El Partit Socialdemòcrata va informar, ahir, que el conseller de l'oposició socialdemòcrata d'Encamp, Joan Sans, ha sol·licitat al cònsol major, Jordi Mas, una còpia de l'àudio de la sessió de Consell de Comú del 4 d'octubre. En aquella sessió hi va haver una disputa entre el conseller de l'oposició i el cònsol menor d'Encamp, Jordi Torres, i algunes de les expressions no van constar en l'acta. En la següent sessió de Consell de Comú els socialdemòcrates van demanar que s'incorporessin les intervencions suprimides a l'acta, però aquesta es va aprovar tal qual, i per aquest motiu sol·liciten poder tenir l'enregistrament.

Durant la sessió de Consell de Comú d'Encamp del 4 d'octubre els consellers de la minoria d'Encamp van denunciar la contractació d'un assessor de Recursos Humans. Les queixes dels socialdemòcrates van derivar en una discussió amb el cònsol major, Jordi Mas, i el cònsol menor, Jordi Torres. Durant el debat, el cònsol menor va acusar a Joan Sans de «manca de cintura política» i de «barrejar naps i cols». A l'acta de la sessió no es van incloure aquestes intervencions, i en la sessió següent el socialdemòcrata va reclamar que s'incloguessin, però la majoria va decidir aprovar l'acta sense fer-hi les noves aportacions.

En vista que la majoria comunal no va voler tenir en compte aquesta demanda dels socialdemòcrates, Sans ha sol·licitat al cònsol major que li lliuri una còpia de l'enregistrament de l'àudio de la sessió en concret. La petició ha de ser resolta en un termini inferior a dos mesos.

El coordinador del comitè local del Partit Socialdemòcrata a Canillo, Albert Torres, ha fet balanç de la feina de Josep Mandicó i David Palmitjavila durant el seu primer any de mandat. Malgrat que la formació no es troba dins la corporació en no haver presentat llista a les passades comunals, assegura que es fa un seguiment de les actuacions de la corporació que, diu, no deixa gaire marge per a la crítica perquè “el cònsol té les mans lligades”. Un aspecte on sí s’entén que cal millorar és en la gestió del Palau de Gel. Des de la formació socialdemòcrata es considera que la destitució, ara fa unes setmanes, de qui era el seu director, David Caubet, “no és la solució” als problemes  financers que travessa l’emblemàtica instal·lació canillenca.

“Eliminar el director pot suposar uns 50.000 o 60.000 euros l’any, però algú amb criteri professional ha de fer-ne les funcions”, apunta Torres, que entén que portar la gestió des de la comissió del mateix comú només ha de ser una sortida provisional i “transitòria”. Pel polític socialdemòcrata els problemes del Palau Gel s’han de buscar en  ltres despeses més enllà del sou del seu màxim responsable. “El problema gran és l’energia necessària per escalfar l’espai. En la resta, com ara els salaris del personal, no hi ha gaire marge”, apunta, per després xifrar en entre 400.000 i 450.000 euros l’any el que s’ha de destinar a l’electricitat i el gasoli de la instal·lació.
 
El que queda clar, a l’entendre del coordinador local socialdemòcrata, és que no es pot plantejar tancar el Palau. “És evident que no es pot fer”, referma Torres, que demana a la corporació actual que es treballi per tal de buscar fórmules “per gestionarlo amb criteris més eficients i racionals” i d’aquesta forma poder reduir el dèficit.

CÒNSOL AMB POC MARGE D’ACCIÓ
Sobre la resta d’actuacions de la corporació encapçalada per Mandicó i Palmitjavila, des de la formació socialdemòcrata es manifesta que poca crítica se’n pot per perquè “per sort o per desgràcia la tasca del comú és ara el dia a dia; els recursos són els que són”. I és que Torres assegura que el cònsol “pot pagar els talons i  poca cosa més”, i “faria el mateix fos del partit que fos”.

