Les retallades socials per mantenir el deute comunal, el crèdit bancari de cinc milions que el cònsol Jordi Mas vol demanar perquè la corporació tingui més marge de maniobra, o la preocupació per una major proximitat institucional amb el ciutadà són algunes de les qüestions que es tractaran dijous vinent en una reunió de poble organitzada pel PS encampadà. Així ho va fer saber el conseller socialdemòcrata al comú, Joan Sans, durant una entrevista a l’espai Parlem-ne de COPE Andorra-AD Ràdio, en què també va denunciar la “incapacitat” de la majoria per convocar trobades d’aquest tipus per tal d’acostar l’actualitat de la corporació als ciutadans.

“No han estat capaços de convocar una reunió de poble per explicar la polèmica de la retirada de les subvencions a les llars d’infants”, va denunciar Sans, que va remarcar que aquesta és una de les qüestions que més el neguiteja. “L’únic compromís que ha complert l’equip de govern ha estat mantenir el deute, però ho ha fet a costa d’algunes retallades socials que no toquen”, va afegirhi el socialdemòcrata.

Així, Sans va apuntar que el reglament d’ajudes socials que es va aprovar recentment ha servit “com a trampa: que hi hagi un reglament de caràcter social no vol dir que s’hagin d’incrementar els preus públics de determinats serveis”. I es va mostrar decebut per la manera com s’han retirat les
subvencions a les escoles bressol. “S’han tallat de cop, sense cap mena d’anàlisi prèvia, i s’insta les famílies més desafavorides a anar a fer cua als serveis socials. Ho trobo pervers”, va remarcar. El conseller socialdemòcrata va lamentar igualment que “[l’equip de govern] amaguen aquestes
mesures amb el discurs que no es pot subvencionar empreses privades”, quan, al mateix temps “hi ha a d’altres empreses que sí que estan subvencionades pel comú, però que no es toquen”.

Quant a la sol·licitud del crèdit de cinc milions, Sans va recordar que ell mateix ja va advertir la majoria que “va en contra del Codi de l’administració, que no es podia fer d’aquesta manera”, oferint com a garantia un aparcament propietat comunal. “No em van fer cas i després se’ls va denegar aquest crèdit”, va recordar Sans, que opina que “decisions d’aquest tipus, que afecten els béns de tots, haurien de ser consultades a la població”.

Precisament la comunicació entre el comú i la ciutadania centrarà el tercer eix temàtic de la trobada. Arran de la renovació de les dues pàgines web de la parròquia –una de caràcter turístic, l’altra més institucional–, va criticar que aquestes pàgines “van a l’inrevés que la resta de webs comunals”, ja que les d’Encamp “són les úniques on no es poden consultar les actes del comú, ni hi ha la possibilitat de fer arribar peticions, dubtes o consultes als cònsols o als consellers”.

El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) al Comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, exigeix a la majoria que expliqui a la ciutadania en una reunió de poble el pla de viabilitat previst per a Naturlàndia, “ja que no s’està fent al consell d’administració ni al ple del Comú”. Areny, acompanyat del membre del comitè executiu Bruno Bartolomé, va donar a conèixer ahir les iniciatives preses arran de “la mala gestió” de l’ecoparc. Els socialdemòcrates consideren que una reunió pública seria “un acte de democràcia i transparència”, ja que “des de fora la situació comença a semblar alarmant o dramàtica”.

Segons el conseller comunal, la majoria afirma que s’està fent un nou pla de viabilitat “però nosaltres no hem vist ni el vell ni el nou, i comencem a dubtar que el document hagi existit mai”. “L’actual majoria flota en un mar de dades irreal, canviant, i és incapaç de dir cap a on va aquest projecte, que ha fet que el Comú ja passi de 20 milions d’euros de deute i que durant un any i mig de mandat s’hagi incrementat en més de tres milions d’euros”, va assenyalar Areny.

El nou pla de viabilitat serviria, segons va explicar la cònsol major al conseller comunal dilluns en una reunió, per renegociar amb les entitats financeres i aconseguir un finançament a més llarg termini. Això vol dir, segons Areny, que “els vuit milions negatius que té la societat no faran sinó créixer”. La cònsol major va dir també a Areny durant la trobada que encara no s’han contractat els nous auditors, però el PS dubta que no s’hagi fet ja i que siguin “afins” amb la finalitat “de defensar-se de la darrera auditoria”.

