Es lamenta de la llarga llista de desencontres amb el cònsol, Jordi Mas, des de l’eliminació de l’autobús parroquial fins al refugi guardat de l’Illa, passant per la taxa sobre els rètols comercials a la via pública, la (suposada) incapacitat del comú per aplicar la polèmica modificació de la Llei del patrimoni cultural i la falta de lideratge a l’hora de revitalitzar el teixit comercial de la parròquia. I pentina de passada la majoria demòcrata al Consell General per la proposició de llei sobre unions civils. Ja saben: la que veta l’ús del terme matrimoni per a les parelles homosexuals que vulguin contreure... matrimoni.

No n’hi ha per a tant: a Sant Julià la cònsol amenaça la minoria de portar-la a la Batllia.
És veritat que el que transcendeix són les topades, i no els acords a què arribem en el si de les comissions, en què a vegades la majoria té en compte les nostres aportacions.

A vostè l’enerven especialment les retallades socials.
No és només l’autobús, que fa més d’un any que vam denunciar i el comú no ha mogut ni un dit. Tenim també la desaparició del servei d’acompanyament per a criatures de 3 a 6 anys: som l’única parròquia que no el garanteix. El ciutadà ha de ser prou astut per adonar-se que han convertit Encamp en una mena de laboratori.

Perdoni!?
Retallen aquí aquestes prestacions fins ara a càrrec del comú i a la vegada diuen: “Vostè no es preocupi que si té una necessitat ja se la resoldrem.” D’aquí tota aquesta gent que va a trucar a la porta perquè els donin un cop de mà des d’UP+DA. El pervers de tot plegat és que es tractava de serveis que ja prestava el comú i que l’equip de govern ha eliminat i substituït per subsidis. Una política del subsidi que proven a Encamp, a veure què passa.

Així que són els conillets d’Índies de les polítiques socials demòcrates.
Quan es va plantejar la discussió de la llei de serveis socials i sociosanitaris, jo em vaig dir: “Ep, tot això ja em sona! Aquestes provatures ja les hem fet a Encamp.”

Sona quasi, quasi, a teoria de la conspiració.
No diria tant, però és que després de tant batallar pel benestar social ara va i la proposta que tenen consisteix a externalitzar serveis que fins ara prestava el comú. Miri el cas dels treballadors del Complex, que eren eventuals; quan es va externalitzar la gestió, els van modificar les condicions laborals. I continuaven prestant el mateix servei. Són situacions que es donen a Encamp i que si no m’erro no es produeixen en d’altres parròquies.

Passem a l’àmbit nacional: quina opinió li mereix que DA esmeni el diccionari –que defineix matrimoni com a unió legítima entre dues persones– i s’inventi un altre nom per al matrimoni homosexual?
Insultant. I parlo des del punt de vista estrictament científic. És molt greu. Perquè en aquest país estem desafortunadament acostumats a aquesta afició de crear categories, ciutadans de primera i ciutadans de segona. Fins i tot de tercera. És que poques coses més s’hi poden afegir. Des del primer dia que es va començar a discutir ja vaig dir que si de veritat no hi ha cap problema, que siguin madurs i diguin les coses pel seu nom. En aquest cas, de nom només n’hi ha un, que jo sàpiga, i és matrimoni. No s’acaba el món.

Els demòcrates li diran que es tractava de garantir els drets de les parelles homosexuals i que el nom és secundari.
D’una banda, diuen que la seva voluntat és aquesta; de l’altra, no li poden dir pel seu nom. Però, què passa pel cap d’aquesta gent? El problema és que ningú ha tingut el detall d’explicar per què no es pot dir de la mateixa manera. O com a mínim, per què ells no volen dir-li de la mateixa manera. Tants mesos després, encara no sé per què.

La política és l’art de transigir. Si el sector més obert de DA s’hagués enrocat en el nom, potser no hi hauria ni unió civil.
No ho tinc tan clar. Som un país petit i ens coneixem prou. Dins de DA hi ha uns col·lectius que pesen més que d’altres. Sí que hi ha gent que en qüestions com aquesta es deixa guiar per criteris més tècnics. I aquí és on jo dic: “Escolti, si té un problema amb la postura d’una part majoritària del grup, potser que s’ho replantegi i que opti per una altra iniciativa.”

