El conseller socialdemòcrata del Comú d'Encamp, Joan Sans, va criticar ahir les actuacions de la majoria encampadana en relació als serveis públics de la parròquia. Sans va lamentar la manca de transparència i les decisions que s'estan prenent, com el tancament del Xiulet, la supressió d'un torn de colònies, l'encariment per al setembre de les activitats d'acompanyament de joves i infants de la parròquia i la supressió de les subvencions a les llars d'infants.

I és que a més del tancament del Xiulet i la retirada de les subvencions a les llars d'infants privades de la parròquia, la corporació també ha pres la decisió d'eliminar el primer torn de les colònies d'estiu i d'incrementar el preu per a les activitats d'acompanyament de joves i infants de cara al setembre, cosa que Sans considera que no és apropiada.

Pel que fa al torn de colònies, el conseller va indicar que s'ha decidit anul·lar-ho amb un afany de reduir la despesa, però que ni tan sols s'ha fet un informe amb el que això representa. Va opinar que segurament no és una despesa gaire important, i que això implica que els infants que s'hi haguessin apuntat no tinguin una altra alternativa.

A més, el Comú ha acordat apujar el preu de les activitats d'acompanyament de joves i infants, és a dir, de les hores on es queden els infants i se'ls ajuda també pedagògicament des que surten de l'escola fins que els pares els poden anar a recollir. Aquesta activitat tindrà a partir d'ara una matrícula de 40 euros que no existia i la quota s'apujarà un 12%, va informar l'ANA. Sans va manifestar que aquesta és una decisió poc apropiada per al moment. Va indicar que no es tracta d'una activitat voluntària sinó que cobreix aquest espai en que els pares no es poden fer càrrec dels fills, i per tant pot suposar una despesa important per a les famílies.

Per tot això, Sans va lamentar que s'estiguin prenent decisions que poden suposar problemes per a les llars de la parròquia i que poden provocar que moltes famílies es plantegin portar els seus fills a altres parròquies.

POCA TRANSPARÈNCIA / A més, però, va criticar que tot això s'estigui decidint sense informar correctament a la població i als altres membres del Comú. Sans va afegir que la informació oficial es donarà al Consell de Comú, però que hi ha un decalatge de dos mesos respecte a la sessió anterior, i que això dificulta que la informació arribi a temps a la ciutadania.

D'altra banda, el primer secretari del PS, Pere López, va comentar el fet que el president del grup parlamentari mixt, Jaume Bartumeu, hagi participat, aquest cap de setmana a la reunió dels progressistes europeus a París. López va recordar que l'únic partit inscrit a la internacional socialista és el PS, i va considerar «agosarat» que Bartumeu parli dels «socialdemòcrates andorrans», quan el PS no va ser present a la reunió.

El conseller socialdemòcrata al Comú d’Encamp, Joan Sans, va lamentar ahir la manca de transparència i informació per part de la majoria en totes les decisions preses en matèria de serveis socials. D’aquesta manera, Sans va posar en relleu que la supressió del primer torn de les colònies; l’encariment de l’acompanyament a joves i infants de la parròquia que es fa des de l’àrea de Jovent; la supressió de les subvencions a les llars d’infants privades o l’assumpte del Xiulet haurien de ser matèries que es tractessin al si del consell de comú, perquè es poguessin debatre i perquè així la informació pogués arribar a la població. D’aquesta manera, va lamentar que “indiscriminadament” s’estan prenent decisions sense que les famílies es puguin plantejar si poden continuar gaudint d’aquests serveis i, per tant, buscar alternatives.

A més, Sans considera que aquestes decisions no estan fonamentades en cap informe tècnic i afegeix que la corporació està prioritzant el rendiment econòmic sense tenir en compte el benefici social que aquestes activitats suposen. Sembla, segons Sans, que la majoria estigui actuant “amb una bena  als ulls” i creu que això és “perillós perquè pot arribar a ser contraproduent”.

Així, lamenta que les activitats d’acompanyament que es porten a terme des de l’àrea de Jovent seran ara objecte d’una matrícula de 40 euros, que no existia fins ara, i a més les quotes s’incrementaran un 12%. Així, segons Sans, la corporació obvia el rol per al desenvolupament dels infants que té aquest servei.

Quant al primer torn de les colònies, suposa que l’estalvi derivat de la supressió no serà gaire elevat i exposa que encara estan a l’espera de rebre una resposta respecte d’això per part de la majoria. Al consell de comú que hi ha previst per al 4 de juliol serà una de les qüestions que plantejaran perquè des de la majoria se li expliqui per què es retallen tots aquests serveis.

Quant a la subvenció a les escoles bressol privades, posa en relleu que “podria entendre” que se’ls retallés però no que se’ls suprimeixi i afegeix que el que li preocupa és en què acabarà derivant aquesta mesura.

