El president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, ha presentat quinze reserves d’esmena al projecte de llei de regulació dels jocs d’atzar, a través de les quals insisteix en la proposta d’eliminar la possibilitat de fumar en els espais de joc del casino i dels bingos. Un altre aspecte destacat és la iniciativa de transformar el consell del joc en un departament del joc adscrit al ministeri de Finances.

Així, segons van informar ahir des del PS, una de les reserves d’esmena formulades proposa l’eliminació de la possibilitat de fumar en els espais de joc del casino i dels bingos ja que avui en dia la legislació andorrana no permet fumar en cap local públic a excepció de les sales de fumadors. Més concretament, el grup socialdemòcrata planteja aquest canvi perquè si no “es crearà un greuge comparatiu amb altres activitats d’oci”. I a més, posen en relleu que s’ha de tenir en compte que el sector del bingo ja ha fet inversions importants d’adequació dels esmentats espais.

D’altra banda, Rios defensa que resti sense efecte l’articulat que preveu la creació del Consell Regulador Andorrà del Joc, perquè “representa una autoritat administrativa amb una estructura i un cost enormes”, segons exposen (president, president suplent, dos membres de lliure designació, secretari general, direcció general...). Com a contrapartida, els socialdemòcrates proposen la creació d’un departament del Joc adscrit al ministeri de Finances que pot assumir les mateixes funcions. A més, posen en relleu que entenen que “certes accions poden ser molt més eficients si es desenvolupen com a departament vist que el Govern ja disposa de tota la seva estructura”, afegeix Rios.

Veure article original

La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili considera “pobre” el balanç de la legislatura que està finalitzant i afirma que “si els demòcrates no han fet més és perquè no han volgut”. Gili opina que “com que no tenien gaire planificat el programa, no l’han pogut anar dosificant”, cosa que ha fet que a les acaballes del mandat hi hagi un gran volum de textos legislatius que encara estan a tràmit al Consell.

¿Com analitza la renúncia inicial del cap de Govern a repetir com a candidat de DA a les properes eleccions i la rectificació posterior?
Jo ho he vist com un cop teatral poc interessant, em sona a una estratègia política per desviar l’atenció d’alguna altra cosa perquè la comèdia va durar quinze dies. Potser Martí necessitava un suport, que és el que se li ha donat des de casa seva. És una mostra potser que al seu partit no tot deu ser tan assossegat com volen fer creure. Hi ha hagut tota una sèrie de coses que els han remenat una mica les tripes perquè no les tenien en el programa i les han hagut de fer. Per exemple, l’IRPF, que no hi era, i van dir durant la campanya electoral que no caldria, motiu pel qual una part de l’electorat s’ha sentit traïda.

Algú també de l’oposició va dir que el millor és que sigui Martí el que es presenti per enllestir les reformes que no ha fet...
Si no les han fet ha estat perquè no han estat tan eficients com havien de ser. Per exemple, la reforma de les competències dels comuns no ha estat acabada perquè no han tingut el valor de tirar-la endavant. Hi havia un projecte i un treball concret fet pel ministre però no es fa perquè s’aixequen tots els esculls dels comuns i, com que Martí no s’hi vol enfrontar, doncs fa marxa enrere. Dir ara que això es farà a la propera legislatura fa una mica de riure perquè volen dir que de moment no volen enfadar a ningú i ja veurem després el que passa. I amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social, per exemple, també van tenir el mateix discurs.

D’algunes intervencions dels demòcrates al Consell General es dedueix que ja donen per fet que tornaran a guanyar les properes eleccions generals...
Crec que això és, d’alguna manera, una forma de pressionar els seus electorats, dient que no han pogut fer en aquesta legislatura tot el que els demanaven i que necessiten més. Això és una estratègia, quan el que jo crec és que si no han fet més és perquè no han volgut. Es va parlar d’una reforma global de l’administració i no s’ha fet, i el mateix ha passat amb la reforma sanitària, en la qual tots són projectes i projectes. Penso que el balanç de la legislatura de DA és molt pobre, vistes les expectatives que hi havia pel nombre de consellers generals que han tingut.

