Sant Tornem-hi. Un altre consell de Comú que se centra en el balanç del tercer trimestre de l’any 2015. Un resultat positiu de 2.842.127 euros i un anunci que l’endeutament a curt termini se situa en el 2,66% mentre que l’endeutament global s’ha reduït un 118%. Queda maco, no?

La part divertida és quan has d’explicar a algú d’una forma planera com es tradueix la cosa. La gràcia de tot plegat seria que les coses anessin a l’inrevés, que vist el que ha vist la parròquia fins ara en millores i inversions el resultat pressupostari fos negatiu i no positiu.

Traslladem aquesta història a l’àmbit de l’economia familiar per provar d’entendre’ns més fàcilment. Imaginem-nos que és com el patriarca que diu a la família el mes de gener que aquest any invertirà els 100 mil euros que té en la millora del seu piset.

Arriba l’estiu i encara no ha invertit res i resulta que al setembre s’adona que amb els 100 mil que tenia previstos no en tindrà ni per començar i que perquè la cosa pugui quedar més ‘xula’ hauria d’haver-ne pressupostat 200 mil. Els fa seure tots a taula i explica a la família que mira que bé, que encara no s’ha gastat els 100 mil euros que havia previst, que de moment només n’ha compromès una part. Mentrestant, però, ha començat a renovar el lavabo, la cuina i el jardí i, per si és el cas, ja avança en les reformes de dos habitacions perquè la padrina i els fills estiguin contents. Ah, que aquestes reformes no s’havien pressupostat i no figuraven al projecte inicial? No passa res! Demanarem un suplement de crèdit o un crèdit extraordinari i ja ho pagarem l’any que ve!

A la nostra casa comuna ens ha passat el mateix! Vam aprovar un pressupost tan ajustadet per al 2015 per poder explicar que gastem poquet i que som uns grans estalviadors i resulta que amb el balanç a 30 de setembre ja hem aprovat crèdits extraordinaris i suplements de crèdit per un valor d’1,3 milions d’euros. Sí, senyors! Això vol dir que de moment en portem 1,3 que eren indispensables i que la majoria no havia previst quan va elaborar el pressupost.

Després ens trobem amb la base que es fa servir per explicar com està la cosa de les despeses i quins són els calerons que ens queden a hores d’ara. Tornem, doncs, a l’àmbit familiar que segur que s’entén més bé la cosa.

Resulta que el patriarca és conscient que tard o d’hora haurà de fer front a les despeses que no havia previst, però és evident que ja que foten el pis cap per avall s’ha d’aprofitar per canviar les rajoles dels dos lavabos. Per si és el cas, negocia amb un parell de bancs uns crèdits per poder disposar dels 100 mil euros de més que no havia previst. Ara ja té al compte corrent els 200 mil que li sembla que li caldran per poder fer front a la inversió que té prevista enllestir, si pot, abans del 13 de desembre perquè no se li enfadin ni la padrina, ni els fills, ni sobretot la dona, que fa quatre anys que li recorda que s’hi havia compromès i que com sempre ho deixa tot per a darrera hora. En tot cas, si els operaris no han acabat la feien per aquest dia, confia que els de casa no se li enfadin perquè com a mínim veuran que les obres estan en marxa.

És l’hora de sopar del 5 de novembre. Mentre tota la família seu al voltant de la taula auxiliar de la cuina perquè al menjador encara hi fan obres, el patriarca els explica que el mal de cap ja s’acaba, que de totes les obres que han vist fins ara només ha calgut avançar-ne alguns euros i que endavant amb el paper pintat que volia la padrina a l’habitació, perquè encara que això els costi més dels 200 mil que ara té al compte, els anuncia que només se n’ha gastat 70 mil i que no confia que li arribi cap factura fins l’any que ve.