En aquest sentit, el coordinador del comitè local socialdemòcrata prefereix centrar els seus retrets en l’anterior corporació i, sobretot, en el que al seu entendre és el projecte que ha deixat hipotecat el comú: l’aparcament del Prat del Riu. “Parles amb la gent i la gran majoria opina que no s’hauria d’haver fet, fins i tot els consellers que ho van  votar”, assegura Albert Torres, que compara la situació que ha d’afrontar Josep Mandicó amb la que va encarar el seu partit en entrar al Govern després de guanyar les eleccions generals de l’any 2009. “Se l’ha trobat adjudicat igual que nosaltres ens vam trobar el túnel de les Dos Valires. La part grossa del projecte ja està feta”, recorda el màxim responsable canillenc de la formació.

L’aprovació de l’acta de la darrera sessió de consell del Comú d’Encamp va ser el punt més polèmic de la sessió d’ahir. Els socialdemòcrates van esmenar l’acta perquè hi van trobar a faltar diverses intervencions de la darrera sessió referents a la contractació d’un assessor en matèria de recursos humans. En aquella sessió el cònsol menor encampadà, Jordi Torres, va dir al conseller de l’oposició que tenia “falta de cintura política” i que barrejava “naps i cols”.

Tal i com va explicar Sans, des del PS van intentar que aquestes intervencions constessin a l’acta i ho van demanar a la majoria comunal, però aquests no les hi van voler incloure. Per Sans “és molt greu” l’omissió que s’ha fet i que no s’hagi volgut recti car. A més, va assegurar que es tracta d’una “mutilació” d’allò que els pot perjudicar, i que el que han fet és “silenciar dos consellers electes”. De fet, es va mostrar sorprès perquè mai s’havia donat aquesta situació en un consell de comú.

Sans va recordar a la majoria que com a conseller té el dret de demanar que constin en acta les seves intervencions i les dels altres consellers, i va criticar el cònsol major, Jordi Mas, per dir que no sap si té aquest dret o no.

Aquest fet va desencadenar que Sans, durant tota la sessió d’ahir, iniciés les seves intervencions  demanant que constessin en acta.

Tot aquest enrenou va provocar que l’execució pressupostària del tercer trimestre del 2012 quedés en un segon pla. En aquest sentit, i segons els números que es van presentar, té un resultat negatiu de -136.913 euros, que per tant fa preveure, segons el cònsol major, que “l’any s’acabarà en negatiu”.

En aquest sentit, el cònsol va explicar que tot i haver reduït les despeses, els ingressos han patit una davallada del 4,46%. Una conjuntura que per Mas explica per què s’està donant aquest resultat.

LLUM VERDA A LA CABECA
El consell de Comú d’Encamp va aprovar ahir el pla parcial de la urbanització de la Cabeca, en una franja paral·lela a la carretera que uneix Escaldes-Engordany i Encamp. Amb la part administrativa ja resolta, el director general de la promotora Arbres de Tardor, Joan Pla, va indicar que el següent pas és l’aprovació del projecte d’urbanització, que esperen que sigui en uns sis mesos, per poder començar a fer les obres mínimes de la urbanització, les d’accessos i vials, el 2013, i cap el 2014 començar la comercialització de les parcel·les perquè els compradors les construeixin. La inversió que farà Arbres de Tardor per urbanitzar és de 14 milions d’euros.

Es tracta d’un dels projectes més importants plantejats a Andorra, ja que es tracta d’una urbanització que inclou oci, comerç i zona residencial en un espai de 155.000 metres de superfície.

L’anunci fet dilluns pel Comú d’Escaldes-Engordany de convertir l’avinguda Carlemany en zona per a vianants el 2013 ha comportat reaccions oposades en aquesta parròquia i a Andorra la Vella. Els consellers socialdemòcrates a la corporació escaldenca van expressar ahir el suport al projecte. La cap de l’oposició, Cèlia Vendrell, va afirmar que, tot i que no han participat en l’elaboració del pla, “estem a favor que l’avinguda sigui per a vianants” i “ens agrada” la proposta d’instal·lar el mateix paviment de la voravia a la zona de la calçada actual.

