La dreta andorrana està malalta, però no és una malaltia individual sinó un estat crònic del que no li trauran ni les famílies, ni els amics que tant han xuclat –gracies a ella– del patrimoni del país. D'aquesta malaltia no n'és responsable ni el cansament, ni cap toxicomania habitual; el que passa és que dreta andorrana que sanament havia viscut – i molt bé! – durant dècades gràcies a la seva totxesa, s'ha quedat sense els anticossos necessaris per moure's en els espais oberts; es diria que ha perdut la brúixola, encara que si ens hi fixem bé, desprès de 1993 no l'ha tinguda mai, però els darrers tres anys aquesta confusió sobre on estan i cap a on s'ha d'anar, s'ha fet més palesa.

En una època en la que arreu es parla de la post-modernitat, la dreta andorrana no ha assimilat encara les mínimes exigències de la modernitat, entre les quals està, en primer lloc, la igualtat política entre els ciutadans, amb els seus correlatius drets socials, econòmics; les llibertats individuals i col·lectives (de pensament, d'expressió, d'associació) i les demandes de transparència que reclamen els ciutadans. Aquesta dreta no ha estat capaç res més que d'evolucionar del vell Estat patrimonial a un Estat neopatrimonial penetrat pels interessos de sempre i dels nous lobbys que decideixen sobre el contingut de les polítiques públiques, fan, desfan i modifiquen les lleis a la seva mida.

La miop dreta andorrana no ha estat mai capaç de autoreformar-se voluntàriament, sempre han estat circumstàncies externes les que l'han forçada –això si, a desgana– a fer petites i vacil·lants passes endavant. Un dia va ser el Tribunal d'Estrasburg, altre dia el Copríncep Mitterrand; desprès Sarkozy amb les seves peculiars maneres.

Ara tota una simfonia de veus (OCDE, GRECO, Comissió europea, governs veïns, ambaixadors del G5 de l'UE, agències de qualificació del crèdit, etcètera) tornen a recordar a Andorra que la vida en comú –en el si de la comunitat internacional– té unes normes i fora d'aquestes normes, només queden dues possibilitats: l'aïllament autàrquic o la vida dels pàries. Amortitzats els dinosaures amb l'ultimàtum de Sarkozy, la dreta va haver d'improvisar els seus substituts en figures dissemblants i efímeres: un dia semblava quallar la d'un desarrelat mercenari, que actuava simultàniament amb l'auto-definit accident necessari; desprès –al 2010– fracassades les successives operacions Cinca, va ser el torn d'un personatge amb el rellotge aturat al 1992, especialista en les distàncies curtes i amb una desmesurada ambició de poder. Tot plegat, aquestes figures no han estat més que actors teledirigits d'un simulacre consistent en un joc de disfresses, com si la política que Andorra necessita fos la d'un carnaval de sigles. Així, van creure que les disfresses de coalició reformista, Andorra pel canvi o Demòcrates per Andorra serien suficients i els hi permetrien dissimular el seu tarannà immobilista i conservador impermeable a qualsevol vel·leïtat de canvi o de reforma. La situació s'ha agreujat encara més durant l'etapa final de la legislatura amb l'esgotament del lideratge de Martí i l'absència d'alternatives a aquest entre les diferents camarilles de la dreta. Tornem a estar al punt de partida de la tardor de 2010: els poders fàctics fent una mena de casting del tipus Operación Triunfo però d'amagat o com l'entrenador d'un equip, promovent la rivalitat entre els jugadors per veure qui disputarà la titularitat a Toni Martí. I els jugadors utilitzant tots els medis al seu abast per a seduir el seleccionador: padrins, vestidor, esponsors, premsa, sense oblidar els hooligans i palmeros més fidels.