El PS critica que Camprabassa SA hagi contractat un director sense concurs públic “i operant des de l’amiguisme una vegada més”, i també que la persona elegida sigui de fora d’Andorra quan al país hi ha gent amb contactes suficients que pot fer aquest treball. Sobre aquest punt, Areny va presentar dilluns passat una pregunta en què demana quin ha estat el procés de selecció. PS-Independents també té previst demanar al teixit comercial i hoteler si Naturlàndia a ple rendiment ha significat un increment real del volum de negoci, “com es va prometre des de la majoria d’UL  anterior i actual”. Finalment, Areny va reclamar de nou la presència dels membres de l’oposició als consells d’administració de les societats participades.
 

El conseller de la minoria socialdemòcrata a Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, ha entrat a secretaria del comú una sèrie de preguntes sobre Naturlàndia adreçades a la cònsol major, Montserrat Gil. Concretament, Areny demana informació sobre la contractació d'un director per al parc d'animals i la relació amb una consultora per la redefinició del projecte. El comitè del PS a Sant Julià, de fet, va més lluny i demana una reunió de poble perquè la majoria expliqui la situació de Naturlàndia.

Que el comú s'expliqui sobre Naturlàndia. Aquest és l'objectiu de les preguntes que Rossend Areny ha entrat a la corporació laurediana. Se centren, sobretot, en la contractació d'un director per al parc d'animals i d'un assessor estranger per redefinir el projecte, que considera que no s'ha fet de forma adient. Areny també demana que se'ls faci arribar els dos plans de viabilitat: l'antic i el que s'ha fet, tenint en compte les xifres del parc a final de l'estiu. De fet, ha emplaçat la majoria a convocar una reunió de poble per fer pública tota la informació referent a Naturlàndia: "Que el pla de viabilitat es presenti públicament al conjunt de la ciutadania, ja que no s'està fent als fòrums que ja hi ha a data d'avui. I entenc per fòrums, els consells d'administració de la societat i el ple del comú amb els consellers de la majoria i la minoria".

Areny reitera la demanda que els consellers de la minoria formin part dels consells d'administració de les tres societats participades pel comú. Una petició que va comunicar personalment a la cònsol major, Montserrat Gil, en una reunió que va tenir lloc dilluns passat. Segons Areny, en aquesta trobada, Gil es va comprometre a fer una reunió mensual per informar-lo de les qüestions que la minoria socialdemòcrata cregui convenients.

El conseller socialdemòcrata també ha anunciat que des del comitè parroquial demanaran als comerciants en quina mesura Naturlàndia els ha incrementat l'activitat.

Veure publicació original

L'oposició encampadana també va votar, en la sessió de comú d'aquest dijous, contra la proposició de llei que han elaborat els comuns i que pretén modificar la Llei de patrimoni cultural, que va tirar endavant gràcies al suport de la majoria. El conseller de l'oposició, Joan Sans, va dir que creu que aquesta proposició és inconstitucional.

Per Joan Sans, "el que presenten en aquest projecte de modificació és indefensable" perquè "el patrimoni és de tots i això que fan va en contra de tots els convenis que tenim signats de protecció del patrimoni que el Consell General ha signat".

El cònsol major d'Encamp, Jordi Mas, defensa el projecte de llei i assegura: "Ha estat estudiat, no hem estat pas quatre que ens hem reunit per fer el projecte de llei, hem tingut un tècnic en urbanisme i un jurista especialitzat en urbanisme". Matisa que és una proposició i "hi ha d'haver l'opinió del Govern i després s'ha de votar si s'accepta o no a tràmit".

Veure article relacionat

“Nosaltres no estem a favor de cap càrrec de confiança d’aquesta mena. A més a més, no veiem la utilitat d’incorporar un cap per al cap [del departament de manteniment]. No soluciona res.” La coordinadora del comitè parroquial del Partit Socialdemòcrata (PS) a Ordino, Carolina Poussier, va mostrar ahir el seu enuig per la contractació per part del comú de qui va ser conseller comunal i conseller general Jordi Cadena.

Poussier va deixar clar que “no tenim res en contra de la persona; ens l’apreciem”. Però que tal com ha anat el seu aterratge a la corporació s’evidencia “la mala gestió” de la majoria comunal demòcrata, amb el suport, en moltes ocasions de la minoria. I mentre oficialment el comú mantenia ahir silenci a la demanda del Diari per saber el motiu que ha dut la corporació a incrementar la nòmina de persones que treballen per al comú ordinenc, Poussier es lamentava que “l’única oposició és aquella que no està dins i mirem de fer nosaltres”.