El missatge del patriarca es digereix de conya. La veritat és que després d’un dia de feina intens tothom té gana i el plat és a taula. Amb un pèl de sort i tal com el patriarca ha organitzat els àpats en què coincideixen tots a taula, que ara és només cada dos mesos, no els haurà de tornar a fer balanç per explicar que li caldran més quartos fins al sopar en què coincideixin tots altra vegada, que vist el calendari ja no serà fins l’any que ve.

Aquest dimecres s’han presentat les candidatures que concorreran a les properes eleccions comunals del 13 de desembre. En aquell dia ens trobarem amb parròquies en les que el ciutadà tindrà una única opció política on triar (és el cas de Canillo) i d’altres en que l’elecció passa per quatre llistes (casos d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella).

Som conscients que la llei electoral no està pensada per tal quantitat de llistes i que si els resultats són ajustats hi hagi una majoria comunal en alguna parròquia on, tot i ser la llista més votada, més de la meitat dels electors no li hagin fet confiança. Aquestes són les regles del joc, de moment.

Coneguda aquesta peculiaritat, els partits polítics tenim dues maneres d’encarar-la: treballar fort i defensar el nostre projecte o unir persones amb ideals diferents per provar d’aconseguir la cadira.
Al Partit Socialdemòcrata ho hem tingut molt clar. Un cop hem estès la mà per fer una candidatura progressista arreu i ens ha estat rebutjada. I no hem volgut pactar a qualsevol preu. Així doncs, concorrerem sols a tres parròquies: Encamp, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany i serem coherents amb els nostres ideals i el nostre projecte de progrés.

Certament els projectes els han de dur a terme les persones i aquestes han de tenir la capacitat de treball i la convicció suficient per tirar-los endavant. L’important, però, ha de ser el projecte, l’equip. Almenys aquesta és la nostra visió, que sembla no ser compartida pels altres partits, que han viscut un bon ball de cadires, canvis de camisa i estranys companys de llista per un únic objectiu: la cadira.

Sigui com sigui, vull felicitar a tots i cadascun dels més de 250 components de les diverses candidatures per fer aquest pas, que mai és evident. Ara la feina és nostra per tal de presentar, sobretot, un projecte vàlid i engrescador que aconsegueixi una participació més alta que en les darreres eleccions. Comença el compte enrere.

El comú d’Encamp ha presentat aquest dijous la liquidació pressupostària del tercer trimestre. Segons la majoria demòcrata, l’endeutament global de la corporació queda en 27,93 milions d’euros, el que representa el 118,18% de la mitjana d’ingressos dels tres exercicis anteriors (2012, 2013 i 2014) i queda lluny del 200% fixat legalment com a sostre. El conseller del Partit Socialdemòcrata, Joan Sans, ha advertit, però, que les dades no responen del tot a la realitat i que un cop es tanqui tot l’any aquesta xifra serà superior.

I és que, ha explicat el polític socialdemòcrata, la majoria té en compte als seus càlculs els imports disposats –aquells que ja s’han executat- però no inclou els contractats –treballs realitzats però encara no pagats-. Quan, a finals d’any, això s’executi, el deute s’incrementarà.

En concret, i segons ha explicat Sans durant la sessió de comú, el deute passaria a ser de 35 milions. És a dir, una xifra molt més elevada que la defensada des de la majoria. Un aspecte especialment destacable és el que faria referència al deute a curt termini, que passaria del 2,61% que al•lega ara l’equip de Govern al 37,7%, molt a prop del màxim legal, que és del 40%. “Quan haguem executat el pagament de Prada de Moles, altres intervencions d’urgències o el carrer Major o la teulada del Complex, el que ens han presentat avui quedarà molt allunyat del que es trobarà la nova majoria”, ha indicat el conseller socialdemòcrata.

Sans també ha posat en relleu una altra dada preocupant. Enguany, entre crèdits extraordinaris i suplements de crèdit, ja s’han aprovat 1,3 milions que inicialment no estaven al pressupost. “És una xifra que mai havíem trobat tant disparada. Quan s’inverteix tant poc i es busquen fórmules per tancar el mandat amb accions que serveixin de maniobra electoral, passen aquestes coses”, ha apuntat.

