Es lamenta de la llarga llista de desencontres amb el cònsol, Jordi Mas, des de l’eliminació de l’autobús parroquial fins al refugi guardat de l’Illa, passant per la taxa sobre els rètols comercials a la via pública, la (suposada) incapacitat del comú per aplicar la polèmica modificació de la Llei del patrimoni cultural i la falta de lideratge a l’hora de revitalitzar el teixit comercial de la parròquia. I pentina de passada la majoria demòcrata al Consell General per la proposició de llei sobre unions civils. Ja saben: la que veta l’ús del terme matrimoni per a les parelles homosexuals que vulguin contreure... matrimoni.

No n’hi ha per a tant: a Sant Julià la cònsol amenaça la minoria de portar-la a la Batllia.
És veritat que el que transcendeix són les topades, i no els acords a què arribem en el si de les comissions, en què a vegades la majoria té en compte les nostres aportacions.

A vostè l’enerven especialment les retallades socials.
No és només l’autobús, que fa més d’un any que vam denunciar i el comú no ha mogut ni un dit. Tenim també la desaparició del servei d’acompanyament per a criatures de 3 a 6 anys: som l’única parròquia que no el garanteix. El ciutadà ha de ser prou astut per adonar-se que han convertit Encamp en una mena de laboratori.

Perdoni!?
Retallen aquí aquestes prestacions fins ara a càrrec del comú i a la vegada diuen: “Vostè no es preocupi que si té una necessitat ja se la resoldrem.” D’aquí tota aquesta gent que va a trucar a la porta perquè els donin un cop de mà des d’UP+DA. El pervers de tot plegat és que es tractava de serveis que ja prestava el comú i que l’equip de govern ha eliminat i substituït per subsidis. Una política del subsidi que proven a Encamp, a veure què passa.

Així que són els conillets d’Índies de les polítiques socials demòcrates.
Quan es va plantejar la discussió de la llei de serveis socials i sociosanitaris, jo em vaig dir: “Ep, tot això ja em sona! Aquestes provatures ja les hem fet a Encamp.”

Sona quasi, quasi, a teoria de la conspiració.
No diria tant, però és que després de tant batallar pel benestar social ara va i la proposta que tenen consisteix a externalitzar serveis que fins ara prestava el comú. Miri el cas dels treballadors del Complex, que eren eventuals; quan es va externalitzar la gestió, els van modificar les condicions laborals. I continuaven prestant el mateix servei. Són situacions que es donen a Encamp i que si no m’erro no es produeixen en d’altres parròquies.

Passem a l’àmbit nacional: quina opinió li mereix que DA esmeni el diccionari –que defineix matrimoni com a unió legítima entre dues persones– i s’inventi un altre nom per al matrimoni homosexual?
Insultant. I parlo des del punt de vista estrictament científic. És molt greu. Perquè en aquest país estem desafortunadament acostumats a aquesta afició de crear categories, ciutadans de primera i ciutadans de segona. Fins i tot de tercera. És que poques coses més s’hi poden afegir. Des del primer dia que es va començar a discutir ja vaig dir que si de veritat no hi ha cap problema, que siguin madurs i diguin les coses pel seu nom. En aquest cas, de nom només n’hi ha un, que jo sàpiga, i és matrimoni. No s’acaba el món.

Els demòcrates li diran que es tractava de garantir els drets de les parelles homosexuals i que el nom és secundari.
D’una banda, diuen que la seva voluntat és aquesta; de l’altra, no li poden dir pel seu nom. Però, què passa pel cap d’aquesta gent? El problema és que ningú ha tingut el detall d’explicar per què no es pot dir de la mateixa manera. O com a mínim, per què ells no volen dir-li de la mateixa manera. Tants mesos després, encara no sé per què.

La política és l’art de transigir. Si el sector més obert de DA s’hagués enrocat en el nom, potser no hi hauria ni unió civil.
No ho tinc tan clar. Som un país petit i ens coneixem prou. Dins de DA hi ha uns col·lectius que pesen més que d’altres. Sí que hi ha gent que en qüestions com aquesta es deixa guiar per criteris més tècnics. I aquí és on jo dic: “Escolti, si té un problema amb la postura d’una part majoritària del grup, potser que s’ho replantegi i que opti per una altra iniciativa.”

