Al següent link podreu trobar i escoltar l'entrevista a Pere López, candidat a les eleccions primàries del PS, al programa "Ningú és perfecte" de Ràdio Valira, realitzada el 24.09.14.

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili ha presentat 27 esmenes al projecte de llei de creació de la societat pública Andorra Telecom que pretenen millorar jurídicament el redactat del text de l’executiu. Als socialdemòcrates els preocupa especialment “que sota el pretext d’una major flexibilització, en realitat hi hagi una voluntat política de privatitzar l’STA i quins mecanismes preveu la llei a aquests efectes”.

Els canvis proposats pels socialdemòcrates persegueixen quatre grans objectius. En primer lloc, s’estableixen garanties per tancar les portes a la privatització de l’ens. En segon lloc, es regulen molt més clarament els aspectes relacionats amb les filials i els partners per evitar buidar de contingut Andorra Telecom.

En tercer lloc, es millora el redactat “per assegurar la transparència de la societat i evitar així que es converteixi en una altra Andorra Turisme on s’inverteixen milions d’euros de manera opaca sense edictes públics”. I en quart i últim lloc, s’introdueixen canvis perquè “l’ens continuï sent un motor econòmic pels proveïdors andorrans i es consolidi com un motor de la societat de la informació a Andorra”.

Funcionari de 56 anys d'Escaldes-Engordany va començar a militar al PS el 2003. Disputa amb el primer secretari del partit, Pere López, la possibilitat d'encapçalar la candidatura a les eleccions generals. Les seves consignes són donar més veu als militants i ancorar el partit més a l'esquerra, doncs considera que el centre no és un calador de vots per als socialdemòcrates. El procés de primàries s'acaba aquesta nit amb un debat entre els dos candidats. Des del darrer congrés forma part del comitè directiu.

–Per què el salt de l'anonimat a voler ser candidat?

–En les altres primàries els candidats alternatius es van tirar enrere. Aquest cop les primàries són obertes, i vaig pensar que era necessari dos candidats per provocar un debat. Si s'hagués presentat algú més m'hagués retirat.

–Debat es pot traduir en què no està d'acord amb algunes propostes de López?

–No s'ha de veure com un enfrontament. Crec que el partit ha de fer un gir a l'esquerra perquè al 2011 es va veure que el centre i la dreta s'hi van ajuntar per treure Jaume Bartumeu del Govern. No tindria sentit anar a buscar als conservadors perquè ja estan completament alineats. Això ho pot fer també el Pere.

–On situaria ara el partit?

–Després de l'escissió està una mica més a l'esquerra que abans. La gent més conservadora ha marxat.

–No creu que Andorra és ideològicament de dretes?

–Andorra és una societat conservadora però no immobilista. El 2001 es va crear el PS i quan va presentar la proposta d'IRPF el van titllar pràcticament de leninista. Ara l'ha fet un govern conservador. El 2009, quan vam guanyar les eleccions, el programa incorporava una prestació d'atur. La gent pensava que era donar diners als ganduls, i avui en dia tothom veu que és necessària. La situació d'Andorra està canviant.

–Cap a on?

–No és la de fa 10-20 anys quan tothom vivia molt bé. Hi ha 900 famílies que van a Càritas, gent que no té feina. Aquesta visió idíl·lica s'ha acabat i ha canviat la mentalitat.

–Per tant lliga la política d'esquerra amb accions socials?

–Si ens hem de definir pensat només en guanyar les eleccions seria oportunisme. Hi ha una base social a Andorra perquè algun dia l'esquerra guanyi. El problema que té el PS per tenir una credibilitat d'esquerres és la història del partit, perquè els partits socialistes normalment neixen de lluites obreres, primer amb un sindicat. Nosaltres naixem directament s'uns partits que s'uneixen i es defineixen socialdemòcrates. Gent sense pedigrí. D'altra banda vam governar amb un executiu bloquejat durant dos anys, i allà vam perdre molta credibilitat però no tot va ser culpa nostra.