Vendrell va afegir, però, que “ens hauria agradat que això s’hagués fet fa tres anys, quan es va remodelar l’avinguda”, i estalviar-se així els 1,5 milions que caldrà invertir. La consellera de la minoria creu que en aquell moment hauria estat més econòmic, ja que ara cal desfer part de l’obra. A més, la compra de mobiliari urbà potser també hauria sortit a millor preu. Per aquest motiu es va preguntar per què no es va fer aleshores, ja que hauria estat més beneficiós per a les arques comunals, encara que desconeix si els comerciants ho haurien acceptat.

La consellera del PS va posar en relleu que Carlemany no és avui una artèria gaire transitada pels vehicles, ja que s’ha desviat molt trànsit amb l’establiment d’un sentit únic. També va afegir que l’ideal seria que la remodelació es fes de forma conjunta amb la capital, i per aquest motiu creu que s’hauria d’haver informat abans la parròquia veïna del projecte ja que el turista no diferencia entre les dues avingudes. Tot i així, va exposar que Escaldes ha d’avançar i per això no s’ha d’aturar a esperar a la capital.

L’anunci, però, ha caigut com un gerro d’aigua freda a Andorra la Vella i ahir el Comú ja va mantenir una reunió amb les associacions de comerciants (que van mostrar la seva sorpresa). En declaracions a la premsa abans de la trobada, el cònsol menor i conseller de Promoció Econòmica, Jordi Minguillón, va afirmar que el projecte d’Escaldes no farà canviar els plans de la capital. Així mateix, es va mostrar a l’espera de conèixer l’opinió dels botiguers de la parròquia.

Minguillón va recordar que empresaris i Comú fa temps que treballen en un projecte d’embelliment de Meritxell, que preveu ampliar les voreres i fer l’avinguda d’un sol sentit de circulació. Això oferiria una continuïtat amb l’avinguda Carlemany. Aquest pla es va donar a conèixer al juliol a Mobilitat i ja s’han fet diversos estudis.

El cònsol menor va recordar que aquesta solució és la que va rebre el suport dels comerciants i va afegir que si es proposa tancar Meritxell, a més de decidir quin tram es pacifica, les associacions de botiguers demanaran fer per a vianants la resta de zones comercials, i el Comú desconeix si això és viable. Minguillón també va recordar que els establiments que són fora de l’artèria temen que els canvis els afectin negativament i va lamentar que Escaldes hagi impulsat un projecte per separat quan el que cal és fer plans globals.

El conseller de la minoria socialdemòcrata del comú d’Encamp Joan Sans es va mostrar “preocupat” per l’anunci que va fer el cònsol menor de la parròquia, Jordi Torres, que va exposar que la corporació podria tenir dificultats per fer front a la paga de Nadal dels seus treballadors en funció de quan Saetde decideixi pagar el cànon. Sans es va mostrar sorprès perquè Torres hagi fet aquestes manifestacions just un mes abans d’haver de fer front a aquest pagament. “Volem saber el problema que hi ha. Saetde fa anys que ha retardat el pagament del cànon com a mesura de pressió, i si se’ns justifica que no s’ho esperaven tindríem un problema molt greu”, va exposar Sans, que es va mostrar crític amb la manca de planificació que significaria la situació. “Un comú no pot adonar-se que no té diners un mes abans. És incoherent i no passa a cap altre lloc”, va remarcar, tot afegint-hi que si realment la majoria no s’havia adonat que hi podia haver aquestes tensions de tresoreria, hauria tingut lloc “una mala gestió”.

En aquest sentit, el conseller de la minoria va explicar que des del seu grup s’ha entrat una pregunta perquè sigui contestada en la sessió de comú que se celebrarà dijous, en la qual demanen “perquè no se n’han adonat fins ara, i com ho justifiquen, perquè les dificultats econòmiques ja hi eren fa un parell o tres d’anys i no sé si aquestes declaracions volen ser una cortina de fum”.