I, pel que fa al reglament per a l’atorgament d’ajudes a les famílies, que el Comú està elaborant, creu que n’hi haurà que tenen dificultats però que no s’hi podran acollir.

D’altra banda, el primer secretari del PS, Pere López, va recordar (pel que fa a les reunions mantingudes per Jaume Bartumeu el cap de setmana) que el PS és l’única formació del país representada a la Internacional Socialista i que, per tant, és “agosarat” parlar en nom del PS.

Per fi s’inaugura el parc d’animals de Naturlandia.

I dic per fi, no per ganes que així sigui, sinó perquè fins ara, el comú no ha fet més que posar-hi diners i fer previsions molt optimistes però poc realistes al meu entendre. Un forat de 4 milions i un préstec d’1,5 milions que el comú fa a la societat (diners que abans ha hagut de demanar als bancs, evidentment) no deixen gaire lloc per a l’eufòria o per a l’optimisme. Ja no és qüestió de ser membre de l’oposició o no; és qüestió de sentit comú. Ara, amb el parc en funcionament, començarem a treure’n l’entrellat i a parlar de dades reals. Fins llavors, no creuré en la viabilitat del projecte, només perquè la presidenta de la societat i cònsol de la parròquia ho pretengui. No faré un acte de fe en aquest sentit. M’ho creuré quan ho veuré. I espero, pel bé de tothom, ciutadans, accionistes, comerciants, administració comunal... acabar veient-ho algun dia.

Quant al finançament, alguns diran que és la societat Camprabassa SA que ha posat els diners, i que el comú n’és només un accionista. Però la veritat és que el comú és l’accionista majoritari amb un 88% del capital, recordo. Per tant, totes les lauredianes i lauredians, ho vulguem o no, hàgim o no comprat accions de la societat, tenim participacions a Naturlandia. Entenc doncs, que tothom a Laurèdia està íntimament lligat a aquest projecte i, per tant, tothom pot dir-hi la seva. En aquesta ocasió exposo el meu sentiment com a conseller comunal elegit per una part del cens electoral, però sobretot com a lauredià escèptic amb la viabilitat del projecte i preocupat que els seus diners no vagin a parar en un sac sense fons.

No puc amagar el meu recel quant a aquest projecte, pel que fa a la seva viabilitat, deia. Una viabilitat, per cert, de la qual es demana un pla des de fa molt de temps a l’actual majoria, i que sembla que es presentarà per fi als accionistes de la societat Camprabassa SA d’aquí a poc. Penso, per lògica, que aquest pla s’hauria d’haver elaborat abans de dur a terme el projecte per confirmar justament la seva viabilitat o no. Dubto sincerament que el pla que es presentarà ara digui el contrari. Seria tirar-se pedres al damunt. És de calaix.

Però si parlem de viabilitat, hem de parlar del nombre de visitants. I tot i que encara no tinguem dades reveladores, tenim una informació interessant: 1.700 persones visiten gratuïtament, sense pagar un sol euro, el parc d’animals en dues jornades de portes obertes. És a dir, 2.300 visitants menys del que s’esperaria en temporada alta, tal com albiren les previsions de l’actual majoria comunal. És cert que les condicions durant el cap de setmana passat no eren les més adients per treure’n conclusions representatives (les campanyes publicitàries externes poden no haver fet efecte encara, la meteorologia no era la més adient i no era temporada alta, turísticament parlant), però podem fer-nos una primera idea. El que és clar, és que aquest parc està bàsicament destinat al turista, si ens fixem en aquella xifra dels 2.000 visitants diaris previstos. La població nacional i les escoles del país no són les que han de fer viure financerament el parc. Per tant, fora de la temporada alta, que són dos mesos l’any, quina serà l’afluència real de turistes al parc? N’hi haurà prou amb quantitats similars o inferiors a les d’aquest darrer cap de setmana?

En un altre ordre de coses, la premsa que recollia la informació de l’obertura del parc assegurava que la gent es mostrava molt entusiasmada amb el nou projecte turístic lauredià. Hi veien una activitat molt vàlida per complementar les ja presents al país, i alguns també deien que aquest seria el revulsiu econòmic de la parròquia. Veig aquí una molt bona oportunitat per intentar vendre un nou paquet d’accions. Cal aprofitar aquest optimisme deixant de banda la por que una nova venda de participacions quedi deserta de nou. Potser aquells qui no en tenen i aquells que ja van adquirir-ne, ciutadans i responsables polítics, tornaran a participar econòmicament en el finançament de la inversió...