Hem entrat –millor dir– la dreta política andorrana ha entrat en una fase de pugna acarnissada pel poder hegemònic en la que totes les armes semblen legítimes (la mentida, l'insult, la insinuació perversa, la intolerància), més encara quan les diferències reals entre aquests sectors són inexistents, tots volen defensar els interessos d'Andorra o sigui: els privilegis de la banca, de les grans franquícies, de la gran distribució comercial i dels interessos lligats a la fabricació del tabac. Semblaria, que quan menys diferència ideològica i política hi ha, més virulenta ha de ser la controvèrsia. Per a ells, per aquesta dreta autàrquica, incommovible, estraperlista, professional de la fidúcia i alcavota d'evasors fiscals, la resta del país no existeix; perdó, m'equivoco: existim, però només com a víctimes de retallades de drets socials i de llibertats, com a subjectes subalterns que hem d'aprendre a viure amb menys recursos, amb menys prestacions sanitàries, amb menys drets. Aquestes són les reformes en la que Gallardo, Pintat, Sangrà, Cinca, Nomen i Martí sempre estaran d'acord, les reformes que creen i fan augmentar les desigualtats.

David Rios és el president del grup parlamentari del Partit Socialdemòcrata (PS), i integra el planter de joves polítics que s'emancipen de les grans famílies al poder. Defensa una política més social encara que no sempre resulta fàcil, com ell mateix admet.

–El polític neix o es fa?

–En el meu cas, m'hi vaig fer, no vaig involucrar-me de forma activa en política fins a passada la trentena.

–Com va arribar a la política?

–No m'agradava ni l'Andorra que veia ni com els governants actuaven. Cada vegada que mirava el meu fill pensava que calia construir una Andorra millor. Sempre he pensat que la millor manera de canviar alguna cosa és involucrant-se i per això vaig fer un pas endavant. Venia del sindicalisme. Vaig ser president de l'APAAG a l'època que es van negociar temes importants, com la mútua dels funcionaris.

– Què el motiva cada dia?

– Fer una bona feina i intentar estar a l'alçada de les expectatives de les persones que confien en els polítics per solucionar la situació. I com deia abans, aportar el meu granet de sorra per una Andorra millor.

– Té confiança en el futur?

– Evidentment, sinó no estaria al Consell General. Ho hauria deixat. Andorra és un país amb un potencial extraordinari, només calen persones que el sàpiguen fer aflorar.

– Creu que deixarà un país millor als seus fills que el que vostè va trobar?

– Com deia, per això estic en la política. Hem fet accions per millorar o intentar millorar la situació dintre les nostres possibilitats, fem tasca de control al Govern que ajuda a solucionar aspectes que no funcionen, hem fet centenars de propostes de millora als textos legislatius que entren al Consell, hem fet propostes en positiu i amb un gran calat polític com la llei del comerç, la de cooperatives o les mesures de reactivació econòmica. Malauradament no totes elles són acceptades però estic convençut que tindran un gran impacte.

– Quina és la seva professió?

– Sóc enginyer superior informàtic.

– Compagina la feina amb una afició?

–Sóc un enamorat de les muntanyes d'Andorra, necessito gaudir dels nostres extraordinaris paisatges a l'aire lliure, per salut física i mental. Sempre que puc m'escapo a caminar.

– Un petit plaer diari?

– Fer una migdiada de vint minuts que no puc fer sempre que voldria

– Què el pot treure de polleguera?

– Que diguin que tots els polítics són iguals.

– Crisi econòmica o de valors?

– Per a mi és una crisis de valors, l'actuació de persones sense escrúpols ens ha abocat a la crisi econòmica i la pèrdua del sentiment de solidaritat fa que ens costi més sortir-ne.

– Quin és el seu polític de referència?

–Nelson Mandela. La seva vida és extraordinària i com a polític va ser excepcional.

– Tres valors que demana a un polític?

– Honestedat, capacitat d'escolta i constància.

– Quins són els valors fonamentals del seu partit?

– Des del Partit Socialdemòcrata defensem valors com la solidaritat o la justícia. Lluitem contra la desigualtat amb propostes que permetin reduir-la com poden ser la sanitat pública, l'educació o les pensions públiques.

– Tres mesures que implantaria?

– Augmentar el salari mínim. Un pla efectiu de lluita contra l'atur. Definir un sistema d'impostos just on els que més tenen més aportin.

– Quin consell dóna a un jove polític?

– Que s'allunyi de la política brossa, la de les punyalades, dels insults, de les maniobres sota-mà, del soroll, de la pèrdua de valors personals per conservar la cadira a tota costa... Fer política en positiu és una experiència personal inigualable i és el que ens reclama la ciutadania.