Justament, el comitè parroquial socialdemòcrata es va trobar dilluns a la nit per posar en marxa la maquinària després de les vacances d’estiu. I la incorporació de Cadena al comú, on presta serveis des de fa encara no deu dies, va ser un dels eixos de debat. “És totalment el càrrec polític per excel·lència. Algú que no estava al seu costat i que incorporen per protegir el que tenen”, en referència a mirar de lligar curt eventuals adversaris de cara a una futura contesa electoral. Cadena era una de les cares visibles del Grup d’Unitat Parroquial Independent (GUPI) que més decidit va estar per acostar-se al Partit Socialdemòcrata. Va treballar amb l’Alternativa i va acabar sent parlamentari en la legislatura del Govern Bartumeu.

Poussier va lamentar que en els dos anys de mandat ja s’hagin incorporat al comú com a mínim dues persones amb una relació especial i que inicialment eren rivals de l’actual majoria. La coordinadora ordinenca del PS va explicar també que és gairebé de domini públic que al departament de manteniment hi ha problemes. “Però això no es resol posant un cap al cap el sou del qual suposo que va en conseqüència.” La darrera candidata del PS a Ordino va afirmar que “si hi ha problemes amb una persona se l’agafa i se la forma o s’adopten les mesures disciplinàries escaients”. I que en tot cas, on cal incorporacions és “a l’àrea de Cultura, que va ofegada, o el servei de circulació, que han de doblar i triplicar les guàrdies”. 

Després del consell d'avui, l'oposició del comú d'Escaldes-Engordany ha valorat el primer mes i mig del tancament de l'avinguda Carlemany.

A l'espera de saber les dades de la corporació, en fa una valoració positiva, però demana que s'hi millori la senyalització el més aviat possible.

Ha dit que aquest és un tema que han tractat diverses vegades amb els cònsols perquè el consideren "una prioritat" i creuen que ara mateix "li falta bastant per acabar de ser òptim".

Veure article original

La setmana passada, tots els consellers del comú d’Encamp (majoria i oposició) aprovàvem el reglament de prestacions socials, un reglament molt especial per com s’ha desenvolupat des que es va posar damunt la taula de la comissió, que regula i defineix la tipologia de les prestacions socials, l’establiment dels requisits i  la regulació del procediment per a la seva concessió.

Per al grup PS+Independents és molt important el fet que s’hagin tingut en compte les nostres aportacions en un moment com l’actual, un moment en què el Consell General té un projecte de llei de serveis socials i sociosanitaris a tràmit parlamentari que, després de les compareixences dels representants de DA de la comissió legislativa en aquesta matèria, tot apunta que a escala nacional se situaran els serveis socials com a serveis de segona categoria.

En definitiva, la nostra corporació ha estat capaç d’avançar-se al resultat de l’aprovació d’una llei vers la qual, si les hipòtesis no fallen, tindrem la capacitat de respondre quan calgui i frenar-ne l’impacte que pugui tenir sobre la població de la nostra parròquia.

Un exemple molt evident és que entre els barems que tindrem en consideració per al càlcul de les prestacions hi apareix el barem de la hipoteca al costat del de lloguer. Un barem que no se sol tenir en consideració quan s’avaluen les demandes i que escanya l’economia de moltes famílies de casa nostra. Un barem, en aquest cas, que s’allunya de les polítiques liberals que alguns consellers generals de DA entenen que aplica Demòcrates per Andorra. Aquest reglament, ai las!, en defuig una mica.

Arribats a aquest punt, però, és molt important que el govern comunal sigui capaç de mantenir, i augmentar si cal, la partida que s’hi destina tenint en compte els efectes que pot produir l’aprovació de la futura llei de serveis socials amb una majoria aclaparadora de DA al Consell.

Ara, però, toca estar alerta. Un reglament d’aquestes característiques no ha de servir per dir: “Ara ja podem adaptar els preus dels serveis públics al valor real del cost”, com ja va avançar el cònsol major en la compareixença posterior amb la premsa, perquè això seria joc brut. I hi insisteixo, per si fos el cas, entre tots hem d’esmerçar els esforços que calgui per fer entendre als consellers de la majoria d’UP+DA que no ho volen entendre, que l’administració no és una empresa amb afany de lucre, com ho són les empreses privades que alguns gestionen, i que els recursos públics surten de la butxaca de les ciutadanes i els ciutadans de la nostra parròquia.

Que quedi clar: el grup PS+Independents ha participat en el treball i l’aprovació d’un reglament que regula prestacions que fins ara no ho estaven, però està en contra i no participarà en la reducció i l’encariment dels serveis públics que pretén UP+DA.

Ara, més que mai, hem d’estar a l’aguait perquè no ens facin pagar una altra vegada per aquells serveis públics per als quals ja hem contribuït. Ja m’entenen: allò de fer-nos repagar fent-nos creure que copaguem.

