El conseller del Partit Socialdemòcrata al comú d’Encamp, Joan Sans ha demanat a la majoria que retiri de l’ordre del dia del consell de comú del proper dijous la votació de l’acord d’intencions que es vol signar amb Saetde amb una sèrie de compromisos que la corporació hauria d’assumir a canvi que la societat impulsi una important inversió a la zona de pistes del Pas de la Casa. Des de la formació es posa de manifest que el document suposaria una “responsabilitat administrativa” que “lligaria de mans” els propers mandats i, per tant, no és el moment adient de rubricar un conveni d’aquest estil a manca de pocs mesos per a les eleccions comunals.

En cas de signar l’acord, ha avisat Sans, “es contreuen unes obligacions a enllestir en tres mesos” i que, en cas que no es tirin endavant, “l’altra part signant pot exigir danys i perjudicis perquè no s’ha complert”. El conseller també posa en qüestió diversos punts del document que no acaba de veure clars.

Així, ha destacat que, quan es parla d’un 10% de rebaixa en el cost de manteniment del Funicamp, aquest estalvi per al comú quedaria compensat per la davallada del cànon de la concessió, que passaria del 6% a només un 5%. En fer els càlculs amb les xifres actuals, apunta el polític del PS, la xifra seria similar: uns 180.000 euros. “Faríem les paus; és com si ens quedéssim tal i com estem ara”, ha afirmat.

Un altre punt que no agrada és l’allargament de la concessió fins el 2065. “Tot és discutible, fins i tot aquest punt, però no sense consultar la població”, ha posat de manifest. “També ens demanen on són els informes jurídics que expliquen com es fa això”, ha indicat, tot recordant que “legalment, s’ha de promoure una subhasta pública i donar opcions” a altres possibles interessats.

El darrer punt que, per al PS, també s’hauria de consultar a la població és l’ampliació de la concessió prevista a l’acord. “El poble ho ha de saber, són els primers interessats”, ha posat en relleu Sans, que ha reclamat “promoure la publicitat suficient perquè la gent conegui què és aquest compromís que suposa una responsabilitat administrativa”.

La petició del PS és clara: “Que el punt es retiri de l’ordre del dia i que l’acord sigui exposat públicament perquè la població hi digui la seva”. Des de la formació s’entén que la millor forma seria una consulta popular.

Sans ha recordat que “fa mesos que reclamen que el projecte d’inversió se sotmeti a exposició pública i s’expliqui”. El conseller ha lamentat “l’ocultisme” amb el qual, al seu entendre, s’està portant tota la qüestió. Ha volgut deixar clar que “no tinc cap retret cap a l’accionista majoritari” i ha apuntat que “la inversió pot ser un revulsiu important per al poble”. El problema, ha afirmat, és que “els responsables del comú no han sabut gestionar bé el compromís de millorar-ne les relacions”. La sortida passa, al seu entendre, perquè el projecte “se sotmeti a informació pública i la gent pugui fer les aportacions que calgui”.

El conseller del Partit Socialdemòcrata (PS) al Comú d’Encamp, Joan Sans, lamenta la manca de projecte de la majoria comunal durant aquest mandat. Assenyala que, tot i la pràcticament nul·la inversió, la reducció de l’endeutament ha estat molt baixa. Al mateix temps critica la falta de transparència en les negociacions amb el soci majoritari de Saetde per les inversions al Pas de la Casa.

¿Com definiria l’actuació de la majoria en aquest mandat? ¿Inacció?
Hi ha hagut molta inacció fins abans de les eleccions generals. Inacció justificada rere la necessitat d’endreçar el deute, que va consistir fins aquell moment a eixugar una mica de deute a través de retallades, algunes difícils de justificar perquè tocaven directament l’àmbit social i els recursos humans de casa comuna amb els eventuals que van externalitzar. També van jugar molt amb el programa de treball temporal del Govern. I paral•lelament, el que s’ha mantingut des del principi és la manca de transparència o grisor en la gestió.

¿Com s’ha produït això?
A partir que es redueixen a la meitat les sessions de consell de comú només hi pot haver la voluntat de no haver de donar tantes explicacions, complicar moltíssim la feina a la minoria.

S’han queixat de la poca inversió.
No n’hi ha hagut. La inversió a la qual obliga la llei de transferències, i que no estàvem respectant, també pot anar a renovar una sèrie d’infraestructures que tenen unes necessitats importants, com la teulada del complex esportiu. També hi ha Prada de Moles, un exemple de mala gestió per poca implicació. Es va preveure molt malament en el pressupost per justificar que no era un pressupost massa gran quan tots sabíem de quin mal havíem de morir. Es tira endavant un projecte, millorant la zona esportiva a qualsevol preu. És una llàstima que no s’hagi arribat a un acord amb el Govern perquè n’assumís el 50% tot i que l’interès perquè es renovés la zona era compartit.

¿Alguna altra mancança?
La inversió al Pas de la Casa ha estat nul•la. Es van parar unes inversions de millora urbanística amb un model de contribució especial iniciades al mandat anterior. El Govern, però, va reaccionar abans de les eleccions generals renovant la plaça i les dependències de la policia. I finalment la carretera de Vila a Beixalís, una altra estocada que no ens mereixem els ciutadans, perquè la mica d’inversió que s’acaba fent aquest any en urbanisme proper es fa on els veïns del poble poc sovint traiem el nas. La gent que paga els seus impostos és a baix, i no ha vist res. Si es va fer per la Vuelta, l’hauria d’haver pagat el Govern perquè l’únic que hem fet és afavorir set o vuit propietaris que ara poden treure més rèdit de les parcel•les. Aquests diners es podrien haver destinat a fer un carrer Major més maco o arreglar la plaça de Sant Miquel. El que s’hauria d’haver fet des del principi és una pla de millora d’algunes zones del poble.

