El conseller socialdemòcrata al Comú de Sant Julià de Lòria, Rossend Areny, parla de la manca de transparència de la majoria. Defensa la necessitat de donar a conèixer la realitat de Naturlàndia, que ha disparat l’endeutament de la corporació. Denuncia que això no s’ha traduït en un element dinamitzador i que afecta la capacitat d’invertir per millorar la qualitat de vida dels ciutadans.
A diferència d’altres parròquies, a Sant Julià la relació entre majoria i oposició és molt crispada.
Em sorprèn molt, en el sentit més negatiu de la paraula, perquè en el tracte de tu a tu la relació no és així. Hi ha vegades que sembla que hi ha un ambient cordial, però a l’hora de plasmar això en una feina política, quan cadascú pren la posició de governar o fer el control segons el mandat de les eleccions, es passa a ser enemics polítics. Tu ets aquell que m’ho criticaràs tot i tu ets aquell a qui ho haig de criticar tot. Aquest ambient enrarit fa que sigui molt complicat treballar. Des del primer dia no ens han passat la informació i no s’ha avançat en aquest sentit. Hi ha hagut un color polític que té majoria absoluta i que ha treballat unilateralment, sense demanar-nos l’opinió per a res.
Les crítiques de la minoria són molt mal rebudes.
És clar que són mal rebudes. I més quan ja comencem a veure que de moment qui té raó som nosaltres, els que estem presentant la situació a la ciutadania ja que ells no ho fan. És clar que no és agradable sentir com el Rossend Areny diu que això s’enfonsa, però tots els documents que ens arriben així ho indiquen.
De fet, ja des del principi no se’ls va convidar a participar en el consell d’administració de Naturlàndia.
Els consellers de la minoria en el darrer mandat van formar-ne part. És una decisió política. La cònsol major és la presidenta i qui pren les decisions. No podem fer res davant d’això, però ja s’intuïa com aniria la cosa en aquesta qüestió.
¿Preveu fer alguna acció perquè es respongui a les demandes d’informació com ha fet el conseller Josep Roig?
El problema és que la informació més sensible sobre la qual demanem respostes és com està realment la situació a Camprabassa. Quan veiem que el consell d’administració mateix diu amén a tot sense qüestionar res, tampoc se’ls deu donar la informació que deuen demanar. Perquè el pla de viabilitat és una eina per negociar amb els bancs les pòlisses de crèdit, per exemple. Sí que podria anar jo també a la Batllia. Però hem estat a l’expectativa de veure com reacciona la justícia a una demanda entrada pel company Roig i veiem que tampoc en treuen l’aigua clara. Per tant, ¿fins a quin punt hem d’esmerçar esforços quan els podríem esmerçar en una altra cosa? Cooperant. Que ens expliquin la situació.
Però això no ha passat fins ara.
Això no passarà. Però quan veus que els membres del consell d’administració tampoc es mouen, i són persones que hi han invertit, vol dir que va molt bé la cosa o va tan malament que ho encobreixen i mai se sabrà res, perquè són ells mateixos. Per tant, ¿per què anar a la justícia si no és una fórmula eficaç o és a molt llarg termini?
¿Quan diu que són ells mateixos vol dir la gent que va impulsar Naturlàndia?
Sí. Mútua Elèctrica té un paquet d’accions dels més importants dels privats i el seu vicepresident és també cònsol menor. I entre els accionistes hi ha molta gent del seu color polític. Potser estan tranquils perquè la situació és bona. Però en aquest cas, ¿què costaria passar la informació?
Des de Naturlàndia es diu que el projecte té viabilitat però a llarg termini.
Només vull recordar que el cònsol menor del mandat anterior va dir que avui el preu de les accions es multiplicaria, però la realitat és que s’ha reduït. I això no ho va negar el cònsol menor i vicepresident de Mútua Elèctrica, que ha fet un estudi que indica que l’acció que potser en valia deu ara en val cinc i mig.
¿Creuen que la situació s’hauria d’explicar en una reunió de poble?
Hi ha un hermetisme total. Cal que davant les conteses electorals, com la de l’1 de març, la gent sàpiga que allò va malament. I allò ho ha inventat algú. Aquest algú es diu Josep Pintat, que casualment es presenta per a cap de Govern. I l’han votat. En una ocasió va convertir en eleccions plebiscitàries la seva reelecció com a cònsol major: la gent haurà dit que sí a Naturlàndia i sí al vial en el seu traçat. Va ser així i ho respecto. Però la gent que el va votar quan tot era un dibuix ara té dret a saber en què s’ha convertit aquell dibuix. No els ho diuen. I com que no hi ha cap informació, la gent continua votant. Amagar informació és suggestionar la gent a votar cap a una banda o altra. La gent veu que el Rossend només critica i que el Comú està donant feina. ¿Qui és el bo de la pel·lícula? Però si allò és una realitat amagada, la gent també ho ha de saber. I potser el Rossend no serà el dolent de la pel·lícula sinó el que ha fet saltar l’alarma.
¿Si hi hagués més transparència amb Naturlàndia el vot a les generals hauria estat diferent?
Durant la campanya, el tema de la nostra parròquia era el vial, que tothom coincideix que s’ha d’acabar. Però tothom va passar molt de puntetes per Naturlàndia. És una qüestió comunal però que es vol un projecte nacional, tal com ha dit la cònsol. Em va sorprendre que en els debats centrats en el territori ningú en parlés. Gilbert Saboya es va limitar a dir que hi ha una manca de transparència. Josep Majoral, que hi creu fermament, ho podria haver aprofitat, però no ho va fer. Josep Maria Cucalón va llançar el guant però ningú el va recollir. ¿Com és que ningú vol parlar de Naturlàndia? Això és simptomàtic. Tothom sap que és millor no parlar-ne.
