“El Comú peca en els diagnòstics. No hi ha estudis que avalin les accions”

Els consellers del Partit Socialdemòcrata (PS) al Comú d’Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas, fan un repàs de la gestió de la majoria comunal. Lamenten que s’ha recorregut sovint a la improvisació i que ha faltat capacitat negociadora. Alerten que cal més atenció als barris, més enllà de Vivand, i de la pèrdua de centralitat de la parròquia en tot el que afecta la vall del Madriu.

Vivand és el projecte d’aquest mandat. ¿Com veuen l’evolució que està tenint?
Aleix Mañosas: És el principal projecte i no era al programa electoral de la majoria. Ara s’està en procés de constitució de l’associació. S’ha elaborat un esborrany d’estatuts i s’ha plantejat als comerciants si cal ajustar-los. Però no s’ha ofert als empresaris treballar conjuntament per fer una associació. S’està entrant amb mal peu i, com en altres aspectes, el missatge és que el Comú vol imposar una cosa i que els privats s’hi han d’ajustar. En les reunions per impulsar l’associació ha quedat palès que la part alta té una problemàtica diferent de la resta i va quedar en l’aire que hi hagués més d’una associació. Tampoc els hotelers i restauradors van mostrar gaire interès per afegir-s’hi, però els darrers avenços els desconeixem.

¿Creuen que serà possible posar-la en marxa?
Cèlia Vendrell: Com que el projecte l’han començat malament, el handicap que tenen amb l’associació és que per molt que la gent pugui veure que hi ha aspectes positius, amb la majoria actual costarà.
A.M.: És un projecte que ha nascut tort i és difícil redreçar-lo. Quan des del moment zero no hi ha la comunicació que cal amb els comerciants i se’ls gira l’esquena, és molt difícil que ara tothom estigui predisposat a tenir converses.
C.V.: Nosaltres vam llançar la idea de crear una associació mixta publicoprivada, perquè vam preveure que el Comú acabaria invertint molt en un tram de la parròquia en detriment de la resta. Això a la llarga pot portar conflictes amb els comerciants d’altres zones. Trobo correcta la proposta de destinar un euro per cada euro que hi aportin els empresaris fins a 150.000 euros, però que els comerciants s’hagin d’adherir a una associació de la qual no són els impulsors, d’un projecte que va néixer torçat i pel qual hi va haver enfrontaments entre escaldencs, és complicat amb l’actual equip comunal.

Una de les mancances que hi havia era la senyalització.
C.V.: És molt lluny del que hauria de ser. Se’ns va informar que se senyalitzarien els llocs emblemàtics de la parròquia, però no ho hem vist enlloc. No sabem per què no s’ha impulsat el pla previst: si és perquè volem reduir tant l’endeutament que no ho fem o per un problema de normativa dels cartells. Només s’han senyalitzat els aparcaments, però enlloc sabem on tenim el Centre d’Art d’Escaldes-Engordany, i el CIAM encara menys.

Més enllà de Vivand, ¿com veuen la política comercial del Comú?
C.V.: Han impulsat mesures tributàries per ajudar els negocis. Però trobem a faltar la primera hora gratuïta per a tothom als aparcaments comunals. Això facilitaria la mobilitat a la parròquia. A més, tot i la targeta AD+, els preus dels aparcaments són superiors als d’Andorra la Vella.
A.M.: Les accions s’han focalitzat molt en Vivand. No s’està promocionant, per exemple, fer excursions a la vall del Madriu o visites al centre antic d’Escaldes-Engordany. No veiem que hi hagi un interès fora de Vivand.
C.V.: Només al principi del mandat, el conseller de Turisme volia incidir en la part alta i es van fer fins i tot visites teatralitzades. Sembla que no van donar el resultat esperat, però cal veure si va fallar la promoció o que els horaris no eren encertats.

¿Creuen que cal potenciar el turisme de natura?
C.V.: Caldria que la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu promogués activitats.
A.M.: I aprofitar la marca Unesco. Tenim una zona patrimoni de la humanitat i no l’estem aprofitant.

¿Comparteixen que s’hagi fet el centre d’acollida del Madriu a Andorra la Vella?
A.M.: És un despropòsit. No té cap mena de sentit.
C.V.: La cònsol major d’An­dorra la Vella de l’època va ser més forta que la cònsol major d’Escaldes i es va deixar endur la direcció i el centre d’interpretació quan, en l’anterior mandat, Antoni Martí va assegurar que Escaldes seria la porta d’entrada a la vall i el lloc que acolliria el centre d’interpretació de la vall. El centre hi és. Hi ha el CIAM. Però no s’està aprofitant i en canvi hem anat a gastar diners per acabar de condicionar un nou centre a Andorra la Vella quan el 80% de la vall es troba a Escaldes.