–L'IRPF no sembla gaire popular, fins i tot hi ha una candidatura que neix contra aquest impost...

–És una llista conservadora.

–Sí, per combatre un partit també conservador.

–El cap de Govern, Toni Martí, s'ha vist obligat a fer l'IRPF per les pressions de fora, sinó no podria signar cap Conveni de no Doble Imposició (CDI) i no deixaran venir inversió estrangera. Però hi ha sectors més caciquils que encara es pensen que Andorra és una illa on es pot fer el que es vulgui dins del context internacional. Això s'ha acabat.

–Andorra és rica, però com es reparteix?

–Molt malament. Això ho va dir Michel Camdessus quan va venir fa 10 anys, i no és precisament cap trotskista. El que passa que abans, quan les coses anaven bé, encara que a tu t'arribessin les engrunes ja anava bé. Ara els sous són baixos i la lluita entre salaris i preus és evident. Com a funcionari ho he notat moltíssim.

–Però si sempre es queixen.

–Quan vaig entrar de funcionari fa 27 anys la gent se'n reia de mi perquè eren sous més baixos que a l'empresa privada. Ara em tenen enveja, perquè tinc un salari fix i el sou s'ha mantingut mentre els altres han baixat. Els sous a Andorra són de subsistència. La baixada del nivell de vida ha sigut brutal.

–5.000 persones han marxat.

–A més tothom que tenim fills d'alguna forma tenim la idea que hauran de fotre al camp. Els joves no es plantegen quedar-se. Aquella Andorra on tothom tenia feina s'ha acabat.

–Proposa defensar al militant de base, i parla de menysteniment.

–Em refereixo als militants de base de tots els partits. M'imagino què ha de ser militar a DA. Ho podem imaginar. I del partit que faci Nomen ja no cal ni dir-ho. Normalment els partits tenen tendència a menystenir una mica les aportacions dels militants de base, i moltes vegades tenen una visió de les coses més clares dels que estan amunt de tot.

–Potser viuen una altra realitat?

–Els polítics sí que viuen en una altra realitat. Diré una cosa molt impopular: si al meu partit pugéssim tenir dues persones a sou canviarien molt les coses. Tot és amateur, i es nota. Imagino que la gent criticaria que algú visqui del partit. És difícil treballar només amb el voluntariat de la gent.

–Un treballador privat pot fer política?

–Amb la llei només ho poden fer qui té un negoci o els funcionaris, perquè segons la llei durant una legislatura podem fer política. Però una, i ara mateix el David Rios té un problema. Al Consell General no he vist mai un cambrer ni una dependenta de comerç. Ens diuen que som el partit dels funcionaris. Jo puc fer aquestes primàries perquè si guanyo sé que tindré una excedència de quatre anys. A l'empresa privada t'ho has de pensar, perquè potser després et trobes sense feina.

–¿Quina Andorra dibuixa?

–Manen 15 famílies i dos bancs. Ja està. No és cap secret d'estat.

–¿SDP també està a l'esquerra?

–Una cosa és el partit i una altra la persona que el porta. Si guanyo i faig una crida a tota l'esquerra també la faria a SDP. Ha estat una ruptura traumàtica i queden moltes ferides, que són personals. És un problema de rancors personals. Per a mi tot és SDP, no només Bartumeu. La gent del carrer no entén res. N'hi ha que ni sap que Bartumeu ja no hi és al PS.

–¿A quina esquerra donaríeu la mà?

–SDP, Els Verds, AD800, Podem. Jo ho faria amb SDP. S'hauria de veure. Això que ha fet Josep Roig a Sant Julià de Lòria de crear una alternativa sense saber res dels socialdemòcrates no és normal, és personal. Estic convençut que molts militants d'SDP voldrien estar junts amb nosaltres. Ho sé.

