Els consellers de les minories socialdemòcrates d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany, Encamp i Sant Julià de Lòria van fer públic ahir el seu “complet desacord” amb el pacte signat entre el Govern i els comuns per les competències i transferències, tant “pel fons com per la forma”.
Els integrants del PS van argumentar que es tracta “d’un document buit de contingut i que és paper mullat”, i lamenten que “s’ha perdut una oportunitat única” per abordar la qüestió. A més, van lamentar la manera com s’ha arribat al consens, remarcant que malgrat que “ens hem mostrat participatius i col·laboradors” han acabat trobant un document consensuat només en la reunió de cònsols, un òrgan que van assegurar que “no és legítim” per prendre aquest tipus de decisions.
“Es tracta d’una qüestió d’Estat i s’ha deixat en mans d’un organisme paral·lel no legitimat que s’escapa del control de les oposicions”, va manifestar el conseller lauredià, Rossend Areny, afegint que “és aberrant”. En aquest sentit, la consellera d’Escaldes, Cèlia Vendrell, va recordar que “qui modifica les lleis no és ni el Govern ni la reunió de cònsols”, i per tant “també s’han saltat el Consell General. Per a mi és el més delicat i denunciable”. Davant d’aquesta situació, tenen previst votar en contra del text un cop passi pels respectius consells de comú.
Taula de competències
Els representants de les minories del PS van assegurar que “exigirem” formar part de la taula nacional de competències per poder debatre la futura modificació de la Llei de competències i transferències. De fet, Vendrell va reconèixer que esperaven que es fes una modificació profunda de la llei, però que finalment “el que es toca són aquells temes que no molesten a ningú com el cens o la Llei electoral”. Els consellers van explicar que mantenen al calaix la proposta alternativa de modificació de la llei que formava part del triple acord proposat a Toni Martí. Una proposta que la consellera de la capital, Dolors Carmona, va definir com de “sentit comú” i que buscava “optimitzar recursos”. Segons va assenyalar Areny, “no estem tan allunyats de la proposta del ministre Antoni Riberaygua”. D’aquesta manera, va criticar el fet que “molts veuen els comuns com una cosa intocable” i que “alguns cònsols es creuen els reis del territori més proper i els fa urticària perdre competències”.
Sobre la congelació de les transferències, Carmona va deixar clar que és una qüestió que “no es pot tractar de forma aïllada” i que estaran “molt pendents” que aquesta decisió no afecti els serveis que s’ofereixen. Quant al posicionament del comú de Sant Julià, Areny va celebrar el rebuig a la congelació de les transferències. “Em congratulo que en aquest sentit hagi tingut la valentia d’anar contra el monocolor ideològic”, va afirmar.
L’oposició al Comú d’Escaldes-Engordany vol saber en quin estat està el pont del Madriu, que dóna accés a la zona de la Plana. Tal com va recordar la cap de la minoria, Cèlia Vendrell, farà gairebé un any el COEX (que n’assumeix el manteniment) va informar el Comú que calia refer aquesta infraestructura ja que en cas contrari es podia esfondrar.
Arran d’un informe sobre l’estructura encarregat per la corporació es va determinar que el perill no era tal, es va retirar una de les bigues per analitzar-la i es va reemplaçar per una de nova. La consellera del PS+Independents ja va demanar informació sobre aquest pont en la darrera sessió de comú i el cònsol menor, Marc Calvet, va exposar que els estudis encarregats per la corporació van determinar que les càrregues de les bigues són superiors al que deia el primer informe i que ara cal assegurar-se que aquestes hipòtesis siguin bones i veure què s’hi pot fer. Tot i que s’hi pot circular, Vendrell va recordar que fins ara hi havia pas alternatiu. Per tot plegat, la consellera escaldenca va reiterar que la minoria vol saber “què passa amb aquest pont” i qui ha de fer-se càrrec de les obres.
Per altra banda, Vendrell també es va referir als indicadors de Vivand donats a conèixer recentment (tot i que va remarcar que el Comú no els hi entregarà fins al 16 d’abril). La consellera creu que les queixes de la part alta poden estar provocades més que res per sensacions.
