Els consellers socialdemòcrates al Comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny i Josep Roig, van lamentar la poca transparència amb què actua la majoria en tot el que fa referència a les societats, en especial Naturlàndia (que té el 88% de capital públic). Dues qüestions que l’oposició va tornar a posar sobre la taula, i que han creat suspicàcia en els membres de la minoria, són el procés de contractació de tres cuidadors d’animals per a Naturlàndia (un dels candidats és el marit de la cònsol major) i el nomenament de la nova responsable de comunicació de l’ecoparc com a cap de gabinet dels cònsols.

Quant a la primera qüestió, els consellers remarquen la necessitat de demostrar que el procés de selecció és imparcial i per aquest motiu han fet arribar una demanda d’informació al Comú. Areny va destacar que hi ha alguns aspectes que no acaben de veure clars, com ara que s’hagi allargat el termini per presentar les candidatures per resoldre l’error que deixava fora els nacionals portuguesos, tenint en compte que el marit de la cònsol la va presentar en aquest nou període. El PS tampoc entén per què se’ls demana que sol·licitin per carta les bases de la convocatòria quan és un document públic. I és en aquest aspecte on van destacar que gran part dels cinquanta aspirants es van desestimar per no tenir el permís d’arma, un requisit que no consta als edictes però que podria estar a les bases. El PS també pregunta per l’empresa encarregada de la selecció, el procés utilitzat, informació dels candidats i del contracte.

Sobre la cap de gabinet dels cònsols, lamenten que no es donés a conèixer el nomenament a la minoria i que fins i tot en l’últim consell s’obviés l’acta de la junta de govern en què es va prendre l’acord. La majoria havia informat que aquesta persona ocupava el càrrec de responsable de comunicació a Camprabassa però poc després van saber de forma extraoficial que el Comú l’havia nomenat com a càrrec de relació especial. Roig va indicar que aquest cas demostra que les societats s’utilitzen a discreció per contractar personal i que la majoria incompleix el compromís de no contractar nous assalariats, i augmenta així la despesa.

El PS també vol saber si ha dimitit de Naturlàndia (ja que en cas contrari hi hauria una “incompatibilitat flagrant”). A més, Roig creu que seria un fet gravíssim si s’hagués contractat a través de la societat per fer tasques del Comú.

Els consellers socialdemòcrates del comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny i Jordi Roig, van fer públiques ahir les demandes d’informació que han fet al comú per conèixer els detalls de la incorporació de la fins ara cap de comunicació de Naturlàndia com a cap de gabinet dels cònsols, i dels criteris que s’han seguit per escollir els tres cuidadors d’animals per a Naturlàndia.

Els consellers del PS van demanar per les condicions contractuals de la cap de gabinet, ja que temen que la incorporació s’hagi fet a través de la societat Camprabassa per encobrir una nova contractació al comú. Roig i Areny van recriminar que es pugui fer ús d’aquesta via, i més tenint en compte que la majoria s’havia compromès a l’inici del mandat a no fer contractacions. “Si es contracta algú per al comú a través d’una societat entendríem que és un fet gravíssim i un comportament poc ètic”, va remarcar Roig, que va criticar que “s’infli el capítol de despeses”. També van preguntar per com quedarà l’organigrama en el departament de comunicació.

D’altra banda, i amb relació al concurs per contractar tres cuidadors d’animals per a l’ecoparc temàtic de Naturlàndia, els consellers van preguntar pels criteris a l’hora de seleccionar els candidats, perquè consideren que hi ha requisits del plec de bases que no queden clars, quins han estat els escollits (en cas que ja s’hagi pres la decisió) i els contractes que tindran. Areny i Roig van demanar transparència en aquest procés, i més tenint en compte que un dels candidats és la parella de la cònsol major, per garantir que hi ha hagut igualtat d’oportunitats.

Els consellers socialdemòcrates del Comú de Sant Julià van explicar ahir les dues demandes d’informació fetes al Comú sobre el procés de selecció per a contractar tres cuidadors per al futur Observatori d’animals de Naturlàndia, així com sobre el recent nomenament de la cap de gabinet dels cònsols després de ser contractada com a responsable de comunicació per a la societat Camprabassa. Amb aquestes demandes volen assegurar que els processos es fan seguint criteris de transparència, els mèrits i la igualtat d’oportunitats entre els candidats.

