Des de la minoria controla, al costat de Cèlia Vendrell, l’acció de govern de Trini Marín i Marc Calvet. A manca de vuit mesos, Aleix Mañosas fa balanç de la situació.

Es van abstenir en l’aprovació de la liquidació del 2014 tot i tenir superàvit. Per què?
Ens sembla bé la contenció de la despesa sempre que no vagi en detriment del servei al ciutadà. I el 2014 no hi apareixien inversions que després van sortir via crèdits extraordinaris. Això ha fet que el pressupost inicial hagi passat de 19 a 23 milions. Poc devia variar la situació de les finances del novembre del 2013 al març del 2014 quan es va aprovar la primera obra extra, que era el tram final de l’avinguda Carlemany.

Obra que per fi s’ha acabat sencera...
I ho valorem bé. S’havia d’acabar perquè hi havia una discrepància estètica amb la part baixa i també hi havia obres a fer de clavegueram i separativa d’aigües. El resultat ha estat correcte.

Segueixen sense la informació que reclamen de la comissió de gestió del Madriu?
Sí. Se’ns lliuren les actes un cop aprovades i tard. Després, demanem més informació i se’ns diu que ens adrecem a la presidència de torn de la comissió. Era la primera excusa. I aquest any, que la presidència és d’Escaldes, esperàvem que no passaria però tot continua igual. I és un problema perquè la vall és de tots. Hi ha cortalans amb els quals tampoc no hi ha comunicació i transparència. Deu ser un tema d’Estat perquè no se’ns doni. Si tot just demanem el pressupost i la liquidació. No demanem tant. No entenem el perquè d’aquest secretisme que apareix en altres assumptes.

Quins?
Fa uns dies vam preguntar si el comú s’havia vist afectat per l’afer BPA. Ens van dir que sí i que hi havia uns diners bloquejats però no es va voler dir quants. Els diners són del poble, tothom ha de saber on estan i què pot passar si no se soluciona.

Tenen por que hi hagi molts diners bloquejats?
Imagino que no. Els comuns tampoc en tenen i treballen amb tots els bancs. La quantitat que es té estaria dividida. Però sigui quina sigui, l’hem de conèixer.

Tornant al Madriu, com valora el funcionament de la comissió?
El pla de gestió està buit de contingut. Apostaríem per fer-ho diferent, que tingués cara i ulls, no com ara que està agafat amb pinces. Es va fer massa tard i a corre-cuita per tenir alguna cosa feta. Segueixen faltant coses, aprofundir més, anar al detall.

Sembla que el canvi de direcció ha impulsat els resultats de Caldea i d’Inúu...
És una cosa objectiva. Les dades són les que són. Hi ha una forma diferent de dur a terme la direcció de la Semtee i també s’està millorant en l’àmbit turístic. Tots aquests factors fan que els resultats siguin més positius.

Quin era el problema en l’inici d’Inúu?
S’ajunten dues coses. Primer, era un producte nou i sempre és difícil de vendre’l i posar-lo en marxa. I, després, la campanya de màrqueting no va saber diferenciar-lo de Caldea. Amb el nou director s’ha posat ordre i la campanya és més eficient, s’han fet reunions amb operadors i accions que fan que Inúu refloti i Caldea es mantingui. És un pol turístic d’Andorra que ajuda a ser atractius no només quan tenim neu i és un estendard.

Com està funcionant enguany?
Millor que l’any passat. Part per les accions que s’estan fent i part perquè el principal client, l’espanyol, té més diners.

Com veuen el projecte d’aparcament a la part alta?
És un projecte de fa molts anys i del qual repetidament se n’ha parlat. Fa temps que diem que aquesta obra fa falta, que era una inversió necessària i que pot ajudar a revitalitzar la part alta. A Escaldes hi ha moviment perquè tenim places d’aparcament. Quan n’hem parlat, des de la majoria se’ns deia que les finances no ho suportarien. I ara diuen que potser sí. No es pot argumentar sempre les finances comunals per no fer inversions.

Vostè es va presentar com a independent... ho continua sent?
Estic en procés per passar a ser militant del PS perquè he anat veient que el projecte ha madurat, sobretot des de l’escissió. Va ser un cop dur però se li ha donat un aire i un tomb que m’ha agradat molt.

Ja treballen per a les comunals?
Fa dies que ens reunim per a l’elaboració del programa. Un cop el tinguem, veurem qui configura la llista. Creiem que és aquesta la forma correcta de fer-ho. Segurament ens trobarem amb tres llistes. No sé si SDP hi serà, però DA i Liberals hi seran. Amb aquesta configuració de tres o quatre llistes, el resultat pot ser qualsevol. Seran mogudetes, com les generals.

A d’altres parròquies es parla de possibles pactes amb SDP...
La meva visió és que ja hem fet una aliança fa poc, Junts, que aglutina una sèrie de forces. A mi em costaria entendre i explicar a la gent per què amb qui fa dos dies no hem anat junts ara sí que ho fem. Sóc més partidari de defensar un projecte que no pas unir-me amb qualsevol perquè no guanyi un altre.