El grup demòcrata va rectificar finalment en la tramitació de l’adopció, que serà igual per a les parelles heterosexuals que per a les homosexuals.
Era de sentit comú, aquesta cor­recció d’última hora, tot i que n’hi ha alguns que fa dies que no dormen. Si no, la cosa hauria estat més greu encara.

Pere López postula una unió de forces d’esquerres però sense incloure-hi SDP. Es poden permetre el luxe de fer-los el buit?
Com a membre del comitè directiu del PS dono fe que en cap moment s’ha tancat la porta a cap formació ni a cap persona de cara a les eleccions generals. Sempre, és clar, que tinguin uns plantejaments progressistes i voluntat de canviar la situació a què tres anys de govern demòcrata ens ha conduït. I penso que a SDP hi ha gent progressista.

Que ho dubtava?
Al contrari. Dic que també n’hi ha, i mai no hem tancat la porta a una hipotètica incorporació de militants d’SDP.

Diria que més que absorbir militants, es tractava de forjar aliances...
Tampoc penso que s’hagi tancat mai aquesta porta.

Si finalment concorren per separat, com s’ho faran, per competir pel mateix pastís electoral? Una competició a veure qui és més d’esquerres?
El dilema rau a saber quin és el pastís electoral. Serà capaç DA de repetir el tros de pastís que es va endur en les últimes generals? O la gent està cansada i té ganes de veure una alternativa a tot això?

Digui, digui, que acabem.
Penso que hi ha una part molt important dels electors que el 2011 van confiar en DA que avui estan profundament decebuts. Ciutadans que buscaran alternatives progressistes. N’hi ha unes quantes, però sincerament, penso que l’alternativa real és el PS. I evidentment, estem disposats a treballar amb les altres formacions d’esquerres.

El grup parlamentari socialdemòcrata ha tramitat una proposició de llei de reactivació del comerç contenint un seguit de mesures molt importants dirigides a millorar la competitivitat del sector comercial.

Es proposa, per exemple, la implantació d’un sistema simplificat i menys costós per a les importacions de petit volum. En la proposició també es preveu reduir el termini de preavís en el cas de rescissió de contractes de lloguer, un termini que DA ha ampliat d’1 a 6 mesos al llarg d’aquesta legislatura.

Una altra mesura molt important és la creació de mecanismes de concertació per definir de forma conjunta entre el Govern i el sector la política de promoció turística i comercial a través de taules de turisme i de comerç que havien funcionat perfectament en aquesta funció fa uns anys.

Finalment, i d’acord amb la tendència existent a tot Europa de reducció de les comissions per pagaments amb targetes de crèdit, es proposa fixar el mateix topall existent a la Unió Europea del 0,2% per a les targetes de dèbit i del 0,3% per a les de crèdit.

Davant de la importància d’aquestes mesures només podem sorprendre’ns molt negativament pel fet que el Govern consideri que cap d’aquestes mesures no és necessària.

Per tant, els petits importadors seguiran pagant uns imports de transitari que els impediran obtenir rendibilitat econòmica en força de les seves operacions, i la política de promoció del comerç del nostre país es continuarà decidint sense comptar per a res amb l’opinió dels comerciants des d’un despatx situat a Andor­ra Turisme.

Tampoc podem entendre la resistència a regular a la baixa les comissions cobrades per les entitats de crèdit; fet absolutament injustificat perquè mentre que els dar­rers anys les despeses per a aquestes entitats han anat permanentment a la baixa, les comissions cobrades a Andorra han anat a l’alça.

Ens queda la sensació que a Toni Martí i els membres del seu Govern sembla no preocupar-los gaire ni la competitivitat d’un sector clau per a l’economia del nostre país ni l’opinió i problemes dels comerciants.

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va insistir ahir en la importància de tirar endavant la proposició de llei de reactivació econòmica que va presentar el partit a l'octubre i per la qual el Govern va emetre un criteri negatiu fa una setmana. López considera «necessàries» les mesures i va insistir, sobretot, en la necessitat de rebaixar i limitar les comissions bancàries quan es realitza una compra amb una targeta de crèdit. Les altres mesures proposades pel PS són la reducció dels costos que suposen les operacions de duana per als petits comerciants, reduir els preavís per deixar els locals comercials i recuperar les taules de turisme i comerç.