Pel que fa al primer procediment, volen que es demostri que el procés «seguirà el seu curs de forma impecable» en aspectes com la pròrroga que es va concedir en la presentació de candidatures per incloure-hi els residents portuguesos que no hi constaven en un principi i que, segons els socialdemòcrates, només hauria de ser vàlida per a aquest col·lectiu i no per als altres que ja van disposar del seu termini. En aquest temps de més, segons van apuntar, també hauria entrat la sol·licitud del marit de la cònsol per presentar-se a l’edicte, a qui veuen amb tot el dret a accedir-hi però respectant els terminis i els criteris de selecció.

Sobre aquest tema, el PS ha interpel·lat també sobre les proves que han hagut o han de passar els candidats, l’empresa encarregada de la selecció, el currículum dels candidats o el nombre de sol·licituds rebudes, entre altres.

L’objectiu de tot plegat és poder avaluar el procés i «dissipar» els dubtes raonables que hagin pogut sorgir o garantir la imparcialitat del mateix, segons va manifestar el conseller Rossend Areny. A més, asseguren que no saben en quin punt es troba el procés de selecció i si ja hi ha els tres noms dels candidats sobre la taula. va recollir l’ANA.

Nomenament de la cap de gabinet / En relació al nomenament de la cap de gabinet dels cònsols, van indicar que la contractació d’aquesta persona com a responsable de comunicació de Naturlàndia se’ls va comunicar després d’una petició seva i d’observar la seva presència al Comú. El fet de contractar-la a través d’una societat i no del Comú permet fer-ho sense obrir un concurs, el que consideren que deixa de banda altres professionals qualificats del Principat.

La valoració que en fan és que es demostra que s’utilitzen les societats «per contractar sense haver de passar control» i tenint en compte que Camprabassa té un 88% de capital públic van apuntat que els processos de contractació s’han de fer amb la màxima equitat, en funció dels mèrits dels candidats i el més transparents possible. Si s’entén que es va utilitzar la societat com una drecera per ocupar un càrrec de confiança al Comú es tractaria d’un fet «gravíssim» i un comportament «poc ètic», van afegir.

Quina diferència hi ha entre fer política des del si d’un partit i fer-la des de la minoria d’una corporació comunal? Doncs no gaire, la veritat. Així és com ho veiem, a dia d’avui.

És cert, però, que bona part de la culpa la té el nostre sistema electoral, que permet injustament que 693 lauredians –el 35% de les persones que van exercir el seu dret de vot les darreres eleccions comunals a la parròquia– només tinguin dret a dos representants comunals, el 16% dels membres electes que formem part del consell de comú. Estem en una democràcia, sí, però no representativa. Si més no, en l’àmbit comunal.

 No sabem si els nostres veïns geogràfics tenen la mateixa sensació, però a casa nostra hi ha situacions en les quals hom podria arribar a pensar que la tasca de les minories és ingratament inútil.

Dubtàvem sobre si escriure un article opinant sobre el rol de les minories als nostres comuns, però la nostra darrera vivència com a membres d’una minoria –la socialdemòcrata al comú de Sant Julià de Lòria–fan que ens decantem per compartir amb els lectors com la desproporció en el mal tracte per part dels màxims mandataris lauredians és directament proporcional al desequilibri en el sistema de repartiment de consellers de la nostra Llei electoral.

Dimarts 17 de juliol passat, durant la celebració d’una sessió ordinària del consell del comú, els consellers de la minoria ens trobàvem defensant el dret dels treballadors de la corporació a decidir si volien que les seves hores extraordinàries fossin compensades amb temps o amb diners. Des de la majoria se’ns va respondre que la política d’austeritat econòmica impedia que les hores extraordinàries es poguessin compensar amb diners, a la qual cosa vam replicar que aquesta política d’austeritat no era l’aplicada per la Sra. cònsol major en la seva pretensió d’apujar-se el sou.