AMBIENT ENTRE ELS TREBALLADORS
Les tensions de tresoreria que podrien comportar un retard en el cobrament de la paga de Nadal van agafar de sorpresa els funcionaris comunals. Fonts dels treballadors van indicar que no tenien constància de res i que tothom se n’havia assabentat per la premsa. Les fonts consultades reconeixen que no els fa gràcia que es pugui donar aquesta situació, però el cert és que no s’ha generat un gran malestar a la casa comuna. La notícia es mira amb cert escepticisme i ningú dubta que cobrarà perquè la paga està garantida per llei. En aquests sentit, les fonts van indicar que confien que finalment no hi haurà cap problema i entenen que si no poguessin cobrar-la al desembre ja se’ls hauria comunicat. Com que no ha estat així, entenen que tothom cobrarà quan toca.

PLA FINANCER
D’altra banda, el conseller de la minoria també va valorar les manifestacions del cònsol menor sobre el pla financer que ha encarregat el comú. Sans va assegurar que la minoria encara no ha rebut cap explicació dels escenaris que es plantegen en el document però que el cònsol major, Jordi Mas, es va comprometre a fer-los arribar una còpia després que el Diari publiqués la informació. Mas també tindria pendent una trobada amb tots els consellers per donar a conèixer els tres escenaris i va recordar que l’estudi, que ha costat 26.000 euros, és el què ha d’aportar les solucions per redirigir la situació econòmica. Amb tot, va recordar que les retallades salarials enlloc no han ajudat a sortir de la crisi.

El Partit Socialdemòcrata d’Ordino és partidari d’eliminar els quarts. Així ho va explicar la que va ser la cap de llista del PS a la parròquia de les valls del nord, Carolina Poussier, en les eleccions comunals passades, que considera que “els quarts miren per la gent del quart i no pel bé de la parròquia. Crec que hem arribat a una època en què els quarts haurien de desaparèixer, ho tinc molt clar”.

En aquest sentit, Poussier va posar com a exemple l’hotel Casamanya. “Ningú no s’arriba a posar d’acord i la parròquia no treu cap benefici del que està passant”, va afirmar la socialdemòcrata, que hi va afegir que actualment “els quarts fan més mal que una altra cosa”. Així, aposta perquè “o trobem una solució perquè afavoreixin la parròquia o acabem amb això, perquè són institucions que ja no tenen sentit”. Carolina Poussier no ha estat l’única a qüestionar la continuïtat dels quarts, i és que mesos enrere tant el cònsol, Ventura Espot, com el conseller de la minoria i excònsol, Enric Dolsa, ja s’havien mostrat partidaris d’obrir el debat per decidir quin ha de ser el futur d’aquestes institucions que han perdut la major part d’atribucions que tenien en el passat. Malgrat tot, el llevador del quart d’Ordino, Joan Ramon Sánchez, en ple debat va defensar la figura assegurant que els membres de la institució no cobren i en canvi assumeixen tasques socials. En aquest sentit, va defensar que els quarts podrien assumir tasques que actualment fan els comuns.

D’altra banda, i pel que fa als usos que se li podria donar a l’antic hotel Casamanya, els socialdemòcrates d’Ordino aposten per fer-hi una residència per a gent gran. “Pensem que és la millor opció, i després, si fos possible, utilitzar altres espais per ampliar la biblioteca”, va indicar Poussier, que, no obstant això, va destacar que en primer lloc “caldria fer un estudi per veure si és viable”. Per poder donar aquest servei, però, també reconeix que el comú no hauria de pagar el lloguer que demanava el quart en anteriors negociacions. “No trobo normal que el comú hagi de pagar un lloguer per una cosa que és del poble”, va concloure.

El cap de l’oposició al Comú d’Encamp, Joan Sans, es va pronunciar ahir sobre la decisió de l’accionista majoritari de Saetde, Joan Viladomat, de sortir de Ski Andorra. Ho va fer traslladant part de la responsabilitat a l’actuació de la majoria comunal encampadana. Pel conseller socialdemòcrata, el fet que l’actual consolat s’hagi mostrat dubtós envers les amenaces de l’empresari ha desembocat en una “situació límit que no s’havia viscut mai abans”.