Totes les cultures i civilitzacions han anat evolucionant tenint el seu passat coma referència. Una part d’aquest passat el conformen les tradicions. Andorra és un país de marcat caràcter tradicional. Tant és així que fins no fa gaires anys, encara ens regíem pels usos i costums del poble andorrà que tant be va recollir Antoni Fiter i Rossell en el seu Manual Digest a les acaballes del S. XVIII.

Aquest cap de setmana hem viscut una d’aquestes tradicions populars que tant agraden a petits i grans: la Castanyada. Una festa plena de castanyes (com el seu nom indica), acompanyada de panellets i moniatos i regada amb moscatell. Una bona combinació per fer passar el fred de mitjans de tardor.

En els darrers anys, la castanyada s’ha vist eclipsada en part per l’adquisició cultural de la festa americana de Halloween. És curiós veure pels carrers de les nostres valls a petits (i no tant petits) disfressats de les coses més diverses mentre mengen castanyes i beuen moscatell.

Certament en la diversitat es troba el guany cultural i m’agrada veure com arriben festes d’altres cultures. El que més m’agrada, però, és que encara es mantinguin les nostres arrels, i les aconseguim compaginar d’aquesta manera tant curiosa.

Com que som un poble de costums i tradicions, n’hi ha una altra que segueix ben viva i sembla que no té pinta de canviar en els propers anys: a falta de 48h per presentar les candidatures que concorreran a les eleccions comunals de desembre, encara s’estan ultimant els noms que han de configurar les llistes.

Aquest fet és molt habitual per una bona quantitat de motius. Per una banda, som el que podem anomenar un país-poble, on es coneix molta gent i no és senzill fer el pas endavant de marcar-se políticament. Per altra banda, i no menys important, només pot formar part d’aquestes llistes electorals vora de la tercera part dels ciutadans del país.

Esperem que aquesta tradició sigui de les que canviïn, permetent que tots els ciutadans majors d’edat puguin dipositar el seu vot, siguin de la nacionalitat que siguin, un cop portin un mínim d’anys de residència. D’aquesta manera, almenys, el resultat seria més just i realment representatiu si canviéssim la llei electoral. Aquest, però, és un altre tema que tractaré properament.

Sigui com sigui, el 13 de desembre ens tornen a cridar a les urnes per triar els mandataris comunals, aquells que han de dur les regnes de la parròquia i gestionar el dia de tots els ciutadans, andorrans o no.
Aquest any, per primera vegada en unes eleccions comunals, es pot votar per correu. Si afegim aquesta via amb la de la batllia i el vot presencial, gairebé podríem dir que no tenim excusa per no anar a votar.

Així doncs, esperem que, com és habitual, mantenim aquell diumenge com un dia de festa democràtica on hi participi el màxim de gent possible, fent honor a la nostra tradició.

El Partit Socialdemòdrata (PS) ha oficialitzat aquest dimecres al matí la presentació de les tres candidatures amb les quals concorrerà a les eleccions comunals del proper 13 de desembre. Joan Sans i Pere Marsenyach lideren la llista d’Encamp mentre que Dolors Carmona i Lídia Samarra encapçalen la d’Andorra la Vella i Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas la d’Escaldes-Engordany.

La primera candidatura en presentar-se ha estat la d’Encamp. Sans ha posat de manifest que “hem estat capaços de crear una llista amb gent representativa de la parròquia, que treballen a la petita empresa; i també tres persones lligadíssimes al Pas”. En definitiva, una llista “potent i forta” que “ha de donar continuïtat a un projecte que hem defensat els darrers quatre anys”.

El fins ara conseller a la minoria del comú encampadà està acompanyat per l’empresari Pere Marsenyach, que ja fou entre 2007 i 2011 membre de la corporació i responsable de Turisme. A la llista també hi figuren Elisabet Pirot, Jordi Torné o Iolanda Vigo, entre d’altres.