El ministeri d'Economia va considerar que les mesures proposades no tindrien cap efecte en la reactivació comercial i fins i tot van afegir que algunes de les propostes «topen» amb la normativa actual.

Menys comissions bancàries // El punt en el que López més va insistir va ser en la necessitat de situar les comissions que reben les entitats bancàries quan es fa un pagament amb targeta a un comerç i «situar-les als nivells que s'han marcat a Europa». La modificació que es va fer fa dos anys de la llei, permet als bancs cobrar una comissió del 0,5% quan es fa un pagament superior als 30 euros amb una targeta nacional i va incrementar el percentatge quan el pagament es feia amb una targeta estrangera. En aquest segon cas és el proveïdor qui marca les comissions i López va recordar que «no hi ha un límit, poden arribar al 2%».

Els parlament europeu va aprovar a l'abril d'aquest mateix any un reglament intern que s'aplica a tots els països de la Unió Europea on s'estableix que les comissions pels pagaments amb targeta de dèbit han de tenir un percentatge màxim del 0,2% i quan es fan amb targeta de crèdit el màxim s'estableix en el 0,3%. Aquestes xifres són les que proposa el PS i s'aplicarien després de dos anys de comissions al 0%. Segons López, les despeses amb les que havien de fer front les entitats bancàries per cobrir el frau que es cometia amb les sostraccions i duplicacions de targetes han disminuït en un percentatge molt elevat per les mesures de seguretat que s'han anat implantat (com l'ús del xip), per tant «no és coherent» que les comissions creixin.

Benefici d'entre 10 i 15 milions/ Les operacions fetes amb targeta al Principat representen «molts milions d'euros». Les comissions per les transaccions, per López, tenen un «impacte negatiu per al comerç». L'objectiu és que els beneficis recaiguin en els comerços i no que siguin un «sobre-guany» per les entitats bancàries. Tot i això, López va insistir que «no anem en contra de ningú» perquè els bancs seguirien tenint guanys amb les comissions, però els repartirien amb els comerços. L'impacte total, segons el primer secretari del PS, podria estar tranquil·lament entre els 10 i els 15 milions d'euros. Amb els percentatges proposats pel PS com a mesura «necessària» per reactivar el comerç, els bancs reduirien en un 75% aproximadament les recaptacions, cosa que tindria un impacte directe sobre els guanys del comerç.

Ahir mateix publicava un primer article on començava a explicar els canvis abordats per Demòcrates per Andorra amb la Llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública. Deia que a través d’aquesta nova llei DA fa desaparèixer la figura dels funcionaris en molts àmbits de la funció pública.

Tal com ja vaig dir ahir, als socialdemòcrates ens preocupen molt les conseqüències d’aquests canvis per a la nostra societat. A més de la desprotecció dels nous treballadors públics davant de pressions polítiques que explicava en l’article anterior, a partir d’ara, i sense cap mena de dubte, la motivació per fer carrera a l’administració general es veurà molt disminuïda entre candidats altament formats acadèmicament. I això vindrà clarament induït per la des­aparició dels incentius que fins ara podien fer decantar la decisió de treballar en el sector públic en lloc de fer-ho al privat.

I aquí em refereixo sobretot a una certa visualització positiva del servei públic, també a l’estabilitat del lloc de treball i a unes condicions de jubilació més avantatjoses que al sector privat; però, en contrapartida, al detriment d’un sou més elevat i de menys possibilitats de millora en la carrera professional.

Amb aquests nous elements és lògic preveure que l’administració pública veurà baixar la qualitat dels seus treballadors de manera general i potser ben aviat ens lamentarem de les conseqüències negatives que tindrà.

Demòcrates per Andorra potser té clares, avui dia, quines seran totes aquestes conseqüències i les ha subestimat davant d’altres condicionants; però a nosaltres no se’ns ha convidat a aquesta anàlisi. Ni hi va haver pacte, ni cap mena de debat previ ni amb les forces polítiques ni amb la societat civil; ni lamentablement cap anunci previ en el seu programa electoral. I a més, tal com ja vam destacar en el debat de l’esmena a la totalitat del darrer 18 de setembre, ni tan sols se’ns va deixar treballar en el projecte de llei en seu parlamentària en un temps mínimament acceptable.