Al·ludir en el nostre argument a aquests fets certs per demostrar que la majoria comunal aplica un doble tracte a l’hora de posar en marxa les seves polítiques d’austeritat econòmica, ens va costar haver de suportar que els màxims mandataris de la parròquia vulneressin la nostra llibertat d’expressió legítima, en ser-nos denegat el torn de paraula.

Sortim d’aquella sessió amb una profunda sensació de tristesa, pel tracte tan desproporcionat com injust que ens han dispensat des de la taula dels cònsols, però amb la consciència d’haver estat a l’alçada de les circumstàncies.

Gairebé dos mesos més tard, en la darrera sessió del consell de comú del 4 d’octubre, observem que la transcripció de l’acta de la sessió anterior no s’ajusta a la realitat del que va passar el 17 de juliol. En aquest sentit, constatem que s’han obviat, entre d’altres elements que considerem importants, les ocasions en les quals se’ns denega el torn de paraula als consellers de la minoria. Intervenim per demanar a la Sra. cònsol que no s’aprovi l’acta fins que es revisi la seva transcripció i s’incloguin els elements que hi manquen. No demanem res d’extraordinari; tan sols que es repari l’error. Confiem que així es farà. Res no fa sospitar el contrari…

La resposta de la Sra. cònsol ens sembla llavors totalment inversemblant. Segons el seu parer, caldria haver notificat els “oblits” abans de la sessió plenària perquè aquests constessin en l’acta. Defecte de forma que, amb el reglament de funcionament dels comuns a la mà, la Sra. cònsol es treu de la màniga per esborrar el que va passar durant la sessió del dia 17. Com diuen els francesos, ni vu ni connu. Aquí no ha passat res. La majoria aprova l’acta tal com està, sense fer-hi constar les vegades en les quals se’ns denega el torn de paraula i es vulnera la nostra llibertat d’expressió.

Tenim el convenciment que no tots els consellers de la majoria estan d’acord amb aquesta manera de fer les coses. Mostra d’això és que la Sra. cònsol va haver de demanar de forma rotunda, almenys en dues ocasions, que els seus consellers aprovessin aquella acta mutilada deliberadament. Alguns ho van fer sense gaires cares de convicció.

Som conscients que el debat polític, amb la seva confrontació d’arguments i d’opinions, ha de ser enèrgic, vital, sincer, i ha de deixar marge per al consens, que en ocasions hi és. Però, amb el cor a la mà, creiem que és francament difícil arribar a aquests consensos quan es pateix la injustícia de les decisions de la majoria, o de la majoria de la majoria.

Si els abusos de poder, els atemptats a la llibertat d’expressió i la pèrdua de les bones maneres polítiques no poden constar degudament en les actes, almenys, que constin en les hemeroteques.

L’oposició socialdemòcrata ha tornat a llançar crítiques contra la política de contractació de personal feta per la majoria. En concret, acusen el gabinet encapçalat per Rosa Ferrer de fer contractacions a canvi de favors polítics.

Un dels casos que ha posat sobre la taula el conseller del PS Josep Vila ha estat el fet que s’hagi donat feina a una persona quan està jubilada. Vila va explicar que la corporació ha renovat un treballador que és funcionari i que ja supera els 65 anys. Per fer-ho, s’ha contractat com a eventual. Segons el conseller de l’oposició, actuacions com aquesta són clarament contràries a la llei de la funció pública i per aquest motiu considera que la majoria fa “el que els convé”.

La minoria comunal només coneix un cas d’aquestes característiques i expliquen que es tracta d’una plaça que es pot cobrir fàcilment ja que no requereix qualificació. Per aquest motiu, Vila remarca que qualsevol persona que està en atur la podria fer i per tant critica que s’estigui prenent la feina a altres persones que la necessiten, ja que, segons va explicar, la persona que avui ocupa aquesta plaça cobra el salari i la jubilació.

Davant d’aquesta realitat, el conseller socialdemòcrata va assenyalar que “si es continua inflant l’administració amb eventuals, ja ho veurem si no cal retallar més” en personal. Cal recordar que la cònsol major ha assegurat que després de la congelació del GAdA feta en l’últim mandat no farà falta impulsar noves rebaixes en les condicions salarials dels treballadors de la corporació.

