Els consellers de la minoria socialdemòcrata del comú d’Escaldes-Engordany van mostrar-se crítics amb la majoria per la publicació el concurs per al projecte de conceptualització de l’avinguda Carlemany. En un comunicat, Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas retreuen que “en cap moment se’ns va convidar a participar en la confecció del plec de bases ni se’ns va informar del dia que es volia publicar”. Els consellers, però, asseguren que el que els ha “indignat” més és “la manca de tacte” de l’equip de la majoria vers els ciutadans i comerciants, ja que malgrat que la darrera reunió de barri es va celebrar just el dia abans que es publiqués el concurs al BOPA, no es va fer cap menció del projecte tot i que “els comerciants van manifestar en diverses ocasions la voluntat de participar activament en la dinamització de l’avinguda”.

D’altra banda, des de la minoria es reclama una reconducció de l’estratègia comunicativa i consideren que cal un “diàleg fluid” entre la corporació i la població per tirar endavant un projecte en el qual asseguren que creuen. “Cal fer aquest pas per avançar i modernitzar-se”, asseguren. Igualment, conviden els detractors del projecte a fer un acostament i obrir-se al diàleg.

Les activitats formatives de música i teatre a Sant Julià de Lòria han rebut “un cop de gràcia” assestat per l’equip de govern comunal via pressupost, considera el PS lauredià, des d’on recorden que la partida de la Trapa pateix una reducció de 168.000 euros (dels 343.427 del 2012 passa a comptar amb 175.366 en aquest exercici). Pel que fa al Trivium en concret, es mantindrà amb una reducció pressupostària de 80.000 euros. “Entenem que s’havia de redimensionar”, matisa el conseller socialdemòcrata Josep Roig, “però el que han fet és des- mantellar-lo, convertir-lo en una altra cosa que ja no és aquell projecte innovador, sinó una escola de música més”.

Roig es remet a la seva intervenció durant el ple que va abordar el projecte de pressupost per apuntar dues partides en opinió seva significatives del tractament que rep la controvertida escola: la partida de promoció de l’activitat cau de 22.575 euros a 8.425, i la de compra d’instruments es redueixi dels 3.000 euros que es van destinar l’any anterior a 2.000. “Ens poden explicar el que vulguin, però els números són obstinats”, insisteix el conseller de l’oposició comunal.

Tenint les xifres a la mà, Roig considera que hi ha certa incongruència en el tractament rebut per l’escola d’arts escèniques i, en canvi, que apostin per dinamitzar la música jove a la parròquia amb la cessió de locals musicals del Centre Cultural a bandes i solistes. “És una iniciativa que trobo fantàstica, perquè és una oportunitat per dinamitzar els espais del centre i donar suport als músics”, apunta. En canvi, i precisament per aquesta voluntat exhibida d’apostar per l’activitat musical a la parròquia entre el segment més jove, “no s’entén que abans s’hagin carregat un projecte molt brillant que tenien”, amb referència al Trivium.

Entén, hi afegeix, que s’havia de redefinir la feina dels quatre tutors, un cop el projecte ja estava en marxa, però defensa que encara havien de fer “un seguiment, eren una garantia que ara s’ha perdut, i ara han convertit el cen- tre en una escola de música que abans aspirava a molt més”.

El conseller socialdemòcrata argumenta que d’aquesta davallada en l’ensenyament de música, teatre i dansa se n’ha beneficiat, de retruc, l’escola d’art. Aquesta reorientació, considera, “fa que un percentatge de gent deixi d’apostar pel Trivium i se’n vagi a l’escola d’art”, que ha registrat un important increment  en el pressupost: dels 110.417 euros consignats el 2012 ha passat a 180.380. Una part important de l’increment es destina a la partida de personal –puja en uns 36.000 euros–, i el consum de béns corrents a l’equipament es multiplica per vuit, fins als 33.245 euros.

Consellera a l’oposició del comú escaldenc, Cèlia Vendrell és també membre del grup Fem PS. El moviment reclama una nova forma de fer dins la formació socialdemòcrata.