O com anunciar que estem contents perquè ens en donen 3 en lloc de clamar al cel perquè ens en deuen 15
Sota el títol Acord entre el Govern i el comú d’Encamp per al pagament del centre d’atenció primària, el 23 de març el nostre comú feia públic que el Govern s’havia compromès a destinar 300.000 euros del pressupost del 2015 per fer front a una part de la inversió que vam assumir els encampadans mentre els governs liberals aixecaven altres centres en altres parròquies.
La notícia, que trobareu al web del comú, recull aquesta magna gesta juntament amb l’anunci d’aquella anhelada reunió de poble que organitzaran des d’UP+DA quan tinguin clar quin projecte tenen per a la parròquia (no us enganyo, és el que diu la notícia).
El 25 de març adreçava una pregunta a la junta de govern del nostre comú perquè s’expliqués públicament quan s’havia pres aquest acord i quina fórmula s’havia fet servir per rubricar-lo. La resposta va arribar dijous de la setmana passada al consell de comú: “Tenim una carta del Govern amb un compromís que el 2015 recuperarem 300.000 euros d’aquella inversió que vam fer.”
En aquell moment és quan vaig plantejar a UP+DA per què no feien públic que la inversió del CAP va costar 868.249,74 euros i que des del 2003 que ja es reclamava aquest import. De passada, vaig preguntar-los què se’n sabia del deute pendent dels 2.632.116,11 euros de l’obra de reposició del circuit de gel del Pas de la Casa que es va haver de moure per fer el túnel d’Envalira.
Aquí és quan es comença a desmuntar el castell de cartes!
Resposta d’UP+DA: “És el primer comú que en 10 anys aconsegueix recuperar una part de la inversió del CAP.” I responc jo: “Sí, senyor cònsol! És el primer comú que després de més de dos anys de mandat encara no ha reclamat oficialment, ni públicament, el deute que el Govern té amb la nostra parròquia pel CAP i pel circuit de gel, que és de més de quatre milions d’euros.” Una reclamació que, contràriament, sí que van fer els nostres excònsols Jaume Ramond i Miquel Alís. Acte seguit és quan sona allò de “si no hi ha cap més pregunta, passaríem al punt següent”.
Amics, no es pot pujar a la palestra per anunciar una gesta que no sabem ni tan sols si veurem, de la mateixa manera que si no s’aprofita l’ocasió per reclamar allò que és nostre quan qui governa l’Estat és del mateix partit, quan caram pensem fer-ho?
Arribats a aquest punt és quan tots els obligats tributaris d’Encamp podem saltar d’alegria: si el deute del Govern de l’Estat amb Encamp per aquestes dues inversions supera amb escreix els 4 milions d’euros i quan mana DA al comú i al Govern aconseguim 300.000 euros cada 4 anys, aconseguirem recuperar el que ens deuen en poc més de 50 anys, si governa DA a Encamp i al país ininterrompudament, és clar.
Deixin que sigui jo que pugi a la palestra ara: expliquin públicament, com ja van fer el Sr. Ramond i el Sr. Alís, que el deute del Govern amb Encamp supera els 4 milions d’euros i reclamin aquest deute oficialment!
I de passada, sempre ens quedarà una estoneta per preguntar-nos per què els governs liberals van ignorar Encamp a l’hora de construir un CAP quan per llei era la seva obligació... Vaja, que tant hi fa la representació que tinguem a la capital. A Encamp, se’ns segueix ignorant com sempre!
Va prendre possessió un cop iniciat el mandat i finalment s’ha trobat encapçalant un dels grups de l’oposició. ¿Com ho ha viscut?
Va ser un imprevist però per deure i per responsabilitat em va semblar que, per molt que em vingués com un gerro d’aigua freda, ho havia d’assumir. Ho vaig estar valorant amb els companys del partit per veure quina era la millor opció per a tots, no tant des del punt de vista personal sinó de partit. Vam estar valorant que era el número tres de la llista i que em tocava assumir aquest paper. A partir d’aquí em vaig mentalitzar que havia de tirar endavant el projecte engegat. Va ser valorat, mesurat i assumit.
Després hi va haver la separació amb el seu company Josep Vila. ¿Quina relació mantenen?