¿És una inversió perduda, el CIAM?
A.M.: No s’hi està traient gens de rendiment. És una obra que va valdre molts diners. Va ser la gran obra de final de mandat d’Antoni Martí i que havia de ser moltes coses que no ha acabat sent. I és més, encara ha perdut més atribucions de les que tenia amb el moviment de la directora. Avui és una sala amb quatre tauletes, de les quals tres i mig no funcionen, i que amb cinc minuts has acabat de visitar. Segur que d’afluència n’hi ha molta perquè a totes les escoles les fan passar pel CIAM, però realment no hi ha gaires visitants. Perquè ni anant en cotxe ni a peu no es veu. No s’està promocionant.
C.V.: El CIAM és com un regal bonic que decep perquè el manteniment no és el que hauria de ser i tampoc s’hi pot trobar cap producte de marxandatge.

¿Què caldria fer ara amb el CIAM?
C.V.: Tornar-hi a portar el centre d’acollida. El proper mandat, si nosaltres hi som, lluitarem perquè torni.

En algunes ocasions han denunciat que és complicat accedir a la informació i algunes demandes han molestat la majoria.
A.M.: Qualsevol dada que demanem més enllà del que ells consideren normal molesta. Va molestar que preguntéssim pels sous de la plantilla, per quants diners teníem bloquejats a BPA. O pel pressupost de la Comissió de Gestió de la Vall del Madriu, que hem hagut de demanar quatre cops. És una informació que ha de saber el poble. No és un comú transparent. La majoria confon la transparència amb donar informació quan li’n demanes.

¿Es podien haver evitat els conflictes amb els funcionaris?
C.V.: Sí. Hi ha hagut conflictes per la retirada del complement de la CASS, per la imposició de la mútua als agents de circulació.
A.M.: Es podien haver evitat perquè el Comú d’Escaldes s’estava saltant a la torera feia anys la legislació vigent amb els agents de circulació. Partint d’aquí, ja no venia de sis mesos més i es podia haver treballat juntament amb el cos. Però no es va fer en cap cas i el Comú va imposar la mútua i va dir que si els agents no hi estaven d’acord podien anar a la Batllia. Això no és una pràctica correcta a l’hora de gestionar un comú.

¿Què li ha faltat a l’actual majoria?
C.V.: El que trobo a faltar en aquest comú és la manca d’estudis. No han fet estudis previs per fer Vivand, pel personal, pels cartells. El Comú peca en els diagnòstics. No hi ha estudis tècnics que avalin les accions que s’estan fent. Potser és que no hi creuen, en els estudis. Jo sí.
A.M.: Contràriament al que es feia fa anys al Govern, al qual es criticava l’elevada despesa en estudis, ara anem d’un extrem a l’altre. Per estalviar aquestes despeses, es deixen de fer. Això porta problemes perquè si amb Vivand s’haguessin fet els estudis previs s’hauria evitat el malestar a la parròquia i les costes en l’àmbit judicial. Perquè amb Vivand s’ha anat improvisant. Un exemple és el reglament de l’ocupació de la via pública, en què s’ha rebutjat incloure canvis de defectes que ja s’han detectat en un principi. Hi ha manca de previsió i deixadesa.

¿Repetiran duet a les properes eleccions comunals?
C.V.: Jo segurament aniré a les llistes.

¿Encapçalant la llista?
C.V.: No ho sé.
A.M.: Realment encara no hem parlat de llistes ni de noms. Ara estem acabant de confeccionar el programa i un cop el tinguem tancat ja veurem qui hi ha i qui no. A mi en particular m’agradaria perquè l’experiència al Comú ha estat molt grata, tot i que no sempre tens la informació que vols ni quan la vols.

¿Concorreran conjuntament amb altres formacions?
A.M.: Jo crec que si el PS per si sol pot fer una bona llista potser hauria d’anar sol. Però si a nivell del partit es creu que per sumar més esforços ens hem d’unir a altres persones o formacions haurà de ser sempre sobre la base del nostre programa, que és un programa progressista. Jo no entendria en cap cas fer una llista conjunta amb els liberals d’Escaldes. No crec en la idea d’anar tots en contra d’un partit, com va passar amb DA, que va néixer com una amalgama perquè el PS no tornés a governar. Una altra cosa és que tinguis un programa compartit, com hem fet fa poc amb la coalició Junts, que ha d’anar perdurant i a la qual es pot sumar gent.