La segona candidatura que s’ha oficialitzat ha estat la d’Andorra la Vella. La seva líder ha destacat que “és plural, equilibrada, combina afiliats i independents al 50% i el sector públic i el privat”. Sobre els moviments viscuts a altres formacions, Carmona ha destacat que “el ciutadà és cada vegada més madur i s’adona que és el joc polític”. Per això, ha reclamat que es doni “una visió clara i coherent del plantejament que té cada grup que es presenta”. A banda de Carmona i Samarra, la llista de la capital inclou, entre d’altres, Francesc Rechi, Sergi González o Cristian Asensio.



Cap al volts de dos quarts de dotze arribaven al comú d’Escaldes els dos caps de llista a la parròquia, Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas. La número 1 de la candidatura ha volgut destacar que “ara tenim un rodatge polític que fa quatre anys no portàvem” i ha defensat “la capacitat de treball que es pot aportar. També ha avançat que, entre els temes de la campanya, hi figuraran la gestió de Capesa i el projecte de Vivand. “Volem que la ciutadania doni la seva opinió sobre el projecte i diguin si l’entenen positiu o no ja que s’ha de fet de forma unilateral des del comú”, ha explicat, tot refermant la voluntat de fer una consulta entre tots els habitants. A banda de Vendrell i Mañosas, a la llista hi destaquen els noms de Valentí Closa, Naeco Yamamoto o Susanna Vela.



Candidatura PS+Independents a Encamp

Joan Sans
Pere Marsenyach
Elisabet Pirot
Jordi Torné
Iolanda Vigo
Joan-Ramon Borra
Joan Solsona
Eduard Ricard Garcia
Neus Meca
Martí Pubill
Laurence de Oliveira
Andreu Ruiz
Maria Josep Loncà
David Rios

Candidatura PS+Independents a Andorra la Vella

Maria Dolors Carmona
Lídia Samarra
Francesc Rechi
Sergi González
Cristian Asensio
Clara Vives
Evarist Vilaginés
Lluïsa Hurtado
Carles Blasi
Cristina Valen
Xavier Llovera
Manel Blasi
Nil Cartes
Joan Anton Rechi

Candidatura PS+Independents a Escaldes-Engordany

Cèlia Vendrell
Aleix Mañosas
Valentí Closa
Naeco Yamamoto
Toni Fernández
Pere Bellido
Eva Dubos
Meritxell Ros
Mathieu Borrego
Josep Minguella
Guadalupe Segura
Jordi Font
Sussana Vela
Tomàs Riart

El Partit Socialdemòdrata (PS) ha fet oficials les tres llistes amb les què concorrerà a Andorra la Vella, Encamp i Escaldes-Engordany en les eleccions comunals del proper 13 de desembre. Les tres candidatures estaran encapçalades pels actuals consellers a les tres corporacions: Dolors Carmona, Joan Sans i Cèlia Vendrell, respectivament. En el segon lloc hi figuren Lídia Samarra, Pere Marsenyach i Aleix Mañosas.
El comitè directiu de la formació ha validat les candidatures per unanimitat. Durant la reunió s’ha posat en relleu la bona tasca realitzada a la minoria pels actuals consellers, un fet clau en l’aposta dels respectius comitès locals de mantenir aquesta continuïtat.

Durant l’acte de presentació davant els mitjans de comunicació, el primer secretari del PS, David Rios, ha volgut deixar clar que les llistes defugen “el joc de cadires a tota costa que estem veient entre altres partits” i conformen equips “seriosos, coherents i amb persones compromeses”. A la vegada, sobre els candidats, ha destacat que “valorem positivament la feina que han fet als comuns i els hi donem tot el suport per continuar”.