Darrerament s’ha avançat tot un plec de millores al Pas de la Casa per part del Govern.
Sort en tenen que els donen un cop de mà des de baix, en el cas del Pas de la Casa. Si no, aquella inacció comunal seria desastrosa.

¿Tan dolent era l’estat de les finances per no fer inversió?
L’estat de les finances que es van trobar era molt millor que el que van deixar ells l’última vegada que van ser al Comú, que van ser 54 milions de deute. Ells se’l van trobar en 37 milions, tot i la inversió feta. Alguna cosa han fet molt malament perquè ara s’hagi reduït tan poc i a la parròquia no haguem vist res. A més, al costat dels altres comuns, el deute a llarg termini estava molt lluny del que permet la llei. L’únic que han fet és que el de curt termini, que estava molt ajustat, l’han passat a llarg. Però cal recordar que en aquest mandat hem anat demanant préstecs nous.

Tot i així, l’endeutament del Comú s’ha rebaixat.
Quan hi ha una inacció absoluta és normal que baixi. Calia abaixar-lo però fent una mínima inversió per reactivar comercialment la parròquia.

En l’àmbit turístic s’han queixat de la manca de projecte.
No hi ha línia. No hi és encara.

¿Té poc retorn el turisme esportiu?
Durant el mandat anterior ja van posar la banya en les estades de clubs d’elit. Però el que no podem pretendre és omplir els hotels de la parròquia de turistes perquè tenim estades de clubs de primera categoria. Aquests requereixen uns hotels d’unes determinades característiques, i a Encamp hi ha poca oferta d’aquest tipus. Això dóna imatge exterior però cal altres accions complementàries.

Els hotelers del Pas també es queixen de la manca d’atractius durant l’estiu.
El tema activitats ha d’anar lligadíssim amb Grandvalira. Estic convençut que es poden desenvolupar un mínim d’activitats en aquell sector durant l’estiu, amb una inversió per part de Saetde.

El problema és el soci majoritari.
O no. ¿Ens hem mogut per buscar fórmules perquè a l’estiu puguem implementar alguna activitat des de l’administració en terrenys de la concessió? A banda, hi ha altres petites accions que es poden fer conjuntament amb el teixit empresarial.

Sembla que ja hi ha un acord amb Saetde per les inversions al Pas, tot i que aquest no inclou molts dels aspectes que en un inici es pretenien.
Respecte al projecte no en puc dir res. L’accionista majoritari em va exposar el projecte i el mateix va fer la majoria posteriorment. Aquest anava acompanyat d’unes condicions que demana l’accionista majoritari. Aquí, al que no es pot jugar, amb perdó, és a fer la puta i la Ramoneta, que és al que ha jugat l’administració. Els ciutadans no es mereixen tenir uns responsables que amaguin la informació com s’ha estat fent amb un tema com aquest. A partir del maig, quan això es va posar a sobre la taula, l’administració havia d’haver explicat públicament el que proposava el privat. Perquè si no, el que han buscat és el joc de confrontació entre gent del poble i generar dubtes en contra de Joan Viladomat i justificant que els ha posat contra les cordes, cosa que jo no sé. Si no ets transparent és normal que la població acabi tenint dubtes de l’administració.

¿Coneix l’acord que finalment s’ha assolit?
La setmana passada se’ns va anunciar que hi ha un preacord entre el Comú i la societat per aquest projecte d’inversió, que estaria entre els 18 i 20 milions. Trobo una manca de respecte institucional que no coneguem les característiques d’aquest preacord. Només se’ns ha anunciat que es convocarà un consell de comú per aprovar-lo. No és just. Estem parlant d’un projecte que pot ser un revulsiu pel Pas de la Casa i s’han encarregat d’embrutar-lo i crear un obscurantisme al voltant. Perquè s’està buscant una cosa que legalment és molt difícil d’atorgar directament, que és un allargament de la concessió, per posar un exemple. El que és clar és que l’interès és compartidíssim per part de tots els grups que aquesta inversió es desenvolupi.

El que sembla que quedarà fora de l’acord és la venda de les accions comunals.
En un primer moment hi havia la rebaixa del cànon. Si ens quedem les accions podríem parlar d’una rebaixa del cànon, potser. També hi havia el Funicamp, que representa un deute anual d’1,2 milions d’euros que aboquem des de casa comuna, alimentant una de les portes més grans de Grandvalira. ¿Quan en parlarem? ¿El 2019 que ja l’haurem pagat?

¿Què busca, doncs, la majoria amb tot això?
Busca que la minoria es posicioni.

¿I quin posicionament tindrà el PS a priori?
Totes les propostes que faci l’empresari són discutibles, però després d’haver-les explicat als ciutadans i d’haver copsat l’opinió dels ciutadans, no dels seus, que és el que ha fet la majoria. Hem de discutir amb el poble si el Comú ha de tenir accions de la societat. I en el cas que passi tot a mans privades hi ha una altra cosa a discutir, que és el cànon, que potser sí que és el que ens toca com a administració. Llavors caldria apujar-lo, no rebaixar-lo.