Això també va ser un imprevist. T’incorpores a mitja legislatura i et trobes que el teu company decideix canviar d’opinió i seguir un altre procés. Per a mi va ser una mica decebedor aquell moment, perquè m’agrada molt treballar en equip ja que és més constructiu i també, arran de la meva inexperiència, em sentia molt recolzada amb algú altre que tenia experiència en la gestió comunal de molts anys. Però en aquest cas també per coherència i responsabilitat vaig continuar.
La relació amb Josep Vila personalment és la mateixa, però sí que políticament el contacte que teníem anteriorment es refreda. Ara bé, hem de recordar que ells són un corrent dins una mateixa línia política. Hi ha convergència en molts aspectes i en altres cadascú té la seva manera de fer.
Alguns consellers de l’oposició d’altres parròquies han criticat les dificultats per accedir a la informació. ¿És el seu cas?
Des de la majoria se’ns intenta informar i se’ns facilita dossiers rellevants, potser fins i tot amb més rapidesa que en altres administracions comunals. No puc dir que no estigui informada. Però, i això passa a tot arreu, segons quins afers quan ens arriben a nosaltres estan dats i beneïts i poca cosa hi podem aportar. També seríem una mica il·lusos si penséssim que nosaltres tenim la responsabilitat de la gestió. No és el cas. Tal com està la llei electoral, el paper de les minories és el de control i seguiment de la gestió.
Et fa la sensació, en alguns moments, que pel fet de qüestionar i demanar informació complementària sembla que vulguis fer la guitza, però aquesta no és la intenció. Se’ns retreu si participem o no en comissions. Participem en les que podem. Jo em trobo que no ho havia previst i tinc altres compromisos, sóc directora d’un centre escolar i no puc deixar al marge aquesta responsabilitat.
Algunes de les seves intervencions semblen molestar la majoria, principalment la cònsol major.
Suposo que no agrada que es qüestionin determinats posicionaments. Per a nosaltres aquest tipus d’interacció no és agradable, hi ha vegades que se’t passen les ganes d’interpel·lar. Però si ens toca ballar, hem de ballar la música que sona.
¿Com valora la gestió comunal?
Tinc la sensació que hi ha un treball feixuc, una dedicació important, i que es fan esforços per equilibrar el pressupost, contenir la despesa i evitar augmentar l’endeutament. En tot això la valoració és molt positiva. El que sí que veig, és fàcil dir-ho des de fora, és que no hem de perdre de vista el paper d’un comú, que és donar el màxim de servei i atenció a totes les necessitats. En moments de recessió econòmica és una mica delicat perquè tot allò que va lligat al benestar pot estar afectat. Cal veure la globalitat. El que fa por és que es vegin tots els arbres, que es vagi en aquesta acció de formiga d’anar esmicolant, i que es perdi aquesta globalitat que és la finalitat que té un comú.
Des de fora veus que s’intenten mantenir uns serveis generals, que el Comú d’Andorra la Vella sempre ha potenciat una sèrie de serveis socials, i fa por que sota el nom de la crisi entrem en la crisi de serveis. Hi ha la conjuntura, la congelació de les transferències... Nosaltres hem d’estar molt atents que es dugui a terme el servei al ciutadà com es desitja.
¿La reducció de la despesa ha comportat un empobriment dels serveis?
En aparença no. El que no voldríem, però, és que entréssim en el joc que com que el Govern ens planteja tal cosa això ho deixem de fer, això ni ens ho plantegem... En algunes petites accions, com la contractació d’espectacles, s’intenta contenir. Si fins ara s’havia buscat la millor oferta perquè hi havia el recurs econòmic, ara es mira de buscar aquest equilibri.
D’entrada no veiem que hi hagi serveis que s’hagin reduït, però sí que no es va més enllà perquè pot suposar una despesa suplementària. Pel que fa a recursos humans també ens preocupa, perquè si la contenció és reduir despesa això pot tenir una repercussió en les condicions laborals. Vetllarem perquè això no passi perquè està en relació amb el clima laboral i amb l’atenció que rep el ciutadà.
¿És necessari el volum de personal que hi ha per oferir els serveis actuals?
És difícil respondre sense disposar de dades. Hem demanat informació del volum de personal que hi ha en cada servei i veure si es correspon a les seves competències.
¿Coincideix amb el grup mixt que la majoria no escolta el ciutadà –en relació amb el cas de Santa Coloma o Meritxell, per exemple–?