Pel que fa a la més que normal eufòria momentània dels membres de la majoria comunal que inauguren aquell parc d’animals ideat i començat per l’anterior consolat, m’agradaria que no els fes oblidar en cap moment la realitat de la cosa; cal amortitzar la inversió milionària i cal que esdevingui rendible en un termini de temps raonable. I el que és més important: cal que sigui aquell revulsiu promès que ha de retornar a la vida el teixit econòmic de la parròquia. Hotelers, botiguers, empresaris i la societat en general ho esperen.

Per acabar, m’agradaria recordar un cop més que, no fent part del consell d’administració de Camprabassa SA, ens és molt difícil de creure en el projecte, d’una banda, i de l’altra ser partícips de les decisions que s’hi prenen o com a mínim ser simplement informats. Entenc que les societats, cap de les tres, no han de ser una institució paral•lela en la qual no hi ha oposició política i en què es prenen decisions poc transparents o invisibles. Per mi, els manca aquest aspecte democràtic anomenat representativitat. Tota aquella gent que som legítimament escèptica amb el projecte de la Rabassa com ho sóc jo, no tenim cap representant en aquest òrgan de decisió. No ho veig gens democràtic. No creure en Naturlandia no vol dir quedar-ne al marge.

Els treballadors de la ludoteca encampadana El Xiulet, un servei de cessió comunal, van informar que la corporació «ens fa tancar, ja que no tornen a presentar l'edicte».

Ahir al vespre els treballadors tenien una reunió informativa amb els pares; segons ells, les conseqüències d'aquesta decisió són que «50 nens de la parròquia es quedaran sense places ni activitats a partir del proper 1 de juliol». Els problemes del servei es van iniciar quan el comú «va començar a retallar les subvencions. Aquesta setmana estàvem esperant que ens fessin una proposta i llavors ens van anunciar que ja no tornarien a presentar l'edicte».

El conseller comunal de la oposició, Joan Sans, és va mostrar sorprès i indignat pel fet que la notícia li arribés «a través dels mitjans de comunicació i no del comú» –va ser posteriorment que el cònsol menor, Jordi Torres, li va confirmar ahir la informació–, i va lamentar i criticar el fet que «les gestions administratives, fetes des de fa mesos, en les quals es va decidir retallar subvencions,» no haguessin estat presentades «en forma de proposta a les comissions i debatudes al consell de comú».

Clar que, per altra banda, «el comú ha violat el calendari de sessions i no es reprendran fins el 4 de juliol», moment en el qual ja serà tard per debatre certs temes. Perquè de fet, no és la primera decisió que no arribarà a debat del consell, «també s'ha decidit suprimir el primer torn de colònies; d'això se'ns va informar a través de la comissió, però no com a proposta».

En resum, per al conseller socialdemòcrata el comú d'Encamp té «un problema greu de manca de transparència». Sans va afegir que no sap «perquè s'ha produït aquest canvi ni amb quina voluntat».

EL «RÈDIT» ECONÒMIC // Els treballadors de la ludoteca van criticar la gestió comunal, i van dir que «no és lògic que es donin les mateixes ajudes per a privats que per a les parapúbliques»; finalment, van concloure que «no es estrany que els números no surtin».

Sans va posar en dubte que el comú hagi analitzat la «repercussió d'aquesta decisió», i es va preguntar: «¿Qui cobrirà aquesta demanda que l'administració púbica no pot cobrir?», i va afegir que el problema ara el tenen les famílies afectades, a les quals no s'ha donat cap solució.

El conseller de l'oposició socialdemòcrata va dir que caldria plantejar-se si «és més barat subvencionar aquestes empreses o ho és més crear uns espais nous que puguin satisfer aquests serveis» abans de prendre decisions.

Finalment Sans va criticar el fet que el comú «només busca el rèdit econòmic i no té en compte els objectius socials. No són conscients que parlem d'un servei públic».

D’ençà de l’arribada del nou calendari corporatiu al comú d’Encamp, amb una programació de sessió de consell cada dos mesos en el millor dels casos, es van confirmant les disfuncions en el funcionament i la transparència que des del grup socialdemòcrata + Independents ja vam denunciar en aquell moment.

Heus aquí un exemple prou evident de com, des de la majoria, posen una informació damunt la taula d’una comissió, que acordarà posteriorment la junta de govern, però que públicament no sabrem com ha quedat la cosa fins al 4 de juliol, que és quan hi ha programada la propera sessió de consell.

En la darrera comissió de Joventut i Esports se’ns va informar de la supressió del primer torn de colònies a la Baronia. Aquesta proposta, com és costum quan les coses són injustificables, no anava acompanyada de cap informe tècnic que la justifiqués.