Així doncs, per pretendre reajustar un suposat sobredimensionament de l’administració i probablement per fer oblidar la manca de valentia política i els fracassos de les negociacions amb els comuns en relació a les transferències i competències, que tenien per objecte essencial estalviar recursos de tothom, DA ha preferit carregar-se tota l’estructura de la funció pública.

Avui, en un context de crisi, sembla que DA estigui buscant un retrocés de la consciència del servei de l’interès general a favor d’una ideologia empresarial privada reductora.

En definitiva, i per resumir, els socialdemòcrates considerem que aquesta llei és una llei mal anunciada, mal feta i mal digerida. Una imposició unilateral d’un canvi radical en el concepte de la funció pública!

Comporta uns canvis més que importants de les condicions dels treballadors públics en actiu i a venir, uns canvis que impliquen una retroactivitat clara que anul·la condicions pactades, i tot això sense el consens necessari, ni en l’àmbit polític ni en el marc dels estaments públics que representen els funcionaris del nostre país.

I tot el que he esmentat es realitza amb dos agreujants de pes: el primer, el de la no legitimitat. Aquella que prové de no haver portat en el programa electoral un canvi de tanta profunditat per a la societat andorrana, i el segon agreujant, tant o més greu encara de cara a la credibilitat política de Demòcrates per Andorra, el d’haver reiterat una i altra vegada en campanya electoral que no es tocarien les condicions dels funcionaris.

Tot i que tots sabem que aquest no és l’únic incompliment de DA, és un més dels que han anat fent en aquesta legislatura. És clar que a aquestes alçades tots sabem que la característica més significativa del Govern és fer el que no portaven al programa i no fer el que sí que hi portaven.

A les portes d’unes noves eleccions, crec que és important fer memòria política. Així doncs, el Govern ni va aconseguir arribar a un consens amb la comissió consultiva de la funció pública ni tan sols va respectar els procediments establerts per llei, i així ho consideren els treballadors públics que han portat el procés a la justícia. Tot això quant a la forma, però també hi ha coses a dir quant al fons de la llei. En la darrera sessió del Consell General, li vam demanar al ministre de Funció Pública que ens expliqués de manera clara les implicacions d’aquesta llei en relació a les prestacions de jubilació dels funcionaris avui en actiu.

Efectivament, en aquesta llei es defineix una prestació teòrica de jubilació com el 60% del salari mensual teòric brut o bé, a través de la incorporació del grup parlamentari de DA, del 60% del salari mensual mitjà brut efectivament percebut durant els quinze anys immediatament anteriors a la data de jubilació obligatòria. Cal anar a l’annex final per al càlcul del salari mensual teòric brut, en el qual se suposa que cada treballador públic ha d’estar en disposició de poder calcular la seva futura prestació de jubilació gràcies a unes claríssimes fórmules matemàtiques.

Les regles bàsiques de la transparència política haurien justificat alguns exemples clars i entenedors, tot i que ja vam veure amb la nova Llei de la CASS que Demòcrates per Andorra no coneix aquesta pràctica. Efectivament, encara esperem, avui dia, que surti algú a explicar concretament els efectes d’aquella nova llei a la ciutadania, que aquesta sí que ens toca a tots: entre altres coses les prestacions de jubilació dels funcionaris i de tota la resta de la ciutadania.

Crec que hauria costat ben poc posar un o dos exemples, com s’ha fet en altres lleis, perquè, tal com es diu familiarment, cadascú pugui saber de quin mal ha de morir. En lloc d’això, la cosa queda confusa i de manera teòrica. I no sé per què tinc la impressió que aquesta quantitat sortida dels càlculs matemàtics estarà molt allunyada del que podria ser el 60% del darrer salari. Malauradament, el ministre no ens va aclarir res en seu parlamentària, no ens va explicar com es calcularien les tres prestacions de jubilació cumulatives: la prestació de la CASS, la prestació del pla de pensions i el complement del Govern. En tot cas, vam acabar amb les mateixes confusions i opacitats de l’inici, que crearan segur molta inseguretat jurídica i personal a totes les persones concernides. Un acaba, malpensant, intuint que mentre ningú ho entengui realment molts se n’oblidaran totalment fins al dia en què necessitaran cobrar la pensió, i llavors vindran les males sorpreses.