El Comú d’Andorra la Vella és dels pioners en la participació ciutadana. Em consta que ha contactat amb les diferents associacions per veure les necessitats. Però també em consta que pel que fa a ciutadania no sempre s’entén quines són les necessitats i propostes que fan o no sempre arriba l’ajut de la corporació. Aquí hi ha una distorsió entre el que fa el Comú i el ciutadà, que no acaba de veure una resposta a les seves necessitats i iniciatives.
Potser l’estructura que hi ha pel que fa a comunicació no arriba al carrer o el que cal és implicar altres representants de la ciutadania en un procés de gestió comunal. Potser encara caldria potenciar molt més la participació ciutadana.
Es poden fer consultes formalment, tot i que és cert que vivim en una societat en què no hi ha la implicació necessària dels ciutadans. Però penso que tot això és un aprenentatge. Per tant crec que potser no hi ha els mecanismes més indicats perquè els ciutadans siguin escoltats, i tampoc sempre són ben rebudes les crítiques, però cal escoltar i exposar els motius si no és possible materialitzar la demanda. I sobretot cal implicar el ciutadà i que tothom se senti representat. Això permetria també valorar la classe política.
Que avui està molt desprestigiada.
Això també és volgut, perquè a altres poders fàctics els interessa que no hi hagi polítics elegits democràticament. Jo defenso la democràcia, la representació a través de les urnes, però no burocratitzar aquests models de gestió, que han d’estar molt més oberts i més disposats a rebre, acceptar crítiques i donar resposta. Aquí és on es veu realment els posicionaments de cadascú.
Més en la línia de la societat d’avui, més horitzontal.
Més horitzontal, més participativa, més activa i molt més implicada. Perquè tots hi hem d’aportar.
L’Associació de Veïns de Santa Coloma ha estat especialment crítica amb el Comú. La cònsol major hi veu la mà del PS. ¿Què hi ha de dir?
N’hem parlat de manera informal. Es va comentar que érem nosaltres els que, fins i tot, havíem convocat la reunió de l’associació. No. Fins aquí no arribem. Tenim poc temps i l’energia que tenim l’hem de dedicar a allò que considerem just i necessari. De cap de les maneres hi estem al darrere ni estem instigant. Ara bé, a l’associació hi pot haver membres del partit, però cadascú sap el lloc en què està el paper que s’hi juga. Crec que tots els membres del partit tenen clar que quan estàs en una associació hi estàs com a membre d’una associació. La consciència està ben tranquil·la. Jo vaig assistir a la reunió i em va sobtar que la resta de representants no hi fossin. Hi vaig anar per escoltar.
Ferrer va parlar d’una reunió que el PS havia demanat de fer.
El que sí que va passar és que el PS té pendent una reunió amb Santa Coloma. Des del PS es va demanar, però no va ser possible per organització dels ponents i perquè vam conèixer que l’Associació de Veïns en volia fer una i vam considerar que ens trepitjàvem. Per això ho vam anul·lar ràpidament i nosaltres ja buscarem un altre moment. La coincidència suposo que deuria portar a aquestes declaracions posteriors. Em sap greu. Nosaltres estem oberts a escoltar l’associació com ho pot estar qualsevol altre grup polític.
L’Apapma ha alertat de les conseqüències de la canalització. ¿Quin és el seu posicionament?
Estem d’acord a fer la canalització si pot evitar les inundacions a Santa Coloma. Nosaltres volem el millor per al poble de Santa Coloma. Si el termini d’execució i el cost del que proposa l’Apapma no suposa una gran diferència del projecte del Govern, anirem més a favor d’allò que sigui més sostenible. No volem que sigui pa per avui i gana per demà; que es resolgui ràpidament però que traslladi el problema metres més enllà, que és el que indica l’informe. Nosaltres donem suport al fet que s’executin les obres al més aviat possible. A part, estem a l’espera de l’estudi del pla hidrològic, i a partir d’aquí valorarem.
“No dic que es facin coses fora de llei, però hi ha el perill que es primi certs interessos individuals”
¿Com veu la gestió del Comú en la millora de Meritxell?