Quins són els motius que justifiquen aquesta supressió? La resposta: és un servei deficitari. Jo em demano: quant costa allargar el contracte deu dies a cinc monitors, un cuiner i un ajudant de cuina? Malauradament, però, ni els números van saber posar damunt la taula! Imagino que deu ser més car mantenir aquest torn que contractar una empresa a dit perquè elabori un pla financer (28.000 eurets) i s’hagi de tornar a fer, no de franc precisament, perquè les xifres que s’havien projectat no eren les que tocaven.

Provin de fer números. Apuntem alt i fixem el salari dels monitors, del cuiner i de l’ajudant en 1.300 euros mensuals, per exemple, i després facin la part proporcional per a un torn de 10 dies. Si els ve de gust, poden sumar-hi despeses de funcionament, que evidentment que hi són, però també en poden restar la quota que haguessin pagat les famílies dels nens que s’hi haurien inscrit. Dit això, si la suma que els surt és superior als sis o set mil euros, m’ho expliquen.

Si han optat per fer aquestes operacions matemàtiques juguin net i, sobretot, posin a l’altra banda del full el pes econòmic que representa que els nens de la nostra parròquia puguin gaudir d’aquesta activitat amb una funció social i pedagògica que segurament no desenvoluparan en altres moments de l’estiu, mentre els pares treballen, per exemple.

En conclusió, cada cop tinc més clar que continuarem patint la visió esbiaixada d’UP+DA que si un servei públic no genera un benefici econòmic s’ha de suprimir. I aquest és el mal: no saber desxifrar que hi ha accions que tenen un benefici social o educatiu, per exemple, que els asseguro que a la llarga reverteix directament sobre el benefici econòmic que en volen extreure.

I per acabar-ho d’adobar, el resultat final del debat de supressió del primer torn de colònies a la Baronia que hem volgut fer públic, el coneixeran el 4 de juliol. Ara, només ens queda confiar que la majoria d’UP+DA ho hagi posat tot a la balança i que el dia 4 de juliol no haguem de demanar-los explicacions perquè, ves per on, ja fóra massa tard per programar aquest torn de colònies. Casualitat?

Té un to professoral, però si les ha de deixar anar, les deixa anar.

Si no, que ho preguntin al cònsol major, Jordi Mas. Potser per això, per no ser dòcil en la feina a l’oposició, ha destacat més que altres dels joves polítics del PS que van perdre clarament les darreres eleccions comunals.

Tot i la canya que li dóna, el cònsol major parla bé de vostè.
I jo també podria parlar bé d’ell en aquest sentit. Hi ha una part de la majoria, i el cònsol n’és el millor exemple, que entén les coses com jo. Amb el senyor Mas compartim molts actes fora del comú i allà tenim una relació ben cordial. També és veritat que hi ha d’altres integrants de la majoria que no entenen tan bé que al comú jo pugui posar coses a sobre de la taula que puguin ser lletges per a ells. 

Vol dir que si fos més crític amb els anys de govern de Miquel Alís, algunes de les seves crítiques al comú actual no tindrien més credibilitat?
Sí que hi hem estat crítics, i en les comissions de treball hem estat els primers a votar a favor de cor­regir coses que no tenien un bon funcionament. Però la majoria ens retreu massa sovint l’herència que ha rebut.

I quina és l’herència?
Quan Miquel Alís va arribar al comú, ara fa nou anys, el deute se situava en els 52 milions, molt per sobre del límit que imposa la llei. Durant els vuit anys d’administració, Alís va gestionar bé la parròquia i va deixar el deute en 37 milions.

És cert, però venent una pila de patrimoni.
Evidentment, però poc patrimoni; a més, va ser una venda d’última hora.

I alguna més. Va ser una estratègia que es va repetir durant el consolat d’Alís.
És cert, però també s’ho està plantejant ara mateix la majoria actual.

Anem al tema PS. Suposo que deu ser molt incòmoda la situació que hi ha ara amb Eluska Galdós.
Sí que n’és, d’incòmoda. Jo hagués entés que l’Eluska hagués marxat disconforme amb la línia del partit però que s’hagués quedat al comú com a independent. Tots dos representàvem una sèrie de vots i una feina. Però el que ha fet ella és diferent: ha abandonat el partit per marxar a una altra força política, i això està definit i recollit: és transfuguisme.

En algun moment va dubtar de seguir-la?
No, en cap moment. I miri que quan es va començar el treball que ha culminat amb Socialdemocràcia i Progrés vaig ser un dels signants del manifest inicial. Però allò va degenerar en una discussió estèril i en una cosa que no defensa els meus interessos ni els dels ciutadans de la meva parròquia.