¿Queda patent, així doncs, que amb majories molt àmplies potser tampoc se solucionen moltes matèries?
El que ha passat no és gaire sorprenent perquè al seu moment es van ajuntar tota una sèrie de persones que fins i tot havien estat adversaris polítics molts anys per fer fora un Govern socialdemòcrata que no els agradava, i és després quan fan un programa a corre-cuita que no està realment consensuat ni gaire desenvolupat. I quan es troben al poder amb aquesta majoria absoluta és quan miren el que s’ha de fer, però no són eficients perquè no han consensuat els temes dins de casa. Sabien que calia l’IRPF, el que passa és que no ho diuen durant la campanya electoral, i ho han de posar en marxa, però ho fan tard perquè no ho havien consensuat. Els va unir més treure un Govern que hi havia que no les idees.

L’IRPF s’ha acabat fent i també tots els grups parlamentaris accepten l’acord d’associació amb la UE, tal com ha defensat sempre el PS...
El PS sempre ha dit que no podem viure de manera aïllada d’Europa i el món, i sempre hem dit que el que necessita Andorra és preservar les seves especificitats però dins d’unes normes que s’imposen a tot Europa. En aquest sentit estem satisfets que el temps ens hagi donat la raó. L’única cosa que lamentem és que no se’ns donés la confiança per fer-ho a nosaltres, sinó a unes persones que van dir que no farien però ho han acabat fent al final. I, pel que fa a l’IRPF, pensem que cadascú ha de contribuir, però no ens agrada que els que més tenen no paguin de manera proporcional i segons les seves possibilitats, tal com diu la Constitució.

¿S’ha de donar per tancat el model fiscal com afirma el ministre de Finances?
Nosaltres de moment no ens hem plantejat posar altres impostos, però això no vol dir que no calguin a la llarga. Ara, amb IRPF i uns impostos que cobreixin les necessitats de les arques de l’Estat, ja n’hi ha prou.

Encara hi ha molts textos que s’haurien d’aprovar, fins al punt que es preveuen algunes sessions llargues al Consell. ¿Això vol dir que no s’ha aprofitat prou el conjunt de la legislatura?
Com que no tenien gaire planificat el programa, no l’han pogut anar dosificant. Com he dit abans, es posen d’acord per anar en contra d’un Govern i a partir d’aquí després comencen a construir el programa, amb la qual cosa els ha faltat molt de temps. I ara, a finals de la legislatura, tot es fa a corre-cuita i han presentat, per exemple, el projecte de llei de vaga, cosa que no s’entén, i que vol dir que no han tingut voluntat fins ara.

I fa la impressió que si es vol fer aquesta regulació és perquè és una qüestió que els pot causar problemes després de les accions que hi ha hagut contra la reforma de les pensions dels funcionaris. El que lamentem és que no es facin les coses amb temps, i ja veurem si hi haurà temps que s’aprovi o no.

¿Creu que encara hi haurà temps d’aprovar aquesta llei en la legislatura en curs?
La presenten massa tard perquè, entre altres coses, la comissió d’Interior està molt saturada de feina. Ells la poden aprovar si ho volen fer, però jo crec que no es farà en bones condicions perquè és un tema que demana temps i no una precipitació.

¿Què li sembla el projecte de pressupost que ha fet el Govern per al 2015, tot i que el seu grup encara no hagi acabat la seva anàlisi?
Nosaltres encara estem treballant en aquests moments en aquest projecte de llei, ja que s’ha de tenir en compte que som un grup petit i estem desbordats per la quantitat de temes que hi ha. Potser el que més ens preocupa és que DA vengui que s’està implicant molt en l’àmbit social, quan el cert és que han fet moltes retallades. Diuen que fan una inversió important quan això és degut sobretot a la situació econòmica que hi ha.