L’impacte en les finances comunals ha estat molt negatiu.
Un impacte destructor absolut. Som l’únic comú que ha anat a l’inrevés de la resta. Tots els comuns tanquen pressupostos amb superàvits importants, complint les previsions. Tots han reduït deute, incrementant la partida d’inversions reals el 2015. Nosaltres tanquem amb pèrdues, augmentant el deute, i preveiem un pressupost 2015 amb la inversió real més baixa de la història del nostre mandat. Com a mínim això és per plantejar-se que alguna cosa està fent aquell projecte perquè anem al revés del món.
¿Corre el perill d’arribar al límit legal d’endeutament?
A l’inici del mandat estàvem a poc més del 60% i hem arribat a estar a poc més del 90%. Les xifres són tossudes. Les úniques que no menteixen.
Aquest endeutament també es pot entendre com a element reactivador de la parròquia.
Segur que és generador d’activitat pel que fa a la creació de llocs de treball. I també dóna feina als industrials, tot i que el problema és si cobren dins dels terminis. Però ens van prometre que seria el revulsiu econòmic de la parròquia. Que jo sàpiga, els números del Comú estan en caiguda en picat i els comerciants i hotelers et diuen que no noten res. Les botigues, les estan tancant. D’hotels, en queda el que queda. Si portes turistes a 17 quilòmetres del poble, el volum de negoci és allà i Sant Julià no en sortirà beneficiat.
¿I què cal fer amb Naturlàndia?
Si d’aquí uns mesos convencem la gent que ja n’hi ha prou i guanyem les eleccions, el primer que farem és una diagnosi de la situació. Veure què hi ha perquè no tenim la informació. Tot seguit, reunió de poble i informar la gent. Tant de bo que no haguem de confirmar les nostres sospites, però en cas que això passés obriríem un procés participatiu i organitzaríem taules amb tots els actors. I la gent que treballa a Naturlàndia no ha de patir. El que no farà un comú del nostre color polític és fer fora la gent. Es tracta de veure com reconduïm el projecte perquè no continuï sent un forat i pugui començar a recuperar-se. No serà una feina que es pugui fer en quatre anys ja que el forat és immens.
¿Hi ha alguna idea?
Potser les infraestructures es poden reaprofitar. Més que un zoo en altura, ¿per què no fem un centre de recuperació de fauna? Hi ha maneres de fer-ho que no costarien diners i el manteniment seria inferior. Però ara això seria fer volar coloms.
També ha criticat que amb les societats públiques s’escapa del control de l’administració.
És evident. Jo no estic a les societats i no sé com funcionen. És funcionar al marge del Comú. És una administració paral·lela. També les contractacions s’escapen del concurs públic. Això desafavoreix la igualtat d’oportunitats a l’hora d’accedir a una plaça.
¿Comparteix les crítiques a Andorra Turisme per l’oblit de les zones comercials que no són Meritxell i Carlemany?
És evident que Andorra Turisme treballa per portar un turista extra allà on hi ha la vida. Potser no estic d’acord en com s’està fent, però és clar que s’ha de fer. Això, però, no ha de suposar deixar de banda la resta de parròquies, perquè també ens mereixem un cop de mà. Sant Julià de Lòria no té cap atractiu turístic a banda de Naturlàndia, que és a 17 quilòmetres, i l’ajuda del Govern ha estat casualment abans de les eleccions per assegurar la innivació artificial. Andorra Turisme sí que s’hauria pogut implicar més en aquest projecte, ja que hi és. En això em poso al costat de la cònsol.
¿Les accions de reactivació econòmica del Comú són encertades?
Se’ns diu que les fires ajuden a tancar els finals de mes de les botigues. Tot el que ajudi s’ha de continuar fent. Nosaltres també ho portàvem al programa. Però sí que han sorgit crítiques perquè totes les fires es fan en un mateix punt del poble. Hi ha altres parts deprimides que també s’haurien d’ajudar.
¿Les inversions a Naturlàndia perjudiquen el ciutadà?
Evidentment. Cada any s’ha destinat a Naturlàndia 1,5 milions d’euros. En canvi les inversions reals, que repercuteixen en la vida de cada dia de tota la població, han anat disminuint i d’1,2 milions pressupostats se n’acaba executant la meitat. Se sacrifica la inversió real en benefici de Camprabassa. Cal recordar que el Comú ha fet préstecs al banc per convertir-se després en banc per a la societat que gestiona el parc. Però com que una auditoria va recomanar que una part del deute de la societat desaparegués, es va decidir que 4 milions que deu Camprabassa al Comú es tornin en forma d’accions. El Comú és de tothom i aquests 4 milions els haurem d’assumir tots els ciutadans.
¿Aquesta gestió del diner públic ha provocat retallades en serveis?
El Trívium es va reconduir quan es va començar a invertir allà dalt. Jo rebo moltes queixes pel funcionament del centre esportiu, ja que en altres parròquies pagues menys i tens més prestacions. És cert que s’atorguen ajudes per a les ludoescoles i altres serveis, però ¿saps tot el que es pot fer en política social amb quatre milions? Naturlàndia va en detriment d’una millor qualitat de vida a Sant Julià de Lòria en molts aspectes.
Veure article relacionat
- Avís legal - I tu què pots fer?