L’única cosa que coneixem és la petita remodelació que es realitza ara. Esperem que sigui més atractiva i favorable per als vianants. El que voldríem és que es fessin accions perquè les zones que han deixat de ser comercials tornin a agafar l’empenta que tenien.
¿Serà un pedaç, aquesta actuació?
Ens agradaria, i crec que a tots els ciutadans, veure les línies d’actuació quines són. És important que aquesta acció estigui emmarcada en un projecte global. Els arbres et fan perdre la immensitat del bosc, i en molts moments no saps quin és el bosc. ¿Que està condicionat per la qüestió econòmica? Ben entès. Però quan hi ha un pla estratègic mai es fa a curt termini. Aquesta podria ser una de les accions del pla, ja que tenim poc espai per als vianants i una manca de diferenciació visual entre la carretera i la voravia. Però caldria veure la repercussió que pot tenir aquesta millora als altres eixos i veure paral·lelament què es fa als altres llocs. Decidir si hi ha punts comuns entre barris o que cadascun s’identifiqui de forma diferent. Tot això forma part d’una estratègia global que ens agradaria conèixer. Ho hem demanat, però la resposta és que s’intenta fer petits passos i que ja es veurà com es resol.
Potser no existeix aquest pla global.
Em sembla que no hi és.
Parlem del futur electoral. ¿Es veu encapçalant la llista del PS en els propers comicis?
Per a nosaltres, en aquests moments les eleccions no són una prioritat. El que volem és avançar en tots els aspectes en què creiem que la ciutadania es mereix rebre una resposta i que no la té. Hem estat treballant en això. En cap moment hi ha aquests fantasmes al darrere en què només es veuen maniobres. No és la qüestió ni ho hem abordat. I si m’ho demana personalment, no entra ara en les meves prioritats ni molt menys. Tot just ha fet un any que m’he incorporat, he après molt en aquest any, no he après sola –el comitè local facilita molt la tasca tenint en compte que estàs sol–. Això em permetrà tenir més criteri per prendre una decisió sobre si decideixo continuar.
¿És més difícil la gestió comunal que la nacional?
El fet de ser més a prop del ciutadà fa que els interessos personals, en moments determinats, puguin primar. I això és perillós i a mi em fa mal de panxa. Penses en funció de qui es fa què. No dic que es facin coses fora de llei, però que es faci des d’una visió més individual, que es primi certs interessos.
¿Ha detectat situacions d’aquest tipus o parla del perill que puguin passar?
Parlem del perill. No m’agrada fer declaracions que puguin crear suspicàcia. No dic que no es faci a dreta llei, però sabem que les lleis també es fan no sempre en funció de les necessitats sinó d’interessos. I hi ha coses que per llei es poden fer però també cal veure l’impacte que tenen. El Comú no només té l’obligació d’aplicar la norma, sinó de veure’n l’impacte.
¿Per exemple?
La possibilitat de redistribuir l’edificabilitat de la zona que és al costat de l’Estadi Nacional. Hi ha edificis de set o vuit pisos, però això obre la possibilitat de fer-ne quinze arran de carrer. Vam plantejar l’impacte que això tindrà però se’ns va respondre que és legal. No només cal actuar perquè és legal sinó perquè convé fer-ho.
Els consellers de l'oposició del Comú d'Encamp, Joan Sans per PS+Independents i Eluska Galdós pel Grup Mixt, van criticat dilluns la lentitud amb què s'està portant la negociació de la reforma de les competències entre els comuns i el Govern. D'una banda, Galdós va lamentar que «després de gairebé 24 mesos no s'hagi arribat a un acord», que només es parli de conflictes personals i jeràrquics, i que els cònsols només es preocupin de la subjugació i la pèrdua de poder a favor del Govern. Sans va criticar que ningú sigui capaç de definir quin és l'objectiu final i que tot plegat estigui desorientant la població, i va proposar que sigui el Comú d'Encamp el que elabori una proposta concreta en contraposició al document que va elaborar el Govern. De la seva banda, el cònsol major d'Encamp, Jordi Mas, va dir que comparteix una part dels neguits de l'oposició, i va recordar que els comuns aposten per una fórmula per adaptar les competències que presenten disfuncions però no per un canvi de sistema. Mas, que va recordar que van ser els comuns qui primer van presentar una proposta, va afegir però que veu difícil que es pugui acabar la negociació durant aquesta legislatura.