Els Verds serien a la coalició.
A.M.: En principi no hi ha res que indiqui el contrari.

¿I amb SDP hi pot haver apropament?
A.M.: No ho sé. Personalment, però, no en sóc partidari perquè és molt difícil d’explicar quan un partit es parteix en dos. A les generals ja hi va haver una mica de confusió i encara acabaràs de confondre més si tornes a anar junts. Jo no ho veig, però cada comitè local decidirà.

¿Què pot suposar que els liberals sumin persones contràries a Vivand?
A.M.: És molt probable que a Escaldes ens trobem amb quatre llistes diferents: SDP, PS, DA i LdA –de forma individual o amb uns quants independents, que són els contraris a Vivand–. Perquè hi ha molta gent que ha vist que la idea de Vivand no està tan malament. És un descontentament personal, crec jo, per la mala gestió del procés més que en relació a la idea. ¿Que pot ser una diferència? No ho sé. El que puc dir és que l’únic partit que ha fet oposició i crítiques a l’actual corporació hem estat nosaltres. Ni SDP ni liberals no han fet declaracions sobre Escaldes. És molt fàcil i gratuït a quatre dies de les eleccions fer aquestes aliances i dir el que faràs.

¿Vivand penalitzarà DA?
A.M.: Crec que hi ha molts ítems –Vivand, agents de circulació i vall del Madriu– que podem reduir a un de sol, que és la manca de capacitat comunicativa de l’actual corporació. Per això, si repeteix un gran gruix de membres de l’actual majoria crec que estaran molt penalitzats. Perquè hem vist que hi ha tendència a la imposició i no al diàleg.

“S’inverteix al final del mandat per tapar mala gestió i que tens la parròquia enfadada”

¿Com valoren les inversions realitzades aquest mandat?
A.M.: En els tres primers pressupostos ja vam dir que hi trobàvem a faltar més inversions. Hi havia pendent d’acabar el tram final de l’avinguda Carlemany, que s’anava pressupostant i que s’anava ajornant amb diverses excuses. Finalment es va fer en l’any en què no s’havia pressupostat. Per això creiem que no calia tancar els exercicis amb tant superàvit, i fins i tot si calia es podia tirar una mica d’endeutament perquè som la parròquia que té més marge, i fer millores. Casualment, al pressupost del 2015 hi ha un volum important d’inversió, que nosaltres aplaudim. Creiem, però, que és molt electoralista fer-ho en l’últim any de mandat. Això passa a tot arreu.

¿Crea això descrèdit polític entre els ciutadans?
A.M.: Crea descrèdit polític i es tracta la població de rucs. Se’ns diu que no hi ha diners per fer inversions i quatre mesos després ens trobem al pressupost 3 milions d’inversió. En aquest període l’economia del Comú no ha canviat gaire. És la pràctica de fer coses boniques per tapar mala gestió, per tapar que tens la parròquia enfadada. És desviar l’atenció cap aquí.

¿S’ha oblidat invertir als barris?
A.M.: Fiter i Rossell, que és la zona amb més densitat de població, està bastant deixada de la mà de Déu. Fins fa poc no s’han arreglat les voravies. A més, el centre social que tenim a la zona cada cop s’està desproveint de més serveis. És un edifici que al seu dia va valdre els seus diners i que tenim mort de fàstic. A més, tenim la part alta d’Escaldes, en què tant el Comú com alguns privats haurien pogut arribar a fer més en els darrers deu anys. I ara els plantes Vivand sense mirar de fer actuacions perquè durant tot l’any la part alta tingui cert caliu. El nucli antic d’Escaldes està molt deixat. Cal rentar-li la cara. I això no cal que ho pagui tot el Comú perquè es pot utilitzar un sistema similar a l’arranjament de les cases del costat del CIAM que toquen al riu.

¿Hi falten aparcaments?
A.M.: Sembla que ara la seva realització és més propera. Nosaltres sempre ho hem defensat perquè és una manera que la gent s’aparqui a dalt i doni vida a la zona.

