També ha parlat de la vaga en el sector públic el primer secretari del PS, Pere López. Tot i que és una qüestió que preocupa el partit, creu que no li toca valorar la qüestió. López ho ha dit en la presentació d'una proposició de llei per reactivar el comerç.

Pere López no ha volgut valorar la possibilitat d'una vaga en el sector públic. Creu que al partit el que li pertoca és corregir la reforma de les pensions en l'àmbit parlamentari. López ho ha afirmat en la presentació d'una proposició de llei per reactivar el comerç.

El text proposa establir un procés simplificat per a les importacions comercials petites o limitar les comissions bancàries en l´ús de les targetes de crèdit. Una mesura que la FACA fa temps que demana. La llei planteja que durant els dos primers anys de vigència no hi hagi comissions per a les targetes del país.

També s´inclou la reducció del termini de preavís per deixar un local comercial a dos mesos i la creació de les taules de Turisme i Comerç. Aquesta darrera mesura s´hauria de dotar amb 680.000 euros en el pressupost. Malgrat la densa agenda legislativa, el PS creu que si hi ha voluntat política de DA la proposició es podria aprovar aquesta legislatura.

Veure article original

El grup socialdemòcrata lamenta que la proposició de llei de bases de l’ordenament tributari estableixi el secret bancari “impedint així la lluita efectiva contra el frau fiscal i protegint al defraudador”. Els socialdemòcrates valoren com a “molt decebedor” el text definitiu. En aquest sentit, el president del grup, David Rios, lamenta que “ens hem quedat sols amb l’intent d’eliminar el secret bancari” i, com a conseqüència, “la llei resultarà totalment inoperant perquè buida d’eines i instruments la futura Agència Tributària per poder controlar de manera efectiva el frau fiscal”. Rios i la consellera Rosa Gili han presentat també respectivament una pregunta sobre la recaptació de l’impost de societats al sector bancari financer i una altra sobre les mancances de l’Estadi Nacional. Per la seva banda, la consellera del grup mixt Sílvia Bonet ha presentat una pregunta per saber si el Govern té previst entrar la modificació del Codi de relacions laborals per a la introducció del dret de vaga.

Veure article relacionat

El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, va lamentar ahir que «la majoria parlamentària demòcrata reforça el secret bancari que el projecte de llei del Govern, limitava expressament en l'articulat». I va afegir que «això contribuirà a crear un greuge comparatiu entre les persones que no podran defraudar, com ara els funcionaris o els treballadors, i les que si ho podran fer, perquè l'Agència Tributària no podrà accedir als seus comptes, si té alguna sospita justificada». El conseller general socialdemòcrata va insistir en que «aquest només és un dels molts punts que ajuden a buidar l'Agència Tributària d'eines i instruments per poder controlar de manera efectiva el frau fiscal». I va afegir que «els demòcrates han ampliat l'espai protegit per la Constitució, és a dir el domicili particular que no es pot envair si no és amb una ordre judicial, a l'empresa». Rios va enumerar que «el despatx del director, o els espais on hi ha la comptabilitat de l'empresa estaran protegits de la mateixa manera», i va afegir que «per això pensem que l'Agència Tributària es veurà reduïda a una agència de fireta que no podrà controlar de cap manera als defraudadors fiscals».

Per últim, Rios va explicar que el grup socialdemòcrata s'oposa també a la possibilitat que ofereix la refosa de la llei de firmar acords especials perquè determinades empreses puguin tenir exempcions fiscals –també especials–, cosa que al seu parer «seria un greuge comparatiu per al teixit empresarial del país». A tot això, cal afegir que per als socialdemòcrates és incomprensible que es vulgui protegir el defraudador i en canvi, «es demani a les persones que necessiten una ajuda social, els noms i els comptes de tots els familiars per poder accedir a una petita ajuda». Rios va concloure taxatiu que «és intolerable que DA aixequi el secret bancari per als més febles i el mantingui per als que no compleixen amb les obligacions tributàries».

La refosa // Sigui com vulgui, la refosa del projecte de llei de bases de l'ordenament tributari del Govern, respon a l'anàlisi de 268 esmenes, 127 per part del grup socialdemòcrata, 100 per part de la majoria i 41 per part de Socialdemocràcia i Progrés. Avui la comissió legislativa de Finances en presenta l'informe final, segons el termini fixat. El text original constava de 144 articles, quatre disposicions transitòries i 4 disposicions finals. Tal com va anunciar el president de la comissió legislativa de Finances, el conseller demòcrata, Martí Salvans, la majoria pretén aprovar «una llei més flexible i més adaptada a Andorra, país sense tradició fiscal».