La negociació de les competències entre els comuns i el Govern va ser un dels principals debats durant la sessió de Consell de Comú d'Encamp. El tema va sorgir arran d'una pregunta de la consellera Eluska Galdós, demanant perquè la proposta feta pel Govern no s'havia analitzat a les comissions permanents del comú. Galdós va criticar la lentitud de les negociacions i el fet que no hagin participat els tècnics del comú per poder elaborar una contraproposta objectiva i concreta.
També ca assegurar que els comuns «tenen l'obligació d'arribar a acords i deixar de banda conflictes jeràrquics», ja que considera que només semblen preocupats per «la subjugació i submissió» envers el Govern, i en canvi «haurien d'abandonar els personalismes» i fer propostes en benefici dels ciutadans. Galdós, a més, va assenyalar que veu impossible que al juny pugui estar tancada la negociació, informa l'ANA. De la seva banda, Sans, també veu la negociació «a les beceroles» i va proposar que la contraproposta dels cònsols surti del Comú d'Encamp, «responent amb un articulat concret tal com ha fet el Govern». També considera que la població està desorientada perquè els comuns «ens estan fent ballar el cap».
Els dos grups de l’oposició al Comú d’Encamp van demanar ahir a la majoria que traslladi una proposta d’articulat de la llei de competències a la reunió de cònsols. Tant la consellera del grup mixt, Eluska Galdós, com el conseller del PS, Joan Sans, van lamentar que el debat amb el Govern per aquesta qüestió s’hagi allargat sense un posicionament conjunt de totes les parròquies i veuen complicat que es pugui assolir un acord al mes de juny.
Galdós va lamentar que sembla que els comuns només estan preocupats per la submissió al Govern i la pèrdua de poder i va assenyalar que no és clar que defensin una postura conjunta sobre les competències a banda d’aquesta invasió de l’executiu, al mateix temps que va demanar que s’abandonin els personalismes. La consellera va concloure que vist que les reunions de cònsols no han donat fruits caldria canviar la metodologia.
Per la seva banda, Sans va afirmar que les “declaracions esbiaixades” dels cònsols fan que la ciutadania desconegui quina és la proposta de les parròquies i va retreure a la majoria que el ministre de la Presidència, Antoni Riberaygua, “ho ha fet més bé que nosaltres” presentant un document tancat. “La sensació que estem venent és que ara tornem unes joguines [al Govern] perquè no les podem mantenir”, va assenyalar, i va exposar que, davant els diferents posicionaments que hi ha entre corporacions (“no he vist una proposta dels comuns de DA”), Encamp prengui les regnes. “Si cal,i si algun altre comú que s’hi vol posar de cul, ha de sortir del Comú d’Encamp fer una proposta d’articulat”, va concloure.
Davant les apreciacions de la minoria, el cònsol major, Jordi Mas, va remarcar que els comuns ja van traslladar al Govern quin era el seu posicionament article per article (quin plantejava problemes i quin no) i va recordar que la resposta de l’executiu va ser un text que anava més enllà i suposava un canvi de model. En tot cas, Mas es va mostrar a l’espera de la reunió prevista per dijous i que permetrà dir si s’arribarà a un acord al mes de juny. El cònsol major d’Encamp també va declarar que lamentaria que darrere l’acord assolit amb el Govern quan es van congelar les transferències als comuns hi hagués “voluntats econòmiques” ja que hauran fet perdre molt de temps.
Per altra banda, el Comú també va acordar emprendre els passos per presentar un recurs al Tribunal Constitucional per la liquidació de l’ITP. Sans, que va qualificar la solució proposada pel Govern de pedaç, va indicar que aquest acord demostra que els comuns no estan gaire confiats que ingressaran el que els pertoca per aquest impost.
També ahir, el Comú va aprovar el conveni amb el SAAS per a la cessió del tanatori. L’acord indica que el SAAS n’assumirà la gestió durant un any i satisfarà 3.500 euros al mes. El contracte, però, és renovable ja que es desconeix quan finalitzaran les obres del tanatori de l’hospital. Mas va indicar que el Govern s’ha compromès a ampliar la zona d’aparcament i que té capacitat per donar servei a les altres parròquies que l’utilitzaran. Galdós va destacar que això permetrà optimitzar una infraestructura que gaudeix de més qualitat que la de l’hospital.