Té només 29 anys però a acumula bastanta mli política. N en càrrecs electes aquest és el primer– però sí com una de les cares visibles de Renovació Democràtica (RD). La política el segueix interessant, tot i que ara mateix no milita en cap partit.

Era membre d’RD i va desaparèixer; fa coalició amb el PS i explota per dins. Quina opinió té a dia d’avui de la política?

De la mateixa manera que la població té un cert desencís amb la política, la mateixa gent que en fa també en té. Hi ha coses que molts havien vist tota la vida de color blanc i ara les miren i són de color vainilla.

I vostè on està?

Jo sempre he estat al mateix lloc. Quan a RD van trencar amb el PS, no hi vaig estar d’acord però ho vaig acceptar perquè ho havia decidit la majoria. El mateix va passar quan vam dedidir anar amb ApC. Jo no hi volia anar. Al PS em demanen ara si m’hi afilio, però tampoc no crec que sigui el moment amb la trencadissa que hi ha hagut.

També podria anar amb Social democràcia i Progrés.

No he tingut cap conversa amb ells. Si me la volen oferir l’escoltaré. Això és com quan una parella d’amics se separa. Tu el que vols és escoltar les raons dels dos.

Qui el convenç més dels líders que hi ha al país?

Del tot, no me n’acaba de convènçer cap, i també va pel cap de Govern que tenim ara. Jo segueixo creient que Jaume Bartumeu és el millor polític que tenim, però no el veig com un líder i quan va tenir l’oportunitat de demostrar-ho no ho va fer.

Com es menja que sigui el millor polític però que no sigui un líder?

Tècnicament, com a polític, trobo que és molt bo, va fer una feina excepcional a l’oposició.

Què va votar en les últimes generals?

Vaig votar socialdemòcrata. DA no m’acaba de convèncer. Tot i que és cert que ha canviat molt el tema de les esquerres i les dretes, DA té unes polítiques enfocades a la gent de nivell adquisitiu mitjà-alt.

Comparteix l’opinió que qui oxigenarà la política nacional avui encara va a l’escola?

Molt probablement.

Algú de fora de l’stablishment, del qual, si m’ho permet, tot i la seva joventut, vostè ja forma part.

Fa falta un canvi d’aires i potser també generacional. Ja hi ha hagut gent jove com jo i d’altres que hem entrat en política però sí que és cert que, vulguis o no, t’acabes envoltant de gent que ja fa molts anys que s’hi dediquen i són clarament stablishment. Si realment ens volem obrir a Europa i tirar endavant, hem de canviar la manera de fer.

Treballa encara a la banca?

Sí.

Algun conflicte moral per a algú amb idees polítiques de centreesquerra?

No. Vinc d’una família humil i treballadora i en algun lloc havia de treballar. Tinc la sort de fer-ho en una empresa que paga cada mes el dia que toca i en una feina que m’agrada. Hi ha gent del PS a la banca també.

La pregunta de moda a Escaldes-Engordany: si li dic de quin costat està, Carlemany per a vianants sí o no?

Jo estic al costat de fer el carrer per a vianants. El tempo no és el correcte però la idea segueixo creient que és bona. Però s’ha encarat malament.

Com està veient l’arrencada?

Com que hi ha turisme hi ha moviment, però la valoració dels comerciants no és de tenir gaire afluència. Hi veuen un impacte negatiu. Nosaltres sempre hem dit que ens agradava la idea d’una zona de vianants. Potser s’ha fet massa aviat i no amb el consens que requeria. I encara seria millor si s’arribés a un consens amb Andorra la Vella i s’allargués fins a la rotonda del Crèdit. Seria una via comercial com la d’altres ciutats del món.

Vol dir que no acabarà així?

Si la part de Carlemany és positiva, Andorra la Vella ho farà, i crec que, quant al trànsit, és viable.

Ara es queixen els veïns per les terrases. Vol dir que fer-les tancar a les 12 a l’estiu no és molt justet?

Sí, però hi ha gent que dorm. A l’estiu tenim molt turista espanyol que sopa a les deu o a quarts de dotze, i és difícil poder conciliar-ho tot. Les coses s’han fet a corre-cuita, aprovant reglaments que entraven en vigor quatre dies més tard…

L’ha sorprès el nivell de virulència de l’oposició?

A mi, el que em va saber greu és que quan es va saber que hi hauria aquesta oposició i que el tema podia acabar a la Batllia, la majoria no intentés fer un esforç extra per consensuar-ho al màxim. Després s’han fet taules de treball, però tu no pots arribar el 5 de novembre i dir ‘vull tancar això’.

És dels que atribueix algun paper al cap de Govern en tot aquest afer?

