La sessió de consell de comú d’An dorra la Vella d’ahir va tenir com a eix central la rebaixa de la cessió de terreny en sòl urbà consolidat al 0%. La majoria comunal va defensar aquesta rebaixa i el grup de Demòcrates per Andorra (DA) els va donar suport, mentre que el grup socialdemòcrata s’hi va manifestar totalment en contra.

De fet, el conseller del PS Marc Cornella va indicar que “si només se’n beneficien unes poques finques, s’alimenta el nostre temor que sigui un vestit fet a mida”. A aquesta insinuació diversos membres de la majoria i també els de l’oposició de DA es van defensar rebutjant aquestes “calúmnies” i la cònsol major, Rosa Ferrer, va afegir que Cornella havia “insinuat que aquest Comú és corrupte, i només puc dir que cree el ladrón que todos son de su condición”.

La cònsol major va advertir al conseller que “van fort i se’ls poden girar en contra les acusacions” i també li va dir que “calumniar des de la ignorància és molt fàcil”.

Els consellers socialdemòcrates al Comú de Sant Julià de Lòria consideren que la majoria utilitza les societats públiques com a “subterfugi” per contractar personal. I esmenten dos casos en què la corporació s’ha emparat en el reglament d’aquestes entitats per tirar pel dret sense haver de fer públic un edicte, que és obligatori per a les administracions. Es tracta de la contractació d’un responsable de comunicació de Naturlàndia i dels eventuals d’estiu.

Quant al primer cas, la minoria remarca la falta de coherència de Camprabassa, ja que mentre que va fer un edicte públic per contractar cuidadors d’animals, el responsable de comunicació es va triar a dit. Respecte a les feines eventuals durant l’estiu, algunes de les societats públiques van informar de les places a través del seu web mentre que en d’altres aquesta informació no es va arribar a donar ni per aquesta via. Les queixes de l’oposició, però, van més enllà ja que tenen coneixement que també es van fer contractacions a dit.

Els consellers socialdemòcrates creuen que en els dos casos s’hauria d’haver fet un procés de selecció obert i amb uns criteris d’accés concrets. Així, recorden la complicada situació en què estan els treballadors del sector de la comunicació i els esforços que han de fer els joves per estudiar a Espanya i França. El fet és que pels dos mesos d’estiu es van ocupar 25 eventuals a Sasectur i 38 a Camprabassa. Els consellers del PS van deixar clar que “no diem que no s’hagin de donar ajudes a aquests joves”, però rebutgen que a través d’això es facin tractes de favor encoberts.

Per altra banda, l’oposició va tornar a lamentar la manca de transparència de la majoria ja que, pel que sembla, la persona responsable de comunicació de Naturlàndia assumeix tasques que no estan relacionades amb de l’ecoparc sinó amb el Comú. Davant d’aquests fets, la minoria remarca que cal ser escrupolós i rigorós en les contractacions ja que es tracta de diners públics i que l’opacitat no contribueix a la democràcia.

En aquest sentit entenen que les societats públiques permeten actuar de forma més àgil però deixen clar que “ens neguem que les societats serveixin de tapadora d’altres operacions”. I tot i que troben normal que un mandatari es vulgui rodejar de gent de confiança”, no conceben que s’asseguri d’una banda que no es farà cap contractació a nivell del Comú quan a la pràctica passa el contrari. Pels consellers de l’oposició, es tracta, fins que no es demostri el contrari, “d’aprofitar la legalitat per fer el que creus convenient en benefici propi”. Tot i així, la minoria espera que casos com aquests no siguin la tònica.

El Partit Socialdemòcrata (PS) de Sant Julià de Lòria està ultimant la proposta de reglament per establir la compensació de les hores extraordinàries als treballadors del comú. Els dos consellers de la minoria volen proposar que sigui el mateix empleat qui pugui triar com vol que se li paguin les hores treballades fora de l’horari laboral, “perquè es vegin defensats” els seus drets, va argumentar ahir el conseller Rossend Areny.