El Partit Socialdemòcrata (PS) ha iniciat una ronda de contactes amb representants del sector comercial per sensibilitzar-los de la necessitat que s’accepti la presa en consideració de la proposició de llei de reactivació del comerç, que va entrar a tràmit el seu grup parlamentari. El primer contacte va tenir lloc ahir a la seu del Consell General entre el primer secretari del PS, Pere López, i el president del grup parlamentari, David Rios, i el president i la directora de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre i Pilar Escaler, respecti­vament.

El líder del PS va explicar a la sortida de la reunió que l’objectiu és que el sector comercial pressioni i els grups parlamentaris votin el proper dia 27 de novembre a favor de la presa en consideració de la proposició de llei i es trameti a la comissió corresponent per estudiar-la i millorar-la, si així es considera oportú, a través d’esmenes.

En la trobada que va tenir lloc ahir, i que es va allargar més del que estava previst en un principi, el PS i la Cambra de Comerç van coincidir en “el diagnòstic de les problemàtiques que aborda la proposició de llei”. El text aposta per posar un límit en les comissions de les targetes de crèdit i per reduir el termini de preavís en els contractes de lloguer de locals, així com per la simplificació dels tràmits de les importacions. Tot i així, segons va indicar López, “potser no hi ha hagut tantes coincidències en la solució definitiva” que s’hauria d’aplicar. Amb tot, totes dues bandes creuen que es tracta de qüestions que afecten la competitivitat del sector comercial. López no va voler, però, entrar en el detall d’aquestes diferències i els representants de la Cambra de Comerç, per la seva banda, van refusar fer cap declaració, al·legant que s’havia tractat d’una “reunió de treball”. “La Cambra de Comerç comparteix que la incidència d’aquestes problemàtiques és significativa”, va insistir López.

La campanya explicativa sobre el contingut de la proposició de llei de reactivació del comerç que ara inicia el PS té lloc quan tan sols han transcorregut uns dies des que es va fer públic el criteri negatiu del Govern en relació al text. En aquest sentit, el primer secretari del PS va remarcar la importància que les comissions de les targetes de crèdit es redueixin “perquè un 1% que hi pugui haver a escala internacional és un percentatge elevadíssim sobre el marge amb què treballa el comerç, que està entre el 5% i el 6%”. El PS creu que s’ha de posar fi a la situació que es viu al país en aquest àmbit, “i més quan els països veïns estan legislant en aquest sentit”. “Sempre hem dit que el sector financer està obtenint un sobrebenefici en una activitat que li genera importants comissions de venda”, va dir López.

Els socialdemòcrates coincideixen en la diagnosi amb la Cambra de Comerç d'Andorra en les problemàtiques que afecten al sector comercial del país. Al menys així es desprèn de la reunió que van mantenir ahir al Consell General el president de l'entitat empresarial, Marc Pantebre amb el primer secretari general del PS, Pere López i el president del grup parlamentari, David Rios. La trobada, que es va allargar més d'una hora, va intentar buscar la complicitat de la Cambra en l'intent del PS d'aconseguir el màxim d'aliats que el permetin tirar endavant la seva proposició de llei de reactivació del sector comercial. En aquest sentit, el proper 27 de novembre el grup socialdemòcrata pretén que la iniciativa pugui ser presa en consideració pel Consell General. Per aquesta raó van anunciar que posaran en marxa una campanya de sensibilització adreçada a tots els agents implicats en el sector comercial.

López confia que el text tingui el suport de la resta de grups parlamentaris ja que «no s'entendria que la resta de grups donessin l'esquena a mesures d'impuls al sector econòmic més important del nostre país»..

La proposició legislativa consta d'un conjunt de mesures molt concretes dirigides a millorar la competitivitat del sector, un dels més afectats per la greu crisi dels últims anys i pal de paller del model econòmic del país. En aquest sentit, els socialdemòcrates entenen que l'actuació de l'Administració ha de tenir molt present la necessitat de potenciar el principal sector econòmic del país destinant els recursos necessaris per a la millora de la seva competitivitat i «legislant per tal de corregir situacions que estan afectant negativament a la competitivitat del sector».

A trets generals, Pere López va indicar que van coincidir amb la Cambra de Comerç en la necessitat de limitar les comissions de les targetes de crèdit, en la simplificació dels tràmits d'importacions i en el canvi de sis a un mes el preavís del contracte de lloguer. Malgrat això que no hi va haver tanta coincidència pel que fa a les solucions proposades, segons va manifestar el lider del PS.