Les recomanacions que fa el consell d’administració de la CASS en el projecte de pressupost per reduir la despesa és el que més polèmica ha generat fins ara...
L’explicació que va fer la ministra al Consell General sobre això va ser molt confusa, com acostuma a fer ella, i no va acabar de contestar ni d’aclarir si les recomanacions de la CASS havien estat tingudes en compte per calcular el pressupost. Estem preocupats per aquestes recomanacions, si el Govern les aplica tal com estan escrites. Som en una època en què tothom pateix i ens preocupa molt que es facin retallades.

¿Són realment retallades algunes d’aquestes mesures?
Ens preocupa, per exemple, quan es diu que les visites ginecològiques es faran cada divuit mesos, quan resulta que a tot arreu es fan cada any. És clar que no hi ha d’haver una disbauxa, però també hem de tenir clar que la prioritat és garantir un servei bàsic de bona qualitat. Esgarrifa també una mica que hi hagi un límit en el nombre de baixes que pot donar un metge, quan el que nosaltres creiem és que s’ha de donar confiança als professionals.

¿La sanitat és precisament un dels àmbits en què no s’han vist gaire avenços?
Tenim una ministra que parla de molts projectes però a l’hora de la veritat no s’ha concretat res. Del metge referent ja se’n parlava durant la legislatura socialdemòcrata i ara es farà la prova del nou model sanitari per a la diabetis. Fa la impressió que es parla molt i es fa al final poca feina.

Un dels principals problemes continua sent l’atur...
Hi ha hagut al llarg de la present legislatura poca cosa per crear ocupació i si s’ha reduït el nombre d’aturats ens en alegrem, però pensem que tampoc no s’ha actuat prou en aquest àmbit per trobar solucions.

“El PS pot fer un bon paper en les properes eleccions generals i, per què no, guanyar-les”

¿Creu que el panorama parlamentari estarà molt més fragmentat la propera legislatura?
Crec que és clar que no hi tornarà a haver una majoria absoluta com la que hi ha hagut i d’aquí el desgast del candidat Antoni Martí, que ja s’ho veu venir. Entren també en el panorama polític de nou els liberals. Ja veurem què és el que passa. Nosaltres no ens hem mogut i tenim el mateix programa i així ho hem demostrat al llarg de la legislatura.
¿La línia del PS serà pactar amb els Verds i amb A800 i altres moviments socials?

En els comitès directius del nostre partit s’ha parlat de la voluntat d’obrir-se cap a tots aquells que puguin compartir les idees d’esquerra i centreesquerra, i per això s’han establert uns contactes. Tot això encara està en negociacions perquè hem de veure el programa i la implicació que totes aquestes entitats poden tenir. Encara és prematur dir alguna cosa concreta.

¿I què passa amb SDP? ¿També els proposaran que s’afegeixi al pacte?
El mandat del comitè directiu és parlar amb totes les forces amb les quals puguem compartir ideals, tot i que hem sentit a SDP que no volen cap tipus d’acord amb nosaltres. Suposo que hi parlarem, tot i que no sé si això té gaire futur tenint en compte les manifestacions dels seus dirigents. Tenim clar, això sí, que el nostre líder en les eleccions ha de ser socialdemòcrata.

¿Com valora la possible incorporació de Rosa Ferrer a una candidatura amb DA?
El que lamentaria és que encara estiguéssim en aquest país amb els personalismes. Em sobta que algunes persones es puguin plantejar una coalició amb alguns que han estat realment a l’antípoda de les seves idees. Tot i que DA diu que té molta sensibilitat social, ja hem vist que en moltes de les seves actuacions no ha estat així, com amb les retallades sanitàries.

¿El PS estarà en disposició de presentar-se a la totalitat de les parròquies?
Sóc optimista i tenim gent en totes les parròquies, cosa que fa estiguem en disposició de presentar-nos a totes. El PS pot fer un bon paper a les properes eleccions i, per què no, guanyar-les.

Martí vol presentar-se amb els mateixos que l’han acompanyat aquesta legislatura...
Personalment m’agrada perquè penso que la ciutadania tindrà clar el que han fet durant aquesta legislatura.