Veu com una opció que el Comú es desprengui de les accions.
És negociable, però pensant sempre en els interessos públics. Com a bons gestors no podem anar a perdre-ho tot.

¿Aquestes decisions haurien de passar per una consulta popular?
És una opció. Sobre algun punt en concret, potser sí.

S’apropen les eleccions comunals. ¿Han començat negociacions amb altres formacions polítiques?
A Encamp, el comitè local va decidir encetar un contacte amb totes les forces progressistes. Ara estem treballant prop d’SDP, aviam si som capaços de tancar un acord. A banda, també hi ha la gent independent que ha alimentat el nostre comitè local des de les passades eleccions comunals. Crec que podrem tancar una proposta maca i engrescadora.

¿Hi ha possibilitats amb SDP?
De moment no hi ha res. Estem en negociacions.

¿Hi ha alguns aspectes que impedirien un acord?
Hi ha una condició en la negociació. Jo sóc del PS i ho sóc per convicció. Crec en el projecte i les sigles. En el cas que s’arribi a algun acord, el comitè té clar que les sigles del PS han d’acompanyar una possible plataforma. També és important l’aspecte programàtic. Però per experiència, amb la gent progressista és molt fàcil posar-se d’acord en el programa. I posar-se d’acord avui en un programa que pensi en la gent de la parròquia és fàcil.

¿Les sigles serien un problema?
No vull creure que això serà una trava. Seria trist que això succeís. A banda que no tindria gaire sentit. Suposem una llista en què jo hi sóc present i m’hagi d’amagar de les sigles. A Encamp tothom sabrà que hi ha un acord entre PS i SDP. No hem d’anar a fer el paperina enlloc.

¿S’ha decidit qui serà el número u del PS?
No. Està tot a les beceroles.

¿Vostè estarà a la llista?
Jo he mostrat l’interès per ser-hi. El número, m’és igual. Ha de ser una decisió del comitè local.

¿I amb els Verds i Iniciativa Ciutadana?
Hi ha converses a nivell de comitè executiu. Als Verds hi ha gent que pot encaixar a nivell programàtic i pot encaixar a les llistes.

¿És important arribar a un acord per assolir un bon resultat a Encamp?
No penso en si és necessari o no. Penso en què seria molt sa que hi fos. En benefici de tots, no només de resultats sinó en benefici dels ciutadans. Tinc una companya al grup mixt amb qui puntualment no hem estat d’acord però hi ha molts temes que hem estat discutint ella com a grup mixt i jo com a PS+Independents en el mateix sentit. La gent no deixa de ser progressista de la nit al dia. Tot i anar sota unes altres sigles hem pogut fer un treball comú.

Com a conseller de l’oposició al Comú d’Encamp, Joan Sans intenta lluitar per sociabilitzar i economitzar la parròquia des del Partit Socialdemòcrata.

Com arriba a conseller d’Encamp?
Jo ja feia uns anys que estava al Partit Socialdemòcrata com a militant, i l’any 2011, des del comitè local em van convidar a fer el pas, i vaig voler assumir el repte perquè en tenia ganes. I la veritat és que ha estat una experiència molt grata. La vocació de servei públic sempre hi ha sigut, que és la part que ens hauria de motivar a tots a l’hora d’apropar-nos a la política, i penso que l’objectiu de tots els qui ens acostem ha de ser un objectiu de benefici comú. I en aquell moment, tenia clar que era així i mi vaig llançar de cap.

Però podríem dir que sempre li ha interessat la política?
Sí, sempre m’ha motivat, també una mica per tradició familiar. El meu padrí va ser militant activista de l’esquerra republicana dels inicis. A casa sempre he viscut la política de prop.

Com definiria la seva actuació com a conseller de l’oposició?
He de dir que no ha estat una tasca gens fàcil. La llei electoral no és gaire representativa al costat dels resultats a l’hora de configurar la composició dels comuns. Però al cap i a la fi, és una qüestió d’organització i marcar-se una fita molt clara i decidir a quins punts hi has de posar més la banya o són més delicats o sensibles pels ciutadans d’Encamp i el Pas de la Casa.

Es va proposar alguna meta quan va entrar com a conseller?
Malauradament, des de l’oposició només et pots permetre l’objectiu de portar una tasca de control de l’acció que desenvolupa la majoria, poca cosa més tenint en compte la representativitat de la gran xifra dels altres consellers i tenint present que la teva veu no va enlloc. Però sí és cert que en el si de les comissions permanents he pogut aportar coses quan hem treballat amb algun reglament, coses que sovint s’han tingut en compte, però evidentment, amb les coses que ideològicament pesen més, com ara els temes de la prestació de serveis, més enllà de queixar-e durant la sessió de consell, no es pot fer molt més.

Com es podria solucionar aquesta poca representativitat?
Si hi hagués una llei electoral diferent, la representativitat seria molt més oberta. Al primer any, hi va haver justament un cas al voltant del Cor Nacional dels Petits Cantors on dos consellers de la majoria es van posicionar a favor nostre. Si en aquell moment hi hagués hagut una representació diferent o més justa pel nombre de vots que s’havien obtingut, possiblement hi hauria coses que motivarien a les majories a reflexionar d’una altra manera les conseqüències de les decisions que es prenen.