El grup demòcrata va rectificar finalment en la tramitació de l’adopció, que serà igual per a les parelles heterosexuals que per a les homosexuals.
Era de sentit comú, aquesta cor­recció d’última hora, tot i que n’hi ha alguns que fa dies que no dormen. Si no, la cosa hauria estat més greu encara.

Pere López postula una unió de forces d’esquerres però sense incloure-hi SDP. Es poden permetre el luxe de fer-los el buit?
Com a membre del comitè directiu del PS dono fe que en cap moment s’ha tancat la porta a cap formació ni a cap persona de cara a les eleccions generals. Sempre, és clar, que tinguin uns plantejaments progressistes i voluntat de canviar la situació a què tres anys de govern demòcrata ens ha conduït. I penso que a SDP hi ha gent progressista.

Que ho dubtava?
Al contrari. Dic que també n’hi ha, i mai no hem tancat la porta a una hipotètica incorporació de militants d’SDP.

Diria que més que absorbir militants, es tractava de forjar aliances...
Tampoc penso que s’hagi tancat mai aquesta porta.

Si finalment concorren per separat, com s’ho faran, per competir pel mateix pastís electoral? Una competició a veure qui és més d’esquerres?
El dilema rau a saber quin és el pastís electoral. Serà capaç DA de repetir el tros de pastís que es va endur en les últimes generals? O la gent està cansada i té ganes de veure una alternativa a tot això?

Digui, digui, que acabem.
Penso que hi ha una part molt important dels electors que el 2011 van confiar en DA que avui estan profundament decebuts. Ciutadans que buscaran alternatives progressistes. N’hi ha unes quantes, però sincerament, penso que l’alternativa real és el PS. I evidentment, estem disposats a treballar amb les altres formacions d’esquerres.

Joan Sans anuncia que el comú d’Encamp obtindrà “de manera imminent” un crèdit per valor inferior als cinc milions d’euros, sense la necessitat d’oferir un aval.

El conseller del PS al comú d’Encamp, Joan Sans, ha anunciat que la corporació donarà llum verd “de manera imminent” –molt probablement durant la sessió plenària de demà a la tarda–, a la contractació d’una pòlissa de crèdit amb una entitat bancària amb la qual portava mesos negociant el préstec, que finalment es concedirà sense la condició d’un aval. Tot i que en un principi es parlava de cinc milions d’euros, el conseller va avançar durant una entrevista a l’emissora COPE Andorra-AD Ràdio que la xifra serà “inferior”, sense precisar-ne la quantia exacta.

En qualsevol cas, Sans es va felicitar pel fet que “la predisposició de les entitats hagi canviat de cop i volta” i que s’ofereixi aquest crèdit “sense que el comú hagi d’oferir un aval a canvi”. Va lamentar, però, que la intenció inicial de l’equip de govern fos obtenir la pòlissa cedint al requisit de l’aval fixat per l’entitat, i posant un dels aparcaments comunals com a garantia. “Això es va aturar perquè els dos consellers a l’oposició vam posar el crit al cel per dir que s’estava fent una cosa que no ens semblava bé i que pensàvem que calia consultar a la població”, va remarcar el representant socialdemòcrata al comú. “S’estava oferint com a aval una cosa que és de tots i sense consultar-ho. El comú estava predisposat a cedir uns béns que són de tota la parròquia”, va explicar el conseller, de manera que si el projecte hagués tirat endavant “sense una oposició i sense una tasca de control a darrere”, a hores d’ara “aquesta entitat tindria com a aval uns béns públics, que són de tots”, va insistir.

Sans va destacar que “el que més em preocupa és que malauradament, des de la comissió de finances, no sabíem si hi havia una altra entitat predisposada a atorgar el crèdit sense l’aval que reclamava l’altra”. Tot i això, va celebrar que finalment es pugui obtenir un crèdit “necessari per tirar endavant els projectes que es vulguin desenvolupar, i per redreçar les finances del comú”.