En quant al desplegament del marc fiscal que requereix la llei de bases de l'ordenament tributari per al seu desenvolupament i regulació, segons el parer de DA no ha experimentat cap dificultat fins ara, emmarcat en la llei del 1996 que el Govern considera obsoleta. No obstant això, cal recordar els compromisos contrets per Andorra amb l'OCDE en el marc de l'acord per a l'intercanvi automàtic d'informació fiscal, que acota el secret bancari a la mínima expressió, així com l'interès no només de la Unió Europea, sinó també del G–20 per eradicar els paradisos fiscals. Per tant, la pregunta és com encaixarà la nova llei en els canvis que s'albiren en un futur immediat, i si provocarà greuges comparatius entre nacionals, residents i residents fiscals.

El Butlletí del Consell General va publicae ahir l'informe de la ponència i l'informe de la Comissió Legislativa d'Economia en relació al projecte de llei reguladora de la contractació electrònica i dels operadors que desenvolupen la seva activitat econòmica en un espai digital. L'informe està llest per ser votat a la propera sessió del Consell General, i des del Partit Socialdemòcrata, David Rios ha anunciat que el seu grup hi donarà suport tot i que considera que el text és «coix».

El projecte de llei de l'espai digital, que regula el comerç electrònic, té com a objectius donar seguretat jurídica als agents implicats, donar protecció als consumidors, atraure noves empreses que operin a l'espai digital i facilitar noves activitats digitals. Després del treball del projecte de llei en Comissió, ja està llest per ser votat. Rios va explicar ahir que el seu grup comparteix la voluntat de regular el comerç electrònic i «estem d'acord en el moll de l'ós». Per aquest motiu el seu grup votarà a favor de la llei, tot i que Rios va criticar que s'hagi endarrerit dos anys des que el seu grup va presentar una altra iniciativa legislativa en referència a aquesta qüestió i que no va ser acceptada pels demòcrates, informa l'ANA. Una de les qüestions per la que Rios considera que el text «és coix» és la que fa referència a les responsabilitats dels intermediaris. En un primer moment el projecte del Govern preveia que els serveis intermediaris haguessin d'assumir responsabilitats i eliminar pàgines web entenent que tenen coneixement d'una il·licitud quan se'ls notifica des d'un òrgan competent, o per la mateixa activitat o quan per acord l'intermediari controli la licitud dels continguts. En aquest sentit, el PS va manifestar el desacord, ja que segons Rios els intermediaris no haurien d'assumir aquesta responsabilitat «perquè els obligava a tenir coneixements jurídics».

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, ha guanyat aquest dissabte les eleccions primàries per escollir el candidat socialdemòcrata a cap de Govern. Fins a 172 persones han exercit el seu dret a vot, el que suposa un 41% de participació. Així, López ha rebut un 75% dels suports mentre que Àlex Rossell ha obtingut un 19% dels vots. El candidat a les pròximes eleccions generals ha indicat que preveuen presentar una llista nacional i almenys sis de parroquials i ha considerat que el seu competidor en aquests comicis ha de mantenir 'un paper destacat' en els mesos vinents per a l'elaboració del programa del partit. De moment, ha recordat López, l'impuls a l'activitat econòmica i la reactivació, les modificacions de les lleis que sustenten l'Estat del Benestar i les iniciatives per garantir la igualtat de drets i llibertats seran els pilars de la seva proposta.

Un 41% dels més de 400 electors amb dret a vot a les eleccions primàries obertes del PS han decidit participar-hi i donar suport en la seva majoria a l'actual primer secretari del partit, Pere López. Una xifra segons la secretària d'organització, Rosa Gili, 'digna' tot i que l'èxit principal és que s'hagi fet aquest procés per primera vegada i haver permès als residents votar per primer cop al País.

López ha obtingut 129 vots, mentre que Àlex Rossell n'ha rebut 33. A més, n'hi ha hagut dos de nuls i vuit en blanc.

Rossell també s'ha mostrat satisfet de la participació i ha afirmat que el resultat final era 'previsible'. Amb tot, ha considerat que el procés de primàries ha permès al partit 'agafar musculatura' i sortir amb 'molt bona salut'. Ara, ha indicat, cal posar-se a treballar en el programa perquè les eleccions 'se'ns tiren a sobre'.

El candidat en les eleccions primàries ha manifestat que li és igual ser o no a les llistes però que creu important que el programa s'elabori amb els militants i 'sobretot amb gent de fora'. Les llistes, segons Rossell, han de ser paritàries, tenir gent jove i 'molta gent no militant del PS'.

El guanyador d'aquest procés de primàries, Pere López, ha assegurat que el partit en surt 'reforçat' perquè ha aconseguit transmetre una imatge de 'transparència i pluralitat'.

La intenció de Pere López és demanar la màxima participació i implicació dels militants i assolir els màxims consensos per 'presentar un projecte que reculli el millor possible el que la societat andorrana demana'.

