels quals es nodreix directament el propi sistema. Actualment, el percentatge sobre el salari que el sistema andorrà destina al pagament de pensions és del 10% i, l’any vinent, quan entri en vigor la darrera reforma aprovada serà del 12%. El percentatge de cotització que s’aplica sobre el salari a altres països europeus és significativament superior, fins i tot considerant les diferències de model. Així, a Espa-nya, el percentatge que s’aplica sobre el salari, fonamentalment per a la cobertura de pensions i atur, és del 23,8%; el 15,5% a França; el 19,5% a Alemanya o el 22,7% a Àustria, amb diferents topalls. Altres països fixen una cotització global per al conjunt de prestacions sanitàries i de jubilació. En aquest cas es troben Portugal, amb un 34,25% de cotització sobre els salaris; Bèlgica, amb un 37,80%; els Països Baixos, amb un 41,5% o Suècia, amb un 30,90%. A Andorra cotitzem el 20% sobre els salaris globals per a la cobertura d’iguals o similars riscos. Sembla clar que el que aportem al sistema resulta insuficient per a garantir un nivell raonable de prestacions.

b) La massa salarial: tenint en compte que el sistema de pensions es finança sobre les cotitzacions aplicades als salaris, com més massa salarial més nivell d’ingressos per alimentar el sistema. Les actuals polítiques de contenció i/o reducció salarials promogudes principalment per les grans patronals, a banda de tenir un efecte perniciós sobre la demanda, sobretot interna, que afecta negativament en gran manera les petites empreses que enfoquen la seva oferta sobre el mercat intern, té també una incidència negativa en la recaptació de cotitzacions per finançar les pensions. I no valen falsos arguments sobre competitivitat perquè, en el context europeu, els països més competitius no són precisament els de menor nivell salarial dels seus treballadors. La qüestió és, en definitiva, si perseguim el model de competitivitat alemany o escandinau o el model del Pakistan o Bangla Desh per posar dos exemples i tots sabem quin és el final de cada un d’aquests models.

c) Nivell global de riquesa: segons dades del departament d’Estadística de Govern, Andorra era, l’any 2012, el 5è país de l’OCDE amb PIB per capita en paritat de poder adquisitiu més elevat: 47.314 $. Molt per sobre de França (16è lloc, amb 36.249 $) i d’Espa-nya (19è lloc, amb 32.081 $). També molt per sobre de la mitjana UE (33.664 $). No obstant això, destinem un 2,60% del nostre PIB al pagament de les nostres pensions davant l’11,3% que destina la Unió Europea dels 27. I això no respon únicament al fet que el nostre sistema de Seguretat Social sigui jove i es paguin comparativament menys pensions. També té a veure, i molt, amb una taxa de substitució (el percentatge que representa l’import de la pensió de jubilació en relació al darrer salari) molt per sota també de la dels sistemes de Seguretat Social europeus, fet que, en definitiva, provoca que les nostres pensions siguin més baixes. Cal tenir en compte que l’increment del PIB els dar­rers quaranta anys en el conjunt dels països europeus ha estat molt superior al percentatge d’increment de despesa en matèria de pensions i fa quaranta anys ningú qüestionava la viabilitat del sistema. En definitiva, no som un país pobre. Una altra cosa, ben diferent, és que siguem un Estat pobre en un país ric, però això té una sola solució que també coneixem tots.

En definitiva entenem que, efectivament, un sistema de provisió social a llarg termini requereix una administració acurada i permanentment vigilant que, òbviament, haurà de comandar els ajustaments necessaris al llarg del temps amb la finalitat de vetllar per la viabilitat futura del sistema, sense deixar de considerar, però, en les seves anàlisis el conjunt de factors i variables que entren en joc.

Altrament, haurem de pensar que l’únic interès que es persegueix és crear una situació d’alarma amb l’objecte de generar un clima de resignació en el conjunt de futurs beneficiaris del sistema, amb vés a saber quina finalitat (o sí la sabem?).