Com deia abans, traint les seves pròpies promeses, llargament repetides en la darrera campanya electoral, que de manera evident van contribuir àmpliament a assolir una majoria absolutíssima, prometent que no tocarien les condicions dels funcionaris, Demòcrates per Andorra només començar la legislatura va instaurar la llei de les retallades salarials als funcionaris, que abaixava sous i congelava triennis. Ara els obliguen a cotitzar en un 3% a un pla de pensions privat sense garanties. Els treuen la possibilitat de prejubilar-se i els retallen les jubilacions en una proporció desconeguda.

Malgrat disposar d’una majoria absolutíssima de 22 consellers generals, els demòcrates no han sabut o no han volgut solucionar els problemes actuals de la Llei de la funció pública. En lloc d’afrontar una reforma real de l’administració pública, de forma consensuada i dialogada, avui es posa en evidència un dels grans fracassos de DA en aquesta legislatura.

Tal com ja deia ahir, nosaltres, els socialdemòcrates, realment creiem que els problemes de l’administració pública es poden solucionar pel camí d’una reforma global i dialogada. Així ho hem defensat de forma reiterada i així ho continuarem defensant.

Per això, si en les properes eleccions generals tenim la confiança dels ciutadans d’Andorra, els socialdemòcrates farem una llei millor per als funcionaris, per a la ciutadania i per al país. Ho farem per ells i amb ells, i per Andorra.

Veure article original

El Partit Socialdemòcrata (PS) continua defensant la proposició de llei per a la reactivació del comerç i espera que sigui presa en consideració per a la tramitació al Consell General, malgrat el criteri negatiu del Govern. Per aquesta raó, i amb la intenció de mobilitzar el sector a favor del text, durant els propers dies el partit es reunirà amb la Cambra de Comerç i associacions de comerciants. “No és una qüestió menor perquè hi ha molts diners en joc”, va dir ahir el primer secretari de la formació, Pere López, al mateix temps que va insistir que continuaran “fent pedagogia” sobre les bondats de la iniciativa legislativa.

Els socialdemòcrates insisteixen, com proposen al text, que les comissions bancàries per l’ús de les targetes de crèdit han de baixar en línia amb la directiva europea en la matèria, aprovada l’abril d’aquest mateix any i que ja estan posant en marxa els països de l’entorn. L’impacte d’aquestes comissions estaria entre 10 i 15 milions d’euros i el que pretenen els socialdemòcrates és que “els ingressos milionaris” dels bancs “en lloc d’anar a la banca vagin als comerciants i es reflecteixi en els comptes d’explotació” dels establiments. Segons va ressaltar López, els costos als quals han de fer front les entitats bancàries s’han anat reduint progressivament en els últims anys perquè les targetes són ara molt més segures i ja no hi ha tant frau, motiu pel qual consideren que també han de baixar les comissions que cobren fins a un 0,2%. “Els ingressos per als bancs han crescut tot i que ara tenen menys despeses”, va insistir López, que va recordar que “a tot el món les comissions han baixat, contràriament al que ha passat aquí”. Pel dirigent del PS, les mesures que es fixen a la proposició de llei són “necessàries” per ajudar el que és encara avui dia el sector econòmic més important del país.

López va lamentar també que el criteri del Govern no fes referència a les taules de treball amb el comerç que també preveu el text. I és que, segons va reiterar, són necessàries perquè hi hagi “un cert nivell de concertació” en les accions de promoció que es portin a terme. Segons López, el sector voldria participar en les campanyes i també està disposat a fer aportacions per finançar-les.

L’anunci de Martí, un “símptoma de feblesa gran”

El primer secretari del PS, Pere López, es va mostrar sorprès per l’anunci del cap de Govern de posar a disposició del partit la seva reelecció. “No deixa de sobtar-me”, va dir. López veu en aquest gest “un símptoma de feblesa gran i preocupant”. El màxim mandatari del PS va recordar que “hi ha qüestions importants a tràmit” en aquests moments i que moltes de les reformes anunciades no s’han fet, sinó que s’han deixat per a la propera legislatura. Per això va dir que troba preocupant “veure que el cap de Govern està cansat, amb tota la feina que falta per fer”. A més, l’anunci és també sorprenent tenint en compte que les formes que s’han utilitzat aquests anys no han presentat símptomes de feblesa, “sinó més aviat el contrari”.