COMISSIONS BANCÀRIES // En relació a les comissions que les entitats bancàries apliquen als comerciants, que estan entorn al 0,5% a nivell nacional i en el 1% a nivell internacional, els socialdemòcrates creuen que són «molt elevades» i, és per això que «cal legislar per fer possible aquest límit màxim de les comissions dels bancs».

La proposició de llei coincideix en un moment en què França i Espanya van modificar les seves legislacions per reduir el percentatge cobrat per les entitats financeres, és a dir, el contrari que ha passat a Andorra, fent menys competitiu el comerç del Principat. Les bases de la iniciativa legislativa recull la voluntat de reduir al 0,3% les comissions quan es realitza el pagament amb targeta de crèdit i al 0,2% quan es fa amb targeta de dèbit, uns percentatges molt inferiors als que hi ha en l'actualitat.

El primer secretari del PS, Pere López, s´ha reunit amb el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, Marc Pantebre.

En la trobada s´ha debatut la proposició de llei de reactivació del comerç presentada pels socialdemòcrates. Tant López com Pantebre han coincidit a l'hora de diagnosticar les dificultats que travessa el sector, si bé no s´han assolit acords concrets.

Aquesta és la primera d´una roda de trobades que el PS vol fer amb diferents actors comercials per sensibilitzar sobre la necessitat d´aprovar mesures de reactivació del comerç, com ara limitar les comissions bancàries a les targetes de crèdit.

Veure article i vídeo originals

En el tram final de la legislatura, el conseller encampadà fa balanç: defensa haver estat una oposició positiva i es mostra convençut que a les eleccions poden sorprendre més d’un.

Presideix el grup socialdemòcrata d’ençà l’escissió viscuda el 2013. És una de les cares visibles del nou PS i assegura que poden protagonitzar la sorpresa en les generals.

Quin balanç fa dels quatre anys?
La legisltura té dues cares. Una és més complicada;  conviure amb una minoria tan petita és dur perquè no tens pes polític per fer prosperar moltes propostes. A més, passar a tres consellers va generar una disfunció i un sobreesforç que has d’assumir. Per la banda positiva, ens quedem amb bon regust de boca. Hem exercit una oposició positiva, presentant més lleis que el grup de 22 i millorant-ne moltes. Hem fet una oposició real sense la qual el Govern hagués tingut les mans més lliures.

I les eleccions, quan?
El pressupost marca el calendari. Es pot votar al gener i, per tant, po­den ser al març o a l’abril.

Li preocupa que algun text en especial quedi al calaix?
Algun corre el perill però no crec que sigui decisiu per al funcionament de l’Estat, per reactivar l’economia o per crear llocs de treball. DA potser els ha entrat per fer veure que ha fet deures.

Com valora la llei de vaga?
S’ha fet en reacció a unes mobilitzacions. No estem d’acord a legislar en calent perquè les lleis necessiten un entorn de tranquil­·litat i de bona predisposició per ser efectives i justes. Ho hem d’acabar d’analitzar però hi ha alguna cosa que grinyola.

Com valora el pressupost?
Destaco sobretot que no hi ha equilibri pressupostari, un punt al qual el ministre s’havia compromès. S’ingressa més, sí, però tam­bé es gasta més.

I es gasta bé?
Hi ha despeses que no estan ben invertides.

Serà el darrer pressupost que hagi d’analitzar?
Segurament no, perquè encara que l’any vinent no sigui conseller, sí que seré al partit i disposat a ajudar.

Quina retallada per no respondre l’autèntica pregunta: es tornarà a presentar?
No tinc presa la decisió. Depèn de la situació personal i familiar i també que els companys ho vulguin.

Com hi ajuda que s’elimini el límit de la reserva de plaça?
És una facilitat més. És una mesura injusta, que limita la professió de la política a primera línia als funcionaris, quan no ho fa en cap altre àmbit. Pot ajudar però al final és el PS qui ha de decidir.

Quin és el futur del PS?
L’executiva està canviant moltes coses, establint una obertura i un altre tipus de missatge que pot crear il·lusió. Hem iniciat contactes amb gent de línia progressista i rebem bon feedback. Hi ha gent que s’hi està integrant, quan fa uns tres anys era complicat.