Veure article original

Al següent link podreu veure l'entrevista a la consellera del Partit Socialdemòcrata al comú d'Andorra la Vella, Dolors Carmona, al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0 22.06.15

L’educació en l’esport també és competència comunal o el desballestament injustificat de la sala de gimnàstica del Complex Esportiu i Sociocultural

El 2 d’abril se’ns posava damunt la taula de la comissió d’Esports del Comú d’Encamp un projecte de reubicació de la sala de musculació que passava de 180 a 535 m2 i implicava, tal com recull l’informe, el desballestament de la sala de gimnàstica artística de la primera planta del Complex i, en conseqüència, la desaparició de l’escola de gimnàstica esportiva en què actualment eduquem 63 infants en aquesta disciplina. La deriva de la proposta devia ser tan gran que el projecte, que no hem d’obviar que frega els 300.000 euros, no només va obtenir el meu vot en contra per poc reflexionada, sinó que, tot i que UP+DA té una representació majoritària en comissió, la proposta no va prosperar. Aquell dia ja vaig defensar la necessària remodelació de la sala de musculació, una demanda que fa dies que fan els usuaris i que compartim majoria i oposició. La retirada d’aquella proposta del 2 d’abril la vaig interpretar com un inici de reflexió i estudi per part dels responsables d’esports. Pocs dies després m’assabentava que ni les famílies afectades, ni l’escola esportiva, ni la federació de gimnàstica estaven al corrent de què ens estava a punt de caure al damunt. Optimista per la confiança que m’inspirava el fet que els responsables d’esports de casa comuna hi estaven donant tombs per trobar solucions que afavorissin la millora de la sala de musculació sense fulminar un pilar de l’educació esportiva de la nostra parròquia, el 13 de maig ens arriba la bufetada en una nova reunió de comissió d’Esports en què, vés a saber per quines pressions metafísiques, la proposta torna a caure damunt la taula amb els mateixos arguments que el 2 d’abril, però ara sí que prospera perquè la majoria d’UP+DA representada a la dita comissió ja n’està convençuda. Cop a la gimnàstica titulava un mitjà de comunicació del país pocs dies després. Un cop molt difícil de justificar tenint en compte els arguments que el sustenten. El mutisme dels responsables del Comú d’Encamp obliga les famílies afectades a buscar fórmules de mobilització i la Federació reclama que s’hi reflexioni. Aquesta setmana, 2.000 ciutadans amb les seves signatures reclamaven a la nostra casa comuna que no faci desaparèixer un espai únic a casa nostra concebut per l’educació en l’esport dels nostres infants. Nosaltres, des de PS+Independents, tal com ja vam fer el 2 d’abril, convidem el Comú a aturar la maquinària i a buscar solucions plegats, si ens hi volen, perquè la nostra sala de musculació es modernitzi i tingui un espai digne sense haver de sacrificar la formació en gimnàstica artística i esportiva dels nostres infants i joves, i sense desballestar les úniques instal·lacions del país que permeten, per superfície, alçada i equipament, treballar plenament aquesta disciplina esportiva (fins i tot en l’àmbit de les estades dels professionals en aquesta matèria, que sembla que haguem obviat en l’argumentació).

Veure article original

El conseller del PS al Comú d’Encamp, Joan Sans, es va mostrar molt crític amb l’adjudicació per via d’urgència de les obres d’arranjament de dos murs a la carretera secundària Vila-Beixalís. Una actuació que va qualificar de “potinada” i en la qual hi ha alguna irregularitat i una assumpció de treballs que no es troben dins l’àmbit competencial de la corporació.

El fet és que arran de l’asfaltatge d’aquesta via es va detectar que dos murs que hi ha a la zona es podien esfondrar per les vibracions de la maquinària. Per aquest motiu es va decidir procedir a consolidar-los, una tasca que –segons estableix la llei i es recull al mateix informe tècnic del projecte– es considera manteniment i per tant ha de ser assumida pel Govern. Tot i així, en el transcurs d’una reunió entre el Comú d’Encamp i el ministeri d’Ordenament Territorial es va remarcar la urgència de l’actuació i que si s’endarreria suposaria també un retard dels treballs previs a la pavimentació de la carretera. Per això es va acordar que, tot i ser competència del Govern, el Comú se’n fes càrrec i que més endavant l’executiu ja retornaria la inversió.