COMUNICAT DE PREMSA

El Comitè Executiu del PS valida les 80 inscripcions a les eleccions primàries obertes

El Comitè Executiu del Partit Socialdemòcrata ha validat les 80 inscripcions formalitzades per a la participació a les eleccions primàries obertes que celebrarà la formació el proper 27 de setembre. En els propers dies es procedirà a la inscripció dels no militants del partit al cens electoral.

El PS valora el resultat de les inscripcions com “un primer pas significatiu, tot i que sigui petit, de cara a obrir el partit a la ciutadania”. En aquest sentit, pel seu caràcter pioner i participatiu “els socialdemòcrates consideren un èxit el sol fet de la celebració dels comicis per escollir el candidat a cap de Govern a les properes eleccions”. D’aquesta manera, el PS compleix el seu compromís de portar fins al final aquest procés.

A la vegada, “dins del context de desafecció política que es viu tant a nivell internacional com nacional, la valoració és positiva, més considerant les particularitats de la implicació de la ciutadania en la política a Andorra”. Ara correspon al partit i als candidats “destinar tots els esforços per a motivar a la societat civil i continuar el debat”.

Completat el registre d’inscripcions, el pas següent serà la posada en marxa de la campanya electoral que es durà a terme del 15 al 25 de setembre.

Finalment, les eleccions se celebraran el dissabte 27 setembre en primera volta i, en cas d’empat entre els dos candidats, se celebrarà una nova elecció en segona volta el dissabte 4 d’octubre.

Andorra la Vella, 3 de setembre del 2014

Primeres reaccions sobre la visita d'ahir d'Antoni Martí a La Moncloa. El grup parlamentari socialdemòcrata ha lamentat la manca de transparència de l'executiu cap als grups parlamentaris i la ciutadania sobre dos temes: d'una banda, la reunió mantinguda ahir per Antoni Martí i Mariano Rajoy, i, de l'altra, sobre el cas Pujol.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha lamentat "la manca de transparència del Govern envers els grups parlamentarisl i la ciutadania" tant pel que fa a la reunió d'ahir d'Antoni Martí, de la qual asseguren no tenir cap informació, ni sobre el cas Pujol, que ahir va centrar l'interès mediàtic a Espanya, pero no la reunió mantinguda entre Martí i Mariano Rajoy a La Moncloa, segons els governs d'Andorra i Espanya. Rios opina que "el Govern ha de donar confiança als seus ciutadans, al sector bancari i a l'exterior" sobre la seriositat d'Andora i "els avenços importants cap a la transparència".

Segons van informar els executius d'Andorra i Espanya, la reunió d'ahir d'Antoni Martí amb Mariano Rajoy va servir per impulsar les negociacions per a la signatura d'un CDI similar al que ja s'ha signat amb França i Luxemburg. La trobada va transcòrrer en un clima de cordialitat i entesa. Tant Martí com Rajoy han expressat la voluntat de tancar les negociacions durant els propers mesos.

De la reunió també va sortir el compromís del president espanyol de visitar el Principat abans de final d'any. De moment s'ha programat per al proper dia 22 una primera reunió tècnica per avançar en les negociacions. El que, segons les dues delegacions, no es va tractar a la reunió va ser el cas Pujol, un tema que ahir va centrar l'interès mediàtic a causa de la compareixença del ministre d'Hisenda, Manuel Montoro i l'anunci de l'expresident català d'explicar-se davant el Parlament de Catalunya a partir del dia 22.

Veure article original

Ell ha representat el personatge públic del canvi. Del canvi d'un sistema dictatorial a un nou representatiu democràtic. En ell, vàries generacions de ciutadans hi van posar les seves esperances; la seva il·lusió; la seva confiança. Ell era l'exemple de prestador públic i anava predicant missatges morals que encara reforçaven més aquesta imatge. Ell hi va estar al lloc més alt durant 23 anys. Ara, fa un mes i escaig, hi és al lloc més soterrat de tots: el de la vergonya i desídia pública. Ell, degut a la seva política i la del partit que va fundar, mai va ser de la meva devoció. No obstant, ara que ha caigut, ara que s'ha sabut tot, em sap greu. Aquest sentiment de llàstima però, no es deu a una aversió a la persona, sinó al que ha representat. El destapament significa un fort cop a la pròpia legitimitat del sistema, el qual queda greument danyat. Un cop que pot portar nombroses i importants conseqüències. Entre les quals, i la que degut aquest cas i molts d'altres que ja s'han destapat també l'estic començant a patir jo mateix, el fet de relacionar el poder públic com el trampolí perfecte cap a la obtenció de beneficis personals.