El passat 30 d’octubre es va votar el projecte de llei qualificada de creació i de regulació del pla de pensions de la funció pública i amb aquest, Demòcrates per Andorra, com aquell que no se n’adona, desmantellava al mateix temps tota l’estructura de la funció pública andorrana.

A partir d’ara, l’Estat obligarà per llei tots els seus funcionaris i agents de l’administració a contribuir a un pla de pensions que té totes les característiques d’un contracte privat. Tanmateix, i malgrat aquesta obligació, cap treballador públic no el podrà triar de manera individual i el Govern no oferirà cap tipus de garantia respecte a la gestió, la custòdia de les aportacions ni del fons acumulat, ni tampoc en relació al pagament de les prestacions del pla de pensions.

És cert que el grup parlamentari demòcrata va introduir una esmena en la qual feia que la contribució del personal públic fos voluntària. Però cal ser conscient que la contribució és tan sumàriament voluntària que qui no ho faci veurà desaparèixer la part corresponent del Govern i tampoc es podrà beneficiar de la deducció fiscal de l’IRPF sobre aquestes quanties. Voluntari hauria sigut donar a qui no volgués ser partícip d’aquest pla el corresponent 3% per poder-lo atribuir a un altre pla de pensions o a qualsevol altra destinació igual de legítima.

És important constatar que el Govern demostra tenir tanta confiança en el seu propi pla de pensions que s’escapa de tota responsabilitat quant a la seva viabilitat i es cuida ben prou de garantir-ne les prestacions als seus treballadors. El nostre grup parlamentari va presentar una esmena que permetia garantir per part del Govern un mínim de prestació de jubilació del 60% del darrer salari per a les persones físiques beneficiàries del pla de pensions. Aquesta esmena tenia per vocació ser coherent amb l’obligació de contribuir-hi. Un canvi que implicava una reducció d’un 10% de les quanties actuals, que els sindicats estaven disposats a acceptar mostrant sens dubte una bona predisposició a la negociació i, en cap cas, un immobilisme que alguns els han volgut atribuir.

Convé posar de manifest la diferència abismal entre el plantejament dels socialdemòcrates i el de DA. Mentre que el Govern, a través de la disposició addicional primera que s’adreça als funcionaris en actiu a l’entrada en vigor d’aquesta llei, garanteix un complement resultant del 60% d’un càlcul de bogeria menys la pensió teòrica provinent del pla de pensions i de la CASS, la nostra esmena és clara i sense embuts, nosaltres no ens amaguem sota criptogrames opacs i misteriosos, marca de la casa de DA, i demanem garantir als treballadors públics el 60% del seu darrer salari.

Els socialdemòcrates preteníem també que fos la Caixa Andorrana de Seguretat Social l’organisme responsable de l’administració del fons de pensions de la funció pública. Estem convençuts que la CASS, acostumada a gestionar el fons de pensions de la CASS, podia fer-ho també en aquest cas, i es reduirien així tots els intermediaris privats que busquen, de manera legítima, beneficis a totes les seves actuacions i que, per tant, constituiran més despeses pel pla de pensions de la funció pública. Per tant, demanàvem el màxim de gestió pública per a uns fons també públics.

Un altre canvi molt important introduït per DA és que, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, desapareix la figura dels funcionaris en molts àmbits de la funció pública: en l’ensenyament i en departaments de l’administració general tan importants com poden ser els de tràmits, d’afers exteriors, de cultura, de medi ambient... Aquesta modificació, regulada per una disposició final que, com indica el seu nom, intervé en la part final de la llei del pla de pensions de la funció pública, representa, com aquell que no fa res, una clara modificació encoberta de l’estructura general de la funció pública andorrana, regulada per la llei del 2000. Efectivament, a través d’aquesta llei, Demòcrates per Andorra impulsa un canvi sense precedents de la funció pública i ho han fet de manera unilateral, sense el debat necessari per afrontar un canvi tan substancial i sobretot sense l’acord legítim de la ciutadania, que hauria consistit a incorporar aquesta modificació en el seu programa electoral. I tot això ho fan a les portes d’unes eleccions, quan ho podien haver incorporat en el seu proper programa electoral perquè tots els ciutadans es poguessin pronunciar en relació a aquesta mesura, que llavors hauria pogut ser considerada legítima.