Pel que fa al programa, López ha recordat els tres eixos principals que defensa: l'impuls i reactivació de l'economia amb les reformes i modificacions fiscals de l'IRPF i dels tributs del sector bancari; la modificació de la Llei de la CASS i la Llei de serveis socials i sociosanitaris; i la lluita per la igualtat de drets i llibertats, amb la despenalització de l'avortament, l'acceptació del matrimoni homosexual, promoció de l'equitat de gènere en diversos sectors, lluita contra la violència de gènere i la reducció dels anys d'accés a la nacionalitat.

El candidat a cap de Govern del PS ha afirmat que aspiren a formar sis llistes territorials a més de la nacional, a totes les parròquies menys a Canillo. A més, ha avisat que podrien guanyar en algun dels territoris.

En relació a la conformació de les llistes, López ha admès que ha mantingut converses amb diverses persones però cal esperar que es formi la comissió de candidatures. La figura d'Àlex Rossell, ha admès, 'no pot desaparèixer de l'escena política' i ha de tenir un 'paper destacat' en l'elaboració del programa electoral dins d'aquesta 'voluntat d'entesa' de diferents visions de persones de dins i de fora del PS.

López demanarà que se celebri un Comitè Directiu el 18 d'octubre per començar a treballar en l'estratègia i el programa electoral.

Veure article relacionat

Amb un 75% dels vots de les primàries, Pere López ha estat escollit candidat del PS a cap de Govern. Serà proclamat oficialment candidat pel comitè directiu dimarts, on proposarà començar a treballar el programa electoral a mitjans d´octubre. I fer-ho buscant els màxims consensos possibles amb altres forces polítiques.

Pere López ha guanyat les primàries del PS i serà el candidat del partit a cap de Govern en les properes eleccions generals. A partir d´ara, la prioritat és començar a elaborar el programa electoral a mitjan octubre. Una feina que va destacar que serà conjunta. López proposarà al comitè directiu buscar punts de trobada amb altres forces i moviments polítics.

El partit aspira a presentar llistes a tot arreu amb l´únic dubte de Canillo. Tot i que té pensats alguns candidats per a les llistes, López no va voler desvetllar-ne el nom.

Amb un 75% dels vots, el primer secretari del PS es va imposar amb claredat a l´altre candidat, Alexandre Rossell, que malgrat la derrota va valorar positivament la participació.

Van votar 172 persones, entre militants i simpatitzants, fet que representa un 41% de les 400 persones que tenien dret a vot.

Veure article relacionat

Dia de jornada electoral a la seu del PS per escollir el candidat a cap de govern a les properes eleccions generals.

Es culmina així el procés de primàries, el primer que fa un partit a Andorra. Abans del migdia ha votat el president del PS, Vicenç Alay. Poc després ho feia el primer dels aspirants, Alexandre Rossell, seguit del seu contrincant, Pere López.

Militants i simpatitzants poden votar fins a les set de la tarda i es preveu proclamar el candidat a cap de govern a dos quarts de nou del vespre.

Veure article relacionat

Fa uns dies vaig assistir a un magnífic espectacle esportiu organitzat per la FADD; es tractava d’un partit de rugbi en cadira de rodes que diria que va deixar impactat el conjunt dels assistents per la velocitat del joc, els xocs frontals de les cadires i altres jugades certament impressionants.

Amb motiu del partit vaig poder constatar de nou l’altíssim nivell de preocupació existent en les diferents organitzacions per les implicacions de les modificacions en la Llei de la CASS, la implantació de la llei dels serveis sociosanitaris i els efectes nefastos que preveuen per als propers anys.

La meva percepció global és que les persones afectades estan fins i tot més angoixades per l’impacte de la llei de serveis sociosanitaris que per la reforma de la Llei de la CASS.

Aquesta percepció que ens han transmès les diferents organitzacions ens esgarrifa i només pot preocupar-nos en perspectiva als propers anys tenint en compte les importants retallades de prestacions de tot tipus que conté la Llei de la CASS, per exemple en casos d’invalidesa, baixa de llarga durada i l’impacte en el cost dels medicaments.

La legislatura que és a punt d’acabar és sens dubte la del retrocés social. Antoni Martí ha desmantellat sense escrúpols (emparat amb estudis i informes econòmics de dubtosa independència) l’estat del benestar i ha creat un altíssim nivell d’inseguretat en relació amb els sistemes públics de protecció social i de pensions. Es tracta d’un fet gravíssim de gran irresponsabilitat que caldria que algun dia ens expliqui el cap de Govern.

La seva política comportarà situacions d’angoixa i majors dificultats econòmiques en els propers anys a molts ciutadans del nostre país. A tots aquells que es veuen injustament perjudicats per aquestes reformes. A tots aquells que senten impotència veient com sembla que sobren diners per a certes obres i projectes i en falten allà on no poden faltar mai.