Això va fer que el Comú publiqués dos edictes per adjudicar l’obra –per procediment d’urgència–, un dels quals supera l’import fixat en l’ordinació del pressupost en curs (l’actuació puja a 43.879,55 euros quan el límit està establert en 30.000 euros). Davant de tot plegat, Sans va denunciar en primer lloc la manca de previsió del Govern, que és qui havia d’haver detectat que els murs tenien deficiències. Així mateix es va preguntar per quin motiu el Govern passa la pilota al Comú perquè sigui la corporació la que assumeixi una il·legalitat contra l’ordinació del pressupost. Finalment va lamentar que aquest cas recorda altres situacions (com la construcció del CAP o el circuit del cap del port) en què el finançament va anar a càrrec del Comú quan corresponia al Govern. Per això va assenyalar que abans de començar l’obra de la carretera de Vila-Beixalís ja s’hauria d’haver signat el conveni que es proposa firmar ara entre les dues parts.

Davant d’això, el PS preveu entrar una pregunta per conèixer els detalls de l’afer. Per Sans el quid de la qüestió és que si les coses s’haguessin fet bé potser les obres s’haurien allargat vint dies i això no hauria permès el pas de la Vuelta per aquesta via.

Veure article original

El conseller de l'oposició al comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, reclama a la majoria l'extracte de les targetes que els cònsols van utilitzar per fer pagaments de CampRabassa i del comú i que el Tribunal de Comptes va trobar que no estaven justificats. Avui, a RNA, Areny ha demanat una implicació real de gent amb pes polític de la parròquia en la plataforma que s'ha creat per desbancar UL del poder.

Rossend Areny ha presentat una demanda d'informació a la majoria per obtenir els extractes de les targetes del crèdit de què disposen els cònsols lauredians i dels quals va dubtar el Tribunal de Comptes per haver-hi pagaments injustificats. Com que, per l'històric del mandat, Areny dubta d'aconseguir la informació, creu que ha de ser el Tribunal de Comptes qui "ha de prendre mesures" perquè va ser qui "va denunciar el fet".

El conseller de l'oposició ha explicat la seva vinculació amb la plataforma creada per poder desbancar Unió Laurediana del poder. Tot i així ha dit que ara per ara no es presentarà a les llistes al desembre. La causa és el cansament personal per la nul·la implicació de persones de rellevància, com ara Ladislau Baró, Gilbert Saboya o la família Ribas, que són, en la seva opinió, qui "mouen els fils". "Els que estem picant pedra som els de sempre i Rossend Areny se n'està cansant".

Areny ha denunciat de nou l'opacitat de la majoria comunal. Ha criticat, a més, que el de Sant Julià és l'únic comú que en aquest mandat ha incrementat l'endeutament i reduït la inversió.

Veure article original

Al següent link podreu veure l'entrevista al conseller del Partit Socialdemòcrata al comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0 26.05.15

El conseller del PS al comú d'Encamp, Joan Sans, ha estat molt crític amb el que ha qualificat d'inoperativitat de la corporació, que ha estat "incapaç de fer cap millora" durant el mandat actual. Per bé que reconeix els eforços en eixugar el deute, denuncia que s'ha fet renunciant a les inversions. Sans apunta que els propers mesos seran difícils i que des de la seva formació treballaran per poder portar millores reals a la parròquia.

Joan Sans és rotund en afirmar que la parròquia d'Encamp no està millor que a principi de mandat. Diu que la situació és delicada i que no hi ha hagut cap acció de millora ni en termes socials ni per reactivar el comerç o embellir la parròquia. Un abandonament que encara és més agreujat al Pas de la Casa, els ciutadans del qual porten quatre anys escoltant promeses que no s'acaben traduint en accions.

Pel que fa a l'eixugament del deute, coincideix amb la majoria que és una acció important. Però difereix en la forma, ja que segons Sans s'ha arribat a aquesta situació en renunciar a les inversions i no fent res per revitalitzar la parròquia.

Des d'ara fins a les eleccions comunals, el PS treballarà per presentar una opció progressista única, que aglutini independents i altres sigles que vulguin treballar conjuntament per Encamp i el Pas de la Casa.

Veure article original

Al següent link podreu veure l'entrevista al conseller del Partit Socialdemòcrata al comú d'Encamp, Joan Sans, al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0 13.05.15

El conseller de la minoria del PS al Comú d'Encamp, Joan Sans, ha lamentat que la majoria comunal "no hagi estat capaç ni tan sols de posar sobre la taula un projecte" de millora al Pas de la Casa. Durant la sessió de Consell de Comú celebrada aquest dijous a la tarda, Sans ha lamentat que "cada any el cònsol major doni la mateixa resposta quan se li pregunta per aquest projecte", i ha posat com a exemple notícies aparegudes als mitjans de comunicació els darrers anys. En aquesta mateixa sessió de Comú també s'ha donat a conèixer que la corporació ha tancat el primer trimestre del 2015 amb un superàvit de 4.129.263 euros.