Carmona considera que amb rosa ferrer es manté la presència de la socialdemocràcia a la parròquia. aposta per ampliar la participació ciutadana en aspectes amb repercussió directa

Va arribar al comú fa pràcticament un any i mig després de la dimissió de Marc Cornella. Destaca que la relació amb la majoria és “cordial” i que voldrien poder aportar més en les comissions de treball. Veu difícil que el PS pugui recuperar el comú de la capital si es presenta en solitari.

Com valora l’actuació de la majoria durant aquest mandat?
La meva experiència no és des de l’inici, però tots els tècnics del comú fan un excel·lent treball. Ara bé, des de la minoria ens trobem que a vegades se’ns comuniquen les coses quan ja estan fetes. D’acord que no tenim la responsabilitat de la gestió i que hi ha mecanismes per informar-nos, però en temes que són realment importants ens agradaria que es creessin comissions específiques per tractar-los i que fossin comissions de treball on poguéssim fer aportacions i dir què pensem i no només d’intercanvi d’informació.

Algunes minories s’han queixat de les dificultats per poder accedir a la informació. És el seu cas?
En un inici potser no hi havia tanta agilitat, però a mesura que ha passat el temps s’han creat nous mecanismes –vaig demanar que la informació se’m passi per correu electrònic– i se m’ha facilitat. I sempre que he demanat algun complement d’informació se m’ha lliurat. No de manera immediata, hi ha cert decalatge, però sí dins els terminis previstos.

Què li sembla que es tiri endavant el projecte del pic de Car­roi?
És un projecte que tant el PS com l’actual majoria portàvem al programa electoral. És una manera de tenir un altre atractiu. A part, és una connexió directa a pistes i per tant seria un element de reactivació. Falta saber si seria viable i per això cal tenir clar els terrenys de sortida, perquè serà una zona que requerirà una planificació i uns serveis i no em consta que es tinguin clars.

S’ha de fer una consulta entre els ciutadans, tal com s’havia apuntat?
S’ha de consultar tot allò que té una repercussió directa important amb els ciutadans. Nosaltres sempre estem oberts a consultar els ciutadans i en aquelles qüestions amb una repercussió important em sembla que seria una pràctica molt saludable. És la manera d’implicar el ciutadà.

Com és la seva relació amb Josep Vila després del trencament del grup?
Em va saber molt de greu el trencament perquè un dels motius pels quals vaig incorporar-me per substituir el Marc Cornella era perquè el Josep tenia experiència i havíem treballat junts. Una escissió fa mal a tot­hom i jo encara no l’he entès. Amb el Josep com a persona no hi tinc cap problema, i com a company a l’oposició, evidentment abans compartíem molt més, però com que la base és la mateixa, coincidim quasi en el 100% de les propostes. Estem més a prop que no pas lluny.

Amb vista a les properes comunals, li faria il·lusió ser la candidata del PS?
La veritat és que no m’ho plantejo ni m’ho han plantejat. Potser no ha passat prou temps per tenir la decisió presa. He de deixar passar una mica més de temps, veure quines són les expectatives, veure quina és la situació del partit, i a partir d’aquí es veurà. Quan arribi el moment ho decidirem, però tots plegats. També dependrà de la meva situació personal, caldrà veure si puc assumir les dues coses.

Veu el PS amb prou força per poder recuperar la majoria al comú?
La socialdemocràcia i el PS tenien un feu a la capital, però amb el trencament... La Rosa va decidir que no continuava i malgrat que es diu que és més propera a DA, en el fons el seu plantejament i la seva manera de pensar no crec que hagi canviat. Per tant, la socialdemocràcia hi és a la parròquia. Tornarà el PS? Tornarà en la mesura que tota la gent que té els mateixos ideals s’uneixi. Però moltes vegades hi ha poders fàctics al darrere que eviten aquestes unions.