–Si imaginem un escenari amb un Consell amb DA desgastat, seria possible una aliança?

–Si suméssim amb SDP seria inevitable. Com explicaria Bartumeu un pacte amb els altres?

–I amb DA si entrés el PLA?

–No. DA pactarà amb els liberals. Nosaltres parlem d'ajuntar l'esquerra sobretot per fer un programa que serà incompatible amb DA.

El Grup socialdemòcrata ha presentat 27 esmenes al projecte de llei de creació de la societat Andorra Telecom. Els canvis plantejats pels socialdemòcrates volen evitar que la legislació es converteixi en una eina encoberta de privatització de l’ens.

La consellera del Grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat prop de 30 de esmenes al projecte de llei de de creació de la societat pública Andorra Telecom que busquen millorar jurídicament el redactat del text. En particular, “preocupa que sota el pretext d’una major flexibilització, en realitat hi hagi una voluntat  política de privatitzar l’STA i quins mecanismes preveu la llei a aquests efectes”.

Els canvis proposats pels socialdemòcrates persegueixen quatre grans objectius. En primer lloc, s’estableixen garanties per tancar les portes a la privatització de l’ens. En segon lloc, es regula molt més clarament els aspectes relacionats amb les filials i els partners per evitar buidar de contingut Andorra Telecom.

En tercer lloc, es millora el redactat “per assegurar la transparència de la societat evitant així que es converteixi en un altra Andorra Turisme on s’inverteixen milions d’euros de manera opaca sense edictes públics”. I en quart i últim lloc, s’introdueixen canvis perquè  “l’ens continuï sent un motor econòmic pels proveïdors andorrans i es consolidi com un motor de la societat de la informació a Andorra”.

Veure article original

El grup parlamentari socialdemòcrata està disposat a donar suport al projecte de llei de regulació dels jocs d’atzar, al qual ha presentat quaranta esmenes. Això sí, considera que hi ha dos grans temes que s’haurien de modificar en el text inicial perquè finalment acabin votant favorablement al text: s’hauria d’eliminar la possibilitat que es pugui fumar a les sales de joc i també les bonificacions que es preveuen en funció de l’increment de les pernoctacions que s’aconsegueixi. I és que, tant pel que fa a un aspecte com a l’altre, segons els socialdemòcrates, es crearia un “greuge comparatiu” cap a altres sectors econòmics del país.

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, va ser l’encarregat d’explicar el contingut de les esmenes i va indicar que si no se n’ha presentat una a la totalitat és perquè és una llei “essencial per al futur del país” i es tracta d’una “mesura de diversificació econòmica”, i a més s’han de regular alguns jocs que avui dia no ho estan i funcionen com a “economia submergida”. El conseller del PS va recordar que no sempre el seu partit s’havia mostrat a favor d’una llei del joc i d’un casino, però va dir que “el context ha canviat” perquè Andorra ja disposa d’un marc legal contra el blanqueig de diners i no està a les llistes de paradisos fiscals. “Creiem que és una llei millorable i que hi ha diversos punts a modificar perquè el nostre grup hi pugui donar suport”, va manifestar Rios.

Hi ha dos aspectes fonamentals que s’haurien de canviar en el projecte de llei i que segons va afirmar Rios són “dues caixes de Pandora”. D’una banda, els socialdemòcrates no estan d’acord que es faci una excepció i es permeti fumar a les sales de joc del casino i dels bingos. I és que, això pot provocar, segons argumenten, que hi hagi altres sectors d’oci que es puguin queixar davant del “greuge comparatiu” que suposaria la mesura. A més, destaquen el fet que l’actual llei ja permet que hi pugui haver sales per a fumadors i els bingos ja han fet un esforç inversor per habilitar aquest tipus de sales. Rios es va mostrar preocupat perquè “DA està fent un pas endavant per eliminar la Llei contra el tabaquisme passiu” i va opinar que els criteris econòmics, segons els quals hi haurà molts menys clients (al voltant d’un 30%) si no es deixa fumar, han de quedar en un segon pla.

