Dos dies abans de Nadal, el 23 de desebre passat, el cònsol menor de Sant Julià de Lòria emprava aquest mitjà de comunicació per deixar als consellers de la minoria la seva particular felicitació nadalenca. Ens acusava públicament d’emprar la demagògia per l’afer dels cuidadors d’animals contractats per Camprabassa, lamentava que s’ataqués el personal del futur parc en comptes de buscar arguments polítics, i defensava l’absoluta correcció que, al seu parer, havia presidit tot el procés de selecció d’aquest personal.

Qualificar de demagògiques unes crítiques fonamentades en fets certs, reals i comprovables és una mostra més de la imprudència que caracteritza l’estil dels actuals mandataris lauredians. Ara bé, difamar novament els consellers de la minoria acusant-los falsament d’atacar els treballadors del futur parc d’animals no podrà esvair mai l’evidència de la feina mal feta.

Anem a pams. Els consellers de la minoria del comú lauredià mai no hem criticat cap treballador de la societat Camprabassa ni de cap altra societat o institució, pública o privada, sinó un estil de gestió de les societats que, al nostre entendre, no s’ajusta als criteris de correcció, transparència i defensa de l’interès general.

D’entrada, no podem acceptar que els treballs de selecció dels cuidadors del futur parc d’animals s’encarreguessin a una empresa estrangera i no a una empresa nacional, tenint en compte que Andorra disposa d’empreses de selecció de personal perfectament qualificades per realitzar aquesta tasca.

Pel que fa pròpiament a la selecció dels cuidadors d’animals, constatem que en cap moment no es va garantir l’anonimat dels candidats, element necessari per assegurar un procés de selecció equitatiu i just, que esvaís qualsevol dubte de tracte de favor.

Posem de manifest l’absència d’un sistema de barems i criteris d’avaluació clars i comuns (no es requerien nivells de formació mínims ni es determinaven criteris específics quant a l’experiència laboral dels candidats), cosa que, al nostre entendre, converteix el procés de selecció en subjectiu. Aquesta subjectivitat es manifesta també per l’absència de proves estandarditzades comunes a tots els candidats, més enllà del recorrent test psicotècnic. En altres paraules, el procés de selecció no ha contemplat la realització de cap prova teòrica, ni pràctica o de posada en situació, ni tampoc d’aptitud, per comprovar si els candidats reunien les condicions necessàries per realitzar tasques concretes i específiques del lloc de treball al qual postulaven i establir un rànquing objectiu. Per contra, observem que la valoració dels candidats tan sols va recolzar-se en una simple entrevista oral no estandarditzada i, per tant, subjectiva i inevitablement adaptada a cada candidat.

Quant al requeriment d’estar en possessió del permís d’armes, no podem compartir que aquest es considerés un criteri eliminatori, doncs entenem que les armes i la cura dels animals són aspectes, a priori, antagònics. No entenem, però, que no s’exigissin competències sobre l’ús de dards tranquil·litzants i altres elements per immobilitzar animals sense ferir-los, aspecte que un permís d’armes no garanteix pas per si mateix.

Pel que fa a les condicions salarials associades al lloc de treball de cuidador continuem considerant que són excessives en relació amb el nivell de qualificació requerit i al que percep un cuidador d’animals en els països veïns. El cònsol menor desvia inhàbilment la qüestió parlant de les condicions salarials dels consellers de la minoria per evitar justificar les condicions salarials del lloc de treball de cuidador. En aquest sentit, instem el cònsol menor que justifiqui públicament les condicions salarials que s’han associat a aquest lloc de treball i que s’obri, paral·lelament, un debat  franc i transparent sobre les condicions salarials i laborals de tots els consellers de comú, així com el règim d’incompatibilitats laborals, la figura del conseller a ple temps o l’ètica de percebre salaris que remuneren jornades a temps complert si només es treballa mitja jornada.

Finalment, denunciem l’opacitat que ha regit tot el procés de selecció, i molt especialment que als consellers de la minoria no se’ns hagi deixat tenir accés a la documentació presentada pels candidats ni se’ns hagi facilitat el plec de bases del concurs de selecció, tot i haver-lo demanat formalment per escrit.

L’honorabilitat d’un càrrec es demostra preservant la bona reputació i el prestigi de la institució que es representa. Dissortadament, la cada cop més qüestionable gestió dels representants comunals al capdavant de Camprabassa posa en joc massa sovint el prestigi de la institució que representen. I el que és pitjor, contribueix a accentuar la desconfiança dels ciutadans en la política, els polítics i la gestió que aquests fan de la cosa pública. Que cadascú n’extregui les seves conclusions.