Si SDP i el PS es presenten per separat, ho veu impossible?
No ajudarà. No dic que sigui impossible, però no ajudarà gens ni mica perquè d’alguna manera el menú és molt similar.

Realment hi ha alguna possibilitat de fer una llista conjunta?
Ni idea. El nom és molt proper però cal trobar un punt comú. Si cada vegada hi ha més distanciament serà difícil. Però si ens centrem tots en una franja comuna, per què no? Els interessos personals no haurien de prevaldre. Sense renunciar als ideals, és clar.

SDP és l’única opció per aglutinar tot aquest col·lectiu de qui parla?
Hi ha molts independents que no estan afiliats a cap agrupació. No penso en ningú en concret, però hi ha molta gent. I altres grups socials que s’estan creant i que estan mobilitzant la ciutadania. Aleshores, per què no?

AD800?
Pot ser AD800 com poden ser altres. També hi ha els Verds... Tots aquests tenen nom i cognoms però hi ha molta part de la ciutadania que no està enquadrada en grups o partits. L’important és trobar un espai comú perquè segur que encara que no tinguem les mateixes sigles, tenim la mateixa manera de fer. Però serà difícil perquè els poders fàctics faciliten la divergència perquè quedi tot aïllat i no es vegi que hi ha un col·lectiu social amb ganes d’implicar-se.

“Estem a les portes de fer el dúmping social.” En aquests termes es va pronunciar ahir el conseller del PS al Comú d’Encamp, Joan Sans, per alertar del risc que la corporació utilitzi el programa d’ocupació temporal per a desocupats impulsat pel Govern per cobrir places d’eventuals d’estiu. De moment se n’han detectat dos casos (realitzen tasques de jardineria), un dels quals va treballar amb anterioritat al mateix departament, segons va acceptar la consellera d’Organització i Recursos Humans, Es­ther París.

El fet és que el departament va sol·licitar quatre eventuals però només se’n va ocupar tres, la mateixa xifra que l’any passat, va exposar la consellera. Sans denuncia, però, que dos mesos més tard es va contractar el quart treballador a través del programa per a aturats inscrits al Servei d’Ocupació. ¿Per què aquesta dilació? , es va preguntar el conseller del PS. El cònsol major, Jordi Mas, va respondre que és un fet freqüent que els departaments demanin més personal del que finalment es contracta i que es va acabar agafant aquest treballador perquè el Servei d’Ocupació els ho va proposar.

Sans va alertar que cal estar molt atents perquè aquest sistema “no s’acabi pervertint” i afavoreixi la precarietat laboral, ja que els assalariats perceben un sou més baix i fan feines de pocs mesos. Al mateix temps va avisar que també podria passar que es reduïssin les despeses del Comú gràcies al finançament del Govern, un fet que va ser negat per Mas, que va explicar que el programa de l’executiu perjudica les finances comunals ja que ha d’afrontar més despesa de personal. Sans també va exposar que s’està abandonant l’objectiu que perseguien aquestes contractacions durant les vacances, que era ajudar estudiants de famílies amb pocs ingressos.

La contractació d’eventuals d’estiu s’ha reduït en els darrers anys. Aquest 2014 se n’ha ocupat 47, mentre que en l’anterior mandat (el 2010) n’hi havia entre 70 i 90. Tot i així, el cònsol va negar que la intenció sigui aprofitar el programa per a aturats per retallar aquesta despesa.

En la sessió d’ahir, Sans també va criticar “l’estructura gerencial” que està prenent el Comú, sobretot per decisió de càrrecs de confiança (es va referir especialment a recursos humans), de qui va dir que tenen més poder que els consellers. Això està motivat, segons va afirmar, per des­acords interns entre la majoria que fan que, algunes vegades, es vegin influenciats per aquest personal.