És important que tinguem tots present que aquest canvi no repercutirà únicament en els treballadors públics, sinó que tindrà conseqüències per a tota la ciutadania andorrana, vist l’abast que té la funció pública.

Cal recordar que l’activitat del funcionari consisteix a satisfer les necessitats col·lectives i ha d’estar al servei de l’interès general. És essencialment per aquesta raó que l’estatus del funcionari està regulat per llei. Se’ls imposa unes obligacions específiques, però en contrapartida tenen certes garanties. I aquesta no és una especificitat andorrana!

La concepció de la funció pública, compartida per la gran majoria de les democràcies europees, ha sigut considerar-la una activitat d’interès general que s’exerceix en nom i per l’interès de tots els ciutadans i, per tant, es demana als funcionaris integritat, honestedat, imparcialitat, neutralitat i servei de l’interès general. Es considera doncs essencial assegurar la independència dels funcionaris en relació al poder polític i als seus administrats. Així doncs, i tal com ja deia anteriorment, aquest projecte de llei constitueix un veritable desmantellament dels principis que han regit fins ara la filosofia de la funció pública. A partir d’ara, els agents de l’administració reemplaçaran els funcionaris i el contracte reemplaçarà la situació estatutària definida per la llei i el reglament. A més, és una evidència que aquesta llei, que, com ja he dit, establirà de manera generalitzada una relació contractual entre el treballador públic i la seva administració, per no dir una relació contractual entre el treballador i el poder polític governant, afeblirà clarament la independència del treballador públic del poder polític.

Tindrem doncs treballadors públics i, encara més greu, directors de l’administració menys protegits, més exposats i, per tant, menys independents. I aquí és on ens preocupa seriosament la garantia i la continuïtat de l’interès general. Tindrem treballadors públics que podran ser sotmesos a moltes més pressions per qui tindrà el poder!

En contraposició als plantejaments de Demòcrates per Andorra, els socialdemòcrates creiem en una administració forta, moderna, eficient i sostenible.

I per aquesta raó apostem per treballar en una reforma global de la funció pública, que es tiri endavant de forma consensuada amb tots els seus actors, i de la qual es podran beneficiar, sens dubte, també el sector privat i totes les ciutadanes i ciutadans d’An­dorra.

Veure article relacionat

L'anunci d'Antoni Martí ha caigut com una bomba al Partit Socialdemòcrata. El candidat a cap de Govern per la formació, Pere López, s'ha mostrat totalment sorprès per aquest símptoma, com l'ha qualificat, de feblesa. No entén que arribi quan s'ha d'afrontar una segona legislatura amb tanta feina i reformes tan importants al damunt de la taula. El primer secretari del PS, això sí, espera que la postura de Martí no respongui a motivacions electoralistes.

"Vull entendre que no estem parlant de tacticisme polític, ja que és el cap de Govern i ho trobaria de poca alçada política". Són les primeres valoracions del primer secretari i futur candidat a del PS a les eleccions generals.

Pere López no entén que l'anunci sobre la possible renúncia del cap de Govern arribi tot just ara, quan tota la feina que ha iniciat l'executiu de DA està a mitges: "Està dient als ciutadans que no se sent amb la força per tirar endavant allò que va prometre el 2011, que en aquests quatre anys no ha tirat endavant i que havia promès que faria en una segona legislatura".

Al marge de l'afer Martí, Pere López s'ha referit també al criteri negatiu del Govern a la proposició de llei socialdemòcrata de reactivació del comerç. Un text que considera vital per al sector comercial, sobretot, a l'hora de limitar les comissions bancàries en l´ús de les targetes de crèdit. Unes comissions que, al seu parer, el sector financer no pot justificar i que podrien repercutir amb més de 10 milions d'euros al marge dels comerciants.