El conseller de la minoria comunal encampadana, Joan Sans, té previst traslladar al comú les queixes que han rebut de diferents restauradors i comerciants del Pas de la Casa sobre les pràctiques agressives de fer publicitat per captar clients que utilitzen alguns establiments de la localitat. Sans denuncia que malgrat que els mètodes de repartir publicitat i empaitar els turistes estan prohibits, la pràctica es manté. “Es va fer una ordinació per regular aquest aspecte, però hi ha hagut restauradors que ens han alertat que s’està reproduint i fins i tot hi ha turistes que han expressat els seu malestar per la situació”, va manifestar el conseller socialdemòcrata.

La problemàtica no és nova i de fet, va ser l’estiu del 2011 quan el comú, en aquell moment encapçalat per Miquel Alís, va donar a conèixer als comerciants de la restauració el decret que cita com a il·legals les activitats publicitàries efectuades a “la via pública mitjançant la interpel·lació directa i personal dels vianants”, tant de manera verbal com impresa. En el document també s’especifica que seran sancionades tant les persones que estiguin repartint la publicitat i l’empresa a la qual promocionen com l’empresa que pugui haver estat contractada per realitzar aquest tipus de publicitat. La mesura, però, segons el conseller del PS no hauria fet efecte i és per això que volen tractar-ho amb la majoria.

MENYS SESSIONS DE CONSELL
D’altra banda, Joan Sans també va mostrar-se molest per la decisió de la majoria de reduir les sessions de consell de comú i en lloc de fer-ne una cada mes, passar a celebrar-ne una cada dos mesos. Els membres del grup del PS es van adonar del canvi en rebre el calendari de sessions previst per al 2013. “No ens han donat cap justificació i volem saber-ne els motius, perquè en el ple és l’únic lloc on tots els acords presos per la junta de govern es fan públics i la població ho pot conèixer”, va explicar, afegint que “no volem malpensar, però es complica la feina de l’oposició i cal que ens ho expliquin”.

Una de les primers conseqüències, va lamentar Sans, ha estat “la desaparició” del consell de comú previst per al mes de gener “i on havíem de tractar l’afer de l’adjudicació a Eco Serveis de la neteja del Complex esportiu del Pas de la Casa”. Sans va indicar que el primer ple que es farà a Encamp serà al febrer, però que llavors tenen previst posar el tema damunt la taula. I és que tal com ja va anunciar en el moment de conèixer-se l’adjudicació, el PS rebutja la decisió i considera que s’ha de revocar.

L’oposició al Comú de Sant Julià va tornar a criticar la parcialitat i falta de transparència amb què actua el consell d’administració de Camprabassa. L’últim episodi és l’adjudicació de forma “discrecional” de l’explotació del restaurant del refugi de la Rabassa, situat al pla de Conangle. Segons va informar verbalment la majoria als consellers de l’oposició, el Comú va contactar directament alguns restauradors i després de valorar les diferents propostes va concedir la gestió a un dels empresaris.

El conseller del PS Josep Roig va lamentar que no s’hagi convocat un concurs públic al BOPA per donar l’oportunitat a tots els restauradors de presentar-s’hi, un fet que considera una mala praxi “en un moment en què l’hostaleria pateix arran de la crisi”. Aquesta situació el va portar a assenyalar que les societats no responen a l’interès general ja que el capital que s’hi està invertint, que és públic, no es gestiona amb criteris de transparència, rigor, igualtat i concurrència i “s’aplica pel benefici parcial i no comú”.

De fet, els consellers de la minoria afirmen que van contactar empresaris del sector que desconeixien el procés de selecció i que, en cas d’haver tingut la informació, s’hi haurien presentat.

Roig també va mostrar la seva preocupació perquè en l’anterior consolat els concursos per a l’explotació de la restauració de Naturlàndia apareixien al BOPA, cosa que ara no passa. Tot i així, va recordar que les societats participades no tenen l’obligació de convocar concursos públics. Vista la seva manera de procedir, el conseller dela minoria va anunciar que no descarta proposar al grup parlamentari socialdemòcrata que impulsi una revisió de la llei que regula les societats públiques.

En aquest sentit va exposar que “una llei que es va fer per donar agilitat en els processos no és utilitzada en benefici de l’interès general sinó particular”. Roig va afegir que s’està confonent el que és legal amb el que hauria de ser de justícia, i en aquest sentit va recordar que el Comú té el 88% de les accions de Camprabassa.