La consellera del grup mixt, Eluska Galdós, va coincidir amb Sans en els perills de la utilització del programa per a aturats. Va defensar que ha de servir per professionalitzar els assalariats i oferir contractes de llarga durada, i evitar així que els beneficiaris tornin al Servei d’Ocupació un cop finalitzat el servei. “Cal que no es converteixi en una metodologia de contractació de persones”, va dir, com han de ser els plans d’ocupació en zones allunyades presentats pel Govern. La consellera creu que és una acció imprescindible tot i que cal tenir en compte els perfils que es necessiten al Pas (plurilingües i de l’àmbit del comerç i l’hoteleria). Sans va coincidir amb Galdós i Mas creu que pot donar resultat.

Funicamp gratuït per a una empresa d’activitats

El Comú oferirà tiquets gratuïts per als clients d’una empresa que organitza esports d’aventura a l’estació intermèdia del giny. Segons va explicar Galdós, la demanda va comportar divergències d’opinió entre membres de la corporació, però finalment se li va concedir. La consellera va recordar que tots els programes electorals recollien l’aposta per destinar ajudes a les petites empreses. Es tracta de la primera societat que demana l’ús del Funicamp per treballar. La qüestió es va posar sobre la taula perquè no es van seguir els procediments a l’hora de fixar els preus.

Carmona considera que per activar la parròquia "i no gestionar només el dia a dia", cal fer que els ciutadans hi participin més activament. La consellera socialdemòcrata considera que una opció seria convocar "consultes populars", ja que aquest és un sistema "més democràtic, que anar a piular a l'un i a l'altre, a dir-li què vols, que necessites o que creus". També remarca que "hi ha col·lectius que es mouen i cal donar-los resposta, fomentar l'associacionisme i fer que realment la gent s'hi impliqui". En aquest sentit, veu molt positiu que "Andorra la Vella sigui de les poques parròquies que té una àrea de Participació Ciutadana" i creu que això cal aprofitar-ho.

La consellera de la minoria afegeix que "entenc que costa molt moure a la ciutadania per interessos col·lectius, però s'ha de començar a donar possibilitats, a crear eines de participació". En aquest sentit, creu que "si no es proposa des dels col·lectius o des de la ciutadania", l'administració ha de ser més proactiva i "proposar-los que s'associïn, que organitzin alguna activitat, demanar-los realment l'opinió i un cop es pren una decisió, implicar-los en el que s'ha decidit".

Veure article original

La consellera socialdemòcrata al Comú d'Andorra la Vella, Dolors Carmona, ha criticat que a la corporació hi hagi 'favoritismes' o 'actuacions en benefici de determinats sectors o persones'. Carmona assenyala que aquest és el primer punt de divergència que tenen amb la majoria comunal, i que tot i que consideren que són casos 'esporàdics', quan es donen 'et bull la sang' i 'intentes que es desemmascarin'. A més, la consellera lamenta que en algunes ocasions, quan qüestionen determinades actuacions reben 'respostes molt dures' que porten a certa tensió al Consell de Comú.

La política que segueix l'equip comunal d'Andorra la Vella no és gaire diferent, en algunes qüestions, a la que defensaria el grup socialdemòcrata, segons reconeix la consellera Dolors Carmona. Sobretot en matèria social Carmona destaca que la defensa del benestar i els serveis socials és compartida. No obstant, la consellera ha indicat a l'ANA que sí que hi ha 'determinats favoritismes o actuacions que són en benefici d'un determinat sector o agents o propietaris' que no comparteixen. Assegura que hi ha 'decisions compromeses' que no veuen bé i que 'et bull la sang'.

Així, la socialdemòcrata argumenta que quan veu determinades intencions 'intentes que es desemmascarin', i reconeix que 'en política sempre hi ha interessos al darrere, però si va en contra dels teus principis, el que vols és transparència i que es posin en evidència aquestes actuacions'.

Tot i això, Carmona no ha volgut posar cap exemple en concret que hagi detectat al Comú de la capital. Ha apuntat que 'hi ha moments en què ho penses i moments en què es contrasta, però és molt delicat'. En els casos que puguin contrastar aquests favoritismes assenyala que 'hem de buscar els canals per manifestar-ho', però que no seria ètic fer-ho a través d'una entrevista, sinó millor dir-ho directament al Consell de Comú.