En aquest sentit va argumentar que l’anterior cònsol major, Miquel Alís, “tenia les coses clares i deia per aquí no passo”. Això va fer que el Comú i Saetde arribessin diverses vegades a la Batllia. Sans va exposar que mentre aquesta situació va durar sí que hi havia problemes i es considerava que Alís “era el dolent”, però també va permetre que “les coses anessin funcionant” fins avui. Davant d’aquest fet, el conseller de l’oposició va posar en relleu que “Alís se’n sortia i qui no se’n surt” és l’actual majoria comunal.

El cap de la minoria també va adreçar crítiques a Viladomat. Sans va remarcar que, amb la decisió de l’accionista  majoritari, el consell d’administració de Saetde es veurà obligat a cedir davant l’interès de l’empresari. El conseller del Comú d’Encamp va lamentar que “ha aconseguit posar-los entre l’espasa i la paret” tan sols un mes abans de l’inici de la temporada d’hivern, un fet que va qualificar de “joc brut”. També va afirmar que si ell fos “a l’altre costat” (en referència a la majoria comunal) “no sabria mossegar-me la llengua”. Per aquest motiu creu que “cal ser més francs” i dir què es pensa de la situació que s’està vivint.

Sans també va qüestionar on es troben les bones relacions entre el Comú i Saetde, a què, diverses vegades, s’ha referit la majoria. El conseller del PS va remarcar que no s’han vist en la posada en marxa del Funicamp. Així mateix, va indicar que el primer que la societat explotadora del camp de neu ha fet és posar un recurs al Comú contra l’impost de radicació.

Sans va indicar que el que no es pot fer és perdonar el pagament de l’impost de radicació a Saetde quan és una taxa que paguen la resta d’empresaris de la parròquia. En aquest sentit creu que la societat no ha de tenir unes condicions especials encara que tingui un pes superior a un altre negoci. El PS preveu preguntar a la majoria sobre Saetde en el proper consell de comú.

Deia el pensador Agustí d’Hipona que la supèrbia no es grandesa sinó inflor, i allò que està inflat sembla gran, però no és sa. Això mateix és el que devia pensar una ciutadana pamplonesa sobre la reialesa espanyola després d’intercanviar aquest estiu unes paraules amb el príncep hereu a la corona espanyola. Resulta que la pamplonesa en qüestió va interpel•lar el príncep hereu quant aquest sortia d’un acte a Iruña per demanar-li un referèndum sobre la continuïtat o no de la monarquia. Quan l’hereu va contestar-li que això no era possible per problemes “constitucionals” ella va demanar-li que abdiqués si mai arribava a ser coronat rei. El príncep hereu, sense posar-hi aparentment massa interès, va decidir tancar la conversa amb un superb “ja has aconseguit el teu minut de glòria”, a la qual cosa la pamplonesa va respondre “no, senzillament vull deixar de ser súbdita per ser ciutadana”.

La noble gràcia d’atorgar “minuts de glòria” sembla, però, que no és una pràctica exclusiva de la més alta condició aristocràtica. Sense anar més lluny, en la darrera sessió del consell del Comú de Sant Julià de Lòria, la Sra. consellera de cultura també va fer ús de la seva honorable condició per concedir, de forma superba i prepotent, “un minut de glòria”. al grup de la minoria. Va ser en la seva intervenció per respondre al conseller Areny, just després que aquest expressés el malestar del seu grup pel fet que s’hagués menystingut la petició d’incloure un punt en l’ordre del dia de la sessió per parlar del Trívium, i que ni tan sols s’hagués tingut la deferència d’informar sobre la decisió.

La intervenció de l’honorable Sra. consellera –i el seu gràcil atorgament del “minut de glòria”- va venir precedida -i apadrinada- per la de l’honorable Sra. Cònsol, que ostensiblement contrariada i molesta pel fet que els consellers de la minoria expressessin una vegada més la seva opinió, va tractar de ridiculitzar-los dient que ja estava previst que l’afer Trívium es tractés en l’apartat de precs i preguntes, apartat on, tot sigui dit, aquesta qüestió no hi constava per enlloc –només cal remetre's a la documentació que s’adjunta per a les sessions de comú.