És suficient per tenir opcions a les eleccions?
El PS té possibilitats de guanyar aquestes eleccions i en això estem treballant. Tenim vocació de governar i de canviar una Andor­ra que necessita un impuls progressista i reformador, més obert i del qual es beneficïi tothom.

Seran a les set parròquies?
Hi treballem i crec que ho podem aconseguir. Seria una demostració que el PS està pujant.

Com es traslladarà al vot l’escissió de fa dos anys?
Hi va haver gent que va marxar però n’hi ha molta que s’hi està apropant; el balanç serà positiu.

Es pot pactar amb SDP?
L’objectiu és arribar a les eleccions amb un aglutinament de forces progressistes. I la condició és practicar polítiques progressistes: estar a favor d’una CASS sostenible i pública, d’un IRPF just o d’una llei d’atenció social que doni realment resposta a qui passa dificultats.

Ha millorat la relació amb el grup mixt?
Treballem amb tots els grups. Les relacions poden ser més o menys bones però el que importa és que no afectin l’activitat legislativa.

No afecta però no és bona?
El que és realment important és que es creï un clima que permeti avançar positivament.

El clima és més fàcil segons la persona que hi hagi al davant?
És així en tots els àmbits de la vida. L’important és que els ciutadans es mereixen que els polítics tinguin un sentit gran de la responsabilitat i que aparquin els temes personals.

Com és la relació amb Jaume Bartumeu?
Li ho torno a repetir. La relació que hi pugui tenir no té cap transcendència. El que hem de fer és unir esforços perquè la tasca legislativa sigui de qualitat.

Com pot afectar en les eleccions la reaparació dels liberals?
És massa d’hora per valorar com acabarà sent el PLA, si tindran suports o no, o si es podran presentar a moltes parròquies. Ara, l’única alternativa real és el PS.

Preocupa que s’aposti per idees tan diferents al que s’ha defensat al Consell?
Em preocuparia que el 2015 hi hagués un arc parlamentari dominat per una ideologia conservadora. Ja s’ha vist que les polítiques de DA ho han estat.

Què aporta Pere López com a candidat?
És un lideratge d’un intens treball en equip i això suma molt més. Les decisions es prenen a partir d’escoltar. Després també hi ha la transparència i l’obertura. No ens havíem reunit mai amb tants col·lectius. L’acostament a la ciutadania ha estat efectiu i la gent ens veu com una força política que pot tenir influència.

Quina llei li hauria agradat que no s’aprovés?
La de la CASS, em fa mal al cor per qui se’n veu afectat, i la de serveis socials, profundament in­justa. I l’IRPF és necessari però s’hagués pogut fer molt més just. També tenim matisos sobre la de les pensions dels funcionaris.

Costa decidir-se per una…
Són lleis amb l’ADN de DA. En la majoria podem arribar a un consens, però amb aquestes mai, perquè van en contra del sistema social del país. Si governéssim, les canviaríem; segur.

I de quina se sent més orgullós?
És especialment important el CDI amb França. I, després, tinc moltes ganes que s’aprovi la de cooperatives, una iniciativa nostra que permetrà a Andorra obrir l’economia social.

El primer secretari del PS, Pere López, i el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, es van reunir ahir al matí amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats espanyol a Madrid. Durant la reunió es van tractar temes com el conveni per evitar la doble imposició (CDI) i el futur acord d'associació amb la Unió Europea. En aquest sentit, el PS va assenyalar que la reunió «ha estat molt important per aconseguir el suport del PSOE en aquests dos temes d'Estat».

El PS va valorar la reunió com a «cabdal per tal d'impulsar aquestes dues qüestions després de les eleccions generals». Durant la jornada de treball, López i Rios van insistir en la feina feta per Andorra en els darrers anys per tal d'homologar la seva legislació als estàndards internacionals en matèria d'intercanvi d'informació fiscal i de lluita contra el blanqueig de capitals.

De la seva banda, Sánchez va destacar el procés de renovació que ha impulsat el PSOE i que «és molt important la presència d'una nova generació de socialistes a Espanya i a Andorra». Igualment, va insistir que per al PSOE «és molt important cuidar les relacions amb els països pròxims com és el cas d'Andorra».