López ha anunciat pròximes reunions amb la Cambra de Comerç i les federacions del sector perquè es mobilitzin en defensa de la seva proposició de llei.

Veure article original

Joan Sans anuncia que el comú d’Encamp obtindrà “de manera imminent” un crèdit per valor inferior als cinc milions d’euros, sense la necessitat d’oferir un aval.

El conseller del PS al comú d’Encamp, Joan Sans, ha anunciat que la corporació donarà llum verd “de manera imminent” –molt probablement durant la sessió plenària de demà a la tarda–, a la contractació d’una pòlissa de crèdit amb una entitat bancària amb la qual portava mesos negociant el préstec, que finalment es concedirà sense la condició d’un aval. Tot i que en un principi es parlava de cinc milions d’euros, el conseller va avançar durant una entrevista a l’emissora COPE Andorra-AD Ràdio que la xifra serà “inferior”, sense precisar-ne la quantia exacta.

En qualsevol cas, Sans es va felicitar pel fet que “la predisposició de les entitats hagi canviat de cop i volta” i que s’ofereixi aquest crèdit “sense que el comú hagi d’oferir un aval a canvi”. Va lamentar, però, que la intenció inicial de l’equip de govern fos obtenir la pòlissa cedint al requisit de l’aval fixat per l’entitat, i posant un dels aparcaments comunals com a garantia. “Això es va aturar perquè els dos consellers a l’oposició vam posar el crit al cel per dir que s’estava fent una cosa que no ens semblava bé i que pensàvem que calia consultar a la població”, va remarcar el representant socialdemòcrata al comú. “S’estava oferint com a aval una cosa que és de tots i sense consultar-ho. El comú estava predisposat a cedir uns béns que són de tota la parròquia”, va explicar el conseller, de manera que si el projecte hagués tirat endavant “sense una oposició i sense una tasca de control a darrere”, a hores d’ara “aquesta entitat tindria com a aval uns béns públics, que són de tots”, va insistir.

Sans va destacar que “el que més em preocupa és que malauradament, des de la comissió de finances, no sabíem si hi havia una altra entitat predisposada a atorgar el crèdit sense l’aval que reclamava l’altra”. Tot i això, va celebrar que finalment es pugui obtenir un crèdit “necessari per tirar endavant els projectes que es vulguin desenvolupar, i per redreçar les finances del comú”.

Intervenció de la consellera general, Rosa Gili, del Grup Parlamentari Socialdemòcrata sobre la llei de creació i de regulació del pla de pensions de la Funció Pública, al Consell General del proppassat dijous 30 de novembre.



Comparteix aquest vídeo si estàs a favor de que es faci una reforma global de la Funció Pública consensuada amb els treballadors públics per aconseguir una Administració pública més eficient que beneficiarà a totes les persones que viuen i treballen a Andorra.

La consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat aquest dilluns al matí una pregunta al Govern per saber quines actuacions s'han dut a terme per millorar les condicions del centre sociosanitari El Cedre. La pregunta oral haurà de ser resposta per l'Executiu en la sessió plenària del Consell General del 13 de novembre.

Els socialdemòcrates expliquen en un comunicat que el passat mes de maig, Gili va presentar una pregunta al Govern sobre la política d'admissions al Centre Sociosanitari El Cedre i sobre el seu estat d'ocupació. Aleshores la ministra de Sanitat, Cristina Rodríguez, va assegurar, segons assenyalen en el comunicat, que es prioritzarien tots els esforços perquè la instal·lació gaudís dels recursos necessaris, i va dir que s'estaven plantejant d'obrir plantes noves per acollir més residents i augmentar els recursos d'infermeria i d'auxiliars.

El grup socialdemòcrata posa en relleu que segueix “amb molta preocupació el malestar existent entre els pacients i els familiars del centre” un any després de la fusió de la residència Solà d'Enclar i El Cedre. En aquest sentit, destaquen que “el Govern sempre ha explicat que l'objectiu d'aquesta operació és la millora del benestar dels residents. No obstant això, de moment, els esdeveniments van precisament en direcció contrària”. Per aquest motiu, Gili torna a demanar a l'Executiu que expliqui les actuacions del Ministeri de Sanitat per millorar les condicions del centre.