Ara les sessions de comú d’Encamp es fan cada dos mesos, que hi hagi tant temps entre mig és perjudicial?
Sí. Això va en contra de la transparència. Es va passar de fer 12 sessions anyals a 6, no només dificulta la tasca de l’oposició –perquè se’ns duplica la feina–, sinó que a més et trobes amb uns consells molt més llargs. I també dificulta la tasca dels mitjans de comunicació. La gent ha de tenir clar que avui més que mai, la transparència ha de ser el que ha de caracteritzar un equip. Ja no només a la nostra parròquia, sinó a qualsevol altra.

Poca transparència?
Sí, i paral·lelament a això, avui una corporació comunal no es pot permetre que quan hi ha temes sensibles, no es doni l’oportunitat al poble, bé sigui a través d’un butlletí –que no tenim perquè van fer desaparèixer– o a través d’altres mesures. Un gestor públic té l’obligació d’explicar els temes delicats. I per molt obertes que siguin les sessions de comú, hem de tenir la capacitat de convocar una reunió pública perquè el ciutadà pugui dir la seva i escoltar als responsables. Perquè si no estem al costat del poble, no sabrem què opina la gent o què en pensa d’aquell tema.

Llavors, durant aquest mandat ha faltat un apropament a la ciutadania?
Sí. És a dir, jo parlaria d’un mandat molt especial, dubto que Encamp hagi tingut un mandat d’aquestes característiques, sobretot per la passivitat. Jo he estat reclamant constanment l’estratègia política d’UP+DA a Encamp, i jo encara no la tinc clara, però em penso que ells tampoc. No han estat capaços de definir-se. Molts departaments s’han funcionat per si sols o per pròpia inèrcia, i tret d’algun tema puntual, els cònsols s’han passat el mandat marejant la perdiu amb el tema de l’endreçament del deute. Que aquest aspecte no és més que retallar algunes despeses buscant fórmules que han anat en contra de la prestació dels serveis parroquials; com la fulminació de l’acompanyament dels tres als sis anys o el bus intern –que va afectar a molta gent gran dels voltants–, i es comprometre a buscar una solució, però nosaltres en vam posar una sobre la taula i d’això fa tres anys i no n’hem sabut res més.

Tenint en compte les mancances que ha comentat, com definiria aquest darrer mandat?
Un mandat poc transparent i mancat de projecte.

Comença un nou curs polític, com l’enfrontaran?
El nostre comitè local s’ha dedicat a treballar aquests anys al voltant dels diferents temes sensibles... Penso que nosaltres portàvem un programa prou social com perquè permeti dinamitzar socialment i econòmicament la parròquia, que és el que s’ha destruït precisament en aquest darrer mandat. S’ha convidat a molta gent a buscar el seu lloc de residència en d’altres parròquies perquè aquestes ofereixen uns serveis que abans oferia Encamp. I això també repercuteix en l’àmbit del petit comerç de casa nostra.

De quina manera els ha afectat?
Sempre hem insistit en que no hi ha un acompanyament de l’associacionisme en la parròquia. S’ha lluitat entre tots perquè es reconstituís l’associació d’empresaris d’Encamp, però la corporació actual entén que ara tot funciona a base de subvencions, i sí, se’ls ha donat una subvenció com es mereixen perquè puguin desenvolupar els dissabtes de mercat o altres activitats paral·leles, però l’administració encara no entén que tenim l’obligació d’acompanyar-los en la definició i en el desenvolupament d’aquestes activitats. Parlo de l’associació de comerciants però passa el mateix amb les altres associacions. La proximitat amb el ciutadà és molt important, de la mateixa manera que la participació ciutadana.

Vostès intentaran aprofundir en aquestes relacions amb el ciutadà?
Jo personalment sóc molt del parer dels pressupostos participatius, potser no és una decisió compartida del comitè local, són coses que s’han d’acabar de quadrar. Però com a ciutadà jo detecto unes necessitats i els meus veïns unes altres. Perquè nosaltres com a ciutadans no podem participar i decidir també com s’haurien de distribuir els pressupostos que s’utilitzaran per les nostres vies i zones? S’han utilitzat 300 mil euros per la carretera de Beixalís, i 80 mil per ennegrir el carrer major... Això no hauria passat mai pel cap a cap altra parròquia. En comptes de conservar la màgia patrimonial, s’ha cobert la zona amb asfalt. Els veïns haurien de poder dir alguna cosa abans de que s’els taqui de negre el carrer, i no han tingut l’oportunitat de fer-ho.

El seu nom podria estar entre les properes llistes comunals per tirar endavant el programa?
Això és una decisió del comitè local. De totes maneres, el comitè coneix la meva predisposició, no parlo pas d’encapçalar-la però sí de poder estar present en la llista. Però és una cosa que s’haurà de moure. Estem en una situació en què també estem treballant prop d’independents perquè ens puguin donar un cop de mà. I poder crear així realment un front de progrés per a la parròquia i una possibilitat per frenar aquest immobilisme de la coalició UP+DA que no ens ha portat enlloc.

Per tant, té voluntat de seguir...
Evidentment, jo seguiré a la política i lluitant per la parròquia, tant si sóc a la llista com si no. Seguiré treballant perquè tinguem opcions al mes de desembre per estar presents a casa comuna però de forma majoritària.