Tot i que encara no han estat convocades, les eleccions generals són cada dia més a prop i els partits comencen a engegar la maquinària electoral. Avui ha estat el torn del PS, que amb un comitè directiu ordinari ha abordat la preparació de la campanya electoral. S'ha definit l'estratègia que seguirà la formació i també s'ha presentat el treball que han fet les comissions amb vista al programa electoral.

Una trentena de militants han participat en el comitè directiu d'aquest matí. La decisió més destacada ha estat l'aprovació de l'estratègia i la comunicació amb què s'abordarà la campanya electoral. Una tasca feta pel comitè executiu i per un grup de treball centrat exclusivament en la campanya.

Les comissions de treball també han presentat els seus treballs per tal que es puguin traslladar al programa electoral. Per últim, també s'ha presentat l'evolució de la imatge corporativa, coincidint amb el canvi de seu que es farà properament.

A hores d'ara el PS treballa amb els Verds d'Andorra i amb l'associació AD800 per confeccionar una llista electoral conjunta de centre esquerra.

Veure article original

51 detinguts i desenes de registres. Fa cosa d’un mes, a Espanya l’operació Púnica va desmantellar una enorme xarxa de cobrament de comissions il·legals de diferents comunitats autònomes i ajuntaments. Una operació més contra la cor­rupció, i ja en van moltes. En tot cas, si es detenen corruptes es demostra que la lluita contra la corrupció a Espa­nya funciona… i també demostra que hi ha corruptes, molts corruptes. Analitzant la notícia, un s’assabenta que per acabar detenint aquesta gran quantitat de delinqüents, hi va participar la unitat central operativa (UCO) de la guàrdia civil, sota les ordres del jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco i la Fiscalia Anticor­rupció.

El GRECO (Grup d’Estats Contra la Corrupció) és un organisme que forma part del Consell d’Europa. Andor­ra està adoptant a poc a poc els compromisos contrets. Mitjançant avaluacions periòdiques, el GRECO emet un informe on s’expliciten les recomanacions de millora per tal de complir la normativa internacional en matèria de lluita contra la corrupció. En el darrer informe del 2013, el GRECO assenyala que “malgrat un resultat dèbil en conjunt, Andorra ha estat capaç de demostrar que hi havia en curs reformes substancials i que permeten, potencialment, assolir un nivell suficient de compliment”, i “anima el Principat d’Andorra a intensificar els seus esforços per implementar les recomanacions pendents.”

Recentment, el Consell General ha aprovat una llei de finançament de partits polítics que determina que els partits no poden rebre donacions de persones jurídiques, entre altres. Un petit avenç després de 21 anys des de l’aprovació de la Constitució.

A Andorra, amb 700 anys d’història, no s’ha jutjat mai cap persona per un presumpte delicte de corrupció. Com a la majoria de països, Andorra ha de disposar d’una estructura orgànica de forces de seguretat que col·laborin estretament amb una justícia especialitzada. Amb tots els instruments, es podria arribar a demostrar que els andorrans som una de les societats més honestes del món i per tant la xacra de la corrupció no ens afecta. O sí.

El president del Grup Parlamentar Socialdemòcrata, David Rios, explica que no descarta presentar-se a les properes eleccions tot i que és una qüestió que escara no ha decidit. Ha dit que el PS treballa per ser l’alternativa de govern amb pactes amb altres formacions i ha detallat la posició del “nou” PS en temes que centren l’actualitat política com la llei de vaga, els complements de jubilació dels funcionaris o el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Mitjançant el següent link podreu veure el vídeo del programa: La Rèplica 27/11/2014

Arribats quasi al final de la legislatura de la majoria taronja, en què ha deixat més d’una decepció per a molts col·lectius, toca afegir i recordar un dels principals “projectes” que es quedarà al calaix i en paper mullat. La joventut. I dic projecte perquè llegint el programa electoral i comparant els resultats després de quatre anys de mandat de DA, només queda manifestar que estem igual o pitjor. Bé, rectifico, més aviat la segona opció.