Podríem dir, per tant, que vostè és un jaumista que no ha seguit Jaume Bartumeu?
Sincerament, l’admiro i el con­tinuaré admirant, igual que faré amb Miquel Alís. Al comitè local d’Encamp ens fa molt de mal que hagi marxat Miquel Alís. Tot i això, hi ha coses que no han fet bé; una de molt important: mirar de treballar internament per poder dir-hi la seva. És molt fàcil fotre-ho tot en l’aire, amb perdó de l’expressió, sense mirar de sembrar alguna cosa que pugui afavorir que les coses vagin d’una altra manera.

L’altre dia Bartumeu hi tornava amb allò que vostès portaran el partit a la radicalitat de l’esquerra.
No em considero un radical d’esquerres. Continuo tenint la mateixa ideologia que quan eren al partit tots els que n’han marxat. Aquí, un dels problemes és un entorn, que no és del Jaume, i que és incendiari.

Bàrcia?
Per posar-ne un exemple, sí.

Però ara sí que és el seu entorn.
Però és un entorn que li han amanit. Són persones que no acabaven de trobar el seu lloc en un partit socialdemòcrata, i com que no l’hi han trobat, han aprofitat aquesta situació del Jaume Bartumeu per arribar on hem ar­ribat. Bartumeu, però, sí que el tenia el seu lloc al partit.

Vostè és dels pocs polítics d’Andorra que ha dit públicament que és homosexual. Per què pensa que això s’amaga tant al país?
Jo sempre ho he viscut amb naturalitat. Potser encara hi ha certa por que si ho diuen, pugui implicar un cert desgast en la seva imatge pública i política. De tota manera és molt trist.

Té parella? Està casat?
Parella sí, casat no.

Li agradaria casar-se a Andor­ra?
És un dels meus objectius, espero poder fer-ho algun dia.

Algun dia, en algun acte oficial s’acosta al bisbe Vives i l’hi explica… Vejam què li contesta.
El que em sap greu és haver-ho d’explicar; ja ho deu saber i si no, s’ho hauria d’imaginar.

Potser seria millor explicar-ho als 22 de DA.
M’encantaria defensar el matrimoni gai al Consell General, la veritat.

De tota manera, el més curiós és que ningú no està en contra d’això. Tothom ho veu bé, però hi ha el tema del bisbat.
És bastant curiós, si més no que ningú no s’hi manifesti obertament en contra d’inici.

El Congrés del Partit Socialdemòcrata d’Andorra ha finalitzat amb èxit. L’èxit no només és un número que pot definir-se en quantes ovelles segueixen el pastor. No, aquí parlem d’èxit democràtic. En aquest Congrés tothom ha pogut parlar, debatre i opinar sense por ha ser criticat, jutjat o marcat d’una creu vermella. La por molt poderosa que pot fer actuar la gent sense deixar-la pensar no ha agafat les rendes del Congrés. La llibertat d’expressió i el respecte a totes les idees han estat els protagonistes  de la trobada Socialdemòcrata. Es podia percebre en l’ambient un optimisme contagiós i una gran il•lusió per aconseguir recuperar la confiança de tots els militants i ciutadans. A diferència del darrer Congrés, dissabte els socialdemòcrates van sortir amb una rialla d’orella a orella.

Les veus dels lliures pensadors s’han fet sentir en un sentit únic, amb un objectiu compartit:  avançar en la defensa de polítiques d’esquerres de forma transversal i participativa. Els assistents s’han bolcat al voltant d’un projecte. Contràriament a la església que és dogmàtica, és a dir que creu en un deu o en un líder que suposadament ho sap tot, i desprès pensa en el que s’ha de fer (el que pot variar segons les idees del líder), el PS ha decidit creure en un projecte, en un programa escrit negre sobre blanc, on el camí està indicat i cap persona se’n podrà desviar per interès personal.

Aquest projecte és el resultat del treball d’un grup de persones que han tingut el valor de construir una alternativa per tirar endavant el Partit quan molts el donaven per mort i abandonaven el vaixell tal com va abandonar el seu equipatge el comandant del Costa Concòrdia. Per tant és un orgull poder tenir un full de ruta sòlid amb futur suficient per afrontar els reptes interns i les responsabilitats polítiques nacionals.

Aquest és l’inici d’un Partit Socialdemòcrata preparat a reformar-se i adaptar-se a les necessitat de les societats democràtiques actuals. El camí serà dur, exigent, però el resultat en valdrà la pena. L’èxit no està en guanyar sempre, sino que en no rendir-se mai. Mentre la voluntat sigui de millora, de transparència, inclusiva i respectuosa, de ben segur arribarem a retrobar el respecte de la ciutadania. I malgrat les crítiques incoherents, els atacs infundats i les qualificacions demagògiques, els socialdemòcrates continuaran treballant per a l’estat del benestar, incloent a tothom i respectant a les minories.