A nivell local, una altra greu conseqüència és la imatge internacional que dóna del país successos com aquest.

Com a jove andorrà amant de la política, ambdues conseqüències enunciades em preocupen. La primera, representa una ferida oberta i sagnant per a una generació de joves que creiem en un sistema democràtic, el qual sigui el màxim transparent possible i, per sobre de tot, es respecti el principi de legalitat. És aquesta legalitat que ens uneix a tots com col·lectiu la qual, amb actes com aquest, queda vulnerada i, essent vulnerada per personatges públics, comporta la deslegitimació de la democràcia en si. Si bé és cert, que els temps adversos comporten noves oportunitats, i aquest moment de crisi profunda del sistema, pot ser l'adequat per reinventar-lo i dirigir-nos cap una nova democràcia i societat participativa en els afers públics.

Pel que fa al segon punt plantejat, som molts joves andorrans que no acceptem certs funcionaments acceptats de diferents sectors de la societat. Aquests joves volem canvis en el sistema econòmic i no acceptem viure dels preuats beneficis fiscals en detriment de la legalitat i la imatge internacional. No volem que es repeteixin successos com els del Molt Honorable, ja que són contraris als nostres principis de dignitat; legalitat; cooperació i solidaritat que volem que esdevinguin pilars d'una nova i millor Andorra. En aquest sentit, creiem que la prosperitat ha de venir donada de la mà de la voluntat, respecte, participació i cohesió de la ciutadania. En cap cas, per l'ajuda a violar normes d'altres països.

Ja fa uns anys, però de forma més insistent d’ençà de l’inici de la dar­rera crisi econòmica que encara ens afecta, els representants de la més ferotge ortodòxia neoliberal, dia sí dia també, van repetint una sonsònia interminable sobre la necessitat urgent i imperiosa de retallar els sistemes de protecció social, que tant temps i esforços han costat construir, argumentant que són insostenibles.

I se’ls ha de reconèixer la seva constància i manca de defalliment en la repetició permanent d’aquest missatge, conscients com són, que la millor estratègia per a què aquest qualli, és la seva constant repetició, ja que, com bé sabeu, sempre s’ha dit que una mentida insistentment repetida acaba esdevenint una veritat.

Tracten de vestir, això sí, la incontestabilitat del seu missatge amb una pretesa evidència científica, acompanyant-lo de tota mena de dades estadístiques hàbilment tractades, quan no descaradament manipulades, en connivència amb els poderosos mitjans de comunicació que els són afins, amagant darrere aquest ball de xifres el que en realitat constitueix una opció ideològica i, per tant, perfectament rebatible.

Andorra no ha quedat al marge d’aquest procés. Ja fa temps que assistim al discurs del presumpte esgotament i imminent col·lapse del sistema de Seguretat Social en les seves dues principals vessants, el finançament del sistema de salut i la provisió dels fons de pensions. Les pàgines d’aquest diari en són una bona mostra.

Dit això, s’ha d’admetre que el sistema de pensions és un sistema en el qual entren en joc diverses variables no sempre controlables, i això ens obliga a ser curosos, és a dir, ens obliga a ser previsors per intentar avançar-nos als cops davant la previsió o la constatació d’evolució negativa d’alguns dels factors, però no ens obliga necessàriament a l’alarmisme irresponsable.

El plantejament proposat des de determinats sectors sobre l’equilibri del sistema parteix d’una sola premissa: el factor demogràfic. Se’ns explica que l’evolució del nombre de pensionistes (persones que cobren una pensió) en relació al nombre de persones actives (persones que financen el cobrament d’aquestes pensions a través de les seves cotitzacions) no pot garantir la sostenibilitat del sistema a mitjà i llarg termini atès l’increment experimentat per les classes passives del sistema (pensionistes) en relació amb els actius (cotitzants).