A la parròquia feu de Martí, hi ha opcions de desbancar DA?
Sempre n’hi ha. No oblidem que, per molt que sigui feu de Martí, sempre ha estat el bressol dels liberals. El comú ha tingut una mala comunicació i un desencís amb treballadors i ciutadans que pot passar factura.

El risc és quedar-se fora fins i tot del comú...
Sabem que hi és i haurem de lluitar i fer una bona campanya. Han estat quatre anys que la població ha vist el control que hem fet a la majoria; hem dit quan s’han fet malament les coses i quan s’han fet bé. I altres partits, res. Hem estat els únics a criticar.

Es veu amb cor de repetir?
Sí. Ha estat una experiència que m’ha agradat molt i m’agradaria repetir. S’ha de veure si quan comencem a parlar de llistes segueixo tenint aquestes ganes i si el partit pensa que cal una continuïtat o un canvi.

No es mossega la llengua. Joan Sans, conseller del PS a la minoria d’Encamp, deixa clar que és dels que donen suport quan entén que les coses es fan bé i qui no estalvia crítiques si no les comparteix.

Els problemes financers, s’han solucionat?
És el deute inferior al de l’anterior majoria? Sí, però recordem que el comú actual va entrar amb 37 milions d’euros. L’actual cònsol de la majoria n’havia deixat 54. Miquel Alís s’ho va trobar i, tot i així, va girar la truita, va invertir a la parròquia i va eixugar fins a 37 milions. Ara diuen que el deute és de 30, però s’han demanat préstecs per vuit milions. I, el més greu és que la situació de la parròquia no ha millorat i que no hi ha una línia estratègica que permeti veure que ho farà. Per salut i necessitat pública, la majoria s’ha de ruboritzar quan parla de la feina feta.

Enguany s’inverteix més...
La gran, entre cometes, inversió és a Prada de Moles, i és errada. Hem hagut de demanar dos milions per a una remodelació necessària quan el Govern havia promès pagar el 50% que no veurem i en tres anys haurem de tornar a actuar.

Expliqui’s...
Hi ha necessitats que no s’han tingut en compte. És clar que calia posar el nas a la zona, que estava abandonada, però ningú ha contrastat amb les associacions esportives si hi ha més coses a fer. Deixarà de ser obac el camp? No. Quan nevi, continuaran els mateixos problemes. Es pot permetre el luxe de no preveure una zona coberta? Un projecte com aquest, de més de dos milions d’euros, no es pot tirar endavant sense consultar els ciutadans i que puguin fer aportacions, si més no els que l’han d’emprar.

Com veu el problema dels tancaments de l’accés a França?
És gravíssim. Hi ha dies que es mantenia la carretera tancada quan feia un sol espectacular per un tram on hi havia risc d’allaus. S’ha d’assegurar que els tancaments es minimitzin.

Quina és la sensació?
Que no s’hi destinen tots els recursos que s’hi podrien destinar per garantir que el tancament fos el mínim. No tinc clar si en disposa de més o no. Si no en tenen, toca pressionar el Govern perquè faci una col·laboració.

Veuria correcte que Andorra hi realitzés alguna inversió?
Sí, que es col·laborés perquè s’afavorís que els tancaments no siguin tan llargs.

Es fa prou des de França?
No vull ser mal pensat, però sabem que si es tanca l’accés, s’afavoreix el pas pel túnel de Pimorent i que els esquiadors gaudeixin d’unes altres instal·lacions que no són les andorranes.

Com valora el projecte de peu de pistes al Pas?
Segur que ho volem tots. Què és el que sorprèn? La bona intenció de la majoria comunal envers l’embelliment de la vila iniciada en l’anterior mandat, ha vist fruits? No. Per què no s’ha donat continuïtat a fórmules tan agradables i que han millorat espais com les contribucions especials? Els vilatans del Pas estaven contents. Per què no s’ha invertit en altres espais? No en tinc la resposta. Potser ara, a les acaballes del mandat, ens trobarem alguna sorpresa.

Quant podria costar?
El projecte no està ni dibuixat. Ja ens podríem haver assessorat en què consistiria.

Hi pot fer front el comú?
Si es pot fer el de Prada de Moles sense el compromís del Govern, evidentment es pot fer front a aquesta inversió.

Amb Saetde, han millorat realment les relacions?
Conflictes no se n’han desenvolupat, però si hi ha hagut millores deuen ser personals, perquè no hem tingut ni hem vist beneficis per a la parròquia.

Segueix sense acord perquè es faci càrrec del Funicamp...
Tenim una infraestructura que ens costa més de dos milions d’euros. És la porta més gran al domini. Si el tanquéssim seria un problema per a Grandvalira. Genera uns beneficis al domini i a Saetde. El més interessant seria que formés part del domini. Potser quan l’acabem de pagar, el 2019, interessarà perquè el dèficit ja no serà aquest. I llavors és quan ens hem de plantejar si pot donar beneficis i si val la pena mantenir-lo.

Quan no s’hagi d’amortitzar, potser no caldrà donar-lo...
Llavors li sortiran molts nuvis.

Descarta ja la venda d’accions?
Sí. Des de Saetde tots els accionistes han deixat clar que no serà així i el comú ha dit que en cap cas té aquesta intenció.