Posteriorment, els dos dirigents socialdemòcrates es van reunir amb l'ambaixador d'Andorra a Espanya, Jaume Gaytan, amb qui van intercanviar informació en relació als diferents temes d'actualitat bilaterals.

El Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) ha expressat la seva bona predisposició a ajudar Andorra a culminar el procés de negociació d’un acord d’associació amb la Unió Europea (UE) i la firma del conveni de doble imposició (CDI) amb Espanya. Així es va constatar durant la reunió que van mantenir ahir al Congrés dels Diputats espanyol, a Madrid, el primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), Pere López, i el president del grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.

Durant la trobada, que va tenir una durada aproximada d’una hora i es va caracteritzar per un ambient de gran cordialitat i cooperació, segons un comunicat, es va parlar dels temes més rellevants que afecten tots dos països, si bé el CDI i l’encaix d’Andorra a la UE a través d’un acord d’associació van centrar bona part de la trobada entre els tres polítics. El màxim dirigent del PS va reiterar ahir la importància d’aquestes dues qüestions, que va qualificar de “temes d’Estat”, per al futur del país i que s’hauran de tancar durant la propera legislatura. El primer secretari del PS va recordar ahir que serà l’acord d’associació el que permetrà, per exemple, que per fi les empreses andorranes puguin sortir a l’exterior i que els joves estudiants andorrans puguin trobar feina als països comu­nitaris.

López i Rios van explicar també ahir a Sánchez l’esforç fet per Andorra al llarg dels últims anys per homologar la seva legislació als estàndards internacionals en matèria d’intercanvi d’informació fiscal i de lluita contra el blanqueig de capitals. Així mateix, els dirigents socialdemòcrates va insistir que el Principat és una plaça financera “segura” que compleix la normativa internacional.

Per la seva banda, Sánchez va destacar durant la trobada el procés de renovació que ha impulsat el PSOE i que “és molt important la presència d’una nova generació de socialistes a Espanya i Andorra”. A més, el secretari general del PSOE va manifestar que per al seu partit “és molt important cuidar les relacions amb els països pròxims com és el cas d’Andorra”, segons va explicar el PS en un comunicat. En aquesta mateixa línia, López va assenyalar també que hi ha una “certa similitud” en els processos que els dos partits han engegat als seus respectius països.

L’agenda d’ahir a Madrid de López i Rios va incloure una reunió amb el diputat socialista per Girona Àlex Sáez i amb la vocal de la Comissió Mixta per la Unió Europea i membre de la direcció del PSOE, Meritxell Batet. També es van reunir amb l’ambaixador d’Andorra a Madrid, Jaume Gaytán.

COMUNICAT DE PREMSA

López i Sánchez acorden la col·laboració del PSOE en relació al CDI amb Espanya i l’acord d’associació amb la UE

El primer secretari del PS, Pere López, i el president del Grup parlamentari socialdemòcrata, David Rios, s’han reunit aquest matí amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats espanyol a Madrid. Durant la reunió de treball, d’aproximadament una hora i que ha estat presidida per una ambient de gran cordialitat i cooperació, s’han tractat els temes més rellevants que afecten als dos països. El conveni per evitar la doble imposició (CDI) i el futur acord d’associació amb la Unió Europea han centrat bona part de la reunió.

El CDI amb Espanya i l’acord d’associació amb la UE són dues negociacions transcendents i vitals per al futur del país que hauran de concloure durant la propera legislatura. En aquest sentit, la reunió d’avui ha estat molt important per aconseguir el suport del PSOE en aquests dos temes d’Estat.

A la vista dels calendaris electorals d’ambdós països i donat que són dos processos que es ratificaran parlamentàriament durant la propera legislatura, des del PS es valora la reunió com a cabdal per tal d’impulsar aquestes dues qüestions després de les eleccions generals. Dos temes que cal recordar que aportaran grans beneficis a estudiants, treballadors i empresaris andorrans.

Durant la jornada de treball, López i Rios han insistit de manera reiterada l’esforç desenvolupat per Andorra en els darrers anys per tal d’homologar la seva legislació als estàndards internacional en matèria d’intercanvi d’informació fiscal i de lluita contra el blanqueig de capitals i que el Principat és una plaça financera “segura” que compleix la normativa internacional.