En aquest sentit també per primera vegada en un Congrés Socialdemòcrata, el Grup Parlamentari s’ha mostrat proper, obert i a l’escolta de la militància. I per primera vegada el Grup Parlamentari Socialdemòcrata té el suport incondicional del Partit per totes aquestes proves que hauran d’afrontar fora de l’àmbit polític degut a la situació provocada per la marxa voluntària de 3 consellers cap a grup mixt no legitimat per la ciutadania.

Per tant l’ABANDÓ del Partit per un nombre definit de persones (i s’ha d’insistir en què no és una divisió sino que alguns marxen del PS però el Partit tira endavant) no significa res més que el renaixement de la socialdemocràcia  Andorrana. Calia que els que sentien atracció cap al centre deixessin de voler dirigir-ne un partit d’esquerra. La por ens impedia reaccionar però ja no tenim por, ni de què diran ni de què direm, som d’esquerra i ho assumim. I en el Congrés hem demostrat coherència amb la nostra ideologia a través de l’aprovació de ponències progressistes, democràtiques i d’esquerra. La gent que va votar el PS no ha d’estar preocupada, perquè s’ha pogut constatar la qualitat i preparació tant dels candidats com dels ponents, i la representació de tots els ciutadans progressistes i d’esquerra està més garantida d’ara endavant. El XI Congrés del Partit Socialdemòcrata ha posat la primera pedra d’una nova etapa d’un gran i democràtic Partit Polític Andorrà.

Cada dia, a través dels diaris europeus, assistim a un desencís de la ciutadania envers tots els partits polítics. Espanya vs la dreta, França vs l'esquerra, Itàlia vs la dreta i l'esquerra ... La crisi econòmica, la corrupció dels polítics i la poca aplicació de les promeses electorals no fan més que accentuar aquest sentiment. La rasa entre el poble i els elegits cada dia que passa es fa més gran.

A nivell intern, els partits polítics pateixen del mateix mal. Desconfiança, desmotivació, decepció, desil·lusió... són paraules que se senten sovint en les opinions dels militants. La política, o millor dit els polítics, estan perdent tota credibilitat. Però el més greu és que estan perdent la confiança i el suport de la ciutadania.

Per tant, és de màxima urgència a nivell intern treballar profundament per corregir els errors fets.

La democràcia és un sistema polític que suposadament dóna el poder a la ciutadania per consultació electoral. Ara bé, la periodicitat d'aquestes consultes garanteixen la representació de la població? Si mirem més detalladament Andorra, ens adonem que aquesta democràcia només és representativa en el moment d'unes eleccions generals, comunals o, a nivell intern d'un partit polític, en un congrés. ¿Quina democràcia és la que només és efectiva cada 4 o 2 anys? En realitat el vot serveix per escollir democràticament qui manarà sense que, sovint, demani l'opinió a ningú durant aquest temps. Escollim entre tots, de forma democràtica, un “dictador” que pot comunicar amb tota impunitat per conquerir el poder i dirigir com bé li sembli confortat per una legitimitat electoral.

La democràcia representativa defalleix i no representa més el poble sinó que un petit grapat de benestants que concentra l'essencial dels poders i gestiona el país, menyspreant les normes més elementals del sentit comú. Els ciutadans, que podem comparar als militants, són importants el dia de les eleccions i entre temps, tant sols tenen dret a rebre informació controlada pel mateix dictador democràtic.

És per tant urgent remeiar aquesta democràcia falsejada, a fi de tornar a col·locar el ciutadà i el militant al centre del sistema democràtic d'on ha estat exclòs progressivament. Això és inacceptable per qui dirigeix i hagi dirigit fins ara, amb el fals argument de la perillositat d'una democràcia participativa o fugint del debat al·legant que no és d'actualitat, que la ciutadania té d'altres preocupacions o que són estratègies polítiques de contingut ridícul.

La democràcia representativa ha de donar un pas més cap a una democràcia participativa. Suïssa, amb la seva democràcia semi-directa, n'és un bon exemple. Cal evidentment limitar-ho per no caure en l'excés popular i demagògic.

A nivell intern, els partits polítics haurien d'adoptar un funcionament realment democràtic on la militància estigués en el centre de la presa de decisions, així com de la planificació i execució de projectes a nivell parroquial i nacional. En aquest sentit, el Partit Socialdemòcrata presenta una ponència en el proper congrés del 20 d'abril on proposa que la seva estructura posi en pràctica valors i mecanismes democràtics que permetin la participació dels membres i alhora que faciliti l'accessibilitat del partit a la ciutadania. Gràcies a aquesta proposta de democràcia interna, el Partit Socialdemòcrata permetria als seus membres expressar lliurement les seves opinions, representaria la majoria dels sectors de la societat, afavoriria l'adhesió de dones i joves, fomentaria la participació de tots els membres, demostraria tolerància envers la diversitat d'opinió, respectaria les normes i procediments establerts per facilitar el procés de presa de decisió i mantindria la responsabilitat dels líders respecte als militants.