Si fos cònsol, què faria?
D’entrada, s’hauria de consultar la població, però no seria del meu grat. No sóc partidari de privatitzar serveis i menys quan tenim la participació en un domini que funciona molt bé i que aporta recursos a la parròquia.

És factible posar una urna al Pas per a les eleccions?
No és senzill per un tema organitzatiu i perquè s’ha de preveure un funcionament que segueixi la llei, però penso que sí. Recordo que el 2011 la consellera de la majoria Noèlia Mesas va anar a la Batllia a votar i va dir que ho feia perquè no tenia urna al Pas. No val fer la paperina el 2011 i al cap de tres anys no haver trobat la solució.

Què pot aportar ubicar el ministeri de Cultura al Rosaleda?
Amb els 500.000 euros del pressupost del 2015 poca cosa es farà. No sé quan estarà enllestit. Gaire clar no ho deuen tenir. Sempre hem dit que el Rosaleda ha de tenir vida útil i portar el ministeri revitalitza part de la parròquia. Accions com aquestes són les que permetran que el poble torni a ser el que era.

Què es pot fer per reactivar la zona comercial?
Si fos empresari, em costaria molt trobar una ubicació. No podem tenir les avingudes com les tenim. Val que no es poden començar de cap a cap, però agafem un tros i busquem fórmules com les contribucions especials.

Quin és el segon problema?
Que al teixit associatiu, el comú no l’agafi de la mà i l’estiri. Cal ajudar-lo amb els recursos del comú perquè això sigui un èxit.

El conseller socialdemòcrata al Comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, parla de la manca de transparència de la majoria. Defensa la necessitat de donar a conèixer la realitat de Naturlàndia, que ha disparat l’endeutament de la corporació. Denuncia que això no s’ha traduït en un element dinamitzador i que afecta la capacitat d’invertir per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.

A diferència d’altres parròquies, a Sant Julià la relació entre majoria i oposició és molt crispada.
Em sorprèn molt, en el sentit més negatiu de la paraula, perquè en el tracte de tu a tu la relació no és així. Hi ha vegades que sembla que hi ha un ambient cordial, però a l’hora de plasmar això en una feina política, quan cadascú pren la posició de governar o fer el control segons el mandat de les eleccions, es passa a ser enemics polítics. Tu ets aquell que m’ho criticaràs tot i tu ets aquell a qui ho haig de criticar tot. Aquest ambient enrarit fa que sigui molt complicat treballar. Des del primer dia no ens han passat la informació i no s’ha avançat en aquest sentit. Hi ha hagut un color polític que té majoria absoluta i que ha treballat unilateralment, sense demanar-nos l’opinió per a res.

Les crítiques de la minoria són molt mal rebudes.
És clar que són mal rebudes. I més quan ja comencem a veure que de moment qui té raó som nosaltres, els que estem presentant la situació a la ciutadania ja que ells no ho fan. És clar que no és agradable sentir com el Rossend Areny diu que això s’enfonsa, però tots els documents que ens arriben així ho indiquen.

De fet, ja des del principi no se’ls va convidar a participar en el consell d’administració de Naturlàndia.
Els consellers de la minoria en el darrer mandat van formar-ne part. És una decisió política. La cònsol major és la presidenta i qui pren les decisions. No podem fer res davant d’això, però ja s’intuïa com aniria la cosa en aquesta qüestió.

¿Preveu fer alguna acció perquè es respongui a les demandes d’informació com ha fet el conseller Josep Roig?
El problema és que la informació més sensible sobre la qual demanem respostes és com està realment la situació a Camprabassa. Quan veiem que el consell d’administració mateix diu amén a tot sense qüestionar res, tampoc se’ls deu donar la informació que deuen demanar. Perquè el pla de viabilitat és una eina per negociar amb els bancs les pòlisses de crèdit, per exemple. Sí que podria anar jo també a la Batllia. Però hem estat a l’expectativa de veure com reacciona la justícia a una demanda entrada pel company Roig i veiem que tampoc en treuen l’aigua clara. Per tant, ¿fins a quin punt hem d’esmerçar esforços quan els podríem esmerçar en una altra cosa? Cooperant. Que ens expliquin la situació.

Però això no ha passat fins ara.
Això no passarà. Però quan veus que els membres del consell d’administració tampoc es mouen, i són persones que hi han invertit, vol dir que va molt bé la cosa o va tan malament que ho encobreixen i mai se sabrà res, perquè són ells mateixos. Per tant, ¿per què anar a la justícia si no és una fórmula eficaç o és a molt llarg termini?

¿Quan diu que són ells mateixos vol dir la gent que va impulsar Naturlàndia?
Sí. Mútua Elèctrica té un paquet d’accions dels més importants dels privats i el seu vicepresident és també cònsol menor. I entre els accionistes hi ha molta gent del seu color polític. Potser estan tranquils perquè la situació és bona. Però en aquest cas, ¿què costaria passar la informació?

Des de Naturlàndia es diu que el projecte té viabilitat però a llarg termini.
Només vull recordar que el cònsol menor del mandat anterior va dir que avui el preu de les accions es multiplicaria, però la realitat és que s’ha reduït. I això no ho va negar el cònsol menor i vicepresident de Mútua Elèctrica, que ha fet un estudi que indica que l’acció que potser en valia deu ara en val cinc i mig.