Sánchez ha destacat el procés de renovació que ha impulsat el PSOE i que “és molt important la presència d’una nova generació de socialistes a Espanya i a Andorra”. Igualment, el màxim dirigent socialista espanyol, ha insistit que per al PSOE “és molt important cuidar les relacions amb els països pròxims com és el cas d’Andorra”.

Ja fa dies que cueja el projecte de remodelació de la zona esportiva de Prada de Moles.

N’havíem vist l’anunci al programa electoral d’UP+DA, n’havíem llegit declaracions dels cònsols d’Encamp a la premsa, havíem vist els 600.000 euros que el comú va pressupostar per a aquest projecte i havíem vist als mitjans l’interès del Govern a afegir-hi uns 600.000 euros més perquè aquestes instal·lacions seran d’ús i d’interès nacional. Seria estrany que aquesta despesa només anés a càrrec dels ciutadans de la nostra parròquia, oi?

El 15 de setembre, UP+DA ens posa damunt la taula el primer projecte de remodelació que frega els 2 milions d’euros. És cert que l’import del projecte augmentava considerablement respecte dels números que s’havien fet inicialment, però aquest augment es justificava perquè les instal·lacions seran reglamentàries, s’hi preveu un espai important condicionat per al públic i s’ha d’intervenir per canalitzar el riu.

Els membres de la comissió, majoria i minoria, aportem propostes de millora, que es tenen en compte, de capacitat de públic a les grades i d’espais de vestidors. Des de PS+Independents poso damunt la taula el problema de l’accessibilitat a aquest espai (tots els encampadans coneixem a bastament el desnivell de la rampa d’accés a Prada de Moles). UP+DA ens acabava de presentar un projecte que incomplia la Llei d’accessibilitat. Reclamo que, tenint en compte la gran inversió que s’hi fa, s’han de millorar els accessos, que en alguns casos freguen un desnivell del 17%. Davant el meu neguit, la resposta del conseller d’Obres Públiques i Urbanisme és clara: entenem el seu neguit Sr. Sans, però això es pot fer més endavant en una segona fase (llegiu: ja s’espavilarà qui vingui després).

La meva insistència es manté el 3 d’octubre en una nova reunió en què veig que el projecte va fent el seu procés i no hi ha res ferm en relació amb la meva proposta. L’acta d’aquell dia recull la meva intervenció en què justifico la meva abstenció perquè penso que no podem elevar un projecte a la junta de govern en què hi invertirem més de 2,5 milions d’euros de tots els ciutadans, i que tenint en compte que només s’hi podrà accedir a peu des de l’avinguda Joan Martí incompleix la Llei d’accessibilitat. Tot i així, tots els membres de la comissió decideixen elevar el projecte a la junta de govern només amb l’abstenció de PS+Independents.

Vist que la cosa avança i que m’adono que pot acabar malament, des de PS+Independents decidim posar-nos en contacte amb la FAAD (Federació Andor­rana d’Associacions de persones amb Discapacitat), per informar-los del neguit que tenim en relació amb l’execució d’aquest projecte i els demanem un cop de mà. Informo el cònsol major de la meva conversa amb els representants de la FAAD i, ves per on, finalment s’acaba convocant una reunió extraordinària per aprovar un projecte global, ara sí, amb uns accessos que compleixen la legislació actual en matèria d’accessibilitat.

Al consell de comú de dijous passat vam aprovar, amb el suport de tots els grups, el projecte de remodelació d’una zona esportiva que serà d’interès nacional, la de Prada de Moles, per un valor de 2.829.617,38 euros, que arriba, i potser no és casual, a les portes del darrer any de mandat. La sorpresa en majúscules, però, arriba quan demano la quantitat de diners que hi aportarà finalment el Govern: mirades entre tots els consellers de la majoria i ball de xifres entre el cònsol major i el conseller Gasset. La veritat: el comú d’Encamp no té cap compromís ferm del Govern de la quantitat econòmica que hi pensa destinar. De moment, tal com va passar amb el circuit de gel del Pas (aquell del qual el Govern encara ens deu més de 3 milions d’euros), la despesa del projecte l’assumirem els ciutadans del Pas de la Casa i Encamp.