I per què creu que no hi han estat presents en aquest mandat?
Per dos qüestions, veníem de dos mandats del partit Demòcrata i estàvem ofegats sota la famosa ‘onada taronja’, doncs DA acabava de guanyar per una majoria absoluta al Consell General i va tacar de taronja tot el país a través de coalicions. Però els ciutadans també faran les seves a les urnes del més de desembre, perquè cinc mesos són molt justos per poder recuperar o fer net de tot allò que no s’ha fet o s’ha fet malament en el cas de la nostra parròquia.

Cèlia Vendrell serà la primera representant del Partit Socialdemòcrata a la candidatura que es presenti a les eleccions comunals d’Escaldes-Engordany el proper desembre. Així es va aprovar per unanimitat en la reunió del comitè local celebrada el dimecres. L’actual consellera comunal ha apuntat, però, que això no significa necessàriament que hagi de liderar la llista. El lloc que hi ocupi, ha apuntat, dependrà del resultat de les negociacions que s’estan duent a terme per arribar a pactes tant amb altres forces polítiques com amb independents. Vendrell també ha explicat que una proposta clau del programa electoral serà obrir un “diàleg” amb la ciutadania per decidir com ha de ser l’avinguda Carlemany, incloent fins i tot l’opció d’una consulta popular el resultat de la qual es respectaria.

La futura candidata ha recordat que, a inicis de juliol, es va demanar a militants i simpatitzants que proposessin possibles noms per liderar el PS escaldenc a les comunals. El seu era el que estava sobre la taula a la reunió i el que va rebre el consens total dels assistents. Això no vol dir, ha avisat, que “jo hagi d’encapçalar la llista”. Al contrari, ha explicat, “està pendent de les comunicacions que mantenim amb altres forces polítiques”. En definitiva, “si el PS va sol, evidentment, optaré a la plaça de cònsol major; si no, es negociarà entre forces per veure qui encapçala la llista”, fet que “encara està per acabar de tancar”.

Vendrell ha explicat que el pacte amb els Verds està gairebé enllestit –“en principi, venen amb nosaltres a la candidatura”, ha indicat- i ha admès que on queda encara molt per parlar és amb Socialdemocràcia i Progrés, tot i deixar clar que la voluntat “és poder arribar a un acord amb ells”. Per refermar aquesta intenció ha explicat que “hem sigut sempre nosaltres qui els hem trucat” i que “estem totalment oberts a que vinguin amb nosaltres”. Això sí, ha puntualitzat, hi ha dues línies vermelles.

La primera passa perquè les sigles dels partits estiguin a la hipotètica plataforma, opció que des d’SDP a algunes parròquies no s’acaba de veure clara. “Per nosaltres, la ciutadania ha de tenir clar a qui vota i quin són els partits que integren la plataforma”, ha justificat. La segona línia vermella seria no pactar amb el Partit Liberal ja que “no és possible per la diferència d’ideologia”.

Vendrell ha avançat també quin serà un dels punts claus del programa: parlar amb la ciutadania per decidir el futur de l’avinguda Carlemany. La consellera al comú escaldenc ha reconegut que “sempre hem dit que el projecte pot ser bo” però que el problema és que “la forma com es va posar en marxa no va ser la correcta” perquè “no hi va haver diàleg amb els ciutadans per veure si era l’opció que volien o no”. Per això, “proposarem converses amb diferents grups” ja que “el que volem és que sigui una decisió del poble perquè és un avinguda que li pertany; ha d’estar presa per tots, no només per la majoria”.

De fet, ha obert la porta a una consulta que seria “més àmplia, que aniria més enllà dels votants” i que seria vinculant. “Si la majoria dels ciutadans d’Escaldes diuen que volen que l’avinguda Carlemany torni a ser el que era abans de Vivand, es farà”, ha afirmat. I és que, des del PS, es té clar que “volem respectar el que diu el ciutadà d’Escaldes”. Vendrell, però, ha admès que “serà difícil que es vulgui tornar a la situació anterior” però sí hi ha la possibilitat tant d’impulsar “altres situacions mixtes” com de mantenir l’actual projecte.

Aviat farà quatre mesos que les primeres pàgines de la premsa digital i escrita i els titulars dels noticiaris radiofònics i televisius de casa nostra feien pública la proposta de l’accionista majoritari de Saetde en forma de projecte d’inversió a la nostra parròquia. Un revulsiu evident per al poble del Pas, sobretot tenint en compte que l’estancament en inversió per part de l’actual majoria comunal –que ha hagut de recórrer al Govern perquè executés amablement alguna millora– no ha permès veure cap canvi que el faci més atractiu, urbanísticament parlant.

Tampoc fa pas gaire mesos, abans de les eleccions generals, creixien com a bolets propostes de mans de ministres i cònsols en forma de globus d’idees (per no dir-ne sonda) de renovació urbanística per una vila com la del Pas, que ha vist com projectes de millora com els que s’havien encetat el mandat anterior i que donaven un altre aire urbanístic al poble (carrer Major o carrer Sant Jordi, per exemple) s’estroncaven per allò del redreçament del deute, que consistia en passar a llarg termini el deute que teníem a curt i aprofitar el relaxament dels interessos bancaris mentre anem esperant que algun dia ens pongui la gallina dels ous d’or.