Jo això no ho sé, però sí que hi ha coses que són curioses. No m’agrada veure-hi coses amagades, però hi ha algunes casualitats… Tot el tema de l’avinguda Carlemany per a vianants va saltar d’un dia a l’altre just després del Patapou. Són coses curioses que poden no anar relacionades però són curioses. No crec que els cònsols [d’Escaldes] siguin titelles del cap de Govern però quan formes part d’un mateix partit, havent estat cònsol set anys i vivint al costat del comú, seria normal que hagués donat alguna indicació.

Ja que li he plantejat una de les preguntes de moda, acabo amb l’altra. Què li ha semblat tot el tema del Cirque du Soleil?

No tinc constància que hagi tingut una gran repercussió en l’àmbit hoteler, de la restauració i del comerç. Posar les entrades gratis o tan barates va totalment en contra del  que deien, de fer ve nir turisme de qualitat. Si vols que vingui gent de qualitat has de fer pagar entrada. 50 o 60 euros, o obligar d’alguna manera a pernoctar o a consumir.

Les negociacions del Comú d'Encamp amb Saetde per gestionar el Funicamp i l'acord amb FEDA per invertir en la millora dels entorns del Llac d'Engolasters van ser un dels principals punts de conflicte entre els consellers de la majoria i els de la minoria. En el primer cas, la consellera del grup mixt, Eluska Galdós, i el conseller socialdemòcrata, Joan Sans, van criticar que Saetde continuï decidint els dies d'obertura i tancament i que s'hagi optat per oferir el servei durant un mes i mig i no tot l'estiu. Consideren també que no es dóna prou informació al país sobre aquesta activitat i no tenen clar si la inversió de gairebé dos milions d'euros per al manteniment del giny beneficia a tota la parròquia. A més, van recordar que el comú defensava l'any passat l'obertura durant tot l'estiu i van lamentar que es tanqui els dilluns per descans del personal quan altres societats similars del país no tanquen ni un dia aquest estiu.

Inversions a Engolasters // Pel que fa a Engolasters, Sans va indicar que l'acord amb la parapública per invertir 120.000 euros al 50% amb el comú per millorar l'entorn del llac no és prou satisfactori per a l'administració parroquial. El conseller va assenyalar que un cop feta aquesta inversió serà el comú qui s'haurà de fer càrrec del manteniment, tot i que el cònsol, Jordi Mas, va declarar que es tracta de mantenir mobiliari urbà, jardineria, etc. A més, Mas va agraïr a FEDA que s'oferís per participar en aquest arranjament a la parròquia.

Horaris del Funicamp // Aquest estiu l'obertura del Funicamp concentrarà al màxim els dies d'obertura en el període de més afluència, tal com va explicar a l'ANA el cònsol menor Jordi Torres. Així, estarà en funcionament del 27 de juliol al 8 de setembre, ja que si bé l'any passat va obrir des del 15 de juliol, amb les dades de l'estiu passat es va observar que l'afluència del juliol va ser baixa. D'altra banda, les novetats d'enguany seran l'obertura de l'snack-bar de Solanelles, i la incorporació d'un segon autobús 4x4 per garantir que cada hora es facin viatges d'anada i tornada entre Solanelles i Pessons passant pel peu de l'orri de Cubil.

El preu de cada passatge serà «una mica més car que l'any passat». El giny dóna accés a la zona de Solanelles, on es pot practicar el senderisme, i on el comú també continuarà oferint excursions amb autobús tot terreny fins a Pessons, amb una parada al peu de l'orri del Cubil. com de tornada.

Les negociacions del comú d’Encamp amb Saetde per gestionar el Funicamp, que obrirà durant la temporada d’estiu del 27 de juliol al 8 de setembre, va ser un punt de conflicte entre els consellers de la majoria i els de la minoria. La consellera del grup mixt, Eluska Galdós, i el socialdemòcrata Joan Sans van criticar que Saetde continuï decidint els dies d’obertura i tancament i que s’hagi optat per oferir el servei un mes i mig i no tot l’estiu. També van posar en dubte si la inversió de gairebé dos milions d’euros per al manteniment del giny beneficia tota la parròquia. En canvi, el cònsol major, Jordi Mas, va defensar que Saetde té el compromís per contracte de fer-lo funcionar a l’hivern i a l’estiu i que el tancament s’ha decidit d’acord amb els dies de major afluència.

El Funicamp arrencarà amb les novetats de l’obertura de l’snack bar de Solanelles, i la incorporació d’un segon autobús 4x4 per garantir que cada hora es facin viatges d’anada i tornada entre Solanelles i Pessons.