CRÈDIT EXTRAORDINARI
Tal com va fer en l’últim consell, Roig també va lamentar l’aprovació d’un crèdit extraordinari d’1,4 milions per a Camprabassa. El conseller socialdemòcrata va indicar que no es pot confondre un comú amb una entitat de crèdit, sobretot a les societats mixtes, ja que “s’està donant un tracte de favor a l’inversor privat”. L’oposició va remarcar que normalment són les societats que demanen els préstecs directament i indiquen que aquesta operació permet a Camprabassa obtenir tipus d’interès més avantatjosos. Aquest crèdit extraordinari comporta, però, un increment de l’endeutament de la corporació.

A més, Roig va criticar que la majoria no els hagi informat sobre el tipus d’interès que caldrà assumir i el període de temps en què la societat preveu retornar el préstec. El conseller de l’oposició també destaca que fi ns ara es desconeix a què es destinaran aquests diners, un fet que el porta a interpretar que es tracta d’una falta de planificació del projecte. Sobre aquesta qüestió va recordar que es va prendre el compromís d’obrir l’observatori d’animals a la tardor i s’ha ajornat fins a la primavera.

Els consellers socialdemòcrates, Marc Cornella i Josep Vila també van argumentar ahir que estan en contra dels números presentats, sobretot perquè la despesa de personal augmenta globalment, tot i que s’estalviï en certes partides com ara en els sous dels membres del comú. I durant el ple, Cornella també va retreure a la cònsol Ferrer, la rebaixa de la cessió obligatòria per a qualsevol projecte de construcció en sol consolidat al 0%. Cornella considera que la mesura no aju· da a equilibrar els pressupostos perquè minva inexorablement els ingressos del comú, a la qual cosa Ferrer va respondre que «malauradament ni així, hem rebut cap sol.licitut de construcció». Ferrer va insistir en que «tot i la cessió del 0% hem rebut 0 demandes la qual cosa és molt preocupant». La cònsol va continuar argumentant que «hem de tocar de peus a terra, m’agrada· ria poder·los donar la raó perquè això voldria dir que hi ha feina per a la construcció i sobretot per a la gent, és una reflexió que hem de fer tots plegats».

En canvi, els consellers demòcrates, Carles Torralba i Neus Farré es van felicitar de les mesures de contenció reflectides en el pressupost de l’any que ve. Torralba va insistir en que «les inversions són adaptades a les necessitats i als recursos de què disposem» i va afegir que «la conjuntura és complicada i no hi ha miracles». I va felicitar la majoria per no augmentar la pressió fiscal sobre les persones ni les empreses de la parròquia, va concloure que «els consellers de DA estem políticament en sintonia amb aquest pressupost» i va agrair «haver pogut participar en les diferents comissions que van contribuir a elaborar-lo».

LA INCÒGNITA DE L’IGI // Els consellers socialdemòcrates també van discrepar amb la partida d’ingressos pressupostada per la majoria que van jutjar «optimista», sobretot en les transferències de Govern. I van argumentar que tot depèn de si s’assoleix la recaptació prevista en concepte d’impostos indirectes i de la qualitat del cens a les altres parròquies. En aquest sentit, van advocar perquè el retorn als contribuents sigui el més just possible.

Els cuidadors d’animals que ha contractat Naturlàndia per al futur parc d’animals (entre els quals el marit de la cònsol major, Montserrat Gil) tindran salaris un 30% superiors als que cobren les persones que fan la mateixa feina a França. Així ho va denunciar ahir el conseller socialdemòcrata del comú lauredià Rossend Areny, que considera que tenint en compte aquestes referències els llocs de feina estan “sobrevalorats”. Els consellers del PS van poder tenir accés a la informació la setmana passada, després que la majoria els facilités la documentació que havien reclamat a través d’una petició d’informació, i gràcies a una reunió que van mantenir amb l’empresa encarregada de fer el procés de selecció del personal.