La proposta, que ja està quasi enllestida, la va exposar dilluns passat el socialdemòcrata Josep Roig als membres de la comissió d’Administració i Funció Pública. “Posarem el text a disposició de la majoria en espera que hi faci les seves esmenes, perquè considerem que el tema és prou important”, va incidir Areny. Amb tot, de moment es desconeix quina posició prendrà la majoria davant del text. Pel que fa a les formacions gratuïtes per als treballadors que s’impulsaran des del comú –el projecte el va anunciar dilluns el conseller d’UL Joan Antoni León–, des del PS van preferir no posicionar-se encara en espera d’analitzar a fons la proposta. “D’entrada tot el que estigui relacionat amb formació per al personal ens sembla molt bé, però volem estudiar el text al detall per acabar de pronunciar-nos”, va declarar Areny.

L’oposició al Comú de Sant Julià de Lòria va posar en qüestió la manera amb què s’han mancomunat els professors de música perquè docents de l’escola de les Valls del Nord ofereixin classes al Trivium. Ho va fer el conseller del PS Josep Roig després de la comissió de Cultura celebrada ahir. Roig va indicar que aquesta acció ha de comportar una reducció del cost de la contractació de professors, una qüestió que la consellera de Cultura, Maria Servat, no va aclarir.

Alhora, la minoria vol saber sota quina modalitat de contractació s’inclouran els nous docents procedents de l’escola de les Valls del Nord. Roig va argumentar que fi ns ara no ha vist cap edicte al BOPA en què es convoquin aquestes places i que, en tractar-se de diners públics, cal exposar per què s’ha optat per uns professionals i no altres.

Al mateix temps, el conseller va apuntar que la formació que impartiran els nous professors no serà igual que abans, ja que hi ha uns coneixements didàctics i una experiència professional que els manquen (tenint en compte la filosofia del Trivium). Per aquest motiu va concloure que “el Trivium serà diferent” i davant d’aquesta realitat va informar que ha demanat que la consellera de Cultura doni tota la informació sobre el centre en el proper consell de comú. La intenció és conèixer els fets ocorreguts des del juny, perquè tres mesos després que Servat assegurés que calia potenciar l’escola va anunciar una reforma severa, i quin serà el rol dels tutors a partir d’ara.

En la trobada d’ahir, l’oposició també va mostrar el seu descontentament perquè la majoria ha optat per trobar una solució de forma unilateral quan el PS havia demanat crear una taula de treball amb totes les parts implicades. En aquest sentit, Roig va afirmar que “un projecte amb un ampli suport no es pot tirar endavant tot sol”. En la reunió d’ahir Servat sí que va informar que els canvis haurien animat més gent a inscriure’s al centre. El conseller del PS va concloure que és greu que el Comú aposti més pel totxo que per la cultura, en referència a Naturlàndia.




 

L’oposició socialdemòcrata va dir ahir la seva sobre el cas Trivium en el marc de la comissió de Cultura del Comú lauredià, que no es convocava des del juny. D’entrada, el conseller Josep Roig va reclamar a la consellera del ram, Maria Servat, la inclusió a l’ordre del dia de la pròxima reunió del consell del Comú d’un punt per tractar específicament la gestió d’aquest espinós afer i explicar perquè Trivium va passar de tenir a l’abril un «futur esplendorós» a estar pràcticament «desnonada» tres mesos després. A més, i segons Roig, la majoria comunal va ignorar l’oferiment socialdemòcata de convocar una taula amb totes les parts implicades –pares, professors, tutors, comissió de Cultura i conseller de Finances– per mirar de reconduir la situació de l’escola d’arts escèniques i va optar per «tirar pel dret»: «El Comú sosté que l’afer està resolt, però ens consta que alguns pares estan descontents», diu el conseller progressista.

Finalment, la compareixença de Servat al consell del Comú servirà –si finalment es produeix– per dil·lucidar dos dels punts que el Comú encara no ha aclarit: d’una banda, el paper dels quatre tutors de Trivium –Gerard Claret, Ester Nadal, Guillermina Coll i Antoni Giménez– en el futur de l’escola; de l’altre, les condicions econòmiques dels tres nous professors contractats –Jordi Barceló, Ignasi Ribas i Alfred Llahí– fruit de la col·laboració –mancomuniació– amb l’escola de música del Comú de la Massana.