L’altre aspecte que el grup socialdemòcrata considera que s’ha de modificar és el de la fiscalitat. El redactat actual del projecte de llei preveu una disminució del 5% a la quota tributària per cada 150.000 pernoctacions addicionals que s’assoleixin, amb una reducció màxima del 25%. Els socialdemòcrates troben que aquest “premi fiscal” s’ha d’eliminar perquè pot tenir un “efecte cascada” i fer que altres sectors econòmics també demanin el mateix tracte. D’altra banda, segons va indicar Rios, la fórmula que es proposa al text és “inaplicable” perquè és impossible calcular quines són les pernoctacions que han estat motivades pel casino. Els socialdemòcrates discrepen també amb la creació del Consell Regulador del Joc, que suposa una altra autoritat administrativa de certa envergadura, i troben que és suficient posar en marxa un departament del joc dins del ministeri de Finances, que seria “més eficient” i s’encarregaria de la recaptació de les taxes.

Algunes de les esmenes del grup socialdemòcrata estan encaminades a reforçar el sector del bingo pels perjudicis que pot patir amb l’obertura d’un casino. Així, es proposa que els bingos puguin tenir màquines escurabutxaques i que puguin obrir una filial a deu quilòmetres de distància, per exemple, al Pas de la Casa. Tot i que no s’ha presentat cap esmena al respecte, la posició del PS és que es puguin mantenir les dues sales actuals, com demana DA.
El president del grup parlamentari socialdemòcrata va reiterar ahir que el seu grup està “totalment en contra” de la “inversió milionària” per construir una font de llums al riu Valira, Andorra la Vella. En aquest sentit, Rios va recordar que van proposar destinar la partida destinada a aquest concepte a posar en marxa l’estació d’autobusos, que consideren “més prioritària” en ser “la porta d’entrada de molts turistes”.

Protecció dels infants davant del joc ‘online’

El grup parlamentari socialdemòcrata està preocupat pels efectes socials negatius que pot tenir la llei del joc. Per aquesta raó, algunes de les 40 esmenes que ha presentat van encaminades a protegir les persones més vulnerables. Així, es preveu que hi hagi una protecció especial dels infants davant del joc online i també de la publicitat. A més, es reforcen les clàusules ja previstes al text contra el blanqueig de diners i es prohibeix expressament que els bingos i el casino puguin donar crèdit als jugadors. El grup socialdemòcrata està d’acord que la meitat de la recaptació del joc s’hagi de destinar a finalitats socials, tal com estipula el projecte de llei, però sempre que la partida social fixada al pressupost general de l’administració no es redueixi. “Ens sembla perfecte aquest 50% però que sigui una quantitat complementària a la partida que destini l’executiu en aquest àmbit”, va dir Rios.

El grup parlamentari socialdemòcrata no vol que es pugui fumar a les sales de joc del casino ni dels bingos. També està en contra que tinguin bonificacions fiscals pels turistes que atreguin. Aquestes són dues de les esmenes més destacables que ha presentat el grup al projecte de llei del joc.

Els socialdemòcrates consideren "sorprenent" que el Govern i els demòcrates vulguin permetre que es pugui fumar a les sales de joc del casino i dels bingos i opinen que suposaria un pas enrere. Per això han presentat una esmena a la llei del joc que rebutja aquesta possibilitat. "Ara tornen a obrir la caixa de Pandora i el debat entre sectors que es van veure perjudicats per aquesta llei, i tornen a crear normes específiques per a uns quants", ha declarat el president del grup socialdemòcrata, David Rios.

També estan en contra de les exempcions fiscals que preveu el text legal i que creuen que poden provocar greuges comparatius amb altres sectors. "Hem eliminat un article que donava un premi fiscal a bngos i casinos per atreure turistes". Rios ha explicat que "el premi fiscal era una reducció del 5% de la quota tributària per cada 150.000 pernoctacions addicionals".