Aquest, però, no va ser l’únic element que no consideren encertat del procés. Areny també va criticar el fet que s’hagi confiat en una empresa forana per fer la selecció, “tenint en compte els temps que corren i havent-hi empreses dedicades a aquesta tasca al país”, i va denunciar que després de la conversa amb els responsables de l’empresa de selecció de personal els ha quedat clar que no es van marcar “criteris objectius ni estandarditzats” per tal de descartar candidats en una fase prèvia, que no es van fer proves de coneixements ni aptituds i que l’única prova que van passar tots els aspirants va ser un test psicotècnic. D’altra banda, va remarcar el fet que les valoracions es van baser en les experiències expressades (el conseller va recordar que no es va demanar cap titulació específica en el plec de bases) i que es puntuava de manera positiva el fet de ser caçador, “cosa que pot semblar contradictòria”, va assenyalar Areny.

El conseller del PS va lamentar que l’accés a la informació que han tingut hagi estat “limitat”, ja que van rebre el plec de bases durant la reunió de la setmana passada i tampoc van poder accedir als currículums dels aspirants, amb la justificació de defensar el seu dret a la intimitat.

REGLAMENT DE CONTRACTACIÓ
Per tot plegat, el conseller de la minoria considera que cal elaborar un reglament que reguli els procediments de contractació de les societat públiques, “per evitar sospites i garantir la transparència”. No obstant això, Rossend Areny es va mostrar convençut que els treballadors contractats tindran els coneixements necessaris per desenvolupar correctament les seves tasques i garantir el benestar dels animals, però també dels visitants de la instal·lació, ja que va recordar que en el parc s’hi podran trobar “algunes espècies perilloses”.
 

Davant la propera aprovació del pressupost per al 2013 del Comú de Sant Julià, els consellers del PS presentaran a la majoria un conjunt de propostes que preveuen una reducció de la despesa de la corporació en 1 milió anual i l’adopció de mesures de reactivació econòmica i millora de la partida de benestar social.

La minoria remarca que el document recull l’esperit del que haurien de ser uns comptes adaptats al context actual i s’indica que ha de servir de punt de partida d’un debat “obert” i “franc” entre majoria i oposició previ a l’aprovació del pressupost.

Els consellers socialdemòcrates Rossend Areny i Josep Roig van reiterar el “deute creixent” del Comú, que podria arribar a 20 milions al tancament d’aquest exercici, i la manca d’un full de ruta per redreçar la situació. Davant aquesta realitat, als comptes de l’any que ve es proposa reduir les despeses de personal en 240.000 euros. Això s’assoliria revisant els sous de les quatre persones contractades en qualitat de personal de relació especial (la mitjana bruta salarial avui és de 56.500 euros, més del doble de la mitjana salarial nacional, segons indica el PS) i dels càrrecs electes (sumen uns 360.000 euros).

La minoria calcula que amb una reducció del 15% es podria estalviar 90.000 euros, que es podrien destinar a fi nalitats socials. A més, s’aposta per congelar la contractació de nou personal (també a les societats participades), rendibilitzar la plantilla actual (potenciant la formació) i treballar per fer possible la mobilitat entre parròquies. Roig va indicar que en el treball impulsat ara pel Govern caldria tenir en compte els treballadors comunals. L’estalvi aproximat seria de 100.000 euros. També es planteja suprimir la fi gura del conseller a ple temps, que comportaria una reducció d’uns 50.000 euros.

Quant als béns corrents, el PS demana una utilització més racional dels recursos i una aposta pels formats digitals, continuar treballant per reduir les despeses de lloguers i optimitzar els espais comunals, i demanar a les empreses privades que ajustin els preus al màxim. També es ressalta la necessitat de contractar societats del país, contràriament al que s’ha fet per seleccionar el personal de Naturlàndia. Si s’apliqués una reducció del 10% en aquest capítol s’obtindria un estalvi de 335.000 euros.

El PS també planteja elaborar un pla d’inversions per als tres anys vinents fent que siguin el màxim d’efectives. Així mateix, proposa retallar aquesta partida un 30%, i estalviar així 250.000 euros, podent-la revisar en exercicis futurs. A més, els consellers van reiterar que cal fer un pla de viabilitat per reduir el deute, treballar per refi nançar el deute i aconseguir interessos més baixos, i un pla de viabilitat de Camprabassa que indiqui quan donarà dividends positius.

L’estalvi hauria d’anar acompanyat de mesures de reactivació econòmica, van indicar. Per assolir-ho es proposa la creació d’una taula de treball amb representants polítics i socials que elabori un pla de dinamització, fer un calendari de fi res i esdeveniments evitant la improvisació actual, impulsar un mercat permanent de productes alimentaris i potenciar la Rabassa com a destí turístic de neu, també per a estades de preparació física.