¿Creuen que la situació s’hauria d’explicar en una reunió de poble?
Hi ha un hermetisme total. Cal que davant les conteses electorals, com la de l’1 de març, la gent sàpiga que allò va malament. I allò ho ha inventat algú. Aquest algú es diu Josep Pintat, que casualment es presenta per a cap de Govern. I l’han votat. En una ocasió va convertir en eleccions plebiscitàries la seva reelecció com a cònsol major: la gent haurà dit que sí a Naturlàndia i sí al vial en el seu traçat. Va ser així i ho respecto. Però la gent que el va votar quan tot era un dibuix ara té dret a saber en què s’ha convertit aquell dibuix. No els ho diuen. I com que no hi ha cap informació, la gent continua votant. Amagar informació és suggestionar la gent a votar cap a una banda o altra. La gent veu que el Rossend només critica i que el Comú està donant feina. ¿Qui és el bo de la pel·lícula? Però si allò és una realitat amagada, la gent també ho ha de saber. I potser el Rossend no serà el dolent de la pel·lícula sinó el que ha fet saltar l’alarma.

¿Si hi hagués més transparència amb Naturlàndia el vot a les generals hauria estat diferent?
Durant la campanya, el tema de la nostra parròquia era el vial, que tothom coincideix que s’ha d’acabar. Però tothom va passar molt de puntetes per Naturlàndia. És una qüestió comunal però que es vol un projecte nacional, tal com ha dit la cònsol. Em va sorprendre que en els debats centrats en el territori ningú en parlés. Gilbert Saboya es va limitar a dir que hi ha una manca de transparència. Josep Majoral, que hi creu fermament, ho podria haver aprofitat, però no ho va fer. Josep Maria Cucalón va llançar el guant però ningú el va recollir. ¿Com és que ningú vol parlar de Naturlàndia? Això és simptomàtic. Tothom sap que és millor no parlar-ne.

L’impacte en les finances comunals ha estat molt negatiu.
Un impacte destructor absolut. Som l’únic comú que ha anat a l’inrevés de la resta. Tots els comuns tanquen pressupostos amb superàvits importants, complint les previsions. Tots han reduït deute, incrementant la partida d’inversions reals el 2015. Nosaltres tanquem amb pèrdues, augmentant el deute, i preveiem un pressupost 2015 amb la inversió real més baixa de la història del nostre mandat. Com a mínim això és per plantejar-se que alguna cosa està fent aquell projecte perquè anem al revés del món.

¿Corre el perill d’arribar al límit legal d’endeutament?
A l’inici del mandat estàvem a poc més del 60% i hem arribat a estar a poc més del 90%. Les xifres són tossudes. Les úniques que no menteixen.

Aquest endeutament també es pot entendre com a element reactivador de la par­ròquia.
Segur que és generador d’activitat pel que fa a la creació de llocs de treball. I també dóna feina als industrials, tot i que el problema és si cobren dins dels terminis. Però ens van prometre que seria el revulsiu econòmic de la parròquia. Que jo sàpiga, els números del Comú estan en caiguda en picat i els comerciants i hotelers et diuen que no noten res. Les botigues, les estan tancant. D’hotels, en queda el que queda. Si portes turistes a 17 quilòmetres del poble, el volum de negoci és allà i Sant Julià no en sortirà beneficiat.

¿I què cal fer amb Natur­làndia?
Si d’aquí uns mesos convencem la gent que ja n’hi ha prou i guanyem les eleccions, el primer que farem és una diagnosi de la situació. Veure què hi ha perquè no tenim la informació. Tot seguit, reunió de poble i informar la gent. Tant de bo que no haguem de confirmar les nostres sospites, però en cas que això passés obriríem un procés participatiu i organitzaríem taules amb tots els actors. I la gent que treballa a Naturlàndia no ha de patir. El que no farà un comú del nostre color polític és fer fora la gent. Es tracta de veure com reconduïm el projecte perquè no continuï sent un forat i pugui començar a recuperar-se. No serà una feina que es pugui fer en quatre anys ja que el forat és immens.

¿Hi ha alguna idea?
Potser les infraestructures es poden reaprofitar. Més que un zoo en altura, ¿per què no fem un centre de recuperació de fauna? Hi ha maneres de fer-ho que no costarien diners i el manteniment seria inferior. Però ara això seria fer volar coloms.

També ha criticat que amb les societats públiques s’escapa del control de l’administració.
És evident. Jo no estic a les societats i no sé com funcionen. És funcionar al marge del Comú. És una administració paral·lela. També les contractacions s’escapen del concurs públic. Això des­afavoreix la igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir a una plaça.

¿Comparteix les crítiques a Andorra Turisme per l’oblit de les zones comercials que no són Meritxell i Carlemany?
És evident que Andorra Turisme treballa per portar un turista extra allà on hi ha la vida. Potser no estic d’acord en com s’està fent, però és clar que s’ha de fer. Això, però, no ha de suposar deixar de banda la resta de parròquies, perquè també ens mereixem un cop de mà. Sant Julià de Lòria no té cap atractiu turístic a banda de Naturlàndia, que és a 17 quilòmetres, i l’ajuda del Govern ha estat casualment abans de les eleccions per assegurar la innivació artificial. Andorra Turisme sí que s’hauria pogut implicar més en aquest projecte, ja que hi és. En això em poso al costat de la cònsol.