La intervenció de l’honorable consellera va deixar ben palesa l’arrogància amb què l’equip actual despatxa les preocupacions de la ciutadania, especialment quan aquestes preocupacions no van en sintonia amb les de la majoria comunal, o quan la ciutadania no els riu les gràcies. I no només això. La manca d’elegància dels responsables polítics que s’han ocupat de l’afer Trívium han situat en la picota immerescudament a un bon grapat de persones que han vingut esmerçant molts esforços, apostant per la nostra parròquia a l’hora de tirar endavant un projecte cultural i educatiu ambiciós –si- i també innovador. Parlem de l’equip de tutors, del cap d’estudis, dels professors a qui s’ha acomiadat –o, com diu eufemísticament la Sra.  consellera, “a qui no s’ha renovat el contracte”-, dels professors que per motius diversos han decidit mantenir-se en el projecte, de les mares i els pares que han mostrat la seva disconformitat per les formes emprades al llarg de tot l’afer, de les mares i els pares que han continuat inscrivint els seus fills en les activitats artístiques que es promouen des de la Trapa i, en darrera instància, dels anteriors Cònsols, el Sr. Pintat i el Sr. Sangrà, de l’anterior consellera de cultura, la Sra. Aguilar, i de tot l’equip tècnic que treballa amb afany a la Conselleria de Cultura, tots ells els veritables iniciadors del projecte. Tant costava reconèixer la tasca i la iniciativa de totes i cadascuna d’aquestes persones? Tant costava constituir una taula de treball plural per reconduir l’Espai d’Arts Escèniques des del consens, el diàleg i respectant les sensibilitats de tots els actors implicats? Perquè el consistori s’acarnissa amb aquest projecte però no dubta en ampliar amb capital públic altres projectes que presenten dèficits infinitament superiors, com ara Naturlàndia, que acumula avui un dèficit de més de 4 milions d’euros?

... i la cirereta del pastís, el “minut de glòria” que la Sra. consellera de cultura atorga sorneguerament als consellers de la minoria perquè puguin fer ús del seu dret d’expressió i “intentar” fer constar en acta –això, al Comú de Sant Julià de Lòria, no sempre els és possible als consellers de la minoria- la seva opinió sobre com s’ha reconduït l’Espai d’Arts Escèniques Trívium.

Agustí d’Hipona considerava que l’acceptació de l’error ratificava l’existència de l’ànima humana, i ho expressava mitjançant l’argument “si fallor, sum”, si fallo deu ser que existeixo. Faria bé la majoria comunal en desinflar-se de la supèrbia mefítica amb què s’ha anat encebant des de l’inici del mandat per reinflar-se de la grandesa i l’elegància que la nostra institució necessita. Potser d’aquesta manera, a alguns els seria més fàcil rebaixar el to i recuperar les bones maneres, esdevenir conscients de la importància del saber escoltar a l'hora de governar una parròquia i acceptar que equivocar-se és humà, però rectificar és de savis.

Rossend Areny i Josep Roig
Consellers del grup Socialdemòcrata + Independents al Comú de Sant Julià de Lòria

Els consellers socialdemòcrates de Sant Julià, segons van anunciar ahir els mateixos Rossend Areny i Josep Roig, han entrat dues demandes d’informació per garantir la transparència. La primera fa referència a la contractació dels tres cuidadors d’animals, i volen que es demostri que el procés “seguirà el seu curs de forma impecable”. En aquest sentit, demanen per la pròrroga de l’edicte, que només hauria de ser per als residents portuguesos, o els criteris, ja que des del PS van apuntar que hi ha persones que han estat descartades per no posseir permís d’armes, entre altres aspectes.

L’altra demanda fa referència al nomenament de la cap de gabinet dels cònsols després de ser contractada com a responsable de comunicació per a la societat Camprabassa. Sobre aquest punt volen saber si ha presentat la seva dimissió a Naturlàndia i si està previst substituir aquesta  gura amb una nova incorporació. A més, es pregunten com queda el departament de Comunicació del Comú i quines funcions tenen els seus membres.