Amb les eleccions a la cantonada, la majoria s’ha posat a esprémer els tècnics i càrrecs de confiança de casa comuna perquè s’enllesteixin els projectes o, si cal, els inventin. Ja fa gràcia que més d’un vagi amb el calendari a la mà per veure com col•loca la inauguració de la nova Prada de Moles o el nou tram del carrer Major del Pas que va quedar a les beceroles quan tocava perquè a alguns propietaris no els feia el pes.
Els darrers mesos han florit per tota la parròquia pedaços de quitrà que diu que embelleixen les voreres i els carrers d’Encamp i del Pas de la Casa, mentre el Govern ara ja ha posat el dit en fer florir una magna jardinera de propòsits en forma de projecte d’embelliment global al Pas de la Casa. Un projecte en forma de concurs d’idees que impulsa el Govern i que convida les empreses que treballen en matèria d’urbanisme al nostre país que ens diguin cap on hem d’orientar la cosa perquè allò que no hem sabut ni encetar des del Govern en una legislatura sencera, ni des d’un Comú en un mandat sencer, ens ho posin damunt la taula en forma d’obra d’art perquè ho puguem ensenyar durant la campanya.
Pot ser divertit quan ensenyem als ciutadans de la nostra parròquia allò que ens imaginen des de la casa gran per al Pas de la Casa. Evidentment, serà un projecte d’aquells de coloraines sobre paper i molt transversal. Tan transversal que sobreposarà les competències d’execució del Comú en matèria d’urbanisme amb les del Govern. Com que els responsables del Comú no han sabut posar fil a l’agulla en aquests anys per definir com ens agradaria que fos la cosa... Vaja, tot plegat em fa pensar molt, per no dir massa, en les competències. Sí, sí, allò que li va costar el cap a un ministre que potser ho volia endreçar massa. Però el que és més greu, és que tot aquest poti-poti s’executa sense ni tan sols consultar els ciutadans o petits empresaris del Pas de cap a on els agradaria que s’orientés la cosa.
Paral•lelament, queda lluny també aquell anunci de la legislatura anterior en què s’augurava un mal futur per a serveis com el d’urgències al Pas, per donar pas a unes taules rodones en què sembla, i permeteu-me exagerar, que en lloc d’analitzar les necessitats reals de salut al Pas o atendre les demandes dels ciutadans, ens hi vulguin instal•lar el patracol de serveis d’un sant hospital.
I ja ho veieu, en pocs dies lluirem a la parròquia una nova rotonda vora el túnel i unes quantes voravies relluents. Obrirem un nou carrer, ensenyarem sobre paper centres d’alt rendiment a Sud Ràdio encara que estiguin per inventariar, si cal hi afegirem algun centre d’interpretació, un parell de pistes de pàdel i un parell de bulevards, i tota una sèrie de grans o petites infraestructures o equipaments per als quals ara sí que hi ha diners o que han estat programats hàbilment perquè s’anessin anunciant o executant els darrers mesos del mandat comunal.
Sempre he dubtat d’allò que diuen que el primer any d’un mandat és per aterrar, el segon per prendre les decisions poc populars i el tercer per agrair als amics el suport que va rebre la majoria per arribar a la palestra. El que sí que sembla clar és que el darrer, a la parròquia d’Encamp, serveix per fer acords d’intencions o explicar les intencions que tenen a partir d’ara, després de quatre anys d’inoperància.
Ja ho saben, mentre aquest any, que ja no falta massa, ens engalanin els carrers de la parròquia amb els llums de nadal més fins de tot el mandat, no es distreguin, no fos cas que descobrissin que entre tanta il•luminació ens han col•lat algun nou museu al Prat Gran o vora el Centre Esportiu del Pas. Ah, i sobretot que aquestes coses no ens facin perdre la paciència, perquè per molt que ens enfadem sempre n’hi haurà d’altres que estaran disposats a somriure per nosaltres i sortir ben guapos a la foto.
- Avís legal - I tu què pots fer?