Des del PS també s’aposta per augmentar la partida de serveis socials. Les mesures proposades són augmentar el fons de cohesió social i revisar els llindars per als ajuts, incrementar la partida per activitats per la gent gran i mantenir el pressupost de cultura (sobretot les activitats artístiques per a infants). Els  consellers van avisar que faran especial atenció a les mesures socials.

Els consellers del Partit Socialdemòcrata al Comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny i Josep Roig, van anunciar ahir que proposaran a la majoria un conjunt de mesures que haurien de ser tingudes en compte a l’hora d’elaborar el pressupost del 2013. Aquestes preveuen un estalvi d’1 milió d’euros anuals i millorar la partida de serveis socials, així com mesures de reactivació econòmica.

Aquesta reducció de la despesa hauria de passar, segons l’oposició, per rebaixar el pressupost de personal, revisant els salaris del personal de relació especial i dels càrrecs electes, congelant la contractació de nou personal i suprimint la  gura del conseller a ple temps. També s’aposta per racionalitzar la despesa de béns corrents, apostar pels formats digitals, treballar per reduir els costos dels lloguers, i sol·licitar a les empreses contractades que ajustin els pressupostos. Quant a les inversions, es planteja fer un pla a tres anys vista fent que aquestes siguin el màxim d’efectives.

Les mesures de reactivació passarien per constituir una taula de treball per dinamitzar la parròquia, dissenyar un calendari de  res evitant la improvisació actual, establir un mercat agrícola permanent i potenciar la Rabassa com a destí turístic de neu.

Els consellers també van anunciar que seran curosos amb les propostes relacionades amb el benestar, que passen per augmentar el fons de cohesió social i revisar els llindars per tenir una ajuda, augmentar la partida per les activitats per a la gent gran i mantenir el pressupost de cultura (especialment l’aportació a activitats artístiques per a infants).

Roig i Areny també van parlar sobre el manifest de suport a Jaume Bartumeu i la intenció de l’exministre Pere López de presentar-se com a candidat a cap de Govern. Van negar que hi hagi una escletxa a la formació i que el manifest no pretenia anar contra ningú. Així mateix, van exposar que el PS és un partit democràtic i que hi pot haver diferents candidats a liderar-lo. També van apuntar que DA aposta per desestabilitzar el contrari quan les coses no li van bé.

Els consellers socialdemòcrates de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny i Josep Roig, van presentar ahir a la premsa un paquet d’accions que en breu posaran sobre la taula de la comissió de Finances del comú amb l’objectiu de reduir la depesa. En total, la proposta presenta mesures que, d’aplicar-se, podrien suposar un estalvi de prop d’un milió d’euros en el pressupost de l’any vinent. “És una xifra global i aproximada”, van voler precisar els impulsors, i “no pretenem entrar tant al detall de les xifres, sinó més en l’esperit de les propostes”, van coincidir a afirmar.

Les propostes afecten quatre eixos –reducció de la despesa, reactivació de l’economia de la parròquia, modernització de l’administració local i millora de la qualitat de vida dels veïns de Sant Julià– i es pretén que una part de la reducció del milió d’euros es pugui destinar a eixugar deute i una altra, a “projectes importants” en l’àmbit social i turístic.

Entre les mesures n’hi ha de relacionades amb el personal, com ara la revisió dels sous dels que tenen contracte de relació especial i els càrrecs electes, la congelació de nous contractes i la supressió de la figura del conseller a ple temps. Aquestes accions, amb què calculen que es podrien retallar uns 240.000 euros, es volen, no tan sols per retallar despesa, sinó “sobretot perquè es pugui visualitzar el compromís i la solidaritat dels càrrecs electes i el personal de confiança envers la ciutadania”, va reflexionar Roig.

REFINANÇAMENT AMB LA BANCA
D’altra banda, també es reclama a la majoria liderada per Montserrat Gil un pla de viabilitat per reconduir el deute de les finances comunals –a mitjan 2012 era de 18,9 milions– i “que es treballi” per refinançar el deute amb les entitats bancàries i aconseguir uns interessos més baixos. Alhora, demanen un pla de viabilitat de Camprabassa on es determini “clarament en quin moment començarà a donar dividends positius”. Pel que fa a les inversions, consideren que cal “planificar molt acuradament” les que ha de dur a terme el comú els propers tres anys de mandat i establir un ordre de prioritats a partir d’una reducció en la partida d’un 30% general, amb què s’aconseguiria un estalvi d’aproximadament 250.000 euros.