¿Les accions de reactivació econòmica del Comú són encertades?
Se’ns diu que les fires ajuden a tancar els finals de mes de les botigues. Tot el que ajudi s’ha de continuar fent. Nosaltres també ho portàvem al programa. Però sí que han sorgit crítiques perquè totes les fires es fan en un mateix punt del poble. Hi ha altres parts deprimides que també s’haurien d’ajudar.

¿Les inversions a Naturlàndia perjudiquen el ciutadà?
Evidentment. Cada any s’ha destinat a Naturlàndia 1,5 milions d’euros. En canvi les inversions reals, que repercuteixen en la vida de cada dia de tota la població, han anat disminuint i d’1,2 milions pressupostats se n’acaba executant la meitat. Se sacrifica la inversió real en benefici de Camprabassa. Cal recordar que el Comú ha fet préstecs al banc per convertir-se després en banc per a la societat que gestiona el parc. Però com que una auditoria va recomanar que una part del deute de la societat desaparegués, es va decidir que 4 milions que deu Camprabassa al Comú es tornin en forma d’accions. El Comú és de tothom i aquests 4 milions els haurem d’assumir tots els ciutadans.

¿Aquesta gestió del diner públic ha provocat retallades en serveis?
El Trívium es va reconduir quan es va començar a invertir allà dalt. Jo rebo moltes queixes pel funcionament del centre esportiu, ja que en altres parròquies pagues menys i tens més prestacions. És cert que s’atorguen ajudes per a les ludoescoles i altres serveis, però ¿saps tot el que es pot fer en política social amb quatre milions? Naturlàndia va en detriment d’una millor qualitat de vida a Sant Julià de Lòria en molts aspectes.

Veure article relacionat

En Josep Maria té 62 anys i torna a la política com a independent dins la coalició de PS+Verds+IC després que deixés la seva militància al PS el 2011 per discrepàncies amb la direcció del partit que va ajudar a fundar. Està casat i té dues filles, dos néts i un tercer en camí.

–Com i quan es posa al món de la política?

–Vaig militar fa molts anys, des del 1968 al Partit Socialista Unificat de Catalunya durant la meva joventut i fins que vaig fer el Servei Militar. No vaig tornar a fer política fins l'any 2000 que es va fundar el Partit Socialdemòcrata.

–Un referent polític d'Andorra?

–El primer cap de Govern constitucional que vam tenir: Òscar Ribas Reig.

–Un de fora?

–Hi ha dos persones que m'agradaria significar: els nostres Coprínceps François Mitterrand i Joan Martí Alanis que ens van portar la Constitució.

–Un company de files en el que confiï molt?

–Confio en tots els companys que tinc ara al PS, si no, no estaria on sóc ara mateix.

–Què li ha donat la política?

–A part de molta feina, poques satisfaccions perquè mai he estat en llocs elegibles. Però m'ha donat una cosa impagable, que és l'alegria de poder ajudar a millorar i modernitzar la nostra societat. També m'ha portat bons amics.

–Què li ha tret?

–Moltes hores de son i alguns diners, perquè en aquest país fer política costa diners.

–Perquè PS + Verds + IC i no una altra formació?

–Jo me n'alegro molt que després de 15 anys d'intentar fer coalició amb els Verds, en Pere López ha pogut aconseguir que el PS, els Verds i Iniciativa Ciutadana tinguin el seny i la rauxa de poder anar junts.

–Creu en aquesta Andorra?

–Jo penso que necessita canvis importants, i per això em presento a les eleccions.

–Què treballarà per canviar si arriba al Consell General?

–Hi ha dues coses: la reactivació econòmica, que és una de les preocupacions més grans de la nostra societat, i sobretot ajudar al petit empresari. I ajudar als treballadors a tenir més dignitat de la que tenen.

–Amb quins valors del seu partit se sent més identificat?

–Amb els valors socials perquè és el que sempre m'ha fet estar en política.

–Què vol canviar de la seva parròquia?

–Hi ha dues coses que s'han de tocar. S'hauria de canviar el projecte de Naturlandia i estudiar el projecte de la següent fase del Túnel de la Tàpia. Perquè el projecte actual l'únic que fa és traslladar la cua dos-cents metres més avall.

- És esportista?

–Als 62 anys ja no, jugo a petanca i faig una caminada cada dia. A la meva joventut feia espeleologia, escalada i molt muntanyisme.

–Quina música li agrada?

–Beatles i Rolling Stones.

–De què viu?

–Durant molts anys he tingut una empresa d'ascensors. Ara estic a l'atur.

La Mariona té 57 anys i en fa 14 que milita al Partit Socialdemòcrata. N'ha estat presidenta del 2005 al 2009 i ha estat tres cops consellera general (dos legislatures i mitja perquè la que vem manar nosaltres no ens la van deixar acabar), diu.

–Com i quan es posa al mon de la política?

–Quan vaig veure que es va crear el Partit Socialdemòcrata,com que vaig veure que eren els meus valors i els meus principis vaig enviar l'afiliació per fax. Era l'any 2001.

–Un referent polític d'Andorra?