Però tornem a l’inici, a aquella proposta d’inversió al Pas de la Casa que supera els 20 milions d’euros per part de la societat concessionària a canvi, lògicament, d’unes contrapartides que afavoreixin el retorn de l’activitat empresarial de la dita societat.

En primer lloc, he de confessar que he tingut la gran sort de conèixer el projecte de prop. Algú troba normal, però, que un projecte d’aquestes característiques no sigui presentat de forma pública perquè les ciutadanes i els ciutadans de la nostra parròquia puguin conèixer l’abast de la proposta? Coi, que estem parlant d’una possible inversió de 20 milions d’euros!

Quan a can UP+DA diuen que han presentat el projecte als veïns del Pas, algú té el detall i la relació dels assistents? Ves per on que resulta que a aquestes alçades els meus amics del Pas, que també en són veïns, encara no coneixerien el projecte si no fos per alguns mitjans de comunicació que n’han deixat anar algun detall.

Algú té clar a hores d’ara, a banda dels quatre afortunats, què és exactament el què l’accionista majoritari demana a canvi d’executar aquesta inversió, més enllà de les hipòtesis que s’han fet caure a conveniència des d’un costat o d’un altre?

Per acabar-ho d’adobar, el dilluns s’encetaven unes obres d’enderrocament d’una part dels garatges del Pas de la davant la sorpresa del Comú que, suposadament, en desconeixia la intervenció (entenem, doncs, que sense l’autorització preceptiva).

Arribats a aquest punt, algú s’estranya que en uns racons de la parròquia la gent carregui contra els interessos de l’execució d’aquest projecte per part de l’accionista majoritari i en altres la gent faci porres sobre l’hipotètic obscurantisme que es belluga entre alguns membres de la majoria i els interessos societaris de Saetde?

A mi, personalment, no m’estranya gens! Les ombres que s’han generat sobre aquest projecte les han amanit els cònsols per avaluar la percepció d’alguns electors de la parròquia. Sí, hi insisteixo, només d’alguns electors de la nostra parròquia. I les han amanit en forma de globus sonda per avaluar les reaccions i aparcar, com tantes altres vegades en aquest mandat, decisions que podrien ser rellevants per al nostre futur.

La transparència comença per aquí, per esquivar la mandra que tenen alguns responsables de la cosa pública de compartir aquells projectes rellevants que ben gestionats podrien traduir-se en benefici per a tots. La mandra per explicar a totes les ciutadanes i els ciutadans què se’ns posa damunt la taula, la mandra per explicar què se’ns demana en contrapartida, la mandra per escoltar quina percepció i opinió en té la gent...

Però ja se sap: tal dia farà un any...

El primer secretari del Partit Socialdemòcrata (PS), David Rios, ha remarcat que la formació té “la ma estesa” per arribar pactes amb altres grups o amb independents de cara a les properes eleccions comunals. Així ho ha indicat durant l’entrevista concedida aquest dimarts al programa Ara i aquí de Ràdio Nacional d’Andorra.

Rios ha explicat que el PS té prou capacitat per presentar-se en solitari a Andorra la Vella, Encamp i Escaldes però ha assegurat que el desig és trobar companys de viatge. “Podem anar sols, però l’ideal seria un consens”, ha afirmat, per apuntar posteriorment que “aquesta és la idea a totes les parròquies”. Preguntat específicament sobre Socialdemocràcia i Progrés, el primer secretari del PS ha apuntat que “la voluntat és obrir la ma per fer un pacte que ens permeti anar d’igual a igual”.

Rios ha refermat la seva aposta “pel diàleg polític” i ha indicat que “ha d’estar sempre per davant de tot perquè és en benefici del ciutadà”. Sobre els possibles pactes a Canillo, s’ha preguntat si “no val la pena seure, ni que sigui un dia, per veure si podem assolir un pacte programàtic?” i ell mateix ha respòs: “Creiem que val la pena intentar-ho”.

El primer secretari del PS també ha expressat el seu desacord amb el fet que les eleccions generals i les comunals coincideixin en un mateix any, un fet que perjudica els partits però, sobretot, els ciutadans. Per això, ha demanat “que es faci una reflexió sobre si cal que coincideixin” ja que “el que veu la gent és que vota dos cops i no ho torna a fer fins després de tres anys”. En definitiva, ha defensat, “s’hauria de fer un esforç perquè això no passés” i ha apuntat que “ni que fos uns comicis un any i, al següent, els altres ja seria bo per la democràcia”.

David Rios també s’ha referit a la falta de documentació sobre el cas BPA. “El Govern no dóna informació i Toni Martí vol fer un debat en igualtat de condicions”, ha denunciat, per després qualificar-ho com a “un menyspreu a la democràcia”. També ha apuntat cap el síndic general. “Quin és el seu paper aquí? Ell ha de representar tots els consellers, independentment del color”, ha manifestat.
El dirigent socialdemòcrata ha volgut posar sobre la taula la col•laboració que des del partit s’ha tingut sempre per mirar de resoldre l’afer BPA. “Sempre hem volgut ajudar en aquesta qüestió per responsabilitat política”, ha afirmat i ha contraposat el fet que “estenem la ma per ajudar” amb “el silenci absolut” que hi ha “a l’altra banda”.

Rios ha insistit en la necessitat d’un pacte d’Estat per l’acord d’associació amb la Unió Europea. “És el més normal”, ha afirmat, per després reclamar al cap de Govern que “compleixi la promesa que va fer al debat d’investidura”.