A Andorra la Vella, Dolors Carmona serà la cap de llista. Exsecretària d’Estat d’Educació entre 2010 i 2011, acumula tres anys com a representant del PS al comú de la capital. Com a candidata a cònsol menor, s’aposta per Lídia Samarra, que fou directora de l’Escola Andorrana durant el Govern del PS i, prèviament, secretària general del Sindicat d’Ensenyament Públic (SEP). La llista la completen, entre d’altres Cristian Asensio, Francesc Rechi o Carles Blasi. Els presentadors seran el conseller general Pere López i Joan Ramon Marina, que va ser cap de la llista parroquial a les passades generals.

Carmona ha definit la llista com a “engrescadora i plural” i ha destacat el “repte” que suposa que siguin dues dones les que van al capdavant. També ha volgut posar en relleu que el fet que puguin haver quatre llistes a la parròquia “es positiu perquè vol dir que hi ha una implicació ciutadana, que és un dels nostres reptes”. Tot i això, ha afirmat que “la nostra denominació d’origen la tenim clara; som PS i volem que els nostres valors siguin els que es facin realitat”. La candidata s’ha mostrat clarament contrària als “pactes a qualsevol preu”.

A Escaldes, el PS dóna plena confiança a l’actual equip de la minoria comunal, Cèlia Vendrell i Aleix Mañosas. Des de la formació es valora de forma especialment positiva la tasca realitzada aquests quatre anys com a consellers. La llista la completen, entre d’altres, l’exministra de Cultura Susanna Vela; la presidenta de l’Associació de Gent Gran de la parròquia, Naeco Yamamoto; Toni Fernández, Tomàs Riart o Jordi Font. Els presentadors de la candidatura seran la consellera general Rosa Gili i Victòria Ossó.

Vendrell ha deixat clar l’ambició de la candidatura que lidera. “Esperem fer un bon resultat i volem anar a guanyar”, ha afirmat. També ha reconegut que, justament, la situació a Capesa, que aquest dimecres ha viscut un nou capítol negatiu amb un altre tall de subministrament d’aigua, serà part important del programa. “Volem marcar la diferència en positiu i és un tema que porto a dins i que jo lluitaré molt perquè Capesa faci una bona gestió d’aquest recurs”. I és que, ha apuntat, “subministrar a 15.000 persones no és fàcil i ha d’estar amb un equip competent a darrera”.

A Encamp, Joan Sans tornarà a liderar la llista per intentar passar de la minoria, on ha estat els darrers quatre anys, al consolat. El seu company de viatge serà l’empresari Pere Marsenyach, que ja coneix sobradament el comú. I és que va ocupar entre 2007 i 2011 la conselleria de Turisme de la corporació. A la candidatura encampadana també hi figuren, entre altres Elisabet Pirot, Jordi Torné, Iolanda Vigo, Eduard Ricard o David Rios.

Sans ha explicat que “sortim amb molta força i il·lusió després d’un mandat que ha donat poc fruit a la nostra parròquia”. A la vegada, ha deixat clar que “som l’única candidatura que podrem anar amb el cap ben alt perquè no hem jugat a cap ball de cadires”.

La consellera del Partit Socialdemòcrata al comú d’Andorra la Vella, Dolors Carmona, s’ha mostrat crítica amb la forma com s’ha fixat el preu dels tiquets per a la pista de gel instal•lada a la plaça Rebés. En concret, ha posat en relleu que la decisió, ja pressa i anunciada, no ha passat pel consell d’administració de la societat que s’encarrega de la promoció turística a la capital, Turecav, del qual ella és una de les integrants. Per això ha lamentat la “manca d’informació i de transparència” que s’està vivint darrerament a l’òrgan.

Carmona ha explicat que sobre el preu de les entrades “en un consell anterior es va dir que es decidiria en properes sessions”. I ha apuntat que “esperava que es fes en la de la setmana passada”, circumstància que no va succeir. En canvi, “al cap de dos dies, la sorpresa va ser veure a la premsa que s’havien pactat i que l’empresa adjudicatària ja estava fent promoció entre els comerciants”.