Aquest argument, tan aparentment lògic i incontestable, només incideix sobre el factor de la despesa i obvia la menció d’altres variables que poden tenir una incidència igualment important a l’hora d’analitzar la capacitat de sostenibilitat del sistema en el temps. Sembla lògic que una anàlisi mínimament rigorosa sobre la viabilitat del sistema hauria de contemplar els diferents elements que poden incidir també sobre la variable dels ingressos. És a dir, com incidir sobre els ingressos per fer viable el sistema. Però sembla que aquest enfocament –el de la millora dels ingressos– no és una prioritat per als gurus de les retallades.

Així doncs, l’anàlisi que se’ns imposa es basa en els aparentment rigorosos estudis actuarials elaborats per saberuts analistes, provinents del món de la banca i les assegurances privades, que, malgrat tot, acostumen a equivocar-se. Bona prova n’és l’estudi sobre la reforma del sistema andor­rà de Seguretat Social de l’any 1997, dirigit pel Sr. Lluís Buey, director general de consultors de pensions del BBV, i finançat per Banc Internacional Banca Mora, que preveia que les despeses destinades a pensions superarien els ingressos l’any 2008, moment a partir del qual la CASS hauria de recórrer als fons de reserva per poder finançar la despesa compromesa en aquell moment en matèria de pensions.

Bé, la història ja la coneixem. El sistema no només no va entrar en situació de dèficit l’any 2008, sinó que, d’aleshores ençà, ha continuat acumulant reserves en quantitats significatives (les reserves actuals de la branca jubilació superen els 1.000 milions d’euros) i això, malgrat la crisi econòmica dels darrers anys, que ha reduït de manera important el capítol dels ingressos a causa de la caiguda del nombre de cotitzants.

La consellera general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Rosa Gili, va presentar ahir a Sindicatura un recurs contra l'acte d'admissió a tràmit del projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la Funció Pública, ja que el seu grup considera que aquesta iniciativa «no disposa de la documentació necessària perquè els consellers generals s'hi puguin pronunciar».

En un comunicat, el grup socialdemòcrata assenyala que ha formulat el recurs en base a diferents arguments que els permeten afirmar que «el Govern ha tramitat un informe que respon a un text que no té res a veure amb el projecte de llei tramitat al Consell General». Per aquest motiu, creuen que «pot succeir que políticament es pretengués pactar amb els sindicats unes condicions a la modificació de les pensions en la Funció Pública, manifestant que allò és un text consensuat, però el que realment es presenta finalment, és allò que el Govern decideix unilateralment».

Queixa / En aquest sentit, els socialdemòcrates consideren fonamental que l'informe que formula la Comissió Consultiva sigui «sense cap mena de dubtes el relatiu al projecte de llei tramitat», de manera que «el Consell General conegui de primera mà i sense censura» el criteri de la Comissió Consultiva.

Gili sol·licita a la Sindicatura que «demani al Govern la documentació que manca a la tramitació amb la màxima celeritat» ja que en cas contrari «es produirà lesió d'un dels drets fonamentals constitucionalment protegits».

Des de la Comissió Consultiva també es considera que s'ha tramitat malament ja que titllen la llei d'«esborrany» i no de projecte, com defensa el Govern.

La consellera del grup parlamentari socialdemòcrata Rosa Gili va presentar ahir un recurs contra l’acte d’admissió a tràmit del projecte de llei del pla de pensions de la funció pública, per entendre que la iniciativa “no disposa de la documentació necessària perquè els consellers generals s’hi puguin pronunciar”. El grup troba que el Govern ha tramitat un informe que respon a un text que no té res a veure amb el projecte de llei tramitat al Consell. I per tant, “pot passar que políticament es pretengués pactar amb els sindicats unes condicions a la modificació de les pensions en la funció pública, manifestant que allò és un text consensuat, però el que realment es presenta finalment és allò que el Govern decideix unilateralment”.

Veure article original

Tot i que la meva intenció era seguir dins del to estival del darrer article les declaracions del ministre Jordi Cinca en què afirmava ser el ministre que “més ha apretat el sector financer” i sobretot la gravetat dels assumptes que estan perjudicant l’interès general en benefici del sector financer m’han obligat a desistir del meu propòsit inicial.