Els consellers de la minoria comunal d’Encamp, Joan Sans i Eluska Galdós, consideren electoralista el compromís del ministeri de Salut per reforçar i ampliar l’atenció mèdica al Pas de la Casa.

Malgrat que tots dos celebren que finalment hi hagi una aposta decidida per millorar el servei –és una de les reivindicacions històriques dels veïns de poble–, critiquen que l’anunci arribi tan sols tres mesos abans de les eleccions comunals. “Em sembla genial que ho facin, però ara no és el moment. S’havia d’haver fet abans”, va indicar la consellera d’SDP, afegint que “sembla que s’acosti la fi del món a tres mesos de les eleccions”. De fet, va asse-nyalar que “la vull creure sincera [a Rosa Ferrer] i espero que es desenvolupi i no sigui un simple acte electoralista”. Galdós va remarcar que “m’enfada que tot es faci ara”.

En el mateix sentit es va expressar el conseller del PS, que va denunciar “electoralisme” i es va mostrar crític amb el fet que els darrers quatre anys no s’hagi pogut concretar cap proposta. “Fa quatre anys que es treballa per fer alguna cosa, per tant no s’hauria de definir com un projecte embrionari”, va manifestar. En aquest sentit va destacar que “val més tard que mai, però la fórmula que es presenta no és d’ara. La coordinació i col·laboració entre serveis privats i públics per aprofitar un espai que està infrautilitzat no és una proposta nova”.

Una necessitat
Els dos consellers van coincidir a assenyalar la necessitat d’introduir millores en l’atenció mèdica que es dóna al poble fronterer. “El Pas està 50 anys enrere quant a eines sanitàries, comparat amb el que tenim a Andorra”, va remarcar Eluska Galdós, recordant que la competència és de Govern. De la seva banda, Sans va deixar clar que “les característiques del poble fan indispensable que hi hagi un equip allà les 24 hores del dia. Cal ampliar la cartera de serveis i assegurar l’atenció mèdica urgent a tota la població, sobretot a la fixa, però també als turistes que hi puguin haver, sobretot a l’hivern”.

D’altra banda, el conseller socialdemòcrata va criticar que sovint des dels SAAS tan sols es parla del dèficit que genera la instal·lació del Pas, “però també hi ha d’haver uns ingressos pel públic que hi ha. Fóra bo poder disposar del balanç d’ingressos i despeses”.
També va llançar alguna crítica cap al comú. “Sort en tenim que sembla que el Govern s’evoca una mica perquè el que és casa comuna poca cosa ha fet pel Pas”, va assegurar el conseller del PS. Així, va tornar a fer èmfasi en la decisió, ara fa dos anys, de suprimir el transport de bus intern. “El primer que es va fer va ser posar obstacles per accedir al servei suprimint el servei intern. Per als veïns no és fàcil, encara que es facin moltes visites a domicili”, va apuntar.
Pel que fa a les millores que el cònsol menor va apuntar que caldria introduir en el servei d’odontologia, el degà del col·legi professional, Miquel Destenave, va assenyalar que des de fa uns mesos es dóna atenció quatre dies a la setmana durant l’estiu i cinc durant l’hivern amb la presència de dos dentistes.

Crítiques
Eluska Galdós es va mostrar crítica amb l’actuació que ha tingut fins ara la ministra de Salut, Rosa Ferrer. “Durant tot l’estiu l’he trobat a faltar”, va indicar, explicant que “havent-la conegut i havent estat companyes de partit, pensava que tindria més presència. M’ha sorprès”. En aquest sentit va reiterar que “espero que tot plegat no sigui només un discurs que al final no queda en res”.

ESCODA CELEBRA LA REPRESA DE LES CONVERSES I ADVOCA PER UN ÚNIC CENTRE

El responsable del centre mèdic del Pas de la Casa, Bernat Escoda, va valorar ahir de manera positiva que s’hagin reprès les converses per millorar l’atenció sanitària a la localitat, celebrant que “es recuperi la idea de coordinar de manera més efectiva els serveis”. Escoda va lamentar que aquesta tasca quedés abandonada anys enrere, perquè “calia articular-ho tot de forma més eficient i no es va acabar de fer”. Per aquest motiu, va advocar perquè es reprengui la idea d’unificar en un mateix centre tots els recursos –també els que ell ofereix a pistes– recordant que “quan es va crear el CAP no es va acabar de lligar tot, el projecte va descarrilar i l’edifici ha quedat infrautilitzat”. D’altra banda, va ressaltar que també caldrà mirar “quin és el model de gestió més adequat, si passa a ser tot públic o s’opta per un sistema mixt”. En tot cas, va apostar per “la racionalització de tots els serveis”.  

Han estat quatre anys durs a la minoria de Sant Julià. Rossend Areny valora la seva experiència.

Quin balanç en fa del mandat?
Personalment, minso; en la feina de gestió, l’aportació ha estat poca perquè no m’han deixat. Volia cooperar, però la majoria no ho ha permès. I, pel que fa a la seva tasca, som l’únic comú que anem a l’inrevés. La resta ha eixugat deute i fa més inversió. Aquí, tot el contrari. El balanç és molt pobre.

Ha sentit que només podia dir alguna cosa a les sessions?
No és normal el que ha succeït amb les comissions de treball. Les poques que hem fet es poden comptar amb els dits de la mà i han estat merament informatives. Moltes no s’han reunit. M’hauria agradat estar molt més conseller del que he estat.