Durant la sessió de Comú d'aquest dijous a la tarda, Sans ha lamentat les declaracions fetes a la premsa pel cònsol major, Jordi Mas, el passat 1 de maig en el marc de la celebració de Sant Jaume dels Cortals. Aleshores, va assegurar que ja hi ha alguns esborranys del projecte de millora del peu de pista del Pas de la Casa, un projecte que s'ha de fer conjuntament amb SAETDE.

Sans ha presentat notícies aparegudes a la premsa des de l'any 2012 on ja s'assegurava el mateix, i ha lamentat que en quatre anys no s'hagi avançat. El conseller de la minoria ha deixat clar que no critica el fet que no s'hagi executat cap inversió, tenint en compte la política de contenció de la despesa que ha hagut de mantenir el Comú els darrers quatre anys.

Tot i això, ha posat èmfasi en el fet que "ni tan sols a les acaballes del mandat hagin estat capaços de presentar almenys un projecte" en aquest sentit, i ha constatat que les relacions amb SAETDE "que a principi del mandat es va prometre que millorarien tant, segueixen sent dolentes".

Per la seva banda, el cònsol major s'ha mostrat "d'acord" en el fet de lamentar que no s'hagi aconseguit més celeritat per part de SAETDE a l'hora d'executar aquest projecte. Mas ha admès que durant aquests quatre anys "no hem avançat tan com ens hauria agradat", en relació al projecte de millora del peu de pistes del Pas de la Casa, però ha afegit que "no tot ha estat negatiu, ja que hem aconseguit que SAETDE tornés a invertir a la parròquia".

El Comú tanca el primer trimestre del 2015 amb un superàvit de 4.129.263 euros

En la sessió de Comú celebrada aquest dijous a la tarda també s'ha donat a conèixer que la corporació ha tancat el primer trimestre del 2015 amb un superàvit de 4.129.263 euros. Les operacions corrents presenten un superàvit d'1.164.175 euros, amb una reducció de les despeses corrents del 6,91% respecte el mateix període de l'any anterior.

Pel que fa a les operacions de capital, aquestes presenten un superàvit de 1.080.289 euros. Mas, s'ha mostrat satisfet d'aquestes xifres i ha assegurat que "marquen la pauta" a seguir per "mantenir una situació tranquil·la" de cara al futur, ja que "rebaixem despesa i mantenim una gestió acurada".

D'altra banda, tant Sans com la consellera de l'oposició del grup mixt, Eluska Galdós, han aprofitat per criticar el fet que els comuns vulguin tornar a presentar la proposició de llei de modificació de la Llei de transferències. Tots dos han lamentat "la pèrdua de temps i de diners" que ha suposat el fet que en els darrers quatre anys no s'hagi resolt la qüestió. Galdós també ha insistit en criticar que es vulguin utilitzar les transferències del Govern per eixugar deute comunal.

Veure article original

El poble de Santa Coloma no ha rebut tota l’atenció que es mereix. Així ho creu la consellera socialdemòcrata al comú d’Andorra la Vella, Dolors Carmona.

Carmona és conscient que la zona no és fàcil: ocupa una superfície gran, travessada per una carretera general i a més és inundable. Reconeix que s’hi han fet actuacions puntuals però assegura que no n’hi ha prou. Cal un pla d’actuació per tenir una visió global del problema.

La consellera socialdemòcrata creu que aquest exemple val per tota la parròquia ja que en altres zones com ara l’avinguda Meritxell també s’ha actuat sense tenir una visió clara del què es vol. Per això valora positivament que els comerciants de la zona hagin dit prou i demani un estudi previ abans de continuar amb la remodelació.

Eleccions comunals

D'altra banda, la consellera socialdemòcrata al Comú d’Andorra la Vella no descarta una possible entesa amb Socialdemocràcia i Progres de cara a les comunals de finals d’any, sempre i quan els programes siguis coincidents.

Per a Carmona el més important en política "és el projecte" i el prioritza per davant els rèdits electorals d’una possible unió.

No obstant reitera que el partit està obert a d’altres formacions si es comparteix el projecte.

Veure article original