Al PS som conscients d’aquesta situació i tenim el compromís polític de continuar lluitant com hem fet fins ara contra aquestes reformes amb l’objectiu de modificar-les al més aviat possible, malauradament en solitari.

El president del Grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, i el primer secretari del PS, Pere López, s’han reunit aquesta tarda amb el nou ambaixador espanyol a Andorra, Manuel Montobbio. Durant la trobada, que ha servit de presentació amb el nou diplomàtic, s’han tractat diferents temes de l’agenda política bilateral entre Andorra i Espanya.

Durant la trobada, que s’ha celebrat al Consell General, Rios i López han tramés el compromís dels socialdemòcrates de mantenir la màxima col·laboració amb el Govern d’Andorra per tal de potenciar i enfortir les relacions amb l’Estat espanyol. En la reunió s’han tractat diversos temes bilaterals d’actualitat com ara la negociació entre Andorra i Espanya per tal de signar un conveni per evitar la doble imposició. En aquest sentit, els dirigents socialdemòcrates han tramés el desig de què aquest acord es conclogui de manera exitosa i profitosa per ambdós països.

Veure article relacionat

Pere López i Alexandre Rossell van protagonitzar ahir un debat de guant blanc, sense crispacions, discrepàncies radicals ni excés de crítica cap al contrincant. Moltes coincidències, fins i tot en la indumentària: camisa blanca i pantalons foscos. López, molt més bregat, va parlar en alguns moments de forma més política; Rossell amb un llenguatge més de carrer, com quan va titllar de «chorizos Revilla» les empreses que s'han instal·lat a Andorra aprofitant l'obertura econòmica.

El debat va servir per cloure el procés de primàries que del PS que es tancarà dissabte amb la votació dels militants. L'economia va tenir un pes important, i els dos candidats van convergir alhora de criticar l'IRPF aprovat pel Govern, que van titllar d'injust perquè «només pagaran les rendes del treball». Rosell va fer un passet més i va acusar les gran fortunes del país d'emportar-se els diners «a les Illes Caiman o a altres països opacs». López va propugnar canviar l'IRPF perquè sigui «un impost just i equitatiu» i va advocar perquè els bancs «que tant benefici tenen aportin més perquè el Govern de DA no hagi de fer alhora retallades en les prestacions de la CASS». Rossell es va mostrar partidari d'un impost sobre les grans fortunes.

Per la seva banda l'escaldenc va acusar els demòcrates de tenir monopolitzada l'economia «tancant portes a aquelles empreses que els hi poden fer mal o participant-hi en elles».

En general les intervencions van estar combinades per crítiques a DA i per les propostes que s'han d'incloure en el programa del PS.

L'exministre de Finances va defensar una aposta pels empresaris del país, i va considerar que els demòcrates, a causa de les reticències internes, «han fet tard amb el desplegament fiscal i ara l'arribada d'inversió estrangera és impossible». La proposta: «Una segona etapa de reforma fiscal».

Sanitat // El bloc social va tenir un contingut centrat especialment en la CASS i la precarietat dels treballadors. Ambdós van coincidir en l'aplicació d'una estratègia de la por que van qualificar d'infundada, i que segons Rossell busca «desprestigiar el que és públic per afavorir les assegurances privades». Rossell va criticar que el sou mínim –va proposar augmentar-lo– es faci servir com «estàndard» en moltes empreses i va sostenir que el mobbing «és un martiri xinès molt escampat».

López, per la seva banda, es va estendre en la necessitat d'acabar amb «la por sobre el sistema sanitari. Amb xifres a la mà s'ha de demostrar que no cal patir i que amb un increment progressiu de les cotitzacions es pot evitar l'angoixa que estan induint entre els ciutadans».

Rossell, en aquest tram més combatiu, va recollir el missatge de Podem a Espanya per assegurar que a Andorra s'ha fet una campanya de desprestigi «per convertir en casta els funcionaris. Es fa per dividir la classe obrera, reduir el funcionariat i serveis i aconseguir així apropiar-se d'un part del pastís que ara és públic».

L'accés a la nacionalitat és ja un clàssic del PS. Actualment el partit propugna una residència de 10 anys, que Rossell baixaria a cinc. El funcionari escaldenc es va mostrar a favor de permetre la doble nacionalitat per fomentar la «integració» i va acusar «moltes potes negres de tenir dues i tres nacionalitats. Això és una hipocresia».

López, més mesurat, no va descartar obrir un debat sobre la doble nacionalitat, i es va mostrar partidari dels 10 anys que el PS ja defensa actualment per aconseguir la nacionalitat andorrana.