En què creu que s’ha fallat des de la minoria?
Molts cops m’he plantejat si era culpa meva que no em passaven informació i no em deixaven participar. He intentat fer autocrítica i, amb el cor a la mà, no trobo cap element que expliqui aquesta actitud. Per què només entrar al mandat se’ns va excloure dels consells d’administració de les societats? Què havíem fet el dia zero?

A què ho atribueix, doncs?
Ha estat deliberat des de la majoria passar la mínima informació. No sé per què. El resultat és que no ens han permès treballar. Si algun dia sóc cònsol, integraré la minoria en totes les decisions. Ens han votat 700 persones, que són moltes, i hem de tenir dret a participar en la gestió del comú.

Com valora l’estat econòmic del comú?
A final del 2014 estàvem al 88% del sostre de deute i al primer trimestre estarem al 93% del màxim. No hi ha una davallada. Els pressupostos es fan amb superàvit i després s’acaba confirmant un dèficit important i a més s’han de sumar els reconduïts.

Té por de superar el límit legal?
Espero que no. Si arribem a això tindrem un problema, i gros. I no sé quina solució trobarien.

Veu la majoria conscienciada que això no pot passar?
A vegades m’ho demano. És evident que la culpable és Naturlandia. Els veig motivats amb aquest projecte. Tenen més informació que jo per creure-hi. Si realment aquesta informació que jo reclamo des de fa temps és bona, que me la passin.

Seria el pla de viabilitat tantes vegades demanat, fins i tot davant la Justícia...
I Josep Roig tampoc n’ha tret l’aigua clara. En aquest país sembla que o estàs del bon lloc políticament parlant o ets un zero a l’esquerra. El pla segons el vent que bufa existeix, no existeix, existeix però no te’l passaré, te l’ensenyaré però no te’l deixaré. Entenc que hi és perquè per renegociar les pòlisses de crèdit amb un banc has de demostrar que això no s’ensorrarà. Un dia ens van dir que no érem ningú per passar-nos la informació.
Alguna informació dels resultats del 2014 a Naturlandia?
No els sabem. Quan hi ha un boom d’afluència de seguida cor­ren a dir que hi ha hagut molta gent. Però fins ara portem tres tancaments i tots diuen que perquè el projecte tiri endavant el comú hi ha de posar diners. El parc acumula un dèficit anual de dos milions. No és rendible.

I la repercussió al parc a la par­ròquia o al país ho justifica?
Quina repercussió? Pregunta als comerciants. Allò està a disset quilòmetres. Han continuat tancant botigues.

Ha rebut ja explicacions sobre les despeses fetes pels cònsols amb les targetes?
No. Hem demanat comprovants i els extractes bancaris i hem parlat amb el conseller de Finances, amb els cònsols i amb el seu entorn polític i no n’he tret l’aigua clara. M’agradaria que acabés el mandat amb això aclarit. No és que sigui una xifra estratosfèrica, però parlem només del 2013. Ha estat el modus operandi de tot el mandat? Ja li he dit a la cònsol. Espero que ho puguin demostrar pel bé de la imatge del comú.

Què va pensar en veure l’informe?
Que a Andorra estem igual d’exposats a aquestes pràctiques que a altres llocs. Em va entristir molt, i més venint dels cònsols de la meva parròquia.

Podran justificar les despeses?
No ho sé. Em diuen de portes endins que tot ha estat un error i que tot responia a despeses de darrera hora per a la inauguració del parc i que calia celeritat.

Què es va comprar?
No ho sé, no m’ho han dit. I si és així, el 2014 les despeses haurien de ser molt menors en proporció.
Per justificar això, cal recórrer a advocats?
No en tinc ni idea. Mai m’he trobat amb aquests percals.

Com valora que la fiscalia no hagi actuat?
Suposo que vol donar temps perquè a qui s’acusa d’una mala praxi es defensi. No sé si actuarà d’ofici. La fiscalia és de l’Estat i aquest està governat per un partit que és DA, antic soci del comú, i dins del consell de comú hi ha membres de DA asseguts. No sé si això entorpirà el procés.

Si ningú mou fitxa, el PS denunciarà?
Estem esperant. Donem un temps prudencial. Serà una decisió a nivell del partit. S’ha de valorar bé, però no es descarta.

Com valora que el vial de Sant Julià ara no sigui prioritari?
Es prioritzen altres obres que no són tan importants com la porta d’entrada al país. És un projecte que cueja fa temps i ningú mou fitxa.

El trencament entre DA i UL, influeix?
En la legislatura anterior eren socis. En què va influir tenir dos consellers al grup demòcrata? El trencament, si ha d’influir, serà en negatiu.

Es creu la cònsol quan diu que no repetirà?
Tristament sí, perquè malgrat tot continuo pensant que és una política vàlida. És bona a nivell de gestió però al mandat alguna cosa se li ha escapat de la mà. És per no tenir ganes de tornar.

Roig i vostè, estan a grups diferents a contracor?
Hauria preferit que no ho haguessin fet. Jo vaig decidir quedar-me a casa i ell seguir un dels dos. Tenia els seus motius i són legítims. I això no ens impedeix seguir treballant conjuntament. No seria un problema asseure’ns per una plataforma única a les eleccions.