–L'Esteve López.

–Un de fora?

–Més que per la política, pel moviment: Martin Luther King.

–Un company de files en el que confiï molt?

–M'agradaria recordar al company Francesc Casal a qui m'estimava molt, era un home brillant amb molts principis i va ser una pèrdua molt gran. I del present, crec que tots els companys som necessaris perquè entre tots fem gran el partit.

–Què li ha donat la política?

–De tot una mica, satisfaccions, alguna enrabiada i sobretot unes amistats molt bones que segur que si no hagués estat en política no hauria fet.

–Què li ha tret?

–M'ha tret alguna hora, sobretot amb el meu home, i també alguna nit dormin una mica menys del que caldria.

–Perquè PS+Verds+IC i no una altra formació?

–Perquè tot i que no coneixia la gent del PS quan em vaig sumar al projecte, ho vaig fer pel seus valors i els seus principis.

–Creu en aquesta Andorra?

–Jo crec en el potencial que té Andorra, té un potencial natural, patrimonial i de la seva gent impressionant. El que a vagades no he compartit són algunes de les polítiques que s'han dut a terme perquè penso que no s'ha sabut ser previsor.

–Què treballarà per canviar si arriba al Consell General?

–El meu objectiu personal serà la reactivació de l'economia, perquè ningú es quedi sense feina i els que no en tenen la trobin. També m'agradaria posar el meu gra de sorra a que la gent gran pugui viure dignament i no hagi de marxar del país; en definitiva ampliar l'estat del benestar.

–Amb quins valors del seu partit es sent més identificada?

–M'identifico amb les polítiques socialistes perquè un país ric com el nostre ha de ser un estat fort que distribueixi la riquesa perquè ningú es pugui quedar fora del sistema. Per tant, si he de destacar el valor que més comparteixo, és el de la solidaritat.

–Què vol canviar de la seva parròquia?

–S'hauria de fer una política global que tothom s'hi pugui veure inclòs, com en polítiques de turisme que no només afectin els eixos comercials sinó que puguin arribar a La Massana.

–És esportista?

–Faig aquagym a la piscina de la Massana.

–Quina música li agrada?

–El Rock and Roll, m'agrada escoltar-lo i ballar-lo.

–De què viu?

–Ara sóc consellera general però tinc una excedència a la meva plaça de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social, on tornaria si no sortís escollida aquest cop.

En Víctor és monitor d'esquí i gerent d'una empresa de pintura, mogut des de sempre pel món de l'associacionisme té 41 anys, i dues nenes bessones.

–Com i quan es posa al món de la política?

–El 2007 començo a militar al PS perquè no m'agrada com va el país a nivell social i polític. Per a mi és un projecte a llarg termini, conscient que m'he de preparar i formar per poder un dia optar a entrar al Consell

–Un referent polític d'Andorra?

–Sempre he tingut com a referent l'Esteve López, un home molt sincer i molt d'esquerres.

–Un de fora?

–M'agrada molt l'Oriol Junqueras.És un polític entenedor, que fuig de tecnicismes que sovint en política serveixen per demostrar estar per sobre dels demès. Ell no és així i és molt proper al ciutadà. A nivell més internacional, Nelson Mandela.

–Un company de files en el que confiï molt?

–Franz Armengol.

–Què li ha donat la política?

–No busco que em doni res la política. El que busco és canviar les coses a través de la política i em sento reconfortat només de pensar que ho estic intentant.

–Què li ha tret?

–Hores de família. És una cosa que des de fora no es veu però en treu molt. Però quan una cosa la fas perquè t'agrada, no et sap greu!

–Perquè el PS i no una altra formació?

– Jo sóc d'esquerres, amb ideologia progressista i crec que la societat ha de ser més justa i l'únic partit amb el que em podia identificar era el PS.

–Creu en aquesta Andorra?

–Molt, i m'hi veig obligat perquè tinc dues filles. Penso que l'Andorra que vaig veure de nen m'agrada més que aquesta, allà tothom tenia feina, no es veia dificultats a les famílies, etc. Vull que les meves filles puguin viure com jo i per tant crec en aquesta Andorra i sobretot amb la gent que té.

–Què treballarà per canviar si arriba al Consell General?

–Recuperar l'estat del benestar. Considero que l'estem perdent, perdem els drets socials i les llibertats.

–Amb quins valors del seu partit se sent més identificat?

– La lluita per defensar les persones. No els interessos sinó les persones.

–Què vol canviar de la seva parròquia?

–Coses puntuals com els accessos a Arcalís. El motor més important d'Andorra és la neu i crec que s'ha d'apostar des del Consell per millorar totes les estacions, independentment que jo representés Ordino dins el Consell. Hem d'intentar que la gent no es quedi a esquiar al Prepirineu.

–És esportista?

–Cada cop menys, però molt. He jugat 15 anys a rugbi i em dedico a ensenyar a esquiar.

–Quina música li agrada?

–La que entenc: Els Catarres, Sopa de Cabra o música cubana.

–De què viu?

–Sóc monitor d'esquí durant l'hivern i a l'estiu treballo en una empresa de pintura. Podríem dir que visc meitat d'una cosa, meitat de l'altre.