No obstant, Carmona ha explicat que 'és difícil d'esbrinar perquè no sempre hi ha total transparència, però aleshores vas estirant del fil'. Així, ha assegurat que en algun cas s'ha sentit decebuda quan la corporació ha presentat una acció i 'se't ven una imatge i veus que hi havia altres interessos de privats'. La consellera, però, ha matisat que 'sortosament és esporàdicament', però que cal que hi hagi una oposició atenta per 'saber el que passa i el que es cou'.

En aquest sentit, però, Carmona reconeix que el paper d'oposició no és fàcil, i que en alguns casos 'm'adono que preguntes o demandes d'informació es viuen com un qüestionament, i en part ho són, però si realment hi ha transparència no hi ha d'haver cap problema'. No obstant, reconeix que 'et quedes en un desencís, i potser tens quatre preguntes a fer i n'acabes fent dues perquè veus que es respira un ambient de tensió', que segons la consellera 'no vols de cap manera arribar a la crispació perquè volem que les coses es facin de la manera més constructiva i cívica possible'.

Aquest ambient de tensió que assenyala Carmona s'ha viscut amb 'respostes molt dures' a determinats posicionaments, i això la porta a 'veure què té trascendencia i insistir-hi', però deixant de banda el que no és tan important, ja que considera que 'si no s'espera una resposta constructiva no val la pena, perquè la decisió està presa'. Això no vol dir, però, que deixi de fixar-se en els temes que veu malament, i assegura que 'no deixaré d'insistir i anar al fons en el que considero que és important'.

Veure article original 

Veure vídeo relacionat

El conseller de PS+Indepen­dents al Comú d’Encamp, Joan Sans, va entrar ahir una demanda d’informació a la secretaria general de la corporació en relació amb la decisió del Comú de passar a cobrar la taxa sobre els indicadors publicitaris que hi ha a la via pública, segons va informar la formació socialdemòcrata en un comunicat.

Concretament, en la demanda, el conseller sol·licita que se li lliuri “la relació de comerços que encara no han donat d’alta els seus rètols, la documentació que ha generat l’acord que es va prendre per decidir que s’activés aquesta taxació i la documentació relacionada amb els procediments que s’han fet servir per prendre aquest acord”.

En aquest sentit, a l’oposició socialdemòcrata hi ha preocupació davant d’un canvi de criteri decidit per la majoria que no s’ha debatut en la comissió d’administració que és l’encarregada de la qüestió.

El conseller de Comú socialdemòcrata confia que la resposta a l’esmentada demanda d’informació serveixi d’una banda per esclarir la situació i, de l’altra, per garantir que el fet de passar a cobrar la taxa quan l’acord era que no s’aplicaria no es tracti d’una decisió política que tingui un afany recaptatori.

COMUNICAT DE PREMSA

Sans demana informació al Comú per esclarir el problema de la taxació dels comerços d’Encamp

El conseller de PS+Independents al Comú d’Encamp, Joan Sans, ha entrat avui una demanda d’informació a la Secretaria General de la corporació encampadana en relació a la decisió del comú d’Encamp de passar a cobrar la taxa sobre els indicadors publicitaris que hi ha a la via pública.

Més concretament, en la demanda d’informació Sans ha sol·licitat que se li lliuri “la relació de comerços que encara no han donat d’alta els seus rètols, la documentació que ha generat l’acord que es va prendre per decidir que s’activés aquesta taxació i la documentació relacionada amb els procediments que s’han fet servir per prendre aquest acord”. En aquest sentit, a l’oposició socialdemòcrata hi ha preocupació davant d’un canvi de criteri decidit per la majoria que no s’ha debatut en la comissió d’administració que és l’encarregada de la qüestió.

Per tant, Sans confia que la resposta a la citada demanda d’informació serveixi d’una banda per esclarir la situació i, de l’altra, per garantir que el fet de passar a cobrar la taxa quan l’acord era que no s’aplicaria no es tracti d’una decisió política que tingui un afany recaptatori.