Expliqui què és Fem PS.
És un projecte l’objectiu del qual és el congrés del 20 d’abril. Som gent amb neguits comuns. Es presentarà una candidatura perquè la decisió la tinguin els militants. Volem ser transparents i pròxims, canviar l’actitud de fer del partit i que tingui horitzontalitat. Busquem un treball en equip per millorar les idees que hi ha a la socialdemocràcia i ser realment alternativa de govern.

El cavall de batalla no és la ideologia, sinó com es funciona?
La ideologia és clara. Seria més parlar de l’estructuració del partit. Ser oberts, que la gent vingui i que tothom aporti idees, es debatin i es votin.

És una crítica al que s’havia fet fins ara al PS?
He vist com es treballava des de les comunals, hi havia desil·lusió per les derrotes electorals i volem engrescar la gent, capgirar la tendència i donar alegria a un partit que s’ho mereix.

Per què ara i no el 2011, després de la patacada electoral?
Amb qualsevol fracàs, necessites un temps de dol, interioritzar el que ha passat per poder tornar a lluitar. Fa dos anys era massa recent, no ho podies analitzar bé. Ara hi ha gent que ha marxat i d’altra que ha entrat i els nous militants han de tenir un partit on estar realment a gust.

Hi ha qui diu que plantegen un relleu generacional.
Proposem engrescar el partit. No és cert que vulguem fer fora gent gran. Volem que vingui tothom i enviem les comunicacions a tots els militants.

Bartumeu pot tornar a ser el cap de llista?
És una persona amb un passat molt bo. I un present i un futur. El que passa és que jo vull que el partit sigui una alternativa de govern i és la gent qui vota. Jo l’he votat sempre.

Però ara considera que molta gent no ho faria.
No sé si l’andorrà del carrer el veu com la persona que encarna un govern socialdemòcrata.

És a dir, que creu que la gent votaria pel PS però no per Bartumeu?
Jo dic que la gent ens ha dit això. Què volem? Idees o persones? Nosaltres anem a les idees i les ha d’encarnar qui pugui gua-nyar. DA va posar Martí perquè sabia que podia fer-ho.

Han de fer el mateix, doncs?
Hem de posar la persona a qui el poble li trobi carisma i més gràcia. I, a part d’això, al darrere cal un bagatge i uns coneixements per tirar endavant el país i el suport d’un equip.

Parlen d’equip, però algú ha de liderar.
Hi ha un nucli més fort de Fem PS al qual s’hi pot agregar més gent. La idea és treballar en equip. Ara bé, algú ha d’empè­nyer el carro, com a tot arreu.

Serà Pere López?
S’ha d’acabar de tancar. De moment treballem en idees i projecte. Ara s’elegeix l’executiva, no el candidat a cap de Govern. Hi ha temps per acabar de presentar alguna cosa a la ciutadania. Ara ho fem per la militància.

Com valora el corrent Socialdemocràcia i Progrés?
És difícil. No vaig ser dels convidats. No comparteixo la forma de fer. Trobo bé que es presentin vàries candidatures però no que es limiti a uns militants.

Si a vostè l’haguessin convidat, hi hauria anat?
Si haguessin convidat tothom, sí; si només són uns quants, no. És una forma de segregar la gent.

Els darrers dies han rebut crítiques fortes.
Les declaracions que es fan cap als membres de Fem PS no les comparteixo i no s’estan fent on toquen. És al si del partit on s’ha de tenir aquest diàleg.

Per què no hi ha ganes de diàleg intern?
Demani-ho a ells. Per part nostra, les ganes de dialogar han existit sempre. Lamento que ara es neguin a anar al congrés. És on haurien d’expressar-se i, fins i tot, presentar una candidatura. Hi pot haver vàries opcions, però el diàleg sempre hi ha de ser. És la base de la democràcia.

El trencament és inevitable?
Nosaltres fem el nostre camí, volem dialogar amb tothom, però si d’una banda no es vol, l’altra no podrà. La decisió és seva. No sé si arribarem a aquest final, però tot indica que sí.