Vila va destacar que en la comissió que es va constituir en l’anterior mandat per impulsar mesures anticrisi una de les qüestions que es van acordar va ser la no substitució dels treballadors que s’anessin jubilant. El conseller de la minoria socialdemòcrata argumenta que amb actuacions com l’exposada en personal la majoria s’està “saltant” els acords presos amb anterioritat. Així mateix, va remarcar que aquests tractes de favor “els paga el poble”.

El PS ha reclamat diverses vegades dades del volum de treballadors de la corporació. Tot i així, denuncien que fins ara no se’ls ha fet arribar cap mena d’informació. Vila va lamentar les dificultats per obtenir una resposta a les preguntes que han presentat.

Per altra banda, el conseller del Comú de la capital va avançar que el PS participarà en la comissió on es tractaran les qüestions financeres i d’organització de la corporació. La voluntat de la majoria és crear una taula de treball que tingui la participació de DA i PS. Ferrer va indicar que òrgans com aquest són un exercici de transparència política i de treball conjunt.

El meu nom està relacionat amb el món polític i amb el món esportiu. Però avui agafo la ploma com a ciutadana indignada!

Estic indignada de veure com aquest Govern juga amb nosaltres i ens pren per idiotes. Penso que ja és hora de dir les coses com són, malgrat el malestar que aquest fet pugui crear.

Per tal de justificar les seves reformes, els que governen diuen que no fer-les seria irresponsable. Però totes les obres desmesurades per al nostre país… això no és irresponsable? L’heliport del Patapou tampoc? I dir en campanya que no posaran un IRPF més alt que un 5% per guanyar vots quan tots hem vist que no era factible!? Els primers irresponsables són ells i ho demostren cada dia. És per aquesta raó que fóra bo fer una llei perquè tot acte polític irresponsable pogués ser sancionat. Anem a fer un llistat d’algunes decisions irresponsables:

Irresponsabilitat a nivell sanitari.

No puc creure que es vulgui eliminar el servei d’urgències del Pas! Aquest servei va salvar la vida de la meva mare el dia que va tenir un atac cerebral. Sense aquest servei l’hauria perduda molt abans, i aquests mesos que vaig poder compartir amb ella abans que ens deixés els dec als metges que la van atendre al servei d’urgències del Pas. I la meva història no és l’única! Aquest servei és imprescindible! Convido la ministra a agafar el seu cotxe i pujar al Pas a conèixer la realitat d’aquest poble d’Andorra! Però no per fer-hi una visita flash, sinó perquè s’hi quedi alguns dies, en ple hivern, quan hi ha vacances! Eliminar les urgències és tornar enrere, tornar al segle passat! I espero que cada persona que vagi a urgències recordi que al seu país hi haurà gent discriminada a qui li trauran aquest dret a ser atès en les millors condicions si no rectifiquen els de dalt, els que prenen aquestes decisions! Sense parlar dels turistes que vindran i a qui no podrem oferir una atenció sanitària de qualitat. Eliminar urgències al Pas és responsable?

Irresponsabilitat a nivell de les ambulàncies

Què passa amb les ambulàncies? Un servei car i privat però que ens costa diners a tots!? També és deficitari, com les urgències, però aquest permet a algun andorrà amb facilitats econòmiques de fer créixer considerablement el seu compte bancari! Per tant no es treurà! Aquí no hi ha cap irresponsabilitat per part del Govern, oi? En moments de crisi, busqueu qui se’n beneficia i trobareu els culpables dels vostres mals! Volem noms de qui s’està enriquint a costa nostra, quan molts no aixequem el cap! I que aquestes persones tinguin com a mínim la decència de dimitir de Govern o comuns! Per tant, abans d’eliminar les urgències del Pas: ambulàncies privades fora!