A més, els socialdemòcrates no volen que es creï el consell regulador del joc ja que les seves funcions les podria assumir un departament del Govern. El grup ha presentat al voltant d'una quarantena d'esmenes a aquest important projecte legal.

Veure article original

Al següent link podreu trobar i escoltar l'entrevista a Pere López, candidat a les eleccions primàries del PS, al programa "Hora Andorra" de Ràdio Ser Principat d'Andorra, realitzada el 23.09.14.

Al següent link podreu trobar i escoltar l'entrevista a David Rios, President del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, al programa "Hora Andorra" de Ràdio Ser Principat d'Andorra, realitzada el 22.09.14.

Alexandre Rossell creu que “el PS ha de fer un gir a l’esquerra per adequar les seves actuacions al que hauria de ser un partit socialdemòcrata de veritat” i que una de les coses urgents que s’hauria de fer al país és “assegurar l’exercici del sindicalisme lliure i que no hi hagi represàlies pel fet d’estar sindicat”. A més, aposta per “estendre la mà” a SDP per fer un front d’esquerres en les properes eleccions.

¿Les primàries és la millor manera d’elegir el candidat del partit a cap de Govern?
El candidat elegit estarà avalat pels militants i les persones que s’hagin inscrit, i això li dóna més credibilitat que als candidats que surten de les cúpules dels partits. I en aquest sentit, la idea que hi ha ara al partit és que també es facin primàries per a les eleccions comunals.

¿Però la participació de no militants del partit inscrits no ha estat gaire elevada?
Són una vuitantena de persones no afiliades les que s’hi han inscrit, mentre que el cens de militants ja està fet dins. És un èxit que hi hagi primàries i que hi hagi dos candidats, però potser no hem assolit la participació que hauria estat desitjada. Tot i així, s’ha de tenir en compte que és la primera vegada que es fa un procés com aquest a Andorra i no tenim amb què comparar. A mi personalment m’hagués agradat que hi hagués hagut més participació.

¿Què diu als militants i simpatitzants perquè el votin?
El primer que vull fer és cridar als militants que vagin a votar, als inscrits ja no cal perquè suposo que ja tenen la voluntat de fer-ho. Es tracta de donar una imatge en el sentit que la militància s’ha mobilitzat, cosa que per mi és el més important independentment del resultat i de qui guanya. Després, el que els diria perquè em votessin és que crec que el PS ha de fer un gir a l’esquerra per adequar les seves actuacions al que hauria de ser un partit socialdemòcrata de veritat. Fins ara, s’ha fet una política una mica pragmàtica, en part pel propi sistema electoral. Ara jo crec que en aquests moments hi ha dos sectors polítics al país: el conservador i el progressista o d’esquerres.

¿Quines són les línies que segueix en la seva campanya en aquestes primàries?
Hi ha una cosa que és urgent en aquest país i és assegurar l’exercici lliure del sindicalisme i que no hi hagi represàlies pel fet d’estar sindicat. Una altra cosa que s’hauria de fer és apujar el salari mínim, tenint en compte que ara les empreses estan acomiadant persones que guanyen 1.300 euros per agafar-ne d’altres pel sou mínim. Així les empreses s’estan estalviant molts diners. A més, també s’hauria de fer, per exemple, la llei del matrimoni de persones del mateix sexe i aprovar una llei per a la interrupció voluntària de l’embaràs, dos lleis que s’han aturat per les pressions del bisbe, cosa que és intolerable perquè no pot tenir més força que el parlament, que és on resideix la sobirania del poble. Una altra qüestió prioritària és la reactivació de l’economia, per a la qual cosa és bàsic afavorir l’entrada de capital estranger, perquè les grans fortunes del país ja no estan aquí, amb una regles del joc que siguin clares.