Sembla, finalment, que el programa de DA en referència a Educació i Joventut (i sí, per estrany que soni, Joventut també forma part d’aquest ministeri que políticament ha esquivat la situació i les necessitats d’una manera silenciosa) no prosperarà quasi en el 90 per cent del total. Quedaran pendents totes aquelles propostes centrades en els joves del Principat d’Andorra.

De la mateixa manera que el nostre país veí programa actes educatius i conscienciadors amb motiu del Dia internacional contra la violència de gènere, i en què els joves gestionen el seu rol protagonista per fomentar el respecte, aquí això sona a ciència-ficció en la cartera ministerial. I ho exemplifico amb aquest acte en concret pel fet de ser recent, com ho podria fer amb molts altres. Però bé, no és d’estranyar la passivitat, i més quan no hi ha un evolucionisme polític entorn a les necessitats actuals dels joves.

Siguem sincers. La realitat continua sent que després de quatre anys de DA el jove segueix sense poder tenir un ingrés a la vida laboral com cal (si més no, el que no té uns cognoms que li serveixin de trampolí). Si té la sort d’accedir-hi i de voler quedar-se a treballar a Andorra, és en unes condicions molt precàries, i des del Govern no s’ha fet res per solucionar tal situació o simplement, millorar-la. El jove marxa del seu país, el meu i el vostre, independentment de la limitació d’estudis, perquè aquest no li ofereix ni oferirà estabilitat econòmica ni laboral, tampoc la possibilitat de tenir dret a un habitatge digne i menys a emancipar-se (i tenir complex de banc no és fomentar l’ajuda de l’emancipació). Marxa, a més, perquè ja no hi ha uns trets identificatius i simplement està fart de sentir-se controlat, jutjat i limitat en tot el seu context. El Govern, de nou, tampoc ha ofert cap tipus d’intervenció per pal·liar tal situació de desafecció, i això que en el seu programa electoral hi quedava reflectit tot el descrit anteriorment.

Sort d’aquests joves que poden marxar! N’hi ha que ni això. Aquest Govern posa preu als somnis dels més joves. Si pots pagar-los, endavant. Si no, mala sort.

Hi ha un 10 per cent que sí que s’ha acomplert i tot s’ha de reconèixer. Dins d’aquest percentatge figuratiu s’ha recolzat, i s’ha mostrat molt d’interès per tornar a reactivar, el Fòrum Nacional de la Joventut, conjuntament amb la comissió d’Educació del Consell General. Quina llàstima, però, que el problema que tant preocupava solucionar continuarà persistint. El PS ha esmenat la llei aportant, novament, tot de solucions per treballar la desafecció i tenir finalment una llei de l’FNJA com cal. De fet, hem estat els únics. Solucions que de nou la majoria taronja no farà prosperar. Després ens preguntarem per què el jove no participa. Frustrant, però gens sorprenent.

Ho pot admetre, senyora ministra. No passa res, estem acostumats a sentir falses esperances del seu “Govern dels millors”. Com a resultat de les polítiques juvenils obviades d’aquest Govern, tenim un creixement exponencial de joves usuaris en les consultes de salut mental per trastorns psicològics i, paral·lelament, familiars que no reben cap ajuda del Govern. Consultes amb overbooking. I no ho diu el PS exclusivament, ho diuen les famílies preocupades a qui el PS recolza. Els treballadors van reclamar més efectius per donar resposta a un problema sobre el qual vostè ni s’ha pronunciat, sabent que molts dels usuaris són joves adolescents. La solució per a vostès és ampliar la planta de salut mental juvenil, obviant el fet de poder treballar el problema de fons. Ni el/s saben ni hi mostren interès. Bé, potser ara sí que estem en precampanya electoral.

No voldria acabar l’article d’opinió sense trencar una llança a favor dels tècnics de joventut comunals i del Govern. Incansables de cobrir la limitació política de DA. Enhorabona per la vostra tasca.