Crítiques per la resposta parcial al servei de bus
Tot i que els consellers de l’oposició veuen positivament la implantació d’un servei de bus al Pas de la Casa que facilita l’accés dels infants a les escoles, lamenten que el Comú no hagi donat una resposta equitativa a totes les poblacions de la parròquia. En aquest sentit, Sans va indicar que en no haver-se realitzat l’avaluació anunciada per la majoria de les necessitats dels usuaris, es desconeix si hi ha persones en altres nuclis allunyats del centre que tenen dificultats per desplaçar-se. El conseller del PS va lamentar que s’hagi trigat tres mesos a trobar una solució quan es va indicar que arribaria en un mes i que s’hagi hagut de fer un pedaç després de les crítiques dels veïns del Pas. El servei té un cost de 7.800 euros per temporada. Galdós va avançar que la majoria es planteja impulsar un servei de transport intern a la carta ofert per taxistes, tot i que la idea encara està per definir.
La consellera de la minoria al Comú d'Escaldes-Engordany per PS+Independents, Cèlia Vendrell, va explicar a l'ANA el seu punt de vista en relació a la negociació entre el Govern i els comuns sobre les competències. Vendrell consideran que les estructures dels comuns han de continuar existint, però que hi ha competències comunals que han de passar a ser estatals i que la paraula «coordinació» no li molesta. En aquest sentit, va assegurar que hi ha d'haver una relació entre les administracions, i tot i que «evidentment els comuns perdrien sobirania però hi guanyaria el ciutadà».
La consellera de l'oposició al Comú d'Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, considera que hi ha certes competències que haurien de passar a ser estatals «perquè l'evolució de la societat ho requereix». Vendrell va posar l'exemple els registres de comerços, que haurien de passar a ser competència del Govern per evitar que el ciutadà hagi de passar per dos filtres.
Vendrell va afegir que la reacció dels comuns davant de la proposta feta pel Govern «ha estat virulenta», i que entén que per a un cònsol en mandat sigui difícil d'acceptar que els comuns deixin de tenir tant de pes com fins ara, però la consellera va assegurar que !si ho mirem des d'un punt de vista nacional i pel bé del ciutadà, aquesta proposta del Govern no hauria de ser tan difícil d'aprovar» una vegada ben analitzada i posant sobre la taula tot el que faci falta.
La consellera de la minoria del Comú d'Escaldes-Engordany, Cèlia Vendrell, en una entrevista a l'ANA, va assegurar que «nosaltres tindríem més ganes» de tirar endavant l'aparcament subterrani de la plaça Santa Anna i el nou del Falgueró. Vendrell considera que són inversions profitoses per a les dues zones de la parròquia, però creu que el Comú no les durà a terme «perquè no es vol endeutar més i no vol utilitzar les pòlisses de crèdit que tenim a disposició». La consellera de PS+Independents va afegir que «nosaltres tindríem una visió més a llarg termini», i segurament «no reduiríem el deute com ells» perquè són inversions amb retorn i són zones estratègiques per a la parròquia on cal facilitar l'accés als vehicles perquè vingui més gent.
La consellera de PS+Independents al Comú d'Escaldes-Engordany creu que «tot i que estem en un moment en què falten diners, s'ha de mirar més a llarg termini», com també creu que s'ha de tornar a habilitar un aparcament al Falgueró per donar servei a la zona de Fiter i Rossell, ja sigui subterrani o superficial. «S'ha de mirar com es pot finançar i s'ha de fer, perquè és una inversió que tindrà un retorn per a les arques comunals».
També en matèria d'aparcaments, Vendrells va dir que s'hauria de mirar de fer alguna cosa a la part alta, i va posar de manifest que a la plaça Santa Anna hi ha un petit aparcament amb la possibilitat de poder comprar l'espai per fer-ne un de subterrani. En canvi, «com que el Comú no es vol endeutar més i no vol utilitzar les pòlisses de crèdit que tenim a disposició, jo crec que no ho farà».
En aquest sentit, Vendrell va assegurar que «nosaltres tindríem més ganes de fer-ho», perquè hi hauria una visió més a llarg termini, i segurament no reduirien tant el deute perquè s'intentarien fer aquestes dues obres, ja que entenen que són estratègiques per a la parròquia.