El Govern liderat per Toni Martí està integrat ni més ni menys que per quatre ministres que són exdirectius i/o exassessors d’entitats financeres; el 50% del seu gabinet són els màxims responsables dels departaments més vinculats amb l’economia: Finances, Economia i Territori, Turisme i Exteriors. Aquest Govern ha estat el que ha augmentat de forma molt important el diferencial respecte de l’euríbor de la remuneració de les pòlisses de crèdit amb què es finança el Govern d’Andorra.

Amb el mateix sentit, el Govern DA ha estat el que ha emès deute públic destinat de forma exclusiva al sector financer que li ha permès reemplaçar algunes de les pòlisses de crèdit anteriors per deute públic i per tant amb un encariment del finançament per a les finances públiques.

L’actual Govern ha permès i no ha pres cap mesura efectiva per revertir l’estalvi fiscal de més de 20 milions d’euros anuals que des de l’any 2013 s’està beneficiant el sector bancari.

Aquesta tardor els socialdemòcrates demostrarem amb dades i exigirem explicacions euro per euro dels efectes multimilionaris en què les decisions anteriors han perjudicat les finances públiques i han beneficat els comptes d’explotació de les entitats financeres. És també aquest Govern el que oculta que en el darrer informe de l’OCDE (de data 4 d’agost de 2014) s’indica que el ministeri de Finances no ha contestat de forma efectiva algunes demandes d’informació i que no ha complert amb el termini de 90 dies establert i que en aquests casos no ho ha comunicat a les jurisdiccions afectades.

I finalment el Govern de Toni Martí, amb especial responsabilitat del ministre Cinca, té el dubtós honor d’haver estat responsable (si més no parcialment) amb l’ambigüitat del seu discurs i els seus silencis, que s’hagi tornat a associar el nom d’Andorra amb els de paradís fiscal quasi 4 anys després que un altre govern aconseguís treure’ns l’etiqueta.

Veure article original

Ja estem a les portes d’iniciar novament un curs polític, el darrer d’aquesta legislatura. Tot alumne avesat en política ha de tenir en compte les assignatures estrella a l’hora de matricular-se.

Fer campanya i governar: Toni Martí a mesos de les eleccions ja ha començat la seva campanya particular. A manca de tallada de cintes de grans obres (la inversió ha estat nul·la, a banda de rotondes i asfalt), inaugura unitats a l’hospital, tot de cara a la galeria, mentre retalla a la CASS i als serveis socials. L’afer Pujol i l’agost han frenat aquesta ànsia del cap de Govern, però hi tornarà. Haurem d’estar ben atents a les classes sobre com governar un país passa a ser secundari per tal d’assegurar-se una reelecció.

La reactivació econòmica: és clau que mesos abans d’unes eleccions, apareguin “grans símptomes” de millora de l’economia. DA ha practicat una política nul·la en reactivació econòmica i ha apostat totes les cartes a una obertura econòmica que és un fracàs. Serà interessant assistir a les sessions sobre com convertir dos o tres indicadors microeconòmics en grans indicadors per activar la il·lusió de la superació de la crisi.

Eleccions decidides: redaccions d’alguns mitjans de comunicació i opinadors ja ho practiquen. “Toni Martí guanyarà sense baixar de l’autobús”, i “fora de DA no hi ha res”, és el mantra que cal anar repetint fins a la data de les eleccions. De res serveixen els esforços que fem des del PS, que no ens hem cansat de fer aportacions en positiu, hem culminat una renovació, vam fer l’autocrítica que tant se’ns demanava i que ara treballem per un nou model de país. Cal corregir el que opina el carrer, i és que molts estan cansats d’aquest Govern. Les maniobres de com intentar capgirar el sentiment de la població serà una lliçó magistral que no podem perdre’ns.

Altres assignatures interessants són: com el discurs de la por d’un exconseller general pot envair les nostres vides. Com la majoria absolutíssima de DA col·lapsa el Consell General per fer creure que han fet molta feina en tres anys llargs. O com no perdre energia, temps –i esperem que no gaire més– en el procés d’una aposta valenta: les primàries obertes a la ciutadania. Bon inici de curs.

Veure article original