Es diu que la seva presentació és tan sols simbòlica...
Vaig presentar-me perquè és el primer cop que es fan primàries i pensava que era una pena que només hi hagués un candidat. Mai havia tingut al cap la idea de ser candidat, però una vegada ho sóc he de fer el possible per oferir una alternativa creïble i intentar guanyar. Molta gent es pensa que això és una comèdia que he muntat jo i el Pere per fer veure que hi ha unes primàries, però jo intentaré arribar fins el final i guanyar-les. És cert que ell té una projecció pública perquè és el primer secretari del PS i ha estat ministre, i jo sóc un militant de base. Tenim la mateixa legitimitat però evidentment la gent pot pensar que el lògic seria que guanyés ell, cosa que és normal, però ja veurem i potser hi ha una sorpresa.

¿Quin ha de ser el model de partit del PS?
Des de fa un any el PS s’ha democratitzat. Tot i que ha canviat molt encara li falta més per ser més obert i menys jeràrquic. El problema és que la militància està molt desmobilitzada perquè no ha entès la divisió que s’ha produït i prefereix estar a casa desencantada. Jo no diria que el Pere sigui de dretes i jo d’esquerres, sinó que el que dic és que faria un gir a l’esquerra. S’ha de tenir en compte que dins del PS hi ha gent molt diversa, fins i tot persones conservadores i d’altres d’extrema esquerra, si bé ara les primeres gairebé han desaparegut.

¿Quina ha de ser la relació amb SDP?
Crec que tota la gent d’esquerra hauria d’anar junta, i també s’ha d’estendre la mà al partit de Jaume Bartumeu i, si jo guanyés les primàries, ho faria. De totes maneres, l’important és fer un programa més que ajuntar-se per guanyar. El que diria a SDP és si està disposat a fer un front d’esquerres i un programa electoral tots junts, jo no els posaria una creu. Una altra cosa és el que digui SDP, que jo no ho sé.

¿Quin pot ser el resultat del PS en les eleccions generals?
Els conservadors van vendre unes expectatives exagerades i la gent se’ls va creure, però crec que el desencant és ara molt fort perquè la situació ha empitjorat. La incògnita és cap a on es decantarà aquest desencant i jo m’oloro que si ho fem bé podríem arribar a guanyar. Perquè això s’aconsegueixi, però, han d’anar totes les forces progressistes juntes, almenys a les parròquies.

Hi ha un cert debat sobre el coprincipat...
La posició del partit és la que es va prendre fa uns anys i que és que continuï l’statu quo. Crec que en un futur congrés el PS hauria de tractar el tema del coprincipat. En tot cas a nivell personal trobo que s’han d’aprovar les lleis que calgui respectant la sobirania del poble, i després si un copríncep veu que alguna li suposa un problema, doncs que es pronunciï.

Pere López aposta perquè en les properes eleccions generals hi hagi “una gran coalició de forces progressistes” que es pugui constituir al voltant del Partit Socialdemòcrata (PS). “El que vull és presentar una alternativa real i veritable de govern de centreesquerra moderada i amb una clara proposta política”, va explicar López. A més, insisteix també que “els partits han de ser oberts” a la ciutadania.

¿El procés de primàries és la millor manera d’elegir al candidat del partit a cap de Govern?
Penso que aquest procés és la forma més democràtica, participativa i oberta de triar un candidat. Això permet que hi hagi candidats dins del partit que es puguin presentar i també genera un cert debat intern per les diferents propostes que hi hagi. A més hi ha també l’obertura perquè puguin votar persones de fora. Ens sentim molt satisfets i al final del procés s’haurà de fer valoració amb esperit de millora per a futures primàries. Crec que és un procés històric i que s’ha de consolidar.

¿Però la inscripció de no militants del partit no és gaire elevada?
Crec que el nombre d’inscrits no ha de condicionar en cap cas la valoració del procés perquè és nou i desconegut. El que s’ha de valorar és haver implantat per primera vegada un procediment de primàries obertes i amb democràcia dins del partit, tot i que hi hagi aspectes que es puguin millorar per a futures convocatòries.