Com a conclusió, esperem que en uns mesos el jove pugui dir-hi la seva sense censura en el Consell dels Joves i que les seves aportacions siguin realment vinculants. I això només és possible amb un partit que creu en la joventut i genera resposta a les seves necessitats, les reals. Els joves no són prioritaris per a DA, i així ho ha demostrat. Però per a nosaltres, al PS, són de vital importància. Estem parlant de present i de futur. El present i el futur que han de canviar i millorar Andorra. El futur que l’obsoletisme polític vol controlar i moldejar.

Joventut, diví tresor. A “can DA”, ni divins ni tresors.

Veure article original

El grup socialdemócrata, a través de la consellera general Rosa Gili, ha presentat 32 esmenes al Projecte de llei del Fons de reserva de jubilació perquè sigui «un patrimoni autònom però sense personalitat jurídica pròpia». Així, es descarta que mantingui un consell d'administració propi com a òrgan de govern i s'aposta per substituir-lo per la Caixa Andorrana de Seguretat Social, representada pel seu Consell d'Administració. Gili també defensa que els criteris d'inversió responguin «sempre» a l'interès dels partícips i dels beneficiaris del Fons.

Els socialdemòcrates afirmen que «de constituir-se el Fons de reserva de jubilació com una entitat amb personalitat jurídica pròpia, la Caixa Andorrana de la Seguretat Social podria perdre la titularitat del mencionat patrimoni únic en tant la nova entitat passaria a ser-ne la titular» i, en conseqüència, s'estaria infringint l'articulat de la llei de la CASS.

D'altra banda, el grup socialdemòcrata no comparteix que la selecció i contractació d'entitats gestores i dipositàries del Fons de reserva de jubilació, així com els contractes de prestació de serveis relacionats amb la gestió del patrimoni del Fons es pugui realitzar mitjançant un procediment negociat, tal i com estableix el text. Indiquen que aquest procediment no està previst ni regulat en la Llei de Contractació Pública andorrana i es proposa la subjecció de dita contractació a la Llei de Contractes vigent. D'aquesta manera, la seva actuació s'haurà de sotmetre a les regles bàsiques de transparència, concurrència i igualtat en els processos de licitació.

SEGUINT ELS PRINCIPIS DE L'ONU // Finalment, el PS reforça els criteris d'inversió del Fons perquè sempre responguin a l'interès dels partícips i dels beneficiaris del Fons. Entre d'altres, una de les esmenes fa constar que tinguin com a referència els Principis d'Inversió Responsable promoguts per Nacions Unides.

Estem a punt d’arribar al final d’una legislatura que s’ha caracteritzat per fer-nos anar enrere. Hem anat enrere quant a l’import de les pensions i també en el cost del finançament dels medicaments, que ha augmentat per a tots nosaltres.
Ens volen fer anar encara més enrere en les prestacions sanitàries. S’han retallat les prestacions en casos de baixa i ara pretenen, encara que d’amagat, aplicar noves tisorades sanitàries que busquen criminalitzar les persones malaltes i que estan de baixa que menystenen els professionals de la medicina.

Però això no és tot. Hem retrocedit de manera molt preocupant en la protecció del nostre patrimoni cultural. I tampoc no s’ha fet res per preservar el nostre medi natural. El desinterès per allò que ens fa diferents i que representa la nostra identitat com a país ha estat alarmant.

Toni Martí ha implantat un marc fiscal injust en el qual els que més tenen no són els que més paguen. Uns impostos que penalitzen el treball i que afavoreixen el capital i aquells que més tenen.

I així podríem continuar amb un llarg etcètera de qüestions.

El Partit Socialdemòcrata està en un procés de canvi. El nou PS és avui en dia un partit més obert, més plural i amb més voluntat de diàleg. Un partit que té sobretot la vocació de fer anar endavant el nostre país i el benestar dels seus ciutadans.

Aquest és, però, un procés que no s’atura i que consolidarem amb accions continuades en el present i el futur.

Un partit que treballa per definir un projecte de país que ens il·lusioni a tots. Un projecte de país en el qual tots ens puguem sentir identificats. Un projecte de país que estem dibuixant des del diàleg, l’escolta i el contacte amb les persones que viuen i treballen a Andorra.