Durant la sessió, el cònsol major, Jordi Minguillon, ha explicat que la mesura l’havia pres ell i que s’havia de passar encara pel consell d’administració. Carmona ha admès que “el senyor president té la potestat de fer-ho”, però ha avisat que “si hi ha un consell d’administració s’entén que les decisions importants s’han de compartir”.

Sobre el preu escollit (quatre euros i un per als comerciants que les vulguin emprar com a promoció), la representant del PS a la corporació ha apuntat que “em costa valorar si és l’indicat”, justament, per la manca d’informació. En global, la consellera ha lamentat que el procediment habitual és que la informació sobre els punts de l’ordre del dia de les reunions s’entrega en el moment d’arribar, fet que “no és el més escaient ni el més transparent en una organització com la d’un comú”. Això, ha lamentat, pot provocar que “es decideixi sense prou coneixement de causa”

Carmona també ha criticat la “manca de planificació” que es denota amb algunes actuacions del comú. Com a exemple ha posat el fet que, ara, el consum elèctric i d’aigua de la pista de gel vagi a càrrec de l’adjudicatària. “Al senyor Eron Estany li vam demanar en el seu dia si podia fer una estimació d’aquest consum. Em va dir que ja s’aplicaria la fórmula i que el que sortiria no representaria una gran despesa”, ha explicat. En cap moment, ha remarcat, es va dir que ho hagués d’assumir la gestora. També ha recordat que en cap moment s’havia parlat del cost de l’embrancament elèctric, uns 10.000 euros que sí haurà d’assumir el comú.
  

El comitè directiu del Partit Socialdemòcrata s’ha reunit aquest dijous al vespre per fer balanç de la situació actual de la preparació de candidatures per les eleccions comunals. En primer lloc, s’ha valorat positiva el treball amb les llistes a les tres parròquies on està garantida la presència de la formació. Aquestes estan molt avançades, a l’espera de com evolucionin les converses amb Socialdemocràcia i Progrés (SDP). La voluntat, s’ha tornat a deixar clar, és construir una coalició de partits progressistes davant d’altres opcions conservadores. A la vegada, s’ha desmentit de forma rotunda que persones del comitè local del PS a Ordino s’hagin plantejat formar part d’una plataforma impulsada per Convergents d’Ordino.

La reunió ha servit, en primer lloc, per evidenciar la bona marxa de la feina de confecció de programa i de llistes a Andorra la Vella, Encamp i Escaldes-Engordany. Els respectius comitès locals tenen pràcticament enllestits els equips de candidats que concorreran a les eleccions. Tot i això, l’aprovació de les llistes definitives trigarà uns dies perquè se segueix mantenint negociacions amb SDP amb la voluntat –almenys per part del PS- de poder tancar un acord per concórrer conjuntament amb una coalició progressista.

A Canillo i Ordino, els comitès locals no tanquen portes a formar una candidatura a darrera hora però avui en dia aquesta possibilitat és pràcticament nul·la. En tot cas, a Ordino el PS desmenteix que persones del comitè local s’hagin plantejat en cap moment formar part d'una plataforma impulsada per Cd'O.

En el cas de Sant Julià, representants del comitè local estan treballant amb intensitat amb altres forces polítiques i un número molt important de ciutadans independents per a la constitució d'una plataforma que presenti una alternativa a les polítiques nefastes per la parròquia que ha practicat Unió Laurediana durant el darrer mandat comunal. Pel que fa a la Massana, el PS ja va anunciar que no concorreria en aquests comicis.

Des del comitè directiu es valora de forma molt positiva les candidatures que s’estan preparant a les parròquies on fins ara tenia representació als comuns (Encamp, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany), llistes que tenen en tots els casos la voluntat d’esdevenir un bon equip de govern per als ciutadans i que, a la vegada, demostren la bona feina feta durant el mandat actual dels seus consellers i conselleres i dels comitès locals que els donen suport.