En l’àmbit de la reactivació econòmica, proposen que es constitueixi una taula de treball permanent amb el sector privat per dissenyar estratègies unitàries –“perquè tenim la sensació que s’estan fent moltes coses sense un pla específic ni un concert”–, que es dissenyi un calendari de fires i esdeveniments al carrer i que s’estudiï la possibilitat d’emplaçar a Sant Julià un mercat permanent amb els productors agrícoles i alimentaris “a l’estil del de la Seu”. Finalment, posen sobre la taula altres idees, com la de mancomunar el personal entre totes les corporacions locals, potenciar més la formació dels treballadors i incrementar la partida del fons de cohesió social, avui de 35.000 euros.

“Aquesta és una oportunitat molt bona per demostrar aquest canvi de tarannà de la majoria” i avaluar amb consens tot el paquet d’iniciatives del PS, va concloure Roig.

Els consellers socialdemòcrates de Sant Julià, Rossend Areny i Josep Roig, van presentar ahir un conjunt de mesures per contribuir a generar un debat «obert» i «allunyat de la crispació'»entorn del pressupost. Els consellers del PS proposen estalviar fins a un milió d'euros amb la reducció de les despeses de personal i la disminució del consum de béns corrents i l'ús eficient dels serveis del comú. Aquesta reducció hauria de servir segons van indicar per eixugar part del deute de l'administració i per a altres projectes importants com poden ser les ajudes o programes socials.

Les propostes del PS de Sant Julià per a l'elaboració del futur pressupost 2013 passen per quatre aspectes fonamentals: reduir la despesa, reactivar l'economia de la parròquia, modernitzar l'administració comunal i millorar la qualitat de vida dels lauredians.

Segons van detallar els consellers socialdemòcrates, aposten per revisar els salaris del personal de relació especial i dels càrrecs electes i destinar el resultat de la reducció a fins socials com ho fan altres corporacions. Van exposar que la rebaixa del 15% en els sous suposaria un estalvi estimat de 90.000 euros, tot i que van reconèixer que el percentatge de reducció forma part important del debat en el sí de la comissió.

També opten per congelar la contractació de temporal i no cobrir les places vacants ni les baixes amb personal intern o eventual. En canvi, proposen mancomunar el personal potenciant la seva mobilitat entre els comuns. Amb aquesta mesura interpreten que es podrien estalviar uns 100.000 euros.

Per últim, la supressió de consellers a ple temps suposaria una reducció de 50.000 euros, informa l'ANA.

Ecològic / Pel que fa al capítol de béns corrents i serveis insten a fer un esforç d'estalvi econòmic però també ecològic a través de la modernització de l'administració comunal. Contenir la despesa en lloguers i l'optimització d'espais de propietat comunal o destinar les inversions dels treballs de la parròquia a empreses del país són també altres aspectes que volen incloure als comptes del 2013. En relació a les inversions creuen que han de ser el màxim d'efectives amb el pressupost més reduït i demanen que s'elabori una planificació de les inversions pels propers tres anys amb una reducció del 30% de la partida.

Taula de treball / On creuen que cal esmerçar-hi més esforços és en la reactivació de l'economia de la parròquia, constituint una Taula de Treball permanent amb els comerciants i empresaris, els consellers i representants de la societat civil ja que «s'estan fent moltes coses però sense un pla o objectiu específic», va dir Roig.

En les propostes que voldrien tirar endavant hi ha la de dissenyar un calendari de fires amb un pressupost propi, situar un mercat de productes agrícoles i alimentaris del país i potenciar la Rabassa com a destí turístic de neu també per a estades esportives.

Part de l'estalvi i dels ingressos que es puguin obtenir amb aquestes mesures s'haurien de destinar a millorar la qualitat de vida dels lauredians, una qüestió prioritària per als socialdemòcrates, va senyalar Areny. Augmentar el fons de cohesió social i revisar els criteris per accedir a ajudes socials, promoure més activitats per a la gent gran o vigilar de prop el pressupost de Cultura per evitar retallades en les activitats formatives artístiques i musicals són algunes de les accions que creuen que cal dur a terme.

Tot i que reconeixen que la implementació d'aquestes mesures depenen de la voluntat de la majoria de seure a negociar, creuen que l'elaboració dels pressupostos és «una oportunitat molt bona per demostrar el seu talant dialogant».

L'altra part del que s'obtingui amb l'estalvi servirà per eixugar el deute del comú que a finals d'any podria superar els 20 milions d'euros, van apuntar.