Aquestes propostes no són ni noves, ni revolucionàries, ni ridícules. Corresponen a la voluntat de la ciutadania de reprendre el debat democràtic a favor seu. O no és el que pretenen fer les plataformes o iniciatives populars amb les recollides de firmes a favor d'una llei? La falta de comprensió i d'anàlisi d'aquests moviments demostren poc sentit democràtic.

Tot organisme social (Estat, institucional, associatiu o partidari) on el poder és massa important és una amenaça per a la democràcia com per als individus perquè l'equilibri de les forces està trencat. El Partit Socialdemòcrata ha entès que calia reformar profundament el seu funcionament per anar cap a una democràcia interna novadora i ajustada a les necessitats dels seus militants i de la ciutadania. Hem d'acabar de voler fer creure al poble que és ell qui decideix, ara li hem de facilitar els mecanismes perquè decideixi.

Són dates especials per a les corporacions comunals. Els mitjans de comunicació del país recullen en forma de titulars el dèficit i el superàvit dels governs del nostre país, i les ciutadanes i els ciutadans ens trenquem el cap per desmuntar el trencaclosques i provar de posar el termòmetre a la gestió pressupostària del nostre govern comunal.

La darrera sessió de consell del comú d’Encamp la majoria d’UP+DA va aprovar la liquidació del pressupost del 2012. L’abstenció del nostre grup PS+Independents no era casual, i així ho vam palesar amb les nostres aportacions en aquella sessió de consell. No podem enganyar ningú i hem de dir que és cert que s’ha fet una contenció de la despesa important per part d’aquesta corporació. Tampoc no hem d’enganyar ningú i hem de reconèixer que els ingressos s’han reduït un 13,74%. També hem de reconèixer que l’endeutament financer s’ha reduït de 801.800 euros i, evidentment, tret de l’endeutament financer a curt termini, estem dins les ràtios permesos per la llei.

No podem obviar, però, que la càrrega financera perquè el resultat sigui aquest ha augmentat d’un 12,91% a un 14,94%, per un cost financer més gran d’un increment de la disposició de pòlisses de crèdit. Com tampoc no podem obviar que malgrat l’esforç de contenció de la despesa, el dèficit del 2011, que era de -1.681.491,25 euros, ara passa a -2.233.508,53 euros, és a dir que hem incrementat el dèficit de la nostra parròquia d’una mica més de mig milió d’euros.

Fa poc més de dos mesos, davant la proposta d’aprovació del pressupost per al 2013, ja vam dir que aquell pressupost tenia tota la pinta d’assemblar-se massa al del 2012 i sí, és cert, ningú no té solucions màgiques, però siguem pragmàtics: qui ens pot augurar que el balanç que tancarem d’aquí a un any, després de veure que les partides pressupostàries per aquest exercici no varien, no farà incrementar més el dèficit d’aquesta casa?

La nostra abstenció és el resultat del que considerem una mala praxi en gestió pressupostària que ja vam denunciar quan calia i en les sessions de consell que tocava.

I és en aquest context que considerem important incidir en aquesta manca de planificació pressupostària que està provocant aquesta voràgine de canvis de partides, incorporació de crèdits i reduccions de romanents, davant la necessitat de corregir el dèficit que es fa evident en la presentació d’aquest tancament i la correcció davant la manca de rumb pressupostari d’un govern comunal que esperem que no acabi portant-nos a tots a augments de contribucions que saldin les factures que ens acabarà costant aquesta política de contenció i retallades de partides sense criteri. Dic sense criteri, però vull dir del retallar per retallar, ja m’entenen.

Si us plau, comencin a pensar, més enllà dels aspectes del pagament del deute i de les entitats bancàries, en els ciutadans, en la inversió, en la promoció del turisme…

En el marc d’aquella sessió ens van voler recordar que la situació financera que van heretar no era una situació idíl·lica. I és obvi que, com tot a la vida, sempre es pot fer més i millor. Però recordin que aquesta hipotètica herència és la que van dir als ciutadans que resoldrien i, avui, ens posen damunt la taula una liquidació d’un pressupost que no pinta bé i que, malauradament per a tots, apunta que és probable que pinti pitjor amb vista al tancament del proper exercici. El més greu de tot plegat, hi insistim, és que la proposta de pressupost que van aprovar per al 2013 no preveu cap acció perquè puguem fer decantar la balança més tard o més d’hora.