Amb les eleccions a la cantonada, la majoria s’ha posat a esprémer els tècnics i càrrecs de confiança de casa comuna perquè s’enllesteixin els projectes o, si cal, els inventin. Ja fa gràcia que més d’un vagi amb el calendari a la mà per veure com col•loca la inauguració de la nova Prada de Moles o el nou tram del carrer Major del Pas que va quedar a les beceroles quan tocava perquè a alguns propietaris no els feia el pes.

Els darrers mesos han florit per tota la parròquia pedaços de quitrà que diu que embelleixen les voreres i els carrers d’Encamp i del Pas de la Casa, mentre el Govern ara ja ha posat el dit en fer florir una magna jardinera de propòsits en forma de projecte d’embelliment global al Pas de la Casa. Un projecte en forma de concurs d’idees que impulsa el Govern i que convida les empreses que treballen en matèria d’urbanisme al nostre país que ens diguin cap on hem d’orientar la cosa perquè allò que no hem sabut ni encetar des del Govern en una legislatura sencera, ni des d’un Comú en un mandat sencer, ens ho posin damunt la taula en forma d’obra d’art perquè ho puguem ensenyar durant la campanya.

Pot ser divertit quan ensenyem als ciutadans de la nostra parròquia allò que ens imaginen des de la casa gran per al Pas de la Casa. Evidentment, serà un projecte d’aquells de coloraines sobre paper i molt transversal. Tan transversal que sobreposarà les competències d’execució del Comú en matèria d’urbanisme amb les del Govern. Com que els responsables del Comú no han sabut posar fil a l’agulla en aquests anys per definir com ens agradaria que fos la cosa... Vaja, tot plegat em fa pensar molt, per no dir massa, en les competències. Sí, sí, allò que li va costar el cap a un ministre que potser ho volia endreçar massa. Però el que és més greu, és que tot aquest poti-poti s’executa sense ni tan sols consultar els ciutadans o petits empresaris del Pas de cap a on els agradaria que s’orientés la cosa.

Paral•lelament, queda lluny també aquell anunci de la legislatura anterior en què s’augurava un mal futur per a serveis com el d’urgències al Pas, per donar pas a unes taules rodones en què sembla, i permeteu-me exagerar, que en lloc d’analitzar les necessitats reals de salut al Pas o atendre les demandes dels ciutadans, ens hi vulguin instal•lar el patracol de serveis d’un sant hospital.

I ja ho veieu, en pocs dies lluirem a la parròquia una nova rotonda vora el túnel i unes quantes voravies relluents. Obrirem un nou carrer, ensenyarem sobre paper centres d’alt rendiment a Sud Ràdio encara que estiguin per inventariar, si cal hi afegirem algun centre d’interpretació, un parell de pistes de pàdel i un parell de bulevards, i tota una sèrie de grans o petites infraestructures o equipaments per als quals ara sí que hi ha diners o que han estat programats hàbilment perquè s’anessin anunciant o executant els darrers mesos del mandat comunal.

Sempre he dubtat d’allò que diuen que el primer any d’un mandat és per aterrar, el segon per prendre les decisions poc populars i el tercer per agrair als amics el suport que va rebre la majoria per arribar a la palestra. El que sí que sembla clar és que el darrer, a la parròquia d’Encamp, serveix per fer acords d’intencions o explicar les intencions que tenen a partir d’ara, després de quatre anys d’inoperància.

Ja ho saben, mentre aquest any, que ja no falta massa, ens engalanin els carrers de la parròquia amb els llums de nadal més fins de tot el mandat, no es distreguin, no fos cas que descobrissin que entre tanta il•luminació ens han col•lat algun nou museu al Prat Gran o vora el Centre Esportiu del Pas. Ah, i sobretot que aquestes coses no ens facin perdre la paciència, perquè per molt que ens enfadem sempre n’hi haurà d’altres que estaran disposats a somriure per nosaltres i sortir ben guapos a la foto.