Sense aquesta gent, el congrés quedaria coix?
Quedaria menys representat.

Passi el que passi, Fem PS farà candidatura.
Ho tenim clar. No volem que el PS desaparegui. No pot ser que les úniques forces polítiques d’Andorra siguin DA i el PLA. No podem deixar el país en mans de les dretes.

Fins i tot si marxa aquesta gent, inclòs Bartumeu?
El partit ha de continuar amb o sense aquesta gent. L’ideal seria que recapacitessin i tornessin a dialogar per fer un PS com el del 2009 per guanyar les eleccions.

El bar prefabricat que des de final de desembre ocupa un espai de la plaça de la Rotonda d’Andorra la Vella va centrar ahir una part de la sessió de comú, en què el PS va denunciar que l’establiment fa “competència deslleial” als locals de la zona. Segons entenen els consellers socialdemòcrates, Josep Vila i Dolors Carmona, el comú perdona la taxa que hauria de pagar el local per ocupació de la via pública i, per tant, “deixarà de percebre uns diners que hauria hagut de cobrar”. Amb tot, els cònsols van assegurar que el negoci paga l’import que li correspon.

La qüestió, que es va interpretar de maneres diferents entre els consellers, es va posar sobre la taula arran d’una pregunta plantejada per l’oposició del PS, quan va demanar si el negoci tenia autorització, per què es va desplaçar i si tributava per ocupar l’espai públic. Al ple del consell, el cònsol menor, Jordi Minguillón, va explicar que inicialment allà s’havien d’instal·lar les casetes de fusta amb negocis d’artesania per dinamitzar la zona durant les festes nadalenques, però que just una setmana abans de posar-les en marxa, l’empresa adjudicatària va decidir unilateralment rescindir el contracte al·legant que no els sortien els números. Davant la situació, el comú va cercar una solució d’emergència i, davant la dificultat de trobar noves casetes de fusta en aquella època de l’any, van contactar amb l’empresa que gestiona el bar prefabricat i es va acordar instal·lar-lo allà durant l’hivern i fins al 15 d’abril vinent. Amb vista a la “urgència”, no es va convocar cap concurs públic.

COSTOS DE DESMUNTATGE
Inicialment es va col·locar al costat de l’entitat bancària de la Rotonda però, com ja va avançar el Diari fa setmanes, es va haver de desplaçar fins a la zona de l’oficina de turisme del comú per raons de seguretat. Tot el procés, de muntatge i desmuntage, ha tingut un cost “molt elevat” per a l’empresa, va exposar Minguillón, que en la sessió del ple va xifra en uns 100.000 euros (durant la roda de premsa posterior va matisar que havia dit una xifra que li semblava orientativa però que desconeix exactament el cost). I va ser aquí quan, en la sessió del ple, les seves explicacions van fer  interpretar al PS –de la mateixa manera que també ho van entendre els consellers de DA– que se’ls ha perdonat una part de l’impost com a compensació per aquestes despeses extraordinàries. I així ho va manifestar Vila a la roda de premsa, que també dubta que els efectes de dinamització de la zona es facin a través d’una empresa privada. “No sé quina repercussió té i quina vida dóna als comerços de la zona. Anirem a parlar amb els veïns per veure quina opinió en tenen”, va remarcar, al mateix temps que va considerar que “cal veure si realment aquest bar era la millor alternativa perquè hem de vetllar pels negocis de tota la parròquia”.

De la seva banda, tant la cònsol major, Rosa Ferrer, com Minguillón, van insistir durant la roda de premsa posterior que la terrassa es va col·locar com a solució d’urgència amb vista a la situació. Que “el preu públic és el que hi ha i s’ha de pagar”, i van negar que hi hagi cap competència deslleial. El número dos de la corporació va argumentar que es va voler organitzar alguna activitat en aquest punt de la parròquia per fer pujar turistes cap a la part alta de l’avinguda Meritxell i que el bar prefabricat ha donat molts bons resultats: “Hem constatat que l’animació que dóna és  extraordinària i els veïns ens diuen que mai no s’havia vist tanta gent a la Rotonda.”