Ens encoratja treballar per una Andorra vertebradora que ens uneixi a tots sumant esforços per un projecte comú superant les divisions i els enfrontaments als quals ens aboca dia a dia el Govern de DA.

Estem sumant persones. Estem sumant idees. I sobretot estem sumant esforços que neixen des de la il·lusió que es pot fer d’Andorra un país capdavanter.

El PS va començar ahir una campanya per donar a conèixer la proposició de llei per a la reactivació del comerç entre els comerciants del Principat. La primera zona coberta va ser la de Prada Ramon d'Andorra la Vella i els encarregats de presentar la proposició van ser el primer secretari del PS, Pere López, i el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios. A través de fulletons informatius i de l'explicació dels punts més destacats, els dos representats socialdemòcrates van poder conèixer de primera mà les opinions i reaccions dels comerciants.

L'objectiu és que en els propers dies s'arribi a les zones comercials de totes les parròquies i aconseguir els màxims suports possibles de cara a que el dia 27 aquesta llei sigui «com a mínim presa en consideració i passi per comissió». La decisió, com va recordar López, correspondrà a DA que «serà qui digui als comerciants si creu que el que estem exposant és cert o no». Per la seva part, el PS va comprometre's a portar el debat polític al carrer exposant les mesures que es volen proposar i les seves justificacions, sense restar importància al debat parlamentari.

En el cas dels comerciants, per exemple, López va afirmar que «quan els hi expliquem ho veuen amb bons ulls i ho creuen necessari» però hi ha una desinformació important i «molts no sabien si la proposició de llei havia entrat a tràmit parlamentari o no».

Prioritzar zones poc habituals // Un aspecte destacat de la campanya, segons va afirmar López, és que es busca «prioritzar els carrers menys rellevants a nivell de l'activitat comercials», perquè «el cercle comercial d'Andorra és molt gran i sovint les activitats de promoció se centren només en eixos com Vivand». A més, va afegir que aquests eixos ‘oblidats' són els que necessiten més ajuda per part de les institucions públiques.

Segons López, la proposició de llei del PS conté les mesures necessàries per a «reactivar» el comerç. «Si algú mereix un tracte més especial», va concloure en aquest sentit López, «és aquell establiment que és més petit, perquè per la seva ubicació i capacitat té menys possibilitats de competir. Hi ha molts llocs de treball que depenen de que aquests comerços tirin endavant».

La resposta dels comerciants // Els representants del PS van valorar la resposta dels comerciants com a «molt positiva». Segons López, des dels establiments s'han mostrat agraïts de que es parli del comerç perquè «tenen la sensació de que no se'n parla» tot i la complicada situació que estan vivint i l'estancament econòmic que pateixen. López va carregar contra l'actual Govern perquè considera que el debat polític d'aquesta legislatura s'ha oblidat del comerç quan «és el principal motor econòmic del país», i va afegir que els comerciants demanen que es tingui en compte la seva veu.

La mesura que més adeptes va tenir entre els comerciants va ser la de limitar les comissions bancàries perquè, segons va explicar López, ells «viuen directament l'impacte sobre els seus comptes de resultats». A més, des del PS consideren que si Andorra vol continuar sent competitiva ha d'adaptar-se a aquesta mesura i moderar els pagaments que s'estan fent en les importacions transitàries per les expedicions de menys de 1.000 euros perquè són «tendències» que s'estan donant «no només a Europa, sinó a nivell internacional».

Les relacions amb la Cambra // Després de la reunió que van mantenir amb la Cambra de Comerç aquest dilluns per abordar la proposició de Llei, López va exposar que des del PS «esperàvem que tindria un paper més actiu perquè la mesura afecta directament al comerç, però cadascun és responsable de les seves accions». Tot i això, no va voler parlar de decepció. L'objectiu és, segons López, que els comerciants «sàpiguen que ens estem preocupant per ells i per la seva competitivitat».