¿Què diria als militants perquè el votessin a vostè en lloc de l’altre candidat?
Crec que s’ha de triar un candidat a cap de Govern que tingui certa vocació per arribar a ser-ho, i aquest és el meu cas, i que disposi de l’experiència i trajectòria política per poder-ho aconseguir. La meva visió de la societat andorrana i del partit és prou àmplia, i conec prou els dossiers importants, i no només els econòmics, sinó també els socials i educatius. Amb tota la modèstia, crec que sóc una persona preparada per aspirar a obtenir el millor resultat liderant el nostre partit.

Es dóna per fet que vostè és el guanyador des d’un principi...
Jo en cap cas em dono per guanyador. He intentat preparar un preprograma ampli, sòlid i l’he enviat a totes les persones que podran votar. He recollit els temes que m’han semblat més rellevants i el que voldria també és que el programa polític sigui elaborat de la manera més consensuada i participativa. També proposo una obertura del país i que el PS sigui el pivot al voltant del qual giri una gran coalició d’esquerra i de forces progressistes, i per tant m’estic prenent seriosament el procés de primàries i en cap cas em dono per favorit ni per millor candidat. El que vull és presentar una alternativa real i veritable de govern de centreesquerra moderada i amb una clara proposta política.

¿Creu, doncs, que la millor opció de cara a les properes eleccions és que vagin juntes totes les forces progressistes?
Si jo surto elegit candidat el proper dia 27, el que vull és, de manera concertada amb els òrgans del partit, començar una ronda de contactes amb formacions amb les que hi hagi un alineament a nivell de programes. També volem parlar amb persones que avui estan en moviments socials o sindicals per veure si tenen ganes de compartir i sumar-se al nostre projecte. El que jo sempre he defensat és ser oberturista al màxim i no sobre una base de noms, sinó programàtica.

¿Socialdemocràcia i Progrés també s’hauria d’afegir a aquest projecte?
El primer que s’ha de dir és que hi va haver uns quants companys que van decidir marxar, però en cap cas estem parlant d’una divisió 50 a 50, perquè la gent amb trajectòria política continua militant al PS. Crec que la proposta que es faci ha de venir avalada al voltant del projecte polític del PS i, per tant, nosaltres portarem al programa, per exemple, que cal modificar un IRPF injust que només grava el treball i no el capital, i també d’igual manera la Llei de la CASS per donar certes prestacions que han quedat molt rebaixades o eliminades. Jo no sé si molts membres d’SDP poden compartir aquest programa, vist que han votat a favor de totes aquestes lleis, que són clarament contràries a propostes socialdemòcrates. Tot i així, no es pot descartar res, evidentment.

¿A què por aspirar el PS en les properes eleccions generals?
Crec que el que hem de fer és presentar una bona proposta política sòlida i arribar al més lluny possible amb aquesta proposta progressista que he esmentat, així com a presentar candidatures a totes les circumscripcions territorials encapçalades per persones de certa rellevància política i amb una trajectòria. A més, també voldrien que persones independents s’afegissin al nostre projecte. I després ja veurem si el nostre treball està més o menys valorat per la ciutadania.

¿Què es pot fer per incrementar la participació dels ciutadans en política, a més d’aquestes primàries?
Es pot i s’han de fer moltes coses més. Els partits han de ser més oberts i han de consultar els ciutadans de manera més freqüent i no només per demanar-los el vot cada quatre anys. Nosaltres ho estem començant a fer i les primàries són un exemple en aquest àmbit. A més, totes les persones que es vulguin afegir al nostre projecte tenen obertes les portes del PS. El que vull fer és animar a la participació el dia 27 perquè penso que sempre és bona en qualsevol procés democràtic com són aquestes primàries.