Si la història d’Espanya era segons Gil de Biedma la més trista de totes les històries perquè acaba malament, una cosa similar –salvant les distàncies– es podria dir de l’avinguda Meritxell: tres intervencions en l’últim decenni, i totes amb resultats igualment dubtosos.

L’última, a compte del paviment estrenat tres mesos enrere, que el comú ha hagut de repicar perquè relliscava. La consellera Dolors Carmona ho atribueix a la improvisació, a la falta d’una planificació que detecta també en la gestió del sentit únic de l’avinguda i que, considera, ha marcat l’actuació de la majoria.

A l’octubre deia que amb Rosa Ferrer al comú la socialdemocràcia continuava governant a la capital. Ho manté, després del pacte entre DA i CdI?
Tant la cònsol com SDP i el PS venim dels mateixos plantejaments socialdemòcrates. Però les coses s’estan aclarint, i mentre el partit de Ferrer s’acosta al centredreta, en algunes parròquies SDP s’alia amb Liberals. Nosaltres som els únics que no ens hem mogut, que continuem en la mateixa línia i programa. Som el referent de la socialdemocràcia al país.

Ja. Però s’arrisquen que de tant engreixar els rivals vostès es quedin en els ossos.
Hem de ser fidels als nostres ideals. El primer, que Andorra és de tots i no d’uns quants.

El conseller Vila (SDP) insisteix que el pacte entre CdI i DA és la prova que la connivència ve de lluny...
Al principi no ho volia creure, però a mesura que m’he endinsat en la política comunal he comprovat com CdI i DA es feien favors mutus. Senyal que hi ha interessos comuns.

... i el conseller Torralba (DA) diu que les diferències les plantegen en la intimitat de les comissions, que ells no les escenifiquen en públic.
El que es tracta en les comissions no va necessàriament a missa, i en qualsevol cas, el lloc adequat per debatre i argumentar les decisions polítiques és el consell de comú.

Faci d’àugur: seguirà Ferrer fins a la fi de la legislatura?
A mi em sembla que sí.

Li queda un any de mandat: en què s’ha lluït, la cònsol?
Ha faltat planificació, s’ha limitat a mirar d’acontentar els veïns i ciutadans que van amb les seves queixes al comú, als col·lectius neguitosos perquè no omplen el calaix... S’emprenen accions amb presses, sense planificació. Val que no ens podem quedar aturats, però posant pedaços la parròquia ha quedat envellida.

Amb ‘v’ de Vella.
Exactament. Miri la plaça del Poble, freda com una mala cosa, quan hauria de ser un punt de trobada. I sort del parc infantil, perquè si no seria una plaça moribunda...

Repassem el pressupost: s’incrementa un 40% la partida d’inversió, que puja a 4,7 milions d’euros. Satisfeta?
És el primer pressupost amb una dotació important per a inversió, perquè fins ara no s’havia volgut o no s’havia pogut fer. Pel que fa als Serradells, si no s’hi actua cau a trossos; era inajornable. Com ara la separativa d’aigües de Santa Coloma, fruit de la pressió d’uns veïns tips de la deixadesa i de l’abandonament del poble.

Un de cada tres euros del pressupost es destinarà a la nòmina dels funcionaris. Això, és molt o és poc?
No tinc dades per comparar-ho amb altres administracions, però s’han de tenir en compte les prestacions que depenen del comú: serveis socials i sociosanitaris, escoles bressol, Institut de música... Són serveis que requereixen de molt personal.

Vaja, que el PS podria haver firmat aquests pressupostos, però s’hi van abstenir. Per què?
Perquè creiem que caldria haver destinat més recursos a l’àrea social.

Embelliment de la part baixa de Meritxell: deixi’m que li digui que vaig trobar l’oposició poc contundent, sobretot pel que fa al nou paviment.
En una fase molt inicial ja vam advertir que s’estava actuant a corre-cuita, per acabar la remodelació pel pont del Pilar. Ens van assegurar que s’havien fet totes les proves tenint en compte les condicions climatològiques del país. Però és clar que quan es fan amb presses les coses no surten de la millor manera.

Té la negra, l’avinguda Meritxell?
És la prova que les coses es fan sense una planificació, que des del comú s’han limitat a tapar per aquí un forat, a posar un pedaç per allà... No calen més diners, sinó una bona planificació. Si el projecte de Meritxell s’hagués preparat amb temps, probablement hauríem tingut un bon paviment.

Valen l’arbre gegant de la Rotonda i la il·luminació nadalenca els 233.000 euros que van costar?
El fet que en un punt de referència hi hagi una estructura significativa, emblemàtica, em sembla bé. Però, calia una nova il·luminació? Potser sí. Per aquest import? Potser hi ha altres necessitats, en altres llocs de la parròquia i en altres èpoques de l’any, a les quals s’hauria pogut destinar part dels recursos.

La decoració de Santa Coloma...
Ridícula! A banda que la primera ventada es va endur part de les estructures.

Per què el ninot de neu que no era digne de la Rotonda sí que ho va acabar sent de la plaça Rebés?
El ninot s’havia de retirar perquè l’estructura no estava en condicions i implicava un risc. A l’últim moment es va decidir ubicar-lo en un lloc arrecerat com ho és la plaça Rebés. Tot això s’hauria d’haver explicat millor.