Irresponsabilitat a nivell de les obres a la carretera

El túnel de les Dues Valires per exemple. Què maco oi? Però realment calia fer-lo tan gran? Andor­ra necessitava una autopista? “És clar que sí, i així el nostre amic que ocupa un càrrec institucional a qui hem adjudicat les obres s’enriquirà encara més i el que haurà de fer-ne el manteniment també!”–ens contestaran els polítics que van prendre la decisió en el seu moment. I la rotonda que està prevista davant de Govern? Realment és necessària? Segur que ens contestarà que “sí” el mateix que farà les obres! I les despeses de manteniment? Aquestes les pagaran els ciutadans…

Irresponsabilitat en les maneres de fer i en les formes a l’hora d’imposar les coses.

Aquí em refereixo als funcionaris. Govern juga a un joc brut fent passar els funcionaris com els responsables de la crisi, i com a tals, que paguin! Però els diners desapareguts no els han amagat els funcionaris! Retallades salarials, triennis, jubilació, …aviat la paga doble! Sí, la paga doble de Nadal la poden treure! I ho faran, no us oblideu que els andorrans han donat majoria absoluta a aquest Govern, han donat el poder absolut de fer el que volen als que fa anys que s’enriqueixen a costa de tots els treballadors! 2 de cada 3 funcionaris els van votar i aquesta és la manera que té Govern de donar les gràcies als seus votants! Indignant! Un acte responsable seria, per exemple, posar un impost del 75% a les grans fortunes, com ho ha fet el nostre copríncep francès! Un acte responsable i de valentia! D’aquesta manera pagarien els que més poden d’acord amb la nostra Constitució, que diu que s’ha de contribuir en funció de les nostres possibilitats!

Hi ha més coses irresponsables, com ara els ajuts per al foment de pràctiques ramaderes de muntanya distribuïts als andorrans més afortunats, o als inexistents impostos sobre terrenys en funció d’un cadastre rural…

Indignació! Vergonya! Són els sentiments que porto a dins quan veig el que passa, i penso que tot plegat és el resultat d’anys i anys de vots majoritaris a la dreta, els que ens han portat on som ara! I ja no em val la resposta “más vale malo conocido que bueno por conocer!” Ara ja els coneixem i sempre, sempre ens enganyen! És hora de reflexionar una mica sobre les conseqüències del nostre vot! És hora de ser responsables a l’hora de votar i deixar de mirar qui cau millor, qui riu més, qui té més diners o qui menteix millor. Mirem per nosaltres, mirem pels interessos de tots i no d’alguns! Mirem pel bé del nostre país i no peís, i pel manteniment d’una bona qualitat de vida per a tots i no només per a alguns!

Ara ens toca a nosaltres ser responsables, ja que el Govern no ho és! Desitjo que tothom recordi a l’hora de votar, d’aquí a dos anys, aquests moments difícils, aquestes retallades, aquests finals de mesos en negatiu, aquests acomiadaments… i el que falta per venir!

La darrera sessió de consell de comú, els consellers de PS+Independents vam centrar el nostre neguit en un tema que malauradament, i ja hi estem massa habituats, no va tenir resposta ni per a nosaltres, ni per als ciutadans.

Anem a pams. Resulta que el comú ha contractat un treballador en condició de personal de relació especial per coordinar les actuacions en matèria de gestió de recursos humans i assessorar en les qüestions relacionades amb la gestió pública, a raó de 2.950 euros de salari net al mes, però sense definir les hores setmanals que hi destinarà (40 hores ja ens van assegurar que no).

Fins aquí va bé la cosa. El problema arriba quan des de l’oposició s’intenta demanar una mica d’informació sobre el contracte de treball, que no ens han donat, i com és possible que un treballador que ens ha d’assessorar en temes de recursos humans sigui soci fundador d’una empresa que també es dedica a aquesta feina i que, paral·lelament, també presta serveis al comú d’Encamp.

La resposta és la següent: com que el contracten com a assessor poden fer i desfer com volen i no hi ha cap problema d’incompatibilitat pel fet que formi part d’una empresa del sector.

Sí senyor cònsol, no hi ha cap problema. El problema real és que la junta de govern, segons diu l’acta, no ha acordat contractar un assessor, sinó que ha contractat aquesta persona com a personal de relació especial, que no és el mateix.