El Partit Socialdemòcrata (PS) de Sant Julià de Lòria reclama un control “molt més exhaustiu i precís” de gestió de les societats amb participació pública, com per exemple Camprabassa, gestora de Naturlàndia i amb majoria de capital comunal. Josep Roig, conseller de l’oposició al comú, de fet, reclama que es revisi com més aviat millor l’actual legislació per assegurar que els procediments que duen a terme es fan de manera correcta. “Cal revisar la llei amb caràcter d’urgència per evitar que algun dia ens trobem amb un problema amb la Justícia”, ha assegurat en declaracions a l’emissora COPE Andorra-AD Ràdio.

En aquest sentit, recorda que, per exemple, en el cas del parc d’activitats de Naturlàndia, s’han seguit procediments diferents per ercar nou personal i per concedir erveis a empreses. Així, es emana per què es va publicar un edicte per contractar els tres cuidadors del parc d’animals –un dels quals és el marit de la cònsol major, Montserrat Gil– però en canvi no se’n va fer cap per adjudicar la gestió del restaurant. “Això no és normal perquè hi ha diners públics en joc”, assevera.

Roig, tal com el seu partit va denunciar, es mostra en desacord amb el mètode que es va seguir en el cas dels cuidadors d’animals. “No entraré a parlar de persones ni faré atacs personals, sinó de procediments. I no va respondre a les exigències d’un procés com aquest, en què hi ha implicats diners públics”, ha reiterat. Entre d’altres, lamenta que el nom dels candidats a la plaça no fos anònim, perquè “hi ha un principi d’anonimat que crec que calia ser respectat”.

MANERES DE FER POLÍTICA

El socialdemòcrata, amb tot, ha evitat anar més enllà en les valoracions. Exposa que quan s’han queixat als consellers de la majoria sobre determinades maneres de fer “sempre ens diuen que s’està complint la llei”. Preguntat pel periodista, però, no ha volgut respondre si considera que els procediments usats per Camp-rabassa responen a interessos concrets: “Jo el que interpreto és que hi ha dues formes de fer política: una que respon a l’interès general i una altra que no respon a l’interès general.”

D’altra banda, des del PS també recriminen als mandataris que no hagin fet “cap proposta concreta” per “redreçar els comptes” i rebaixar el nivell d’endeutament del comú, avui “per sobre del 70%”. Així, afirma que el partit va presentar un paquet de mesures per mirar de reordenar les finances i reduir despeses, però que “ni tan sols hem rebut resposta que les han rebut”. Alguns aspectes que critiquen és que hi hagi consellers a ple temps i que al departament de comunicació s’hagi contractat personal de relació especial “quan hi ha funcionaris altament qualificats” per dur a terme aquestes tasques.

L’oposició titlla de “patètica” la situació del trànsit amb el vial tal com està

Des de l’oposició al comú demanen que el Govern reprengui i acabi al més aviat possible les fases que queden pendents de la desviació de Sant Julià –s’han aturat per manca de finançament–, perquè la situació de trànsit que es viu avui a la parròquia és “infumable”. Roig la defineix “d’estampa absolutament patètica. “Ara que ja han fet la salvatjada, acabem-la de fer i alliberem el centre de Sant Julià de fums i sorolls”, reclama, al mateix temps que insisteix que “a l’inici” del projecte s’hi va manifestar en contra perquè “es carregaven un espai natural”.

“El que s’ha fet és una autèntica salvatjada. S’ha concentrat tot el trànsit que es mou a Andorra al poble de Sant Julià a la sortida del túnel”, critica, alhora que recorda les importants retencions de vehicles que es concentren a la zona, especialment durant els caps de setmana. “A més, la solució de la circumval·lació és nefasta i poc ajuda que el trànsit sigui fluid”, hi afegeix. En aquest sentit, l’integrant de la minoria comunal reitera que “ens és urgentíssim” finalitzar la infraestructura, que va començar a funcionar a final de l’any passat.