Els comerciants del barri antic reclamen un pla integral des de la Rotonda, obrir al ciutadà l’aparcament de l’antic Consell General i recuperar el sentit únic de Meritxell. Ho assumeix, tot això, el PS?
En gran part, sí. Si volem que el turisme torni al centre històric, hem de potenciar el barri, i el sentit únic n’ha de ser clau. Ho portàvem al programa, i si no hi ha altres condicionants, tornarem a portar-ho. És una altra prova del que passa quan les coses es fan amb presses: l’alternativa vial no era bona i això va provocar la contestació dels veïns.

El conseller del PS a Encamp, Joan Sans, ha criticat durament les mesures d'augmentar el preu de l'àrea de Jovent que ha previst la majoria comunal. Creu que es tracta d'una pujada de tarifes innecessària i que ofegarà encara més les polítiques socials del comú.

Sans ha indicat que la majoria preveu augmentar 60 euros el preu del servei, que passarà a costar 240 euros per infant a l'any. Sans creu que aquest canvi suposa una rebaixa en les prestacions socials del comú que se suma a d'altres accions com l'eliminació de l'enllaç per als nens de 3 a 6 anys que ja es va fer l'any passat. A més, recorda que ja són moltes les famílies que necessiten una prestació social per poder accedir a aquest servei i que, amb l'augment, encara n'hi haurà més.

Veure article original

Ja fa dies que cueja el projecte de remodelació de la zona esportiva de Prada de Moles.

N’havíem vist l’anunci al programa electoral d’UP+DA, n’havíem llegit declaracions dels cònsols d’Encamp a la premsa, havíem vist els 600.000 euros que el comú va pressupostar per a aquest projecte i havíem vist als mitjans l’interès del Govern a afegir-hi uns 600.000 euros més perquè aquestes instal·lacions seran d’ús i d’interès nacional. Seria estrany que aquesta despesa només anés a càrrec dels ciutadans de la nostra parròquia, oi?

El 15 de setembre, UP+DA ens posa damunt la taula el primer projecte de remodelació que frega els 2 milions d’euros. És cert que l’import del projecte augmentava considerablement respecte dels números que s’havien fet inicialment, però aquest augment es justificava perquè les instal·lacions seran reglamentàries, s’hi preveu un espai important condicionat per al públic i s’ha d’intervenir per canalitzar el riu.

Els membres de la comissió, majoria i minoria, aportem propostes de millora, que es tenen en compte, de capacitat de públic a les grades i d’espais de vestidors. Des de PS+Independents poso damunt la taula el problema de l’accessibilitat a aquest espai (tots els encampadans coneixem a bastament el desnivell de la rampa d’accés a Prada de Moles). UP+DA ens acabava de presentar un projecte que incomplia la Llei d’accessibilitat. Reclamo que, tenint en compte la gran inversió que s’hi fa, s’han de millorar els accessos, que en alguns casos freguen un desnivell del 17%. Davant el meu neguit, la resposta del conseller d’Obres Públiques i Urbanisme és clara: entenem el seu neguit Sr. Sans, però això es pot fer més endavant en una segona fase (llegiu: ja s’espavilarà qui vingui després).

La meva insistència es manté el 3 d’octubre en una nova reunió en què veig que el projecte va fent el seu procés i no hi ha res ferm en relació amb la meva proposta. L’acta d’aquell dia recull la meva intervenció en què justifico la meva abstenció perquè penso que no podem elevar un projecte a la junta de govern en què hi invertirem més de 2,5 milions d’euros de tots els ciutadans, i que tenint en compte que només s’hi podrà accedir a peu des de l’avinguda Joan Martí incompleix la Llei d’accessibilitat. Tot i així, tots els membres de la comissió decideixen elevar el projecte a la junta de govern només amb l’abstenció de PS+Independents.

Vist que la cosa avança i que m’adono que pot acabar malament, des de PS+Independents decidim posar-nos en contacte amb la FAAD (Federació Andor­rana d’Associacions de persones amb Discapacitat), per informar-los del neguit que tenim en relació amb l’execució d’aquest projecte i els demanem un cop de mà. Informo el cònsol major de la meva conversa amb els representants de la FAAD i, ves per on, finalment s’acaba convocant una reunió extraordinària per aprovar un projecte global, ara sí, amb uns accessos que compleixen la legislació actual en matèria d’accessibilitat.

Al consell de comú de dijous passat vam aprovar, amb el suport de tots els grups, el projecte de remodelació d’una zona esportiva que serà d’interès nacional, la de Prada de Moles, per un valor de 2.829.617,38 euros, que arriba, i potser no és casual, a les portes del darrer any de mandat. La sorpresa en majúscules, però, arriba quan demano la quantitat de diners que hi aportarà finalment el Govern: mirades entre tots els consellers de la majoria i ball de xifres entre el cònsol major i el conseller Gasset. La veritat: el comú d’Encamp no té cap compromís ferm del Govern de la quantitat econòmica que hi pensa destinar. De moment, tal com va passar amb el circuit de gel del Pas (aquell del qual el Govern encara ens deu més de 3 milions d’euros), la despesa del projecte l’assumirem els ciutadans del Pas de la Casa i Encamp.