Per fer-ho més entenedor, i amb el seu permís, faré servir la terminologia de mercat:

– Personal de relació especial: té funcions de suport tècnic (o qualsevol altre concepte que no sigui assessorament!), és assalariat, treballa a ple temps i té dedicació exclusiva. El comú el dóna d’alta a la CASS.

– Assessor: tècnic extern que fa treballs d’assessorament per encàrrecs puntuals, no és assalariat, no forma part de la plantilla de casa comuna, treballa per a qui li dóna la gana i el comú no el dóna d’alta a la CASS.

Des del PS+Independents els demanem les condicions de contractació d’aquest treballador i des del comú se’ns respon que han contractat un assessor, i això, si l’acta de la junta de govern no està malament, no és veritat.

Com que no tenen resposta ens acusen de tot el que recullen els diaris: “manca d’elegància política” i “confondre naps amb cols”, perquè diuen que barregem la contractació de personal eventual amb la contractació d’un assessor. Jo diria que si algú barreja naps amb cols no som pas nosaltres!

Només cal fer un cop d’ull a les actes del consolat anterior, que són públiques, per veure que la resta de treballadors que treballen avui a casa comuna en la condició de personal de relació especial, no han gaudit, ni gaudeixen, ni gaudiran de les mateixes condicions de contractació de què ja està gaudint la nova incorporació. Tot el personal de relació especial que avui treballa al nostre comú va haver de superar un període de prova de sis mesos, treballa 40 hores o més a la setmana, i resulta que ara, de cop i volta, aquestes condicions han canviat.

I després de demostrar que aquest professional no ha estat contractat com a assessor, sinó com a personal de relació especial per assessorar els cònsols, què deu pensar ara el cònsol major del conflicte d’interessos que se li planteja en formar part activa d’una societat que es dedica, entre altres, a l’assessorament en matèria de recursos humans?

Ara, per esvair els dubtes de la població, només queda esperar si realment ens fan arribar el contracte promès perquè siguin públiques les condicions d’aquest nou treballador i confiar que, com a assalariat que és, el donin d’alta a la CASS.

L’aprovació de la rebaixa de la cessió en sòl urbà consolidat al 0% va provocar un dur enfrontament entre l’oposició socialdemòcrata al Comú de la capital i la majoria i l’oposició demòcrata. Van ser unes paraules del conseller del PS Marc Cornella en què va expressar el temor que la condonació de la cessió sigui un “vestit fet a mida”, tenint en compte que la mesura afectarà unes poques finques (la majoria situades a l’avinguda Meritxell), les que van encendre la resta de consellers de la corporació.

El PS, que aposta per limitar la rebaixa al 5%, va apuntar que si passats els nou mesos que estarà en vigor la mesura no s’han fet més de cinc projectes, l’acord pres ahir es pot veure com un regal amb nom i cognom. Cornella va afegir que amb l’excusa de reactivar la construcció es pot fer un regal als especuladors i va assenyalar que pot provocar un efecte similar al de la moratòria.

Així mateix, considera que provoca un greuge comparatiu i es renuncia a uns ingressos que han de servir per redistribuir la riquesa. Per aquest motiu va indicar que una fórmula per reactivar la construcció seria actualitzar les taules de valoració, que es van fer en ple boom immobiliari, i que veuen com un dels factors principals que han fet que durant els últims nou mesos no hagi entrat cap projecte al Comú (una mesura que la majoria va avançar que ja havia impulsat).

La cònsol major, Rosa Ferrer, va retreure a Cornella haver tractat el Comú de corrupte i va avisar que les “greus paraules” se li poden girar en contra. Ja fora del consell va deixar anar que “cree el ladrón que todos son de su condición”, i va lamentar que el debat polític baixi al nivell de l’insult alhora que ho qualificava d’una “actitud pròpia del PS en què molts no estàvem d’acord”. En el mateix sentit es va mostrar el conseller Marc Pons, que va acusar els socialdemòcrates de fer espectacle. Des de DA (que aposta pel 0%), Carles Torralba va dir que l’acusació de fer vestits a mida és desproporcionada i gens fonamentada.