Ens trobem a principis de l’any 2013, en plena segona dècada del segle XXI i, en molts temes, sembla que encara ens trobem a les acaballes del segle XIX. Un d’aquests temes en què em sobta que no haguem avançat és en el del matrimoni homosexual. Sabem perfectament que hi ha diversos països arreu del món on s’ha establert  legalment la figura del matrimoni civil entre persones del mateix sexe. En altres països, per maquillar·ho una mica, únicament permeten que aquest col·lectiu es converteixi en el que s’anomena parella de fet.

Fa poques setmanes va tornar a sortir aquest tema controvertit a la plana política. Hi ha persones que hi estan totalment en contra, unes altres hi estan totalment a favor i, fins i tot, n’hi ha que hi estarien a favor si es canviés el nom de l’acte i es deixés de dir·ne matrimoni. Personalment no puc entendre com és possible que en ple segle XXI hi hagi persones que no estiguin d’acord amb la legalització del matrimoni entre persones del mateix sexe. No hi ha cap explicació possible més enllà de l’homofòbia. Puc entendre que l’Església no accepti aquest fet dins els seus ritus, finalment a casa seva cadascú hi fa el que vol. Ara bé, discriminar un col·lectiu de persones davant la llei és imperdonable i inexcusable.

Pel que fa a aquells que diuen que s’ha de canviar el nom del matrimoni per adequar·lo al col·lectiu de gais i lesbianes, no hi puc estar més en desacord. Primer de tot, perquè moralment no té cap mena de sentit, ja que totes les persones han de tenir els mateixos drets davant la llei. En segon lloc, si fem una breu consulta al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, veurem que es defineix la paraula matrimoni com a “unió legítima entre dues persones que es comprometen a portar una vida en comú, establerta mitjançant certs ritus o formalitats legals”. Per tant, no hi ha cap mena d’argument que sustenti la negació del nom matrimoni ni del fet que dues persones del mateix sexe es puguin casar.

Andorra hauria de ser un país emprenedor i progressista en molts aspectes, principalment en els que afecten la realitat diària dels ciutadans. A hores d’ara, encara estem molt lluny de ser un país que es pugui fer servir com a exemple en qüestions socials i legals. Cal començar a fer esforços reals en aquest sentit i començar a no discriminar el poble per la seva condició sexual, ja que aquesta mena d’exclusió ja no hauria d’existir.

No és casual que quan es parla de propostes de rebaixa de salaris a l’administració es generi un cert neguit entre la població afectada. No és casual que les administracions plantegin opcions d’ajustament salarial per a aquells treballadors que perceben uns salaris que alguns consideren molt elevats. No és casual que alguns partits emfatitzin aquests aspectes en els programes electorals per arrossegar els vots d’aquells que més pateixen la crisi.

El que sí que és casual és que una proposta d’ajustament salarial no es tracti al Comú. El que sí que és casual és que en lloc d’acordar una mesura global per al personal de l’administració els cònsols convoquin d’amagatotis els presidents de només alguns consells en què participa el Comú per passar-los el missatge que s’ha d’ajustar el sou als treballadors d’aquelles empreses. El que sí que és casual és que una consigna que emana del Comú no arribi de forma escrita als consells d’administració en forma de proposta. El que sí que és casual és que aquesta consigna afecti, només, dos persones properes al Grup PS+Independents del Comú d’Encamp.

¿On és la voluntat de diàleg? I és clar que podem seure i parlar-ne, i la majoria sap bé que hi estem oberts.