Andorra la Vella, 20 de maig del 2014

Un acord “buit de contingut” i que s’ha tirat endavant sense l’opinió ni del Consell General ni de les oposicions dels comuns. D’aquesta manera van valorar els consellers comunals del Partit Socialdemòcrata (PS) l’acord institucional que han signat els comuns i el Govern sobre competències i transferències. En aquest sentit, senten que “s’ha perdut una oportunitat única” de tirar endavant una reforma en profunditat i consideren que si no s’ha volgut fer és pel “moment polític” pròxim a eleccions, segons Dolors Carmona.

“Malauradament es tracta d’un document buit de contingut, és paper mullat perquè no s’avança en res”, va remarcar Joan Sans, que va afegir que es tracta només d’una “declaració de bones intencions” i que no és la que s’esperaven, ja que des de Demòcrates per Andorra s’havia palesat la voluntat de dur a terme aquesta reforma. I és per aquest motiu que, tal com va assenyalar Rossend Areny, creuen que s’ha perdut una bona ocasió (donada la majoria de Demòcrates per Andorra) de fer aquesta reordenació. “Esperàvem que hi hagués una modificació substancial”, va destacar Cèlia Vendrell, que considera que el document només toca qüestions “que no molesten a ningú”.

A més a més, veuen amb preocupació la congelació de les transferències, ja que temen que això pugui tenir un impacte en els serveis que reben els
ciutadans.

Des del PS ja han començat a treballar en una contraproposta que intenta “adequar a la realitat les necessitats del país”, segons Carmona. A més a més, lamenten que no només no s’hagi tingut en compte les oposicions i el Consell General sinó que hagi estat en un organisme “no legitimat” com la reunió de cònsols on s’hagi negociat el document. És per això que també “exigiran” poder formar part de la futura taula nacional de competències.

Quant al fet que els cònsols de Sant Julià de Lòria hagin expressat el seu desacord, Areny va destacar que estan satisfets que s’hagin “atrevit a alçar la veu” i hagin tingut la “gosadia d’anar contra el monocolor ideològic”, posant en relleu que no comparteixen la congelació de les transferències.

Dues preguntes urgents de Rosa Gili

La consellera general del grup parlamentari socialdemòcrata, Rosa Gili, ha presentat dues preguntes per la via d’urgència per a la sessió del Consell General de dijous, la primera de les quals sobre la política d’admissions del centre sociosanitari El Cedre. La segona es refereix a la necessitat d’un aparell de ressonància magnètica a l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

Després que s´hagi fet arribar el text sobre competències i transferències als blocs de l´oposició del Partit Socialdemócrata + independents els seus consellers han comparegut en roda de prensa per manifestar el seu desacord amb el fons i la forma del text. Diuen que és un text buit de contingut i esperen que comptin amb les seves propostes a la futura taula d´anàlisi que es vol crear.

El conseller del PS a Encamp, Joan Sans, creu que l'acord "és paper mullat perquè no avancem res, tornem a estar davant una declaració de bones intencions que no és la que esperàvem nosaltres".

Els consellers socialdemòcrates presents a l'oposició del comuns d'Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes- Engordany diuen que l´acord que han tancat els comuns i el Govern és buit i sense forma i que no s'han fet modificacions de gran abast. Així ho ha manifestat la consellera del PS a Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, qui ha dit que "en els temes més profunds podien fer-hi més i no s'ha fet".

Al seu entendre s´hauria de fer un replantejament i definir les transferències en base a les competències. En aquest sentit, Rosseny Areny es felicitava sobre la coincidència d'opinió amb els cònsols lauredians en el capítol de la congelació de transferències en dos anys. Es congratula "que al menys en aquest sentit els cònsols de Sant Julià han tingut la valentia d'anar en contra".

Consideren que la futura taula d´anàlisi que es vol fer hauria de comptar amb la seva participació d´acord amb la representació que els van donar els seus votants en les últimes eleccions i demanen que s´estengui el diàleg al Consell General.

Veure article original