Amb la condonació de la cessió, el Comú deixa d’ingressar 383.000 euros, mentre que amb el 5% s’estima que la pèrdua seria de 254.000. Aquests ingressos només es poden destinar a equipaments. En cas que es fessin cinc construccions, es calcula que es crearien 180 llocs de treball en nou mesos.

També ahir es va aprovar una comissió formada per majoria i les oposicions per treballar els temes financers i d’organització.

La sessió de Consell de Comú d’Andorra la Vella d’ahir va tenir com a eix central la rebaixa de la cessió de terreny en sòl urbà consolidat al 0%. La majoria comunal va defensar aquesta rebaixa i el grup de DA els hi va donar suport, mentre que el grup socialdemòcrata s’hi va manifestar totalment en contra. De fet, el conseller Marc Cornella va indicar que «si només se’n beneficien unes poques finques, s’alimenta el nostre temor que sigui un vestit fet a mida» , segons va informar l’ANA. A aquesta insinuació diversos membres de la majoria i també els de l’oposició de DA es van defensar rebutjant aquestes «calúmnies», i la cònsol major Rosa Ferrer va afegir que «ha insinuat que aquest Comú és corrupte, i només puc dir que Cree el ladrón que todos son de su condición».

Ja s’havia anunciat que la majoria comunal d’Andorra la Vella proposaria la rebaixa de la cessió en sòl urbà consolidat fins al 0%, ja que des de la capital es considera que el seu pla d’urbanisme va fer una classificació prou estricta que els permet aquesta rebaixa. La resposta del grup comunal socialdemòcrata, però, no va ser favorable. No només discrepen del percentatge establert perquè consideren que és un greuge comparatiu amb els qui ja hagin pagat per aquest concepte, sinó que a més sospiten que aquesta mesura sigui «un vestit fet a mida».

Cornella va preguntar ahir «què pensarà la població si transcorreguts els mesos de la moratòria només s’hi haguessin acollit a la mesura un o dos propietaris, i a més coneguts?». Ferrer va advertir al conseller que «van fort i se’ls poden girar en contra les acusacions», i també li va dir que «calumniar des de la ignorància és molt fàcil». El cònsol menor, Jordi Minguillón, va afegir que «ens ofenen les insinuacions perquè mostren desconfiança».

El suggeriment que sí que van fer els socialdemòcrates i va compartir la cònsol és el de modificar també les taules de valoració de la construcció que marquen els impostos que s’han de pagar en aquests conceptes. En aquest sentit la cònsol va assegurar que ja s’està treballant en la qüestió.

La tensió entre la majoria i els consellers del PS a Andorra la Vella es va tornar a fer explícita ahir a la tarda durant la sessió de consell de comú, on es va aprovar la rebaixa temporal de la cessió econòmica obligatòria al 0%. La proposta, que va rebre el suport dels consellers de DA, va ser àmpliament criticada pels consellers socialdemòcrates. Marc Cornella va argumentar que serà “un greuge comparatiu” amb els que fins ara han satisfet la cessió i perquè es considera que s’està renunciant a uns ingressos “que de ben segur al comú li fan falta”. Cornella va explicar també que “la mesura només beneficia unes quantes finques i això alimenta els temors que sigui un vestit fet a mida”.

L’afirmació va encendre els ànims dels membres de la majoria i també de l’oposició de Demòcrates per Andorra. La cònsol major, Rosa Ferrer, va qualificar les acusacions de “molt greus”. En aquest sentit va assegurar que “calumniar des de la ignorància és molt fàcil” i davant les insinuacions de corrupció va respondre amb un “només els puc dir que cree el ladrón que todos son de su condición”. Ferrer també va recordar que els diners de la cessió només es poden destinar a equipaments i no a eixugar el deute.

El conseller de DA, Carles Torralba també va sortir en defensa de la mesura remarcant que l’únic objectiu que es busca és “intentar donar feina a la gent” i va augurar que “tant de bo arribi una allau de demandes de construcció”. Torralba va considerar “fora de lloc” les paraules de Cornella. El comú xifra en 383.000 euros anuals de mitjana el que deixarà d’ingressar de cessió, mentre que el que podria perdre per l’aplicació de l’IGI seria de 2 milions d’euros en cinc anys.