En la darrera sessió de consell de comú se’ns van dir que aquesta actuació estava motivada per un compromís que havien contret en campanya electoral. ¿Quina actuació? ¿Demanar a dos empreses que s’hauria d’abaixar el salari de dos treballadors que no són ni funcionaris ni agents de l’administració? Tot seguit, ens confessen que la voluntat del govern comunal és estudiar alguna mesura per ajustar tots els salaris dels treballadors de l’administració que perceben més de 3.000 euros, tal com es va fer a Govern. Si aquesta és la veritable voluntat del Comú d’Encamp que l’expliquin públicament, que no costa gaire i, de passada, eludirem malentesos i estalviarem les males interpretacions a què hem convidat les ciutadanes i els ciutadans de la nostra parròquia.

L’adjudicació que va fer el comú, el mes de desembre, de la neteja del centre esportiu i sociocultural del Pas de la Casa a l’empresa Eco Serveis va encendre els ànims ahir durant la sessió de consell de comú. La decisió ja va aixecar polseguera perquè el propietari de l’empresa és Enric Dolsa, que té prohibit presentar-se a concursos amb la seva marca històrica Vallnet, per un deute amb l’administració. Ahir, però, el conseller socialdemòcrata Joan Sans va denunciar que Eco Serveis no era l’empresa que havia aconseguit la puntuació més alta en el procés de selecció, sinó que davant seu hi havia dues empreses més. “S’ha fet una adjudicació en contra dels criteris del plec de bases”, va denunciar Sans, que hi va afegir que “és un error molt greu i estem convençuts que algun mecanisme ha fallat”. Sans va remarcar que només s’havia tingut en compte el criteri econòmic malgrat que en el plec només es puntuava amb 40 punts sobre 100. És per això que va demanar que “no enganyin les empreses dient que avaluen uns criteris que finalment no es tenen en compte”.

El cònsol major, Jordi Mas, va defensar la concessió assegurant que la voluntat del comú era rebaixar el cost del servei i que per tant havia prevalgut el criteri econòmic per sobre de qualsevol altre, ja que totes les empreses complien els requisits, i va avançar que la nova adjudicació permet estalviar 70.000 euros al comú. A Sans, però, no el van convèncer els arguments, i va lamentar que el fet de suspendre la sessió de comú prevista per al mes de gener va impedir assabentar-se de la informació a temps i donar l’oportunitat a les altres empreses de recórrer contra la decisió.

VULNERACIÓ DE DRETS
Mas, però, va rebutjar aquest plantejament. “Crec que no s’ha vulnerat el dret a recórrer a cap empresa. A totes se les va informar de la decisió i van tenir el temps suficient”, va dir. Pel que fa a la supressió de la sessió de comú del gener va indicar que el motiu va ser el fet que l’adjudicació no superava els 150.000 euros (finalment, dels dos lots que s’havien posat a concurs només se’n va adjudicar un) i per tant, no calia debatre l’únic punt previst a l’ordre del dia, ja que la decisió la podia prendre la junta de govern.

La reducció del nombre de sessions de consell de comú també va enfrontar majoria i oposició. Mentre els consellers socialdemòcrates van expressar temors de falta de transparència i d’una reducció de la tasca a la corporació, Mas va assegurar que el calendari tan sols és una “eina de treball” i que si cal ampliar el nombre de plens, es farà.

D’altra banda, ahir també es va donar a conèixer la proposta de la majoria de rebaixar un 10% els salaris dels treballadors de les societats participades que cobren més de 3.000 euros. Joan Sans va criticar que la proposta només s’hagi tramès a dues de les societats (Gasopas i Sercensa) i va expressar la seva preocupació perquè la mesura només afectaria dues persones, una de les quals havia format part de les llistes del PS les passades eleccions comunals. Mas va negar que existeixi “una cacera de bruixes” i va assegurar que és una qüestió que està oberta per negociar-la i tractar-la també a la corporació i que si no s’ha plantejat a Saetde és perquè no tenen la majoria de l’accionariat.

El cap de Govern, Toni Martí, va encetar la campanya electoral del 2011 visitant el Pas de la Casa. Va ser un gran gest simbòlic que s’ha quedat en això: un gest simbòlic.

El tancament de la carretera RN20 per part de les autoritats franceses des del divendres 18 fins al dilluns 21 de gener, ha posat de manifest la nul·la preocupació dels membres del Govern pels interessos dels ciutadans i empresaris del Pas de la Casa.