La consellera de la minoria, a més, va destacar la important reducció de les inversions per al 2014, perquè el principal objectiu de la majoria és reduir el deute, i per tant «només s'estan fent manteniments i amb la pròpia brigada del Comú». Tot i això, Vendrell prefereix que incloguin poca cosa al pressupost i es faci, que no pas que diguin que ho faran i no es porti a terme, com ha passat el 2013 amb les voreres de l'avinguda Carlemany.
Pel que fa a la part alta, des de la minoria consideren que la zona no està prou incentivada, que és difícil compaginar vianants i vehicles i que les façanes no són gaire agradables a la vista. Vendrell celebra el projecte de les basses d'aigua termal, tot i que hauria preferit situar-les més amunt i que també s'adeqüés el brollador del Roc del Metge. A més, es mostra convençuda que «cal indicar que Escaldes és una vila d'aigües termals» fent publicitat des del carrer de la Unió i per tota la parròquia.
La consellera de la minoria escaldenca, Cèlia Vendrell, va manifestar que «considerant que els nostres principals clients són veïns, sobretot espanyols, i amb la situació que ells estan vivint» troba el preu de l'espai Inúu (65 euros, l'entrada sense tractaments) massa car. Vendrell va afegir que, si el producte fos anar a buscar un client amb un poder adquisitiu més elevat, llavors «qui no està donant aquest servei és el conjunt del país». «Aquí persones amb alt poder adquisitiu trobarien a faltar altres centres d'oci que no els hi estem oferint», va afegir. Precisament, segons la socialdemòcrata, aquest serà un dels desafiaments per al nou director de la instal·lació, Miguel Pedregal, que ha de plantejar quin model vol per a Inúu. La consellera de PS+Independents va reconèixer que és un tema delicat perquè reorientant el producte «potser es dóna una imatge del centre termolúdic que no és la que es vol donar», però va insistir que «el que no es pot fer és deixar que el forat d'Inúu es faci cada vegada més gran».
Per Vendrell el preu del centre escaldenc ha de dependre del tipus de producte es vol vendre i, si aquest producte busca un client amb poder adquisitiu alt, el país no està preparat. Si persones d'alt poder adquisitiu vinguessin a Andorra, «probablement vindrien a Inúu, però és que ja no vénen», va lamentar. Vendrell considera que una opció seria reorientar Inúu cap a un client del tipus de Caldea, que funciona, «esperant que la situació de crisi millori» perquè no es pot deixar que les pèrdues continuïn. Tot i així, reconeix que potser llavors es dóna una imatge allunyada de la que es plantejava per a l'espai, més exclusiva.
Precisament la reorientació de l'espai per fer-lo més rendible serà un dels principals objectius del nou director de Caldea-Inúu. En referència al passat del gestor a l'entitat, Vendrell va recordar que «estava aquí a l'inici de les obres però ja no quan es van acabar i es van fer les accions prèvies a l'obertura». «Aquest any s'han de valorar els seus dons, per al senyor Pedregal el 2014 és una prova de foc», va afegir. La consellera també va valorar la substitució del director com «natural», justificada pel fet que «si un projecte no dóna els fruits que s'esperaven, el consell d'administració que ha posat les esperances en el director del projecte» el substitueix.
Tot i les crítiques, Vendrell va explicar a l'ANA que s'entén que és una obra important, en què s'han gastat molts diners i que «es pot entendre que el primer any no funcioni». Tot i això, no es va estar de lamentar els mesos d'acció de màrqueting que, segons ella, s'han desaprofitat. Han estat uns mesos «d'anar pagant costos i de no rebre ingressos», «aquest any, en què les accions de marxandatge ja funcionen i amb nou director, veurem quins resultats tindrà a final del 2014», va concloure.
Al següent link podreu veure l'entrevista a Cèlia Vendrell, consellera socialdemòcrata al comú d'Escaldes-Engordany, al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d'Andorra: Ara i aquí 2.0.
També podeu descarregar l'arxiu d'àudio de l'entrevista visitant aquesta plana web: cafè de l'Ara i Aqui amb Cèlia Vendrell.
- Avís legal - I tu què pots fer?