Els prenem la paraula, conselleres i consellers de la majoria d’UP+DA: es van presentar per governar, no per queixar-se, sinó per solucionar els problemes i millorar el futur. Els demanem, si us plau, que comencin a aplicar els seus compromisos i a pensar en el futur d’aquesta parròquia.

El projecte de fer per a vianants l’avinguda Carlemany ha generat molts dubtes des del seu inici, sobretot a causa de la mala comunicació que ha dutlligada al projecte. Per una banda, s’ha acabat creant un enfrontament entre una part de la ciutadania i el Comú d’Escaldes-Engordany (no oblidem que aquest últim és el representant de la ciutadania de la parròquia!); per altra banda, sempre hi ha hagut un sector de la població que hi ha cregut fermament. 

Des del grup de la minoria del Comú d’Escaldes-Engordany hem recolzat sempre el concepte global d’aquest projecte: fer per a vianants una via comercial essencial de la parròquia. Ara bé, cal recordar també que des del primer dia en què es va fer públic vam dir per activa i per passiva que la comunicació no era la més adient. Arran de diverses converses i reunions amb la majoria comunal, finalment es va considerar oportú fer una reunió de poble per tal d’exposar degudament a tota la ciutadania el futur de l’avinguda Carlemany. A més a més, s’han dut a terme una sèrie de reunions de barri, la darrera de les quals va ser aquest passat dimarts 19 de març, per tal d’apropar encara més el projecte al ciutadà.

Amb totes aquestes actuacions, esperàvem que la majoria comunal reconduís la seva estratègia de comunicació i que engresqués la ciutadania amb aquest projecte innovador per a Escaldes-Engordany. Hi havíem cregut erròniament!

Poc després de la reunió de poble del dia 19 de febrer, membres de la majoria comunal i tècnics de la mateixa corporació es van començar a reunir per tractar sobre la dinamització de l’avinguda. Puntualitzem majoria comunal i no equip comunal, perquè a les quatre reunions que s’han realitzat fins avui dia a la minoria comunal se’ns hi va convidar a partir de la tercera i els comerciants implicats no hi han estat mai convidats.

A més, aquest dimecres 20 de març, mitjançant la consulta del Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, ens hem assabentat de la publicació del concurs públic “per a l’adjudicació del projecte de conceptualització de l’avinguda Carlemany i la part alta de la parròquia d’Escaldes-Engordany com un espai comercial de referència”. Érem coneixedors de la voluntat de la majoria comunal de tirar endavant aquest concurs ja que s’havia mencionat en una comissió a principis del 2013; no obstant, en cap moment se’ns va convidar a participar en la confecció del plec de bases ni se’ns va informar del dia que es volia publicar aquest concurs públic.

Però el que més ens ha indignat ha sigut la manca de tacte de l’equip de la majoria envers els ciutadans i comerciants presents a la reunió de barri del dia 19 de març, dia anterior a la publicació al BOPA del referit concurs, en la qual no es va fer cap menció respecte d’això malgrat que els comerciants van manifestar en diverses ocasions la voluntat de participar activament en la dinamització de l’avinguda Carlemany. Amb aquests últims esdeveniments, entenem doncs que, malauradament, no s’ha reconduït l’estratègia de comunicació.

Ara ja han passat gairebé cinc mesos d’ençà de la roda de premsa en la qual els cònsols del Comú d’Escaldes-Engordany varen presentar als mitjans de comunicació el projecte d’obertura de l’avinguda Carlemany als vianants. Durant aquests mesos hem volgut participar en aquest projecte però, per sobre de tot, hem demanat a la majoria d’establir un marc de diàleg amb la població i essencialment amb els comerciants, que veuen el tancament de l’avinguda al trànsit rodat com una amenaça per als seus negocis.

Han sigut cinc mesos durant els quals l’equip de la majoria ha treballat en el projecte i ha definit més clarament els seus contorns. Per això, aquesta setmana, hem demanat als responsables de la corporació d’Escaldes-Engordany que se’ns lliuri, negre sobre blanc, quina serà la programació temporal que s’ha de seguir a partir d’ara i quina serà la configuració definitiva del projecte.

Des del grup de la minoria del Comú d’Escaldes-Engordany seguim creient en aquest projecte. Estem convençuts que cal fer aquest pas perquè Escaldes-Engordany pugui avançar i modernitzar-se, però també creiem fermament que ha d’haver-hi un diàleg fluid entre l’equip comunal (majoria i oposició) i la població en general, fent partícips del projecte tots els veïns i comerciants de l’avinguda Carlemany.

Així doncs, convidem la majoria comunal a millorar la seva comunicació sobre aquest projecte, de la mateixa manera que convidem tots els seus detractors a fer un acostament i obrir-se al diàleg. Entenem que aquesta via de diàleg és la que ens portarà a fer que Escaldes-Engordany creixi de forma adient i consensuada.