Feia dies que s’anunciaven grans nevades. El dimarts 15 de gener a les 11 del matí, després que el caos circulatori provocat per les nevades hagués desaparegut, el cap de Govern va constituir un flamant comitè de crisi en què, curiosament, no hi faltava una càmera d'RTVA per captar aquell moment històric. Un comitè de crisi que va ser incapaç de preveure que els anuncis reiterats de la previsió de mal temps i de nevades podria provocar uns efectes adversos sobre els accessos al nostre país pel costat francès.

El divendres, a les 17 h, la Prefectura de l’Arieja va decidir tancar per risc d’allaus les carreteres RN20 i RN22 des d’Ax-les-Thermes. El dissabte al matí, comerciants, hotelers i empresaris del sector dels allotjaments turístics no tenien notícies oficials sobre la durada d’aquest tall amb tot el què això comporta. Dissabte a la tarda, els dos signataris d’aquest article ens vam desplaçar al Pas de la Casa. Feia impressió veure els carrers completament buits de turistes en un cap de setmana de temporada altíssima.

Ens vam reunir amb diversos comerciants que manifestaven les queixes per les pèrdues econòmiques que genera el tancament d’aquest accés. El pitjor del cas, però, és que cap autoritat oficial s’havia posat en contacte amb ells per informar-los de la situació i dels esforços que s’estaven fent per restablir el trànsit amb França (si és que se n’estaven fent). Els empresaris del Pas es mantenien informats a través de pàgines web franceses com www.dirso.fr i per les xarxes socials. Fins i tot la consulta dels horaris dels combois excepcionals que permetien connectar periòdicament el Pas de la Casa amb Ax-les-Thermes s’havia de fer a través de fonts franceses.

Entenem que davant el mínim risc de pèrdua de vides humanes o de danys personals o materials s’han d’extremar totes les precaucions, costi el que costi. També entenem que és responsabilitat exclusiva de la Prefectura de l’Arieja obrir o tancar la carretera segons convingui i que el Govern d’Andorra no pot actuar directament fora les nostres fronteres. 

El que els ciutadans i empresaris del Pas de la Casa no entenen, i nosaltres tampoc entenem, és que el Govern no tingui permanentment informada la població, amb tots els mitjans que té al seu abast. No entenem que fins després de la nostra roda de premsa de dissabte dia 19 a les set de la tarda denunciant aquesta desinformació no comencessin a incrementar les comunicacions sobre l’estat de la qüestió i el diumenge mitjançant diversos canals i responsables polítics, entre ells el ministre d’Economia i Territori, comencessin a manifestar-se.

Aquests talls de l’accés amb França, de solució complexa a curt termini, requereixen esforços importants del Govern, al qual donarem tot el suport necessari perquè es puguin resoldre temporalment, a mitjà o llarg termini, mentre no es trobi una solució definitiva. Un país amb només dues vies de connexió a l’exterior mereix tots els esforços per garantir la seva obertura els 365 dies l’any. Si volem ser un país modern i atractiu per a la inversió estrangera de qualitat no ens podem permetre situacions com aquesta.

Encara que aquesta darrera setmana hagi nevat com feia anys que no ho feia, no podem aprovar les reaccions d’un Govern que si hagués pres les decisions clau amb antelació davant uns fets anunciats, s’hauria minimitzat l’efecte d’alguns incidents i s’hauria estalviat el gran malestar que ha generat entre els ciutadans i els empresaris.

En tot cas, el principal problema que vam denunciar en roda de premsa ha estat la manca de comunicació. Que serveixi d’experiència el que ha passat aquesta setmana perquè en una altra ocasió haguem après dels errors i tothom –empresaris, ciutadans, pares i escolars– puguem estar convenientment preparats per afrontar situacions complexes gràcies a la informació que ens faciliten els responsables oficials. Cal deixar de banda els simbolismes i passar a l’acció.