Mariona González és consellera general pel Partit Socialdemòcrata i una de les veus que més s'han fet sentir per defensar la igualtat entre els éssers humans al Consell General.
– El polític neix o es fa?
– Em vaig fer, a l'any 2001, quan vaig veure que s'havia creat un partit socialdemòcrata, vaig enviar la meva afiliació per fax. Era amb la ideologia que em sentia identificada. I va ser a través del Partit que vaig anar treballant i aprenent política.
– Com va arribar a la política?
– Sempre havia tingut inquietuds i una visió diferent de com havia de ser una Andorra més social, amb més igualtat d'oportunitats, i amb una integració molt més accentuada per arribar a una cohesió social molt important.
– Què la motiva a aixecar-se cada dia?
– La família, la meva feina...
–Té confiança en el futur?
–Tinc confiança en una Andorra millor on totes i tots puguem ser feliços, on cap jove o gran hagi de marxar en contra de la seva voluntat, per manca de feina o d'unes pensions públiques insuficients.
– Creu que deixarà un país millor als seus fills del que vostè ha trobat?
–Ho desitjo i per això treballo i estic implicada en política.
–Abans de ser polític, quines feines o professions va exercir?
–Treballava a la CASS des de l'any 1981, ara estic en excedència.
– Té alguna afició?
– Llegir i la meva família.
– Un petit plaer diari?
– Sempre que puc, o ell vol, parlar amb el meu nét que viu a França.
– Què la pot treure de polleguera?
– Les mentides
– Crisi econòmica o de valors?
– Les dues.
– Quin és el seu polític de referència?
– Martin Luther King.
– Tres valors fonamentals que li demanaria a un polític que comença?
–Honestedat, atreviment per defensar els seus valors i parlar planerament perquè tothom el pugui entendre.
–Quins són els valors fonamentals del seu partit?
– La igualtat d'oportunitats per a totes i tots, independentment de cap circumstància personal, la no discriminació i un repartiment just de la riquesa.
– Tres mesures per implantar?
– Les pensions mínimes de jubilació que DA s'ha carregat, una pensió d'invalidesa que permeti viure dignament que DA també s'ha carregat i un IRPF més just. I si em permet una quarta, la despenalització de l'avortament en tres supòsits.
– Quin consell dóna a un jove polític?
– Que no desisteixi que si ell no lluita pel que creu i no fa política, altres la faran per ell.
Veure article original